Introducció a la metodologia científica Curs

Transcripción

1 Introducció a la metodologia científica Curs Dades generals de l assignatura 6 ECTS 1r curs /1r semestre/ básica Llicenciada en Psicologia, Màster Oficial de Recerca en Psicolgia, Doctorada en Psicologia. Programa de Gestió i Direcció Mútua Terrassa i professora dels estudis de grau d educació infantil a la Fundació Universitària del Bages. cgraner@fub.edu Descripció general de l assignatura Es tracta d un assignatura bàsica dins de la titulació de grau que pretén dotar de les competències conceptuals, analítiques i metodològiques per la investigació social aplicada dins del camp de les ciències de la salut. En el seu desenvolupament s utilitzen casos pràctics d investigació, que sintetitzen els perfils més indicats de cada metodologia i mostren, al mateix temps les seves limitacions amb la finalitat de desenvolupar les capacitats crítiques al voltant de la investigació científica en les ciències de la salut. L objectiu principal de l assignatura és: 1. Adquirir els coneixements i les habilitats bàsiques per iniciar-se en la recerca. 2. Saber descriure, interpretar i aplicar els conceptes epidemiològics bàsics de manera autònoma. 3. Saber efectuar l anàlisi estadístic bàsic de qualsevol estudi. 4. Conèixer i actuar dins dels principis ètics necessaris per el correcte exercici investigador. 5. Dissenyar un projecte d investigació. 6. Conèixer i practicar les tècniques i instruments per a fer una presentació oral i/o escrita dels resultats d una revisió o recerca. 7. Desenvolupar la capacitat de redactar i editar d acord a unes normes de redacció. 8. Dominar coneixements bàsics per la cerca, selecció i organització de fonts. 9. Conèixer algunes de les habilitats intellectuals que l investigador ha de posar en pràctica i valorar-los en el context de la pròpia investigació. Competències CE4. Demostrar que comprèn i usa correctament la terminologia i la metodologia pròpies de la investigació logopèdica. Resultats d aprenentatge: CE4.1 Usar correctament la terminologia i la metodologia pròpies de la investigació científica CE4.2 Valorar i jutjar l adequació de la metodologia usada en una investigació CE4.3 Valorar i jutjar el resultat d una investigació científica en l àrea de la logopèdia CE 17 Valorar les produccions científiques que sustenten el desenvolupament professional del logopeda. Resultats d aprenentatge: CE 17.1 Identificar les aportacions fonamentals de les produccions científiques vinculades als processos psicològics que sustenten el desenvolupament professional del logopeda. CE 17.2 Identificar i valorar l adequació de les produccions científiques sobre adquisició i desenvolupament del llenguatge. Competències transversals CT 1. Analitzar i sintetitzar CT 7. Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d un aprenentatge autònom CT 8. Usar les tecnologies de la comunicació i de la informació

2 Blocs didàctics Bloc 1. Introducció a la metodologia de la investigació 1.1. Fonaments teòrics de la Metodologia de la investigació 1.2. Pautes generals en el disseny d una investigació 1.3. Característiques de la investigació en ciències de la salut 1.4. Ètica i investigació Bloc 2. Presentació dels resultats d una investigació 2.1. L escriptura científica 2.2. La publicació científica 2.3. L article científic 2.4. Normativa de citacions bibliogràfiques 2.5. Protocol de projectes d investigació 2.6. Els programes de gestió de bases de dades: Reference Manager 2.7. Revistes, revistes digitals i bases de dades La presentació Comunicacions a congressos Els pòstersp Bloc 3. Mètodes i tècniques de la investigació quantitativa 3.1. El mètode científic Concepte de ciència Característiques del mètode científic Fases del mètode científic 3.2. Classificacions Mètode experimental Mètode selectiu Mètode observacional 3.3. Mètode experimental Característiques Hipòtesis Variables Dissenys Control de variables Validesa dels experiments: interna, externa, de constructe, de conclusió estadística Tècniques de control experimental 3.4. Anàlisi de dades Proves paramètriques Proves no paramètriques 3.5. Aplicació pràctica amb el programa estadístic Bloc 4. Mètodes i tècniques d investigació qualitativa 4.1. Plantejament genèric de la investigació Selecció del tema Establiment dels objectius Posicionament pragmàtic 4.2. Selecció del material analitzar Establiment de criteris d exemplicitat Recopilació de material 4.3. Aplicació dels mètodes d anàlisi Anàlisis fenomenològic del discurs Anàlisi crític del discurs Anàlisi de la conversa Metodologia de Grounded Theory

3 4.4. Crítica reflexiva Limitacions del disseny Compliment de criteris de qualitat 4.5. Aplicació pràctica amb el programa Atlas.ti. Metodologia general L assignatura pretén integrar diferents coneixements i tipus de procediments que van des de les reflexions més abstractes a l anàlisi més concret, al mateix temps que presenta les pautes i les tècniques més adequades per la investigació en les ciències de la salut. Això vol dir harmonitzar dimensions generals i epistemològiques amb perspectives concretes i pràctiques per, així, convertir-se en un instrument didàctic important per les pròpies investigacions dels alumnes. Durant les sessions s impartiran nocions teòriques, s analitzaran en la seva aplicació concreta en la investigació en ciències de la salut i es potenciarà la participació en nous projectes d investigació. 1) Treball presencial a) Sessions teòriques. Es tracta de classes magistrals, en alguns casos amb suport audiovisual, on es treballen els aspectes teòrics i conceptuals fonamentals per el seguiment de l assignatura. b) Anàlisi de casos. L anàlisi de casos concrets d investigació es realitzarà en grups amb la guia directa del professor. Han de servir per exemplificar els aspectes treballats en la sessió teòrica. c) Tutories. Individuals i collectives per realitzar el seguiment de treball de l alumne. 2) Treball no presencial dirigit a) Exercicis pràctics. Realitzats en grup, han de servir com autoevaluació continuada del grup sobre les competències i coneixements adquirits. b) Projecte d investigació. Realitzat de forma individual al llarg del semestre, permet posar en joc tots els aspectes teòrics procedimentals i competencials de l alumne. 3) Treball autònom a) Lectura i estudi de la bibliografia recomanada i obligatòria b) Lectura i estudi de la bibliografia exploratòria necessària pel projecte d investigació c) Estudi dels materials de classe El Campus virtual serà utilitzat com a eina complementària d aprenentatge. Avaluació de l assignatura Per aprovar l assignatura cal superar dos mòduls; per una banda l examen final (60%) i per l altre l entrega de treballs tenint en compte els aspectes tractats a la part teòrica (40%). La nota global de l'assignatura s obtindrà de la mitjana entre la nota de teoria i la nota de pràctiques, sempre i quan cada una d'aquestes notes sigui igual o superior a 5. També es tindrà en compte l assistència obligatòria a les classes presencials (70%). Per aquells alumnes que no hagin dut a terme les activitats d avaluació continuada hi haurà la possibilitat d acollir-se a una prova única final. Bibliografia Bibliografia bàsica Castelló M. El conocimiento que tienen los estudiantes sobre la escritura. En Pozo JL, Monereo C, editors. El aprendizaje estratégico. Madrid: Santillana; p, Creme P, Lea, MR. (2000). Escribir en la Universidad. Barcelona: Gedisa; Dane FC. Mètodes de Recerca. Barcelona: Universitat Oberta Proa; 1997.

4 Haack S. La ética del intelecto. Anuario Filosófico. 1996; 29: Jara Casco E. La selección del título en el artículo científico. Rev Cubana Med Gen Integr. 1999; 15(3). Miras M. La escritura reflexiva. Aprender a escribir y aprender acerca de lo que se escribe. Infancia y Aprendizaje, 2000; 89, Sanmartin R. (2003), Observar, escuchar, comparar, escribir. La práctica de la investigación cualitativa. Barcelona: Ariel; Sarabia B. Zarco J. (1997). Metodología cualitativa en España. Centro de Investigaciones Sociológicas; Sierra R. (2002), Tesis doctorales y trabajos de investigación científica; Metodología general de su elaboración y documentación. Madrid: Thomson. Valderrama JO. Principales aspectos sobre la preparación de un articulo para ser publicado a una Revista Internacional de Corriente Principal. Información Tecnológica. 2005; 16(2): Van Dijk TA, Kintsch W. Strategies of discourse comprehension. New York: Academic Press; Bibliografia recomanada Allal, L. (2000). Metacognitive regulation of writing in the classroom. En A. Camps A, Millan M, editors. Metalinguistic Activity in Learning to Write. Amsterdam: Amsterdam University Press; p Aloma, Revista de Psicologia, Ciències de l Educació i de L Esport. (2003). Temática: Metodologia. Facultat de Psicologia, Ciències de l Educació i de l Esport. Barcelona; 2003; 12. Amón J. Estadística para psicólogos (2 vols.). Madrid: Pirámide; Anguera M. Métodos de Investigación en Psicología. Madrid: Síntesis; Arnau J, Anguera, MT, Gómez J. Metodología de la investigación en ciencias del comportamiento. Murcia: Universidad de Murcia.; Bain D, Schneuwly B. (1994). Mecanismes de regulació de les activitats textuals. Articles, 1994: 2: Balluerka N. Planificación de la investigación: la validez del diseño. Salamanca: Amarú; Bereiter C, Scardamalia M. The psychology of Written Composition. Hillsdale (N.J.): Erlbaum; Bisquerra R. Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla; Boourdieu P. El oficio de científico. Cienca de la ciencia y reflexividad. Barcelona: Anagrama; Calvo F. Estadística aplicada. Bilbao: Deusto; Camps A. Aprender a escribir textos argumentativos: características dialógicas de la argumentación escrita. Comunicación lenguaje y educación. 1995; 26: Camps A, Castelló M. Las estrategias de enseñanza-aprendizaje en la escritura. En Monereo C. Solé I, editors. El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza; p, Cassany D. (1995). La cocina de la escritura. Barcelona: Anagrama; Castelló M, Cassany D. Monografia. Textos acadèmics. Articles de didàctica de la llengua i la literatura. 1997; 13, 5-11 Daniel WW. Bioestadística. México: Limusa; 2002.

5 Doménech JM. Métodos estadísticos en ciencias de la salud. Barcelona: Signo; Eco U. Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritrra. Gedisa: Barcelona; Fariclough N, Wodak R. (2000). Análisis crítico del discurso. En T.A. VAN DIJK (Ed.). El discuros como interacción social. Barcelona: Gedisa. Ferrán M. Spss para Windows. Madrid: McGraw-Hill; García Ferrando M. Socioestadística. Introducción a la estadística en Sociología. Madrid: Alianza Editorial; García Ferrando M, Ibáñez J, Alvira F. El análisis de la investigación. Madrid: Alianza Editorial; realidad social. Métodos y técnicas de Guba EG, Kubcikbm YS. Competing paradigms in qualitative reserch. En: Denzin N, Lincoln YS, editors. Handbook of qualitative reserch. Thousand Oaks, CA: Sage; Guber R. El salvaje metropolitano. Reconstrucción del conocimiento social en el trabajo de campo. Buenos Aires: Paidós; Guitton J. El trabajo intellectual. Consejos a los que estudian y a los que escriben. Rialp: Madrid; Hernández R, Fernández C, Baptista P. Metodología de lainvestigación. México: McGraw-Hill; Herrero O, Botella L. (2004). Investigación cualitativa y metodologíaa de Grounded Theory. Documento no publicado; Hopkings KD, Hopkings BR, Glass GV. Estadística básica para las ciencias sociales y del comportamiento. México: Prentice Hall; Ibánez T. Cómo se puede no ser constructivista hoy en dia? Revista de Psicoterapia. 1992; 12, Peña Sánchez D. Estadística, modelos y métodos 1: Fundamentos. Madrid: Alianza; Pomerantz A, Fehr BJ. Análisis de al conversación: Enfoque del estudio de la acción social como prácticas de producción de sentido. En Van Dijk TA, editores. El discuros como interacción social. Barcelona: Gedisa; Quivy R, Van Campenhoudt L. Manual de recerca en Ciències Socials. Barcelona: Herder; Renom J. (1992), Diseño de tests. Barcelona: Idea, Investigación y Desarrollo, S.A; Ruiz-Maya L. Métodos estadísticos de investigación en las ciencias sociales (técnicas no paramétricas). Madrid: AC; Sánchez E.. Los textos expositivos. Madrid: Santillana; Sigel S. Estadística no paramétrica. México: Trillas; Taylor SJ, Bogdan R. Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós; Villegas, M. (1993). Las disciplinas del discurso: semiótica, hermanéutica y análisis textual. Anuario de Psicología, 59; Visauta B. Métodos estadísticos aplicados. Barcelona: Publicaciones universitarias; 1986.