TEMA 10. Els Infinitius i els participis.
|
|
|
- Lucía Piñeiro Pérez
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 TEMA 10 Els Infinitius i els participis. 1
2 TEMA 10 AVE PUERI ET PUELLAE! En aquesta unitat tractarem: 1.Els participis. 2.Els infinitius actius. 3.Construccions de Participi. 4.Ús nominal de l'infinitiu. 2
3 1. Els Participis ELS PARTICIPIS 1A. PRESENT 1B. PASSAT 1C.FUTUR Present + NS, NTIS Supí + -US, A, -UM Supí + -URUS, URA, -URUM 3
4 1A. El Participi de Present Per fer el participi de present es necessita el tema de present del verb i se li afegeix la terminació + -NS, -NTIS. Es declina com l'adjectiu Prudens, Prudentis. 4a Conj. Tema de present 1a Conj. Ama- 2a Conj. Vide- 3a Conj. Reg-e- Audi-e- + NS, -NTIS + Amans, Amantis Videns, Videntis Regens, Regentis Audiens, Audientis 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Amans Videns Regens Audiens Amantis Videntis Regentis Audientis L'amant El vident El regent L'oient El que estima El que hi veu El que regeix El que escolta 4
5 1B. El Participi de Passat Per fer el participi de passat es necessita el tema de Supí del verb i se li afegeix la terminació + -US, -A, -UM. Es declina com l'adjectiu Bonus, -a, -um. 4a Conj. Tema de Supí 1a Conj. Amat- 2a Conj. Vis- 3a Conj. Rect- Audit- + US, -A, -UM + Amatus, Amata, Amatum Visus, Visa, Visum Rectus, Recta, Rectum Auditus, Audita, Auditum 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Amatus, -a, -um Visus, -a, um Rectus, -a, -um Auditus, -a, -um estimat/-ada Vist / -a Regit/ -ida Escoltat/ -ada 5
6 1C. El Participi de Futur Per fer el participi de futur es necessita el tema de Supí del verb i se li afegeix les terminacions + -URUS, -URA, -URUM. Es declina com l'adjectiu Bonus, -a, -um. Tema de Supí 1a Conj. Amat- Amaturus, Amatura, Amaturum 2a Conj. Vis- -URUS, Visurus, Visura, Visurum 3a Conj. 4a Conj. Rect- Audit- + -URA, -URUM + Recturus, Rectura, Recturum Auditurus, Auditura, Auditurum SUM Fut- Futurus, Futura, Futurum 1a Conj 2a Conj Amaturus, -a, -um Visurus, -a, um El que ha d'estimar El que ha de veure * 3a Conj 4a Conj Sum Recturus, -a, -um Auditurus, -a, -um Futurus, -a, -um El que ha de Regir El que ha d'escoltar El que ha de ser 6
7 2. Els Infinitius ELS INFINITIUS 2A. PRESENT 2B. PASSAT 2C. FUTUR Present + RE Perfet + -ISSE Supí + -URUM, -URAM, -URUM ESSE o FUISSE -UROS, -URAS, -URA 7
8 2A. L'infinitiu de Present Per fer l'infintiu de present es necessita el tema de present del verb i se li afegeix la terminació -RE. No es declina Tema de Present 1a Conj. Ama- 2a Conj. Vide- 3a Conj. Reg-e- 4a Conj. Audi- + -RE Amare Videre Regere Audire SUM Es- + (-RE)> SE Esse 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum Amare Videre Regere Audire Esse Estimar Veure Regir Escoltar Ser 8
9 2B. L'infinitiu de Passat Per fer l'infinitiu de passat es necessita el tema de Perfet del verb i se li afegeix la terminació -ISSE. No es declina. Tema de Perfet 1a Conj. Amav- 2a Conj. Vid- 3a Conj. Rex- 4a Conj. Audiv- + -ISSE Amavisse Vidisse Rexisse Audivisse SUM Fu- Fuisse 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum Amavisse Vidisse Rexisse Audivisse Fuisse Haver estimat Haver vist Haver Regit Haver escoltat Haver estat 9
10 2C. L'infinitiu de Futur Es forma mitjançant el participi de futur en acusatiu singular o plural més l infinitiu de present o de perfet del verb sum. Es declina segons el subjecte. 1a Conj. Amat- 2a Conj. Vis- 3a Conj. Rect- 4a Conj. Audit- SUM Fut- Singular -URUM, -URAM, -URUM Plural -UROS, -URAS, -URA Masculí Femení Neutre ESSE o FUISSE Dependrà del gènere i del nombre del subjecte que s'haurà de fer servir el masculí, femení o neutre en singular o plural. De tal manera que les formes declinades són les següents: 10
11 2C. L'infinitiu de Futur 1a conjugació: haver d estimar amat -urum, -uram, -urum esse (fuisse) amat -uros, -uras, -ura esse (fuisse) 2a conjugació: haver de veure vis -urum, -uram, -urum esse (fuisse) vis -uros, -uras, -ura esse (fuisse) 3a conjugació: haver de governar rect -urum, -uram, -urum esse (fuisse) rect -uros, -uras, - ura esse (fuisse) 4a conjugació: haver d escoltar audit -urum, -uram, -urum esse (fuisse) audit -uros, -uras, -ura esse (fuisse) Verb sum: haver de ser fut -urum, -uram, -urum esse (fuisse) fut -uros, -uras, -ura esse (fuisse) 11
12 3. Construccions de Participi. 1.1 Participi concertat El participi, en tant que adjectiu, concorda amb un substantiu de l oració en gènere, nombre i cas. Aquesta construcció rep el nom de participi concertat. Cato, creatus consul, in Hispaniam adversus Celtiberos profectus est. (Corneli Nepos) Cató, nomenat cònsol, va marxar cap a Hispània contra els celtibers. Quan es tracta d un participi de present, es tradueix com una oració de relatiu o com un gerundi. Angulus erat in vallem vergens. (T. Livi) Hi havia un angle que s orientava cap a la vall. Hoc sperans legiones III ex castris educit. (Cèsar) Confiant en això, treu tres legions del campament. 12
13 3. Construccions de Participi. 1.2 Participi absolut Quan el participi està en ablatiu i concorda amb un substantiu també en ablatiu que fa de subjecte rep el nom de participi absolut o ablatiu absolut. Se li dóna aquest nom perquè la construcció queda «deslligada» (ab-solutum) de l oració. Caesar, recepto Orico, Apolloniam proficiscitur. (Cèsar) Cèsar, conquerit Òricon, es dirigeix cap a Apol lònia. En català, aquesta construcció també s utilitza sovint: Acabada la reunió, els assistents se n van anar cap a casa. 13
14 3. Construccions de Participi. 1.3 Ablatiu absolut tipus «Cicerone consule» És una construcció nominal en què un substantiu en ablatiu s afegeix a un altre substantiu o a un adjectiu, també en ablatiu, que actua com a predicat. Cicerone consule. Essent cònsol Ciceró. Aquesta construcció es va utilitzar sobretot com una de les formes per datar els esdeveniments. M. Tulio et C. Antonio consulibus. Essent cònsols M. Tul li i G. Antoni. 14
15 4. Ús nominal de l'infinitiu. L infinitiu és un substantiu verbal de gènere neutre. Com a tal pot dur a terme en una oració les funcions de subjecte, atribut i complement directe. Infinitiu en funció de subjecte. Aquesta construcció pràcticament queda limitada a: Verbs impersonals: opportet, convé; decet, és escaient, etc. Expressions impersonals formades pel verb sum i un adjectiu neutre o un substantiu abstracte: opus est, necesse est, utile est, bonum est, etc. Dulce et decorum est pro patria mori (Horaci). Morir per la pàtria és dolç i honorable. 15
16 4. Ús nominal de l'infinitiu. Infinitiu en funció d atribut. Bibere non est vivere. Beure no és viure. Infinitiu en funció de complement directe. És l ús més freqüent, sobretot amb verbs que signifiquen poder, saber, voler, haver de, etc. Quis potest fallere amantem? Qui pot enganyar una (dona) enamorada? 16
17 STUDIO OMNIA VINCIT 17
PARTICIPIO. El PARTICIPIO es una forma nominal del verbo que actúa como adjetivo y como verbo.
PARTICIPIO El PARTICIPIO es una forma nominal del verbo que actúa como adjetivo y como verbo. Como adjetivo concuerda con un sustantivo en género, número y caso. El sustantivo puede ser una palabra de
4. MORFOLOGIA VERBAL: Introducció.
4. MORFOLOGIA VERBAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 4. MORFOLOGIA VERBAL LLATINA El conjunt de formes que
LATÍN 1º. EL VERBO (I) VOZ ACTIVA: TIEMPOS DE INDICATIVO
LATÍN 1º. EL VERBO (I) VOZ ACTIVA: TIEMPOS DE INDICATIVO Tema de presente: añaden siempre las desinencias de presente (-o/-m, -s, -t, -mus, -tis, -nt) presente (tema pres.+ [voc.i/u]+ desinencias) yo amo
Incipit. Curso en línea de latín básico Carles Padilla; Josep Lluís Teodoro
Ampliación 4.3. Las formas nominales del verbo. Participios, infinitivos. Construcciones con participio concertado y absoluto. Llamamos formas nominales del verbo a aquellas que no admiten en su flexión
EL PARTICIPIO. c) Uso: Participio concertado. Participio absoluto o ablativo absoluto
EL PARTICIPIO El participio es un adjetivo verbal; participa, pues, de la naturaleza del adjetivo y de la del verbo a la vez. a) Como adjetivo: Se declina y concuerda en género, número y caso con el sustantivo
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
El participio es un adjetivo verbal: es una forma que presenta características verbales y nominales.
LOS PARTICIPIOS El participio es un adjetivo verbal: es una forma que presenta características verbales y nominales. Como adjetivo presenta las características de género, número y caso, y desempeña las
EL INFINITIVO LATINO. FORMACIÓN, SINTAXIS Y TRADUCCIÓN. El infinitivo es un sustantivo verbal, neutro singular e indeclinable.
EL INFINITIVO LATINO. FORMACIÓN, SINTAXIS Y TRADUCCIÓN El infinitivo es un sustantivo verbal, neutro singular e indeclinable. Como sustantivo puede realizar las funciones sintácticas propias del sustantivo
El verb: temps i mode
Nom i cognoms: Data: PRÀCTICA El verb: temps i mode El verb informa del temps en què passen els fets o estats: passat o pretèrit: l acció o estat ja ha passat. present: l acció o estat del verb passa ara.
LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)
LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) 1.Les oracions subordinades substantives completives 2. Les oracions subordinades substantives interrogatives 3. Les oracions subordinades substantives
L HORA DE LA GRAMÀTICA
L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!
Morfologia dels pronoms febles
1 de 5 29/11/2009 16:44... > continguts i activitats > mòdul 4 > morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Els pronoms febles són sintagmes nominals.
Unitat 3 DE SOL A SOL. En aquesta unitat...
Unitat 3 DE SOL A SOL En aquesta unitat... Parlarem de les coses que fem habitualment. Aprendrem a preguntar com és el dia a dia dels companys i a explicar què fem nosaltres. Demanarem i donarem l hora
Indicativo. Presente de Indicativo: 1ª Conjugación o/ as/ are 2ª Conjugación eo/ es/ ere. Am o Mone o. Am a s Mone s. Am a t Mone t.
Indicativo Presente de Indicativo: 1ª Conjugación o/ as/ are 2ª Conjugación eo/ es/ ere Am o Mone o Am a s Mone s Am a t Mone t Am a mus Mone mus Am a tis Mone tis Am a nt Mone nt 3ª Conjugación (i)o/
FORMAS NO PERSONALES DEL VERBO: EL PARTICIPIO
FORMAS NO PERSONALES DEL VERBO: EL PARTICIPIO El participio aunque presenta lexemas verbales desempeña, desde el punto de vista funcional, las funciones propias del adjetivo 1. Por mantener los lexemas
S + V + O V + S + O S + O + V
Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES : CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS,FRANCÈS PORTUGUÈS... XINÈS RUS WÒLOF FULA TAGAL
ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.
ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Els adjectius.
2. MORFOLOIA NOMINAL: Els adjectius http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2.6. Pel que fa a la seva flexió, els adjectius tenen
VERBO SUM INDICATIVO SUBJUNTIVO IMPERATIVO
1 VERBO SUM IMPERATIVO SUM (soy ES EST SUMUS ESTIS SUNT ERAM era) ERAS ERAT ERAMUS ERATIS ERANT ERO seré) ERIS ERIT ERIMUS ERITIS ERUNT SIM SIS SIT SIMUS SITIS SINT ESSEM ESSES ESSET ESSEMUS ESSETIS ESSENT
XI- INFINITIU ORACIONS D INFINITIU
XI- INFINITIU ORACIONS D INFINITIU Els dotze treballs d Hèracles 1 L infinitiu és un substantiu verbal. Té per tant característiques pròpies del verb i del substantiu: expressa l acció del verb i pot portar
ELS GRAUS DE L'ADJECTIU
ELS GRAUS DE L'ADJECTIU L'adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació: positiu longus -a um 'llarg' d'inferioritat minus longus -a um 'menys llarg' comparatiu d'igualtat tam longus -a um 'tan
Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes
Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns
SISTEMA VERBAL LATÍN 4º ESO
SISTEMA VERBAL LATÍN 4º ESO LA CONJUGACIÓN LATINA Así como el sustantivo se enuncia con dos términos, nominativo y genitivo, el verbo se enuncia con cinco términos, de los que tres son imprescindibles:
1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:
ELS PRONOMS FEBLES 1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recordo apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me A més, prenen diferents
LAS FORMAS IMPERSONALES MPERSONALES:
LAS FORMAS IMPERSONALES MPERSONALES: EL PARTICIPIO 1. Participio de presente activo TEMA DE PRESENTE i + -NS, -NTIS se declina por la 3ª en -i- 1 singular plural masc.-fem neutro masc.-fem neutro N-V.
VERBOS EN LATÍN. Si en castellano enunciamos los verbos por su terminación de infinitivo (am-ar, ard-er,
VERBOS EN LATÍN Si en castellano enunciamos los verbos por su terminación de infinitivo (am-ar, ard-er, viv-ir ), en latín se utiliza la primera forma del tema de presente y del tema de perfecto, así como
INFINITIU ORACIONS D INFINITIU
INFINITIU ORACIONS D INFINITIU Els dotze treballs d Hèracles ὸης 1 L infinitiu és un substantiu verbal. Té, per tant, característiques pròpies del verb i del substantiu: expressa l acció del verb i pot
TEMA 12. Pronoms Relatius i Interrogatius El Subjuntiu (II) Les Subordinades adjectives
TEMA 12 Pronoms Relatius i Interrogatius El Subjuntiu (II) Les Subordinades adjectives Sapientia absconsa et thesaurus invisus, Quae utilitas est in utriusque? (Quina utilitat hi ha en la saviesa amagada
Oracions Subordinades. Substantives i Adjectives
Oracions Subordinades Substantives i Adjectives Tradició versus modernitat 3. L oració subordinada substantiva (I) L oració subordinada substantiva fa la mateixa funció que realitzaria un nom o substantiu
LATÍN CONCEPTOS BÁSICOS. Se flexionan el sustantivo y el adjetivo (flexión nominal), el pronombre (flexión pronominal) y el verbo (flexión verbal).
LATÍN CONCEPTOS BÁSICOS CLASES DE PALABRAS EN LATÍN Se flexionan el sustantivo y el adjetivo (flexión nominal), el pronombre (flexión pronominal) y el verbo (flexión verbal). No se flexionan el adverbio,
LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)
LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades
DE REFORÇ I D AMPLIACIÓ AVALUACIONS INICIALS I FINALS
LLATÍ VicensVives LLATÍ Vicens Vives La matèria Llatí té per objectiu principal introduir l alumnat en el coneixement dels aspectes essencials de la llengua i la cultura llatines, incidint tant en la seva
GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ
GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ I SUB Hamburg GIRONA.-1936 DALMAU CARLES, PLA, S. A. tioitors ÍNDEX Pàgines LLIÇÓ I. (Definicions
LA VOZ PASIVA EN LATÍN
LA VOZ PASIVA EN LATÍN En latín, al igual que en castellano y en catalán, el verbo presenta dos voces, activa y pasiva. En la voz activa la acción procede del sujeto, que recibe el nombre de agente. Ej:
CONJUGACIÓ VERB PARADIGMÀTIC Veu activa
En aquest tema donarem un visió global de la conjugació el verb grec, per a recapitular totes les formes que ja hem estudiat i conèixer algunes que hem de veure encara. CONJGACÓ VERB PARADGMÀC Veu activa
CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
TEMA DE PRESENTE Y PERFECTO PERFECTO (*)
TEMA IV. EL VERBO El latín es una lengua que posee una importante flexión verbal, como todas las románicas. Las formas verbales estarán así compuestas por: I. una raíz (el lexema) II. morfemas, que indican
Presente de indicativo. Perfecto de indicativo. Raíz de Presente + Desinencias personales activas. Raíz de Perfecto + Des. Personales Especiales i
TIEMPOS DEL TEMA DE PRESENTE Presente de indicativo Raíz de Presente + Desinencias personales activas m / o s t mus tis nt Imperfecto de Indicativo Raíz de Presente + BA + Desinencias Personales [En la
LATÍN CONCEPTOS BÁSICOS. Se flexionan el sustantivo y el adjetivo (flexión nominal), el pronombre (flexión pronominal) y el verbo (flexión verbal).
LATÍN CONCEPTOS BÁSICOS CLASES DE PALABRAS EN LATÍN Se flexionan el sustantivo y el adjetivo (flexión nominal), el pronombre (flexión pronominal) y el verbo (flexión verbal). No se flexionan el adverbio,
AA més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:
1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recorde apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me AA més, prenen diferents formes segons si
2. SINTAXI DE LES FORMES NOMINALS DEL VERB: Infinitiu.
2. SINTAXI DE LES FORMES NOMINALS DEL VERB: Infinitiu http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. SINTAXI DE LES FORMES NOMINALS
1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU
1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges
UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ.
UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ. L ESTRUCTURA DE L ORACIÓ. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. Les
AVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Presente Perfecto Futuro. Auditurum, uram, urum esse Amari. Amatum, am, um esse. Monitum, am, um esse. Ductum, am, um esse. Auditum, am, um esse
FORMAS NO PERSONALES DEL VERBO INFINITIVOS Presente Perfecto Futuro Amare Amavisse Amaturum, uram, urum esse Activa Monere Ducere Monuisse Duxisse Moniturum, uram, urum esse Ducturum, uram, urum esse Audire
FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions
FORMES I COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES. Consonant Vocal o hac Consonant o diftong US/VOS US/VOS -VOS -VOS ES S -SE S
FORMES I COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES Reforçades Sol DAVANT Elidides Plenes - DARRERE Reduïdes Consonant Vocal o hac Consonant o diftong Vocal Majoria de temps excepte... Perífrasis verbals...imperatiu,
PRONOMS RELATIUS (Remarques)
PRONOMS RELATIUS (Remarques) 1) Que o Què a) Que (conjunció) b) Que (pronom relatiu) c) Què (pronom interrogatiu) d) Que (adverbi quantitat) a) Penso que no hi aniré b) El noi que vindrà demà és el meu
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
REPASO Y AMPLIACIÓN DE LA MORFOLOGÍA VERBAL
REPASO Y AMPLIACIÓN DE LA MORFOLOGÍA VERBAL Recuerda que el verbo latino se estructura en torno a dos temas diferentes que llamamos de presente o infectum (cuestión aspectual, de tiempo no acabado, que
LES ORACIONS COMPOSTES
ORACIONS COMPOSTES LES ORACIONS COMPOSTES Una oració composta és aquella que està formada per dos o més verbs, la qual cosa vol dir que la componen dos o més proposicions i estructures de subjecte - predicat).
El determinat o definit que serveix principalment per a denotar que el nom ja és conegut (per exemple:joan va portar el cotxe).
4. L article L article o determinant és una partícula que precedeix el substantiu( o altres mots substantivats) per indicar-nos-en el gènere i el nombre, influint alhora en la seva determinació. Hi ha
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè
ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL
Les oracions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial i se subordinen, generalment, al nus de l oració principal. ESTRUCTURES 1. Adverbi o conjunció + ORACIÓ 2. Preposició + INFINITIU
3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 5 Funcions d Informació i altres funcions d interès Les funcions d Informació s utilitzen per obtenir dades sobre les cel les, el seu contingut, la seva ubicació, si donen
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la
Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE
Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb
El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.
Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat
ABS 465 SAGRADA FAMÍLIA BARCELONA
PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ PRIMÀRIA 2017 RESULTATS PER CENTRE ABS 465 SAGRADA FAMÍLIA BARCELONA Subdirecció Gerència d Atenció Ciutadana - Unitat
ATENA LECTURES DE FILOSOFIA
ATENA LECTURES DE FILOSOFIA PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE 1. Lectura 2. Buidatge idees principals de cada apartat. 3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi. Idees principals
LA FLEXIÓN VERBAL. PARTICIPIO), de sustantivo verbal (INFINITIVO GERUNDIO). - tres personas: 1ª, 2ª y 3ª; - dos números: singular, plural;
LA FLEXIÓN VERBAL FUNCIONALMENTE, el verbo en FORMA PERSONAL es el núcleo del predicado; si aparecen FORMAS IMPERSONALES, éstas podrán tener funciones de adjetivo verbal (PARTICIPIO PARTICIPIO), de sustantivo
APUNTS DE MORFOLOGIA I SINTAXI, L'ANÀLISI DEL LLENGUATGE
APUNTS DE MORFOLOGIA I SINTAXI, L'ANÀLISI DEL LLENGUATGE Si escrivim un text, el primer que necessitarem seran paraules que anirem organitzat de manera lògica formant oracions, paràgrafs i, finalment,
Oració subordinada adjectiva: funció en l oració
Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat
Una visió general del tema...
PERSONA SINGULAR PLURAL FUNCIÓ SINTÀCTICA EXEMPLE Una visió general del tema... 1a persona 2a persona 3a persona me / m' / em / 'm nos / ens / 'ns - Complement directe - Complement indirecte te / t' /
Caesar iussit rescindere pontem César mandó cortar el puente, donde rescindere es
IES nº 1 Quart de Poblet Latín II Sintaxisde las formas verbales nominales 1 LAS FORMAS NOMINALES DEL VERBO El verbo latino tiene 4 formas verbales no personales, también llamadas formas nominales del
LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius
LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius ORTOGRAFIA: accent diacrític i la contracció, apòstrof ESCRIPTURA:
2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES
1 2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES Les funcions matemàtiques permeten realitzar càlculs d aquest tipus sobre cel les i sobre intervals de valors, retornant sempre valors numèrics.
UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS
UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS 1 Plantilles Una plantilla és un patró d arxius que s utilitza per crear els documents de forma més ràpida i senzilla. Tot document creat amb Ms Word està basat en una plantilla.
BARCELONA - ABS 465 SAGRADA FAMÍLIA
PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ PRIMÀRIA 2017 RESULTATS PER CENTRE BARCELONA - ABS 465 SAGRADA FAMÍLIA Subdirecció Gerència d Atenció Ciutadana - Unitat
SÍMBOL LOGOTIP VERTICAL
SÍMBOL LOGOTIP VERTICAL SÍMBOL LOGOTIP FRASE EXPLICATIVA 1 SIMPLIFICACIÓ DEL SÍMBOL LOGOTIP VERTICAL El símbol pot fer-se servir sense la frase explicativa per tal de fer-lo més simple. SÍMBOL LOGOTIP
REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS
1. FUNCIONS PRINCIPALS REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS 1.1 Rectes Forma: 4 5 1.2 Paràboles Forma: 1.3 Funcions amb radicals Forma: 1.4 Funcions de proporcionalitat inversa Forma: 1.5 Exponencials Forma: 2 1.6
En català llegim i parlem Iniciació a la lectura i la conversa en català
En català llegim i parlem Iniciació a la lectura i la conversa en català Preguntes de comprensió lectora Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià Aquest document s ha adaptat a la nova
Hàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
UNITAT TAULES DINÀMIQUES
UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,
PLA D EMERGÈNCIES. PISCINA MUNICIPAL DE COLLBATÓ
PLA D EMERGÈNCIES. PISCINA MUNICIPAL DE COLLBATÓ Assistència a un usuari per una ferida lleu. - Acompanya l usuari accidentat fins la caseta de recepció. L acomoda en una cadira. - L assisteix fent-li
Hàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
TEMA VIII. LAS FORMAS NO PERSONALES DEL VERBO
TEMA VIII. LAS FORMAS NO PERSONALES DEL VERBO I. INTRODUCCIÓN Las formas no personales o nominales del verbo son aquellas que no tienen desinencia personal (-O/M, -S, -T, -MUS, -TIS, _NT), y que participan
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
Llengua Catalana i Literatura. Juny Sèrie 1. PART COMUNA
Llengua Catalana i Literatura. Juny 2009-2010. Sèrie 1. PART COMUNA 3. Reflexió lingüística (part comuna) 3.1. a) poder (pot), o bé: poder haver-hi / poder-hi haver (hi pot haver) b) subjecte c) zona d)
Sistemes operatius. Què és un sistema operatiu?
Què és un sistema operatiu? El sistema operatiu és un conjunt de programes que permeten la comunicació de l'usuari amb l'ordinador (proporciona una interfície) i en gestiona els recursos de manera eficient
Unitat 1. Nombres reals.
Unitat 1. Nombres reals. Conjunts numèrics: - N = Naturals - Z = Enters - Q = Racionals: Són els nombres que es poden expressar com a quocient de dos nombres enters. El conjunt dels nombres racionals,
2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN
2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat els alumnes
QUADRE GENERAL DEL VERB GREC
Isop i la faula ( vikipèdia) QADRE GENERAL DEL VERB GREC Isop o Esop (Aesopus, Αἴσωπος) va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII ac i del que se n desconeix la data exacta del naixement
8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?
ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,
ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü
Tipografia La tipografia, en totes les seves variants, és la tipografia corporativa de la Generalitat. Això vol dir que les identificacions de la Generalitat, el conjunt del senyal i del logotip, només
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 1 Funcions Data i hora II Les funcions de Data i Hora analitzen cel les que contenen valors d aquest tipus i treballen amb aquests dins les fórmules. Ms Excel té un calendari
EDUCACIÓ ESPECIAL Gener 2009
EDUCACIÓ ESPECIAL Gener 2009 El passat 21 de gener de 2009 vam signar el Conveni col lectiu d Educació Especial per als anys 2008-09. D una banda vam aprovar les taules salarials per a l any 2008 i per
Problemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo
Problemes de Sistemes de Numeració Fermín Sánchez Carracedo 1. Realitzeu els canvis de base que s indiquen a continuació: EF02 16 a binari natural b) 235 10 a hexadecimal c) 0100111 2 a decimal d) FA12
Incipit. Curso en línea de latín básico Carles Padilla; Josep Lluís Teodoro
Ampliación 1.4. El verbo, palabra flexiva. Las conjugaciones y los temas. El sistema verbal de. El verbo sum. El verbo como palabra flexiva Fuera del área del sustantivo, aunque a veces compartiendo lexema
Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013
Pàgina 1 de 5 Sèrie 3 Opció A A1.- Digueu de quin tipus és la progressió numèrica següent i calculeu la suma dels seus termes La progressió és geomètrica de raó 2 ja que cada terme s obté multiplicant
Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l
PROPOSTA DIDÀCTICA. La Liliana al País. e les Coses Perdudes per. Francesc Puigpelat. pelat (Balaguer, 1959) és. sta de ràdio i televisió.
s PROPOSTA DIDÀCTICA 84 La Liliana al País de les Coses Perdudes at s de les Coses Perdudes Il lustracions de Raül Arrué aül Arrué pelat (Balaguer, 1959) és odista, encara que també sta de ràdio i televisió.
DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ
UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres
Resultats dels Pressupostos Participatius de La Bisbal d Empordà 2018
Resultats dels Pressupostos Participatius de La Bisbal d Empordà 2018 Data: 9 d abril de 2018 Taula de continguts 1. Resultats dels Pressupostos Participatius 2018... 3 1.1. Propostes a votar... 3 1.2.
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents
EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona
EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona Entrem al navegador d Internet i accedim a la pàgina principal de la eina de gestió de guàrdies,