EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA. Fa pocs mesos la Tresoreria General de la Seguretat Social va posar en marxa el control del compliment, per part de les empreses, del requisit de manteniment de l ocupació, per a les bonificacions establertes en els contractes de treball coneguts com de tarifa plana i de tarifa reduïda, d acord amb la seva regulació establerta en els Reials Decrets Lleis 3/2014, de 28 de febrer i 1/2015, de 27 de febrer respectivament. Així doncs, creiem oportú repassar les condicions de manteniment de l ocupació en aquestes dues disposicions, el seu càlcul, i les conseqüències que comporta el seu incompliment. I. EL CONTRACTE DE TARIFA PLANA (Reial Decret-llei 3/2014, de 28 de febrer). En aquest cas, el requisit de manteniment de l ocupació, el legislador el mesura sota dos paràmetres diferents: a) Manteniment del nivell d ocupació indefinida. b) Manteniment del nivell d ocupació total. Aquests dos nivells d ocupació s han de mantenir en relació als nivells que l empresa va assolir amb la contractació del treballador objecte de la bonificació. Quins nivells d ocupació s han de mantenir? Doncs molt senzill: Suposem que la mitjana diària de treballadors, en el mes anterior a la contractació van ser la següent: - Treballadors totals: 8,50 treballadors. - Treballadors indefinits: 5,50 treballadors. Amb el treballador contractat els nivells assolits serien: - Treballadors totals: 9,50 treballadors. - Treballadors indefinits: 6,50 treballadors. Aquestes dues quantitats, o nivells d ocupació, seran els que l empresa ha de mantenir: 9,50 empleats totals, dels quals, 6,50 hauran de ser indefinits. Quan haurem de comprovar si mantenim els nivells d ocupació? Doncs s ha de comprovar si la mitjana dels dos nivells d ocupació dels trenta dies anteriors al mes 12,24 i 36 a comptar des de la contractació del treballador bonificat, assoleix les xifres anteriors. En l exemple que posàvem, les xifres de 9,50 i 6,50 empleats de treballadors totals i de treballadors indefinits, respectivament.
Quines baixes de treballadors no es tenen en compte per fer el càlcul? Els efectes de fer el càlcul del manteniment dels nivells d ocupació no es tindran en compte les baixes de treballadors degudes a: a) Acomiadaments per causes objectives. b) Acomiadaments disciplinaris. En ambdós supòsits que no hagin estat declarats improcedents (per sentència judicial). Per tant, si tenim baixes degudes a aquestes causes i que no hagin estat declarats improcedents, aquests treballadors els tindrem en compte, als efectes de calcular les mitjanes del nivell d ocupació, com si encara estiguessin a l empresa. Continuant amb l exemple, si del total de plantilla de 9,50 treballadors, amb 6,50 de fixes, 2 treballadors causen baixa a l empresa per un dels motius abans esmentats, els comptarem com si encara hi fossin. Quines conseqüències té per l empresa en no manteniment dels nivells d ocupació? Doncs en aquest cas té conseqüències diferents si l incompliment es produeix en els 12 primers mesos, després de la contractació o bé en el segon o tercer tram. 1r Tram: S haurà de reintegrar el 100 per cent del diferencial de la quota ingressada, 2n. Tram: S haurà de reintegrar el 50 per cent del diferencial de la quota ingressada, 3r. Tram: S haurà de reintegrar el 33 per cent del diferencial de la quota ingressada, Quines conseqüències té per l empresa no mantenir-se al corrent de pagament de les obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda durant el període d aplicació de la bonificació? Si en un mes determinat l empresa deixa d ingressar, totalment o parcialment, les quotes de la Seguretat Social o d impostos a Hisenda, es produeix la pèrdua automàtica del dret a la reducció a partir del mes en què es produeix l incompliment i fins a la finalització del període.
II.- EL CONTRACTE DE TARIFA REDUÏDA (Reial Decret-llei 1/2015, de 27 de febrer). En aquest cas, el requisit de manteniment de l ocupació, el legislador el mesura sota dos paràmetres diferents: c) Manteniment del nivell d ocupació indefinida. d) Manteniment del nivell d ocupació total. Aquests dos nivells d ocupació s han de mantenir en relació als nivells que l empresa va assolir amb la contractació del treballador objecte de la bonificació. Quins nivells d ocupació s han de mantenir? Doncs molt senzill: Suposem que la mitjana diària de treballadors, en el mes anterior a la contractació van ser la següent: - Treballadors totals: 8,50 treballadors. - Treballadors indefinits: 5,50 treballadors. Amb el treballador contractat els nivells assolits serien: - Treballadors totals: 9,50 treballadors. - Treballadors indefinits: 6,50 treballadors. Aquestes dues quantitats, o nivells d ocupació, seran els que l empresa ha de mantenir: 9,50 empleats totals, dels quals, 6,50 hauran de ser indefinits. Quan haurem de comprovar si mantenim els nivells d ocupació? Doncs s ha de comprovar si la mitjana dels dos nivells d ocupació dels trenta dies anteriors al mes 12,24 i 36 a comptar des de la contractació del treballador bonificat, assoleix les xifres anteriors. En l exemple que posàvem, les xifres de 9,50 i 6,50 empleats de treballadors totals i de treballadors indefinits, respectivament. Quines baixes de treballadors no es tenen en compte per fer el càlcul? Els efectes de fer el càlcul del manteniment dels nivells d ocupació no es tindran en compte les baixes de treballadors degudes a: c) Acomiadaments individuals, per causes objectives. d) Acomiadaments col lectius, per causes objectives e) Acomiadaments disciplinaris. f) Dimissió, mort, incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa. g) Expiració del contracte per finalització del temps convingut o realització de l obra o servei objecte del contracte. h) Resolució durant el període de prova.
En aquests supòsits que no hagin estat declarats improcedents (per sentència judicial) o bé, en el supòsit dels col lectius, que no hagin estat declarats no ajustats a dret. Per tant, si tenim baixes degudes a aquestes causes i que no hagin estat declarats improcedents o no ajustats a dret, aquests treballadors els tindrem en compte, als efectes de calcular les mitjanes del nivell d ocupació, com si encara estiguessin a l empresa. Continuant amb l exemple, si del total de plantilla de 9,50 treballadors, amb 6,50 de fixes, 2 treballadors siguin baixa a l empresa per un dels motius abans esmentats, els comptarem com si encara hi fossin. Quines conseqüències té per l empresa en no manteniment dels nivells d ocupació? Doncs en aquest cas té conseqüències diferents si l incompliment es produeix en els 12 primers mesos, després de la contractació o bé en el segon o tercer tram. 1r Tram: S haurà de reintegrar el 100 per cent del diferencial de la quota ingressada, 2n. Tram: S haurà de reintegrar el 100 per cent del diferencial de la quota ingressada, obtingut la reducció, des de el mes tretze al mes vint-i-quatre. 3r. Tram: S haurà de reintegrar el 100 per cent del diferencial de la quota ingressada, obtingut la reducció, des de el mes vint-i-cinc al mes trenta-sis. Quines conseqüències té per l empresa no mantenir-se al corrent de pagament de les obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda durant el període d aplicació de la bonificació? Si en un mes determinat l empresa deixa d ingressar, totalment o parcialment, les quotes de la Seguretat Social o d impostos a Hisenda, es produeix la pèrdua automàtica del dret a la reducció de les quotes que corresponguin al període del descobert. III. CONCLUSIONS. Com podeu comprovar en cada una de les modalitats contractuals bonificades hi ha diferències pel que respecte a les següents qüestions: a) Baixes de treballadors que no computen pel càlcul del manteniment dels nivells d ocupació assolida. b) Conseqüències de la manca de manteniment dels nivells d ocupació. c) Conseqüències de la manca d estar al dia en les obligacions amb Hisenda i la Seguretat Social.
Caldrà estar, doncs, atents al compliment d aquests requisits, ja que la Tresoreria de la Seguretat Social ja ha començat a comprovar que les empreses compleixin amb els requisits del manteniment del nivell d ocupació i que ens mantinguin al dia en les nostres obligacions amb la Seguretat Social i amb Hisenda.