Barcelona, 14 de juliol de Debat sobre la recollida selectiva als municipis metropolitans

Transcripción

1 Barcelona, 14 de juliol de 2016 Debat sobre la recollida selectiva als municipis metropolitans

2 Debats realitzats 1. Sistema de recollida selectiva 4. Prevenció de residus 2. Model de separació 5. Sistemes d'incentiu econòmic 3. Finançament del sistema 6. Nous sistemes de RAP

3 Objectius del debat 1. Aportar elements pel debat de la revisió del PMGRM que s'ha d'aprovar l'any que ve. 2. Alinear el coneixement dels municipis quant a la problemàtica de la gestió de residus des del punt de vista ambiental i de compliment dels objectius europeus de recollida selectiva i preparació per a la reutilització. 3. Conèixer casos d'èxit de recollida selectiva de residus internacionals i locals. 4. Conèixer sistemes i estratègies que complementen el model actual. 5. Debatre i generar consensos en l'àmbit de les diferents opcions de recollida de residus i del seu finançament. 6. Facilitar l'assoliment de la recollida selectiva del 60% residus municipals l'any 2020.

4 Context 1. Objectius ambiciosos de recollida selectiva i reciclatge DMR 2020: 50% de reciclatge (bruta?) PRECAT20: 60% de recollida selectiva bruta 2. Impactes econòmics: Possibilitat de sancions per incompliment de normativa europea. Augment del cànon de residus Abocament: 19 (2015) 47 (2020) Incineració: 11 (2015) 23 (2020)

5 La producció de residus municipals repunta kg/hab/any Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'amb,

6 ...la recollida selectiva està estancada Residu Zero recollida selectiva bruta (%) 70 PRECAT20 60 DMR Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'amb,

7 ...i la producció de resta augmenta kg/hab/any Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'amb,

8 Evolució de la recollida selectiva per materials kg/hab/any Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'amb, orgànica vidre paper/cartró envasos lleugers

9 Recollida selectiva estancada (molt) per sota del 50% 100% 90% 80% 70% 60% 50% 45,91% 39,59% 40% 31,23% 30% 21,58% 20% 10% 0% Orgànica Envasos lleugers RSB Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'amb, 2015 Paper-cartró RSN Envasos vidre

10 Resultats de RS PRECAT20 DMR 2020

11 Recollida. Alguns elements per al debat Els municipis que recullen porta a porta són els únics que complirien els objectius del PRECAT20. Torrelles (60%) i Tiana (>80%) Només Sant Just Desvern (líder en contenidor) i alguns municipis RM superen el 50%. Els resultats de la recollida amb contenidors depèn fortament de l'accessibilitat als contenidors. Les selectives en contenidor semblen tenir sostres de 70% (vidre), 50% (P/C), 30% (EL) però la major part de municipis no s'hi apropen perquè tenen una ràtio d'habitants/contenidor massa alta. Les recollides comercials són determinants per augmentar la recollida selectiva total. Els municipis més recollidors tenen també una bona participació a les deixalleries.

12 Contenerització. Envasos lleugers 100% 40 90% RSN: 7 kg/hab/any Ecoparc: 17 kg/hab/any 35 80% 70% 30 60% kg/hab/any 25 50% 20 St. Just 15 40% Tiana 30% R² = 0, % 5 10% Badia Sta. Coloma hab/contenidor Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'amb, % 550

13 Contenerització. Resta kg/hab/any 300 R² = 0, St. Just Tiana Badia Sta. Coloma hab/contenidor Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'amb,

14 Cal avançar cap a la individualització de la recollida Cal avançar cap a la individualització de la recollida, ja sigui a través de la recollida porta a porta individualitzada o d'altres sistemes. En zones de baixa densitat la recollida porta a porta hauria de ser el model de referència pels residus domiciliaris. En zones d'alta densitat caldria estudiar amb cura si es poden fer recollides porta a porta en determinades zones i on no es pugui caldria explorar altres vies d'individualització inclosa la del tancament de contenidors. Es poden trobar diferents sistemes de recollida en un mateix municipi (Barcelona ja ho fa). La recollida en contenidors oberts té encara un cert marge de millora però també té un sostre que no garanteix l'assoliment dels objectius. Els nivells de recollida selectiva en aquests municipis podrien millorar potenciant la recollida comercial, el servei de deixalleries o la dotació i ubicació dels contenidors.

15

16 La fracció orgànica ha de ser central en la recollida L'orgànica és la fracció principal que hauria de focalitzar l'atenció de les intervencions organitzatives i comunicatives de la recollida selectiva; cap dels models de separació existents actualment a Catalunya implica per se una millor separació de l'orgànica. Les solucions tecnològiques tria de la resta no permeten assolir els objectius si no hi ha un canvi en el sistema de recollida. 50 kg/hab/any RS vs. 27 kg/hab/any Ecoparcs. La simplificació de la separació pot ajudar a augmentar la participació. El contenidor de reciclables seria una possible opció que està funcionant a Alemanya. La reducció de cinc contenidors a quatre simplificaria la gestió municipal i podria tenir efectes positius en el cost de recollida. La quantitat d'orgànica recollida selectivament no depèn del model i és determinant per l'assoliment dels resultats.

17

18 Cal visibilitzar el cost de la recollida i el tractament A nivell de municipis HI ha municipis, com Barcelona, que no tenen taxa visible de residus. Hi ha consens que els municipis que tenen recollida porta a porta han d'anar avançant cap al pagament per generació de la recollida domiciliària. Mentre no arribi el PxG directe, l'indirecte pot ser una bona eina per a zones sense individualització de la recollida domiciliària. En la recollida comercial és més fàcil aplicar un PxG. A nivell metropolità Cal una redefinició de la TMTR per a fer-la més adient als seus objectius. Es considera imprescindible la visibilització del cost del tractament per tal d'interioritzar que el servei té un cost. D'aquesta manera es percep que el comportament del ciutadà té un impacte econòmic. Sovint els municipis metropolitans no són prou conscients del que costa la gestió dels seus residus. Una opció per abordar aquesta visibilització seria unificar en un rebut virtual les taxes corresponents a la recollida i al tractament.

19 Les administracions d'àmbit superior poden contribuir a l'assoliment dels objectius Prevenció de residus Cal repensar la prevenció de residus des de l'àmbit municipal Les accions de prevenció tenen molt potencial comunicatiu però a vegades són poc i veure qui té més capacitat per Cal prendre mesures de prevenció en un àmbit supramunicipal Es municipis tenen capacitat d'identificar què és recuperable i què no i liderar accions per a fer canvis. Sistemes d'incentiu econòmic Hi ha voluntat de promoure sistemes de dipòsit i retorn per a envasos a l'amb amb caràcter demostratiu. Nous sistemes de responsabilitat ampliada del productor La major part dels residus de productes no tenen sistemes de responsabilitat ampliada del productor La creació de nous sistemes facilitaria l'assoliment dels objectius per part dels municipis.

20 Moltes gràcies!