Plans Parcials Urbanístics PPU. Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental

Transcripción

1 Plans Parcials Urbanístics PPU Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental 06

2 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental Treball realitzat per encàrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge pel Centre de Política de Sòl i Valoracions (Universitat Politècnica de Catalunya). Coordinació: Redacció: Xavier Carceller, Dr. arquitecte Xavier Carceller Josep Maria Torrents Abad, arquitecte, màster en Medi ambient urbà i Sostenibilitat Barcelona,

3 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental Índex general 1. INTRODUCCIÓ 3 2. INFORMES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DELS PLANS PARCIALS URBANÍSTICS. ESTRUCTURA 8 3. DESENVOLUPAMENT DEL CONTINGUT DE L INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 16 ANNEX 30 2

4 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental 1. Introducció 3

5 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental 1. Introducció I. Característiques generals del model d avaluació ambiental adoptat per al planejament urbanístic Aquesta Guia forma part de les Instruccions tècniques per a l avaluació ambiental que està elaborant el Departament de Medi Ambient i Habitatge dins del conjunt de guies metodològiques que impulsa amb l objecte de facilitar la implantació a Catalunya de la Directiva 2001/42/CE, sobre avaluació ambiental de plans i programes, l aplicació de la qual gira en bona mesura a l entorn d un document tècnic: l informe de sostenibilitat ambiental. Té com a antecedent immediat la Guia inclosa en les Instruccions tècniques per a l avaluació ambiental dels plans d ordenació urbanística municipal (2005) 1, amb la qual es troba directament relacionada, atesa la dependència jeràrquica que els plans parcials urbanístics han de mantenir en relació amb els plans d ordenació urbanística municipal. El model d avaluació ambiental que ha orientat ambdues Instruccions tècniques parteix de la premissa que l avaluació ha d esdevenir un procés continuat que s inicia amb els primers treballs de gestació d un pla- destinat a garantir la integració dels requeriments ambientals en tot el cicle de vida del pla: redacció, tramitació, execució, desenvolupament, modificacions, actualitzacions, etc. Com a conseqüència, la configuració de l informe de sostenibilitat ambiental s emmarca en aquestes premisses: a) L avaluació ambiental ha de formar part en tot moment del procés de presa de decisions que comporta la formulació d un pla. b) Per assolir-ho és necessari adoptar uns objectius i criteris ambientals adequats des de l inici dels treballs. Els objectius i criteris ambientals esdevenen el principal fil conductor que dóna coherència a tot el procés de redacció-tramitació-desenvolupament i també a aquestes Instruccions tècniques. c) En aquest context, l informe de sostenibilitat ambiental ha de justificar l adopció, a l inici dels treballs, d aquests objectius i criteris ambientals, verificar-ne la integració correcta en les decisions adoptades durant tot el procés de redacció i de tramitació, i validar la coherència del resultat final. En el cas, també ha de comprovar la congruència amb els objectius, criteris i altres disposicions ambientals establerts pel pla d ordenació urbanística municipal i, paral lelament, també ha d assegurar-se que les determinacions per als projectes derivats del pla parcial continguin mesures ambientalment adients i siguin congruents amb els objectius i criteris esmentats. d) En general, els requeriments mediambientals han d integrar-se en els plans com un factor més, per bé que bàsic. Per tant, l informe de sostenibilitat ambiental no ha de substituir ni duplicar els continguts ambientals dels altres documents del pla, establerts per la legislació urbanística, sinó que s hi ha de complementar. Tampoc no ha d establir mesures addicionals a incorporar a posteriori en els continguts del pla, sinó que aquestes ja hi han d estar incorporades. 1 Publicades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el títol: POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic. La versió digital pot trobar-se a: 4

6 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental Per contra, ha de justificar que durant l elaboració del pla s han introduït les mesures necessàries, de caràcter preventiu, corrector i, si és el cas, compensatori. e) L avaluació ambiental d alternatives possibles sobre el model d ordenació que ha d adoptar el pla i els elements fonamentals que l estructuren esdevé sovint clau (llevat, en el cas d un pla parcial urbanístic o d altres plans derivats, que vingui molt predeterminada pel planejament de rang superior), ja que l opció elegida determinarà en gran mesura les repercussions ambientals del pla. S ha de fer en el moment que el desenvolupament dels treballs del pla hagi assolit el nivell suficient, considerar els objectius i criteris ambientals prèviament definits i restringir-se als aspectes generals dels models d ordenació plantejats. L avaluació ambiental d alternatives i, en aquest context, la de l alternativa escollida, ha de ser expressament recollida en l informe de sostenibilitat ambiental del pla i, prèviament, donar lloc a un informe de sostenibilitat ambiental preliminar integrat en l avanç del pla 2. II. L avaluació ambiental en el marc de les legislacions urbanística i ambiental En el cas concret, la Llei d urbanisme (DL 1/2005, de 26 de juliol) i el seu Reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol) estableixen que aquests plans han d incorporar un informe ambiental, el qual, en els supòsits en què els plans parcials urbanístics hagin de sotmetre s a avaluació ambiental 3, rep la denominació d informe de sostenibilitat ambiental. L estructura i el contingut d aquests dos documents normalment han de ser essencialment coincidents, de manera que aquesta Guia resulta aplicable a ambdós indistintament. En qualsevol cas, per tal de simplificar la redacció, a partir d ara ens referirem normalment sols als informes de sostenibilitat ambiental. L objecte d aquesta Guia és, doncs, proporcionar elements operatius per a la formulació dels informes de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) (en endavant, PPU). L estructura i el contingut que han estat adoptats per a l ISA, descrits i desenvolupats als capítols següents, són els que detalla l article 100 del Reglament de la Llei d urbanisme. No obstant això, també s ha tingut en compte que la disposició transitòria onzena del Reglament estableix que, en el cas de PPU que desenvolupen planejament general que no ha estat objecte d avaluació ambiental, l informe ambiental ha d especificar, a més, tots aquells altres aspectes requerits a l informe ambiental dels plans d ordenació urbanística municipal (POUM) (art. 70 del Reglament) que siguin necessaris per a l anàlisi de llurs repercussions ambientals. Així mateix, s han pres en consideració els aspectes assenyalats a l annex 1 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. En aquest context, i d acord amb el plantejament general de l avaluació ambiental del planejament urbanístic exposada anteriorment, la Guia parteix dels criteris següents: 2 L article 115.a) del Reglament de la Llei d urbanisme estableix que quan els instruments de planejament urbanístic s hagin de sotmetre a avaluació ambiental, prèviament a la presentació a tràmit per a la seva aprovació inicial, el promotor ha de lliurar a l òrgan ambiental un avanç (amb el contingut que assenyala l article 106 del Reglament), el qual ha d incloure un informe ambiental preliminar. 3 És el cas dels plans parcials de delimitació i el que desenvolupen planejament general que no ha estat objecte d avaluació ambiental. 5

7 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental L ISA ha de ser el resultat d una avaluació ambiental continuada que possibiliti, des de l inici dels treballs, una integració adequada dels requeriments ambientals en tots els processos de presa de decisions. Els objectius ambientals per a la redacció del pla que caldrà adoptar en la fase inicial han de permetre la verificació de les alternatives generals d ordenació, les successives decisions en el procés de planejament, el producte final i les seves modificacions posteriors. En aquest context, la presentació a l òrgan ambiental de l avanç de pla amb l ISA preliminar a què fa referència l article 115 del Reglament de la Llei d urbanisme, i el consegüent document de referència emès per l òrgan ambiental han de fixar aquests objectius i els criteris generals i l abast de l avaluació. D altra banda, els PPU formen part d un sistema de planejament territorial i urbanístic en què prevalen altres plans de rang jeràrquic superior (plans territorials parcials, sectorials, directors territorials, directors urbanístics i, especialment, els POUM) i altres projectes de caràcter derivat (tant els d urbanització com els de caràcter edificatori) sotmesos a les seves determinacions. L avaluació del PPU ha de formar part, doncs, d un procés més ampli d avaluació en cascada: el PPU ha d assumir els resultats de l avaluació i de les determinacions ambientals dels plans de rang superior i, paral lelament, establir mesures que facilitin la qualitat ambiental i l avaluació dels projectes derivats. En qualsevol cas, en l avaluació del PPU cal tenir en compte el canvi d escala i de nivell de definició que representa en relació amb el POUM, i el fet que comporta una transformació essencial de les condicions del territori. Tanmateix, tot i el caràcter transformador de la intervenció urbanística, la minimització de les repercussions ambientals negatives passa per aconseguir la màxima adaptació possible de l ordenació a les característiques ambientals preexistents en el sector (relleu, elements naturals, elements configuradors del paisatge, etc.). III. Característiques generals de la Guia A partir d aquestes consideracions, la Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics enumera i desplega sistemàticament els continguts d aquest document amb indicacions de caràcter metodològic i instrumental sobre cada un dels seus apartats. Es complementa amb un annex que sistematitza les determinacions pròpies d un pla parcial urbanístic i les seves possibles repercussions significatives sobre els diversos factors ambientals. És important remarcar el caràcter no normatiu d aquesta Guia. La seva finalitat és instrumental i orientativa, per bé que marca uns nivells de definició ambiental que el planejament hauria de tendir a assolir. En definitiva, és un instrument per abordar qüestions clau de l avaluació com ara: L ordenació plantejada respecta en la mesura que sigui possible les característiques i els valors ambientals preexistents en el sector i en el seu entorn? El grau d eficiència energètica del nou teixit urbà pot estimar-se com a suficient? L ordenació plantejada limita prou la incidència dels usos del sòl en el canvi climàtic? 6

8 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental Minimitza la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica derivada del pla? És congruent amb els recursos hídrics existents? Fomenta suficientment l estalvi d aigua? Resol adequadament el tractament de les aigües residuals generades? Fomenta de manera adient la sostenibilitat en la construcció? Incorpora suficientment criteris de biodiversitat i de connectivitat ecològica en el disseny del sistema d espais lliures i en el tractament de la vegetació? Esdevé un marc apropiat per a la generació d un paisatge urbà de qualitat? Així mateix, cal tenir en compte que, ateses les molt diverses característiques que presentaran en la pràctica els territoris i els plans a avaluar, determinats continguts de l ISA i, per tant, d aquesta Guia adquiriran més o menys pes específic segons el cas. Cal, doncs, evitar aplicacions indiscriminades o mecanicistes que tendeixin a convertir l avaluació en el simple emplenament d un formulari. D altra banda, tot i que el contingut de l ISA comporta uns determinats enfocaments metodològics com a base del procés d avaluació dels plans, el desenvolupament d aquest queda obert a l aplicació addicional d altres mètodes i instruments d avaluació, a criteri dels professionals encarregats de la seva elaboració. Finalment, pot observar-se que la Guia se circumscriu a aquells aspectes estrictament ambientals de la sostenibilitat urbana relacionats amb el planejament urbanístic parcial. Lògicament, en la seva aplicació caldrà considerar molt especialment les interrelacions amb els vessants social, econòmic, etc., de la sostenibilitat. 7

9 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental 2. Informes de sostenibilitat ambiental. Estructura 8

10 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental 2. Informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics. Estructura El Reglament de la Llei d urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol) determina l objecte i el contingut de l informe de sostenibilitat ambiental dels plans urbanístics derivats adaptats a la Llei d urbanisme, segons es reprodueix a continuació: Article 100 Objecte i contingut de l informe ambiental dels plans urbanístics derivats L informe ambiental dels plans parcials urbanístics i, si s escau, dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics, té per objecte l anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l establiment de l ordenació detallada pròpia de cada un d aquests instruments, i ha de contenir les següents previsions en tot allò que sigui necessari d acord amb l abast de les determinacions del pla derivat: a) La identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament, que inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla i l especificació de si el projecte d urbanització s ha de sotmetre, per les característiques de l actuació, al procediment d avaluació d impacte ambiental segons la legislació sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments ambientals significatius s han de tenir en compte, entre d altres, els relatius a la qualitat de l ambient atmosfèric, la contaminació acústica i llumino- sa i el tractament, si s escau, dels sòls contaminats. b) La descripció i justificació ambiental de l ordenació proposada, que comprèn: la descripció, si s escau, de les alternatives d ordenació detallada considerades i la justificació de l alternativa adoptada; la descripció de l ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les mesures adoptades per al foment de l eficiència energètica, l estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general. c) La identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l ordenació detallada proposada sobre els diferents aspectes ambientals. d) L avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts. e) Si s escau, la descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes En el cas de plans urbanístics derivats que estiguin subjectes a avaluació ambiental, aquests han d incorporar l informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, el qual ha de tenir el contingut mínim que regula l apartat 1 i el grau d especificació que estableixi l òrgan ambiental en el document de referència. Igualment, la disposició transitòria onzena del mateix Reglament de la Llei d urbanisme determina el contingut de l informe de sostenibilitat ambiental en el cas de plans derivats d instruments de planejament general no adaptats a la Llei d urbanisme: Onzena Informe ambiental dels plans derivats d instruments de planejament general no adaptats a la Llei d urbanisme Els informes ambientals dels plans derivats d instruments de planejament general no adaptats a la Llei 2/2002 han d especificar, a més dels aspectes assenyalats a l article 100 d aquest Reglament, tots aquells altres requerits per l article 70 també d aquest Reglament que siguin necessaris per a l anàlisi de llurs repercussions ambientals. 9

11 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental En aquests casos, doncs, caldrà tenir en compte altres aspectes necessaris per a l avaluació ambiental que són propis de l informe de sostenibilitat ambiental dels plans d ordenació urbanística municipal (descrits a l article 70 del Reglament) i que ha d assumir el planejament derivat, en no haver estat considerats en el planejament de rang superior. Així doncs, en general, l estructura o índex de l informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics és la que es detalla a continuació 4 : I. Determinació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament a) Descripció dels aspectes ambientalment rellevants de la situació actual del sector i del seu entorn, d acord amb l informe de sostenibilitat ambiental del pla d ordenació urbanística municipal que es desenvolupa, i dels estudis addicionals i consultes efectuats. En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d avaluació ambiental d acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005, s inclouran, entre altres, la identificació i caracterització d aquells àmbits que poden veure's afectats de manera significativa per raó del seu especial interès o vulnerabilitat, de l existència de riscs naturals o tecnològics, etc. b) Objectius i altres mesures de protecció mediambiental fixats pel pla d ordenació urbanística municipal. En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d avaluació ambiental d acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005, s especificaran els objectius de protecció mediambiental fixats a l'àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb el pla parcial o de millora urbana i, en general, les directrius i obligacions jurídiques que resultin d aplicació, incloses les establertes per plans de rang superior. c) Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla, d acord amb els punts anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005. Comprendran, entre altres, els aspectes següents: Sostenibilitat global del model d ordenació: forma d ocupació del sòl, adaptació de l ordenació a les característiques ambientals preexistents en el sector i el seu entorn, mobilitat i eficiència energètica, riscs naturals i tecnològics, etc. Cicle de l aigua. Ambient atmosfèric: contaminació per substàncies, especialment aquelles vinculades al canvi climàtic; contaminació acústica, lluminosa, electromagnètica, etc. Gestió dels residus. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l edificació. Biodiversitat urbana, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general. Qualitat del paisatge amb la incorporació, si és el cas, dels objectius de qualitat paisatgística fixats pel pla d ordenació urbanística municipal o d altres instruments formulats d acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny. Tractament, si escau, dels sòls contaminats. 4 Els apartats I i II corresponen al contingut de l ISA preliminar que han d incloure els avanços, document obligatori quan són objecte d avaluació ambiental (art. 115 del Reglament). 10

12 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental II. Ordenació global del sector. Descripció i avaluació d alternatives a) Alternatives generals considerades per a l ordenació global del sector: sistemes, zonificació, etc. Resum de les característiques i dels motius de selecció. b) Avaluació ambiental de cada alternativa d acord, entre altres factors, amb els principis, objectius i criteris ambientals a què fa referència el paràgraf 1c). c) Justificació ambiental de l elecció de l alternativa seleccionada. III. Descripció ambiental del pla d acord amb l alternativa d ordenació adoptada a) Descripció esquemàtica del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions estructurals i d aquelles altres amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient (qualificació del sòl, sistemes, ordenació d usos i de l edificació, obres d urbanització, etc.), així com dels components o vectors ambientals involucrats. b) En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d avaluació ambiental d acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005, identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d infraestructures de sanejament, residus i similars, com a conseqüència de la delimitació del sector. c) Mesures adoptades per al foment de l eficiència energètica, l estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general, tant pel que fa a les mesures d aplicació directa del pla com dels projectes d urbanització derivats. IV. Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre els distints components ambientals, els recursos naturals en general i, particularment, els espais i els aspectes identificats d acord amb el punt 1. V. Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts a) D acord amb el que expressen els punts 3 i 4, verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals esmentats al punt 1, particularment amb els objectius i criteris a què fa referència el paràgraf 1c), i de la manera en què aquells requeriments i qualsevol altre aspecte ambiental han estat tinguts en compte en la seva elaboració. b) Justificació del compliment de les determinacions del planejament general sobre mobilitat sostenible i de les derivades de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. c) Com a conseqüència dels paràgrafs anteriors, balanç ambiental del pla, considerant les jerarquies entre objectius establertes al paràgraf 1c), els indicadors adoptats, etc. d) Conclusions generals de l avaluació, amb l especificació, si és el cas, de les dificultats trobades a l hora de recaptar la informació. 11

13 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental VI. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes a) Periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades amb l expressió dels paràmetres que requeriran un seguiment i índexs proposats per a la seva a- valuació, en relació amb els principis, objectius i criteris ambientals a què fa referència el paràgraf 1c). b) En cas que no hagin estat especificades anteriorment, normes i altres determinacions ambientals per als projectes d urbanització i d edificació que hagin d executar-se en aplicació del pla. c) Organisme o organismes responsables. VII. Síntesi Resum, en termes fàcilment comprensibles, de la informació facilitada en els epígrafs precedents. Contindrà la ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats (si és el cas, amb referència expressa a aquells establerts pel planejament general que tinguin incidència sobre el sector), dels treballs d integració ambiental realitzats al llarg de tot el procés de planejament urbanístic i l explicació justificada dels resultats i conclusions obtinguts. 12

14 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental Conseqüentment, els passos bàsics a seguir en el procés d avaluació són aquests: DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL SECTOR DE PLANEJAMENT I LA DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS AVALUACIÓ D ALTERNATIVES SOBRE L ESTRUCTURA GENERAL DE L ORDENACIÓ. JUSTIFICACIÓ DE L ALTERNATIVA ADOPTADA DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA DESENVOLUPAT D ACORD AMB L ALTERNATIVA ADOPTADA DETERMINACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I VERIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS FIXATS MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ SÍNTESI FINAL Les figures de les pàgines següents il lustren també aquest procés. 13

15 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental Esquema de l informe de sostenibilitat ambiental d un PPU 1. Determinació dels requeriments ambientals significatius en el sector Objectius i criteris ambientals per al PPU 2. Avaluació del model urbà del PPU: ordenació global del sector Avaluació d alternatives Justificació de l alternativa elegida 3. Desenvolupament de l alternativa elegida: descripció ambiental del PPU 4. Determinació dels efectes ambientals significatius 5. Justificació del compliment dels objectius: Avaluació global 6. Mesures de supervisió i seguiment 7. Resum 14

16 Guia per a l elaboració de l informe de sostenibilitat ambiental Esquema de l ISA d un PPU: procés d avaluació 1. Determinació dels requeriments ambientals significatius en el sector Aspectes ambientalment rellevants, d acord amb l ISA del POUM, estudis addicionals i consultes. Identificació i caracterització dels possibles àmbits d afectació (*) Objectius i altres mesures de protecció fixats pel POUM Objectius de protecció fixats en tots els àmbits que tinguin relació amb el PPU i directrius i obligacions aplicables establertes per plans de rang superior (*) Objectius i criteris ambientals per al PPU. Indicadors 2. Avaluació del model urbà del PPU: ordenació global del sector Avaluació d alternatives Justificació de l alternativa elegida 3. Desenvolupament de l alternativa elegida: descripció ambiental del PPU Determinacions amb repercussions significatives Identificació i quantificació dels sòls objecte de transformacions i de les demandes addicionals de recursos naturals i d infraestructures (*) Mesures adoptades per al foment de l eficiència energètica, l estalvi de recursos i la millora del medi ambient 5. Justificació del compliment dels objectius. Avaluació global. 4. Determinació dels efectes ambientals significatius Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre els distints components ambientals i els recursos naturals en general i, particularment, els espais i aspectes d afectació significativa Mesures preventives, correctores, compensatòries, etc. adoptades Verificació d objectius i criteris ambientals Justificació del compliment de les determinacions sobre mobilitat sostenible Balanç ambiental del PPU Conclusions generals de l avaluació * En cas que es desenvolupi una figura de planejament que no hagi estat objecte d avaluació ambiental d acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/

17 Guia per a l elaboració de l Informe de sostenibilitat ambiental 3. Desenvolupament del contingut de l informe de sostenibilitat ambiental 16

18 Guia per a l elaboració de l Informe de sostenibilitat ambiental 3. Desenvolupament del contingut de l informe de sostenibilitat ambiental I. Determinació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament Aquest apartat inicial de l informe de sostenibilitat ambiental (ISA) és essencial, no sols per fer possible una avaluació solvent i completa de l ordenació plantejada pel PPU, sinó també per integrar des del primer moment els condicionants ambientals en el procés d elaboració, requisit indispensable per assolir un planejament ambientalment adequat. No requereix un tractament detallista o enciclopèdic, sinó un diagnòstic ambiental del sector centrat en la determinació d aquells aspectes rellevants i significatius que haurà d atendre el pla. Exigeix unes conclusions precises i esglaonades segons la seva importància relativa. Cal adoptar, així mateix, una aproximació pluriescalar que consideri també l entorn municipal. Els diversos requeriments ambientals detectats han de donar lloc, finalment, a un conjunt d objectius i criteris que hauran de considerar tots aquells àmbits i dimensions mediambientals en què el planejament pot repercutir, per tal d orientar tot el procés de presa de decisions que comporta la formulació del PPU i, alhora, esdevenir la base de la seva avaluació final (vegeu el paràgraf 1c). L estructura d aquest apartat, derivada en bona part de la Directiva 2001/42/CE, pot donar lloc fàcilment a reiteracions. Per aquest motiu, resultarà sovint convenient utilitzar tècniques expositives que agilitin el redactat o, fins i tot, alterar en determinats casos l estructura d aquesta part de l ISA, unificant tractaments o agrupant alguns paràgrafs, sense que això signifiqui deixar de banda cap dels aspectes assenyalats més endavant. D altra banda, el contingut de l informe de sostenibilitat ambiental se simplificarà notablement en aquells plans parcials urbanístics que desenvolupin POUM que ja hagin estat objecte d avaluació ambiental, en la mesura que aquests darrers s hagin ajustat a uns objectius ambientals adequats establerts a l inici de la seva redacció i hagin fixat uns requeriments ambientals adients per al seu planejament derivat. Amb aquestes premisses, a continuació s exposen algunes consideracions i recomanacions sobre el contingut d aquest apartat de l ISA. a) Descripció dels aspectes ambientalment rellevants de la situació actual del sector i del seu entorn, d acord amb l informe de sostenibilitat ambiental del pla d ordenació urbanística municipal que es desenvolupa, i dels estudis addicionals i consultes efectuats. En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d avaluació ambiental d acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005, s inclouran, entre altres, la identificació i caracterització d aquells àmbits que poden veure's afectats de manera significativa per raó del seu especial interès o vulnerabilitat, de l existència de riscs naturals o tecnològics, etc. Es tracta d un epígraf eminentment conclusiu i sintètic, conseqüència directa de l avaluació ambiental del POUM. L ISA forma part de la documentació ambiental que se sotmet a informació pública una vegada aprovat inicialment. Conseqüentment, també aquí s ha d exposar el resultat de les consultes efectuades amb anterioritat, ja sigui en el marc de la tramitació del PPU (avenços; objectius, alternatives i criteris generals; etc.) o en la fase de determinació de l abast i el grau d especificació de l avaluació ambiental del PPU (scoping). Aquestes consultes podran referir-se a les administracions amb funcions ambientals en el territori objecte de l ordenació, altres administracions afectades, o bé altres persones físiques o jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient o a d altres sectors interessats. 17

19 Guia per a l elaboració de l Informe de sostenibilitat ambiental En el cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d avaluació ambiental, haurà de determinar tots els valors, les vulnerabilitats, els riscs, els impactes, els dèficits, i altres aspectes de caràcter ambiental (inclosos els referents a la disponibilitat i qualitat dels recursos naturals renovables i no renovables requerits per a l aplicació del pla), considerats com a rellevants en l àmbit municipal, sobre els quals pugui incidir el PPU. En aquest sentit, serà aconsellable definir, encara que sigui de manera esquemàtica, el perfil ambiental del municipi en relació amb el planejament (vegeu Instruccions tècniques per a l avaluació dels plans d ordenació urbanística municipal) per tal de facilitar una avaluació final del pla suficientment contextualitzada. Normalment, resultarà convenient (especialment en els casos de planejament derivat de plans no avaluats ambientalment) adjuntar plànols de síntesi sobre escales gràfiques grans que permetin una visió de conjunt, amb el benentès que la documentació informativa del PPU ha de contenir la cartografia més general i a escales més detallades (com a mínim 1:1.000). Entre aquests plànols de síntesi poden figurar els següents, agrupats o no de la mateixa manera: Àrees vulnerables per existència de riscs naturals (geològics, allaus, inundabilitat, incendis forestals, etc.), tecnològics o per altres motius (vulnerables als nitrats, erosionables, etc.). Impactes rellevants (àrees denudades; zones afectades per contaminació de les aigües, dels sòls, de l aire, acústica, lluminosa, electromagnètica, etc.; aqüífers protegits; fragmentacions i barreres, impactes paisatgístics, etc.). Àrees i elements d interès ambiental i/o cultural objecte de protecció prèvia d acord amb la legislació ambiental (PEIN, Natura 2000, zones humides inventariades, plans especials de protecció del medi natural i del paisatge; béns culturals d interès nacional, comarcal o local; arbres i arbredes d interès nacional, comarcal o local, etc.). Àrees i elements objecte de protecció prèvia d acord amb el planejament territorial i urbanístic. Altres àrees i elements susceptibles de protecció pels seus valors ambientals i/o culturals (zones d interès geològic i paleontològic; hàbitats representatius, singulars, fràgils o d espècies d interès especial; àmbits d interès per a la connectivitat ecològica; cursos hídrics i zones de protecció hidrològica i forestal; zones costaneres; espais agraris d interès ambiental o paisatgístic; elements i béns d interès cultural o paisatgístic; xarxa viària rural i camins ramaders; etc. Unitats ambientalment i/o paisatgísticament homogènies. b) Objectius i altres mesures de protecció mediambiental fixats pel pla d ordenació urbanística municipal. En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d avaluació ambiental d acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005, s especificaran els objectius de protecció mediambiental fixats a l'àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb el pla parcial i, en general, les directrius i obligacions jurídiques que resultin d aplicació, incloses les establertes per plans de rang superior. En general, caldrà seleccionar en cada cas aquelles directrius i disposicions fixades pel POUM que, per les seves característiques o àmbit d aplicació, han de ser assumides pel PPU, i establir-ne una jerarquització en funció del seu grau d importància. La major part d aquests objectius, directrius i obligacions jurídiques ja hauran estat implícitament recollides en el paràgraf anterior, on s hauran considerat les disposicions de la legislació ambiental catalana i els seus instruments d aplicació, els quals normalment es troben adaptats a les directives comunitàries que, a la vegada, són conseqüència de les estratègies i directives del Parlament Europeu i del Consell. Per al cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d avaluació ambiental, caldrà especificar els objectius de protecció mediambiental fixats a l'àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb el pla parcial i, en general, les directrius i obligacions jurídiques que resultin d aplicació, incloses les establertes per plans de rang superior. 18

20 Guia per a l elaboració de l Informe de sostenibilitat ambiental A aquest efecte, poden trobar-se alguns dels principals documents de referència a escala mundial, europea i local a: En el marc del Consell d Europa ( cal destacar especialment, l Estratègia paneuropea per a la conservació de la diversitat biològica i paisatgística (1995) i el Conveni europeu del paisatge (2000). També en l àmbit europeu, esdevenen una referència obligada els principals acords de les conferències europees de ciutats i viles sostenibles ( la Carta d Âalborg (1994), la Declaració de Hannover (2000), etc. Caldrà prestar una atenció especial a les recomanacions del Grup d Experts en Medi Ambient Urbà de la UE ( A escala comunitària, els objectius i els àmbits d actuació prioritària fixats pel VI Programa d acció comunitari en matèria de medi ambient (2002), l Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible (2001), l Estratègia territorial europea (1999), l Estratègia per a la conservació i l ús sostenible de la biodiversitat (1998). La major part d aquests documents es troben a: Les directives ambientals també poden baixar-se de les pàgines sobre legislació de: Com a referència més recent (2006), cal esmentar l Estratègia temàtica sobre el medi ambient urbà ( Cal assenyalar que el VI Programa d acció comunitari en matèria de medi ambient planteja, entre les seves línies estratègiques, la introducció de la dimensió ambiental en les decisions sobre planificació i ús del sòl, identifica quatre problemàtiques bàsiques entorn de les quals es desenvolupen les diverses estratègies i accions proposades: el canvi climàtic; la biodiversitat, el medi ambient i la salut; l ús sostenible dels recursos naturals 5 i la gestió dels residus. Anàlogament, l Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible, desenvolupada posteriorment per diverses estratègies temàtiques, adopta cinc objectius prioritaris a llarg termini, entre els quals es troben: limitar el canvi climàtic i incrementar l ús d energies netes, una gestió més responsable dels recursos naturals (un dels objectius marcats és protegir i recuperar els hàbitats i sistemes naturals i aturar la pèrdua de biodiversitat abans del 2010) i millorar el sistema de transports i l ordenació territorial. Aquests darrers documents comunitaris fixen uns objectius i unes prioritats de caràcter general que han de ser considerats preferentment pel planejament territorial i urbanístic, els quals, d altra banda, poden també orientar la ponderació i la jerarquització dels resultats assolits en la part descrita al paràgraf 1a). En l àmbit estatal, els diferents programes i estratègies governamentals són a: No existeix una estratègia global de sostenibilitat per al conjunt del territori de Catalunya, però sí programes de caràcter sectorial i una legislació ambiental exhaustiva, així com diversos instruments de planificació ambiental aprovats i d altres de planejament territorial i urbanístic amb importants continguts ambientals, la major part en procés de tramitació. Tanmateix, com a objectiu general que ha d orientar tots els plans urbanístics figura el del desenvolupament urbanístic sostenible, que té com a referències legislatives bàsiques els articles 3 i 9 de la Llei d urbanisme de Catalunya (text refós: DL 1/2005, de 26 de juliol; en endavant, LLUC) i l article 3 del seu Reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol). Per la seva banda, la legislació ambiental vigent a Catalunya pot consultar-se a: La major part de programes d àmbit nacional i d instruments de planificació ambiental es troben també disponibles en aquest web i en els de l Agència Catalana de l Aigua ( i l Agència de Residus de Catalunya ( 5 L ús sostenible dels recursos naturals significa que s utilitzen de tal manera que no se superi la seva capacitat de renovació ni la dels altres recursos naturals. 19

21 Guia per a l elaboració de l Informe de sostenibilitat ambiental En el cas concret dels espais naturals protegits, a més, òbviament, d evitar la seva afectació directa, caldrà tenir en compte la possible incidència del PPU sobre espais propers, tant pel que fa al seu interior com a la connectivitat ecològica externa, especialment en els casos següents: Espais de la xarxa comunitària Natura L objectiu principal és garantir el manteniment o el restabliment d un estat de conservació favorable d aquells hàbitats d interès comunitari o d espècies d interès comunitari, amb especial atenció als hàbitats de caràcter prioritari i a aquells altres determinats per a la inclusió de l espai a Natura Espais del Pla d espais d interès natural (PEIN). A més dels objectius i de la normativa de caràcter general (Decret 328/1992, de 14 de desembre), és d obligat compliment el que estableixen els plans especials de protecció del medi natural i del paisatge dels diversos espais i, si és el cas, els plans especials urbanístics. Espais naturals de protecció especial (parcs nacionals, parcs naturals, paratges naturals d interès nacional i reserves naturals). En aquest cas, són també imperatives les disposicions de la Llei 12/1985, d espais naturals, de les respectives disposicions específiques i dels instruments d ordenació de cada espai (plans especials i plans rectors d ús i gestió). Quan es tracti d espais de la xarxa de la Diputació de Barcelona, pot trobar-se documentació dels plans especials respectius a: Reserves naturals de fauna salvatge i refugis de fauna. Caldrà considerar les seves disposicions declaratòries. Altres instruments de planificació ambiental, d àmbit més restringit, que caldrà considerar, si és el cas, són: Els plans especials i altres instruments d ordenació d espais naturals protegits, quan aquests es trobin pròxims a sectors de planejament parcial. Els plans de conservació d espècies, en casos similars. Els futurs plans d ordenació dels recursos forestals, especialment pel que fa a la prevenció d incendis en sectors adjacents amb terrenys forestals. La planificació hidrològica i dels espais fluvials de les diverses conques. Els mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica Els mapes de capacitat acústica Igualment, caldrà considerar l existència d altres règims especials derivats de disposicions ambientals (aqüífers protegits, zones vulnerables a la protecció per nitrats, zones de protecció especial als efectes de la legislació de protecció de l ambient atmosfèric, etc.) o de disposicions relacionades amb els riscos naturals (per exemple, la Llei 5/2003 i el Decret 123/2005, relatius al risc d incendi en urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana). Caldrà prestar una especial atenció, especialment si no existeix POUM o són posteriors a aquest, als plans territorials parcials, els plans directors territorials i els plans directors urbanístics, aprovats o en tramitació. El PPU haurà de considerar les directrius i les determinacions ambientals d aquests plans; en particular, en el cas dels municipis costaners, s ha d ajustar als plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC i PDUSC- 2). En general, la documentació d aquests plans es troba a: Pel que fa al paisatge, caldrà tenir en compte els catàlegs de paisatge i les directrius del paisatge i, molt especialment, les mesures d aplicació al planejament urbanístic que estableixin els plans territorials parcials i els plans directors territorials, d acord amb el que disposa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. També caldrà atendre s, en cas que existeixin, a les cartes del paisatge o altres directrius de paisatge d àmbit municipal o supramunicipal. Finalment, els objectius de caràcter ambiental que el PPU ha de considerar a escala local han d atendre especialment aquells derivats de les agendes 21 locals i/o de les diagnosis i auditories ambientals del municipi. Tam- 20

22 Guia per a l elaboració de l Informe de sostenibilitat ambiental bé ha de tenir en compte, si és el cas, els pactes, les estratègies i els plans locals de mobilitat i les directrius i programes de les regidories municipals de medi ambient. c) Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla, d acord amb els punts anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005. Comprendran, entre altres, els aspectes següents: Sostenibilitat global del model d ordenació: forma d ocupació del sòl, adaptació de l ordenació a les característiques ambientals preexistents en el sector i el seu entorn, mobilitat i eficiència energètica; riscs naturals i tecnològics; etc. Cicle de l aigua. Ambient atmosfèric: contaminació per substàncies, especialment aquelles vinculades al canvi climàtic; contaminació acústica, lluminosa, electromagnètica, etc. Gestió dels residus. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l edificació. Biodiversitat urbana, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general. Qualitat del paisatge amb la incorporació, si és el cas, dels objectius de qualitat paisatgística fixats pel pla d ordenació urbanística municipal o d altres instruments formulats d acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny. Tractament, si escau, dels sòls contaminats. És important que aquests objectius i criteris siguin congruents amb els adoptats pel POUM i ponderats jeràrquicament en funció del seu grau d importància relativa; quan sigui procedent, incorporaran indicadors quantitatius per facilitar la posterior verificació del seu compliment pel pla. Per a la formulació d aquests objectius i dels criteris consegüents per a la redacció del PPU, així com pel que fa als indicadors, ens remetem al treball Criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic 6 ( així com als objectius formulats al quadre de la pàgina següent a tall d exemple. Cal tenir en compte que aquestes referències no tenen caràcter normatiu sinó orientador. Els objectius i els indicadors adoptats per al PPU no poden limitar-se, en qualsevol cas, a la simple transposició de les propostes d aquest o altres documents, sinó que hauran de ser congruents amb els adoptats pel POUM, si existeix, i en general, amb els resultats assolits en els paràgrafs 1a) i 1b). En qualsevol cas, hauran d atendre la totalitat d aspectes esmentats en la capçalera d aquest paràgraf 1c), tot i que el pes específic de cada un d ells podrà variar en funció de les característiques pròpies del sector objecte del PPU. Per a la jerarquització dels objectius adoptats en funció del seu grau d importància, caldrà tenir en compte tots els objectius descrits a 1b). Aquests objectius i indicadors hauran de permetre, juntament amb altres instruments i mesures, la posterior verificació del compliment dels objectius per a la nova ordenació resultant del PPU (apartats 2, 4 i 5). 6 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. (2003). Estudi de criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic. Centre de Política de Sòl i Valoracions (UPC). Barcelona. ISBN (versió en CD-ROM). Pot consultar-se també a: 21

23 Guia per a l elaboració de l Informe de sostenibilitat ambiental EXEMPLE D OBJECTIUS AMBIENTALS PER A UN PPU A. Model d ocupació i ordenació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l ús, d acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents. A-1 Garantir una ordenació urbanística eficient, especialment pel que fa a la funcionalitat i al consum de recursos, i adaptada a les característiques ambientals del sector i el seu entorn. A-2 Establir la zonificació i els usos dels sectors potenciant la seva plurifuncionalitat i autonomia. A-3 Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat. B. Cicle de l aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l aigua i racionalitzar l ús d aquest recurs en el marc d un model urbanístic globalment eficient. B-1 Prevenir els riscos hidrològics, i evitar l afectació de béns i persones. B-2 Fomentar l estalvi i la reutilització de l aigua en l espai urbanitzat. B-3 Fomentar l estalvi i la reutilització de l aigua en l edificació. B-4 Preservar i millorar la continuïtat del flux i la qualitat de l aigua. C. Ambient atmosfèric (I): minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants. C-1 Optimitzar l eficiència energètica de l ordenació urbanística i de les edificacions garantint la reducció de la seva contribució al canvi climàtic. C-2 Fomentar l ús d energies netes i la reducció de l ús de les energies no renovables. C-3 Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants. D. Ambient atmosfèric (II): prevenir i corregir la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica. D-1 Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació. D-2 Limitar la generació de necessitats d enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos d hemisferi superior, la intrusió lluminosa i l impacte negatiu sobre els organismes vius. D-3 Regular la implantació de les instal lacions de radiocomunicació i de transport d energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge. E. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i, si és el cas, facilitar la disponibilitat d instal lacions adequades per al seu tractament. Gestió de materials: minimitzar l impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general. E-1 Implantar l equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus. E-2 Promoure en els edificis la previsió d espais i instal lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió. E-3 Ordenar el desenvolupament de l activitat constructiva amb l objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge. F. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural en general: considerar la biodiversitat urbana en l ordenació i conservar els elements d interès natural. F-1 Establir, com a element bàsic i vertebrador de l ordenació adoptada, un sistema d espais lliures que respongui, entre d altres, a criteris de biodiversitat urbana, físicament continu i connectat amb les xarxes urbanes i les xarxes territorials exteriors. F-2 Fomentar la naturalització de l espai urbà. G. Paisatge: integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat. 22