ANNEX DE GEOLOGIA/HIDROGEOLOGIA

Transcripción

1 Aplicació al delta del Besòs. ANNEX DE GEOLOGIA/HIDROGEOLOGIA Figura A1.1, A1.2 i A1.3 - Talls realitzats pel MOP al Figura A1.4 - Tall elaborat al 2000 pel traçat de la línia 9 del Metro i facilitat per ATM. El traçat es pot observar a la figura A1.9 Figura A1.5 - Tall Riu realitzat per la UPC al 2001 Figura A1.6 - Tall 1 i Tall Costa realitzat per la UPC al 2001 Figura A1.7 - Tall 2 i Tall 3 realitzat per la UPC entre el 2001 i La situació dels talls es pot observar a la figura A1.9 Figura A1.8 - Tall ME i Tall MD realitzat per la UPC entre el 2001 i La situació dels talls es pot observar a la figura A1.9 Figura A1.9 - Mapa amb els traçats del tall 2, tall 3, tall MD, tall ME i tall ATM (figures A1.4, A1,7 i A1.8). Figura A Situació dels dos talls locals elaborats a la zona de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs per la UPC que es poden veure a les figures A1.11 i A1.12. Figura A Perfil geològic transversal al riu Besòs, que travessa la zona de l aparcament de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs, elaborat per la UPC. La situació es pot observar a la figura A1.10. Figura A Perfil geològic paral lel al riu Besòs, elaborat per la UPC. Es remarca amb línies discontinues les zones projectades on no es coneix amb certesa la geologia. La situació es pot observar a la figura A1.10. Figura A Planta de rieres i geològica realitzada per GPO i situació dels talls realitzats per RSE Aplicaciones Territoriales S.A. entre l any 2002 i Figura A Tall 1 realitzat per RSE Aplicaciones Territoriales S.A. a l any 2005 per l estudi del pas de l AVE. La situació es pot observar a la figura A1.13 Figura A Talls realitzats per RSE Aplicaciones Territoriales S.A.al 2002 pel pas de l AVE. La situació es pot observar a la figura A1.13. Figura A Tall realitzat per PAYMA Cotas i RSE Aplicaciones Territoriales S.A. al 2004 pel pas de l AVE. Figura A Geometria i extensió de l aqüífer superficial del Delta del Besòs. Elaborat per la UPC a partir de les dades geològiques i hidràuliques. Figura A Geometria i extensió de l aqüífer profund del Delta del Besòs. Elaborat per la UPC a partir de les dades geològiques i hidràuliques. Figura A Mapa d isobates de la base del quaternari. Elaborat per la UPC. Taula A1.1 Taula de pous introduïts a la base de dades. 60

2 Aplicació al delta del Besòs. Figura A1.1 - Talls realitzats pel MOP al

3 Aplicació al delta del Besòs. Figura A1.2 - Talls realitzats pel MOP al

4 Aplicació al delta del Besòs. Figura A1.3 - Talls realitzats pel MOP al

5 Aplicació al delta del Besòs. Figura A1.4 - Tall elaborat al 2000 pel traçat de la línia 9 del Metro i facilitat per ATM. El traçat es pot observar a la figura A1.9 64

6 Aplicació al delta del Besòs. Figura A1.5 - Tall Riu realitzat per la UPC al

7 Aplicació al delta del Besòs. Figura A1.6 - Tall 1 i Tall Costa realitzat per la UPC al

8 Aplicació al delta del Besòs. 0 5 m Tall m Tall m m Figura A1.7 - Tall 2 i Tall 3 realitzat per la UPC entre el 2001 i La situació dels talls es pot observar a la figura A1.9 67

9 Aplicació al delta del Besòs. Tall ME 0 5 m 15 Aq m Aqüífer 0 5 m Tall MD Figura A1.8 - Tall ME i Tall MD realitzat per la UPC entre el 2001 i La situació dels talls es pot observar a la figura A

10 Aplicació al delta del Besòs. Figura A1.9 - Mapa amb els traçats del tall 2, tall 3, tall MD, tall ME i tall ATM (figures A1.4, A1,7 i A1.8). 69

11 C RÍU BESÓS A B 200m D Tall perpendicular al riu Besòs Tall paral lel al riu Besós Figura A Situació dels dos talls locals elaborats a la zona de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs per la UPC que es poden veure a les figures A1.11 i A

12 Fondària ( ) 0 A Piez- 6 Pç.Trueta S2 (73) S2 (98) S1 (73) S3 (98) Piez- 1 Piez- 2 B 5 Aparcament Llegenda: Reblert Antròpic Aqüífer superficial Llims i argil.les amb restes de matèria orgànica Graves i gravetes amb sorres grolleres Sorra fina amb matriu llimosa Sorra i grava grollera Sorra marró Aqüitard Llims i argiles plàstiques Aqüífer profund Graves poligèniques amb sorra fina-mitja Sòcol Pissarres A Figura A Perfil geològic transversal al riu Besòs, que travessa la zona de l aparcament de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs, elaborat per la UPC. La situació es pot observar a la figura A

13 0 Pi Maragall 34 Pou 2 (Lujan) Piez- 4 S1 (73) Aparcament S3 (73) Piez- ACA-61 NW-SE Culumna projectada ACA Figura A Perfil geològic paral lel al riu Besòs, elaborat per la UPC. Es remarca amb línies discontinues les zones projectades on no es coneix amb certesa la geologia. La situació es pot observar a la figura A

14 Figura A Planta de rieres i geològica realitzada per GPO i situació dels talls realitzats per RSE Aplicaciones Territoriales S.A. entre l any 2002 i

15 Figura A Tall 1 realitzat per RSE Aplicaciones Territoriales S.A. a l any 2005 per l estudi del pas de l AVE. La situació es pot observar a la figura A

16 Figura A Talls realitzats per RSE Aplicaciones Territoriales S.A.al 2002 pel pas de l AVE. La situació es pot observar a la figura A

17 Figura A Tall realitzat per PAYMA Cotas i RSE Aplicaciones Territoriales S.A. al 2004 pel pas de l AVE. PAYMA COTAS-RSE,

18 Santa Coloma de Gramanet Badalona Santa Coloma de Gramanet Badalona Barcelona Barcelona Sant Adrià del Besòs Sant Adrià del Besòs Estudi dels impactes hidrogeològics per l'extracció d'aigües subterrànies al parking municipal de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs Geometria dels Aqüífers Estudi dels impactes hidrogeològics per l'extracció d'aigües subterrànies al parking municipal de la Plaça de la Vila de Sant Adrià del Besòs Geometria dels Aqüífers Llegenda Llegenda Parking Municipal Parking Municipal Aqüífer superficial del Delta Aqüífer profund del Delta Terme Municipal Terme Municipal Tram transport metropolità de Barcelona Escala gràfica Contorn extrapolat aq. profund Escala gràfica Figura A Geometria i extensió de l aqüífer superficial del Delta del Besòs. Elaborat per la UPC a partir de les dades geològiques i hidràuliques. Figura A Geometria i extensió de l aqüífer profund del Delta del Besòs. Elaborat per la UPC a partir de les dades geològiques i hidràuliques. 77

19 Figura A Mapa d isobates de la base del quaternari. Elaborat per la UPC. 78

20 Font d informació Projecte Nºpous ACA, Agéncia Catalana de l Aigua, (1995). Recopilació Hidrogeologia de l àrea 404, fluvio-deltaic del Besòs. Annex d inventari. ACA 147 GISA, Dragados, Necso, Comsa i Sorigue, RSE (2002) Línia 9 del FMB. Tram 4T Sagrera TAV-Gorg. Infraestructura i Estacions. Estudi geològic, hidrogeològic i 8 Geotècnic. IT GISA, RSE, ICC (2004). Seguiment geològic-geotècnic dels sondatges d auscultació de la línia 9 del metro de Barcelona. IT-04065, AR ATM, RSE, ICC (2001). Línia 9 del FMB. Tram 4t. Estudi geològic, hidrogeològic i 33 geotècnic. GISA, UTE Triangle línia 9, RSE (2005). Treballs de reconeixement hidrogeològic i anàlisi preliminar mitjançant simulació numèrica d alternatives de rebaixament del 2 N.P. a l excavació del pou de tuneladora de la L9. Tram IV-Via Trajana. GISA, UTE Gorg Línia L9 i RSE, març (2004). Lína 9 del FMB. Tram 4T. Túnel. 2 Pas del riu Besòs. Geologia i geotècnia. Sondatges SD-25, SD-26. IT ATM i ICC, (2000). LÍNIA 9: Estudi geològic, hidrogeològic i geotècnic. 31 GISA, TYPSA (2002). Projecte de la línia 9 de metro de Barcelona. Tram 4t Bon 25 Pastor-Can Zam. Infraestructura i Estacions. TA-TM MO. Ministerio de Fomento, SENER, GPO (2005) Estudio informativo complementario de la línea de alta velocidad. Madrid Barcelona frontera francesa tramo: La 29 Sagrera - Nudo de la Trinidad. Barcelona. Tomo II. ADIF, Geoconsult i Sener, (2005). Proyecto contractivo de plataforma del tramo La Torrasa- Sants (Barcelona), en la línea de alta velocidad Madrid-Zaragoza- 8 Barcelona-Frontera Francesa ADIF, Sacyr i CECAM, (2005). Modificado Nº1 al proyecto constructivo de plataforma del tramo La Torrassa-Sants (Barcelona), en la línea de Alta Velocidad 7 Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera Francesa. Anejo Nº3: Geología ADIF, Cygsa consultores, Geocisa S.A. i AP*, (2004). Línia de alta velocidad. Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera Francesa. Tramo L Hospitalet-La Torrassa 20 Ajuntament de Badalona, RODIO, S.A., Perforaciones LUJAN S.L., (2001). Corte litológico del "POZO Nº1" para la captación de agua de la capa freática de alrededor 4 de la Estación de TMB de Barón de Viver Ajuntament de Badalona, Geopayma (2002). Estudio Hidrológico Para la Evaluación de la Capacidad de Extracción de Agua del Terreno. Informe nº: G02/66. 6 EUSAB (2004). Aixecament de 15 piezòmetres a Sant Adrià de Besòs per a 5 Estacionaments Urbans de Sant Adrià de Besòs S.A. SGAB, (1940). Corte geológico de los terrenos atravesados al construir el pozo nº1 1 en la finca que en Sta. Coloma de Gramanet posee Sta. Coloma Industrial S.A. SGAB, (1969). Corte geológico del sondeo de 0.60m en el pozo Monsolis Nº2 1 SGAB, (1968). Corte geológico en el pozo Sta. Coloma Regantes 2 Emilio Ramos i Adrià Garriga, (2007). Columnes de tres sondeigs realitzats durant els 2006 i principis de 2007 a Sant Adrià del Besòs per la caracterització hidrològica dels aqüifers. S. Riera-Mora and A. Esteban-Amat, abril Vegetation history and human activity during the last 6000 years on the central Catalan coast (northeastern Iberian Peninsula)Servei C-T de Gestió i Evolució del Paisatge, Divisió 1, Universitat de Barcelona, Barcelona,23pp. EUSAB, Mediterrània de Geoserveis, (2004). Estudi Hidrogeològic. Installacio Piezometre Carrer Dr.Fleming Barri del Besòs. 1 EUSAB, Mediterrània de Geoserveis, (2003). Estudi Hidrogeològic. Installacio Piezometres Plaça Dr.Trueta Passeig de la Rambleta 2 EUSABTECSOL, Mediterrània de Geoserveis (2002). Instalació de Piezometres i Assaigs de Bombeigs al Terme de Sant Adrià del Besòs. 4 Arxiu GHS UPC 13 Taula A1.1 - Taula on es mostra quins arxius han estat usats i quants pous aporta cada un. Línia 9 AVE Altres

21 Aplicació al delta del Besòs ANNEX DE TALLS INTERPRETATS Figura A2.1 Mapa que mostra la situació dels talls Figura A2.2 - Talls longitudinals L5 i L1. Figura A2.3 - Talls longitudinals L2 i L2_3. Figura A2.4 - Talls longitudinals L3 i L3_4. Figura A2.5 - Tall longitudinal L4. Figura A2.6 - Tall longitudinal Riu Figura A2.7 - Tall longitudinal Costa (part SW). Figura A2.8 - Tall longitudinal Costa (part NE). Figura A2.9 - Tall transversal T2 (part SW). Figura A Tall transversal T2 (part NE). Figura A Tall transversal T3. Figura A Talls transversals T5 i T4. 80

22 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.1 Mapa que mostra la situació dels talls 81

23 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.2 - Talls longitudinals L5 i L1. 82

24 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.3 - Talls longitudinals L2 i L2_3. 83

25 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.4 - Talls longitudinals L3 i L3_4. 84

26 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.5 Tall longitudinal L4. 85

27 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.6 - Tall longitudinal Riu. 86

28 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.7 - Tall transversal Costa (SW). 87

29 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.8 - Tall transversal Costa (part NE). 88

30 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.9 Tall transversal T2 (part SW). 89

31 Aplicació al delta del Besòs Figura A2.10 Tall transversal T2 (part NE). 90

32 Aplicació al delta del Besòs Figura A Tall transversal T3. 91

33 Aplicació al delta del Besòs Figura A Talls transversals T5 i T4 92

34 Aplicació al delta del Besòs. ANNEX DE MAPES Figura A3.1 - Mapa del delta del Besòs amb la situació dels 372 introduïts a la base de dades Figura A3.2 Mapa de isòbates del sòcol obtingut a partir de les interpretacions dels talls. Figura A3.3 Mapa de isòbates del sostre de la primera progradació obtingut a partir de les interpretacions dels talls. Figura A3.4 Mapa de isòbates del sostre de la unitat transgressiva obtingut a partir de les interpretacions dels talls. 93

35 Figura A3.1 - Mapa del delta del Besòs amb la situació dels 372 introduïts a la base de dades 94

36 Figura A3.2 Mapa de isòbates del sòcol obtingut a partir de les interpretacions dels talls. 95

37 Figura A3.3 Mapa de isòbates del sostre de la primera progradació obtingut a partir de les interpretacions dels talls. 96

38 Figura A3.4 Mapa de isòbates del sostre de la unitat transgressiva obtingut a partir de les interpretacions dels talls. 97