Les noves teràpies de la medicina del segle XXI
|
|
- David Alvarado Robles
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 TERTÚLIES DE LITERATURA CIENTÍFICA Les noves teràpies de la medicina del segle XXI Salvador Macip Departament de Bioquímica Universitat de Leicester Regne Unit
2 BIOMEDICINA
3 BIOMEDICINA
4 BIOMEDICINA MEDICINA PERSONALITZADA TERÀPIA GÈNICA MEDICINA REGENERATIVA
5
6 1. LA MEDICINA PERSONALITZADA
7 : 1 seqüència ~$3.000 milions seqüències $10.000?
8
9
10
11
12
13
14
15
16 2. LA TERÀPIA GÈNICA
17 Informació ADN GEN RNA Nucli RNA PROTEÏNA Cèl lula Funció
18 Informació ADN GEN RNA Nucli RNA PROTEÏNA Cèl lula Funció
19 Informació ADN GEN RNA Nucli RNA PROTEÏNA Cèl lula Funció
20 Gen A Gen B
21 No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. Gen A Gen B mrna
22 No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. Gen A Gen B mirna mrna
23 Gen A Gen B mirna mrna
24 mirna
25 3. LA MEDICINA REGENERATIVA Peces de recanvi?
26
27
28 El poder de les CÈL LULES MARE CÈL LULES MARE Adultes Embrionàries Embrió (blastocist) Cordó umbilical
29 A) CÈL LULES MARE ADULTES
30 B) CÈL LULES MARE EMBRIONÀRIES
31 B) CÈL LULES MARE EMBRIONÀRIES
32 CÈL LULA ADULTA (SOMÀTICA) Personalitzar les cèl lules mare: La transferència somàtica nuclear Extracció del nucli Transferència nuclear Estimulació per a què l òvul es comenci a dividir Divisions successives i formació d un embrió ÒVUL Extracció del nucli
33 Els diferents tipus de clonació
34 Els diferents tipus de clonació
35 La clonació terapèutica Cultiu i Diferenciació expansió en neurones MALALT DE PARKINSON Injecció de les noves c è l lules al teixit danyat Formació de l embrió Extracció de c èl lules mare (destrucció de l embrió ) estimulació blastocist ( cè l lules) cè l lula adulta òvul Biòpsia Transferència nuclear DONANT
36 La clonació terapèutica Cultiu i Diferenciació expansió en neurones MALALT DE PARKINSON Injecció de les noves c è l lules al teixit danyat Formació de l embrió Extracció de c èl lules mare (destrucció de l embrió ) estimulació blastocist ( cè l lules) cè l lula adulta òvul Biòpsia Transferència nuclear DONANT
37 La clonació terapèutica Cultiu i Diferenciació expansió en neurones MALALT DE PARKINSON Injecció de les noves c è l lules al teixit danyat Formació de l embrió Extracció de c èl lules mare (destrucció de l embrió ) estimulació blastocist ( cè l lules) cè l lula adulta òvul Biòpsia Transferència nuclear DONANT
38 La clonació terapèutica Cultiu i Diferenciació expansió en neurones MALALT DE PARKINSON Injecció de les noves c è l lules al teixit danyat Formació de l embrió Extracció de c èl lules mare (destrucció de l embrió ) estimulació blastocist ( cè l lules) cè l lula adulta òvul Biòpsia Transferència nuclear DONANT
39 La clonació terapèutica Cultiu i Diferenciació expansió en neurones MALALT DE PARKINSON Injecció de les noves c è l lules al teixit danyat Formació de l embrió Extracció de c èl lules mare (destrucció de l embrió ) estimulació blastocist ( cè l lules) cè l lula adulta òvul Biòpsia Transferència nuclear DONANT
40 C) CÈL LULES MARE DEL CORDÓ UMBILICAL Diferenciació en neurones Cultiu i expansió MALALT DE PARKINSON Injecció de les noves c è l lules al teixit danyat
41 C) CÈL LULES MARE DEL CORDÓ UMBILICAL Diferenciació en neurones Cultiu i expansió MALALT DE PARKINSON Injecció de les noves c è l lules al teixit danyat
42 C) CÈL LULES MARE DEL CORDÓ UMBILICAL - Bancs públics o privats? -Usos actuals de les cèl lules mare (transplantaments de moll d os, no teràpies regeneratives): leucèmies, limfomes, anèmies, alguns tumors malignes (retinoblastoma, neuroblastoma, sarcoma d Ewing)
43 Yamanaka, 2007 Teràpia gènica per induir cèl lules pluripotents (ips) El poder de les CÈL LULES INDUïDES (ips)? - Oct4, Sox2, Klf4, c-myc (sense Myc?) - Virus (sense virus?) - + fàrmacs? - 1% d eficàcia Cèl lula mare = càncer? - Desconnectar p53
44 Yamanaka, 2007 Teràpia gènica per induir cèl lules pluripotents (ips) El poder de les CÈL LULES INDUïDES (ips)? - Oct4, Sox2, Klf4, c-myc (sense Myc?) - Virus (sense virus?) - + fàrmacs? - 1% d eficàcia Cèl lula mare = càncer? - Desconnectar p53 Però són iguals?
45 L ESTAT DE LA QÜESTIÓ - Transplantaments de moll d os. -Primeres proves clíniques de medicina regenerativa Geron (2009) Cèl lules mare embrionàries No personalitzades Lesions de medul la espinal - Turisme mèdic. - Seguretat?
46
L'ENGINYERIA GENÈTICA i LA BIOTECNOLOGIA
L'ENGINYERIA GENÈTICA i LA BIOTECNOLOGIA L'enginyeria genètica i la biotecnologia Tècniques per introduir gens en cèl lules. Producció de còpies de DNA. Teràpia de malalties humanes. Producció agrícola
Más detallesCélulas Madre Embrionarias y Pluripotentes Inducidas (ipsc): Biología y Potenciales Terapéuticos
Células Madre Embrionarias y Pluripotentes Inducidas (ipsc): Biología y Potenciales Terapéuticos Dylana Díaz-Solano, Ph.D Unidad de Terapia Celular Laboratorio de Patología Celular y Molecular Centro de
Más detallesVisita a l Institut Català d Oncologia Què és el càncer i com s investiga per combatre l
Visita a l Institut Català d Oncologia Què és el càncer i com s investiga per combatre l 20 de maig de 2014 La visita PRESENTACIONS a l aula: Què és l ICO El càncer, un problema de salut pública Característiques
Más detallesB) A continuació teniu un fragment del mrna que s obté a partir del gen que codifica per a la proteïna EPO. -GCACUGUUCUGGCAGAGA-
Institut Ramon Casas i Carbó Departament de Ciències Experimentals Biologia i Geologia 4t d ESO Nom i Cognoms: Data: Grup: 1.- (2 punts) L eritropoetina (EPO) és una hormona secretada pels ronyons que
Más detallesPresent i futur en el diagnòstic molecular. V Jornada d actualització sobre l'hemofília Barcelona, 10 de desembre de 2013
Present i futur en el diagnòstic molecular V Jornada d actualització sobre l'hemofília Barcelona, 10 de desembre de 2013 HEMO-iPS - Centres participants HEMO-iPS - Programa E-Rare (ERA-Net en malalties
Más detallesBiologia i geologia. 4t ESO. Activitats de. Dossier recuperació 1r trimestre. Nom i cognoms: Grup: Data:
Biologia i geologia Activitats de 4t ESO Dossier recuperació 1r trimestre Nom i cognoms: Grup: Data: 1. La reproducció cel lular 1. Quina és la diferència essencial entre les cèl lules procariotes i les
Más detallesBiología: una ciencia de la información. Aplicaciones en la Medicina del Futuro
Biología: una ciencia de la información. Aplicaciones en la Medicina del Futuro II Congreso del Futuro Ciencia, Tecnología, Humanidades y Ciudadanía Salón de Honor, Congreso Nacional 17-19 de Enero 2013
Más detallesTipos de células madre
Biología Bachillerato IES Fuentesnuevas 1 CÉLULAS MADRE O TRONCALES (STEM CELLS) Las células madre son células que tienen capacidad de renovarse continuamente por sucesivas divisiones por mitosis y de
Más detallesFICHA PÚBLICA DEL PROYECTO
NUMERO DE PROYECTO: 185606 EMPRESA BENEFICIADA: Probiomed,/S.A./de/C.V./ TÍTULO DEL PROYECTO: Inves9gación/fase/II/para/la/determinación/de/la/dosis,/seguridad/y/eficacia/de/ / ///////un/nuevo/medicamento/para/el/manejo/y/control/de/la/cirrósis/hepá9ca./
Más detallesDra. Verónica Ramos GRANADA veronica.ramos@juntadeandalucia.es
People Marie Curie Actions International Incomming Fellowship Dra. Verónica Ramos Banco Andaluz de Células Madre GRANADA veronica.ramos@juntadeandalucia.es Marie Curie International Incomming Fellowship
Más detallesGlosario de Células Madre
A Closer Look At Stem Cells Glosario de Células Madre 1 Glosario de Células Madre Madre términos célulares saber. La ciencia de las células madre implica muchos términos técnicos. Este glosario cubre muchos
Más detallesLA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat
LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat La duplicació del DNA i la biosíntesi de les proteïnes La duplicació del DNA. Investigacions i propietats. Mecanismes de la duplicació.
Más detallesLA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES
LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES La duplicació del DNA i la biosíntesi de les proteïnes La duplicació del DNA. Investigacions i propietats. Mecanismes de la duplicació. La transcripció
Más detallesBiologia I. Una experiència d'enllaç entre batxillerat i universitat. Francesc Mestres i col.
Biologia I. Una experiència d'enllaç entre batxillerat i universitat Francesc Mestres i col. Introducció: Implantació EEES. Ministeri: Matèria Biologia 12 ECTS. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona:
Más detallesDE LA FECUNDACIÓ IN VITRO A LES CÈL LULES MARE
DE LA FECUNDACIÓ IN VITRO A LES CÈL LULES MARE Anna Veiga Servei de Medicina de la Reproducció - Institut Universitari Dexeus Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Barcelona HISTORIA 1878 Primeros
Más detallesCharla "Biotecnología y salud en el 2020"
Charla "Biotecnología y salud en el 2020" Dra. Mariela Bollati Post-doctorado, Experimental Immunology Group, Helmholtz Centre for Infectious Diseases, Alemania. Jefa de la Unidad de Biología Celular,
Más detallesTEMA 7: LA UNIÓN P-N. CONSECUENCIAS V 0 = V 0 V La barrera de potencial V 0 disminuye
7.3 La unión PN polarizada Polarización: aplicar ddp entre extremos (aolarizació directa: l polo de la pila a la zona P l polo de la pila a la zona N CONSCUNCIAS V 0 = V 0 V La barrera de potencial V 0
Más detallesMedición clínica Diagnóstico Sensibilidad y especificidad
Medición clínica Diagnóstico Sensibilidad y especificidad La práctica de la medicina necesita evidencias sobre tres tipos básicos de conocimiento profesional Diagnóstico : Probabilidad El diagnóstico perfecto
Más detallesCÉLULAS TRONCALES Y TERAPIA CELULAR
CÉLULAS TRONCALES Y TERAPIA CELULAR Juan-Ramón Lacadena COLEGIO LIBRE DE EMÉRITOS Madrid, 13 marzo 2012 REPROGRAMACIÓN NUCLEAR Gametos Cigoto Células totipotentes (hasta mórula 16 células) Células pluripotentes
Más detallesAPLICACIONES DE BIOTECNOLOGÍA EN MEDICINA Y REPRODUCCIÓN
APLICACIONES DE BIOTECNOLOGÍA EN MEDICINA Y REPRODUCCIÓN APLICACIONES EN MEDICINA Y REPRODUCCIÓN TERAPIA GÉNICA CLONACIÓN TERAPÉUTICA CÉLULAS MADRE DIAGNÓSTICO GENÉTICO DIAGNÓSTICO GENÉTICO PREIMPLANTACIONAL
Más detallesLA INGENÍERÍA INDUSTRIAL APLICADA A LA
LA INGENÍERÍA INDUSTRIAL APLICADA A LA SEGURIDAD INDUSTRIAL José Rodríguez Herrerías Jefe del Área de Seguridad Industrial Mº de Industria, Energía y Turismo Madrid, 24 de octubre de 2012 JRH, Madrid,
Más detallesVI.5. Tasas por grupo de edad y tasas ajustadas a la población mundial.
VI.5. Tasas por grupo de edad y tasas ajustadas a la población mundial. Figuras B.1 B.11. Tasas por grupo de edad (con 4 grupos de edad): Una gráfica para cada uno de los 11 grupos diagnósticos incluyendo
Más detallesDra. Ana Mozos Rocafort Hematopatologia, Hospital Clinic, Barcelona
Dra. Ana Mozos Rocafort Hematopatologia, Hospital Clinic, Barcelona amozos@clinic.ub.es Introducció: LDCGB, el limfoma més frequent WHO 2008 LDCGB: un grup heterogeni de tumors Gran varietat de formes
Más detallesAportaciones del Constructivismo a la Terapia Familiar
Aportaciones del Constructivismo a la Terapia Familiar Dr. Luis Botella FPCEE/SAAP Blanquerna. Universidad Ramon Llull. e-mail: lluisbg@blanquerna.url.es website: Fundamentos Epistemológicos: Tres formas
Más detallesEl curioso caso de la reprogramación celular. Premio Nobel de Medicina Itzel Escobedo Avila
http://blog.drmalpani.com/2011/06/how-to-improvevitrification-of.html El curioso caso de la reprogramación celular Premio Nobel de Medicina 2012 Itzel Escobedo Avila Nuestro cuerpo está conformado por
Más detallesEstatuto del embrión humano
Estatuto biológico del Estatuto del humano María Iraburu 27-VIII-2009 Estatuto biológico del Qué es un ser vivo? Una unidad de auto-organización dinámica Auto-organización: cada ser vivo mantiene unas
Más detallesVivir mejor En Coahuila sí es posible!
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo
Más detallesDefinición Aplicaciones: Transplante de órganos, vacunas, Productos biotecnológicos (insulina, HCH), sueros antiofídicos. Proyecto Genoma Humano
Definición Aplicaciones: Transplante de órganos, vacunas, Productos biotecnológicos (insulina, HCH), sueros antiofídicos. Proyecto Genoma Humano Terapia génica (transplante de médula, ingeniería genética)
Más detallesCONCURSO PARA SELECCIÓN Y CONTRATACIÓN DE CONDUCTORES DE AUTOBUSES LISTADO PROVISIONAL DE CANDIDATOS EXCLUIDOS
Al objeto de garantizar la confidencialidad de los datos personales de los aspirantes, el listado publicado es el correspondiente al Número de Registro que figura en la hoja de inscripción de la copia
Más detallesLes cèl lules mare i la medicina regenerativa
INSTITUT BERNAT METGE Les cèl lules mare i la medicina regenerativa Treball de Recerca Departament de Ciències Naturals 2014-2015 Tutor: Elisa Fabregat Aparicio Curs: B2A Alumne: Alba Lalueza Sánchez ÍNDEX
Más detallesMarketing relacional a través del ticketing i la xarxa 2.0
Marketing relacional a través del ticketing i la xarxa 2.0 Estratègies de gestió de públics en l entorn digital Marketing relacional a través del ticketing i la xarxa 2.0 Estratègies de gestió de públics
Más detallesCélula madre, terapia génica, utilidad terapéutica, antivirales.
CÉLULAS MADRE (Futura alternativa en el tratamiento del VIH) Orlando Cuadra Rodríguez RESUMEN Es muy importarte la investigación del origen de las células madre, así como tener el conocimiento de su aplicación
Más detallesClaus per a comprendre la genètica
Curs: 2011-2012 Diploma Sènior de la UOM Primer curs. Obligatòria Claus per a comprendre la genètica Professors: Dr. José Aurelio Castro Ocón Dra. Antònia Picornell Rigo Dra. Misericòrdia Ramon Juanpere
Más detallesLa cèl lula: unitat d estructura i funció
6 : unitat d estructura i funció ESQUEMA RECURSOS INTERNET Esquema de continguts El descobriment de la cèl lula Forma i mida de les cèl lules L estructura de les cèl lules Els mètodes d estudi de les cèl
Más detallesLa reproducció de la cèl lula eucariota. (1)
La reproducció de la cèl lula eucariota. (1) La reproducció de la cèl lula eucariota La divisió cel lular. Tipus. El cicle cel lular. La interfase. El cicle cel lular. La divisió cel lular o fase M Formes
Más detallesCELULAS HUMANAS PLURIPOTENTES: ASPECTOS REGULATORIOS EN ESPAÑA
CELULAS HUMANAS PLURIPOTENTES: ASPECTOS REGULATORIOS EN ESPAÑA Cadiz, 4 Mayo 2017 Red de Comités de Bioética Univ-OPI Pablo Menéndez PhD MBA ICREA Research Professor Josep Carreras Leukemia Research Institute
Más detallesMedicina regenerativa. Células madre y Terapia Celular Terapia Génica Ingeniería Tisular Nanomedicina
Medicina regenerativa Células madre y Terapia Celular Terapia Génica Ingeniería Tisular Nanomedicina No especializadas Pueden autorrenovarse Puede dar lugar a un linaje especializado Totipotencia Sir
Más detallesTema 2: Els éssers vius
En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals
Más detallesDificultades al momento de legislar sobre ciencia y tecnología. Fernando Zegers Hochschild ICMER
Dificultades al momento de legislar sobre ciencia y tecnología. Fernando Zegers Hochschild X Jornada Nacional de Salud Sexual y Reproductiva ICMER Primera dificultad Leyes deben considerar Aspectos técnicos
Más detallesÁrea de Lengua y Literatura
Área de Lengua y Literatura Enfoque Lengua y Literatura Lengua como comunicación Literatura con entidad propia Lengua Herramienta de interacción social. Permite el desarrollo de habilidades de pensamiento.
Más detallesEls àcids nucleics 1
Els àcids nucleics 1 Àcids nucleics 2 Composició química L'àcid desoxiribonucleic (DNA) L'àcid ribonucleic (RNA) 2 3 L àcid desoxiribonucleic (DNA) Polímer de nucleòtids amb desoxiribosa i bases d A,T,G,C.
Más detallesLa reproducció de la cèl lula eucariota (1)
La reproducció de la cèl lula eucariota (1) La reproducció de la cèl lula eucariota La divisió cel lular. Tipus. El cicle cel lular. La interfase. El cicle cel lular. La divisió cel lular o fase M Formes
Más detallesManuel López Naval Pàgina 1
Manuel López Naval Cicle cel lular Consta de dos períodes de duració desigual Interfase: o període llarg : o període curt Interfase Ocupa la major part de la vida de la cèl lula Augmenta de mida Fa les
Más detallesEl paper de la biociència. Taula rodona El canvi des de la biologia, l ètica i el dret. -Julita Oliveras. (UVic): el paper de la biociència -
Taula rodona El canvi des de la biologia, l ètica i el dret -. (UVic): el paper de la biociència - Georgina Florez - Marta Roca i Escoda (Université de Lausanne): la gestació subrogada - Noelia Igareda
Más detallesSurgix una pregunta: On està continguda la informació genètica?
Surgix una pregunta: On està continguda la informació genètica? Experiments de Hershey i Chase http://www.mhhe.com/sem/spanish_animations/sp_hershey _chase.swf Resultats de l experiment La informació
Más detallesRespon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...
NOM: DATA D INICI: DATA FINAL: LA CÈL LULA (pàgina 40 del llibre) Microscopi 1 1. El descobriment de la cèl lula Fa 300 anys es va inventar el microscopi que pot ampliar moltes vegades el que s està observant.
Más detallesLa corriente de difusión depende de los portadores minoritarios que saltan la barrera Corriente de electrones:
7.3 El diodo de unión: el dispositivo Dispositivo: unión P-N con contactos Característica I(V): curva corriente-ddp aplicada Corriente positiva: interiormente de P hacia N V = 0 Corriente de huecos: +
Más detallesCLONACIÓN REPRODUCTIVA CLONACIÓN TERAPÉUTICA DOS VERTIENTES DISTINTAS DE UNA MISMA TECNOLOGÍA
CLONACIÓN REPRODUCTIVA CLONACIÓN TERAPÉUTICA DOS VERTIENTES DISTINTAS DE UNA MISMA TECNOLOGÍA Introducción Clonar es una forma de reproducción asexual que produce individuos genéticamente idénticos. Podemos
Más detallesOrgànuls cel lulars delimitats per membranes (1)
Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (1) Orgànuls cel lulars delimitats per membranes El reticle endoplasmàtic. L'aparell de Golgi. Lisosomes. Vacúols. Lisosomes. Peroxisomes i glioxisomes. Orgànuls
Más detallesQué. son las CÉLULAS MADRE?
Laboratorio de Regulación Génica en Células Madre Universidad de Buenos Aires Facultad de Ciencias Exactas y Naturales Departamento de Química Biológica IQUIBICEN, CONICET-UBA Departamento de Fisiología,
Más detallesLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
Más detallesRetos de la Investigación Sanitaria: Convergencia de Conocimientos y Tecnologías en el Sistema Sanitario de Innovación
Retos de la Investigación Sanitaria: Convergencia de Conocimientos y Tecnologías en el Sistema Sanitario de Innovación Francisco Gracia Navarro Departamento de Biología Celular, Fisiología e Inmunología.
Más detallesREGULACIÓN GENÉTICA EN CÉLULAS EUCARIOTAS
REGULACIÓN GENÉTICA EN CÉLULAS EUCARIOTAS INFORMACIÓN GENÉTICA GENOMA TRANSCRIPTOMA PROTEOMA CONTROL DE LA EXPRESIÓN GENÉTICA En un organismo multicelular existen muchos tipos celulares (diferenciación)
Más detallesGenes y cáncer TEMA 9
TEMA 9 Genes y cáncer Antecedentes históricos Modelos experimentales Causas multifactoriales Protooncogenes y genes supresores de tumores Reordenaciones cromosómicas y cáncer Mutaciones puntuales y cáncer
Más detallesMARCO GARNIQUE MONCADA Máster en Reproducción Humana Ginecólogo del Servicio de Medicina Reproductiva del INMP Ginecólogo de CREA, Centro de
MARCO GARNIQUE MONCADA Máster en Reproducción Humana Ginecólogo del Servicio de Medicina Reproductiva del INMP Ginecólogo de CREA, Centro de Reproducción Asistida TRAS LA UNIÓN DE LOS GAMETOS EN ESTADÍO
Más detallesINFORME ECONÓMICO ASOCIACIÓN PABLO UGARTE AÑO 2017
INFORME ECONÓMICO ASOCIACIÓN PABLO UGARTE PROCEDENCIA DE INGRESOS Total ingresos año 2017. 648.087,26 Procedencia. Domiciliaciones 219.027 Transf/Ingresos 111.453,12 Eventos 220.914,40 Empresas 103.866,74
Más detallesDescripción científica de la estrategia de generación de células ips (células troncales pluripotentes inducidas) Valoración ética de esta estrategia
Descripción científica de la estrategia de generación de células ips (células troncales pluripotentes inducidas) Valoración ética de esta estrategia José Moya Sabaté Master en Bioética de la URJC de Madrid
Más detalles4. L Àcid ribonucleic (ARN)
4. L Àcid ribonucleic (ARN) Polímer de nucleòtids amb ribosa i bases d A,U,G,C. Els nucleòtids s uneixen entre si mitjançant enllaços fosfodièster 5' 3' igual que en el DNA La presència d'un OH en posició
Más detallesLey de Investigación Biomédica
Ley de Investigación Biomédica La Investigación Biomédica en España > La investigación biomédica es un elemento trascendental para la salud humana que: Mejora la prevención y el diagnóstico de las enfermedades
Más detallesSistema de Consorcios Camineros:
Sistema de Consorcios Camineros: Estado y Sociedad al servicio de los caminos rurales Estructura de funcionamiento de todo el sistema Qué son los Consorcios Camineros? Son instituciones sin fines de lucro
Más detallesBell-lloc Exercicis 1
Bell-lloc Exercicis 1 Bell-lloc Exercicis 2 1. INTRODUCCIÓ. 1. Fes un resum d aquest apartat dels apunts a la llibreta. 2. Observa aquesta fotografia. Aquest animal no ha tingut massa sort. Però sabries
Más detallesTertúlies de literatura científica - B
Immortals sans i perfectes - Qüestionari Tertúlies de literatura científica B 1 Tertúlies de literatura científica - B LLIBRE: Macip, S. Immortals, sans i perfectes: com la biomedicina canviarà radicalment
Más detallesOBTENCIÓN DE TIPO EMBRIONARIO. CONSIDERACIONES BIOLÓGICAS Y ÉTICAS JUSTO AZNAR INSTITUTO DE CIENCIAS DE LA VIDA
NUEVOS MÉTODOS M PARA LA OBTENCIÓN DE CÉLULAS C MADRE DE TIPO EMBRIONARIO. CONSIDERACIONES BIOLÓGICAS Y ÉTICAS JUSTO AZNAR INSTITUTO DE CIENCIAS DE LA VIDA OBTENCIÓN DE CELULAS MADRE EMBRIONARIAS A PARTIR
Más detallesLAS CÉLULAS MADRE Y LOS AVANCES EN LA INGENIERÍA GENÉTICA
LAS CÉLULAS MADRE Y LOS AVANCES 1 EN LA INGENIERÍA GENÉTICA BG 4ºESO //17-18 1 INTRODUCCIÓN 2 Célula madre, fecundación in vitro, terapia celular, biotecnología, manipulación genética, clonación, ingeniería
Más detallesGENÈTICA MOLECULAR. Proteïnes DNA. Conceptes a recordar
GENÈTICA MOLECULAR Conceptes a recordar Proteïnes Són macromolècules formades per aminoàcids, l ordre dels aminoàcids ve donat per les instruccions del DNA en el procés de l expressió genètica (transcripció,
Más detallesS hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Más detallesEducación Temprana, Inicial, Básica, Bachillerato y Superior. Ing. Mirian Vélez, Mg.
PROTOCOLO DE INTERVENCIÓN PARA ESTUDIANTES CON DISCAPACIDAD VISUAL Educación Temprana, Inicial, Básica, Bachillerato y Superior. Ing. Mirian Vélez, Mg. La FOLM desarrolla sus actividades en: Servicios
Más detallesLlibre : El miracle de la vida. Llibre : El miracle de la vida Tertúlies de literatura científica - curs 13/14
1 Tertúlies de literatura científica PREGUNTES - - Llibre : El miracle de la vida Assignatura: Biologia (1er curs) Qüestionari Professora: Julita Oliveras i Masramon 2 Nom:... 1-Anna Veiga és la mare científica
Más detallesT 5 BIOTECNOLOGÍA. 1.- Manipulación de genes. Ingeniería genética. biotecnología ingeniería genética cortar enzimas de restricción
T 5 BIOTECNOLOGÍA. 1.- Manipulación de genes. Ingeniería genética. En el tema anterior hemos estudiado la composición, estructura y funcionamiento del material genético. Tras el descubrimiento de la base
Más detallesEVENTO DIVULGACIÓN BIOTECNOLOGÍA PATROCINADORES
EVENTO DIVULGACIÓN BIOTECNOLOGÍA PATROCINADORES LOS RETOS DEL EVENTO >> LOS RETOS DEL EVENTO > Propiciar una percepción positiva de la biotecnología Divulgar una cultura biotecnológica Proyectar una imagen
Más detallesd. Qué problema etico supone para algunos sectores de la sociedad el uso de celulas madre embrionarias en medicina?
a. Qué son las celulas madre? b. Québenenficios medicos nos pueden aportar las celulas madre? c. Qué diferencia hay entre las células madre adultas y las células madre embrionas? d. Qué problema etico
Más detallesCFGS. Jornada de Presentació de Cicles Formatius. Mas Fonollar(Santa Coloma de Gramenet) Abril 2015
CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic Jornada de Presentació de Cicles Formatius Mas Fonollar(Santa Coloma de Gramenet) Abril 2015 Pla d Estudis Nou currículum L.O.E. Mòduls professionals estructurats en unitats
Más detallesREGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA.
REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA. Guía didàctica. A partir del tutorial a http://www.biocourse.com/ui/swf/ilabs/lac_operon.swf, l alumnat podrà treballar el model de l operó, analitzant
Más detallesFuente: Documento Cartografía Temática (2008). Instituto Geográfico Nacional, Ministerio de Fomento. España. La esfera no es un sólido desarrollable
Figura 2: Esfera al Plano. Fuente: Documento Cartografía Temática (2008). Instituto Geográfico Nacional, Ministerio de Fomento. España. La esfera no es un sólido desarrollable Figura 1: Proyección Cartográfica
Más detallesBIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans
BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden
Más detallesEscuela de Magisterio de Donostia Grado en educación primaria Grado en educación infantil Alumnado: 550
5. Las rúbricas en la evaluación de las competencias transversales Escuela de Magisterio de Donostia Grado en educación primaria Grado en educación infantil Alumnado: 550 Facultad de Filosofía y Ciencias
Más detallesEl Premio Nobel en fisiología o medicina 2012 reconoce a la reprogramación genómica como la base de la medicina regenerativa del futuro
Desde la trinchera de las ciencias básicas Fotos: Gurdon: University of Cambridge, Gurdon Institute; Yamanaka: Gladstone Institutes/Chris Goodfellow. Shinya Yamanaka (arriba) y Sir John B. Gurdon (abajo)
Más detallesDiferenciación celular y células madre
Diferenciación celular y células madre Células madre Las células madre son: Son aquellas células dotadas simultáneamente de la capacidad de autorrenovación (es decir, producir más células madre) y de originar
Más detallesRealidad Actual de Bancos de Células Madre
Realidad Actual de Bancos de Células Madre Francisco Barriga Programa de Hematologia Oncologia Pediatrica PUC Banco de Vida Óvulo fertilizado (1 día) Células Madre Blastocisto (5 a 6 días) Gástrula (14
Más detallesNo se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a
No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo
Más detallesLa cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat
La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat La cèl lula: unitat d'estructura i funció (1) El descobriment de la cèl lula. La teoria cel lular. Concepte de cèl lula. Formes acel lulars.
Más detallesStem cells o células troncales
Stem cells o células troncales ÉTICA y PERCEPCIÓN PÚBLICA Lic. Susana E. Sommer Clonación reproductiva, objetivo producir un ser genéticamente idéntico. Clonación terapéutica, objetivo obtener células
Más detallesINSTITUTO FERRINI-COBERTURA EDUCATIVA- SEDE ROBLEDO PLAN DE APOYO FINAL AREA/ASIGNATURA: CIENCIAS NATURALES_. Estudiante: Fecha:
Aspecto legal: Se presenta el siguiente plan de apoyo, para dar cumplimiento a lo dispuesto en el SIEE de la institución, que establece entre los criterios de promoción: El estudiante, que al finalizar
Más detallesLes Cèl lules Mare en el Tractament de l Atàxia de Friedreich
Quan el meu patiment va augmentar, aviat vaig adonar-me que hi havia dues maneres per donar resposta a la situació: reaccionar amb amargor o bé transformar el patiment en una força creativa. Vaig escollir
Más detallesFEINA D ESTIU DE BIOLOGIA
FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA 3 r ESO NOM: GRUP: Alumnes suspesos: Presentareu la feina al setembre, el dia de l examen. RECORDEU! Només tindreu dret a fer l examen si heu fet la feina d estiu. Aquestes feines
Más detallesVIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA
VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA No és el mateix estar infectat amb el VIH que tenir la sida VIH són les sigles de "Virus de la Immunodeficiència Humana". El VIH afecta les cèl lules immunitàries,
Más detallesCIENCIA Y VIDA COTIDIANA
CIENCIA Y VIDA COTIDIANA La clonación, el ADN y otras cosas Genética para andar por casa. Segunda parte Murcia, 21 noviembre de 2011 . Genética. Gen. ADN. Información genética. Cromosomas. Genética forense.
Más detallesEXPERIMENTACIÓN EN URUGUAY MARCOS LEGALES
USO Y MANEJO DE ANIMALES DE USO Y MANEJO DE ANIMALES DE EXPERIMENTACIÓN EN URUGUAY MARCOS LEGALES Breve reseña histórica de las Ciencias i de Animales de Experimentación en Udelar y en el país Hacia la
Más detallesEl càncer i el reconeixement immunitari
El càncer i el reconeixement immunitari El càncer: concepte El terme càncer s'utilitza, en general per referir-se a un conjunt de malalties caracteritzades per una proliferació ràpida de cèl lules anormals
Más detallesGENÈTICA MOLECULAR GENÉTICA MOLECULAR
GENÈTICA MOLECULAR GENÉTICA MOLECULAR JUNIO 2002 Este esquema representa les diferents étapes d'un procés cellular. Observeu~lo i responeu: Este esquema representa las diferentes etapas de un proceso celular.
Más detallesJorge Gómez Benavides Especialista en Medicina General Integral y en Epidemiología de Campo Coordinador GT Enfermedades Zoonóticas e Influenza
Epidemiología y vigilancia de la influenza Jorge Gómez Benavides g Especialista en Medicina General Integral y en Epidemiología de Campo Coordinador GT Enfermedades Zoonóticas e Influenza Clasificación
Más detallesBiología Celular 1 er Curso
Grado Medicina Biología Celular 1 er Curso TEMA 12 MUERTE Y RENOVACIÓN CELULAR. 12.1 Muerte celular programada. (grupo de clase) 12.2 Células madre y el mantenimiento de los tejidos adultos. 12.3 Transferencia
Más detallesCélulas troncales: Orígenes, fenotipos y su aplicación en investigación básica y clínica!"#$%&'"()*+#%,#-.#/
Células troncales: Orígenes, fenotipos y su aplicación en investigación básica y clínica!"#$%&'"()*+#%,#-.#/ 2011 Células troncales: Orígenes, fenotipos y su aplicación en investigación básica y clínica
Más detallesDivisión Celular. Departamento de Biología y Geología IES Trassierra (Córdoba)
División Celular Departamento de Biología y Geología IES Trassierra (Córdoba) Recuerda que: Cada molécula de ADN incluye la información de una serie de características de la célula que la contiene (básicamente
Más detallesB0. Distribuciones de probabilidad
B0. Distribuciones de probabilidad Prof, Dr. Jose Jacobo Zubcoff Departamento de Ciencias del Mar y Biología Aplicada Distribución Normal X N( µ, σ ) Dada una variable aleatoria caracterizado por la función
Más detalles1.4. Els àcids nucleics
1.4. Els àcids nucleics Són polímers de nucleòtids Se sintetitzen des de l extrem 5 (carboni 5 del primer nucleòtid) cap a l extrem 3 (carboni 3 de l últim nucleòtid) No hi ha enzims que permetin afegir
Más detallesLes cèl lules mare. Alumna: Laia Llucià Carol Tutora: Núria Vilalta i Ricard Roig
Alumna: Laia Llucià Carol Tutora: Núria Vilalta i Ricard Roig Les cèl lules mare Presentació Com a tema per al meu treball de recerca vaig escollir les cèl lules mare, ja que la seva investigació condicionarà
Más detallesRETRASANDO EL RELOJ CELULAR DE LAS CELULAS MADRE INDUCIDAS (IPS)
RETRASANDO EL RELOJ CELULAR DE LAS CELULAS MADRE INDUCIDAS (IPS) Madrid, 6 de febrero de 2009. La prestigiosa revista Cell Stem Cell publica hoy en su edición digital un trabajo del grupo de Telómeros
Más detallesEstudio evolutivo de la incidencia y las características del Carcinoma Broncopulmonar en la Comunidad de Castilla y León
Estudio evolutivo de la incidencia y las características del Carcinoma Broncopulmonar en la Comunidad de Castilla y León 1997-2007 Félix Heras Gómez Servicio de Cirugía Torácica Hospital Clínico Universitario
Más detallesAVANCES DE LA MEDICINA Y ORIGEN DE LA BIOÉTICA (SIGLO XX)
Avances en el campo de la biología con repercusiones éticas Fermín J. González Melado Colegio Diocesano San Atón Tema 4 de 4º ESO AVANCES DE LA MEDICINA Y ORIGEN DE LA BIOÉTICA (SIGLO XX) Expansión de
Más detalles