FEINA DE RECUPERACIÓ D EDUCACIÓ FÍSICA 3r ESO

Transcripción

1 FEINA DE RECUPERACIÓ D EDUCACIÓ FÍSICA 3r ESO Nom i cognoms:... Curs i grup:... Els alumnes que han suspès l Educació Física de 3r d ESO han de presentar les fitxes d activitats del dossier de FEINES D ESTIU el dia de l examen de recuperació de setembre. La presentació de les fitxes d activitats és imprescindible per poder realitzar l examen de recuperació. A l examen teòric de recuperació del setembre s avaluaran els continguts relacionats amb les activitats del dossier. Els continguts teòrics per realitzar les fitxes d activitats els podeu baixar del Bloc d Educació Física en la pàgina de 3r d ESO i cal presentar només les fitxes d activitats del curs a recuperar per escrit (a mà o a ordinador). A més, el dia de la recuperació del setembre hi haurà proves físiques, per tant, recomanem que feu exercici físic regular durant les vacances. CRITERIS D AVALUACIÓ D EDUCACIÓ FÍSICA PELS EXAMENS DE RECUPERACIÓ DE SETEMBRE El departament d Educació Física ha fixat els següents criteris d avaluació per les proves de recuperació del setembre de 2013: 1. Presentar les fitxes d activitats del dossier de FEINES D ESTIU. La realització de les activitats del dossier d estiu és indispensable per poder realitzar les proves físiques i l examen teòric. 2. Realitzar la prova escrita sobre els temes desenvolupats al llarg del curs i penjats al bloc d educació física S ha d aprovar amb un 5 per poder fer mitjana amb les altres proves. 25% de la nota final 25% de la nota final 3. Realitzar diferents proves físiques i exàmens pràctics realitzats al llarg del curs. 50% de la nota final L alumne haurà de portar roba esportiva per poder fer les proves físiques i exàmens pràctiques, i una bossa amb els estris de neteja i la roba de recanvi.

2 FITXA DE L ESCALFAMENT INDICACIONS Segons la informació anterior, prepara una proposta d escalfament individual. 1. Ha de ser una proposta per dur-la a terme al principi de classe de manera individual. 2. Pensa, anota i descriu els exercicis que inclouries en cadascuna de les fases segons les teves característiques personals i tenint en compte que l activitat posterior que es realitzarà és HANDBOL. 3. Es tracta de plasmar una situació real on només disposaràs de 12 per escalfar tot el cos. FASE 1 EXERCICIS TEMPS Exercicis de les grans masses musculars DIBUIX DESCRIPTIU FASE 2 EXERCICIS TEMPS Estiraments dels diferents grups musculars DIBUIX DESCRIPTIU

3 FASE 3 EXERCICIS TEMPS Exercicis de força DIBUIX DESCRIPTIU FASE 4 EXERCICIS TEMPS Exercicis específics de l activitat DIBUIX DESCRIPTIU

4 A continuació, respon a les següents preguntes: 1. Quines adaptacions fisiològiques que se n deriven d un bon escalfament? 2. Què vol dir incrementar la disponibilitat dels diversos òrgans corporals? 3. Descriu breument l objectiu de cadascuna de les quatre fases de l escalfament. 4. Quines parts corporals has decidit treballar a la part general de l escalfament del teu escalfament? I a la part específica? Relaciona-les amb el treball posterior d handbol. 5. Explica el perquè dels estiraments que has escollit. Quins grups musculars pretens estirar? Seran protagonistes o antagonistes en l activitat posterior? POSA T EN FORMA: LA FORÇA I EL SISTEMA MUSCULAR Llegeix atentament els apunts de la força i el sistema muscular que trobaràs al bloc d educació física en l apartat de 3r d ESO (clica a sobre d aquesta imatge que trobaràs al final de la pàgina) i a continuació fes les següents activitats que se t proposen. QÜESTIONARI DE PREGUNTES CURTES: 1. Si has de traslladar moltes caixes no molt pesades durant més de 10 minuts, quin tipus de força està desenvolupant? 2. Quin tipus de força s avalua amb la prova de salt de longitud amb peus junts que has fet a educació física? 3. L estructura d un múscul està formada per dues parts, quines són? 4. Digues quines són les 3 propietats d un múscul.

5 5. Quan realitzes una flexió de braços al terra, quin és el múscul protagonista quan flexiones els braços? I quan els estires? PROPOSTA D UN CIRCUIT DE FORÇA-RESISTÈNCIA EL MEU CIRCUIT DE FORÇA-RESISTÈNCIA Elabora un circuit de força-resistència de 8 estacions per millorar la força-resistència de 8 grups musculars diferents. Tria un exercici per cadascun d aquests grups i descriulo detalladament (posició inicial, moviment i posició final). Dibuixa l exercici gràficament i decideix quin material faràs servir a cada estació (màrfega, peses, banc, gomes,...). Abans de començar determina el temps que dedicaries a cadascuna de les següents parts: - Temps de treball de cada exercici:... - Temps de descans entre exercicis:... - Durada total del circuit:... Estació nº 1: Exercici de TRÍCEPS Estació nº 2: Exercici de BÍCEPS

6 Estació nº 3: Exercici de PECTORAL Estació nº 4: Exercici de DORSAL Estació nº 5: Exercici de ABDOMINALS Estació nº 6: Exercici de QUÀDRICEPS Estació nº 7: Exercici de DELTOIDES Estació nº 8: Exercici de BESSONS

7 POSA T EN FORMA: LA RESISTÈNCIA Després de llegir els apunts sobre la resistència realitza les següents activitats: 1. E xplica la diferència entre la resistència aeròbica i la anaeròbica. 2. Q uins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna. 3. Assenyala si les següents afirmacions són vertaderes o falses: Els corredors de fons han de tenir molta resistència anaeròbica Un jugador de bàsquet ha de tenir tant resistència aeròbica com anaeròbica El control de les nostres pulsacions ens ajuda a controlar la intensitat de l exercici que realitzem. L oxigen que circula per les artèries i venes és l encarregat de transportar la sang necessària per realitzar exercici. Un bon nivell de resistència permet realitzar algunes activitats quotidianes d una manera més descansada. VERTADER FALS

8 4. Relaciona amb fletxes els diversos exercicis que hi ha a la columna de l esquerra amb els tipus de resistència que trobaràs a la columna de la dreta: metres 2 hores amb bicicleta de muntanya 45 minuts de cursa contínua RESISTÈNCIA AERÒBICA 400m tanques 200m braça 200m llisos RESISTÈNCIA ANAERÒBICA 40 km amb bicicleta 1 hora d aeròbic una excursió a peu de 6 hores Esprint d anada i tornada tot al llarg d un camp de futbol 5. Respon les següents preguntes: - Quin tipus de resistència desenvolupa bàsicament un jugador de bàsquet?... - Per què és bo tenir un nivell de resistència acceptable, encara que no es practiqui de manera habitual cap esport? Per què creus que és important tenir un control de la freqüència cardíaca quan fem un esforç físic? Raona la teva resposta Calcula la teva freqüència cardíaca màxima i la teva zona d activitat. FC màxima = =... pulsacions minut ZONA d ACTIVITAT = 65% de la FC màx =... pulsacions minut

9 85% de la FC màx =... pulsacions minut 7. Digues tres efectes de l entrenament de la resistència sobre el cos humà. FITXA DE CONTROL cursa continua NOM de l'alumne/a:..... Edat:.... Aquesta activitat té tres parts importants: - A la primera, has de fer un exercici pràctic: has de fer una cursa continua de 10 a 20 minuts de durada, intentant no parar. Llavors calcularàs la teva freqüència cardíaca màxima i la zona d activitat. - A la segona, hauràs de prendre les pròpies pulsacions en diferents moments de la cursa. - A la tercera, traspassarem les dades recollides a un gràfic i valorarem si el ritme de pulsacions ha estat el més adequat per un treball aeròbic. CÀLCUL DE DADES PERSONALS Per una activitat de resistència saludable es recomanable fer un seguiment de la freqüència cardíaca i conèixer els marges ideals en què ha de treballar el nostre cor per no patir cap risc i obtenir-ne els màxim beneficis. Aquests marges els podem calcular amb les següents fórmules: - La primera ens marca la freqüència cardíaca màxima a la que podem arribar. - La segona delimita aquesta franja de seguretat anomenada ZONA d ACTIVITAT que suposa el 65% i el 85% del valor de la primera. FCmàx 220ppm edat =.. ppm ZONA D ACTIVITAT 65% de la FCmàx = (FCmàx X 65) / 100 = ppm 85% de la FCmàx = (FCmàx X 85) / 100 =. ppm Calcula la teva freqüència cardíaca i la teva zona d activitat. FC màx = =... pulsacions minut ZONA d ACTIVITAT = 65% de la FC màx =... pulsacions minut

10 85% de la FC màx =... pulsacions minut CONTROL DE LA INTENSITAT DURANT LA SESSIÓ Anota les pulsacions en els diferents moments que a continuació s indiquen. Recorda que farem un càlcul sobre 6 segons i que després hauràs de multiplicar el resultat per 10 si vols conèixer les pulsacions per minut. FC (pulsacions) En repòs (minut 0) REGISTRE DE PULSACIONS PER MINUT (ppm) DURANT LA CARRERA Després de l escalfament (minut 5) Als 8 minuts (85%) Als 10 minuts (65%) Als 12 minuts (85%) DURANT LA RECUPERACIÓ 1 minut de recuperació 3 minuts de recuperació Amb les dades que has obtingut tant durant la carrera com en la recuperació, elabora una gràfica. FC

11 Temps(minuts) Explica breument les conclusions que treus de la gràfica del teu treball de resistència (has aconseguir treballar dins la zona d activitat,...) :... ACTIVITAT D HANDBOL Després de llegir els apunts d handbol contesta les següents preguntes: 1. Qui i en què any va néixer l handbol? Explicar breument com va començar aquest esport. 2. Dibuixa el camp de joc amb totes les línies i mides. 3. Explicar i dibuixar el fonament tècnic de LA PASSADA FRONTAL. 4. Relaciona amb fletxes les columnes següents: Llançament Passada 9 metres 6 metres 3 segons 7 metres servei de banda Per darrera Frontal Lateral De maluc En suspensió Línia d àrea de porteria És obligatori trepitjar la línia Línia de cop franc Temps de possessió de la pilota Línia de penal 5. Respon si és veritat o mentida. El bot s usa molt sovint a l handbol Veritat Mentida Quan una pilota rebutjada pel porter surt per la línia de fons, l equip contrari fa un servei de banda.

12 Pots seguir jugant si l àrbitre et sanciona amb una expulsió Pots fer tres passes amb la pilota sense fer-la botar Pots tenir la pilota fins a 5 segons sense fer-la botar o llançar-la És penal quan passes la pilota al teu porter si és dins l àrea de porteria. És penal si en defensar trepitges la línia de l àrea de porteria ACTIVITAT D HOQUEI Llegeix atentament els apunts de HOQUEI que trobaràs al bloc d educació física en l apartat de 3r d ESO (clica a sobre d aquesta imatge que trobaràs al final de la pàgina) i a continuació fes les següents activitats que se t proposen. 1. Explica breument la història del hoquei. 2. Dibuixa el terreny de joc i posa els noms de les diferents línies. 3. Què és el bully? Quan es realitza? 4. Explica la diferència entre el penal corner i el penal stroke.

13 5. Defineix les següents tècniques: PUSH: SCOOP: TACKLE: 6. Explica un exercici per millorar la conducció de la bola. 7. Creus que el hoquei és un esport perillós? Explica per què.