EL VALOR OCULT DE L ACTIVITAT AGROPECUÀRIA A CATALUNYA

Transcripción

1 EL VALOR OCULT DE L ACTIVITAT AGROPECUÀRIA A CATALUNYA Identificació, càlcul econòmic i estratègies de contraprestació de les externalitats socioambientals del sector agropecuari 1. Introducció - Resum executiu A Catalunya, més enllà de la vessant productiva del sector agrari i forestal que és la base de la seva continuïtat avui en dia no és possible obviar la gran importància que adquireixen les múltiples funcions socioambientals que presten les activitats agropecuàries. El 90% del territori català està gestionat pel 0,8% de la població. Aquestes funcions, com ara la conformació i gestió del paisatge agroforestal, el foment de la biodiversitat, la contribució en la regulació del cicle hidrogeològic, la mitigació del canvi climàtic, etc., no són valorades ni contraprestades per la societat tot i obtenir-ne els seus beneficis. El concepte d externalitat, en aquest informe, fa referència als efectes que l activitat del sector primari genera en altres àmbits de la societat i que, habitualment, no formen part dels balanços econòmics clàssics del sector, atès que es tracta de funcions i/o impactes que no tenen assignat un preu de mercat. Per primer cop, es presenta una valoració econòmica global del sector agropecuari a escala catalana, tenint en compte l activitat econòmica indirecta que suporta aquest sector i les principals externalitats que genera. Aquest és el primer gran objectiu d aquest treball. El segon és desenvolupar una estratègia de contraprestació d aquestes externalitats. En definitiva, es tracta de donar llum als valors ocults del sector agrari i forestal, que, malgrat els canvis que s han produït, encara són mal coneguts, poc reconeguts i molt poc contraprestats. L objectiu de calcular el valor monetari de les externalitats socioambientals no pretén ser reduccionista (no tot té un preu ni tot sempre es pot pagar). No es tracta de mercantilitzar valors no dineraris ja que molts d aquests són incommensurables per se, sinó d atribuir un valor de referència vàlid per ser més conscients de la seva importància. Aquesta recerca pot ser un molt bon instrument a l hora de fer un balanç econòmic global del sector, que contempli el conjunt de beneficis i costos més enllà de la seva dimensió productiva, per a la presa de decisions i l assignació de recursos, ja sigui des de l àmbit públic o el privat. 2. El valor directe i indirecte del sector agropecuari català S entén que el valor directe és el resultat de l activitat productiva de les activitats agràries. Per la seva part, el valor indirecte del sector agropecuari fa referència al resultat de l activitat econòmica induïda per aquest sector en altres sectors productius, els quals depenen de la seva existència. El valor de la producció directa de les activitats agropecuàries està a l entorn de milions d euros, xifra que inclou els béns agrícoles, ramaders i silvícoles produïts pels respectius sectors. 1 Les activitats ramaderes aporten un 60% de la producció total del sector, l agricultura representa poc més d un terç (37,45%) i el 3% restant correspon a activitats relacionades amb la silvicultura. En termes de valor afegit, el PIB generat pel sector se situa en milions d euros. Aquesta xifra representa menys de l 1% del PIB català (0,89%), i es troba en una tendència a la baixa. L agricultura aporta més valor afegit (58% del PIB agrari) que la ramaderia (39%). Els productes agropecuaris es destinen bàsicament a proveir a la indústria alimentària catalana, que n absorbeix dues terceres parts de la producció (65%), front al 9% que es destina directament al consumidor final sense passar per cap manipulació. Catalunya disposa d una indústria agroalimentària important (representa un 2,3% del PIB català) i heterogènia, on conviuen empreses de dimensions molt diferents que produeixen per a mercats cada cop més oberts. Dels productes agropecuaris que utilitza la indústria alimentària catalana, un 38% de les compres procedeixen de Catalunya, un altre 32% de la resta d Espanya i el 30% restant de l estranger. La indústria agroalimentària catalana que utilitza productes locals com a base de la seva producció va produir per valor de milions d euros. En termes de valor afegit, es pot estimar en uns milions d euros, és a dir, un 0,9% del PIB català. 1 Producció total agropecuària com la suma de la quantitat de béns i serveis produïts per l agricultura, la ramaderia i la silvicultura (4.054 M ). La valoració es fa d acord amb la mitjana ponderada anual dels preus percebuts de cada producte. Les dades de producció i valor afegit fan referència a l any 2008 i s han obtingut de l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat), el Departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat i l Anuari Econòmic Comarcal publicat per Caixa Catalunya. 1

2 Pel que fa a les activitats forestals, la indústria de l elaboració de fusta i de paper que utilitzen productes locals van produir per valor de milions d euros. En valor afegit significa que van generar 578 milions d euros (0,29% del PIB català). Si se sumen els valors de la indústria alimentària i forestal, s obté que la indústria que depèn de productes agropecuaris catalans aporta un valor afegit de milions d euros, que representa el 1,19% del PIB català. A mesura que s especialitza, l activitat agropecuària té una creixent incidència sobre altres activitats productives. Les compres d inputs (o consums intermedis ; valor dels béns i serveis utilitzats durant el procés productiu i adquirits a altres sectors), representen al voltant del 55% del valor de la producció agropecuària i s estima en milions d euros. Si es té en compte l aportació al PIB d aquestes activitats intermediàries, es valora en 725 milions d euros, cosa que significa un 0,36% del PIB català. El valor afegit generat per la distribució dels productes agropecuaris se situa en 391 milions d euros (616M en termes de producció), és a dir, al voltant del 0,2% del PIB català. El turisme rural -vinculat necessàriament a l activitat agropecuària- presenta un impacte econòmic de 10 milions d euros en termes de valor afegit (0,01% del PIB català). Les fires agropecuàries d àmbit local generen una producció de béns i serveis per valor de 234 milions d euros, i un valor afegit de 191 milions d euros (0,1% del PIB català). Si se sumen els tres conceptes anteriors, activitats de distribució (comerç), turisme rural i activitats firals, vinculades totes a elles a la producció agropecuària, s obté un valor afegit de 592 milions d euros, és a dir, un 0,31% del PIB català. A part de les activitats econòmiques vinculades a la producció agropecuària que produeixen béns i serveis amb un preu de mercat, els entorns agrícoles i forestals generen tota una sèrie de productes que es poden obtenir de manera gratuïta 2 (bolets, tòfones, pinyons, etc.). El valor total de la producció de bolets silvestres s avalua en un rang entre els 15,3 i els 25,4 milions d euros anuals. El valor de la producció de tòfones seria 1,36 milions d euros, 3 el dels pinyons s estima en 2,5 milions d euros, 4 el valor de la producció de mel i cera al voltant de 8,6 milions d euros, el de la producció de cargols de 2 milions d euros, mentre que pel cas de les plantes aromàtiques i medicinals seria de euros. 5 Si se sumen les quantitats anteriors es tractaria d un valor que, en el cas més elevat, arribaria als 40 milions d euros, el que significa un 0,02% del PIB català. 1 0,9 0,8 0,7 Contribució al PIB total 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 Agricultura Ramaderia Silvicultura Indústria agroalimentària (matèries primeres locals) Indústria fusta i paper (matèries primeres locals) Consums intermedis (vendes Comerç i distribució; turisme d'altres sectors a rural i fires locals l'agropecuari) Activitats gratuïtes Figura 1. Distribució del pes econòmic de les activitats agropecuàries i derivades/induïdes (%PIB). 2 Molt sovint aquests productes estan vinculats a una empresa agrària o forestal, és a dir, relacionats més o menys directament al desenvolupament d activitats agropecuàries i/o forestals. Per altra banda, també és important considerar que l apropiació d aquests productes silvestres se sol donar dins de finques de titularitat privada. 3 Fundació del Món Rural, Activitats agràries minoritàries en l àmbit de Catalunya, El nivell de regulació en l obtenció d aquests darrers productes és superior al dels bolets silvestres; per a la recollida i comerç de les pinyes de pi pinyoner (Pinus pinea) cal una llicència específica. 5 En alguns d aquests casos, especialment per la mel i les plantes aromàtiques i medicinals, el valor econòmic fa referència a les explotacions registrades existents i, per tant, es tracta d activitats amb un cert mercat tot i que sovint també s obtenen de forma gratuïta. 2

3 3. Identificació i caracterització d impactes i funcions socioambientals En conjunt es contemplen 10 àmbits temàtics, 22 impactes o funcions diferenciades, 32 indicadors principals i 12 de secundaris (vegis Taula 1). En relació al tipus d efecte es constata que 29 dels 32 impactes avaluats són positius, 2 són negatius contaminació de les aigües i emissions a l atmosfera i un ofereix una lectura més ambigua atès que en funció dels casos es pot tenir incidència positiva o negativa: ús i disponibilitat d aigua. Es reforça la idea del caràcter multifuncional del sector. La rellevància del sector primari en la quantificació dels indicadors és molt significativa en 14 ocasions, força rellevant en 13 més i menys rellevant en els 5 restants. Pel que fa a les tendències esperades i desitjades, es constata que aquestes coincideixen en 10 ocasions, la qual cosa implica que en les 22 restants la tendència esperada és desfavorable en relació als objectius desitjables. 4. Càlcul d externalitats de les activitats agropecuàries Els valors obtinguts s han d entendre com a aproximacions. L assignació d un valor monetari no implica necessàriament establir un valor de canvi en termes de mercat, sinó evidenciar la seva significació. El mètode de treball es basa en la transferència de valors (o valors de transferència) en el qual es parteix de l anàlisi d estudis existents a nivell internacional en la literatura científica, centrant-se en aquells que són significatius i tenen una metodologia contrastada. Tanmateix es pretén incidir en aquelles problemàtiques específiques dels entorns mediterranis com, per exemple, l ús de l aigua o els efectes dels incendis forestals. Es contemplen 9 dels 10 àmbits temàtics identificats anteriorment -s han agrupat els àmbits Ús social i educatiu i Patrimoni historicocultural en un mateix anomenat Valors recreatius, culturals, paisatgístics i de no ús (vegis Taula 2) i es presenta un valor agregat per cada àmbit que depèn del procés de càlcul seguit en cada cas. 6 En resum, l anàlisi dels resultats mostra que: Les funcions socioambientals de l activitat agrària i forestal més valorades econòmicament són en l àmbit de Patrimoni natural i biodiversitat, i concretament en les externalitats derivades de Foment dels hàbitats faunístics i de la biodiversitat i Conservació de varietats autòctones de conreus i bestiar. En segon lloc, l àmbit Matriu territorial i paisatge determina un valor molt important de les externalitats a partir de les funcions de conformació i estructuració de la matriu territorial i gestió del paisatge agroforestal. Destaca el valor de les externalitats derivades de l àmbit Valors recreatius, culturals, paisatgístics i de no ús, a partir de funcions intangibles com l ús de lleure i el manteniment del patrimoni historicocultural. Es constata un alt grau de coincidència entre els àmbits identificats anteriorment d atenció especial i els que generen unes externalitats positives més valorades econòmicament. Els impactes negatius més rellevants del sector agropecuari recauen sobre l àmbit Aigües superficials i subterrànies. En termes de valor afegit, l activitat econòmica induïda (indirecta) per la producció del sector agropecuari (1,85%) és superior al valor de la seva producció directa (0,89%). A Catalunya, el sector agropecuari suporta un 2,76% del PIB total del país i genera un balanç net positiu d externalitats socioambientals que equivalen a un 3,75% del PIB. 6 Vegis versió completa de l informe El valor ocult de l activitat agropecuària a Catalunya, Fundació del Món Rural (). 3

4 Taula 1. Síntesi d impactes, indicadors i caracterització qualitativa. 4

5 Taula 2. Síntesi dels resultats: Identificació i càlcul d externalitats del sector agropecuari. 5

6 5. Diagnosi del grau de cobertura de les externalitats S entén el grau de cobertura de les externalitats com la mesura en que les diferents polítiques sectorials - principalment les agrícoles i forestals- incorporen determinacions i/o incentius orientats al sector primari relacionats amb aquestes externalitats. La valoració del grau de cobertura actual de les externalitats del sector primari porta a les següents conclusions: El grau d incorporació efectiu de les externalitats socioambientals sobre el sector primari és limitat i fins i tot nul en dues ocasions: regulació microclimàtica i prevenció de la impermeabilització. Els casos on el nivell d incorporació és més elevat tenen a veure, principalment, amb l aplicació de criteris ambientals de gestió en les explotacions agrícoles, ramaderes i silvícoles i es reflecteixen en externalitats positives sobre el patrimoni natural, el paisatge o la qualitat del medi. Els incentius es canalitzen fonamentalment mitjançant els ajuts agroambientals del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya Altres incentius tenen una aplicació més limitada temàticament: beneficis fiscals a propietaris forestals que disposin d instruments d ordenació, primes per producció d energies renovables o assessorament tècnic en finques amb acords de custòdia. També destaquen, en relació a les externalitats negatives del sector, l elevat nombre de plans i normatives orientats a prevenir la contaminació de les aigües per nitrats d origen agrari, mitjançant l establiment de llindars quantificats, instruments de gestió, mecanismes de control, etc. Els condicionants legals representen un incentiu recurrent sovint un desincentiu per no fer una actuació que comportaria una externalitat negativa. A nivell sociodemogràfic també és remarcable la importància atorgada a garantir les rendes, i el que això implica respecte el manteniment de l activitat, derivat de l aplicació del primer pilar de la PAC. Alguns dels grans àmbits analitzats presenten un grau d incorporació global força baix d aspectes vinculats a les externalitats. Aquest seria el cas, per exemple, del patrimoni historicocultural o, fins i tot, dels aspectes relatius al canvi climàtic. L existència d objectius o llindars quantificats específics pel sector primari en les polítiques sectorials és molt limitada i se circumscriu, bàsicament, a determinats aspectes dels àmbits hidrològic i energètic. La immensa majoria dels incentius identificats en relació a les externalitats s articulen mitjançant un format d ajuts, molts dels quals tenen el seu origen en fons de finançament vinculats a la PAC (encara que no exclusivament). 6. Estratègia de contraprestació i programa d actuacions A partir de l anàlisi realitzada s han establert 10 directrius estratègiques i 35 propostes d actuació que facilitin i potenciïn la contraprestació de les externalitats positives i negatives del sector agropecuari en el context territorial i socioambiental català. Suposa un canvi de model que no es pot basar en la creació i imposició d un marc normatiu, sinó que requereix d un procés de transició progressiu que implica canvis a múltiples nivells. Les 10 directrius exposades contenen múltiples propostes d actuació segons cada fase, algunes de les quals en particular les corresponents a les directrius 3 i 4 incideixen directament en la necessitat de considerar nous instruments i mecanismes de contraprestació. DIRECTIUS ESTRATÈGIQUES Integració de polítiques i planificació amb incidència sobre el medi rural i el sector primari. 2. Reformulació del model d ajuts en la política agrària. 3. Revisió i creació de mecanismes fiscals. 4. Aplicació de nous mecanismes d internalització d externalitats. 5. Desenvolupament de recursos financers específics. 6. Generalització de la figura dels contractes territorials i reforç de les estratègies de custòdia del territori. 6

7 7. Valorització de sòls agrícoles: del pla d espais d interès agrari als parcs agraris i al banc de terres. 8. Monitoratge de polítiques i instruments amb incidència sobre l espai agrícola i forestal. 9. Foment de la recerca tècnica i científica i de metodologies estandarditzades de valoració de les externalitats. 10. Comunicació, sensibilització i concertació amb els diferents agents implicats. Taula 3. Programa d actuacions segons el desplegament de les directrius. Les actuacions prioritàries durant la primera fase ( ) serien les següents: Crear una Comissió Interdepartamental de territori i gestió de l espai rural o equivalent funcional, amb representació de diversos Departaments de la Generalitat, en especial els fins ara anomenats; DAR, DMAH i DPTOP, així com dels ens locals (directriu 1). La constitució d aquesta comissió hauria d anar precedida d un Pacte nacional per l espai rural. Elaborar un document de bases sobre la reorientació de la PAC a partir del proper període de programació ( ), que abordi el marc estratègic de contraprestació d externalitats plantejat (directriu 2). Elaborar un Pla d espais d interès agrari de Catalunya a partir de l anàlisi exhaustiva dels diferents valors (agraris, ambientals, territorials) que hi concorren (directriu 7). Elaborar i aprovar un Pla general de política forestal i els set plans d ordenació de recursos forestals corresponents als set àmbits territorials (directriu 7). Crear el marc de recerca bàsica i aplicada adequat que atorgui solvència al desplegament de mecanismes de contraprestació (directriu 9). Elaborar un Pla de comunicació i participació en relació a les externalitats socioambientals que genera el sector primari i a la seva contraprestació (directriu 10). Reactivar la figura dels pactes territorials i organitzar un segon congrés del món rural o fórmula participativa i de debat equivalent on s abordin aquestes qüestions (directriu 10). Al llarg de la segona fase (període vigència del PDR ) es proposa fonamentalment: Aplicar progressivament els nous criteris en relació al model d ajuts (directriu 2) i els nous mecanismes de contraprestació, si més no en forma de proves pilot (directrius 3 i 4), i sempre que sigui possible dins d un marc de contractes territorials o fórmules equivalents (directriu 6). Desplegar un fons finalista orientat a la gestió sostenible dels espais agrícoles i forestals (directriu 5). Aquest fons es nodriria, en part, de taxes i tributs finalistes relacionats amb les externalitats del sector, però també de pressupostos de la Generalitat i, eventualment, de donacions o aportacions d agents privats. Implantar un sistema de finestra única dirigit a explotacions agràries i forestals i un portal web específic que integri la informació del sector (directriu 1). Elaborar un Pla de seguiment de polítiques i instruments amb incidència sobre l espai agrari i forestal i desenvolupar sistemes d indicadors de seguiment adequats pel monitoratge de les externalitats generades, l eficiència de les mesures aplicades i l assoliment d objectius (directriu 8). Crear un banc de terres català que incorpori finques agràries en situació d abandonament o de manca de gestió, incloses finques forestals (directriu 7). Establir un model de comptabilitat integrada per l espai agrari i forestal, que inclogui valors productius i recursos implicats en la contraprestació d externalitats (directriu 8). Finalment, la tercera etapa, corresponent al període de vigència del PDR , hauria de ser una fase de consolidació del nou model, prèvia avaluació dels resultats del període per tal d introduir els ajustos i replantejaments que es considerin pertinents. El desenvolupament de les directrius i propostes plantejades requereix de la concertació i complicitat de tots els agents implicats, cercant el màxim consens. Així i tot, la implicació dels diferents agents, i del sector primari en particular, és necessària però no suficient. Cal un lideratge, polític i tècnic de tot el procés, que ha de ser assumit des de l administració. 7

8 Taula 4. Instruments de contraprestació existents i proposats en funció de les distintes externalitats. 8

9 7. Conclusions El balanç econòmic tradicional del sector primari, basat en termes estrictament productius i de mercat, no té en compte el conjunt global de funcions i impactes del sector, ni valora prou el seu paper ambiental i territorial. Arribar a fer un balanç complet de l activitat agropecuària i forestal a Catalunya considerant les externalitats és completament necessari i convenient. En termes de balanç final, valorem les externalitats anuals positives que genera el sector agropecuari a Catalunya en milions d euros. La major part d aquest valor correspon al conjunt de funcions ambientals i, especialment, en la conservació del patrimoni natural i foment de la biodiversitat, cosa que representa dues terceres parts del total. Per la seva part, les externalitats negatives del sector agropecuari català s estimen en un total de 756 milions d euros. Els principals impactes deriven de disfuncions generades per l ús de plaguicides (38,6%) i la contaminació i consum excessiu d aigua (37,5%). El balanç socioambiental del sector agropecuari és netament positiu. Les externalitats positives superen amb escreix les negatives. Els espais forestals i agrícoles aporten un balanç favorable net de milions d euros anuals en concepte d externalitats. Aquesta xifra equival al 3,75% del PIB. Una xifra prou elevada que posa de relleu els serveis que presta l activitat agropecuària a la societat , ,5 Pat rimoni nat ural i Mat riu t errit orial i Ús i disponibilit at biodiversit at paisat ge recursos hí drics Prevenció degradació sòl Regulació cicle hidrogeològic Recreat ius, cult urals, valor no ús Mit igació canvi climàt ic Incendis f orest als Sobreadobament dejeccions ramaderes Consum aigua Fert ilit zant s inorgànics i plaguicides Figura 2. Balanç final de les externalitats socioambientals del sector agropecuari. El pes de l activitat econòmica induïda indirectament pel sector agropecuari duplica el valor de la seva producció directa. En termes de valor afegit, el sector industrial i terciari derivat de la producció agropecuària local representa l 1,85% del PIB català, mentre que la contribució directa del sector agropecuari està a l entorn del 0,9%. L aportació total del sector agropecuari a l economia catalana se situa en milions d euros, cosa que representa el 2,76% del PIB. En definitiva, a Catalunya, el sector agropecuari suporta un 2,76% del PIB total del país i genera unes externalitats positives que equivalen a un 3,75%. Es constata que el valor ocult d aquestes externalitats supera l aportació total del sector a l economia catalana. Això dóna una idea de la importància estratègica de les activitats agràries i forestals a nivell territorial. 9

10 Reflexió final A diferència de les magnituds econòmiques convencionals, que procedeixen de valors de mercat i per tant estan molt contrastades, els càlculs d externalitats neixen amb criteris de valoració que no estan pensats en ser utilitzats com a valors de canvi. Això implica incerteses i dificultats per a determinar uns valors de l activitat agrària i forestal que no admeten un tractament de mercat i que, sovint, estan condicionats per factors culturals en la relació de la societat rural i la terra. El seu valor sobrepassa qualsevol preu que se ls hi pugui assignar. Malgrat tot, la quantia de la xifra establerta és molt elevada, cosa que permet destacar la importància d aquestes activitats com a proveïdores d externalitats positives, les quals es manifesten en la forma d un augment del benestar i la qualitat de vida de la població, així com en el manteniment dels equilibris ecològics bàsics dels ecosistemes a escala local i global. Les externalitats positives que genera el sector agropecuari són proporcionalment més altes que les de qualsevol altre sector econòmic, cosa que encara accentua més la importància d una estratègia de contraprestació per aquests serveis socioambientals. A dia d avui, a Catalunya, la contraprestació de les externalitats socioambientals de l activitat agropecuària no compta amb una estratègia definida ni amb un model concret. Amb tot, existeixen diverses pràctiques fonamentalment associades als ajuts agroambientals o a certes experiències com el contracte global d explotació o la custòdia del territori que poden tenir una lectura parcialment assimilable al concepte de contraprestació per externalitat o de pagament per serveis ambientals, tot i que aquests conceptes no s utilitzin de manera específica en gairebé cap cas. Aquesta situació és comparable a la que es produeix a la resta de l estat i a molts països occidentals, encara que els darrers anys han sorgit iniciatives interessants a d altres països d Europa. L estratègia i la proposta d actuacions plantejada significa un canvi de model sobre l espai agrari i forestal català. Aquest és un procés complex que s ha de plantejar a mitjà i llarg termini. Així mateix, es requereix de la implicació de molts agents en la recerca i la implementació de les estratègies proposades i, especialment, del lideratge polític de l administració. En aquest sentit, el sector primari ha de ser el primer interessat en comprometre s en aquest procés, atès que és, alhora, receptor i partícip d aquest nou model. En un model que vol superar la cultura de la subvenció pel de la contraprestació, el titular d una explotació agrària (agrícola, ramadera i forestal) ha d incorporar uns criteris de gestió no orientats exclusivament a la producció sinó al retorn socioambiental de les externalitats que genera i per les quals ha de rebre algun tipus de contraprestació. Això implica promoure i reforçar la professionalització del sector i també impulsar la formació i capacitació en aquests àmbits emergents, la qual cosa requereix voluntat, compromís i capacitat d iniciativa per part del propi sector. 10