Dossier de recuperació de la FISICA I QUIMICA de tercer d ESO

Transcripción

1 Dossier de recuperació de la FISICA I QUIMICA de tercer d ESO Alumne/a 1

2 Xifres significatives Anomenem xifres significatives totes les xifres que s escriuen a partir de la primera que no és zero. Quantes xifres significatives te cada numero? Xifres significatives 4,530 0,003 Xifres significatives 23, ,0 23,0 4,067 0, ,23 7, ,5-00,455 31,2 55,15 1,567 3e,d9 37, ,cvfe 20, , , ,00 000,003 0, , , , ,34 3,1416 2, ,

3 Arrodoniment de números Escriu els següents números amb tants decimals com indica el requadre: 16, , , , , , ,

4 3, Completa la taula: Tractament de dades experimentals Resultat mesura 1. 13, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,61 Error absolut Error relatiu Valor màxim del error absolut Valor màxim del error relatiu Dispersió del error absolut Dispersió del error relatiu Mitja aritmètica: 4

5 4,26 mm (mil limetres) Utilització de la notació científica Expressa en unitats sense cap prefix 8500 kg (quilograms) 200 fs (femtosegons) 20 μa (microampers) 20 ma (mil liampers) 34 kv ( quilovolts) 47 nc (nanocouloms) 0,39 MN (meganewtons) 4 Gb ( gigabyts) 2 Tb (terabyts) 345 Mb (megabyts) 345 hpa (hectopascals) 0,004 m 2 a mm 2 0,056 Ms a ks 9 x 10 9 mm a Pm 0,00006 fs a ms 12 hg a g 5,4678 m 2 a cm 2 4 x 10-3 Gm a m nc a C Resultat Canvis d unitats 5

6 Expressar en potencies de deu ,01 0, ,34 0, FACTORS DE CONVERSIÓ Un factor de conversió és una operació matemàtica, per a fer canvis d'unitats de la mateixa magnitud, o per a calcular l'equivalència entre els múltiples i submúltiples d'una determinada unitat de mesura. Dit amb paraules més senzilles, un factor de conversió és "un compte" que permet expressar una mesura de diferents formes. Exemples freqüents d'utilització dels factors de conversió són: Canvis monetaris: euros, dòlars, pessetes, lliures, pesos, escuts... Mesures de distàncies: quilòmetres, metres, milles, llegües, iardes... Mesures de temps: hores, minuts, segons, segles, anys, dies... 6

7 Canvis en velocitats: quilòmetre/hora, nusos, anys-llum, metres/segon... de a 72 m/s km/h 100 km/h m/s 34 cm/s m/s 300 kg/m 3 g/cm 3 7,5 g/cm 3 Kg/m 3 45 atm mb 50 mb b 10 5 N/m 2 atm 450 mmhg N/m 2 32 atm mmhg Múltiples i submúltiples yotta Y 10-1 deci d zetta Z 10-2 centi c exa E 10-3 mil li m peta P 10-6 micro µ tera T 10-9 nano n 10 9 giga G pico p 10 6 mega M femto f 10 3 quilo k atto a 10 2 hecto h zepto z 10 1 deca da yocto y 7

8 Passar a 3 Y E 10 Z G 10 3 c da 10 3 M f 45 h T n k 34 G T 10 3 da m f p 45 µ a 10 k d 8

9 Operacions amb potències de deu Efectueu les operacions: Columna x fila 3,4 x x10-1 5x x ,7x x ,0002 9

10 Operacions amb xifres significatives Efectua les següents sumes: A) 23, ,34 + 2, , 00 = B) 0, , , ,0 = C) 22,44 + 6, , 67 45,0 = Efectua les següents multiplicacions: A) 72,01 x 32,0001 = B) 0,082 x 530,00 = C) 32,45 x 45, 0 = Efectua les següents divisions: A) 34,01 : 46, 00 = B) 90,23 : 15, 320 = C) 34,001 : 15, 1 = Efectua les següents potencies: A) (96,01) 2 = B) (45,001) 3 = C) (78,3) 4 = Efectua les següents multiplicacions: A) (3,02 x 10 4 ) x ( 45, 003 x 10-2 ) = B) (22,44 x 10-3 ) x ( 33,8 x 10-1 ) = C) (6,023 x ) x ( 1,6 x ) = Efectua les següents divisions: A) ( 3,06 x ) : ( 45,89 x ) = B) ( 0,082 x ) : ( 1,01 x 10 5 ) = C) ( 1,115 x 10 3 ) : ( 5,67 x 10 6 )= 10

11 Tractament de dades 1) Al efectuar una mateixa mesura diferents científics han obtingut les següents dades: 72,1 m ; 71,9 m ; 72,3 m ; 72,2 m ; 72,4 m ; 71,9 m ; 72, 2 m Calculem: La mitjana aritmètica El valor verdader L error absolut de la tercera i quarta mesura Les unitats de l error absolut de la cinquena mesura L error relatiu de quarta mesura L error el tan per cent de la tercera mesura. 2) Al efectuar una mateixa mesura diversos científics han obtingut les següents mesures: 90,12 m 2 ; 89,09 m 2 ; 90,23 m 2 ; 88,01 m 2 ; 90, 24 m 2 ; 90, 04 m 2 ; 89, 89 m 2 Hi ha un científic que ha actuat de mala fe, qui és? Què creus que haurem de fer amb aquesta mesura? Calculem: La mitjana aritmètica El valor verdader L error absolut de la tercera i quarta mesura Les unitats de l error absolut de la cinquena mesura L error relatiu de quarta mesura L error el tan per cent de la tercera mesura. 11

12 Estats d agregació de la matèria Estat Gasós Què vol dir que els gasós són: A) Compressibles B) Què flueixen C) Què no tenen forma pròpia D) Què no tenen volum Amb les idees que has expressat abans fes el següent. Definició: Estat líquid Què vol dir que els líquids són: A) No tenen forma B) Són difícilment compressibles C) Flueixen Amb les idees que has expressat abans fes el següent. Definició: 12

13 Estat sòlid Què vol dir que els sòlids són: A) Tenen una forma definida B) Tenen un volum propi C) Són rígids Amb les idees que has expressat abans fes el següent. Definició: Lleis dels gasos: A) Llei de Boyle i Mariotte B) Variació de la pressió d un gas amb la temperatura a volum constant. C) Variació del volum d un gas amb la temperatura a pressió constant. 13

14 Definició de gas Es denomina gas a l'estat d'agregació de la matèria que no té forma ni volum propi. La seva principal composició són molècules no unides, expandides i amb poca força d'atracció, fent que no tinguin volum i forma definida, provocant que aquest s'expandeixi per a ocupar tot el volum del recipient que la conté, pel que fa als gasos les forces gravitatòries i d'atracció entre partícules resulten insignificants. És considerat en alguns diccionaris com sinònim de vapor, encara que no cal confondre els seus conceptes, ja que el terme de vapor es refereix estrictament per a aquell gas que es pot condensar per pressurització a temperatura constant. Gas, substància en un dels tres estats diferents de la matèria ordinària, que són el sòlid, el líquid i el gasós. Els sòlids tenen una forma ben definida i són difícils de comprimir. Els líquids fluïxen lliurement i estan limitats per superfícies que formen per si sols. Els gasos s'expandeixen lliurement fins a omplir el recipient que els conté, i la seva densitat és molt menor que la dels líquids i sòlids. Preguntes: 1.- Quins són els estat d agregació de la matèria? 2.- Que vol dir que els gasos s expandeixen. 3.- Que vol dir la paraula pressurització.? 4.- Quina diferencia hi ha entre un vapor i un gas? 5.- Que vol dir la paraula: flueix 6.- Que vol dir la paraula condensació. 14

15 GRAFICS (Dibuixa els següents gràfics) a/ X Y b/ c/ X Y d/ X Y e/ X Y f/ g/ h/ X Y X Y X Y X Y

16 Pressió I P = F/s (Aplicant la formula ompliu els recuadres) s 40 N 50 kg 0,4 N 3 m 2 40 cm 2 33 mm 2 Ompliu cada quadre amb el valor de la velocitat (expressat en SI) que resulta d operar amb el valor de la columna i la fila corresponent. Pressió II Recordatori: Pa = 1013 hpa = 760 mm Hg = 1013 mb = 1,013 b = 1,034 kg/cm 2 = 101,3 kpa = 1 atm 16

17 NOTA: la unitat kg/cm 2 s utilitzava, abans, per mesurar la pressió dels neumàtics dels cotxes. Efectueu els següents canvis d unitats: a) 3450 Pa a mm Hg b) 301 hpa a kg/cm 2 c) 300 mm Hg a mb d) 150 mb a b e) 345 b a kg/cm 2 f) 34 kg/cm 2 a kpa g) 35 atm a kpa h) 308 hpa a kpa i) 4 atm a mb j) 3400 mb a atm L olla de pressió D acord amb la pressió atmosfèrica, quan ens disposem a cuinar en una olla, hi ha una temperatura màxima que s aconsegueix independentment de si augmentem o disminuïm la flama o la vitroceràmica, segons quin sigui el sistema que tinguem. Augmentant la flama no es redueix el temps de cocció de l aliment, perquè no aconseguim que augmenti la temperatura de l aigua, sinó evaporar-la més ràpidament i, per tant, que haguem d afegir-.hi encara més aigua. Això si no és que utilitzem una olla a pressió. Aquest invent, que primer es va denominar digestor de vapor, el va crear el científic francès Denis Papin el 1679 en el marc de la Royal Society. Era un recipient amb una tapa hermètica que permetia una pressió superior a l atmosfèrica i així la temperatura d ebullició de l aigua també era major. L artefacte, per si de cas, tenia també una vàlvula de seguretat, element que es manté a les olles de pressió actuals. Ara, però, també tenen altres sistemes per millorar l eficiència i la seguretat. Així, hi ha una vàlvula de saturació que fa que quan comenci la cocció surti l aire que queda a l olla i que dificulta l evaporació i es tanca per fer augmentar la pressió a l interior. En cas que l aire no surti, s evita que olla esclati amb una vàlvula de seguretat que, a tot estirar, fa que la tapa de d olla es deformi i salti. En una olla de pressió, la pressió interna arriba a ser 1,40 kg/cm 2, i això fa que la temperatura d ebullició de l aigua sigui de 130ºC. No és gaire més de l habitual, però és suficient pera aconseguir que la velocitat de les reaccions de cocció augmenti deu vegades. Serret, C (2002). Guia curiosa del menjar. Barcelona: ara A) Fes un resum del text (no pot ser més llarg que l espai deixat). 17

18 B) Quina és l idea principal. Qüestionari: 1.- El text diu que en una olla a pressió s assoleix una pressió de 1,40 kg/cm 2. Quin és el seu valor en Pa. 2.- El text diu que la temperatura d ebullició es de 130º C. A quants graus Kelvin equival? 3.- Si una vàlvula de seguretat està formada per una peça metàl lica sostinguda per la pressió del vapor que surt per un forat de 0,5 mm 2. Quina a de ser la massa de la peça per tal que no surti disparada. 4.- Què et sembla a dalt d una muntanya el aigua bull a més o menys temperatura que en el fons d una mina? 6.- La pressió atmosfèrica de Lluna es molt petita, menys d una mil lèsima que la de la terra. Com ho faries per fer una sopa. 7.- La pressió atmosfèrica normal és, aproximadament, de 1000 hpa. Si el nostre cos té una superfície de 1 m 2. quina és la força que actua sobre nosaltres? 18

19 8.- Si la pressió atmosfèrica normal fora, aproximadament, de 500 hpa. I el nostre cos tingues una superfície de 2 m 2. quina és la força que actua sobre nosaltres? Llei de Boyle i Mariotte (III) ( P 1 V 1 = X ) Calculeu P 1 V/ X 3 atm.x m 3 3 x 10 4 Pa x cm hpa x l 3 l 3 cm 3 3 m 3 3 dl Feu l aproximació 1 atm = 10 5 Pa 19

20 Llei de Boyle i Mariotte (II) ( P 1 V 1 = P 2 V 2 ) Si P 2 = 3 atm calculeu V 2 P/ V 3 atm. 3 x 10 4 Pa 700 hpa 3 l 3 cm 3 3 m 3 3 dl Feu l aproximació 1 atm = 10 5 Pa 20

21 Llei de Boyle i Mariotte (I) ( P 1 V 1 = P 2 V 2 ) Si V 2 = 4 l calculeu P 2 P/ V 3 atm. 3 x 10 4 Pa 700 hpa 3 l 3 cm 3 3 m 3 3 dl Feu l aproximació 1 atm = 10 5 Pa Els canvis d estat. 1.- Completa la taula: Sòlid Líquid Gasós 21

22 2.- Completa la taula des del punt de vista dels intercanvis d energia: Sòlid Líquid Gasós 3.- Lleis de la Fusió Lleis de la vaporització Lleis de la ebullició Diferencia i semblances entre ebullició i vaporització 7.- Balanç energètic de la ebullició i la vaporització. 22

23 Llegiu el text: La presión de vapor o más comúnmente presión de saturación es la presión, para una temperatura dada, en la que la fase líquida y el vapor se encuentran en equilibrio dinámico; su valor es independiente de las cantidades de líquido y vapor presentes mientras existan ambas. Este fenómeno también lo presentan los sólidos; cuando un sólido pasa al estado gaseoso sin pasar por el estado liquido (proceso denominado sublimación o el proceso inverso llamado deposicitación o sublimación inversa) también hablamos de presión de vapor. En la situación de equilibrio, las fases reciben la denominación de líquido saturado y vapor saturado. Esta propiedad posee una relación inversamente proporcional con las fuerzas de atracción intermoleculares, debido a que cuanto mayor sea el módulo de las mismas, mayor deberá ser la cantidad de energía entregada (ya sea en forma de calor u otra manifestación) para vencerlas y producir el cambio de estado. Imaginemos una burbuja de cristal en la que se ha realizado el vacío y que se mantiene a una temperatura constante; si introducimos una cierta cantidad de líquido en su interior éste se evaporará rápidamente al principio hasta que se alcance el equilibrio entre ambas fases. Inicialmente sólo se produce la evaporación ya que no hay vapor; sin embargo a medida que la cantidad de vapor aumenta y por tanto la presión en el interior de la ampolla, se va incrementando también la velocidad de condensación, hasta que transcurrido un cierto tiempo ambas velocidades se igualan. Llegados a este punto se habrá alcanzado la presión máxima posible en la ampolla (presión de vapor o de saturación) que no podrá superarse salvo que se incremente la temperatura. El equilibrio dinámico se alcanzará más rápidamente cuanto mayor sea la superficie de contacto entre el líquido y el vapor, pues así se favorece la evaporación del líquido; del mismo modo que un charco de agua extenso pero de poca profundidad se seca más rápido que uno más pequeño pero de mayor profundidad que contenga igual cantidad de agua. Sin embargo, el equilibrio se alcanza en ambos casos para igual presión. El factor más importante que determina el valor de la presión de saturación es la propia naturaleza del líquido, encontrándose que en general entre líquidos de naturaleza similar, la presión de vapor a una temperatura dada es tanto menor cuanto mayor es el peso molecular del líquido. Exercici de vocabulari científic: Expressió presión de saturación Significat presión 23

24 temperatura equilibrio dinámico sublimación fuerzas de atracción intermoleculares, vapor saturado peso molecular Feu un resum del text: 8.- Concepte de pressió de vapor Feu una lectura del text i contesteu les preguntes del final: Humedad relativa Quizás no te hayas preguntado nunca por qué se empaña el espejo del baño cuando nos duchamos con agua caliente y no con agua fría o por qué echamos humo por la boca y la nariz los días fríos de invierno o el motivo por el que se empaña un vaso cuando le echamos una bebida fría y no lo hace con una caliente o... 24

25 Todos estos fenómenos y muchos más se deben a que en el aire hay una cierta cantidad de agua disuelta: la llamamos humedad. La máxima cantidad de agua que puede haber disuelta en el aire (la solubilidad) depende de la temperatura del aire: a mayor temperatura, mayor solubilidad. Si tenemos aire húmedo y lo enfriamos rápidamente, disminuye la solubilidad del agua y el exceso de agua que no puede estar disuelto, forma pequeñas gotas en forma de niebla o de vaho. Así el aire que expulsamos por la boca tiene agua disuelta. Si soplas en tu habitación caliente no sucede nada, pues el agua sigue disuelta en el aire; ahora bien, si soplas sobre el cristal que está frío o en la calle, donde la solubilidad del agua es menor por estar más frío, el exceso de agua que no puede estar disuelto, pasa a estado líquido formando diminutas gotas sobre el cristal o en el aire. Humedad relativa Es el porcentaje de saturación de agua que tiene el aire. Por ejemplo: a 30º C se pueden disolver 30 g de agua en 1m 3, si sólo hay disueltos 15g, la humedad relativa es del 50%. Nos basaremos en el llamado punto de rocío, temperatura a partir de la cual el agua se condensa. El punto de rocío es un parámetro de humedad. Es la temperatura a partir de la cual el vapor de agua comienza a condensarse, por un proceso de enfriamiento, en pequeñas gotitas de agua y a presión constante. Se llama Humedad absoluta a la cantidad de vapor de agua (generalmente medida en gramos) por unidad de volumen de aire ambiente (medido en metros cúbicos). Es uno de los modos de valorar la cantidad de vapor contenido en el aire, lo que sirve, con el dato de la temperatura, para estimar la capacidad del aire para admitir o no mayor cantidad de vapor. 1.- Que es la humitat absoluta? 2.- Que es la humitat relativa? 3.- Quina funció te la suor? 25

26 4.- Perquè es produeix la xafogor. Exercicis Completa les frases següents: El pas de l estat líquid al gasós s anomena El pas de l estat líquid al sòlid s anomena L aigua en estat gasós es coneix com a La immensa majoria dels sòlids tenen una densitat que la del líquid corresponent. Una substància sublima quan passa directament de a La densitat del gel a 0ºC és que la de l aigua a la mateixa temperatura. Una massa de 50 g d alcohol es transforma, en congelar-se, en g d alcohol sòlid. Un volum de 50 cm 3 d aigua inicialment a 4ºC es transforma, en congelar-se, en cm 3 de gel a 0ºC. (Dades: densitat del gel: 915 kg/m 3 ; densitat de l aigua a 4ºC: 1000 kg/m 3 ) Contesta: 1.- Per mitjà de curoses mesures es comprova que 1000 cm 3 d aigua a 4ºC produeixen, en solidificar-se, 1090 cm 3 de gel. a) Els 1000 cm 3 d aigua tenen la mateixa massa que 1090 cm 3 de gel? Raona-ho. b) Calcula, a partir de les dades anteriors, quina és la densitat del gel. c) Calcula quin serrà el volum que arribarà a ocupar el gel obtingut en la solidificació de 2,00 kg d aigua. d) Si es fonen 2,00 dm 3 de gel i l aigua obtinguda s escalfa fins a la temperatura de 4ºC, quin volum d aigua s obtindrà? 26

27 2.- El vapor d aigua és visible? El baf que observem a la superfície d una olla que conté brou bullint, és vapor d aigua? 3.- Calcula l energia calorífica despresa en condensar-se 10 grams de vapor d aigua a 100ºC i pressió atmosfèrica normal, i obtenir aigua líquida a 100ºC. 4.- Un dels compostos formats per fluor, clor i carboni que destrueixen la capa d ozó de l atmosfera és el CClF 3. Aquest compost té un punt d ebullició de 23,8ºC, la seva calor d evaporació és de 180,2 J/g i la seva densitat en estat líquid és d 1,47 g/cm 3. Quina és l energia necessària per vaporitzar totalment 10,0 cm 3 de CClF 3 sense que en variï la temperatura? Dades: Calor de fusió del gel: 334,4 kj/kg Calor de vaporització de l aigua: 2255 kj/kg 27

28 Densitat I d = m/v massa v 10 g 70 mg 32 kg 1 cm 3 10 mm 3 1 m 3 1 dm 3 40 ml Me gustan mis errores, no quiero renunciar a la libertad deliciosa de equivocarme Charles Chaplin Ompliu cada quadre amb el valor de la densitat que resulta d operar amb el valor de la columna i la fila corresponent. Passeu al SI els diferents valors de la densitat calculats anteriorment (cal utilitzar factors de conversió) 28

29 Densitat II V = m/d massa d 10 g 70 mg 32 kg 45g/cm 3 10 g/mm kg/m 3 1 kg/dm 3 40 mg/ml Si no te equivocas de vez en cuando, quiere decir que no estás aprovechando todas las oportunidades.woody Allen Ompliu cada quadre amb el valor del volum que resulta d operar amb el valor de la columna i la fila corresponent. Passeu al SI els diferents valors del volum calculats anteriorment (cal utilitzar factors de conversió) 29

30 Densitat III m = d x v V d 10 cm 3 70 dm 3 3 l 45g/cm 3 10 g/mm kg/m 3 1 kg/dm 3 40 mg/ml Ningún viento es favorable para el hombre si no sabe a dónde va (Séneca) Ompliu cada quadre amb el valor de la massa que resulta d operar amb el valor de la columna i la fila corresponent. Passeu al SI els diferents valors de la massa calculats anteriorment (cal utilitzar factors de conversió) 30

31 Àtoms i molècules 1.- Què és un àtom? 2.- Entre quins valors varia la mida dels àtoms (expressa el resultat en pm)? 3.-Parts en les que podem dividir un àtom. 4.- Què hi ha dins d un àtom? 5.- Completa la següent taula: Massa Protó Neutró Electró Càrrega elèctrica En quin lloc de l àtom es troba Comentari: - La carrega elèctrica del electró rep el nom d unitat de carrega elèctrica natural - La paraula electró ve del grec i vol dir Àmbar 6.- Què és el CERN? (Per contestar aquesta pregunta utilitza Internet) 7.- Què és el nombre atòmic d un àtom? 8.-Què és un element químic? 9.- Com estan els elements ordenats en la taula periòdica? 31

32 10.- Mirant la taula periòdica anomena els elements del període que comença pel K i els elements del grup que conté al K Anomena els dos elements més abundants en l escorça terrestre. 12.-Anomena els dos elements molt abundants en l atmosfera terrestre Què son els isòtops? (La paraula isòtop ve del grec. És una paraula composta per igual i lloc i vol dir elements que es col loquen en el mateix lloc en la taula periòdica) Què és la radioactivitat? 15.- Quins són els perills de les radiacions? 16.- Concepte de massa d un àtom i el de massa atòmica relativa Massa atòmica relativa d un element Què és un ió? 19.- Definició de catió i anió. 32

33 20.- Que vol dir: Sr 2+ ; Br - ; Fe 3+ ; Ni Què és una molècula d un element? 22.-Què és una molècula d un compost químic? 23.- Què és la massa molecular relativa? Activitat: Gestió de la informació continguda en un text científic. Objectius: a) Lectura d un text científic b) Extracció d informació d un text científic c) Relacionar la informació continguda en el text amb les idees prèvies desenvolupades a classe. d) Buscar el sentit del que fem Repàs d idees prèvies A classe fins ara hem estudiat el següent: Cal definir els següents conceptes: Definició de fenomen físic i fenomen químic 33

34 Definició de magnituds. Què és mesurar? Sistemes d unitats de les diferents magnituds. Factors de conversió d unitats Treball amb xifres significatives. Notació científica Caràcter aproximat de les mesures. Les propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos. Variació del volum d un gas amb la pressió. (Llei de Boyle i Mariotte) 34

35 Variació del volum i de la pressió d un gas amb la temperatura (Llei de Charles i Gay-Lussac) Escala absoluta de temperatures. Concepte de densitat. Els canvis d estat Fusió-solidificació Vaporització Sublimació Estudi de la taula periòdica. Definició l element químic. Els elements Durant mil lennis, els filòsofs s'han preguntat sobre la naturalesa de la matèria, sobre què estan fets els sòlids, líquids i gasos que ens componen i ens envolten. 35

36 Aristòtil afirmava que les substàncies materials estaven compostes d'aire, terra, foc i aigua en diferent proporcions. Aquesta opinió va dominar fins a finals del segle XVII, època en la qual Robert Boyle va iniciar la interpretació moderna de la naturalesa real dels elements químics. A principis del segle XIX, John Dalton va proposar que els elements estaven composts per àtoms, idèntics. Gairebé un segle més tard els químics van saber que això no era estrictament cert: l'element nitrogen, per exemple, està constituït principalment per un tipus d'àtom, però sempre hi ha presents una minoria d'àtoms lleugerament més pesats, tant en l'element nadiu com en els seus compostos químics. Els àtoms pesats tenen propietats químiques gairebé tan iguals a les dels més lleugers. Els dos tipus d'àtoms, s anomenen isòtops, no se separen durant les transformacions químiques. Com se sap que existeixen els isòtops? La resposta és que poden distingir-se per mitjans físics; per exemple, fent que els isòtops, o un compost que els contingui, sedimenti en un camp gravitatori potent, en el qual el més pesat s'enfonsa amb major rapidesa. La majoria dels elements són barreges d'isòtops; el nitrogen solament té dos, però alguns tenen varis. En l'actualitat els isòtops poden separar-se de manera rutinària (com ho prova la bomba atòmica, que està feta a força d'un isòtop escàs del metall urani que ha estat separat de la barreja natural), i avui dia poden adquirir-me productes químics enriquits amb determinats isòtops, o fins i tot que contenen exclusivament un isòtop, per al seu ús en investigació i medicina. De fet, pel que es refereix a la vida diària, ens trobem només amb uns trenta elements químics, i en general es troben en combinació entre si. Rarament veiem elements lliures. Exemples: a) El carboni elemental és bastant comú, en forma de carbó i sutge; també apareix, més rarament, com diamant. b) El sofre elemental apareix en deus sulfurosos, a vegades forma una tel blanosa sobre l'aigua d'estanys contaminats, i pot extraure ns de mines. c) El or, molt rarament, en palletes. El mateix ocorre, amb menor freqüència, amb alguns metalls preciosos tals com el platí i el pal ladi. Pel que es refereix als elements no combinats visibles en les parts habitables d'aquest planeta, això és gairebé tot, encara que sembli haver moltíssim ferro elemental en el nucli de la Terra, potser amb altres elements lliures en ell o al seu al voltant. El numero d'elements visibles en la superfície de la terra es completa en alguns invisibles: els quals en condicions ordinàries són gasos. 36

37 Exemple d elements invisibles son:l'oxigeno i el nitrogen, els principals components de la de la atmosfera, són elements no combinats. Estudi de vocabulari: (Completa el vocabulari) mil lennis Postgate, John (2008). Las fronteras de la vida.crítica: Barcelona filòsofs matèria, sòlids líquids gasos aire terra foc aigua elements químics. àtoms químics element nitrogen 37

38 element nadiu compostos químics. isòtops, transformacions químiques. sedimenti camp gravitatori potent barreges carboni sutge diamant sofre deus sulfurosos or palletes d'or nadiu platí pal ladi. 38

39 Significat d algunes paraules Deu: Aflorament d aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d una capa aqüífera amb aquesta superfície. (deus és el plural de deu (no confondre amb déu: Nom genèric amb què hom designa l anomenat ésser suprem )) Palleta: partícula d or que es troba a la sorra d alguns rius. Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. Seqüencial: Successió ordenada d esdeveniments, fets, pensaments,... Activitat I (Diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia Catalana)) El text l hem dividit en paràgrafs. Numera aquestes paràgrafs i fes-ne un resum de cadascun d ells. Quina és l idea que expressa? Nivell inicial d anàlisi: 1.- Què s han preguntat durant mil lennis els filòsofs? 2.- Què afirmava Aristòtil? 3.- Què va proposar Dalton? 4.- Un segle més tard de principis del segle XIX quan és? 5.- Com està constituït el element nitrogen? 6.- Com es poden separar els isòtops? 39

40 7.- Com està feta la bomba atòmica? 8.- En quans elements ens troben en la vida ordinària? 9.- De quina forma es troba el carboni elemental? 10.- Digues el nom d algun element que es trobi nadiu? 11.- Quin element sembla que es troba al nucli de la terra? 12.- En condicions ordinàries com es troben els elements invisibles? Activitat II Tipus de text: És un text descriptiu seqüencial, per tant podrem fer-ne una descripció del mateix contestant a les preguntes: QUAN? En quin moment es pensava d una forma determinada. QUI? Quins grups de persones ( o una persona determinada) creien en determinada teoria. QUÈ ES CREIA? Quina era la teoria o el que és pensava en aquell moment Partint d aquestes idees, construïu una taula on quedi resumit el text de forma seqüencial, contestant les tres preguntes anteriors. 40

41 Activitat III Interpretació a) Quins son els elements químics als que fa referència el text. Quins son els seus símbols. b) Quin segle es un segle més tard de l any 1812? c)digues un any que sigui de principis del segle XX? d) La matèria està formada per elements i el text diu que hi ha elements invisibles. Podem concloure que la matèria pot ser invisible? Fes un comentari d això. e)es ben conegut que els àtoms pesem molt poc. Que vol dir que hi ha àtoms pesats? Activitat IV 1.- Extrau dos idees del text. 2.- El text fa referència a un científic anomenat. Robert Boyle. Durant aquest curs hem fet referència a ell en un altre lloc. Quin i quan? 3.- Els text fa referència a una sèrie d elements químics. Quins son aquests i quin és el seu símbol? 41

42 4.- Que vol dir isòtop 5.- Quina va ser la principal aportació a la química de John Dalton 6.- Quin se suposa que és l element més abundant en el nucli de la Terra. 7.- Com es poden separar els isòtops entre si. 8.- Què opines del treball científic? 9.- T agradaria treballar de científic? Activitat V Fes un resum del text. 42