EL NEN MALALT MENTAL A L ESCOLA ORDINÀRIA: INTEGRACIÓ I INCLUSIÓ

Transcripción

1 EL NEN MALALT MENTAL A L ESCOLA ORDINÀRIA: INTEGRACIÓ I INCLUSIÓ Olga Gisbert i Reig Psicòloga Clínica 1

2 LA NECESSITAT D ORIENTAR ELS PARES La malaltia mental provoca un profund dolor als pares. Necessiten temps i suport professional per elaborar el dol i acceptar la realitat d un fill diferent al que desitjaven. L angoixa i el patiment poden dificultar la capacitat d acceptació de la patologia. Cal ajudar els pares a veure la part sana del nen, donar esperança (no falses esperances), sense oblidar les dificultats. La inclusió no ha de ser una fugida a la negació dels problemes del nen. Inclusió= alleugeriment sentiments dolor, culpa, vergonya dels pares? La defensa contra el dolor pot portar als pares a insistir en la inclusió malgrat ja no sigui recomanable mantenir-la. La no acceptació de la malaltia del fill pot provocar desconfiança vers l escola especial i/o ordinària perquè aquesta els afronta a una realitat que no poden contemplar. Les decisions tècniques les han de prendre els professionals 2

3 LA NECESSITAT DE TREBALLAR EN EQUIP INTERDISCIPLINAR FAMÍLIA ADMINISTRACIÓ (E.A.P.) NEN TERÀPIA ESCOLA 3

4 AUTISME I TRASTORNS D ESPECTRE AUTISTA 1. Dificultats de relació i interacció social: No empatia persones, més interès pels objectes. No comprensió món intern (mental) de les persones. Aïllament, desconnexió, evitació contacte. Indiferenciació jo-no jo, confusions bàsiques Alteració de la conducta: Manca de flexibilitat mental i comportamental: Resistència al canvi, necessitat de control, invariància, adhesió a rutines o rituals. Interessos restringits. Intolerància a la frustració, incapacitat d espera, voracitat. Dificultat per modular emocions (excitació, agressivitat). Ansietats catastròfiques i de separació Dificultats de comunicació, alteració llenguatge verbal: Retard o absència de llenguatge o utilització estereotipada o repetitiva d aquest o sense intenció comunicativa Dificultats de simbolització, abstracció i generalització: Dificultats per passar d un pensament concret a un pensament abstracte. Absència joc simbòlic... 4

5 PSICOSI INFANTIL 1. Alteració de la conducta 2. Confusió identitat personal 3. Dificultats de relació Trets característics: Pèrdua de contacte amb la realitat Estructuració d un món irreal, fantasmagòric, d al lucinacions o fantasies persecutòries. Idees i pors estranyes Indiferenciació jo no jo. Grans confusions Retraïment, timidesa extrema Discurs incoherent Autisme i psicosi tenen trets extraordinàriament comuns, només l evolució posterior permet un diagnòstic diferencial. 5

6 Conducta altament impulsiva Baixa tolerància a la frustració No empatia. TRASTORNS DE CONDUCTA No sentiments de culpa. No conductes reparadores Inestabilitat emocional Baix rendiment escolar però capacitats cognitives normals Desafiament a les normes. Comportaments antisocials Atac al vincle Conductes agressives que comporten risc pel propi noi com pel seu entorn immediat. Actitud defensiva i provocadora Autoestima molt baixa 6

7 L AUTISME 7

8 TRASTORN ESPECTRE AUTISTA ASPERGER MÉS INTERÉS PELS OBJECTES QUE PER LES PERSONES Demanaré als reis que em portin un escaner, una trituradora de paper, una impresora, una fotocopiadora i una cafetera 8

9 LES ANSIETATS CATASTRÒFIQUES. ELS TERRORS SENSE NOM Tenia molta por de caure dins l éstomac del forat negre, avall, avall (J. 5 anys) 9

10 LES ANSIETATS PERSECUTÒRIES És que si no sóc el més gran, és que seré el més fluixet i hauré de córrer amb totes les meves presses perquè si m atrapen em mataran 10

11 LES DIFICULTATS PER MODULAR L AGRESSIVITAT. LA VORACITAT Hi havia una vegada un nen que era com un cocodril. Volia parlar amb la mama i que el meu germà petit no vingui i em prengui la mare. Que vull sopar jo tot solet (...) I perquè quan menjo les dents estan brutes 11

12 LA FUNCIÓ TERAPÈUTICA DEL MESTRE/A DE SUPORT Fer front al dolor mental i la desesperança comprenent el patiment, generant pensament i esperança, lluitant contra la dissociació, la indiferència, el desmantellament. Bion, W.R. donar significat al que fa el nen és deixar-li la nostra capacitat per pensar, és com deixar-li la nostra ment mentre se n construeix una per ell Donar temps, saber esperar, no desanimar-se, donar contenció Mantenir la serenitat, l equilibri emocional, tolerar la frustració Treball d introspecció: mantenir l autoestima i no culpar el nen de les dificultats que provoca la seva malaltia Donar un tracte exquisit d absolut respecte al nen i als pares Fer de pont entre el nen la mestra tutora i els companys Quin perfil? Vetllar, vigilar no és tractar i educar Traspassar alegria, mostrar el plaer pel joc, la diversió 12

13 QUIN TIPUS D APRENENTATGES NECESSITA UN NEN AMB AUTISME Lligats a la relació, amb significat emocional. Vivencials, estructurats, evolutius i funcionals. Han d anar d allò concret a allò més abstracte, mai a l inrevés. Aquells que els ajudin a incorporar models, no a copiar esquemes de funcionament. Els que l ajuden a incorporar nous elements i li serveixen per comunicar-se i aconseguir una millor adaptació i integració social. Necessita sentir-se segur. Cal començar pel que ja coneix i evitar enfrontar-lo a la seva por al fracàs. Al principi funcionen millor els aprenentatges sense error, no per prova i error. 13

14 COM TREBALLAR LES DIFICULTATS DE RELACIÓ Persona de suport quan sigui necessari. Vincle afectiu, construir una relació de confiança. Implicar-nos emocionalment. Conèixer el funcionament mental del nen Donar comprensió i contenció Massa persones fent-se càrrec del nen és contraproduent Evitar que s hagi de vincular i desvincular massa vegades Mantenir les relacions importants com a mínim 2 cursos Evitar que el canvi de tutora coincideixi amb el de la persona que dóna suport directe al nen. Evitar relacions massa tancades i adhesives. 14

15 COM TREBALLAR LA DIFERENCIACIÓ, SEPARACIÓ, INDIVIDUACIÓ Crear un racó per ell, un espai propi Ressaltar les coses que el fan únic, diferent i especial Verbalitzar els seus desitjos i contraposar-los als d altres Al principi és millor utilitzar el nom propi. Tu i jo és molt difícil Psicomotricitat emocional: treball corporal de vinculació Cançons, jocs (el jan petit..., tat, amagar i trobar...) Treball ampli i constant de similituds i diferències Anar sempre d allò particular a allò més general Entendre el moment evolutiu de cada nen i adaptar-nos Treballar el dins i el fora, l espai, la idea d interior i volum Oferir substituts quan ja els pot acceptar i ampliar relacions Treballar les separacions (entrades i sortides, vacances...) 15

16 COM FER-LI EL MÓN COMPRENSIBLE, ESTRUCTURAT I SEGUR El nen amb autisme viu en un món caòtic, sense estructura de temps ni espais on les grans confusions s hi ha instal lat. Cal fer un treball d estructuració i comprensió del temps. Segons el moment evolutiu: crear ritmes, rutines, seqüències, horari, calendari, fer previsible el futur. Introduir la idea de procés i augmentar la capacitat espera Desanimar el ritual, estimular donant seguretat Partir dels seus interessos i ampliar-los lenta i progressivament per evitar la resistència i l empobriment Treballar la resistència als canvis anunciar-los, preveure ls Objecte autístic versus objecte transicional Treballar les pors i terrors diferenciant realitat de fantasia Mostrar el funcionament de les coses, evitar el pensament màgic, mostrar-los la realitat objectiva. Regular el contingut massa fantasiós de les activitats 16

17 COM TREBALLAR LES DIFICULTATS DE COMUNICACIÓ I LLENGUATGE Funció llenguatge: L autista no entén la distància entre dos persones Evitar la repetició sistemàtica Comprendre, atribuir significats al que fa o diu i vincular als sentiments Crear-li la necessitat de parlar o comunicar-se Aconseguir despertar el seu interès per nosaltres Motivar-lo, no pressionar-lo perquè parli o repeteixi Millor fer preguntes retòriques És important el to, la suavitat, la cadència, la musicalitat de la veu Regular el contingut massa significatiu del missatge verbal Regular la quantitat d informació Suports materials: visuals (contes, fotos, dibuixos, videos...) 17

18 COM TREBALLAR LES DIFICULTATS DE SIMBOLITZACIÓ Factor relacional (vivencial i experimental) dels aprenentatges Evitar els aprenentatges memorístics, per còpia o repetició Partir de les coses concretes que entén el nen Suports materials: visuals, auditius... adequats a les capacitats de comprensió de cada nen Treball d integració de les diferents percepcions sensorials M. Montesori: Quants més sentits intervenen... més s aprèn Atribuir significats emocionals a les sensacions sempre a través del que succeeix en la relació, (immediatesa) Construir imatges mentals partint de les capacitats del nen: jocs d ara està ara no està, recordar objectes absents Introduir signes, símbols que substitueixin accions, objectes,llocs... 18