PROJECTE: L OLFACTE I ELS PERFUMS

Transcripción

1 PROJECTE: L OLFACTE I ELS PERFUMS CP TRAMUNTANA ALUMNES DE CINQUÈ I SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA PER MARGALIDA PARÍS ESTRANY

2 ELS INICIS AQUEST PROJECTE NEIX DURANT EL PRIMER TRIMESTRE A PARTIR DE LA DECISIÓ DE CLAUSTRE DE DUR A TERME UN PROJECTE EN COMÚ ENTRE TOTS ELS ALUMNES DE L ESCOLA, CADA GRUP DINS LES SEVES POSSIBILITATS. AIXÍ, AL TERCER CICLE ELS ALUMNES PLANTEGEN LA PREGUNTA: QUÈ PASSARIA SI NO TINGUÉSSIM NAS?

3 DURANT EL PRIMER TRIMESTRE ESTUDIÀREM TOT EL QUE FA REFERÈNCIA AL SENTIT DE L OLFACTE. AQUEST SEGON TRIMESTRE, COM A CONTINUACIÓ DEL PROJECTE ANTERIOR, HEM VOLGUT ESTUDIAR ELS PERFUMS. PER AQUESTA RAÓ HEM FET UNA CONVERSA PER SABER QUINES INQUIETUDS TENEN ELS INFANTS I ELS SEUS CONEIXEMENTS PREVIS.

4 QUÈ ENS AGRADARIA SABER SOBRE ELS PERFUMS? Qui va inventar els perfums? On? Quan? (Sofia) Els perfums caduquen? (Maria) Qui es posa més perfums, els homes o les dones? (Bàrbara) Què li posen als perfums per fer el color? (Sofia) Com es fabrica un perfum? (Ada) Quins tipus de perfums hi ha? (Clemmie) Necessiten els perfums algun ingredient secret? (Maria) Si poses foc a un perfum, s encén? (Sammy) Hi ha perfums que estiguin formats per animals? (Judit) Quina diferència hi ha entre perfum i colònia? (Martina) Perquè les dones es posen perfum al coll? (Elena M.)

5 DESPRÉS DE VALORAR TOTES LES PROPOSTES, DECIDIM BASAR-NOS EN LA SEGÜENT PREGUNTA: QUI VA INVENTAR ELS PERFUMS? ON? QUAN?

6 QUÈ PRETENEM AMB AQUEST PROJECTE? Conèixer les plantes aromàtiques típiques de Menorca. Utilitzar correctament els instruments necessaris per a fer els experiments. Comprendre les diferències entre sòlid, líquid i gas i les seves característiques bàsiques. Aprendre a diferenciar les mescles homogènies de les heterogènies. Conèixer el concepte de dissolució. Conèixer i diferenciar les diverses tècniques de separació: tamisat, decantació, filtració i destil lació. Diferenciar els canvis físics dels canvis químics en els materials. Identificar els components bàsics d una combustió. Conèixer els orígens i l evolució dels perfums. Elaborar un eix cronològic. Aprendre a fer enquestes i a representar-ne els resultats obtinguts. Comprendre el procés d extracció d oli essencial per a la creació de perfums a partir de la tècnica de la destil lació.

7 CAL TENIR EN COMPTE, RESPECTE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES, QUE A TERCER CICLE ENCARA NO SÓN VIGENTS AQUEST CURS ESCOLAR. PER AQUEST MOTIU NO ESTAN INCLOSES DINS AQUESTA PRESENTACIÓ, PERÒ SI PRESENTS DURANT TOT EL PROCÉS D ENSENYANÇA I APRENENTATGE.

8 ELS CONTINGUTS QUE TREBALLAREM CONEIXEMENT DEL MEDI Sensibilització sobre la importància d assolir conductes que afavoreixin la salut i l adopció d hàbits de neteja, alimentació i prevenció de malalties. Morfologia i funcions de les plantes. La vegetació de Menorca: les plantes aromàtiques. Respecte per la correcta utilització i manteniment de l instrumental emprat en les experiències. Sòlids, líquids i gasos. Característiques bàsiques: forma, volum i massa. Mescles heterogènies i homogènies (dissolucions). Tècniques de separació: tamisat, decantació, filtració i destil lació. Els canvis en els materials: - canvis físics: fusió, solidificació, evaporació i condensació. - canvis químics: la combustió. Principals combustibles. Realització d experiències sobre els canvis d estat dels materials. Invenció i evolució del perfum al llarg del temps. Utilització d eixos cronològics i quadres senzills, per situar-hi els esdeveniments relacionats amb la història dels perfums. Localització sobre el mapa del món dels llocs referits als esdeveniments relacionats amb la història del perfum.

9 LLENGUA CASTELLANA I CATALANA L exposició oral, Tècniques d expressió escrita: el mapa conceptual, el resum i l esquema. Comprensió de textos instructius i expositius. El text escrit com a font d informació. L enquesta. Valoració de la llengua oral i escrita com a instrument de comunicació i investigació. Respecte pel torn de paraula i les intervencions dels companys. Resum de textos orals. Anàlisi, comentari i valoració personal sobre els textos orals i escrits aportant arguments coherents. Ús de la premsa i dels mitjans audiovisuals com a fonts de documentació. MATEMÀTIQUES La mesura del temps. Expressió oral i escrita del procés seguit i l estratègia emprada per dur a terme la mesura del temps. La representació del temps: la línia cronològica. La representació de dades: les taules de freqüència, el diagrama de barres, les coordenades, el concepte de mitjana aritmètica i moda, el gràfic de línia i el gràfic de sectors. Lectura i interpretació de gràfics. Elaboració de gràfics a partir de dades extretes d una enquesta feta a nivell familiar sobre la utilització dels perfums.

10 LES ACTIVITATS DE QUÈ ESTAN FETS ELS PERFUMS? Anàlisi de la informació aportada pels alumnes. ÉS EL MATEIX UN PERFUM QUE UNA COLÒNIA? Tipus de perfums. Diferència entre perfum i colònia. COM ES FAN ELS PERFUMS? Els canvis d estat de la matèria a partir d experiments. El procés de destil lació per obtenir oli essencial. FABRICACIÓ DE PERFUM. A partir de l essència extreta amb la destil lació. ENQUESTA SOBRE LA UTILITZACIÓ DELS PERFUMS EN HOMES I DONES I SOBRE LA PART DEL COS ON ES PERFUMEN. INVESTIGACIÓ: ÉS CERT QUE ELS PERFUMS SÓN INFLAMABLES? Comprovació de les hipòtesis dels alumnes. QUI VA INVENTAR ELS PERFUMS? Història del perfum a través d una línia cronològica. USOS TERAPÈUTICS DELS PERFUMS: L AROMATERÀPIA. Visita d una mare experta en aromateràpia.

11 DE QUÈ ESTAN FETS ELS PERFUMS? N Ada ens du informació que ha trobat sobre els perfums a la Viquipèdia. Entre tots l analitzam i ens adonam que un perfum està principalment format per: Olis essencial, Alcohol, Fixador. Així, fem tres grup a l aula i cada un cerca informació sobre un dels tres components dels perfums i després ho explicarà a la resta dels companys.

12

13

14

15 INVESTIGAM: ÉS CERT QUE ELS PERFUMS SÓN INFLAMABLES? PER COMENÇAR, CADA GRUP DISSENYA EL SEU EXPERIMENT PER COMPROVAR SI ELS PERFUMS SÓN INFLAMABLES O NO. AIXÍ, FEM 4 GRUPS DE FEINA.

16 GRUP 1

17 GRUP 2

18 GRUP 3

19 GRUP 4

20 DUIM A TERME ELS EXPERIMENTS DISSENYATS I EN TREIM CONCLUSIONS GRUP 1

21

22 GRUP 2

23

24 GRUP 3

25

26 GRUP 4

27

28 COM HEM DOCUMENTAT LES SITUACIONS D APRENENTATGE? A través de l observació directa i la presa de notes a la llibreta de projectes. A través de la transcripció i l anàlisi de converses fetes a l aula. A través del recull de fotos i vídeos. A través del recull de les feines fetes pels alumnes (fotocòpies o originals). A través de la posada en comú dels projectes a les reunions d etapa.

29 CRITERIS I INSTRUMENTS D AVALUACIÓ ELS CRITERIS D AVALUACIÓ SÓN CONSENSUATS AL PRINCIPI DEL PROJECTE A TRAVÉS D UNA CONVERSA A L AULA. INSTRUMENTS DELS ALUMNES: AUTOAVALUACIÓ I AVALUACIÓ DEL MESTRE. INSTRUMENTS DEL MESTRE, DE LES PROPOSTES DIDÀCTIQUES I DEL PROCÉS D APRENENTATGE: A PARTIR DE LES NOTES PRESES A LA LLIBRETA DE PROJECTES.

30 COM VOLEM DONAR A CONÈIXER LA FEINA QUE HEM FET? A PARTIR D UNA CONVERSA EN GRUP SURT LA IDEA DE PREPARAR UN MOVIE MAKER PER A ENSENYAR ALS PARES LA FEINA QUE HEM FET. TAMBÉ SURT LA IDEA DE PREPARAR UNA GINKANA PER A TOTS ELS FILLETS I FILLETES DE L ESCOLA PERQUÈ TENGUIN UNS BONS CONEIXEMENTS SOBRE L OLFACTE I LES OLORS. TOT AIXÒ HO FAREM AL FINAL DEL TRIMESTRE, LA DARRERA SETMANA DE CLASSE. PREPARAREM UN DOSSIER AMB TOTES LES FEINES ESCRITES QUE TENIM.