Treballem amb la fusta. Estructura per aguantar una llauna. Tomàs Ferrer Martin 2n de Producte Materials: Fusta 06/11/2014

Transcripción

1 380 Treballem amb la fusta. Estructura per aguantar una llauna. Tomàs Ferrer Martin

2 ÍNDEX: 1. Explicació del treball 2. Objectius del treball 3. Referents -Pont Biga -Pont en Mènsula -Pont d Arc -Pont Penjat -Pont Atirantat 4. Conclusions que treiem dels referents 5. Material a treballar: fusta de balsa 6. Estructura realitzada -Primeres proves -Estructura final

3 EXPLICACIÓ DEL TREBALL: Per començar la memòria, hem de començar explicant de que tracte el treball i la nostre memòria. El nostre treball consisteix en crear una estructura sòlida, que pugui aguantar una llauna de 33mL (plena). Aquest treball però, té uns requisits. Primer de tot aquesta estructura en la qual utilitzem una fusta base de 100 cm, haurà d estar arrepenjada a una taula per banda i banda utilitzant 5 cm, per tant 2 5 cm per banda. Això causa que 95 cm de l estructura construida, no estarà en contacte amb cap superfície, la qual cosa causarà forma de pont. A un principi, estavem limitats en utilitzar 4 llistons, de 1 metre respectivament. Però al veure que l exercici era massa complicat, el límit de metres de fusta utilitzats el posavem nosaltres. La llauna utilitzada, la podiem colocar de qualsevol manera, vull dir, tant horitzontalment com verticalment, però ràpidament ens vàrem donar compte que com més superfície utilitzavem com a base, més fàcil seria que s aguantés en el pont. OBJECTIU DEL TREBALL: Els objectius del treball consisteix en treballar la fusta, en aquest cas una de les fustes més dèbils que hi ha en el mercat, la fusta de balsa. Per tant, al treballar la fusta, també treballavem els aspectes tècnics explicats abans a classe, com els anells del arbre (vetas) i la presió que se li aplica, entre altres coses.

4 REFERENTS: PONT BIGA: Els ponts biga, són els ponts que van sobre unes bigues. Es construeixen a partir de fusta, acer, o furmigó. La seva forma és utilitzar bigues en forma de I. Aquest pont com podem veure, és el més simple estructuralment ja que no té cap sorpresa, ja que tot el pes està suportat per les bigues i pel terra. Aquest pont és molt típic dintre de les ciutats, ja que és molt utilitzat per zones peatonals. PONT EN MÈNSULA: Un pont en mènsula, és un pont el qual una o més bigues principals treballencom a mènsules. Normalment, les grans estructures es construeixen per la tècnica de volats successius, mitjançant mènsules consecutives que es projecten en l espai a partir de la mènsula prèvia. Els ponts de major importància es construeixen amb grans estructures reticulades de acer o bigues tipus calaix de formigó posttesat, o mitjançant estructures penjades.

5 REFERENTS: PONT D ARC: Un pont d arc és un pont amb suports als extrems, entre els quals es fa una estructura amb forma d arc amb la qual es transmeten les càrregues. Els ponts d arc, treballen transfarent el pròpi pes del pont i les sobrecàrregues d ús cap als suports, mitjançant la compressió del arc Quan la distància entre els extrems és gran, poden estar fets amb una sèrie d arcs. Els antics romans ja construïen estructures amb múltiples arcs per construir ponts i aqüeductes. PONT PENJANT: Un pont penjant és un pont sostingut per un arc invertit format per nombrosos cables d acer, del qual es suspèn el tauler del pont. A través dels segles, amb la introducció i millora de diferents materials de construcció, aquest tipus de ponts són capaços en l actualitat de suportar el trànsit automovilístic i fins i tot línies de ferrocarril lleugeres.

6 REFERENTS: PONT ATIRANTAT: És aquell pont on el tauler està suspès d un o diversos pilons centrals mitjançant obencs. Es distingeix dels ponts penjants perquè en aquests els cables principals sostenen el tauler mitjançant l ajuda cables secundaris verticals, i perquè els ponts penjants treballen principalment a tracció, i els atirantats tenen parts que treballen a tracció i altres a compressió. CONCLUSIONS QUE TREIEM DELS REFERENTS: Amb aquests referents, treiem com a conclusió que ens hem de fixar amb els Ponts d Arc i amb els Ponts Penjats, i fer una combinació per què la nostre estructuri pugui aguantar la llauna. Hem de fixar-nos amb aquest dos tipus de ponts perquè són els únics que no utilitzant una base, com pot ser un pilar, per anar arrepenjant el pes del pont, si no que simplement els extrems estant arrepenjant i la resta està aguantada tant per un arc, com per cables d acer. Com que els únic materials que podem utilitzar és la fusta de balsa, i agulles, ens centrarem més a la tècnica del pont amb arc, ja que les fustes de balsa són fàcils d arquejar. MÈNSULA: f ARQUIT Element arquitectònic que sobresurt del parament d un pla vertical i serveix per a sostenir alguna cosa. OBENC: m CONSTR NAV Cadascun dels caps, filferros o, modernament, cables d acer que, fixats a la part superior d un pal mascle i a la murada o, antigament, a una cofa, fan que el pal pugui suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret.

7 MATERIAL A TREBALLAR: FUSTA DE BALSA: La fusta de balsa prové d un arbre també anomenat Balsa. Tot i que la majoria de la fusta de balsa que és comercialitzada prové de l Equador, la Basla creix des de Mèxic cap a Sud-amèrica, principalment a Perú, Bolívia, i com ja s esmentava, Equador. La Balsa és un arbre que es caracteritza per romandre, al llarg de tot l any, amb el seu fullatge verd. Creix al voltant de 30 metres i aconsegueix tenir un diàmetre d entre 50 i 90 centímetres, amb un tronc recte, en forma de cilindre i lliure de branques. Les propietats que han fet a la fusta de Balsa guanyar-se una bona reputació guarden relació amb el seu baix pes i baixa densitat. Tot i ser tan lleugera és molt resistent i flexible, fent d aquesta una fusta molt forta, que en treballar permet realitzar uns bons acabats. Per aconseguir obtenir aquestes característiques, la fusta de balsa ha de passar per un procés d assecat, immediatament després de tallada, ja que a causa de la humitat, és una fusta que es podreix i desenvolupa fongs amb molta facilitat. Entre els usos més comuns de la fusta de bassa està la seva utilització en la fabricació de maquetes, en particular aquelles relacionades amb l aeronàutica, i també en estudis d arquitectura. A més serveix com a material d aïllament i aporta flotabilitat a objectes que ho requereixin.

8 ESTRUCTURA REALITZADA: Primeres proves: Primer de vaig voler fer una estructura de simplement dues vies, com si fos una via del tren, però rapidament ens vàrem donar compte que aquella estructura no aguantaria ja que pel centre s estava trencant. Això era a causa de que el pes no estava ben distribuit, i es concentrava tot en el centre. La segona prova, ja vàrem començar a utilitzar el concepte dels Ponts d Arc, i vem seguir utilitzant la via de dos llistons com a base per aguantar la llauna, i un llisto en forma d arc a la part superior, que era aguantat per fustes paral leles entre aquest i la base. Per un principi pensavem que aguantaria, i la veritat és que tenia molta més resistència que la primera maqueta, però igualment continuava cedint fins a trencar-se. En aquesta mateixa maqueta vem anar afegint algunes fustes, com si fossin nervis, que ajuntaven la part superior amb la inferior, i vem fer el mateix amb les paral leles de la base, perquè tota la estructura fos més compacte. Al afegir aquestes fustes més petites, ho podiem comparar amb els ponts penjats, la diferència que nosaltres utilitzavem balsa i els ponts reals utilitzen cables d acer.

9 ESTRUCTURA REALITZADA: Estructura final: Finalment em vaig donar compte que si giravem l estructura i la part curbada fossin les vies era més fàcil que aguantés la llauna. Primer vem agafar la fusta base 100 cm, hi ha 5cm de cada banda posavem les dues fustes curbades.a 25cm de cada banda feiem uns nervis que surtien de la part superior i els enganxavem a les fustes corbades, per reforçar la seva resistència. Fem el mateix a l altre banda. En aquest moment ja portem 330cm, però falten els nervis més importants que són els centrals que els posem el centre (50cm) de la fusta base, la superior. Aquestes fustes que utilitzem com a nervis, medeixen 10cm cada una, i fem una obertura, la qual fagi que hi hagi un espai entre la fusta superior i les inferior de 10 cm. Finalment reforcem les vies a on posarem la llauna, perquè prèviament veiem com ens relliscava la llauna. Per tant la nostre estructura acaba fent menys de 4 metre, aproximadament uns 370 centímetres, menys de les fustes que haviem d utilitzar el principi. Doblem les fustes per fer un reforç.

10 BIBLIOGRAFIA: