Sostenibilitat del sistema sanitari públic català. Santiago Marimón 9/04/05

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Sostenibilitat del sistema sanitari públic català. Santiago Marimón 9/04/05"

Cristián Ortiz Belmonte
hace 6 años
Vistas:

1 Sostenibilitat del sistema sanitari públic català Santiago Marimón 9/04/05

2 Documents base: El procés participatiu d ICV, l Eix Salut Programa ICV-EUA. Document marc del Grup de treball per la racionalització i el finançament de la despesa sanitària.

3 Objectius: Millora del finançament Suficiència: 500 M Correcta aplicació sistema actual Fons Cohesió Social Canvis poblacionals Transparència / Qualitat dades econòmiques Impostos especials (tabac, alcohol): Δ percentatge; tipus Despesa a nivell europeu : fins % PIB = UE15 Reducció dèficit fiscal Increment pressió fiscal: fins % UE15 Resultat assolible: equilibri M (38,5% a p.c. 2003) Resultat considerable: M (115,8% 2003)

4 Despesa Pública en Sanitat ,2 Part del PIB destinada a Despesa Pública en Sanitat, ,1 6 5,7 5 4, Suècia mitjana U.Europea Espanya Catalunya Catalunya té la Despesa Pública en Sanitat més baixa de tota la Unió Europea. Font: Catalunya a la cua. Visiosocial.2003 Fonts: L Estat del Benestar a Catalunya, Vicenç Navarro, IDESCAT i EUROSTAT.

5 Reducció de la Despesa Pública en Sanitat El Pressupost de la Generalitat en despesa assistencial ha passat Del 4,3% del PIB català l any 1993 Al 3,9% del PIB català l any 2003 Font: Catalunya a la cua. Visiosocial.2003 Font: Departament Sanitat,

6 Vies de finançament no explicitades: Copagament Desgravació fiscal en l IRPF del pagament d assegurances privades i pagament privats directes

7 Criteris bàsics per la racionalització Qualitat Equitat Eficiència Coneixement Resultats en salut Recolzament social Qualsevol millora del finançament ha d anar acompanyada de la millora de l eficiència dels processos. Si s'incrementessin els recursos sense corregir les ineficiències, es continuaria alimentant aquestes darreres.

8 El bon govern El sector públic hauria de ser un exemple de bon govern, és a dir, de transparència, informació i rendició de comptes en tots els seus àmbits La informació ha de ser transparent, és a dir, accessible, creïble i fàcilment interpretable El bon govern implica publicar de manera periòdica i en temps real els resultats obtinguts per cada òrgan de responsabilitat en funció del seu pla estratègic Clarificació de responsabilitats Clarificació d objectius (Pla estratègic) Informació per al coneixement (tractament, anàlisi) Informació per l avaluació, de la ciutadania

9 El bon govern El sector públic hauria de ser un exemple de bon govern, és a dir, de transparència, informació i rendició de comptes en tots els seus àmbits La informació ha de ser transparent, és a dir, accessible, creïble i fàcilment interpretable El bon govern implica publicar de manera periòdica i en temps real els resultats obtinguts per cada òrgan de responsabilitat en funció del seu pla estratègic Clarificació de responsabilitats Clarificació d objectius (Pla estratègic) Informació per al coneixement (tractament, anàlisi) Informació per l avaluació, de la ciutadania

10 Com estem, en informació? Econòmica: 3 sistemes. Europea?. Democràtica? Pública: la Central de Balanços, els consorcis Ús de les TIC: l informe ESADE-Fòrum CIS Pla estratègic: Pla de Salut

11 Les propostes en informació: Transparència econòmica i d activitats: - accés a registres i bases de dades (no de persones) - publicació d indicadors d utilització i de resultats Normes de qualitat de la informació Estratègia en STIC. Pla de sistemes Agència d informació per la seva promoció

12 Com estem? En organització i gestió: El model català: de 3 herències històriques Els hospitals històrics (segles XIII XIX) El mutualisme (inicis s. XX) El franquisme (s. XX) 3 característiques específiques: Diversitat de formes jurídiques Paper dels Ajuntaments Proximitat

13 Com estem realment? Herències històriques + Especificitats + Pujolisme =????: En model: La LOSC? La compra-venda de...? El model magma, mercat de relacions, Lazarillo de Tormes high tech,...? En gestió de centres: autonomia per la responsabilitat o per la discrecionalitat? rendició de comptes o de pleitesia? societat participativa, civil o caciquil? centralitat per gestió corporativa o per burocratisme? avaluació de resultats o control de la collonésima?

14 Com estem realment? Herències històriques + Especificitats + Pujolisme =????: En model: La LOSC? La compra-venda de...? El model magma, mercat de relacions, Lazarillo de Tormes high tech,...? En gestió de centres: autonomia per la responsabilitat o per la discrecionalitat? rendició de comptes o de pleitesia? societat participativa, civil o caciquil? centralitat per gestió corporativa o per burocratisme? avaluació de resultats o control de la collonésima?

15 El gran repte Que el sector sanitari passi de ser un sector al servei dels treballadors i beneficiaris del sistema sanitari públic, a ser un sector al servei dels treballadors i beneficiaris del sistema sanitari públic.

16 El gran repte Que el sector sanitari passi de ser un sector al servei dels treballadors (perceptors de rendes de treball) i beneficiaris (perceptors de rendes de capital) del sistema sanitari públic, a ser un sector al servei dels treballadors i beneficiaris del sistema sanitari públic (tothom, però particularment la classe treballadora)

17 El gran canvi De l'assignació de recursos (despeses acceptades) discrecional i en funció d interessos A l'assignació equitativa per resultats de salut (qualitat, coneixement) avaluats per a la satisfacció dels ciutadans (transparència, participació)

18 Com?: 1) Proposta organitzativa. Equilibri: Descentralització territorial, en base a: Regles del joc ben definides; Pressupostos públics Rendició de comptes pública i constant Model assistencial integrat Diferenciació XUP - no XUP, segons la LOSC Pla estratègic (de salut, de recursos materials i humans) Programa econòmic per l equitat territorial (capitativa) Dimensionat òptim dels territoris per la substituibilitat Gestió corporativa de: Recursos humans R + D + i Sistemes d informació, benchmarking ( ranking) Compres, logística, inversions Incentius a professionals; participació ciutadana efectiva

19 La clau: Territorialitzar: aplicació de recursos adequació: oferta procediments demanda aplicació del finançament descentralitzat programat Centralitzar: planificació adequació: Poblac./Envelliment Tecnològic finançament centralitzat Concentrar: el model i el sistema informatiu els seveis no directes (RX, Laboratori, logística, administratius)

20 Com?: 2) Els Professionals, principal actiu: Condicions i instruments de treball: Autonomia responsabilitats, Gestió clínica, Incentius per resultats Política de promoció de RR.HH Foment coneixement i formació (per l Administració!!) Millora retribucions. Dedicacions exclusives Recursos físics i humans de suport Guies de pràctica clínica. Agència d avaluació Clarificació docència i recerca En el finançament i els costos En continguts: concrets; problemes tecnologies Planificació serveis especialitzats Coneixement salut ciutadans/es = Història Clínica Compartida

21 Nous territoris amb nous campanars: NO: per identitats diferenciades per repartir les cadires del cor de l'església SI: marcar ritme de vida marcar ritme social de salut i sanitat senyal i protecció perill àmbit de solidaritat/sostenibilitat punt trobada súbdits trobada professionals - ciutadans capellans campaners coneixement conegut estoc de gra salut pública

22 Cap a on anem? Orientació de la descentralització i la responsabilització per la sostenibilitat: cap a la corresponsabilització completa: possible èxit cap a la arresponsabilitat: segur fracàs cap a la corresponsabilització sols econòmica: privatització

Documentos relacionados

Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS

Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS Joan Cornet, President Executiu. Fundació TicSalut 14 de desembre 2012 9 línies d actuació i 31 projectes I 1. Objectius i programes de Salut II 2. Orientació