FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA EN PEDIATRIA: DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA

Transcripción

1 XXII JORNADES de DIVULGACIÓ PEDIÀTRICA del BERGUEDÀ FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA EN PEDIATRIA: DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA Elena Gimeno Santos OYDIS, Serveis de Fisioteràpia, Barcelona Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, Barcelona FUB (UAB), Manresa; FCS Blanquerna (URL), Barcelona Les malalties respiratòries de la infància constitueixen un conjunt d afeccions molt habituals en totes les consultes pediàtriques Durant el període de lactància Durant el període de lactància poden presentar entre 6 i 8 infeccions respiratòries anuals 1

2 La incidència està augmentant per factors mediambientals com: el fum del tabac la pol lució l estil de vida familiar CAUSES EFECTES CONSEQÜÈNCIES Progrés reanimació neonatal Afeccions respiratories neonatals Factors ambientals Contaminació aire Industrial Atmosferic Tabàquic Estil de vida Col lectivitats Calefecció domèstica Amuntagament familiar Predisposicions Genètiques Història familiar. Asma, sibilàncies Funció alterada preexistent diàmetre petites VA Alèrgies respi i alimentaries INFECCIONS Aparell respiratori inferior Bronquiolitis Pneumopaties Bronquitis a nivell ORL Rinitis Sinusitis Tos crónica Lesions pulmonars permanents Enlentiment desenvolupa pulmonar alteracions funcionals + afeccions estructurals = dèficit respiratori adult Asma Bronquitis crònica Emfisema Bronquiectassies Hiperreactivitat bronquial asma alteració de l epiteli imflamació polinuclear + alliberament de mediadors = alteració de resposta inmunitàra 2

3 FACTORS DE RISC Prematuritat Pes al néixer< 2,5kg Absència lactància materna Malnutrició Col lectivitats Contaminació ambiental Predisposició genètica Bronquiolitis, pneumopaties Atòpia familiar Asma familiar BRONQUIOLITIS ASMA Stein R, Lancet 1999; Shaheen SO, Am J Respir Crit Care Med 1995 El nombre d infeccions respiratòries en l infant és un factor predisposant per presentar problemes respiratoris en l adolescència i en l adultesa 3

4 AFECCIONS PEDIÀTRIQUES QUE CURSEN AMB OBSTRUCCIÓ BRONQUIAL 1. Afeccions pulmonars AGUDES Bronquiolitis Bronquitis Pneumònia CRÒNIQUES Asma Fibrosi quística Infeccions respiratòries repetitives: Dèficit immunitari Discinèsia ciliar Displàsia broncopulmonar Dèficit motriu AFECCIONS PEDIÀTRIQUES QUE CURSEN AMB OBSTRUCCIÓ BRONQUIAL 2. Afeccions lligades a trastorns de la deglució 3. Afeccions lligades al reflux gastroesofàgic (RGE) 4. Afeccions de l orofaringe lorofaringe 5. Afeccions perinatals i del surfactant 4

5 Moltes d aquestes afeccions cursen amb obstrucció bronquial procés inflamatori i broncoespasme cúmul de secrecions Per trencar aquest cicle... procés inflamatori i broncoespasme cúmul de secrecions FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA 5

6 DESENVOLUPAMENT PULMONAR 0 2 anys: Fragilitat i evolució estructural ràpida 8 12 anys: Evolución hasta maduración respiratoria Fisioteràpia adaptada a l edat FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA Basada en l evidència d un model teòric i científic Orientada a disminuir l obstrucció lobstrucció bronquial Per a poder objectivar i seleccionar la pauta de tractament és necessari l auscultació dels sorolls respiratoris i l avaluació clínica. 6

7 Exploració específica de fisioteràpia de l obstrucció broncopulmonar 1. Via aèria superior 2. Auscultació 3. Provocació 7

8 FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA El tractament de fisioteràpia dependrà: 1. Edat del nen 2. Situació clínica El tractament es pot realitzar: 1. De manera ambulatòria 2. Durant hospitalització FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA L aplicació de fisioteràpia respiratòria ha de ser de forma precoç per tal de poder realitzar una higiene bronquial eficaç, eliminant l excés de secrecions i evitar el manteniment de la infecció i la inflamació en la via aèria. 8

9 TÈCNIQUES MANUALS DE FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA Tècniques d inspiració ràpida Tècniques d espiració lenta Tècniques d espiració ràpida Tècniques d inspiració ràpida Tècniques d inspiració lenta Objectiu: ventilar i reexpandir els alvèols pulmonars Ventilacions Dirigides (tècnica activa) Exercicis a Dèbit Inspiratori Controlat (tècnica activa) Inspirometria d Incentiu (tècnica activa) Hiperinsuflacions amb ambú (tècnica passiva) 9

10 Tècniques d espiració lenta Objectiu: desplaçar secrecions des de les vies aèries més profundes fins a les més properes a la boca Espiracions Lentes Perllongades (tècnica passiva) Espiració Lenta amb Glotis Oberta en Decúbit Lateral (tècnica activa) Drenatge Autogen (tècnica activa) Tècniques d espiració ràpida Objectiu: afavorir la sortida de les secrecions cap a l exterior. Tos dirigida (tècnica activa) Tos Provocada (tècnica passiva) Técnica de Espiración Forzada (tècnica activa) 10

11 Tècniques d inspiració ràpida Objectiu: ferpassarl aireensentitinspiratoriperlacavitat nasal i que arrossegui les secrecions de les vies aèries superiors. Desobstrucció Rinofaríngea Retrògrada Instilacions nasals Glosopulsió retrògrada Desobstrucció nasal convencional Segur que els coneixeu 11

12 CONSELLS PRÀCTICS 1. No mocar els nens. Fer que tirin els mocs cap a dins (ensumar) i un cop a la boca escopir-los o tragar-los. 2. No abusar dels humidificadors ambientals a casa. En el cas de que ser necessari, màxim 1h al dia. 3. Si s utilitza suero fisiològic per a netejar el nas, no fer-ho més d un cop al dia, i només unes gotetes. Evitar les dutxes nasals. CONSELLS PRÀCTICS (II) 4. La tos és un mecanisme natural per a netejar secrecions. Procurar que el nen faci una tos productiva, és a dir, que sigui intensa i que realment mobilitzi mocs. 5. No posar pijames que tapin els peus. Els nens regulen la temperatura a través d ells. 6. En cas de dubte, consulteu amb el vostre fisioterapeuta. 12

13 13