EXPOSICI6 DELS OBJECTIUS DE LA SECC16 D'ECONOMIA. Josep M. Muntaner

Transcripción

1 EXPOSICI6 DELS OBJECTIUS DE LA SECC16 D'ECONOMIA Josep M. Muntaner A professio d'economista s'ha desenvolupat ampliament als Pafsos Catalans, des de 1'establiment de les facultats de ciencies economiques a Barcelona, el 1955, i a Valencia, el Els llicenciats i doctors en aquesta materia han produft una important quantitat de treballs economics : tant d'economia pura, com, principalment, d'economia aplicada. No es estrany, doncs, que el conreu de la ciencia economica tingui avui una gran quantitat de treballadors, en el camp de la Universitat, de l'administracio publica, a serveis d'estudis, professionals lliures, i a l'empresa privada. Des de fa temps, ha esdevingut una necessitat per als economistes dels Pafsos Catalans trobar un hoc on posar en coma les nostres preocupacions en el camp academic - d'estudi i de recerca - que molts conreem. L'any 195 1, l'institut d'estudis Catalans crew la Societat Catalana d 'Estudis Juridics, Economics i Socials, com a entitat filial, per a fomentar 1'estudi i la recerca dels esmentats temes i procurar - ne la difusio. La persecuci6 soferta per l'institut d'estudis Catalans, pel fet d ' esser 1 ' entitat representativa del nostre poble en el camp de les ciencies, i la seva obligada clandestinitat, feren que els treballs de les sever societats filials es realitzessin amb precarietat i amb discontinuftat. L'Institut d'estudis Catalans fou Great 1 ' any 1907, com a corporacio academica, ] a finalitat de la qual es l'alta recerca cientifica, principalment de tots els elements de la cultura catalana. Aquest es tambe 1'esperit que anima les seves nou societats filials, entre elles la d'estudis juridics, economics i socials. La Seccio d 'Economia d'aquesta Societat es, doncs, el floc idoni on tots els economistes catalans, interessats o actius en 1'estudi o la recerca de 1'economia, podem posar en comu les nostres preocupacions, amb una intencio estrictament academica. Vull glossar aquesta frase, perque crec que conte la majoria d ' elements que ens permeten de definir les caracteristiques de la nostra Societat. 21

2 En primer lloc, 1'expressi6 "tots els economistes". La Societat preten que, amb el temps, arribin a formar-ne part tots els economistes interessats en I'estudi de 1'economia. Per tant, que arribi a esdevenir la "Societat Catalana d'economia", no "una" societat. Seria absurd de multiplicar les institutions, quan tenim necessitat de trobar-nos tots facilment i simplificar els contactes. Per tant, no es gens illogic pensar que la nostra Societat, si respon plenament a les necessitate d'intercanvi del sector d'economistes aplicats a 1'estudi economic, esdevingui 1'entitat associativa de tots aquests economistes catalans. En segon lloc, el terme "economistes" mereix tambe un aclariment. En certa manera no caldria fer-ho, perque el nostre Col legi Professional ja ens dona la pauta del que cal entendre per economista. Nomes voldria afegir aquf el fet que hi pot haver una serie de gent que hagi fet aportacions significatives al camp de 1'economia i que, per diverses raons, no es considerin o no se'ls consideri professionalment com a economistes. En aquest cas, i en la perspectiva de la nostra societat, sembla convenient d'incloure'ls en el nostre ambit. En sentit contrari, crec que no n'haurien de formar part aquelles persones interessades en 1'economia, pero que no son economistes en l'un o ]'altre dels conceptes que abans he esmentat. Son afeccionats a la materia economica, sense uns coneixements suficients perque puguin tenir un llenguatge comu amb nosaltres i, per tant, no s'ajustarien a les exigencies academiques de la nostra Societat. En tercer lloc, que entenem per "economistes catalans"? Aqui, 1'expressi6 es refereix als economistes dell Paisos Catalans o economistes de llengua catalana. La distincio no es obvia, en tin moment de confusionisme politic sobre el concepte "catala". Existeix, com sabeu, 1"`Association d'economistes de langue francaise", la qual, comparativament, i en part, pot ajudar la nostra definicio. La llengua dels Paisos Catalans es el catala, malgrat totes les anormalitats idiomatiques, consegiiencia d'un proces secular d'imperialisme espanyol i frances. Per tant, el nostre nexe d'unio es, d'entrada, la llengua catalana, com ho es, per a 1'associaci6 que he esmentat abans, la llengua francesa. Cal aclarir que el plantejament que faig de la llengua no es precisament d'exclusio; es d'aclariment sobre que volem dir quan parlem de "Societat catalana". La definim per aquest concepte national que es la llengua, pel caracter vertebrador que to per a tots els qui habitem als Paisos Catalans. De fet, ates el caracter transitional del perfode historic que estem vivint ara, entenc que la nostra Societat hauria d'agrupar tambe cis economistes d'altres llengues -fonamentalment, com es logic, de les llengues espanyola i francesa- que, vivint als Paisos Catalans, estiguin en un proces de nacionalitzacio, en el qua] ocupi un valor fonamental 1'adquisici6 de la llengua catalana com a mitja idoni de comunicacio dins la nostra terra. Hem de pensar, d'altra banda, que 1'ambit d'actuacio de 1'Institut d'estudis Catalans, segons el Reial Decret del 1976 que li atorga reconeixement oficial, es "les terres de llengua i cultura catalanes". Per tant, tambe aquest es 1'ambit natural de projeccio de la nostra Societat. Pero aixo ens planteja uns importants problemes d'ordre practic en voler integrar a la Societat cis considerables nuclis d'economistes del Pais Valencia (principalment radicats a Valencia) i de les Illes (principalment radicats a Ciutat de Mallorca) i cis altres economistes existents a ]a Catalunya del Nord i a Andorra. 22

3 Crec que el cami que caldria seguir es el de la creacio d'una estructura unitaria, descentralitzada completament en cinc unitats basiques; o be, una estructura federal. Vs un tema important que cal estudiar curosament, i en el qual cal que ens movem. No podem pretendre que la nostra Societat es digui "catalana", nomes amb uns associats quasi en la seva totalitat a Catalunya, una Junta resident a la ciutat de Barcelona i unes activitats aced8miques realitzades exclusivament o principalment a Barcelona. Ho veig corn un proces llarg, pero fonamental; i, per tant, urgent i prioritari. En quart lloc, economistes "interessats o actius" en la recerca o estudi de 1'economia. En dir interessats o actius, pretenc d'assenyalar que no pas tots els economistes son l'objectiu huma de la nostra Societat. Ho son els "actius", perque treballen en l'estudi o recerca economica; i tambe els "interessats", perque volen estar al dia i seguir els estudis o recerques que fan altres companys, pel fet en aquest cas d'estar-hi dedicats fonamentalment o complementariament. El nostre ideal seria agrupar a] maxim dels economistes catalans, perque aixo voldria dir que tenim un cos d'economistes inquiets o preocupats per seguir l'evolucio dell coneixements economics. Per tant, la base de la nostra Societat es la suma de tots dos tipus d'economistes, sense que aixo vulgui dir que hi hagi cap mena de diferencia institucional entre ambdos. logic que uns tindran un paper mes informatiu que els altres, pel fet que faran saber els resultats de llurs estudis o recerques; pero, en definitive, el nivell d'activitat de tots plegats dependra nomes de la possibilitat material de participar en les tasques de la Societat i de l'interes que s'hi pugui tenir. En cinque lloc, en "l'estudi o en la recerca" de l'economia. Aquesta caracteristica permet de diferenciar la nostra Societat dels dos camps mes proxims, que son el dels Col legis Professionals i el de les Universitats. El Col legi d'economistes (dit en singular, tot i que pensem en els diversos que existeixen als Paisos Catalans) to corn a tasca fonamental la defensa i la promo- 66 dels economistes com a professionals. Aixb, evidentment, no exclou una dedicacio important a les tasques culturals, de recerca i d'estudi. Precisament, cal assenyalar aqui la notabilissima tasca que ha realitzat el Col legi d'economistes de Catalunya i Balears des de 1'entrada de la primera Junta democratica, precisament presidida per un company associat nostre, Francesc Raventos. Pero, es evident que no es especificament o fonamentalment la seva dedicacio. I es en aquest punt on podem distingir la tasca de la nostra Societat de la del Col legi. En tot cas, el que si es imprescindible es 1'existencia d'una gran relacio -jo en diria d'una compenetracio- que porti a una col laboracio o a una coordinacio que eviti les possibles incid8ncies en uns mateixos temes -quan aixo no sigui necessari- o les reiterations que signifiquin un malbaratament d'energies, partint, corn partim tots, d'unes limitations i insuficiencies de mitjans i de temps que ens son tan condicionants. La Universitat (i aci parlo tambe en singular, malgrat referir-me a totes les existents als Paisos Catalans), amb independencia de la seva greu problematica, es fonamentalment el centre de l'ensenyament de 1'economia i tambe el lloc de la recerca economica. Pero ho es, logicament, per als professionals que hi son; i nomes indirectament pot propiciar una major obertura. Corn en el cas del 23

4 Col legi d'economistes, crec que hi ha d'haver la maxima comunicaci6 i coordinaci6. Corn tambe ho penso en relaci6 a tots els altres llocs on es puguin fer coses que incideixen en tematiques semblants o identiques a les que s6n objecte de la nostra Societat, com Instituts de Recerca, Fundacions, Administraci6 publica, Serveis d'estudis, etc. En sise lloc, en 1'estudi o la recerca de "1'economia". Aqui nomes voldria fer un aclariment, perque tots ja sabem que vol dir 1'economia. La Societat no ho es nomes d"`economia catalana"; la Societat es d'economia en totes les seves manifestacions: pura i aplicada; macroeconomia i microeconomia; economia publica i economia empresarial; economia catalana i economia espanyola, francesa i internacional; economia capitalista i economia socialista. Dins aquesta totalitat es ldgic que vulguem dedicar un interes especial a l'economia catalana, es a dir la dels Paisos Catalans, perque es la nostra economia. Peril aixo no exclou gens 1'atenci6 obligada a tots els altres camps. En definitiva, la dedicaci6 a un o altre camp, amb mes preferencia o insistencia, sera la l6gica resultant de l'interes dels associats en una disciplina o una altra. En sete lloc, "per a posar en coma les nostres preocupacions". Aquest punt, una vegada precisats tots els anteriors, crec que es fonamental. En principi, l'unic mbbil de la nostra associaci6 es la relaci6, el contacte, el lligam entre tots nosaltres en el camp academic; la difusi6 entre tots els associats de les materies del nostre interes. Si hi pot haver una certa projecci6 publica del que fem internament, crec que ha d'esser sempre una cosa secundaria i corn una consequencia de les nostres activitats socials; de la Societat, ben entes. I finalment, en vuite floc, hem recalcat continuament la intencio estrictament academica de la nostra Societat. Podria esser superflu d'insistir-hi una vegada mes; pero pensem que val la pena de comentar-ho en aquest Ple. No es tracta, en engegar i tirar endavant aquesta Societat, de fer avencos en linies politiques o d'explotar possibilitats publiques d'una nova entitat que podria tenir, ldgicament, una projecci6 ciutadana notable. Tota la intenci6 que ens mogue a fer arrencar la Societat fou, unicament i exclusivament, que esdevingues un forum academic; el nostre forum academic, el dels economistes catalans, en el qual, amb un elevat nivell i un rigor cientific adequat, puguern debatre i exposar tots els temes relatius a la Ciencia economica que siguin del nostre interes. * * La Societat Catalana d'e.j.e.s. tingue una primera i curta etapa d'activitats quan fou creada per 1'Institut d'estudis Catalans. Peril, com ja he indicat abans, fou curta i plena de dificultats. La qual cosa no vol dir que fos menys valuosa. Nombroses persones s'hi inscriviren, s'hi feren notables conferencies i alguns seminaris. Fou, en definitiva, una etapa sacrificada, de creenca en el nostre pals, malgrat la foscor de la dictadura feixista del general Franco i de les estructures oligarquiques de l'estat espanyol. M'agradaria d'insistir-hi, perque crec que avui es una ocasi6 especial per a fer-ho coneixer i per adonar-nos de la valua de totes aquelles aportacions. Malauradament, no disposem d'una histdria ja feta d'aque- Ila epoca que ens ho faciliti. Per aixd, em limito a assenyalar-ho, per dir que no 24

5 partim d'un punt zero, sing d'una etapa anterior, forcosament diferent de 1'actual, pero mereixedora de la nostra lloanca i d'un pregon respecte. Podem dir que ara estem a la segona etapa, les principals caracteristiques definitdries de la qual he assenyalat en els comentaris anteriors. Peril no tot consisteix en definicions. El funcionament practic de qualsevol entitat es la suma d'unes realitzacions i d'uns esforcos. Haig de dir nomes que hem engegat; que la tasca de posar en marxa el ciumul d'expectatives que veiem en aquesta Societat no es gens facil, peril que els que ara som en la fase promotora, que es factual, creiem que val la pena d'esmercar-hi totes les energies que hi puguem dedicar. Despres d'un periode de preparacio, iniciarem les nostres activitats publiques per als associats el mes de mar4 de 1978 i hem aconseguit de fer, ininterrompudament, un acte cada mes, gracies, sobretot, a la magnifica predisposicio de tots els companys a qui hem demanat la seva dissertacio. Ara ve una nova fase, la de consolidacio, que podem situar, aproximadament, en tot aquest any. En el proces de construccio de la Societat, hem de fer un esfor4 continu de moderacio de les nostres illusions a fer molter cosec -o totes les que pensem que caldria fer en un afany maximalista- per a centrar-nos en les linies d'un progres solid que permetin una satisfaccio progressiva de tots els qui ens hem associat. En aquest aspecte, voldria parlar, per acabar, dell objectius que ens hem proposat per a enguany. En el ben entes que aquests objectius son, en definitiva, el programa de treball que us proposern els qui ens constituirem com a junta gestora provisional l'any passat, i que ara ens presentem conjuntament com a candidats per a la vostra eleccio de la Junta de la Societat, si comptem amb el vostre beneplacit. El primer objectiu per a enguany es aconseguir molts mes associats. El nombre at qual ara hem arribat, setanta i escaig, es molt satisfactori per a l'objectiu que ens haviem marcat; pero no es un nombre prou gran per a poder oferir les activitats que la Societat hauria de fer. Sabem que hi ha molts associats que no poden tenir una participacio activa continuada en les nostres tasques. Per tant, si podem ampliar la base, correlativament ampliarem tambe el nombre de socis mes actius. En aquesta tasca demanem la collaboracio de tots vosaltres, perque nomes aconseguirem d'augmentar el nombre de companys associats si hi ajudem tots els qui formem part de la Seccio. El segon objectiu es estructurar la linia d'associar els economistes catalans de totes les regions de la nostra nacio, especialment els importants nuclis de Valencia i de Ciutat de Mallorca, sense oblidar els de la Catalunya del Nord i d'andorra. Cal establir-hi contacte i estudiar les formules mes adients de participacio i d'unitat. En tercer lloc, un objectiu important per a la Societat es no tancar-nos dins l'ambit dels Paisos Catalans, sing mantenir els naturals intercanvis amb el rnon exterior a nosaltres. Aqui hi ha dues parts. Una, es en relacio a l'estat espanyol. Crec que l'existencia de la nostra Societat ha de preveure la possible creacib 25

6 d'una Associacio academica d'economistes espanyols. En aquest possible, i probable, cas, crec que els economistes catalans hem de proposar una formula de confederacio amb l'associacio espanyola que respecti totalment la nostra independencia institucional. L'altra, es la relacio internacional amb les associations academiques d'altres nations o Estats. AixO es un punt fonamental per a la nostra informacio i un lligam en l'ambit universal, el qual, logicament, tambe es el dels economistes de llengua catalana. El quart objectiu es continuar realitzant activitats socials de cardcter dissertatiu corn hem fet fins ara, i tambe de cardcter obert, per a una major difusio de les nostres activitats entre tots els economistes i, finalment, de cardcter interdisciplinari. En aquest darrer sentit, la pertinenca a una Societat que integra tambe aspectes juridics i sociologics possibilita als interessats una perspectiva pluridisciplinar de la realitat social, el contacte amb altres enfocaments que, normalment, son complementaris dels economics. Pensem que aixo es un enriquiment important per als nostres treballs de recerca i d'estudi i que, per tant, cal enfortir aquests ]laws. El cinque objectiu es el de les publications. Els textos escrits sabern que tenen una importancia fonamental; per tant, hem de procurar iniciar una produccio escrita que, en primer lloc, consistira en la Memoria anual; i que, en segon Iloc, permeti d'establir les bases per a una publicacio periodica mes frequent, que reculli les nostres activitats i els estudis que presentin els nostres associate. El sise i darrer objectiu -en aquest plantejament modest pero realista que femes el d'oferir una col laboracio, en tot el que puguem, a 1 Institut d'estudis Catalans en aquesta nova etapa que esta iniciant despres del seu reconeixement oficial, bo i esperant les ajudes que els ens autonomics li puguin oferir. Corn a Organ central de la nostra cultura, l'iec necessita col-laboracions de tota mena, i es logic que, en 1'ambit de 1'economia, sigui la nostra Societat la que hi pugui fer les aportacions mes significades. Tot aixo es el breu resum d'esperances i projectes que creiem que poden consolidar la nostra Societat en benefici dels associats i, logicament, tambe de ]a vida cultural dels Paisos Catalans. Despres de molts anys de foscor, estern necessitate de noves empreses que s'orientin en un sentit de normalitat, d'eficacia i de constniccio solida. Pensem que en la Societat Catalana d'estudis Juridics, Economics i Socials, de l'institut d'estudis Catalans, hi ha una d'aquestes oportunitats per als economistes catalans, interessats en la recerca o 1'estudi de 1'economia. Contribuim-hi tots, en tot allo que puguem, i haurem afegit una peca mes a l'ardua tasca, pero necessaria, de la reconstruccio del nostre pais. 26