HISTÒRIA 2n BATXILLERAT

Transcripción

1 HISTÒRIA 2n BATXILLERAT Mar Luque: Avis Paterns L avi de la Mar, José Luque Millán, va morir però ella ens diu que recorden les vivències experimentades per ell durant el Franquisme. Ens explica que ell va participar en la Guerra Civil al bàndol republicà, amb la Quinta del biberó (anomenada així ja que els seus integrants eren nois molt joves), tal com ens indica la Mar que ens diu que hi va participar amb només setze anys. Un cop acabada la Guerra Civil, ens diu que el seu avi es va casar i van viure la època de la postguerra. Els seus avis van tenir tres fills, i el seu avi organitzava reunions clandestines amb l objectiu de ajudar a les persones que necessitaven ajuda i que ho passaven malament en aquella època. Però un veí del seu avi, mogut per la gelosia el va delatar a la policia, i ens explica la vivència de l arribada de la policia viscuda per la seva tieta. El seu avi va estar dos anys arrestat, mentre la seva dona cuidava dels tres fills tota sola. Mentre es trobava detingut a la presó de Còrdova (el seu poble natal), va rebre nombrosos maltractaments com la gran majoria de presos durant el franquisme, i més tard va ser traslladat a Burgos, tot i que al cap de poc va obtenir la llibertat gràcies al seu bon comportament. També ens explica que el seu avi va conèixer un matemàtic a la presó, que li ensenyava tot tipus de coneixements matemàtics. Mentre el seu avi estava a la presó, la seva àvia va marxar a Vilanova. També ens explica que la seva àvia va conèixer a una dona de Vilanova que també anava a visitar al seu home a Burgos. Aquesta dona li va proposar anar a Catalunya a buscar feina, cosa que ella i la seva filla de 15 anys van aconseguir. Més endavant, el seu avi també va venir a Catalunya i va treballar amb la seva filla a la mateixa fàbrica. Finalment ens diu que va morir als 88 anys a causa del Parkinson que patia. Jo crec que aquest és un exemple molt clar de l efecte que va tenir participar en la Guerra Civil al bàndol contrari al del Franquisme. Jo he vist moltes sèries, pel lícules... ambientades en la Guerra Civil espanyola, i en totes aquestes passaven per moments o situacions molt semblants a la història explicada. A més, crec que el seu avi era un home molt valent ja que tot i haver perdut la Guerra Civil, ell va seguir fent reunions per tal d ajudar a persones que ho necessitaven sabent que si l enganxaven patiria molt, com finalment va ser. També vull destacar el gran treball que va fer la seva àvia, ja que el fet de no tenir la figura de marit i pare devia ser molt dur però ella va seguir endavant i se n va sortir. Avis Materns Pel que fa als avis materns de la Mar Luque, van arribar a Catalunya l any 1964, ja que com ells ens expliquen, allà no hi havia feina. Com hem estudiat, molta gent va marxar del camp a la ciutat, tot produint- se un èxode rural, perquè molta de la feina que feien les persones era substituïda per les màquines. Ens diu l àvia, que van arribar amb molt poc equipatge i el seu primer fill, i que es van dirigir a la Beguda on tenien familiars. Al cap de poc, es van fer masovers vivint a una masia prop de la Beguda. Mentre vivien a la masia, el seu avi treballava a Martorell, en l àmbit de la construcció, com ja he explicat anteriorment que molta gent que va marxar del camp i van anar a la ciutat es dedicaven en feines relacionades amb la construcció. Quan ja portaven 2 anys vivint a 1

2 la masia, van tenir una filla, i un any després van tenir un tercer fill. Al cap d un temps, el seu avi va entrar a treballar en una fàbrica de Masquefa, fins que es va jubilar l any 1996 amb 60 anys. En aquest cas, no hi va haver cap mena de repressió com en el cas anterior, però s observa clarament les condicions de vida, i l èxode estudiat aquest any. També crec que van ser molt valents, ja que no és fàcil prendre la decisió de deixar- ho tot enrere i venir aquí sense saber si trobaran feina i si els anirà bé. Guiomar Batet: Els seus avis El seu avi va néixer el 20 d agost de 1935 a Barcelona. En l entrevista ens explica que a casa seva hi havia 3 dones, i que no s interessaven en política. També ens diu que la seva etapa d infància va estar marcada pels bombardejos que patia Barcelona, i que quan es va acabar la guerra, encara es vivia pitjor ja que els aliments eren escassos i anaven racionats, encara que com hem estudiat hi havia casos en els què els diners aconseguien qualsevol cosa. També ens explica que després de la guerra no rebien cap mena de notícia sobre Hitler, Mussolini o qualsevol altre notícia estrangera. També ens explica el funcionament de les cartilles de racionament i els aliments que podies aconseguir, també ens dóna anècdotes relacionades amb l escola, que era religiosa i que l assignatura més important era la religió. En el període de postguerra del franquisme l Església va jugar- hi un paper molt important. També ens diu que cada dia al començar era obligatori cantar el Cara al Sol, cançó obligatòria durant el règim franquista en l àmbit escolar. A l escola també hi havia una foto de Franco i una de José Antonio Primo de Rivera, que també eren habituals en totes les escoles. També era habitual i casi obligatori anar a missa, ja que sinó era fàcil ser acusat de roig. En aquells moments, hi havia censura en molts àmbits diferents, i el seu principal objectiu era no danyar el règim, i així no poder- se organitzar en contra públicament. Això es veu reflectit en les explicacions i anècdotes que ens dóna el seu avi. Ja havent crescut, va participar en la mili a Tarragona, ja que era obligatòria. Consistia en fer entrenaments militars per si hi havia alguna guerra, però la seva opinió és molt crítica, com la opinió de moltes altres persones que hi van participar. En aquest cas es mostra la vida de postguerra també, però a diferència del punt de vista d abans (que era femení), ara és des del punt de vista d un home, i per tant, surt el concepte de mili. També és molt útil llegir aquesta entrevista, ja que ens aporta informació sobre les cartilles de racionament i la censura d aquella època. Pel que fa a la seva àvia, va néixer el 26 de juny a Salamanca. Després de viure en un poble molt petit (Navasfrías), es va traslladar a Ciudad Rodrigo buscant feina. Quan tenia 20 anys aproximadament, es va traslladar a Barcelona també per feina. A casa de la seva àvia, el seu pare simpatitzava amb els republicans però no hi va militar. Al viure en un poble molt petit, no van presenciar cap batalla, però en canvi, la postguerra va ser dura. Ella anava a l escola, i quan sortia ajudava a casa. En aquest cas tampoc no rebien informació sobre l estranger. També tenien una cartilla de racionament com en el cas anterior, i també ens parla de la censura que afectava al règim. Ens mostra clarament l èxode rural que va tenir lloc a Espanya durant el franquisme, i també ens aporta informació molt interessant (com en el cas d abans) sobre les cartilles de racionament, l educació i la censura. 2

3 Meritxell Sorolla: El seu avi A casa del seu avi, diu que no parlaven de política però que eren de classe pobre. Quan va començar la guerra ell tenia 3 anys, i per això no es va assabentar realment del què passava. Una cosa que sí que recorda és que al passeig d Igualada es van construir trinxeres per protegir- se dels bombardejos. Un cop acabada la guerra, ens diu que va ser un moment molt difícil per ell, ja que faltava menjar. També explica el funcionament de les cartilles de racionament, i en aquesta ocasió ens explica que per rebre aquesta cartilla calia estar casat per l Església. Els aliments que més consumien eren patates, cols, arengades i amanides. També va anar a l escola, on ens explica que només utilitzaven un llibre per totes les assignatures. També ens explica que el professor tenia una regla per picar als alumnes que no es comportaven adequadament a classe. Per primer cop, ens parla de la prohibició del català durant el franquisme en tots els àmbits. Com els últims casos dels avis de la Guiomar, també ens parla de la censura que patia el règim, i que afectava a diversos àmbits. També ens mostra la deficiència mèdica de l època, ja que la tuberculosi era una malaltia molt freqüent, i que ell mateix havia patit amb 17 anys. A causa d aquesta malaltia es va poder saltar el servei militar. Pel que fa als festejos amb les noies, només era possible veure s un cop per setmana ja que els altres dies s havia de treballar. L avi de la Meritxell no va patir repressió, ja que no havia participat en la guerra, però si que va patir l època de postguerra, ja que eren de família pobre i això els va comportar passar gana com ell mateix ens explica. També va patir la tuberculosi, però tot això no el va fer rendir- se, ja que va seguir endavant fins a l acabar l etapa del franquisme. En la seva entrevista ens introdueix la prohibició del català, cosa que no havia sortit en cap de les altres entrevistes anteriors. Laura Cabayol: La seva àvia La seva àvia va viure tota la IIa República, i en recorda el dia de la proclamació i el dia de la mort de Companys. L escola durant la República era en català i pública, cosa que durant el franquisme va canviar totalment: no hi havia escoles públiques i el català estava prohibit. Un professor era l encarregat de donar totes les matèries. El seu pare treballava en una fàbrica (la de cafè Marcilla), i mentre tenia lloc la guerra, el seu amo va desaparèixer. Això va fer que els treballador prenguessin el control, però quan l amo va tornar va fer fora a tothom que s hi va revelar. Ella va patir els bombardejos de Barcelona, i ens explica moltes anècdotes que recorda, com ara el moment en el què sonava una sirena i tots anaven corrents als refugis antiaeris, encara que com que eren tan habituals al final es quedaven a casa. En teoria els bombardejos eren per acabar amb les fàbriques de material bèl lic, però també atacaven a la gent. També ens parla de les cartilles de racionament, que eren, el seu funcionament... També ens diu que passaven gana, i que sempre hi havia cues per aconseguir menjar. Pel que fa a la repressió, ens diu que n hi va haver durant la guerra civil i durant la postguerra. Durant la guerra civil i abans que els franquistes guanyessin la guerra, els milicians entraven a les cases i si trobaven alguna cosa relacionada amb el franquisme (religió, banderes...) 3

4 t acusaven de feixista i t assassinaven. També ens explica la repressió esmentada en els casos anteriors durant la postguerra, com la prohibició del català, la censura... Aquest testimoni és molt interessant, ja que també va viure i parla de l època de la IIa República, i ens aporta informació i objectivitat sobre els dos bàndols. Des de petit sempre he cregut que el bàndol feixista era el dolent i el republicà era el bo, i aquest punt de vista que ens ha aportat ens mostra que no era així. Això no vol dir que els franquistes fossin els bons, sinó que continuo estant en contra de moltes de les accions que van dur a terme, però això aporta un punt de vista que ens mostra que els republicans també van cometre actes que són reprovables. Helena Rius: Els seus avis Cap dels seus avis recorda res relacionat amb la Guerra Civil, ja que la seva àvia havia nascut l any 1940 i ja s havia acabat la guerra, i el seu avi era molt petit. El que sí que recorda el seu avi és que els soldats van venir a Capellades buscant integrants dels maquis. També recorda que la gent practicava l estraperlo, que consistia en comprar el menjar a preu normal i vendre l el doble de car (el que avui en dia es coneix com a contraban). També recorda que no hi havia llum a les cases, i que tenien els llums de carburo, quinqués o espelmes. Els pares de la seva àvia no li havien parlat de política, igual que els pares del seu avi. Durant la postguerra la seva àvia ens diu que van viure amb austeritat però que ella no se n havia adonat molt tampoc, i el mateix va passar amb el seu avi, que diu que els seus pares sempre van vigilar que li faltés de res. També parlen de les cartilles de racionament, de què els donaven i de les restriccions que tenien. La seva àvia tenia un hort, i per això menjaven hortalisses i verdures, a part de la carn de conill, gallines..., mentre que el seu avi prenia molta llet en pols que els donava un amic. També menjava patates... La seva àvia va anar a l escola, ja que el propietari era el seu tiet, i el seu avi també hi va anar, primer a les Monges i després al Marquès de la Pobla. També parlen de la censura, com tots els altres casos, ja que és una de les principals característiques del règim franquista, encara que la seva àvia no recorda res. Pel que fa a les malalties, la seva àvia en recorda moltes que es pateixen durant la infància majoritàriament, mentre que el seu avi recorda el tifus i algun tipus d infeccions, que normalment podien ocasionar la mort. També recorden la prohibició del català. El seu avi no va anar a fer la mili ja que al ser fill de viuda no l havies de fer, però durant quatre anys havia d anar al cuartel amb una cartilla per demostrar que la seva mare era viuda. Com ens els altres casos, tots són típics de les vivències de la Guerra Civil espanyola, però més que de la guerra, sobretot de la postguerra que és l època en la què hem rebut més informació i anècdotes. Contrato de Maestras Aquest contracte era el contracte que havien de signar i complir les mestres durant l època del franquisme. Estava format per 14 regles o normes que les mestres havien de seguir, i que eren els següents: La mestra no es podia casar, no podia anar amb companyia d homes, havia d estar a casa des de les vuit de la tarda fins les 6 del matí (excepte certs casos), no podia anar a geladeries, no podia abandonar la ciutat sense comunicar- ho, no podia fumar, no podia beure alcohol, no podia anar en un cotxe amb 4

5 un home que no fos ni el seu germà ni el seu pare, no podia vestir robes de colors brillants, no podia tenyir- se els cabells, ni portar vestits que quedessin 5 centímetres més amunt dels turmells, mantenir neta l aula i no es podia maquillar. Aquí es mostra clarament el masclisme. La valoració de la dona en el règim franquista era molt dolent, es creia que la dona no només era inferior que l home, sinó que aquest l havia de controlar ja que aquesta no servia per res. En tots els casos vistos, es mostra una gran censura del règim, una falta de llibertat de molts tipus i un masclisme exagerat. Actualment, nosaltres podem gaudir d una llibertat que els nostres avantpassats no van tenir, ja que la nostra societat no té la censura que tenien ells. Pel que fa al masclisme, no hi ha punt de comparació amb el de l actualitat i el del franquisme. En la nostra societat, encara hi ha certes persones que defensen la superioritat dels homes sobre les dones (sobretot gent relacionada amb algun avantpassat franquista), encara que la gran majoria de la societat espanyola té i defensa una concepció de la igualtat de sexes. Durant el franquisme, es creia que la dona era un ésser inferior, i que l home, al ser superior, l havia de tenir controlada. La dona es creia que només servia com a dona de casa i que només servia per a tenir fills. Durant el franquisme també es van censurar diversos àmbits: hi ha pel lícules o escenes de cine que van ser censurades, com també en la música... Per això, podem afirmar que tenim molta sort en viure en una societat com aquesta i no com la del franquisme, ja que tenim certs privilegis que la gent no tenia. 9 5