PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR INDUSTRIAL PPU-01 CA N ALEMANY. VILADECANS NORMES REGULADORES

Transcripción

1 PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR INDUSTRIAL PPU-01 CA N ALEMANY. VILADECANS D O C U M E N T P E R A L A P R O V A C I Ó P R O V I S I O N A L NORMES REGULADORES J O R N E T - L L O P - P A S T O R S. L. P. a r q u i t e c t e s j u l i o l

2

3 ÍNDEX CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS 1 article 1 Marc legal i objectius del Pla parcial 1 article 2 Àmbit 2 article 3 Contingut del Pla parcial 2 article 4 Vigència 3 article 5 Obligatorietat i interpretació 3 article 6 Definició de conceptes i paràmetres urbanístics 4 article 7 Modificacions 4 CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ 5 article 8 Iniciativa 5 article 9 Delimitació del polígon d actuació i sistema d actuació 5 article 10 Desenvolupament i execució del Pla 5 article 11 Tipus d obres d urbanització i projectes d urbanització 6 article 12 Constitució de drets de superfície 7 article 13 Llicències 8 CAPÍTOL TERCER. RÈGIM DEL SÒL 9 article 14 Qualificació del sòl 9 article 15 Tipus de sistemes 10 article 16 Tipus de zones 10 CAPÍTOL QUART. CONCEPTES I PARÀMETRES URBANÍSTICS 11 SECCIÓ U. DISPOSICIONS GENERALS 11 article 17 Definicions de conceptes i paràmetres urbanístics 11 SECCIÓ DOS. CONCEPTES I PARÀMETRES RESPECTE DE L ÚS 11 article 18 Condicions generals de l ús 11 article 19 Regulació de l ús industrial 12 article 20 Regulació de l ús d oficines 12 article 21 Regulació de l ús residencial-hoteler 12 article 22 Regulació de l ús comercial 12 article 23 Regulació dels usos culturals i docents 13 article 24 Regulació de l ús sanitari 13 article 25 Regulació de l ús recreatiu 13 article 26 Regulació dels altres usos 13 SECCIÓ TRES. CONCEPTES I PARÀMETRES RESPECTE L EDIFICABILITAT 13 article 27 Condicions generals de distribució de l edificabilitat 13 article 28 Coeficient d edificabilitat bruta del sector 14 article 29 Coeficient d edificabilitat neta o de parcel la 14 article 30 Coeficient d edificabilitat bàsica 14 article 31 Regulació de l edificabilitat total 14 article 32 Regulació de l edificabilitat bàsica 14 article 33 Regulació de l edificabilitat màxima 15 SECCIÓ QUATRE. CONCEPTES I PARÀMETRES RESPECTE LA DIVISIÓ DEL SÒL 15 article 34 Condicions generals de divisió del sòl 15 article 35 Unitat Mínima de sòl d Adjudicació d Aprofitament (UMAA) 15 article 36 Parcel la mínima 15 SECCIÓ CINC. CONCEPTES I PARÀMETRES RESPECTE L EDIFICACIÓ 16 article 37 Condicions generals de regulació de l edificació 16 article 38 Condicions de regulació del tipus d edificació 16 article 39 Condicions de regulació opcional per illa d ordenació 17 article 40 Condicions del perímetre regulador 17 article 41 Condicions del perfil regulador 18 article 42 Condicions de regulació de les parts d edificació 19 JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 1

4 ÍNDEX article 43 Condicions de regulació de la qualitat del paisatge privat de les edificacions20 CAPÍTOL CINQUÈ. REGULACIÓ DELS SISTEMES 22 article 44 Titularitat i afectació del sòl destinat a sistemes 22 article 45 Sistema viari bàsic 22 article 46 Sistema de Parcs urbans 22 article 47 Sistema d equipaments comunitaris i serveis tècnics 23 article 48 Sistema de sòl de protecció de sistemes 24 article 49 Sistema ferroviari 25 article 50 Quadre resum de les superfícies de sòl qualificat de sistemes 26 CAPÍTOL SISÈ. REGULACIÓ DE LES ZONES 27 SECCIÓ U. DISPOSICIONS GENERALS 27 article 51 Regulació de les zones 27 SECCIÓ DOS. ZONA INDUSTRIAL DEL PARC PRODUCTIU, CLAU 22PP 28 article 52 Definició 28 article 53 Condicions de l ús de la zona 22pp 28 article 54 Condicions de distribució de l edificabilitat de la zona 22pp 28 article 55 Condicions de la divisió del sòl de la zona 22pp 28 article 56 Condicions de regulació de l edificació de la zona 22pp 29 SECCIÓ TRES. ZONA TERCIÀRIA DEL PARC TECNOLÒGIC, CLAU 22PT 32 article 57 Definició 32 article 58 Condicions de l ús de la zona 22pt 32 article 59 Condicions de distribució de l edificabilitat de la zona 22pt 32 article 60 Condicions de la divisió del sòl de la zona 22pt 32 article 61 Condicions de regulació de l edificació de la zona 22pt 32 SECCIÓ QUATRE. ZONA TERCIÀRIA DEL NODE DE SERVEIS, CLAU 22NS 35 article 62 Definició 35 article 63 Condicions de l ús de la zona 22ns 35 article 64 Condicions de distribució de l edificabilitat de la zona 22ns 35 article 65 Condicions de la divisió del sòl de la zona 22ns 35 article 66 Condicions de regulació de l edificació de la zona 22ns 35 article 67 Quadre resum de les superfícies de sòl qualificat com a zona 37 CAPÍTOL SETÈ. REGULACIÓ DE LA MOBILITAT I L APARCAMENT 38 article 68 Condicions generals de la mobilitat i l aparcament 38 article 69 Regulació relativa a l accessibilitat 38 article 70 Regulació de la provisió d infraestructures per la mobilitat 38 article 71 Regulació de la dotació de places d aparcament 39 article 72 Regulació de la càrrega i descàrrega 40 CAPÍTOL VUITÈ. CONDICIONS DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I QUALITAT PAISATGÍSTICA 42 article 73 Condicions generals de sostenibilitat ambiental 42 article 74 Condicions respecte la sostenibilitat i ecoeficiència en la edificació 42 article 75 Condicions respecte la sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització 45 article 76 Condicions respecte l ambient atmosfèric i qualitat de l aire 46 article 77 Condicions respecte la contaminació acústica, lumínica, electromagnètica 46 article 78 Mesures generals de qualitat paisatgística 46 article 79 Residus industrials 47 JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 2

5 CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS article 1 Marc legal i objectius del Pla parcial 1. Aquest Pla parcial urbanístic s ha redactat a l empara de la legislació urbanística vigent i es fonamenta, concretament, en el que estableix l article 13 de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona (d ara endavant, NNUU i PGM, respectivament), els articles 65 i 66 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme modificat pel Decret Llei 1/2007, de 16 d octubre (d ara endavant, TRLU ) i altres preceptes concordants del Decret 305/2006, de 16 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d Urbanisme (d ara endavant, RLU ), així com la legislació urbanística estatal vigent que sigui d aplicació, i la legislació sectorial concurrent. 2. L objectiu general del Pla parcial urbanístic és l establiment de l ordenació urbanística del sector que garanteixi la implantació del Parc Empresarial d Activitats Aeroespacials de la Mobilitat de Viladecans en base a a) La coherència amb l estructura urbana de Viladecans i de l àmbit metropolità; b) L establiment de criteris d optimització dels usos del sòl d aprofitament urbanístic, amb una adequada configuració urbanística de les distintes morfologies dels àmbits, ajustades amb els paràmetres quantitatius coherents amb els usos i edificabilitats previstes per cada zona, c) La integració dels espais lliures en l estructura general del sistema d espais lliures del Baix Llobregat i del delta, d) La definició d el model d ordenació viària del sector, amb la solució de les continuïtats de les xarxes urbanes i regionals, e) La implementació d un model d ordenació i gestió de la mobilitat, f) L establiment de mesures precises pel que fa a un model de desenvolupament ambiental sostenible, g) L adopció de mesures de qualitat paisatgística de l ordenació general i dels projectes successius, h) L adopció del sistema d execució per cooperació, i la delimitació dels àmbits de gestió més adequats a les determinacions del planejament, per tal de garantir la viabilitat del sector i la gestió de les propostes en el desenvolupament processual del Pla. 3. Aquest Pla desenvolupa el sector de sòl urbanitzable delimitat assenyalat en el PGM com a sector VI-200 Ca n Alemany. Les condicions d aquest sector varen ser modificades mitjançant la Modificació puntual del PGM al sector industrial de Ca n Alemany, la qual va ser aprovada definitivament per acord de 22 de juny de 2005, i per la Modificació puntual del PGM a l àmbit de Ca n Alemany, que es tramita de forma simultània a aquest Pla parcial. Les modificacions es refereixen al sector com a sector de sòl urbanitzable PPU-01 Ca n Alemany i PPU-01 Ca n Alemany, respectivament. 4. Aquest Pla estableix les propostes d ordenació i normes reguladores corresponents per al desenvolupament, en el sector de Ca n Alemany, del Parc Empresarial d Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 1

6 CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS article 2 Àmbit 1. El sector de Ca n Alemany compren uns terrenys de m² de superfície, tots ells dins del terme municipal de Viladecans i delimitats per la prolongació del carrer de l Enginy (que coincideix amb el límit de terme amb el municipi de Gavà), la carretera Llobatona, la via del ferrocarril i l autovia C-32, tal i com s assenyala en el plànol d ordenació 01. Àmbit del PPU i àmbit del polígon d actuació. 2. El límits descrits en l apartat anterior es corresponen amb els que fixa la Modificació del PGM esmentada a l article anterior, amb uns ajusts mínims de límits i superfícies, sense que els mateixos suposin, en cap cas, una alteració superior al 5% dels delimitats en aquell document. 3. Aquestes Normes reguladores són d aplicació a la totalitat de l àmbit del Pla parcial inclòs dintre dels límits descrits en el paràgraf primer, delimitat a tots els plànols que l integren i que es descriuen en la present normativa. article 3 Contingut del Pla parcial 1. El contingut del Pla parcial urbanístic del sector de Ca n Alemany està integrat pels documents següents: a) Memòria. b) Normes reguladores. c) Documentació gràfica: - Plànols d informació: 01. Encaix territorial. El delta del Llobregat 1: Elements territorials. Estructura hídrica 1: Elements territorials. Xarxa viària bàsica i xarxa de camins 1: Elements territorials. Estructura del planejament vigent 1: Àmbits objecte de protecció especial 1: Sols subjectes a risc d inundabilitat sense escala 07. Infraestructures existents 1: Topogràfic 1: Usos del sòl. Construccions existents 1: Anàlisi fotogràfic (3 plànols) Fotos 11. Estructura de la propietat 1: Planejament vigent 1: Plànols d ordenació: 01. Àmbit del Pla parcial urbanístic i àmbit del polígon d actuació1:2.000 (N) 02. Qualificació del sòl. Zones i sistemes 1:2.000 (N) 03. Condicions generals d ordenació de l edificació 1:2.000 (N) 04. Ordenació física. Planta general 1:2.000 (I) JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 2

7 CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS 05. Ordenació física. Seccions longitudinals (2 plànols) 1:1.000 (I) 06. Ordenació física. Seccions tipus 1:400 (I) 07. Àmbits de les obres d urbanització 1:2.000 (N) 08. Xarxa viària. Alineacions i rasants 1:2.000 (N) 09. Xarxa viària. Perfils longitudinals (4 plànols) 1:2.000 (N) 10. Xarxa viària. Seccions tipus 1:200 (I) 11. Esquema de les infraestructures i serveis tècnics (2 plànols) 1:4.000 (I) 12. Ordenació de la mobilitat 1:2.000 (I) 13. Mesures de sostenibilitat ambiental 1:2.000 (I) d) Avaluació econòmica - Pla d etapes. e) Informe de sostenibilitat ambiental. f) Memòria ambiental. g) Estudi de la mobilitat generada. h) Estudi bàsic de les obres d urbanització i obra civil del sector de Ca n Alemany. i) Annex de caràcter informatiu. Estudis projectuals per a l àmbit de l estació. article 4 Vigència La vigència d aquest Pla parcial urbanístic s inicia el mateix dia de la publicació de l acord de la seva aprovació definitiva i de les seves Normes reguladores al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la seva vigència mentre no es produeixi la seva modificació. article 5 Obligatorietat i interpretació 1. Les presents Normes reguladores, juntament amb els Plànols d ordenació, constitueixen el cos normatiu específic del Pla parcial urbanístic del sector de Ca n Alemany i prevalen sobre els restants documents del Pla (els Plànols d ordenació amb caràcter normatiu estan identificats, de forma específica, a la caràtula dels mateixos, per tal de diferenciar-los d aquells que únicament tenen caràcter indicatiu ). En allò no previst per aquestes Normes reguladores, s estarà al que disposi el PGM i la legislació urbanística i d ordenació del territori aplicable en cada cas. 2. La resta de documents d aquest Pla parcial urbanístic s interpretaran sempre atenent al seu contingut i d acord amb els objectius i finalitats expressades en la Memòria de l ordenació. 3. En el cas d imprecisió o contradicció en les determinacions dels documents vinculants d aquest Pla prevaldran aquelles que s ajustin a algun dels criteris següents: a) Les que resultin més favorables a la menor edificabilitat i a la major dotació d espais públics i equipaments comunitaris. b) Si la contradicció rau en els documents gràfics, prevaldrà la representació que es detalli en els plànols a escala més detallada. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 3

8 CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS 4. Les indicacions del Pla que puguin referir-se a espais situats fora de l àmbit del Pla parcial urbanístic s hauran d entendre solament com propostes indicatives i no tenen valor normatiu. article 6 Definició de conceptes i paràmetres urbanístics 1. Per tal de precisar l ordenació urbanística, la regulació de l edificació, la urbanització, i el desenvolupament de les propostes del Pla parcial urbanístic, en el present Pla parcial en el seu Capítol Quart, s inclou la definició dels diferents conceptes i paràmetres urbanístics que són d aplicació en l àmbit del Pla parcial i que serveixen per la interpretació de les normes que en aquest mateix document urbanístic s estableixen. 2. Sempre que no quedin explícitament definits en aquestes Normes reguladores, els conceptes i paràmetres urbanístics, s entendran que són d aplicació les definicions contingudes en la normativa del Pla General Metropolità. article 7 Modificacions 1. Les modificacions del present Pla parcial urbanístic hauran de respectar les determinacions, per ordre de jerarquia, establertes al PGM i s ajustaran al que prescriuen els articles 92 al 95 del TRLU i 116 a 118 del RLU. 2. En qualsevol cas no suposaran modificació del Pla parcial urbanístic les petites variacions de les alineacions ocasionades per una millor adaptació sobre el terreny del projecte d urbanització, sempre i quan siguin degudament justificades i no suposin modificacions superiors al 2% respecte la superfície original. 3. Tampoc tindrà la condició de modificació el desenvolupament i l execució d aquelles actuacions que ja es preveuen en aquest Pla parcial urbanístic, ja sigui per una execució diferida en el temps o per plantejar alternatives de l ordenació previstes i contemplades en aquest document. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 4

9 CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ article 8 Iniciativa 1. Aquest Pla parcial és d iniciativa pública i correspon al Consorci urbanístic per al desenvolupament del Parc Empresarial d Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans, en qualitat d administració actuant, la seva formulació, promoció, tramitació i execució, sens perjudici de les competències d altres administracions públiques i de la formulació d altres instruments de col laboració que pugui formular a favor d altres entitats jurídiques publiques i, en especial, d aquelles establertes en els apartats següents d aquest article. Intervindran, altrament, aquelles altres administracions publiques competents per raó de la matèria. 2. Així mateix, el Consorci urbanístic per al desenvolupament del Parc Empresarial d Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans, dins del marc competencial establert a l article 2 dels seus Estatuts, formularà i tramitarà aquells instruments urbanístics de desenvolupament, modificació de planejament, així com de gestió i execució que aquest Pla requereixi, sens perjudici d aquelles competències pròpies d altres administracions públiques i, especialment, de l Ajuntament de Viladecans. Així mateix, el Consorci urbanístic per al desenvolupament del Parc Empresarial d Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans, atesa la seva condició d administració actuant, serà el beneficiari del sòl de cessió obligatòria i gratuïta amb aprofitament urbanístic assenyalat en la legislació vigent. article 9 Delimitació del polígon d actuació i sistema d actuació 1. El Pla parcial urbanístic estableix un únic polígon d actuació, coincident amb la total superfície de l àmbit del Pla parcial, que ve delimitat en el plànol d ordenació O1. Àmbit del PPU i àmbit del polígon d actuació. 2. El sistema d actuació d aquest polígon d actuació és el de reparcel lació en la modalitat de cooperació. article 10 Desenvolupament i execució del Pla 1. Podran ser formulats plans de millora urbana per a precisar l ordenació urbanística i edificatòria, respectant, en tot cas, les determinacions fixades en aquest Pla parcial urbanístic i en el PGM. Aquests plans podran ajustar i precisar aspectes concrets referits a la fixació d alineacions de les edificacions o de la volumetria establerta, o de l ordenació unitarià d illes d edificació del sector. En cap cas comportaran alteració de les edificabilitats i càrregues urbanístiques establertes en aquesta Pla parcial, ni de l estructura fonamental establerta per aquest Pla parcial urbanístic. 2. Mitjançant un Pla especial urbanístic referit a la unitat de sòl qualificada com a Parc urbà integrat en l àrea central d equipaments, clau 6b-7b, s establirà la delimitació física entre sòls 7b i 6b, d acord amb els percentatges fixats a l article 46 d aquestes Normes reguladores. 3. Per a l execució del polígon d actuació fixat a l article anterior serà necessària la formulació i tramitació del corresponent projecte de reparcel lació. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 5

10 CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ 4. Per a posar en pràctica l execució material de les determinacions d aquest Pla es redactarà el projecte d urbanització, o diferents projectes en el seu cas, necessari per a resoldre els diferents tipus d obres que es regulen a l article 11 d aquestes Normes reguladores. article 11 Tipus d obres d urbanització i projectes d urbanització 1. Aquest Pla parcial estableix diferents tipus d obres d urbanització atenent a la temporalitat de la seva execució i a la seva obligatorietat. En el plànol d ordenació 07. Àmbit de les obres d urbanització s identifiquen els diferents tipus d obres d urbanització que s especifiquen tot seguit. 2. Atenent a l ordre temporal previsible en l execució de les obres d urbanització, el present Pla parcial estableix els següents tipus d obres d urbanització: a) Les obres d urbanització primàries: Comprenen les obres d urbanització (obres bàsiques i complementàries, amb el contingut del que s estableix a l article 70 del TRLU i als articles 96, 97 i 98 del RLU) que s executaran en la primera fase d actuació del Pla i tindran la consideració de necessàries i suficients per que la parcel la tingui la condició de solar, d acord amb les determinacions establertes en el TRLU i el seu Reglament. b) Les obres d urbanització diferides: Comprenen les obres d urbanització que podran ser executades en fases posteriors a la primera fase d actuació del Pla i la seva urbanització no es considera necessària per la consideració de solar de la parcel la delimitada en el Pla parcial urbanístic, d acord amb el assenyala el TRLU i el seu Reglament. Altrament, també tenen la consideració d obres d urbanització diferides les que es realitzin en desenvolupament d ordenacions posteriors, segons el previst a l article 39. Atenent al grau d obligatorietat establert per aquest Pla parcial urbanístic per les obres diferides, s estableix la següent classificació: Les obres d urbanització diferides obligatòries: Comprenen aquelles obres d urbanització que el Pla parcial contempla com d obligada execució per completar les obres d urbanització de tot el sector i que la seva realització pot quedar condicionada temporalment, en el seu cas, a l execució d altres actuacions externes o internes del mateix sector de planejament i per les que es requereix la coordinació amb actuacions que no depenen directament de l execució del present Pla parcial. Les obres d urbanització diferides seran executades dins del marc de les obres d urbanització del sector, i la seva planificació serà indicada en el Pla d obres del Projecte d urbanització. Igualment es signaran, si s escau, els instruments necessaris que tinguin per objecte la distribució dels costos amb els sectors colindants. Les obres d urbanització diferides opcionals: Aquestes obres d urbanització no es representen en els plànols d aquest Pla parcial ja que la seva concreció correspon a decisions opcionals, previstes en aquestes Normes, respecte del desenvolupament dels sòls amb aprofitament. Comprenen, de forma genèrica, la potencial realització de nous espais d accés, de vialitat o infraestructures, així com l opcional construcció de galeries de serveis, si s escau funcionalment i per optimitzar el compliment de normatives de seguretat, dins dels sòls d aprofitament privat contemplades en aquest Pla parcial. El cost de les despeses de les obres d urbanització diferides opcionals es repercutiran, únicament, sobre l aprofitament urbanístic de les parcel les afectades, dins dels marges de flexibilitat establerts en aquest Pla parcial. 3. Altrament, s identifiquen les obres d urbanització d articulació amb l entorn, que són obres d urbanització externes al sector però que la seva execució es considera obligatòria pel JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 6

11 CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ funcionament i les connexions generals del sector i per les que es requereix la necessària coordinació amb les actuacions que s han de realitzar dins de l àmbit del sector del Pla parcial de Ca n Alemany: a) En quant a les obres relatives a l àmbit del carrer Agricultura carretera de la Llobatona i també les de l avinguda de Gabrielistes - carrer Tecnologia, el cost imputable serà el relatiu al de les rampes, escales i passeres necessàries per a assegurar la connectivitat de vianants i bicicletes entre ambdós costats de la línia del ferrocarril. b) Les obres relatives al Polígon d actuació en sòl urbà no consolidat PA-01, delimitat per la Modificació puntual del PGM al sector industrial de Ca n Alemany, la qual va ser aprovada definitivament per acord de 22 de juny de 2005, correran íntegrament al seu càrrec, malgrat precisaran d una lògica coordinació amb les del sector que aquí es regula. 4. Els projectes d urbanització que es redactin en desenvolupament i execució del present Pla parcial podran contemplar tant les obres bàsiques com les complementaries establertes en el TRLU i el seu Reglament en un únic document urbanístic. Altrament es podran realitzar dos documents independents. 5. Els projectes d urbanització de les obres bàsiques i complementàries, amb el contingut del que s estableix a l article 70 del TRLU i als articles 96, 97 i 98 del RLU, precisaran i detallaran les determinacions contingudes a l annex d aquest Pla parcial urbanístic anomenat Estudi de les obres d urbanització del sector Ca n Alemany que estableix les característiques i el traçat de les obres d urbanització, n avalua el cost i en divideixen l execució en etapes, i estableix uns criteris i un pressupost orientatiu de les obres i despeses d urbanització. article 12 Constitució de drets de superfície 1. D acord amb el que regula la Disposició Addicional 18 i l article 162 del TRLU es podran constituir drets de superfície sobre les Unitats Mínimes de sòl d Adjudicació d Aprofitament (UMAA) que resultin adjudicades mitjançant el Projecte de Reparcel lació, o bé sobre aquelles parcel les en que es subdivideixin dites UMAA, tal i com es defineix al Capítol Quart. d aquestes Normes reguladores. 2. Els drets de superfície es constituiran mitjançant l atorgament de Títols superficiaris per cada parcel la edificable que determinaran la superfície de sòl i d edificabilitat adjudicada. La titularitat del dret de superfície correspondrà als diferents superficiaris o titulars d aquests drets, pel termini que estableixi l acte de constitució del dret de superfície, dins dels límits establerts pel la legislació aplicable. En cada Títol superficiari es precisaran les condicions d ús i les normes reguladores de l edificació en funció de la zona on es materialitzi la constitució del dret de superfície; així mateix es precisaran en el mateix Títol, les normes reguladores de l accés, l aparcament; i les condicions pel compliment de la sostenibilitat ambiental i totes les altres condicions que s estableixen a l article 162 del TRLU i 564 del Llibre V del Codi Civil Català. 3. A més de la corresponent inscripció al Registre de la Propietat dels drets de superfície constituïts, l administració actuant constituirà un registre d edificabilitat en el que es detallaran, de forma progressiva i successiva, les parcel les sobre les quals s hagin constituït aquests drets de superfície, les edificabilitats adjudicades, així com el sòl i l edificabilitat restant de la UMAA de la que provingui la parcel la amb dret de superfície. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 7

12 CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ article 13 Llicències 1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits a l article 179 del TRLU. Tanmateix, és precís obtenir llicència municipal per a tots aquells altres actes establerts en les Normes reguladores del PGM. 2. En la memòria del projecte pel que es sol liciti la llicència es justificarà l acompliment de les Normes reguladores d aquest Pla parcial urbanístic i de totes les disposicions específiques que el poguessin afectar. Així mateix, i quan sigui el cas, haurà d acreditar-se fefaentment la constitució del dret de superfície respecte al sòl que afecti el Projecte, i el compliment de totes les condicions establertes a l article 14 i demés preceptes d aquestes Normes que li siguin d aplicació. 3. L atorgament de la llicència, en el cas de la constitució dels "Títols superficiaris" es referirà sobre la porció de sòl sobre el que s ha constituït el dret de superfície, i comportarà la definició precisa de l edificabilitat adjudicada, amb el compliment de les condicions fixades per aquestes Normes reguladores. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 8

13 CAPÍTOL TERCER. RÈGIM DEL SÒL CAPÍTOL TERCER. RÈGIM DEL SÒL article 14 Qualificació del sòl 1. La totalitat del sòl inclòs dins l àmbit d aquest Pla parcial urbanístic s adscriu a sistemes o zones. 2. Els sistemes són aquell conjunt d elements d interès general que són fonamentals per assegurar el desenvolupament i funcionament urbà donada la seva important contribució a l hora d assolir els objectius del planejament referents a infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris i d espais lliures, així com garantir el correcte comportament hidràulic general del conjunt del sector. En aplicació dels articles 34 i 44 del TRLU són de cessió obligatòria i gratuïta a l Ajuntament de Viladecans. Així mateix i d acord amb el que determina l article 46 del TRLU, aquests sòls s han de cedir urbanitzats. 3. Les zones són el conjunt de peces de sòl, situades de forma contínua o discontínua, sotmeses a un règim uniforme i susceptibles d aprofitament urbanístic on es poden exercir els drets relatius als tipus d edificació que es proposen en l ordenació urbanística i de l edificació. 4. La identificació de la qualificació del sòl en sistemes i zones en el conjunt del Pla parcial s identifica amb la corresponent clau alfanumèrica en els diferents plànols d ordenació i en els articles d aquestes Normes. Per facilitar la localització precisa, la clau de la qualificació s acompanya d un número que identifica la peça de sòl en concret, és a dir Na No obstant l anterior, i per la complexitat de l ordenació, el Pla parcial preveu dos altres situacions en les que apareix una doble clau alfanumèrica. Atenent a aquesta doble condició, en els plànols d ordenació es diferencien aquestes dos situacions: a) Situació de coexistència de qualificació: Es dona la coexistència de qualificació quan, en una àrea delimitada de sòl, es preveu que es pugui compartir l espai per dos qualificacions de sòl, establint-se en les normes el percentatge de sòl màxim que es pot assignar a una qualificació concreta. Aquesta situació s identifica en els plànols amb dos claus alfanumèriques separades per un guió, clau Na-Na, on Na correspon a la clau de cada sistema. Aquesta condició es dona, tan sòls, en algun dels sòls qualificats de sistema en el Pla parcial i es regula en el capítol corresponent dels sistemes d aquesta Pla parcial. Als efectes de quantificació d aquests sòls, es computa a cada sistema el percentatge que s estableix en el capítol corresponent a la regulació dels sistemes d aquestes Normes. b) Situació de coincidència de qualificació: Es dona la coincidència de qualificació quan, en una àrea delimitada de sòl, es preveu que puguin coincidir dos qualificacions, per trobar-se en dos nivells topogràfics diferents i superposats. Aquesta situació s identifica en els plànols amb dos claus alfanumèriques separades per una barra, clau Na/Na, on la primera clau correspon a la qualificació situada en la cota superior i la segona clau correspon a la qualificació del sòl situada en la part inferior. Aquesta situació es dona, tant sols, en alguns sòls qualificats de sistema i, per tant, es regula en el Capítol Cinquè. d aquest Pla parcial. Als efectes de quantificació d aquests sòls es computa, només, el sòl situat en la cota topogràfica superior. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 9

14 CAPÍTOL TERCER. RÈGIM DEL SÒL article 15 Tipus de sistemes 1. Aquest Pla parcial urbanístic estableix les determinacions generals dels sistemes sens perjudici del que estableixi, de forma més específica, la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin a cada sistema. 2. Els sistemes previstos per aquest Pla, i les claus identificatives dels mateixos, són els següents: a) Sistema ferroviari: Sistema ferroviari, clau 3. b) Sistema viari bàsic: Xarxa viària bàsica, clau 5. c) Sistema de Parcs urbans: Parcs urbans, clau 6b. d) Sistema d equipaments comunitaris i serveis tècnics: Equipaments comunitaris clau 7b. Serveis tècnics, clau 4. e) Sistema de sòl de protecció de sistemes: Protecció de sistemes, clau Aquests sistemes es delimiten i s identifiquen en el plànol d ordenació 02. Qualificació del sòl. Zones i sistemes del Pla parcial urbanístic, amb la seva clau corresponent. article 16 Tipus de zones 1. El sòl susceptible d aprofitament urbanístic se subdivideix en zones, en les que es regula de forma detallada el següent: a) les condicions de l ús; b) les condicions de distribució de l edificabilitat; c) les condicions de divisió del sòl; d) les condicions de regulació de l edificació; e) les condicions de l accés i l aparcament; i f) les condicions de sostenibilitat ambiental. 2. Aquest Pla parcial urbanístic estableix les següents zones: a) Zona Industrial del Parc productiu, clau 22pp. b) Zona terciària del Parc tecnològic, clau 22pt. c) Zona terciària del Node de serveis, clau 22ns. 3. Aquests zones es delimiten i s identifiquen en el plànol d ordenació 02. Qualificació del sòl. Zones i sistemes del Pla parcial urbanístic, amb la seva clau corresponent. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 10

15 CAPÍTOL QUART. CONCEPTES I PARÀMETRES URBANÍSTICS CAPÍTOL QUART. CONCEPTES I PARÀMETRES URBANÍSTICS SECCIÓ U. DISPOSICIONS GENERALS article 17 Definicions de conceptes i paràmetres urbanístics 1. Aquest Pla estableix la definició dels concepte i paràmetres urbanístics atenent a la regulació de les diferents condicions urbanístiques: a) condicions de l ús. b) condicions de distribució de l edificabilitat. c) condicions de divisió del sòl. d) condicions de regulació de l edificació. 2. Per la resta de conceptes i paràmetres no regulats en aquestes Normes reguladores, s estarà al que disposa el Pla General Metropolità. 3. Altrament, als Capítols setè i vuitè de les presents Normes reguladores s estableixen les condicions que afecten a la mobilitat i l aparcament, així com les condicions de sostenibilitat ambiental i qualitat paisatgística, que són d aplicació a les obres d urbanització i edificació derivades d aquest Pla parcial. SECCIÓ DOS. CONCEPTES I PARÀMETRES RESPECTE DE L ÚS article 18 Condicions generals de l ús 1. Aquest Pla parcial urbanístic estableix, per a cada zona, la determinació d aquells usos permesos que tenen el caràcter de principals, en cada qualificació urbanística, d acord amb la següent classificació: a) Ús industrial. b) Ús d oficines. c) Ús residencial hoteler. 2. Altrament el Pla parcial urbanístic estableix, per a cada zona, els usos compatibles, que d acord amb l article de les NNUU del PGM es poden donar simultàniament o coexistir, establint-se en cada cas els límits i les restriccions necessàries en la forma i en la intensitat de l ús que puguin concórrer en un mateix sòl, edifici o lloc. Els usos compatibles es determinen en les diferents zones, d acord amb la següent classificació: a) Ús comercial. b) Ús cultural i docent. c) Ús sanitari. d) Ús recreatiu, que inclou la restauració, l esportiu i usos anàlegs. e) Els definits com a principals a l apartat anterior i que es regulen com a compatibles en la regulació d alguna de les zones establertes en el Pla parcial. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 11

16 CAPÍTOL QUART. CONCEPTES I PARÀMETRES URBANÍSTICS article 19 Regulació de l ús industrial 1. L ús industrial del Pla parcial del sector de Ca n Alemany, es restringeix a les activitats relacionades amb el sector aeroespacial i de la mobilitat i comprèn les indústries d obtenció i transformació de productes i elements vinculats a la navegació aèria i espacial i als altres modus de mobilitat, així com al subministrament d equipaments pels aeroports i components per a tota mena de vehicles, siguin els que siguin els mitjans que utilitzin per al seu desenvolupament. Altrament, comprèn totes aquelles activitats de recerca, investigació, desenvolupament i comercialització de productes i/o components relacionades amb les esmentades activitats i coherents amb els objectius i finalitats de dotar a Catalunya d un clúster especialitzat en aquest sector de la industria. 2. Altrament, inclou com a compatibles aquelles altres activitats d obtenció, producció transformació i distribució que justifiquin la seva idoneïtat o complementarietat respecte la formació i assoliments dels objectius i finalitats de creació d un clúster especialitzat. No obstant l anterior resten expressament prohibides les industries relacionades amb la producció d armament. 3. Les activitats d emmagatzematge, intercanvi i transport, que en general s associen a la logística, s admeten únicament quan siguin complementàries d un procés productiu i no són admeses com una activitat principal en les diferents parcel les que s adjudiquin en l execució d aquest Pla parcial. 4. L admissió de categories per l ús industrial regulades en les NNUU del PGM es limitarà a la quarta categoria, no podent ser admeses indústries de cinquena i sisena categoria. article 20 Regulació de l ús d oficines S inclouen en aquest ús el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat; els de banca, borsa, assegurances; els que, amb caràcter anàleg, pertanyin a empreses privades o públiques, i els despatxos professionals de qualsevol classe d activitat, d acord amb el que s estableix a l article 279 de les NNUU del PGM. article 21 Regulació de l ús residencial-hoteler 1. És l ús que correspon a aquells edificis que es destinen a allotjaments comunitaris (residències) i a l allotjament temporal per a transeünts (hotels, apart-hotels, motels...), d acord amb el s estableix a l article 277 de les NNUU del PGM. 2. No s inclou, de forma expressa, l ús residencial relatiu a la residència mòbil que es desenvolupa en espais lliures d edificació amb serveis complementaris (càmpings, caravànings o similars...). article 22 Regulació de l ús comercial 1. És l ús corresponent a locals oberts al públic destinats al comerç a l engròs o al detall, magatzems exclusivament comercials i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, d acord amb el que s estableix a l article 278 de les NNUU del PGM. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 12

17 CAPÍTOL QUART. CONCEPTES I PARÀMETRES URBANÍSTICS 2. Els usos comercials que per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats, originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses s han de regir per l establert per a l ús industrial. 3. Per la implantació dels usos comercials s estarà a la regulació sectorial vigent que regula aquests usos. En concret: a) Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials. b) Decret 379/2006, de 10 d octubre, pel qual s aprova el Pla territorial sectorial d equipaments comercials (PTSEC ) article 23 Regulació dels usos culturals i docents S estarà al que s estableix a l article 282 de les NNUU del PGM. article 24 Regulació de l ús sanitari S estarà al que s estableix a l article 281 de les NNUU del PGM. article 25 Regulació de l ús recreatiu És l ús referent a les manifestacions comunitàries de l oci i del temps lliure. S inclouen en aquest ús els esportius, els de restauració i usos anàlegs. article 26 Regulació dels altres usos Els aparcaments i la càrrega i descàrrega es regulen, de forma detallada, en el Capítol Setè. d aquest Pla parcial, sobre la regulació de la mobilitat i l aparcament d aquestes Normes reguladores. Tanmateix, l article 39.2 regula la realització d aparcaments col lectius i unitaris per tota una illa d ordenació, sempre que disposin d un projecte que no interfereixi urbanísticament i edificatòria a la implantació del compliment respecte les reserves de places d aparcament que aquest Pla parcial determina. SECCIÓ TRES. CONCEPTES I PARÀMETRES RESPECTE L EDIFICABILITAT article 27 Condicions generals de distribució de l edificabilitat 1. El Pla parcial urbanístic, per tal d optimitzar l implantació de les diferents activitats que hagin de ser localitzades en el sector, estableix un principi de la flexibilitat en el repartiment de l aprofitament amb l objecte de poder adaptar l oferta del sòl en general, a la demanda de les futures activitats a localitzar i segons les necessitats de les mateixes. 2. En aquest sentit, s estableixen unes condicions d edificabilitat segons els conceptes següents: a) Coeficient d edificabilitat bruta del sector. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 13

18 CAPÍTOL QUART. CONCEPTES I PARÀMETRES URBANÍSTICS b) Coeficient d edificabilitat neta o de parcel la. c) Coeficient d edificabilitat bàsica. d) Edificabilitat total. e) Edificabilitat bàsica. f) Edificabilitat màxima. article 28 Coeficient d edificabilitat bruta del sector 1. És el coeficient que fixa la superfície màxima de sostre edificable en relació a la superfície del sector. S expressa en metres quadrats de sostre edificable per metre quadrat de sòl (m²sostre/m²sòl). 2. El coeficient d edificabilitat bruta del Pla parcial urbanístic del sector industrial Ca n Alemany és 0,4560 m²sostre/m²sòl. article 29 Coeficient d edificabilitat neta o de parcel la 1. És el coeficient que fixa la superfície màxima de sostre edificable en relació a la superfície d una parcel la. S expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m²sostre/m²sòl). 2. El coeficient d edificabilitat neta té el caràcter de bàsic en la zona 22pp i de màxim en les zones 22pt i 22ns, segons el que es detalla al Capítol Sisè. d aquestes Normes. article 30 Coeficient d edificabilitat bàsica 1. És el coeficient que fixa la superfície mínima de sostre edificable en relació a la superfície d una parcel la. S expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m²sostre/m²sòl). 2. El coeficient d edificabilitat bàsica s estableix, únicament, per la zona de Parc productiu, clau 22pp d aquest Pla parcial. article 31 Regulació de l edificabilitat total 1. L edificabilitat total és la que resulta de multiplicar el coeficient d edificabilitat bruta del sector per la superfície del sector. 2. L edificabilitat total del Pla parcial és de m²sostre. article 32 Regulació de l edificabilitat bàsica 1. L edificabilitat bàsica és la mínima que és obligatori adscriure a una parcel la. Aquesta edificabilitat és la que resulta d aplicar el coeficient d edificabilitat bàsica per la corresponent superfície de sòl. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 14

19 CAPÍTOL QUART. CONCEPTES I PARÀMETRES URBANÍSTICS 2. L edificabilitat bàsica s estableix, únicament, per la zona de Parc productiu, clau 22pp d aquest Pla parcial i es fixa en 0,70 m²sostre/m²sòl. article 33 Regulació de l edificabilitat màxima 1. L edificabilitat màxima correspon al llindar màxim d edificabilitat que es pot materialitzar sobre una parcel la i és la que correspon a l aplicació del coeficient d edificabilitat neta màxima per la superfície de parcel la. 2. En la zona de Parc productiu, clau 22pp d aquest Pla parcial, en la que s estableix l edificabilitat bàsica de parcel la i l edificabilitat màxima de la zona, es constituirà el Registre d edificabilitat d acord amb l especificat a l article 12 d aquestes Normes reguladores, amb la finalitat de distribuir coherentment la totalitat del sostre de la zona (sense sobrepassar l edificabilitat màxima de la mateixa). 3. En el Registre d edificabilitat es reflexaran les diferents parcel les, amb l edificabilitat assignada a cadascuna, establint-se com a límit l edificabilitat màxima regulada en aquesta article. SECCIÓ QUATRE. CONCEPTES I PARÀMETRES RESPECTE LA DIVISIÓ DEL SÒL article 34 Condicions generals de divisió del sòl Es defineixen, a continuació, els conceptes i paràmetres que regulen la divisió del sòl: a) Unitat Mínima de sòl d Adjudicació d Aporfitament (UMAA). b) Parcel la mínima. article 35 Unitat Mínima de sòl d Adjudicació d Aprofitament (UMAA) 1. La Unitat Mínima de sòl d Adjudicació d Aprofitament (UMAA) és la porció mínima de sòl sobre la que es poden adjudicar els aprofitaments o drets resultants del projecte de reparcel lació previst en execució d aquest Pla parcial. La UMAA es regula, únicament, en relació a la zona 22pp d aquest Pla parcial. 2. La Unitat Mínima d Adjudicació d Aprofitament es podrà, mitjançant el corresponent projecte de parcel lació, subdividir en parcel les que compleixin les condicions mínimes de superfície i front de parcel la, sempre i quan, en aquestes posteriors subdivisions es concretin les condicions del projecte arquitectònic a desenvolupar en les noves parcel les. article 36 Parcel la mínima 1. La parcel la mínima és la unitat de sòl mínima construïble definida a cada zona. Les parcel les mínimes seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar al Registre de la Propietat en el moment d inscripció de la finca. 2. Les dimensions de la parcel la mínima fan referència tant a la superfície com al seu front mínim a vial. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 15

20 CAPÍTOL QUART. CONCEPTES I PARÀMETRES URBANÍSTICS SECCIÓ CINC. CONCEPTES I PARÀMETRES RESPECTE L EDIFICACIÓ article 37 Condicions generals de regulació de l edificació 1. El sistema d ordenació previst pel conjunt de les zones establertes per aquest Pla parcial urbanístic és el de volumetria específica en configuració flexible. 2. Aquest sistema d ordenació es concretarà en base a les següents condicions d ordenació: a) Regulació del tipus d edificació. b) Regulació opcional per illa d ordenació. c) Perímetre regulador. d) Perfil regulador. e) Regulació de les parts de l edificació. f) Regulació de la qualitat del paisatge privat de les edificacions. article 38 Condicions de regulació del tipus d edificació L edificació podrà concretar-se en quatre tipologies bàsiques. En la regulació de cada zona es fixen les tipologies admeses. La definició d aquestes tipologies és la següent: a) Edificació aïllada: Tipus d ordenació en el qual l edificació es produeix en relació amb el sòl de manera aïllada i envoltada d espais lliures, d acord amb una ocupació màxima. Aquesta ocupació màxima no es fixa mitjançant un percentatge màxim d ocupació, sinó a partir d un perímetre regulador màxim. b) Edificació contigua: Tipus d ordenació de l edificació en el qual aquesta es separa del carrer per una franja de sòl lliure i que admet esgotar l ocupació fins a la resta dels límits de la parcel la. En el conjunt de l illa pot arribar a presentar un mosaic de dimensions diverses, tot respectant una separació mínima respecte al front de carrer. En aquest tipus s admetran les mitgeres tradicionals i, igualment, la construcció de mitgeres complexes, que anomenarem galeries. Les galeries s utilitzaran com espais d accés, tant en planta baixa com a les plantes superiors, àdhuc la coberta. Tindran una amplada de 7,50 metres i permetran el pas, tant de galeries de serveis, com de galeries d evacuació dels corresponents sectors d incendi de les edificacions, o altres tipus d instal lacions. Els espais d aquestes galeries podran ser compartits, apropiats o dissociats, d acord amb les necessitats de les activitats que s hagin d instal lar, i atenent al règim de titularitats de les parcel les afectades. En el cas que es tracti de parcel les sobre les quals es constitueixi un dret de superfície, aquesta condició s establirà en el moment de dita constitució. La condició d edificació contigua es podrà donar indistintament amb una, dues o tres divisions de mitjaneria, amb les edificacions veïnes. c) Edificació contigua en sèrie: Tipus d ordenació de l edificació similar a l anterior, que es caracteritza per una disposició modular en el front de carrer, amb parcel les de dimensions similars. JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 16

21 CAPÍTOL QUART. CONCEPTES I PARÀMETRES URBANÍSTICS d) Edificació singular: Tipus d ordenació de l edificació regulada mitjançant l assignació d una edificabilitat bàsica i una edificabilitat potencial màxima, mitjançant la fixació d uns gàlibs d edificació (distàncies mínimes, alçada màxima permesa) i un nombre màxim de plantes. article 39 Condicions de regulació opcional per illa d ordenació 1. S entén per illa d ordenació, la totalitat del sòl comprès dins d una illa qualificada per alguna de les zones d aquest Pla parcial urbanístic i per la qual es preveu, en aquest article, una possible ordenació conjunta d illa, segons les dos possibles actuacions que es regulen tot seguit. 2. En l ordenació conjunta per illa d ordenació es podrà admetre alguna o ambdues de les següents actuacions alternatives: Actuació col lectiva en pàrking d illa. Correspon a les actuacions en les que, prèviament a la divisió del sòl en parcel les, es podrà realitzar la construcció d un aparcament pel conjunt de tota la illa d ordenació que desprès donarà servei a la totalitat o part de les parcel les que es delimitin. En aquest cas, i d acord amb el que s estableix a l article 71 d aquestes Normes reguladores, la dotació del nombre de places d aparcament per cada parcel la, podrà ser en part coberta per les places d aparcament resultants d aquesta actuació col lectiva. Configuració de l edificació segons edificació contigua en sèrie. Correspon a les actuacions potencials que, en determinades illes qualificades de Parc productiu, clau 22pp, s admeten per tal de substituir parcialment l ordenació d edificació aïllada o edificació contigua, per l edificació contigua en sèrie. La superfície mínima sobre la que es podrà determinar aquesta ordenació de l edificació contigua en sèrie serà de: m², si l actuació es realitza sense la necessitat d obrir nous carrers m², si l actuació comporta obertura de nova vialitat. L ús d aquesta nova vialitat podrà ser restringit a les parcel les a les que dona front. En el plànol d ordenació 03. Condicions generals d ordenació de l edificació, s estableixen els eixos preferents sobre els que es poden realitzar les actuacions d aquest tipus d edificació, amb l objecte de poder optimitzar l aprofitament de les illes i de diversificar el tipus d oferta parcel lària del Pla. La regulació dels fronts d edificació de contigua en sèrie es regula a la zona Parc productiu, clau 22pp d aquest Pla parcial urbanístic. article 40 Condicions del perímetre regulador JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P. arquitectes. Carrer Bruc 123, 1er. Barcelona Tel: jlp@jlp.cat 17