INFORME GLOBAL DELS INDICADORS DE MERCATS MUNICIPALS 2009: CONCLUSIONS

Transcripción

1 INFORME GLOBAL DELS INDICADORS DE MERCATS MUNICIPALS 2009: CONCLUSIONS 299

2

3 1. INTRODUCCIÓ L informe de resultats del Cercle de Comparació Intermunicipal de Mercats 2010 recull les principals conclusions de les dades aportades pels 29 municipis participants durant la quarta edició. Les dades de l estudi són les que ens han aportat els propis municipis durant la fase de mesura, a través de la informació facilitada pels equips tècnics municipals participants. Dades generals: En primer lloc, cal destacar que durant aquesta edició: El nombre de municipis participants ha estat de 29, el mateix nombre que per l edició anterior. Durant aquesta edició s analitza el servei prestat per 56 mercats que representen gairebé el doble que en l edició de 2006 (veure figura 1). Disposem d una sèrie temporal de dades (any 2006, 2007, 2008 i 2009). Tanmateix, per tal de determinar tendències coherents i valorar l evolució dels indicadors amb la conjuntura actual, per a la majoria dels indicadors només analitzarem la seva evolució durant el període Figura 1. Evolució del nombre de municipis i mercats municipals participants al Cercle de Comparació i ntermunicipal de Mercats 301 En segon lloc, subratllem que els 29 municipis participants representen un 37% dels municipis de la província de Barcelona (veure figura 2) amb població de més de habitants (exclòs el municipi de Barcelona). Aquests municipis engloben el 57% de la població total de la Província de Barcelona. Figura 2. Percentatge i pes poblacional dels municipis de més de habitants participants al Cercle de Comparació Intermunicipal de Mercats amb relació als municipis de més de habitants de la Província de Barcelona

4 Perspectiva d anàlisi: L anàlisi de resultats parteix d una perspectiva múltiple: Anàlisi global dels indicadors de l any 2009 (29 municipis): Anàlisi d evolució i i 2009 (de i 29 municipis, respectivament). Anàlisi segons trams de població (veure figura 3): 302 Municipis de a habitants (16 municipis- 19 Mercats). Municipis de més de habitants (13 municipis- 37 Mercats). Figura 3. Distribució per trams de població dels municipis participants Municipis Hab. Municipis Hab. Anàlisi de correlacions entre indicadors. Aquesta anàlisi ens permet veure la relació existent entre indicadors i mesurar l impacte que pot tenir un àmbit de gestió sobre un altre, és a dir, serveix per conèixer com influeix la millora en algun dels àmbits de gestió sobre la resta. En aquest cas, només es tindran en compte aquelles relacions que puguin tenir interès no només des d un punt de vista estadístic, sinó també des d un punt de vista de la informació que aportin per a la gestió del servei de mercats. Anàlisi de dispersió de dades per veure l heterogeneïtat de valors entre els municipis amb relació a la mitjana global. Anàlisi des d una perspectiva transversal. Comparació amb els resultats obtinguts en d altres serveis que participen als Cercles de Comparació Intermunicipals. Concretament, es comparen els indicadors comuns a tots els serveis en les dimensions Valors Organitzatius-Recursos Humans i Dimensió Econòmica.

5 2. ANÀLISI GLOBAL D INDICADORS DEL SERVEI DE MERCATS Abans d analitzar els indicadors i el seu comportament en funció dels paràmetres d anàlisi plantejats en el punt anterior, hi ha dues conclusions a nivell global que cal posar en valor, concretament que: L homogeneïtat entre els valors de les edicions ens fa pensar que la consistència dels resultats és molt alta. S analitzen a continuació els resultats en funció de les 4 dimensions de meta: Dimensió encàrrec polític. Dimensió usuari/client. Dimensió valors organitzatius/rrhh. Dimensió econòmica. Dimensió encàrrec polític Els indicadors de la dimensió encàrrec polític aporten informació de la qualitat del servei i del grau d acompliment dels objectius estratègics (impuls dels mercats, millora de condicions d accessibilitat, transmissió de valors i impacte del mercat en l entorn). 303 Impulsar l'ús dels mercats municipals Oferir un servei accessible als usuaris Encàrrec polític / Estratègic Fomentar els valors socials i mediambientals als mercats Reforçar l'impacte del mercat en l'entorn Encàrrec polític / Estratègic

6 A la 3a edició (resultats de l any 2008) del cercle de mercats es va introduir 1 indicador nou de la dimensió encàrrec polític: Es va disposar, per primera vegada, de dades sobre facturació mitjana anual dels paradistes per parada oberta al mercat: 2 municipis disposaven de la dada i de mitjana els seus Mercats facturaven euros anuals per parada oberta. Ara bé, a la 4a edició (resultats de l any 2009) cap dels municipis participants ha facilitat la dada que permet calcular aquest indicador. Des d una perspectiva temporal, comparem els resultats de l any 2007, 2008 i Encàrrec polític Impulsar l'ús dels mercats municipals Oferir un servei accessible als usuaris Fomentar els valors socials i mediambientals als mercats Reforçar l'impacte del mercat en l'entorn Encàrrec polític Les accions de dinamització anuals per mercat han augmentat de manera significativa amb relació a les dues edicions anteriors. Concretament, de l any 2008 al 2009 les accions de dinamització que es fan als mercats han incrementat un 32,6%. Les inversions als mercats (després d un increment del 14,8% del 2006 al 2007), es redueixen lleugerament fins l any 2009 on se situen al voltant dels 290 euros per M² de superfície total. Aquest fet s explica perquè dels 29 municipis que han facilitat la dada n hi ha 6 que no han fet cap inversió durant els darrers 5 anys i 8 més que n han fet, però amb imports inferiors al 20% de la mitjana. Pel que fa a la dotació comercial dels Mercats observem com: La ràtio d habitants per nombre de mercats ha augmentat lleugerament amb relació a les dues edicions anteriors amb un increment del valor de l indicador entorn a l 1,7%, la qual cosa indica que hi ha més habitants per nombre de mercats. Així, de mitjana, els municipis de la província de Barcelona tenen al voltant d un mercat municipal cada habitants.

7 La superfície comercial per habitant no varia respecte les dades de 2007 i Actualment, els municipis participants disposen de 55 M² de superfície comercial de mercat per cada habitants. Al 2009 hi ha 6,7 places d aparcament de rotació a un màxim de 100 metres del mercat per cada 100 M² de superfície comercial. La dotació no ha augmentat significativament respecte 2008: augmenta un 1,5%. Entre 2007 i 2008 la dotació va augmentar força: un 34,6%. * El 58% dels municipis realitza recollida selectiva (17 dels 29 municipis), dos més que durant l edició de 2008 (15 de 29). Destaca que durant l edició de 2007 n eren un 44% (11 de 25). Amb tot, el percentatge de tones de recollida selectiva ha augmentat respecte 2008 fins el 21,1% (s incrementa un 8,2%), situant-se amb un valor superior al de 2008 però inferior al de 2007 (veure figura 4). En aquest sentit, s ha detectat en el marc del projecte que segueix havent-hi una necessitat per millorar tant els sistemes de recollida selectiva com la sensibilització dels paradistes per aquesta bona pràctica. Figura 4. % de recollida selectiva (fracció orgànica) i percentatge de municipis que donen la dada 305 Els usuaris del mercat per nombre d habitants de la població s incrementen any rere any: han augmentat en gairebé un 11% respecte 2008 i en un 21% respecte Destaca que només els municipis entre i habitants han facilitat la dada des que es va crear l indicador (any 2007). Es detecta una tendència decreixent al llarg dels 3 darrers anys pel que fa al nombre d establiments d influència al voltant dels mercats (1,8 al 2009). Així, respecte 2007, l any 2009 hi ha un 14% menys d establiment al voltant del mercat per parada oberta, tot i que la tendència s ha suavitzat molt en els dos darrers anys, quan l indicador només ha disminuït un 5,2% respecte 2008 (veure figura 5). * Tanmateix, per dos dels participants no ha estat possible calcular l indicador perquè no disposaven del nombre total de tones de recollida de brossa (orgànica + altres).

8 Figura 5. Evolució del nombre d establiments d influència als mercats municipals per parada oberta al mercat 306 Ha augmentat un 71% el percentatge de mercats integrats en plans de dinamització entre l any 2007 i 2009: al 2007, dels 48 mercats participants, només 10 estaven integrats en plans de dinamització (el 21%); mentre que al 2009, dels 56 mercats participants, 20 estaven integrats en aquests plans (el 36%). Amb tot, encara hi ha 15 municipis (sumen 29 Mercats Municipals) que no tenen cap mercat integrat en un pla de dinamització (veure figura 6). Figura 6. Evolució del nombre de Mercats Municipals integrats en plans de dinamització La mitjana de dies amb mercat de venda no sedentària al voltant dels mercats no arriba a 1, mateix valor que per 2008 (0,9 dies).

9 Des d una perspectiva per trams de població, cal destacar que: Encàrrec polític Encàrrec polític Impulsar l'ús dels mercats municipals Fomentar els valors socials i mediambientals als mercats Oferir un servei accessible als usuaris -- Reforçar l'impacte del mercat en l'entorn +40 = Mitjana 2008 municipis > habitants +10 = Mitjana 2008 municipis > habitants 307

10 Figura 7. Evolució del nombre de Mercats Municipals integrats en plans de dinamització 308

11 309 Anàlisi (simple) de dispersió de dades El comportament de l indicador Nombre de places d aparcament (a un màxim de 100 metres del mercat per cada 100 M² de superfície comercial en cada municipi es troba en la gràfica de dispersió (veure figura 8) que mostra el núvol de punts dels municipis i la seva ubicació amb relació a la mitjana global (6,66 places). Com es pot observar, la majoria de municipis es troben per sota del valor mitjà: només hi ha 10 valors per sobre d aquesta. Figura 8. Gràfic de dispersió del nombre de places d aparcament (a un màxim de 100 metres del mercat) per cada 100 M² de superfície comercial dels mercats dels municipis del Cercle de Mercats

12 A continuació, representem la dispersió de valors de l indicador % de tones de recollida selectiva respecte el total de tones de brossa recollides al mercat (figura 9). Es mostra el núvol de punts amb relació a la mitjana (21,1% tones) dels 15 municipis que han facilitat la dada. Figura 9. Gràfic de dispersió percentatge de tones de recollida selectiva respecte el total de tones de brossa recollides al mercat dels municipis del Cercle de Mercats 310 Dimensió usuari client Els indicadors de la dimensió usuari-client estan relacionats amb l ús que fan els usuaris/clients del mercat, i en valoren la seva satisfacció. Oferir un mix comercial equilibrat Promoure els serveis de mercat a la clientela Usuari / Client

13 Milllorar l'ús de l'espai al mercat per oferir un millor servei Oferir un servei de qualitat als mercats Usuari / Client 311 Des d una perspectiva d evolució temporal entre el 2006 i el 2008, cal destacar que: Oferir un mix comercial equilibrat Promoure els serveis de mercat a la clientela Usuari / Client

14 Milllorar l'ús de l'espai al mercat per oferir un millor servei Oferir un servei de qualitat als mercats Usuari / Client 312 El mix comercial es manté força estable pel que fa als sectors d activitat (veure figura 9), exceptuant que: Hi ha una tendència constant, al llarg dels 3 anys d anàlisi, a una disminució del pes del sector xarcuteria i cansaladeria en relació amb els altres sectors d activitat. Ha passat d un 8,9% al 2007 a un 7,0% al Hi ha una tendència a incrementar el pes relatiu del sector altres alimentaris que s està suavitzant des de Així, del 2006 al 2007 es va incrementar gairebé un 16%, mentre que del 2008 al 2009 només ho ha fet un 5,7%, situació que s explica per la tendència a incorporar autoserveis a l interior dels mercats que han experimentat processos de reforma. També hi ha un lleuger ascens del sector bar i restauració, ascens que també s ha suavitzat des de 2008: al 2009 aquest sector s ha incrementat en una dècima percentual respecte 2008 (1,3%), mentre que del 2007 al 2008 va augmentar en gairebé 2 punts percentuals (un 30%). Figura 10. Evolució de la distribució dels subsectors d activitat comercial segons superfície de venda ocupada al mercat

15 Hi ha una tendència a l estancament pel que fa a l obertura del mercat a les tardes (després de 3 anys d augment) tot i que el percentatge de parades obertes a la tarda sobre el total de parades ha augmentat (veure figura 11). Es posa així de manifest l esforç que s està fent per adaptar aquests equipaments comercials als nous hàbits de compra i consum de la ciutadania. En aquest sentit, s observa com: Els mercats obren 0,3 tardes més a la setmana que l any Concretament, l any 2009 hi ha: 9 municipis en què els mercats obren 3 o més tardes a la setmana, dels quals 3 obren totes les tardes. 9 municipis que obren 2 tardes. 11 municipis que obren menys de 2 tardes. No n hi ha cap que obri menys d una tarda. Els mercats obren per la tarda el mateix nombre d hores que al 2008: 1,8 hores més que l any 2006 i 1,4 hores més que l any El % de parades obertes a la tarda sobre el total de parades ha augmentat gairebé un 71% respecte 2007, i un 53% respecte 2008 (10 punts percentuals). 313 Figura 11. Evolució de l esforç realitzat pels mercats per donar un major servei de venda a les tardes i distribució percentual dels municipis segons nombre de dies que obren els mercats per la tarda

16 El percentatge de parades on es pot pagar amb targeta ha augmentat de manera significativa entre el 2007 i el 2009, passant del 31% al 45% actual i indicant l esforç fet per donar aquest servei. Concretament, l any 2009: 8 municipis tenen més d un 74% de parades on es pot pagar amb targeta. 9 municipis tenen entre un 50 i un 74% de les parades que accepten aquest tipus de pagament. 7 municipis tenen entre un 25 i un 50% de parades amb aquest servei municipis amb menys d un 25% de parades que disposen del servei de pagament amb targeta. Hi ha una tendència creixent a oferir cada cop més serveis a la clientela als mercats: dels 15 serveis establerts, el percentatge dels oferts al 2009 s ha incrementat en 2 punts percentuals respecte 2008 i en 6 punts respecte Any rere any, les parades dels mercats tenen una superfície mitjana de venda superior, tot i que el major increment es va produir entre 2007 i 2009 (veure figura 12). Figura 12. Evolució de la superfície destinada a la venda de les parades comercials del mercats El 2009 és l any en què hi ha un major nombre de parades obertes, gairebé 4 de cada 5 parades està oberta. Tal i com passava durant els anys 2007 i 2008, actualment a cada parada hi ha 1 treballador/a per cada 9 M² de superfície de venda. Si tenim en compte que cada parada té 16 M², el resultat és que hi ha 1,8 treballadors/es per parada. Per segon any disposem de dades sobre el grau de satisfacció dels usuaris/es dels mercats. Aquesta informació és molt rellevant per conèixer l impacte que determinades actuacions poden tenir en la percepció del bon funcionament del mercat. Al 2009, la valoració dels mercats municipals, en una escala de l 1 al 10, és gairebé la mateixa que al 2008 (7,7 al 2009 i 7,6 al 2008). Amb tot, aquest any només 5 dels 29 municipis han pogut donar aquesta dada (són 2 més que l any 2008). Pel que fa al control de qualitat del servei, i concretament, l esforç en matèria d inspeccions sanitàries es detecta, comparant dades del 2007 i 2008 amb les de 2009, que: Cada any hi ha hagut 4 actes d inspecció sanitària més per cada 100 parades.

17 Per contra, per cada 100 parades, s han dedicat 14 hores menys d inspecció sanitària que al 2007 i 6 menys que al Des d una perspectiva per trams de població, cal destacar que: Oferir un mix comercial equilibrat Promoure els serveis de mercat a la clientela Usuari / Client 315 Milllorar l'ús de l'espai al mercat per oferir un millor servei Oferir un servei de qualitat als mercats Usuari / Client +40 = Mitjana 2008 municipis > habitants +10 = Mitjana 2008 municipis > habitants

18 Figura 13. Comparativa per trams de població del mix comercial dels mercats municipals Mix comercial per trams de població: % M² dels diferents sectors sobre el total de M² de superfície de venda 6,5 6,5 10,9 8,4 6,9 7 7,3 6,5 sector peix i marisc sector carnisseria, polleria, ous i caça sector xarcuteria i cansaladeria sector fruites i verdures 26,1 46,3 sector altres alimentaris 21,1 8,5 6,7 12,7 11 7,5 sector bar i restauració sector altres no alimentaris parades tancades Municipis > habitants Municipis entre i habitants o o o

19 317 Figura 14. Comparativa per trams de població del % de parades obertes sobre el total de parades % de parades obertes sobre el total de parades Mitjana 2009 = 78% 82% 77% Mitjana per trams de població Mitjana Municipis entre i habitants Municipis > habitants

20 Anàlisi de correlacions entre indicadors. A partir d una anàlisi simple de correlació entre indicadors, podem observar (veure figura 15) com sembla ser que hi ha una certa correlació positiva (67,2% de correlació) entre el nombre d inversions i el percentatge de superfície de venda destinat al sector altres alimentaris. En aquest sentit, es posa de manifest que els mercats que fan inversions, vinculades a processos de reforma, aposten per un model que inclou altres operadors i noves tipologies de comerç alimentari. Figura 15. Correlació entre inversions i % de superfície de venda destinat a sector altres alimentaris 318 Igualment, tot sembla indicar (veure figura 16) que hi ha una certa correlació positiva (34,1% de correlació) entre la despesa corrent del servei per habitant i el percentatge de parades obertes al mercat sobre el total de parades. En aquest sentit, tot apunta que una despesa corrent més alta implica un major percentatge de parades obertes, tot i que els mercats tendeixen a disminuir aquesta relació: destaca que al 2008 la correlació era significativament superior (43,5% de correlació). Figura 16. Correlació entre despesa corrent i % de parades obertes sobre el total de parades

21 Anàlisi (simple) de dispersió de dades A continuació, representem la dispersió de valors de l indicador nombre anual d actes d inspecció sanitària per cada 100 parades obertes als mercats (figura 17). Es mostra el núvol de punts amb relació a la mitjana (17,7 inspeccions) dels 24 municipis que han facilitat la dada *. Es pot observar una gran dispersió de les dades. Figura 17. Gràfic de dispersió del nombre anual d actes d inspecció sanitària per cada 100 parades obertes als mercats dels municipis del Cercle de Mercats 319 A la següent gràfica de dispersió (figura 18) es representa el comportament de l indicador percentatge de serveis a la clientela als mercats en cada municipi. Es mostra el núvol de punts dels municipis i la seva ubicació amb relació a la mitjana global (37% dels 15 serveis definits com a òptims). Com es pot observar, la majoria de municipis es troben amb valors propers a la mitjana (ubicats entre el 25 i el 50% de serveis prestats). Només hi ha 12 municipis que es trobin ubicats en el tram de 50 a 75% de serveis oferts. Cap municipi ofereix més d un 75% dels 15 serveis definits com a prioritaris. Figura 18. Gràfic de dispersió del % de serveis a la clientela als mercats dels municipis del Cercle de Mercats Finalment, com podem observar al següent gràfic (veure figura 19), els municipis presenten una concentració al voltant de la mitjana força elevada pel que fa al percentatge de parades obertes sobre el total de parades. Observem, igualment, com només hi ha dos municipis que tinguin menys d un 50% de parades obertes. * No s ha representat el valor màxim registrat per facilitar la llegibilitat del gràfic.

22 Figura 19. Gràfic de dispersió del % de parades obertes sobre el total de parades dels municipis del Cercle de Mercats 320

23 Dimensió valors organitzatius/rrhh Els indicadors de la dimensió valors organitzatius-recursos humans estan relacionats amb el model organitzatiu i de gestió (forma de gestió, retribucions, acompliment de normativa de règim intern o de formació del personal). Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió Promoure un clima laboral positiu per als treballadors Valors Organitzatius / RRHH 321 Grau d'acompliment de la normativa Millorar les habilitats dels treballadors Valors Organitzatius / RRHH Promoure la Responsabilitat Social

24 Des d una perspectiva d evolució temporal entre el 2007 i el 2009, cal destacar que: Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió Promoure un clima laboral positiu per als treballadors Valors Organitzatius / RRHH Grau d'acompliment de la normativa Millorar les habilitats dels treballadors 322 Valors Organitzatius / RRHH Promoure la Responsabilitat Social Segons dades de 2009, es confirma la tendència d augment de la gestió indirecta i de disminució de la directa, tot i que segueix sent la forma predominant de gestió (66%). Dels 9 municipis amb gestió indirecta *, 8 gestionen més del 50% del Servei de Mercats a través d aquesta modalitat i 4 més del 75%. Per a la resta de casos predomina el sistema de gestió directa. Entre 2007 i 2009 no hi ha modificacions pel que fa al percentatge de treballadors/es municipals respecte el total de persones ocupades al servei de mercats: representen un 78%. S ha mantingut una reducció del percentatge d hores de baixa sobre el total d hores laborals dels treballadors/es municipals entre el 2008 i el 2009: ha disminuït un 17%, passant del 2,3% al 2008 a l 1,9% al Amb tot, entre 2007 i 2009 aquest percentatge s ha reduït gairebé un 59%. Durant l any 2009 s ha mantingut el nombre d expedients sancionadors per mercat, tot i que el percentatge dels expedients que finalment s han executat ha disminuït en 11 punts percentuals respecte 2008, tanmateix segueix sent 10 punts superior al percentatge de També cal destacar que l any 2009 només hi ha hagut 5 municipis que han obert expedients sancionadors, 4 menys que al 2008 i 2 més que l any * D aquest municipis, només 3 (Badalona, Barberà del Vallès i Manresa) han optat per gestionar íntegrament el servei de Mercats de forma indirecta d acord amb el que s estableix als capítols 1 i 2 del Títol 6 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s aprova el Reglament d Obres, Activitats i Serveis dels ens locals. Els altres 6 municipis compten amb mercats en què els paradistes o una altra entitat municipal cofinancien la despesa corrent del servei.

25 Pel que fa a la formació: Disminueixen en un 30% les hores anuals de formació realitzades per persona ocupada al mercat amb relació al 2008, fins a les 16,8 hores actuals, valor que segueix sent més alt que les 10,1 hores registrades l any Per contra el percentatge de persones assistents a cursos és gairebé un 22% superior que l any D altra banda, el percentatge de paradistes que fa formació segueix essent molt baix i només representa un 14% dels col lectius, 1 punt percentual per sobre que l edició anterior i 2 punts inferior que l edició de Subratllem per últim que en aquesta quarta edició, l indicador percentatge de dones respecte el total de treballadors/es al mercat municipal (indicador introduït al 2008) ha augmentat un 15%. Des d una perspectiva per trams de població, cal destacar que: Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió Promoure un clima laboral positiu per als treballadors Valors Organitzatius / RRHH 323 Grau d'acompliment de la normativa Millorar les habilitats dels treballadors Valors Organitzatius / RRHH Promoure la Responsabilitat Social +40 = Mitjana 2008 municipis > habitants +10 = Mitjana 2008 municipis > habitants

26 324 Anàlisi (simple) de dispersió de dades El comportament de l indicador hores anuals de formació realitzades per persona ocupada al mercat es representa en la gràfica de dispersió (veure figura 20) que mostra el núvol de punts dels municipis i la seva ubicació amb relació a la mitjana global (17 hores anuals). Com es pot observar, hi ha una notable dispersió de dades * : hi ha 8 casos en què els valors són superiors a les 40 hores i n hi ha 9 en què no s ha realitzat formació (o no s ha realitzat gairebé cap hora). * No s han representat els dos valors més elevats per facilitar la llegibilitat del gràfic.

27 Figura 20. Gràfic de dispersió del nombre d hores anuals de formació realitzades per persona ocupada al mercat dels municipis del Cercle de Mercats Pel que fa al percentatge de treballadors de les parades assistents a cursos, podem observar al gràfic (veure figura 21) que hi ha també una dispersió elevada en els valors del municipis amb relació al mitjana global (28% dels treballadors). Així, hi ha només 6 casos en que més del 25% dels paradistes han assistit a cursos i 11 casos en que cap o gairebé cap paradista hi ha assistit. 325 Figura 21. Gràfic de dispersió del % de treballadors de les parades assistents a cursos dels municipis del Cercle de Mercats

28 Des d una perspectiva transversal, cal destacar que: El servei de mercats és un dels vuit serveis municipals en què part de la seva gestió és indirecta (veure figura 22). Els serveis d escoles bressol, esports (piscines cobertes), neteja viària i residus tenen percentatges de gestió indirecta superiors a la dels mercats. Figura 22. Comparativa del tipus de gestió del servei de mercats amb els serveis que participen dels Cercles de Comparació Intermunicipal 100% % de gestió directa i indirecta % 60% 40% 20% 0% 12% 25% 34% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 98% 88% 75% Policia Local Serveis Socials Biblioteques OMICs Serveis Locals d'ocupació Fires Locals Segureta Alimentària Espais Escènics Escoles de Música Enllumenat públic 47% 60% 66% 53% 40% Mercats Escoles Bressol % Gestió directa % Gestió indirecta Esports (Piscines Cobertes) 84% 86% 16% 15% Residus Neteja Viària Pel que fa al nombre d hores de baixa dels/les treballadors/es municipals del servei de mercats, el valor és el quart més baix en comparació amb la resta de serveis locals que participen als Cercles de Comparació Intermunicipals (veure figura 23). Figura 23. Comparativa del % d hores de baixa de les persones ocupades al servei de mercats amb els serveis que participen dels Cercles de Comparació Intermunicipal El sou base brut d un peó de mercat és el segon més baix de tots els serveis (veure figura 24). Les diferències entre sous s expliquen per les diferències entre categories professionals i els diferents graus de qualificació

29 Figura 24.Comparativa del sou brut base de persones ocupades als serveis Durant l edició de 2009, el servei de mercats se situa entre els 5 serveis en què hi ha més formació per persona ocupada (veure figura 25). Figura 25. Comparativa de les hores de formació anuals rebudes per les persones ocupades al servei de mercats amb relació a les hores rebudes per les persones ocupades en els altres serveis participants als Cercles de Comparació Intermunicipal 327

30 Dimensió Econòmica Els indicadors de la dimensió econòmica expressen l ús dels recursos necessaris per donar el servei, els seus costos associats, així com les fonts de finançament del servei. Disposar dels recursos adequats Finançar adequadament els recursos Economia 328 Gestionar adequadament els recursos Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Economia El servei de mercats municipals té un cost (despesa corrent) de 6,6 euros anuals per cada habitant, i aquesta despesa representa un 0,7% de la despesa corrent dels pressupostos municipals Pel que fa a la corresponsabilitat en el pagament de les reformes dels mercats: El preu mig per M² de superfície de venda a les parades en concepte de repercussió per reformes integrals és de El percentatge mig de la despesa que els Ajuntaments repercuteixen als concessionaris en concepte de reformes (totals o parcials) del mercat és del 47%. Quant a costos unitaris, el servei de mercats. Té un cost de 66,6 euros per cada M² de superfície total. Té un cost de 88,9 euros per hora d obertura anual per mercat. El servei de mercats es finança majoritàriament amb les aportacions dels concessionaris, concretament un 66,2% del pressupost prové de les quotes de paradistes.

31 Des d una perspectiva d evolució temporal entre el 2006 i el 2007, cal destacar que: Economia Disposar dels recursos adequats Finançar adequadament els recursos Economia Gestionar adequadament els recursos Oferir el servei a uns costos unitaris adequats 329 Hi ha un increment constant des del 2006 del cost per habitant (despesa corrent) del mercat (veure figura 26). Figura 26. Evolució de la despesa corrent del servei de mercats per habitant Tanmateix, aquesta tendència a augmentar el cost per habitant no es veu traduïda en el pes del servei de mercats dins l estructura pressupostària municipal. Així, els mercats representen al 2006 i al 2007 un 0,8% del pressupost municipal, i al 2008 i al 2009 un 0,7% del mateix.. L any 2009, el percentatge d autofinançament per les quotes que paguen els concessionaris és del 66,2%, valor 6 punts percentuals inferior que l any 2008 i encara gairebé 6 punts percentuals superior que l any Es consolida una tendència a una reducció de les despeses de manteniment als mercats municipals. Així, entre el 2007 i el 2009 la despesa s ha reduït en 2,7 euros (veure figura 29). D altra banda, les despeses de subministraments han augmentat 6,1 al llarg dels 3 últims anys, mentre que les de manteniment han disminuït 2,7. (veure figura 27).

32 330 Figura 27. Comparativa de l evolució de les despeses en manteniment i subministraments del servei dels mercats municipials El percentatge de la despesa en personal sobre la despesa corrent del servei es manté força constant i representa, aproximadament, una tercera part de la despesa corrent del servei. Durant el 2009, el percentatge de la despesa en accions de dinamització sobre la despesa corrent del servei s ha mantingut constant respecte Aquest estancament de la despesa no s ha traduït en una disminució del nombre d accions de dinamització per mercat (recordem que han augmentat un 32% entre 2008 i 2009). En aquest sentit, any rere any s està apostant per fer més accions de dinamització a un cost inferior. Des d una perspectiva per trams de població, cal destacar que: Disposar dels recursos adequats Finançar adequadament els recursos Economia Gestionar adequadament els recursos Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Economia +40 = Mitjana 2008 municipis > habitants +10 = Mitjana 2008 municipis > habitants

33 331 Figures 28 i 29. Comparativa del la despesa corrent del servei per habitant i comparativa de la despesa corrent per superfície comercial i hora d obertura anual, segons trams de població

34 Figura 30.Comparativa de les fonts de finançament del servei de mercats, segons trams de població ,0 % 80,0 % 60,0 % 40,0 % 20,0 % 0,0 % 63,0 % Forma de finançament del servei de mercats 67,4 % % d'autofinançament per taxes, preus públics o quotes d'associacions de paradistes 1,8 % 5,1 % % de finançament per part d'altres institucions 35,2 % 27,6 % % de finançament per part de l'ajuntament Municipis entre i habitants Municipis > habitants

35 Anàlisi (simple) de dispersió de dades El comportament de l indicador despesa de manteniment per M² de superfície total es representa a la gràfica de dispersió * (veure figura 31) que mostra el núvol de punts dels municipis i la seva ubicació amb relació a la mitjana global (11,39 /M²). Com es pot observar, hi ha una forta heterogeneïtat de les dades: els valors oscil len dels 1,37 /M² als 164,24 /M². Cal destacar que no s ha detectat una correlació significativa entre la despesa de manteniment per M² de superfície total i el total d inversions (darrers 5 anys) per M² de superfície total. Figura 31. Gràfic de dispersió de la despesa de manteniment per M² de superfície total dels municipis del Cercle de Mercats 333 Pel que fa al percentatge d autofinançament per taxes i preus públics, podem observar a la gràfica de dispersió següent (veure figura 32) com hi ha una notable concentració dels valors entorn a la mitjana global (66,2%). Figura 32. Gràfic de dispersió del percentatge d autofinançament per taxes i preus públics dels mercats dels municipis del Cercle de Mercats * No s ha representat el valor més elevat per facilitar la llegibilitat del gràfic.

36 Des d una perspectiva transversal, cal destacar que: El servei de mercats té una despesa corrent per habitant inferior a la resta de serveis que participen als Cercles de Comparació Intermunicipals, a excepció dels serveis de fires locals, OMIC i Seguretat Alimentària (veure figura 33). Figura 33. Comparativa de la despesa corrent del servei de mercats per habitant amb relació als serveis participants als Cercles de Comparació Intermunicipal 334 El servei de mercats és, després de residus, el que té un percentatge més alt d autofinançament per quotes, taxes o preus públics (veure figura 34) Figura 34. Comparativa de les fonts de finançament del servei de mercats amb relació als serveis participants als Cercles de Comparació Intermunicipal

37 3. ANÀLISI DELS TALLERS DE MILLORA Durant l edició de 2009 han participat un total de 22 municipis als tallers de millora, els quals representen un 75,9% dels municipis que formen part del Cercle de Comparació Intermunicipal de Mercats Municipals. Els dos tallers de millora, celebrats els dies 21 i 28 de setembre de 2010, es van organitzar de manera que els municipis treballessin per grups en funció l oportunitat de millora analitzada durant l edició de D una banda es va fer un primer grup de treball format pels municipis amb una oportunitat de millora dins de les dimensions Encàrrec Polític i Usuari/Client; d altra banda es va formar un segon grup de treball amb municipis amb oportunitats de millora proposada dins de les dimensions Valors Organitzatius/RRHH i Economia. El perfil dels assistents era fonamentalment el de tècnics municipals de Mercats Municipals. A continuació es mostra una taula (veure figura 35) que recull les oportunitats de millora que els 22 municipis van analitzar durant els tallers. Les oportunitats de millora es presenten agrupades per dimensió i per objectiu per destacar-ne el nombre de municipis que les han analitzat i el percentatge que representen *. 335 * Com es pot observar, el total de municipis que han analitzat una oportunitat de millora suma un punt més que el total de municipis participants: un dels municipis va analitzar conjuntament dues oportunitats de millora (elevada despesa de manteniment i elevada despesa de subministraments per M² de superficie total).

38 Figura 35. Oportunitats de millora analitzades als tallers participatius del Cercle de Comparació Intermunicipal del Mercats Dimensió. Objectius. Oportunitats de Millora Nombre de municipis** % 336 Encàrrec polític / Estratègic Impulsar l'ús dels mercats municipals Oferir un servei accessible als usuaris Fomentar els valors socials i mediambientals als mercats Reforçar l'impacte del mercat en l'entorn 8 34,8% Usuari / Client 4 17,4% Oferir un mix comercial equilibrat Promoure els serveis de mercat a la clientela Valors organitzatius/rrhh 6 26,1% Promoure un clima laboral positiu per als treballadors Millorar les habilitats dels treballadors Economia 5 21,7% Gestionar adequadament els recursos Total 23* 100,0%

39 Com es pot observar, més d un terç (34,8%) de les accions de millora analitzades es corresponen amb indicadors de la dimensió Encàrrec Polític/ Estratègic. En segon lloc, destaquen les accions de millora relatives a la dimensió Valors organitzatius / RRHH, analitzades per més d un de cada 4 municipis participants als tallers de millora (26,1%). Les accions de millora vinculades a les dimensions economia i usuari / client tenen una presència menys important (21,7% i 17,4% respectivament). D altra banda, hi ha 6 oportunitats de millora que han estat analitzades per més d un municipi, tenint en compte que un d ells va analitzar la despesa de manteniment i la subministraments de manera conjunta i només s ha comptabilitzat dins dels municipis havent analitzat l elevada despesa de manteniment. Concretament hi ha una oportunitat de millora que ha estat analitzada per 4 municipis i una que ha estat analitzada per 3 municipis: Baix % de treballadors a les parades assistents a cursos i Elevada despesa de manteniment per M² de superfície total respectivament. N hi ha 3 que les han fet 2 municipis: Baix nombre d accions de dinamització anuals per mercat, Baix % de mercats integrats en plans de dinamització respecte el nombre total de mercats, Alt nombre d hores anuals laborals de peó de mercat i treballadors de neteja per cada 100 M² de superfície total, i Elevada despesa de subministraments per M² de superfície total. 337

40 CONCLUSIONS FINALS Com a resum final de l edició de 2010 del Cercle de Comparació Intermunicipal de Mercats, presentem les principals conclusions sobre els indicadors de gestió de l any 2009, que reflecteixen la situació dels 56 mercats municipals del 29 municipis que han participat en aquesta edició. Els municipis analitzats tenen, de mitjana, 1 mercat per cada habitants. Als mercats municipals, es destinen 6,6 anuals per habitant en despesa corrent (sense incloure inversions). Aquesta despesa representa el 0,7% del pressupost corrent municipal. Els mercats facturen, de mitjana, euros anuals per parada oberta. Segons enquestes de satisfacció dels usuaris, el servei de mercats obté una puntuació de 7,7 punts sobre 10. Obrir el mercat comporta una despesa corrent de 88,9 l hora. 338 Un 66,2% de les despeses es financen amb les quotes dels paradistes/concessionaris. Al llarg dels últims 5 anys, s ha fet una inversió de 293 /m² de superfície total. Cada habitant compra, de mitjana, 24,8 vegades a l any al mercat municipal. Els mercats municipals tenen un 78% de parades obertes i ocupen un 83,6 % de la superfície de venda. Les parades tenen, de mitjana, 16,3 m² de superfície destinada a la venda. Un 45% de les parades accepten targeta com a mitjà de pagament. Les parades dels mercats tenen de mitjana 1,8 treballadors/es (1 treballador/a per cada 9M² de superfície de venda). Els mercats obren, de mitjana, 2,3 tardes a la setmana. Un 21,1% de la recollida de brossa que es fa als mercats és recollida selectiva (fracció orgànica). Els mercats disposen de 6,7 places d aparcament de rotació per cada 100 m² de superfície comercial. Cada treballador/a al servei del mercat (no s inclouen paradistes ni treballadors/es de les parades) fa de mitjana 16,8 hores de formació anuals. Un 14% dels/les paradistes assisteixen cursos formatius. El preu mig de repercussió per reformes integrals per M² de superfície de venda a les parades és de Un 23% de les persones ocupades al servei de mercats són dones.

41