L impacte d internet en els joves d avui

Transcripción

1 L impacte d internet en els joves d avui

2 Índex 1. L adolescent d avui [12] 2. Escriptura simplificada [5] 3. Residents i visitants [6] 4. Recursos i bones pràctiques [18] 5. Epíleg [1] 6. Bibliografia 2

3 L adolescent d avui Com es comunica? Què llegeix i escriu? 3

4 TIC a casa i a la butxaca 4

5 Bàsquet Grups de conversa Pares Grup de classe Música Institut actual Cosins Amics Escola vella 5

6 Fotos > Vídeos > Notes de veu Pàgines del llibre de text. Exercicis del llibre amb les respostes. Pissarres amb anotacions del docent. Deures escrits: redaccions, dibuixos, esquemes. 6

7 Missatges de text Martínez Ortega (2013, Mèxic): 53% del temps que llegeixen escriuen és vernacle, oci; 47% escola. Una part rellevant de la missatgeria és la gestió comuna del dia a dia de classe: deures, exàmens, lectures, etc. Hi ha una actitud cooperativa i generosa per ajudar-se i compartir. El percentatge de nois connectats ronda el 90%. La presència i l ús a Facebook cau. 7

8 fanfiction.net

9 An / Es / Cat x 25 = x 25 =

10 Autora Català ideofonemàtic Post presentació Castellà estàndard Historia realista Comienzo en la playa 10 Capítol

11 Els joves contacten, interactuen i s ajuden a la xarxa 11

12 2 comunitats de pràctica No volia llegir La mare em va llegir H. Potter i m hi vaig enganxar Vaig invitar les amigues Buscar webs H. P. + e-amics Comentar els llibres Llegir i escriure fanfic Facebook Trobada a classe d IES Número mòbil Links internet trucades correu fòrum SMS xat bloc 12

13 Fora de l aula Aprenentatge invisible, expandit, social, ubic, etc. Edupunk, Banc Comú de Coneixements. Comunitats de pràctica, espais d afinitats 13

14 Empujar o estirar 14

15 Globalización y diversificación culturales 15

16 Escriptura simplificada El codi dels joves? 16

17 Escriptures no estàndard 17

18 Trets: exemples d SMS CAT. Kriñito ja se q n tns gaire Informant tmps, 6. be Usa els iaios stan aqi.molts besitos i abrasadtes l escirptura ideofonemàtica CAT. La meri ma dit k akt find en CAT senva i E, fora però aixis en F: k n És sa pot,stava speran a k m digues que en algu francès x dirt yo no atu!u em sento planegem x lañ k b eh!mua segura E. Nu tng kasi bateria toi ya n l cola va aber muxa peña se puntual soi d ls primeras stoi n l toldo blanko sta n l 547 d diagonal tdo rekto pasada l sfera dntro d l illa lo veras n l parkeciyo asta aora 1besito F. Je suis à coté de la station bicing a cote de luniversite. je vais essayer de rentrer pr te trouver pompeu fabra sinon je reviens au metro 18

19 El codi ideofonemàtic Denominacions: llenguatge Internet, codi simplificat, codi d SMS, escriptura ideofonemàtica (Torres i Vilatarsana). Ús: interacció espontània, privada, col loquial. D altres trets. Els joves: Distingueixen perfectament entre usos col loquials i formals. Reserven aquest codi per als usos privats i espontanis. No té regles estrictes o socialitzades; s usa de manera personal, versàtil i no estandarditzada. S usar per marcar la identitat i els lectors el reconeixen. Però no hi ha consciència clara sobre aquest valor. Exigeix un cert nivell de domini de l idioma. 19

20 S estalvien: Carácterístiques signes de puntuació: coma, punt, punt i coma, etc. majúscules (> valor de crit, com en el còmic). signes ortogràfics: accents, dièresis; lletres prescindibles: h, qu, vocals recuperables. presència d interferències lingüístiques i canvis de codi. Recursos per marcar l actitud i Punts la identitat: comú k per c/qu; per evitar marcar amb el gènere; altres emoticones per marcar l emoció:, registres: ; ;-) xat, còmic, etc. Repeticions per emfasitzar allargaments i entonació. Altres recursos: dibuixos, icones, fotos, etc. 20

21 No és dolenta! Equival a un diàleg col loquial. Els nens que usen mòbil durant ¾ anys milloren la lectura, ortografia i vocabulari a classe. Els SMS: a) incrementen l exposició a l escriptura; b) desenvolupen la consciència fonològica; c) ofereixen audiències i contextos reals amb resposta; d) estimulen la creativitat. 21

22 Residents i visitants Tipus d avui 22

23 2001 Nadius i immigrants Nicole Bengiveno The New York Times, Visitants i residents ndresidents.aspx 23

24 Visitants i residents David White et al., juny

25 Y tu, què ets? I els teus alumnes? Resident? Visitant? Turista? Pateix quan no està connectat. Guarda coses a Dropbox, Drive, Icloud. Resol dubtes en línia: apps, Maps, Geoloc. Gestiona les seves identitats digitals. Es connecta de tant en tant. Ho guarda tot al disc local i va amunt i avall amb llapis (USB, pendrive). Resol las tasques amb paper, telèfon No es preocupa del que diu la xarxa d ell/a. No es connecta mai. No té , ni ordenador, ni mòbil llest. Ha visitat algun cop la xarxa, Facebook, les apps. 25

26 Un alumne avui Duu mòbil (Ipad, portàtil ) i està connectat. Fa fotos de tot: pissarra, llibre de text, dia a dia. Busca dades al núvol quan fa falta. Intercanvia SMS amb un grup de la resta de la classe a WhatsApp, Facebook, Telegram, Line Vol ser amic teu a Facebook, et segueix a Twitter. Consulta recursos digitals: Wikipedia, Wordreference, traductor, etc. Fa preguntes per , missatge, fòrums. Penja els deures a la xarxa o els envia per . 26

27 A l aula Docent Resident Alumnes Residents elearning blended learning Visitant Visitants Turista Turistes 27

28 Preguntes d avui i demà 1. Quins continguts ensenyem? 2. Com organitzem l aula i la biblioteca? 3. Què ha de ser digital i què en paper? 4. Com ens comuniquem amb ells? 5. Com els ajudem a aprendre fora de l escola?, i a la xarxa? 6. 28

29 Recursos i bones pràctiques Algunes orientacions per a l escola 29

30 La digitalització 30

31 Conectar el centro con lo vernáculo 31

32 Exemple d EPA 32

33 Just4me: e-learningcenter UOC 33

34 Com llegim? 34

35 Tasques: tres modalitats 1. Producció en paper > lliurament físic > correcció en paper. 2. Producció digital > impressió i lliurament en paper > correcció en paper. 3. Producció digital > lliurament en línia > correcció en línia

36 La digitalització [amb 1x1] Del canvi tecnològic al metodològic 36

37 Menys llibre de text; més internet [L 1x1] m ha enriquit i jo he improvisat molt. També t he de dir que jo improviso, que de vegades és bo, de vegades és dolent, però el fet que tu vegis que la classe va per un cantó i en aquell moment puguis dir doncs, mira, ara aquest poema el buscarem cantat per no sé qui i a més a més posarem la pel lícula i després a més a més anirem a.... Clar, això pot ser que no ho tinguis preparat i en aquell moment, com que ara ja tenim una mica més de recursos, ens surt més bé. [Diana, Llengua i Literatura Catalana, 2013]. 37

38 Fer cerques a l aula Quan estàvem estudiant la radioactivitat i, per tant, va sortir la 2a Guerra Mundial, les bombes sobre Nagasaki i Hirochima. Ells no sabien res i va ser brutal: va ser una estona de recerca d informació, de transmesa d informació, d aprendre el nom de la bomba, d aprendre el nom de la persona que no sé què... Fins i tot va sortir la cançó que es va compondre, i un nano duia aquesta cançó [...] la vam col locar després en els altaveus. I a més a més estava en anglès i llavors vam fer un treball interdisciplinari; van tindre de traduir allò que estava en anglès... A classe de Química. No, no havia preparat res. [...] Jo jugo amb el que saben... A mi els temes socials m interessen molt. La meva assignatura és la que més els connecta amb la realitat... Ells viuen, estan rodejats de ciències. Antònia, Química i Ciències (2013). 38

39 Treball en grup Yo hago dossier grupal. [ ] El dossier será de un grupo de 6 personas. [ ] Cada uno toma sus apuntes pero después lo mejoran y hacen un dossier del grupo. [ ] Es una toma de notas en grupo. [ ] [ Por qué?] Primero, porque de esta manera estoy seguro que los apuntes que van a tener serán mejores que si es en individual. Haciendo en grupo van a tener mejores apuntes para estudiar. Por otro lado, no es que el que va a hacer el dossier es el mejor de ellos y el resto lo que hacen es apropiarse de ese dossier, sino que lo hacen de manera colaborativa usando una herramienta En este caso la que usamos es Google Docs [Juan Lorenzo, Física, 2013] 39

40 Opinió personal Jo sempre els demano: no baixeu la informació com a xurros la meva frase típica, sinó que si tu m imprimeixes alguna cosa que has trobat, tu em subratlles allò que creguis que és més important i tu al final a mà m escrius dues o tres línies d allò que has subratllat. Perquè si no pot ser que et busquin informació, te la donen i no se l hagin llegida. Sempre hi ha algun recurs per evitar això, aquesta manca de creativitat. [Diana, Llengua i Literatura Catalana, 2013] 40

41 Més indicis Personalitzen i adapten els recursos digitals disponibles als seus interessos, a la seva pràctica. Utilitzen més discursos multimodals: fotos, vídeos, àudios. Hi ha més treball per projectes. L avaluació està més centrada en el procés, és criterial, inclou formes d autoavaluació. Hi ha més projectes interdisciplinaris, que abasten dues o més assignatures. 41

42 Recursos lingüístics Quins recursos i com s usen? 42

43 Traductor + Cercador d imatges 43

44 Diera 44

45 Altres recursos 45

46 CLIC 46

47

48 Epíleg 5 idees 48

49 L impacte d internet: 1. Els alumnes estan canviant la manera d aprendre, incorporant la xarxa i les pràctiques digitals: són/seran visitants o residents digitals. 2. L aula té avui diverses extensions digitals, que complementen el cara a cara. 3. Avui aprenem més fora de l aula i hem de dirigir, enriquir i ordenar aquest àmbit des de l escola. 4. Cal decidir què es fa en línia i què cara a cara. Reservar l aula per a la interacció de més qualitat. 5. Els recursos digitals permeten millorar la lectura, l escriptura i també la parla. 49

50 GRÀCIES! Preguntes? Dubtes?

51 Bibliografia Cassany, D. En_línia: llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó En espanyol: En_línea: leer y escribir en la red. Barcelona: Anagrama Fogg, BJ. Kruse, Peter. (2010b) The Network is Challenging Us, en_línia. Lankshear, C. i M. Knobel. (2006) New Literacies: Everyday Practices and Classroom Learning. Nueva York: McGraw Hill. 2ª ed. Versió espanyola: Nuevos alfabetismos. Su práctica cotidiana y el aprendizaje en el aula. Madrid. Morata / Ministerio de Educación ª ed.: New Literacies, Knobel, M. i C. Lankshear. (2011) Remix: la nueva escritura popular, Cuadernos Comillas, 0: , en_línia. Prensky, Mark. (2005). Don t Bother Me Mom I m learning. Parangon. Sacristán, Ana ed. (2013) Sociedad del conocimiento, tecnología y educación. Morata.

52 Treballs publicats 52