CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS SUSCEPTIBLES DE RECUPERACIÓ O PRESERVACIÓ RAJADELL

Transcripción

1

2 NOM: La Noguera ID: 51 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ adreça postal_ Utm (x,y)_ dades cadastrals_ qualificació del sòl_ protecció actual_ Monistrolet Afores , A Protecció especialde sòls agrícoles BCIL 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Descripció volumètrica i de l entorn paisatgístic (tipologia i entorn actual): L'antiga masia de la Noguera data de l'any 1800, tot i que probablement era molt més antiga, i va ser reformada totalment entre els anys 1900 i 1920 per l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Prat. Consta d'un edifici modernista de dimensions considerables, estructurat en diferents cossos. Tot el conjunt forma un clos tancat. Els murs de càrrega són de pedra. L'edifici té múltiples façanes i, en general, es pot dir que les diferents edificacions o cossos són de planta rectangular; les cobertes són de doble vessant, de teula vermella i el ràfec motllurat. Les façanes principals presenten planta baixa i tres plantes superiors, a més d unes golfes possiblement habilitades. Les obertures estan decorades amb ceràmica i ferro forjat. En un extrem de la façana nord s aixeca una torre coronada amb merlets, i a la façana del costat sud hi ha una altra torre, aquesta rematada amb un pinacle. També destaquen les nombroses galeries, balcons i esgrafiats de la façana de tramuntana. Algunes obertures mostren unes formes ondulades de marcat estil modernista, tot i que la majoria són perfectament rectangulars. A uns pocs metres a ponent de la casa es pot veure la capella dels Àngels. També hi ha diversos coberts de construcció moderna que complementen l espai dedicat a serveis de restauració i hostaleria que ofereix el casal. Disposa de m2 de jardí, i es troba envoltada de vegetació arbòria, amb amples vistes cap al costat de tramuntana. Ús actual i titularitat Activitats d'hostaleria i restauració. Titularitat privada. L'antic casal està habilitat com a restaurant i hotel, però els dos establiments són independents tot i trobar se en el mateix recinte. L'hotel Manso Noguera és de caire luxós, i presenta una àmplia oferta de serveis; disposa de dotze habitacions dobles dues són suits decorades amb mobles antics i equipades amb tecnologia moderna. El restaurant de Carles Pressegué ofereix cuina d'autor. 1

3 Estat de conservació de l immoble o conjunt, serveis i situació de risc: L'estat de conservació és bo. Disposa d'aigua, llum i telèfon. Algunes zones del jardí i altres dependències externes es troben en un estat de conservació millorable. Accessibilitat des dels camins públics: Per anar hi cal prendre un trencall en direcció sud des del camí de Rajadell a Manresa. Està perfectament senyalitzada, amb el nom de Restaurant Presseguer. 3 JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS LEGALS QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Conjunt d'un gran interès arquitectònic i paisatgístic, la conservació del qual mereix tota l atenció. L obra ha estat realitzada per l arquitecte manresà Ignasi Oms i Prat, autor de nombrosos edificis a la capital del Bages i prestigiós arquitecte del modernisme català. Quan la família Gallifa va anar hi a viure i la va reformar fou tot un aconteixement pel municipi de Rajadell, doncs es tractava d una família de prestigi i poder adquisitiu elevat. La casa s'ha conegut amb el nom de Torre de Cal Gallifa durant molts anys, i encara avui, sovint, se l'anomena així. Els actuals propietaris, però, han preferit recuperar l'antic nom de la Noguera. Referències bibliogràfiques: GASOL, J.M. Caja de Ahorros de Manresa ( ). Historia de una institució centenària. Pàg Manresa, PERARNAU, J.; PIÑERO, J.: Projecte de Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Paisatgístic de Rajadell, Ajuntament de Rajadell. No consta data. 4 DETERMINACIONS NORMATIVES Volumetria original: Es mantindrà la volumetria original. Volums susceptibles de ser utilitzats per els usos de l article 47.3 LUC: Es recuperaran les masies i cases rurals per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials, i es destinaran a habitatge familiar, a un establiment hoteler, a un establiment de turisme rural, a activitats d educació en el lleure i/o a obradors artesans. És compatible l ús existent amb llicències antigues. Els volums principals seran els destinats a habitatge, amb un màxim d'1 habitatge, i els volums complementaris o annexos podran tenir un ús afí a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i al turisme rural. La possible destinació a usos hotelers i a activitats d educació en el lleure, que seran permesos, requerirà dedicar els volums annexos a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, cuines, aparcaments o equipaments propis de l activitat. 2

4 Volums no utilitzables pels usos previstos a l apartat anterior i altres limitacions: L edificació annexa a l habitatge es pot destinar a l ús forestal, ramader i agrari, també pot dedicar se a l emmagatzematge o utilitzar se com a tallers, especialment per a activitats agroalimentàries. No s admetran nous volums, si no respecten raonadament la configuració actual determinada en aquesta fitxa. La divisió horitzontal de l edificació s autoritzarà només amb l atorgament d una llicència urbanística, degudament justificada. Condicions d ordenació, edificació, serveis i accés: Es conservarà la volumetria actual, amb les condicions assenyalades per les Normes Subsidiàries per als Edificis de Grau de Protecció de Respecte. Es permetrà l ampliació de l edificació existent fins a un 20%, sempre que no es malmetin els valors arquitectònics, històrics o paisatgístics del conjunt de l edificació. Es milloraran el subministrament energètic i les comunicacions. No s admetran línies aèries. Es recomana l ús d energies alternatives i renovables. Si s escau, caldrà millorar els accessos amb plantació d arbrat i reforestació de talussos. Elements especials a preservar i altres condicions especifiques: La font de la Girada, amb elements modernistes. La torre, d'uns dotze metres d'alçada, i de planta octogonal. El seu material constructiu és la pedra, amb elements decoratius de maó, d'estil modernista. La torre consta d'una base octogonal unamicamésampla i un cos central. A la part superior presenta una sèrie de cornises de maó sobreposades i, al damunt, un terrat. La porta d'entrada està al costat de ponent. El cos central té sis finestres llargues i estretes amb un arc rodó al capdamunt, repartides a diferents altures (segons va pujant l'escala interior) i a totes les façanes. La torre està coronada amb una estructura de ferro que sosté la roda d'un molí i un penell. Aquest tipus de roda s'anomena de model americà. A la part inferior anava connectat a una bomba. El molí fou construït pels Gallifa l'any 1910, tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua a uns dipòsits i d'aquests a la torre de Can Gallifa, construïda pels mateixos anys aproximadament. 3

5 5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE LA MASIA O CASA RURAL 4

6 NOM: La Noguera ID: 51 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ adreça postal_ Utm (x,y)_ dades cadastrals_ qualificació del sòl_ protecció actual_ Can Servitge Afores , No enregistrada al cadastre Protecció preventiva, subzonaservitge Cap 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Descripció volumètrica i de l entorn paisatgístic (tipologia i entorn actual): Casa de pagès del segle XIX, adaptada com a segona residència. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i coberta de doble vessant, amb el carener paral lel alafaçanaprincipal.ésdeplantabaixa,plantaprimeraiplantasegona.alapartposteriorhi té adossats dos cossos petits, i un garatge d obra més moderna a la banda de llevant. L'edifici està concebut per ser vist frontalment. La façana principal mostra un estil decoratiu diferent del tradicional en construccions rurals, d'inspiració "atlàntica". Sobre una façana blanca, que segueix un esquema simètric en la disposició de finestres i balcons, els elements decoratius juguen amb el maó vermell, la fusta i les baranes de ferro. A la planta baixa hi ha dos portals emmarcats en maó, amb una doble porta de fusta i vidre. A la planta primera s obren dos balcons i dues finestres (amb els ampits de maó vermell), i a la planta segona hi ha dues finestres petites i dues obertures amb arcada. Les parets són fetes de maçoneria, i les tres principals són arrebossades de blanc, deixant a la vista els carreus de les cantoneres. L'entorn immediat de la casa es troba enjardinat. La casa s'aixeca a pocs metres de Can Servitge, a l'altra banda de l'antic camí que passava pel nord d aquest mas. Ús actual i titularitat Segona residencia. Titularitat privada. 5

7 Estat de conservació de l immoble o conjunt, serveis i situació de risc: L'estat de conservació és molt bo. La casa i l'entorn estan ben cuidats i en perfecte estat. Disposa d'aigua, llum i telèfon. Accessibilitat des dels camins públics: La casa es troba a uns cent metres al nord de Can Servitge, ben visible des del camí. Per arribar a Cal Servitge s ha de recórrer el camí que segueix el torrent de l'infern. Des de Rajadell s'hi pot anar pel camí de Can Massana, Cal Fontfiguera i el mas Barquets (el conjunt de Can Servitge es troba a uns pocs quilòmetres d'aquest darrer mas). Des de Manresa s hi arriba per un camí que surt del bosc del Suanya en direcció oest. La casa es troba al centre de la urbanització de Can Servitge. 3 JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS LEGALS QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Exemple singular de construcció rural, escrupolosament ben cuidat. Mostra un estil decoratiu d'inspiració "atlàntica". Aquesta era la casa, com el seu nom indica, on vivien els masovers de Can Servitge. Referències bibliogràfiques: PERARNAU, J; PIÑERO, J.: Projecte de Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Paisatgístic de Rajadell, Ajuntament de Rajadell. No consta data. 4 DETERMINACIONS NORMATIVES Volumetria original: Es mantindrà la volumetria original. Volums susceptibles de ser utilitzats per els usos de l article 47.3 LUC: Es recuperaran les masies i cases rurals per raons paisatgístiques o socials, i es destinaran a habitatge familiar. És compatible l ús existent amb llicències antigues. Els volums principals seran els destinats a habitatge, i els volums complementaris o annexos podran tenir un ús afí a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i al turisme rural. La possible destinació a usos hotelers i a activitats d educació en el lleure, que seran permesos, requerirà dedicar els volums annexos a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, cuines, aparcaments o equipaments propis de l activitat. 6

8 Volums no utilitzables pels usos previstos a l apartat anterior i altres limitacions: L edificació annexa a l habitatge es pot destinar a l ús forestal, ramader i agrari, per a l emmagatzematge o com a tallers. No s admetran nous volums si no respecten raonadament la configuració actual determinada en aquesta fitxa. La divisió horitzontal de l edificació s admetrà només amb l atorgament d una llicència urbanística, degudament justificada. Condicions d ordenació, edificació, serveis i accés: Es conservarà la volumetria actual, amb la possibilitat d ampliar l edificació existent fins a un 20%. Es milloraran el subministrament energètic i les comunicacions. No s admetran línies aèries. Es recomana l ús d energies alternatives i renovables. Si s escau, caldrà millorar els accessos amb plantació d arbrat i reforestació de talussos. Elements especials a preservar i altres condicions especifiques: A la part central de la façana hi ha un sant Crist gravat en llautó i, a sota, un carreu amb la inscripció "1882". 7

9 5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE LA MASIA O CASA RURAL 8

10 9

11 NOM: Capella de la Verge dels Àngels (La Noguera) ID: 53 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ Monistrolet adreça postal_ Afores Utm (x,y)_ , dades cadastrals_ A qualificació del sòl_ Protecció especialagrícolaagrícola protecció actual_ Cap 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Descripció volumètrica i de l entorn paisatgístic (tipologia i entorn actual): Capella consagrada l'any De planta de creu grega i coberta amb una cúpula rematada per un cimbori amb petites obertures rectangulars. El material constructiu és la pedra, que s'ha pintat en l exterior, amb les cantoneres de carreus perfectament escairats i simètrics, també pintats. La façana principal té un frontó amb un petit rosetó d'estil historicista, i una gran balustrada. Hi ha diverses obertures ovals a diferents alçades, totes de petit mida. L'absis compta amb petites absidioles de menor alçada. La capella es troba situada molt a prop del gran casal modernista de la Noguera, dintre, de fet, del mateix entorn enjardinat. Ús actual i titularitat Ús religiós. Titularitat privada. Estat de conservació de l immoble o conjunt, serveis i situació de risc: L'estat de conservació és bo. Disposa de llum. Accessibilitat des dels camins públics: Per anar a la casa de la Noguera cal prendre un trencall en direcció sud des del camí de Rajadell a Manresa. Està perfectament senyalitzada, amb el nom de Restaurant Presseguer. La capella es troba formant part del mateix conjunt de la Noguera. 10

12 3 JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS LEGALS QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Únic exemple d arquitectura modernista historiscista de la zona. Perfectament integrada en el conjunt d'edificacions i jardins de la Noguera. 4 DETERMINACIONS NORMATIVES Volumetria original: Es mantindrà la volumetria original. Volums susceptibles de ser utilitzats per els usos de l article 47.3 LUC: Es recuperaran les masies i cases rurals per raons paisatgístiques o socials, i es destinaran a habitatge familiar. És compatible l ús existent amb llicències antigues. Els volums principals seran els destinats a habitatge, i els volums complementaris o annexos podran tenir un ús afí a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i al turisme rural. La possible destinació a usos hotelers i a activitats it t d educaciód en el lleure, que seran permesos, requerirà dedicardi els volums annexos a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, cuines, aparcaments o equipaments propis de l activitat. Volums no utilitzables pels usos previstos a l apartat anterior i altres limitacions: L edificació annexa a l habitatge es pot destinar a l ús forestal, ramader i agrari, per a l emmagatzematge o com a tallers. No s admetran nous volums si no respecten raonadament la configuració actual determinada en aquesta fitxa. La divisió horitzontal de l edificació s admetrà només amb l atorgament d una llicència urbanística, degudament justificada. Condicions d ordenació, edificació, serveis i accés: Es conservarà la volumetria actual, amb la possibilitat d ampliar l edificació existent fins a un 20%. Es milloraran el subministrament energètic i les comunicacions. No s admetran línies aèries. Es recomana l ús d energies alternatives i renovables. Si s escau, caldrà millorar els accessos amb plantació d arbrat i reforestació de talussos. Elements especials a preservar i altres condicions especifiques: El conjunt de l'edifici. 11

13 5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE LA MASIA O CASA RURAL 12

14 NOM: Ca l'oliver ID: 54 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ Rajadell adreça postal_ Afores Utm (x,y)_ , dades cadastrals_ A qualificació del sòl_ Protecció especial agrícola protecció actual_ Cap 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Descripció volumètrica i de l entorn paisatgístic (tipologia i entorn actual): Masia que forma un conjunt de grans dimensions. Conformen aquest conjunt el cos residencial i un grup de dependències, que configuren un clos tancat. A més, es troben els següents elements aïllats: una capella, un grup de tines, un forn d'obra i una infraestructura hidràulica amb dues basses. La casa consisteix en un cos de planta rectangular força uniforme, amb coberta a doble vessant (amb el ràfec motllurat). Té un cos adossat a llevant i un altre que prolonga la casa cap al nord. El material constructiu és heterogeni (diferents tipus de carreus, sectors fets amb maó, etc.), però amb tots els murs arrebossats. Les dependències de treball constitueixen un bon nombre de construccions (algunes de grans dimensions) que s'agrupen al voltant de la casa, deixant alguns espais interiors com a patis. La major part són tines. Al sector de migdia el clos té una tàpia amb un portal principal d'accés al recinte, quedant l'era a l'exterior d aquest. Al sector nord hi ha una construcció amb quatre tines. Es tracta d'una edificació allargada, característica d aquest ús, amb coberta a un aiguavés, i que es conserva en molt bones condicions, pel què es pot considerar un exemple modèlic. Les tines són força grosses. A la part posterior hi ha un petit cobert adossat. Finalment, cal esmentar un sistema hidràulic que distribuïa l'aigua als horts situats al sud i a l est de la casa. Es tracta d'una canalització amb dues basses construïdes a diferents nivells. Es conserva un tram d'una canalera de terrissa entre les dues basses. Cal destacar la bassa inferior, una construcció impressionant feta amb grans carreus molt ben escairats i disposats en filades regulars. Els seus murs són d'una gruixària totalment homogènia (cent setanta centímetres) i formen una planta rectangular (14x10 metres). D'altres elements (murs de contenció o escales) es distribueixen pels diferents nivells dels horts. Es tracta d'un espai coherent i planificat que posa en relació els horts aterrassats i la infraestructura hidràulica. Hi ha plantes, un avet i d'altres arbres a l'entorn immediat. A l'entorn proper s hi troba una horta (actualment se n conrea només una part), prop del torrent que alguns anomenen de la Font de Puda, afluent al torrent de Can Torra. És un entorn d'una gran bellesa, amb una perfecta integració entre l arquitectura i els elements naturals del paisatge. Ús actual i titularitat Segona residència. Titularitat privada. 13

15 Estat de conservació de l immoble o conjunt, serveis i situació de risc: L'estat de conservació és bo. Disposa d'aigua i llum. L'estat general és correcte. L'entorn es troba molt cuidat. Les façanes de tramuntana pateixen algun escrostonament. Es va instal lar un sistema de seguretat arrel d'un recent robatori de mobles molt antics i altres objectes de valor de la casa. Accessibilitat des dels camins públics: Des del barri de les Casetes, cal prendre el camí de Valldòria, avui carretera asfaltada fins a Cal Braquets. En arribar a aquesta casa s ha de continuar pel camí de l'esquerra (seguint el rètol que indica la direcció de Cal Morros i d altres masos de la zona), que ressegueix el torrent de Valldòria pel marge dret. Poc després del conjunt de cases de la Fabriqueta, el camí travessa el torrent i de seguida es troba el mas. 3 JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS LEGALS QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Conjunt d'un gran interès històric i arquitectònic, amb una perfecta integració en el marc natural. Entre els elements més destacats hi ha la capella, les tines, les basses i el forn. La conca del torrent de Can Torra, que fins començament del segle XVI era conegut com torrent de Montalar, tenia a l'edat mitjana un volum de població força important. A part dels Oliver, hi havia una sèrie de famílies en masos segurament dispersos: Roig de l'oliver, Degà, Torredegana i Muntalar. A finals del segle XV la vall es despoblà. Als primers anys delsegle XVI GabrielTorrellardona i Francesc Torrellardona, provinents delmas de Castellfollit del Boix amb el mateix nom, s'instal len a l'oliver i al Noguer (Can Torra) respectivament. El 1546 l'hereu va obtenir permís per edificar al mas una capella sota l'advocació de santa Magdalena. Referències bibliogràfiques: RAFAT, F.: "Arxius de la comarca. Rajadell, Camps, Castellar i Aguilar", dins Dovella. Núm. 6 (pp ). Manresa, RAFAT, F: "Uns tractes de masoveria i arrendament al segle XVIII", dins Dovella. Núm. 5 (pp ). Manresa, RAFAT, F: Festa de Sant Sebastià. Full editat per l Ajuntament de Rajadell, A l'interior de les tines es conserva una premsa. No gaire lluny de la masia es conserva un molí d'oli a l'aire lliure. Bibliografia: RAFAT (1986) (1982) 4 DETERMINACIONS NORMATIVES Volumetria original: Es mantindrà la volumetria original. Volums susceptibles de ser utilitzats per els usos de l article 47.3 LUC: Es recuperaran les masies i cases rurals per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials, i es destinaran a habitatge familiar, a un establiment hoteler, a un establiment de turisme rural, a activitats d educació en el lleure i/o a obradors artesans. És compatible l ús existent amb llicències antigues. Els volums principals seran els destinats a habitatge, amb un màxim d'1 habitatge, i els volums complementaris o annexos podran tenir un ús afí a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i al turisme rural. La possible destinació a usos hotelers i a activitats d educació en el lleure, que seran permesos, requerirà dedicar els volums annexos a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, cuines, aparcaments o equipaments propis de l activitat. 14

16 Volums no utilitzables pels usos previstos a l apartat anterior i altres limitacions: L edificació annexa a l habitatge es pot destinar a l ús forestal, ramader i agrari, també pot dedicar se a l emmagatzematge o utilitzar se com a tallers, especialment per a activitats agroalimentàries. No s admetran nous volums, si no respecten raonadament la configuració actual determinada en aquesta fitxa. La divisió horitzontal de l edificació s autoritzarà només amb l atorgament d una llicència urbanística, degudament justificada. Condicions d ordenació, edificació, serveis i accés: Es conservarà la volumetria actual, amb les condicions assenyalades per les Normes Subsidiàries per als Edificis de Grau de Protecció de Respecte. Es permetrà l ampliació de l edificació existent fins a un 20%, sempre que no es malmetin els valors arquitectònics, històrics o paisatgístics del conjunt de l edificació. Es milloraran el subministrament energètic i les comunicacions. No s admetran línies aèries. Es recomana l ús d energies alternatives i renovables. Si s escau, caldrà millorar els accessos amb plantació d arbrat i reforestació de talussos. Elements especials a preservar i altres condicions especifiques: A l'interior de les tines es conserva una premsa. No gaire lluny de la masia es conserva un molí d'oli a l'aire lliure. 15

17 5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE LA MASIA O CASA RURAL 16

18 17

19 NOM: Parcerisses ID: 55 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ Rajadell adreça postal_ Afores Utm (x,y)_ , dades cadastrals_ W qualificació del sòl_ Protecció preventiva agrícola protecció actual_ Cap 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Descripció volumètrica i de l entorn paisatgístic (tipologia i entorn actual): Masia probablement del segle XVI, amb importants modificacions realitzades durant els segles XVIII i XIX, però d origen medieval. Està assentada sobre un modest turó, i es composa de dos cossos adossats de caràcter residencial i, a la part posterior, d un pati amb diverses dependències a l'entorn. També hi ha un forn d'obra. La casa es va anar engrandint des del cos original del nord cap al sud, amb ampliacions successives. Actualment s'hi observen dos cossos ben diferenciats, amb distinta disposició de les cobertes. El cos del nord (segurament el més antic) consta de planta rectangular, coberta a doble vessant (amb motllures al ràfec), planta baixa, planta primera i golfes. El cos de migdia és de planta més quadrada, i coberta a quatre vessants. Té planta baixa, planta primera i golfes. La planta baixa és de molta alçària, i té dues grans arcades a la façana de migdia. Actualment s'utilitza com a corral, però devia haver estat la pallissa. Les dues plantes superiors tenen galeries també amb arcades, probablement obertes al segle XIX. Els murs de càrrega d ambdós volums estan aixecats amb carreus més o menys escairats, i s observen restes d'arrebossat a la façana principal. El parament sembla més antic al cos del nord. El pati posterior, que s'ha fet mitjançant un aterrassament del terreny, consta d'un seguit de dependències disposades al nord i al sud. Destaca el barracó del nord, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran. A la part oposada hi ha una edificació molt característica de la zona, amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades), que consisteix realment en tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del Una d'aquestes tines resta inacabada. La masia es troba emplaçada sobre un petit turó, gairebé a la manera d'un castell o edifici defensiu. L'entorn proper està ocupat per camps de conreu de no gaire extensió. Ús actual i titularitat Segona residència. Titularitat privada. 18

20 Estat de conservació de l immoble o conjunt, serveis i situació de risc: L'aspecte exterior és bo. L'estat de les façanes és correcte. L'entorn immediat està cuidat. Disposa d'aigua, llum i telèfon. Accessibilitat des dels camins públics: Des del barri de les Casetes, cal prendre el camí de Valldòria (avui carretera asfaltada). En arribar al mas de Cal Braquets s ha de seguir pel camí de l'esquerra (un rètol dóna indicació sobre el camí a seguir), que ressegueix el torrent de Valldòria pel marge oest. Sense deixar aquest camí s arriba a la casa, que destaca sobre un modest turó. 3 JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS LEGALS QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Parcerisses constitueix un exemple molt interessant d'una masia forta, construïda entre els segles XVI i XIX. El conjunt conserva una arquitectura força homogènia (tot i que hi hagi parts no tan antigues). Com a elements annexes destacats hi ha el molí d'oli. El nom medieval d'aquest mas era "el Guas". Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de Can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat. Al segle XVI s'hi instal.là una família de Sant Salvador de Guardiola, els Parcerissa. La inscripció en una dovella de la data 1580 podria correspondre a aquest moment. A finals del segle XVIII i durant tot el seglexixlavidaalmasvaestarestretamentvinculadaaunaintensaexplotació agrària. El 1780 (possiblement) s'edificà la casa nova de Parcerisses, a uns set cents metres del mas. Segurament s'hi instal.là algun membre de la família Parcerisses. Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de Can Torra les tres cases de Cal Xic, Montfort i Cal Caseta. Eren propietat dels parcers que treballaven les terres de Parecerisses (encara avui), terres que limitaven al torrent amb les del Mas Oliver. A conseqüència de la crisi de la fil loxera el mas va canviar de propietaris. Referències bibliogràfiques: RAFAT, F.: "Notes sobre Onomàstica: Rajadell al segle XIII", dins Onomàstica, núm. XVII (pp ). Barcelona, RAFAT, F: Festa de Sant Sebastià. Full editat per l Ajuntament de Rajadell, RAFAT, F.: "Rajadell. Primera meitat del segle XIV", dins Miscel lània d Estudis Bagencs, núm. 5 (pp ). Manresa, Dovella central de la façana oest amb la inscripció "1580" Llinda del balcó de la façana est (cos intermedi) amb la inscripció "1794" Llinda del portal del barracó del molí d'oli amb la inscripció "MAFASIT PER FRANCo PARCERISAS LO ANY 1857" Llinda de la tanca del pati (aprofitada) amb la inscripció "1802" Inscripció en ciment de les tines, amb la llegenda "José Montfort Año 1913" 4 DETERMINACIONS NORMATIVES Volumetria original: Es mantindrà la volumetria original. Volums susceptibles de ser utilitzats per els usos de l article 47.3 LUC: Es recuperaran les masies i cases rurals per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials, i es destinaran a habitatge familiar, a un establiment hoteler, a un establiment de turisme rural, a activitats d educació en el lleure i/o a obradors artesans. És compatible l ús existent amb llicències antigues. Els volums principals seran els destinats a habitatge, amb un màxim d'1 habitatge, i els volums complementaris o annexos podran tenir un ús afí a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i al turisme rural. La possible destinació a usos hotelers i a activitats d educació en el lleure, que seran permesos, requerirà dedicar els volums annexos a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, cuines, aparcaments o equipaments propis de l activitat. 19

21 Volums no utilitzables pels usos previstos a l apartat anterior i altres limitacions: L edificació annexa a l habitatge es pot destinar a l ús forestal, ramader i agrari, també pot dedicar se a l emmagatzematge o utilitzar se com a tallers, especialment per a activitats agroalimentàries. No s admetran nous volums, si no respecten raonadament la configuració actual determinada en aquesta fitxa. La divisió horitzontal de l edificació s autoritzarà només amb l atorgament d una llicència urbanística, degudament justificada. Condicions d ordenació, edificació, serveis i accés: Es conservarà la volumetria actual, amb les condicions assenyalades per les Normes Subsidiàries per als Edificis de Grau de Protecció de Respecte. Es permetrà l ampliació de l edificació existent fins a un 20%, sempre que no es malmetin els valors arquitectònics, històrics o paisatgístics del conjunt de l edificació. Es milloraran el subministrament energètic i les comunicacions. No s admetran línies aèries. Es recomana l ús d energies alternatives i renovables. Si s escau, caldrà millorar els accessos amb plantació d arbrat i reforestació de talussos. Elements especials a preservar i altres condicions especifiques: Molí d'oli. Dovella central de la façana oest, amb la inscripció: "1580" Llinda del balcó de la façana est (cos intermedi), amb la inscripció: "1794" 20

22 5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE LA MASIA O CASA RURAL 21

23 NOM: Cal Pau de Bruqueses ID: 56 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ Rajadell adreça postal_ Afores Utm (x,y)_ , dades cadastrals_ D qualificació del sòl_ Protecció preventiva agrícola protecció actual_ Cap 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Descripció volumètrica i de l entorn paisatgístic (tipologia i entorn actual): Casa de pagès possiblement de finals del segle XVIII i principis del XIX. Es tracta d'una casa de planta rectangular, molt ben definida, amb coberta de doble vessant. Té planta baixa, planta primera i golfes. A les façanes laterals té adossats alguns petits coberts. El material constructiu és la pedra, disposada de manera bastant regular. Les finestres són emmarcades amb carreus escairats. A la banda de migdia s'allarga un altre cobert, amb coberta d un sol aiguavés, compost per diverses cambres. La casa es troba en una petita esplanada, prop d'un torrent, amb camps conreats a l entorn proper. Ús actual i titularitat Segona residència. Titularitat privada. Estat de conservació de l immoble o conjunt, serveis i situació de risc: L'estat de conservació és bo. Disposa d'aigua, llum i telèfon. En procés de rehabilitació. Accessibilitat des dels camins públics: Des de Rajadell, cal arribar a la casa de Bruqueses, i el mateix camí porta, uns vuit cents metres més endavant, a Cal Pau de Bruqueses. Per Fonollosa el camí és millor. Des d'allà cal prendre el camí al mas Centelles i, en trobar una granja, cal desviar se a l'esquerra. Primer es passa per Cal Biel i després, una mica enclotat, es troba Cal Pau de Bruqueses. 22

24 3 JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS LEGALS QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Construcció rural dels segles XVIII i XIX, de bona factura. Es sap per notícies orals (Bruqueses) que aquesta casa va ser feta per un familiar de la casa de Bruqueses per tal d independitzar se d aquesta gran masia. La casa no té terres vinculades a la seva propietat. 4 DETERMINACIONS NORMATIVES Volumetria original: Es mantindrà la volumetria original. Volums susceptibles de ser utilitzats per els usos de l article 47.3 LUC: Es recuperaran les masies i cases rurals per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials, i es destinaran a habitatge familiar, a un establiment hoteler, a un establiment de turisme rural, a activitats d educació en el lleure i/o a obradors artesans. És compatible l ús existent amb llicències antigues. Els volums principals seran els destinats a habitatge, amb un màxim d'1 habitatge, i els volums complementaris o annexos podran tenir un ús afí a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i al turisme rural. La possible destinació a usos hotelers i a activitats d educació en el lleure, que seran permesos, requerirà dedicar els volums annexos a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, cuines, aparcaments o equipaments propis de l activitat. Volums no utilitzables pels usos previstos a l apartat anterior i altres limitacions: L edificació annexa a l habitatge es pot destinar a l ús forestal, ramader i agrari, també pot dedicar se a l emmagatzematge o utilitzar se com a tallers, especialment per a activitats agroalimentàries. No s admetran nous volums, si no respecten raonadament la configuració actual determinada en aquesta fitxa. La divisió horitzontal de l edificació s autoritzarà només amb l atorgament d una llicència urbanística, degudament justificada. Condicions d ordenació, edificació, serveis i accés: Es conservarà la volumetria actual, amb les condicions assenyalades per les Normes Subsidiàries per als Edificis de Grau de Protecció de Respecte. Es permetrà l ampliació de l edificació existent fins a un 20%, sempre que no es malmetin els valors arquitectònics, històrics o paisatgístics del conjunt de l edificació. Es milloraran el subministrament energètic i les comunicacions. No s admetran línies aèries. Es recomana l ús d energies alternatives i renovables. Si s escau, caldrà millorar els accessos amb plantació d arbrat i reforestació de talussos. Elements especials a preservar i altres condicions especifiques: Llinda de la porta de ponent, amb una inscripció no es llegeix correctament. 23

25 5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE LA MASIA O CASA RURAL 24

26 25

27 NOM: Cal Pau de Valldòria ID: 57 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ adreça postal_ Utm (x,y)_ dades cadastrals_ qualificació del sòl_ protecció actual_ Valldòria Afores , A Protecció preventiva agrícola Cap 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Descripció volumètrica i de l entorn paisatgístic (tipologia i entorn actual): Casa de pagès de finals del segle XIX i inicis del XX. Forma part d un conjunt de tres cases adossades, també conegudes com a casetes de Valldòria, que conformen un petit barri. De nord a sud són Cal Pau, Cal Samarra i Cal Ritet, a més de dues pallisses que es troben una mica més apartades. La casa de Cal Pau és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, planta baixa, planta primera i golfes. Els nombrosos afegits i variacions que ha sofert al llarg del temps atorguen al conjunt un aspecte popular i improvisat. El material constructiu és la pedra. Hi ha finestres i balcons que no sobresurten de les façanes, emmarcats amb pedra o maó. A la façana posterior es poden veure algunes arcades que corresponen a antigues galeries, avui tapiades. Els cossos i dependències adossats al volum principal són d'una tipologia totalment irregular, i corresponen a corts, coberts i altres espais de treball. No hi ha tines. La pallissa de Cal Pau és una construcció enrevessada, amb diversos afegits. A sota hi ha una cort, coberta amb volta de maó. El conjunt de cases de Valldòria es troba emplaçat en una petita terrassa, sobre el torrent de Valldòria. En aquesta zona comença a canviar el paisatge de conreus i ametllers, donant pas, cap al sud, a una zona més erma de la vall, amb vegetació d'arbusts i matolls. Ús actual i titularitat Ús residencial. Titularitat privada. Estat de conservació de l immoble o conjunt, serveis i situació de risc: L'estat de conservació és millorable. El conjunt presenta molta barreja d'elements. L'estructura portant sembla conservar se bé. Disposa de telèfon, llum i aigua. 26

28 Accessibilitat des dels camins públics: Des del barri de les Casetes, s ha d'agafar el camí de Valldòria (avui carretera asfaltada fins al mas Can Braquets), que és la continuació de la carretera que ve del nucli antic de Rajadell. Aquest camí porta, entre camps de conreu abandonats, de vinya i ametllers, fins a un trencall des del què ja es visualitza el conjunt de cases. Uns rètols indiquen allí el nom de les tres cases. Cal Pau és la primera. Les terres d'aquesta zona són propietat del mas de Valldòria. 3 JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS LEGALS QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Agrupació interessant i una mica anàrquica d'habitatges rurals, que conformen un petit barri. Arquitectònicament, el valor de les construccions és desigual, ja que si bé l'estructura general es conserva perfectament, les cases han experimentat constants reformes. A finals del segle XIX es decidí l'assentament de tres famílies en aquest indret. La família dels Fontanet (de cal Pau) procedien de Valldòria, i els Gubern (de Cal Samarra), de Castelltallat. Inicialment les tres cases s'havien de construir separades, però per problemes d'aprofitament dels camps immediats es canvià d'idea. Cada família tenia en propietat la seva casa i un petit hort al peu del torrent, però les terres adjacents continuaven sent propietat del mas de Valldòria. Les tres cases van construir se entre 1880 i 1904 aproximadament. Les famílies que les habitaven treballaven en règim de parceria i utilitzaven les tines del mas de Valldòria (les fonts orals esmenten la prohibició tàcita per part de les cases fortes de la zona de construir una tina pròpia als parcers, amb els inconvenients que això comportava per a les famílies no propietàries i les relacions de dependència a les què obligava). Amb els anys "les casetes" es van anar abandonant, si exceptuem els germans Ingle de Cal Pau (Sebastià Ingle encara viu sol a la casa que va construir el seu padrí Pau). Així, a partir de la dècada de 1970 el conjunt es va anar abandonant, fins que recentment les cases de Cal Ritet i Cal Samarra han estat llogades per famílies que treballen a Manresa, però que hi resideixen permanentment. Naturalment, aquest fet ha donat a l indret una nova vitalitat (Valldòria, com altres "grans" cases del municipi, està abandonat) i permet pensar en una certa recuperació demogràfica, arquitectònica i paisatgística de la zona. Notícies orals de Sebastià Ingle (de Cal Pau). 4 DETERMINACIONS NORMATIVES Volumetria original: Es mantindrà la volumetria original. Volums susceptibles de ser utilitzats per els usos de l article 47.3 LUC: Es recuperaran les masies i cases rurals per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials, i es destinaran a habitatge familiar, a un establiment hoteler, a un establiment de turisme rural, a activitats d educació en el lleure i/o a obradors artesans. És compatible l ús existent amb llicències antigues. Els volums principals seran els destinats a habitatge, amb un màxim d'1 habitatge, i els volums complementaris o annexos podran tenir un ús afí a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i al turisme rural. La possible destinació a usos hotelers i a activitats d educació en el lleure, que seran permesos, requerirà dedicar els volums annexos a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, cuines, aparcaments o equipaments propis de l activitat. 27

29 Volums no utilitzables pels usos previstos a l apartat anterior i altres limitacions: L edificació annexa a l habitatge es pot destinar a l ús forestal, ramader i agrari, també pot dedicar se a l emmagatzematge o utilitzar se com a tallers, especialment per a activitats agroalimentàries. No s admetran nous volums, si no respecten raonadament la configuració actual determinada en aquesta fitxa. La divisió horitzontal de l edificació s autoritzarà només amb l atorgament d una llicència urbanística, degudament justificada. Condicions d ordenació, edificació, serveis i accés: Es conservarà la volumetria actual, amb les condicions assenyalades per les Normes Subsidiàries per als Edificis de Grau de Protecció de Respecte. Es permetrà l ampliació de l edificació existent fins a un 20%, sempre que no es malmetin els valors arquitectònics, històrics o paisatgístics del conjunt de l edificació. Es milloraran el subministrament energètic i les comunicacions. No s admetran línies aèries. Es recomana l ús d energies alternatives i renovables. Si s escau, caldrà millorar els accessos amb plantació d arbrat i reforestació de talussos. Elements especials a preservar i altres condicions especifiques: No se'n observen. 28

30 5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE LA MASIA O CASA RURAL 29

31 NOM: Cal Pere Coix ID: 58 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ adreça postal_ Utm (x,y)_ dades cadastrals_ qualificació del sòl_ protecció actual_ Monistrolet Afores , H Protecció especial agrícola Cap 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Descripció volumètrica i de l entorn paisatgístic (tipologia i entorn actual): Casa de pagès del segle XIX o anterior. És una construcció petita que consta de dues parts ben diferenciades: un cos residencial i unes dependències de treball adossades a llevant. La casa és de planta quadrada, amb planta baixa i planta primera, i amb coberta a doble vessant. L'interior conserva més o menys la distribució original. Els cossos adossats tenen un aspecte més rústec. Hi ha una tina cilíndrica i dues dependències més, amb cobertes a un sol aiguavés. Estan construïdes en pedra, amb algun sector arrebossat. La casa es troba en una petita esplanada, a la falda d'un turó. Al seu voltant s'hi han plantat avets i plantes exòtiques, i s'hi ha fet un enjardinament que s'aparta clarament del paisatge rural tradicional de la zona. Ús actual i titularitat Ús residencial. Titularitat privada. Estat de conservació de l immoble o conjunt, serveis i situació de risc: L'estat de conservació és bo. Disposa d'aigua, llum i telèfon. Accessibilitat des dels camins públics: Per arribar a Cal Pere Coix cal agafar el trencall del camí de Rajadell a Manresa que es troba a l'alçada de l'hostal, en direcció nord. Just al trencall hi ha un rètol verd amb el nom de la casa. El mas queda al costat esquerre del camí, mentre que a la dreta hi ha Cal Xico. 30

32 3 JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS LEGALS QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL És una casa senzilla, però alhora interessant com a exemple reeixit d'arquitectura popular rural, que combina les necessitats residencials amb les del treball dels camps de l entorn. 4 DETERMINACIONS NORMATIVES Volumetria original: Es mantindrà la volumetria original. Volums susceptibles de ser utilitzats per els usos de l article 47.3 LUC: Es recuperaran les masies i cases rurals per raons paisatgístiques o socials, i es destinaran a habitatge familiar. És compatible l ús existent amb llicències antigues. Els volums principals seran els destinats a habitatge, i els volums complementaris o annexos podran tenir un ús afí a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i al turisme rural. La possible destinació a usos hotelers i a activitats d educació en el lleure, que seran permesos, requerirà dedicar els volums annexos a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, cuines, aparcaments o equipaments propis de l activitat. Volums no utilitzables pels usos previstos a l apartat anterior i altres limitacions: L edificació annexa a l habitatge es pot destinar a l ús forestal, ramader i agrari, per a l emmagatzematge o com a tallers. No s admetran nous volums si no respecten raonadament la configuració actual determinada en aquesta fitxa. La divisió horitzontal de l edificació s admetrà només amb l atorgament d una llicència urbanística, degudament justificada. Condicions d ordenació, edificació, serveis i accés: Es conservarà la volumetria actual, amb la possibilitat d ampliar l edificació existent fins a un 20%. Es milloraran el subministrament energètic i les comunicacions. No s admetran línies aèries. Es recomana l ús d energies alternatives i renovables. Si s escau, caldrà millorar els accessos amb plantació d arbrat i reforestació de talussos. Elements especials a preservar i altres condicions especifiques: No se'n observen. 31

33 5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DE LA MASIA O CASA RURAL 32

34 NOM: El Peric ID: 59 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ adreça postal_ Utm (x,y)_ dades cadastrals_ qualificació del sòl_ protecció actual_ Sant Amanç Afores , Q Protecció especial forestal BCIL 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Descripció volumètrica i de l entorn paisatgístic (tipologia i entorn actual): Masia dels segles XVIII i XIX, però d origen medieval. Es tracta d una gran masia formada pel cos residencial, una àmplia superfície de dependències de treball agrupades a l'entorn de dos patis, i dues construccions aïllades (les tines i el barracó de la premsa i el molí). L'edifici residencial és de planta rectangular i coberta de doble vessant. Al sector de migdia té planta baixa, planta primera i planta segona, mentre que al sector oposat només té planta baixa i planta primera. Els murs són fets amb carreus, en general força ben escairats i d'un aparell regular. Totes les façanes es troben pintades de color blanc. Les finestres i les portes són emmarcades amb llindes i carreus de pedra treballada. El cos residencial té un petit pati en forma de lliça a la banda de migdia. La casa té cossos afegits a llevant, a migdia (estables) i a ponent (tines). A la façana de migdia hi ha una galeria. Probablement al segle XIX es va afegir una construcció en forma de torre al centre de la casa, que puja dues plantes més. És de planta quadrada, feta de maó i amb finestres en forma d'arcs apuntats. A la planta superior, la torre forma una sala ventilada amb grans obertures. A l interior de la casa, la planta baixa conserva molt bé les estructures originàries: diverses cambres amb voltes i arcades (entre les quals hi ha el celler, amb algunes botes); la cambra contigua al celler, coberta amb una volta de grans dimensions, té un forn molt interessant (del 1784), que conserva íntegrament la seva estructura, i que està construït al costat d'un altre forn anterior, del qual en queda la boca. La planta primera està més reformada, però conserva els elements característics d'una casa de pagès: llars de foc, enllosat, etc. Els pisos superiors han estat molt modificats. A ponent de la casa hi ha una construcció aïllada que acull una premsa de vi i un molí d'oli. Una altra construcció, a llevant, està formada per dos cossos amb coberta a un aiguavés. El cos superior conté dues tines quadrades. Finalment, el sector sud est està ocupat per dos grans barracons amb corrals, en què l obra moderna d'una granja es sobreposa a les estructures més antigues de la planta baixa, amb un tram de volta interessant. El Peric es troba en una posició elevada sobre la riera de Rajadell, dominant el pas de la carretera N 141 (i antic camí ral) en el tram que va dels Molins fins gairebé el caseriu de Sant Amanç. La línia de ferrocarril de Manresa a Lleida passa a tocar de la casa per la banda de tramuntana. L'entorn immediat presenta un aspecte degradat. Hi ha conreus a la vora. 33

35 Ús actual i titularitat Abandonada. Titularitat privada. Estat de conservació de l immoble o conjunt, serveis i situació de risc: La masia està totalment abandonada, en estat de ruïna. Plena de runes i deixalles. Molts sostres perillen. Les parets mestres s'aguanten en peu, però amb alguna esquerda. Accessibilitat des dels camins públics: La casa es troba a uns set cents metres del barri de l'estació. Per anar hi cal prendre un camí que surt del punt on la carretera N 141 creua la via del ferrocarril per sota un pont. 3 JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS LEGALS QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Masia de notable interès arquitectònic, i amb una gran tradició històrica. Conserva elements constructius i decoratius de gran vàlua, com ara les diverses inscripcions de les llindes que es poden veure a la planta baixa. Aquest és un dels masos antics del terme de Rajadell. Se sap que al segle XIII hi havia un molí. Aleshores el mas era conegut com "lo Carcoler". Tot això, la construcció que es pot veure actualment és feta a la segona meitat del segle XVIII, com explica molt bé una de les llindes: "Casa Peric, feta per Paric fill i son pare entre lo any 1755 i lo any 1800". Al segle XIX s'hi van fer modificacions importants, com ara la torre. A partir dels anys 1959 i 1960 es construí la gran àrea amb corrals dels sector sud est, sobre el què anteriorment havia estat la pallissa, i en ella es criaven porcs i vedells. La desviació del camí ral que anava cap a Fals, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor passava prop del mas. Referències bibliogràfiques: PERARNAU, J.; PIÑERO, J.: Projecte de Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Paisatgístic de Rajadell, Ajuntament de Rajadell. No consta data. RAFAT, F.: "Arxius de la comarca. Rajadell, Camps, Castellar i Aguilar", dins Dovella. Núm. 6 (pp ). Manresa, RAFAT, F.: "Notes sobre Onomàstica: Rajadell al segle XIII", dins Onomàstica, núm. XVII (pp ). Barcelona, RAFAT, F.: "Rajadell. Primera meitat del segle XIV", dins Miscel lània d Estudis Bagencs, núm. 5 (pp ). Manresa, DETERMINACIONS NORMATIVES Volumetria original: Es mantindrà la volumetria original. Volums susceptibles de ser utilitzats per els usos de l article 47.3 LUC: Es recuperaran les masies i cases rurals per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials, i es destinaran a habitatge familiar, a un establiment hoteler, a un establiment de turisme rural, a activitats d educació en el lleure i/o a obradors artesans. És compatible l ús existent amb llicències antigues. Els volums principals seran els destinats a habitatge, amb un màxim d'1 habitatge, i els volums complementaris o annexos podran tenir un ús afí a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i al turisme rural. La possible destinació a usos hotelers i a activitats d educació en el lleure, que seran permesos, requerirà dedicar els volums annexos a serveis complementaris, com ara recepció, menjadors, cuines, aparcaments o equipaments propis de l activitat. 34