Hisendes locals. Anuari 2008 Observatori Econòmic Local. Sèrie_Govern Local 11. Col lecció_estudis

Transcripción

1 Hisendes locals Anuari 2008 Observatori Econòmic Local Col lecció_estudis Sèrie_Govern Local 11

2 Hisendes locals Anuari 2008 Observatori Econòmic Local

3 Hisendes locals Anuari 2008 Observatori Econòmic Local Col lecció_estudis Sèrie_Govern Local, 11

4 Diputació de Barcelona Setembre de 2009 Direcció i coordinació: Observatori Econòmic Local de la Diputació de Barcelona Disseny i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Composició: Fotoletra, SA Impressió: RGM, SA ISBN: Dipòsit legal: B

5 Índex Presentació Consideracions prèvies El sector públic local a Europa Visió comparada de la despesa pública Evolució interanual ( ) Grau de centralització/descentralització de la despesa Visió comparada de l ingrés públic Evolució interanual ( ) Grau de centralització/descentralització de l ingrés Visió comparada del dèficit/excedent públic Estalvi corrent net Capacitat o necessitat de finançament Visió comparada del deute públic Evolució interanual ( ) Distribució per nivells de govern Visió comparada de la pressió fiscal Evolució interanual ( ) Distribució per nivells de govern El sector públic local a Espanya Anàlisi de la despesa pública Evolució interanual ( ) Classificació econòmica de la despesa Classificació funcional de la despesa Anàlisi de l ingrés públic Evolució interanual ( ) Classificació econòmica dels ingressos Anàlisi del dèficit/excedent públic Capacitat/necessitat de finançament de les entitats locals espanyoles

6 6 Hisendes locals 2.4. Anàlisi del deute públic Evolució interanual per nivells de govern ( ) Per les corporacions locals Anàlisi de la pressió fiscal Comparativa estàtica El sector públic local a Catalunya Anàlisi de la despesa pública Evolució interanual ( ) Classificació econòmica de la despesa Classificació funcional de la despesa Anàlisi de l ingrés públic Evolució interanual ( ) Classificació econòmica de l ingrés Distribució per tipologies de fons Anàlisi del deute públic Evolució interanual ( ) Exploració i comentari de les dades Anàlisi de la pressió fiscal Evolució interanual ( ) Exploració i comentari de les dades El sector públic local a la província de Barcelona Anàlisi de la despesa pública Evolució interanual ( ) Classificació econòmica de la despesa Classificació funcional de la despesa Anàlisi de l ingrés públic Evolució interanual ( ) Classificació econòmica de l ingrés Distribució per tipologies de fons Anàlisi del deute públic Distribució del deute públic municipal per trams de població Anàlisi de la pressió fiscal Distribució de la pressió fiscal municipal per trams de població. 223

7 Índex 7 5. Metodologia Glossari Recursos i fonts d informació Fonts d informació telemàtica Legislació emprada Documentació impresa

8

9 Presentació Aquest any es compleix el trentè aniversari de la constitució dels ajuntaments democràtics. Tres dècades constitueixen un període prou llarg per poder realitzar una anàlisi detallada i fonamentada de la tasca feta per aquests governs locals i per avaluar el seu paper en una etapa transcendental de la nostra història. Hi ha consens a l hora de considerar molt satisfactori el resultat de l acció de govern dels ajuntaments. Només cal fer una volta pels nostres pobles i ciutats per percebre la gran transformació que han viscut, a tots els nivells, tant en les infrastructures com en els serveis i equipaments públics. Ara bé, trenta anys després, la societat no és la mateixa i els ajuntaments, governs de proximitat, viuen de primera mà els canvis i les innovacions constants que afecten l economia, la cultura, la comunicació, la convivència, el medi ambient, etcètera. És convenient, doncs, preguntar-se com estem, què cal canviar, què no hem resolt encara, on volem anar, quins són els nous reptes. Preguntes com aquestes formen part de les agendes municipals. I les respostes que hi puguem donar depenen molt d una qüestió fonamental: com finançar adequadament els governs locals? En general, hi ha acord a admetre que aquesta qüestió no està ben resolta i que els ajuntaments són el nivell de govern més dèbilment dotat de recursos econòmics. La Diputació de Barcelona actua, des de fa molts anys, com un centre d anàlisi i de propostes sobre matèries i disciplines que afecten l àmbit del govern local, com ho és el finançament. En aquesta línia, presentem la publicació HISENDES LOCALS, l anuari 2008 de l Observatori Econòmic Local, amb la voluntat de posar sobre la taula, de manera concreta, senzilla i entenedora, totes les dades relacionades amb la hisenda d àmbit local, a fi de poder valorar el pes específic que té dins el conjunt de la hisenda pública espanyola comparar aquestes dades amb les d altres països del nostre entorn i avaluar la repercussió que tenen els diversos règims fiscals que hi ha a Espanya sobre els diferents governs locals. Com és lògic, l anuari se centra en l àmbit de Catalunya i específicament de la província de Barcelona, tot fent una anàlisi de les evolucions dels ingressos i les despeses, de la pressió fiscal, del pes de la hisenda publica local sobre el PIB tant de Catalunya com de la província de Barcelona, i de l evolució dels darrers anys. Es tracta, en definitiva, d un treball ampli i documentat, que la Diputació de Barcelona ofereix per aprofundir en una matèria determinant per al progrés i el desenvolupament dels nostres pobles i ciutats. Antoni Fogué President de la Diputació de Barcelona

10

11 Consideracions prèvies Aquesta publicació és una de les apostes més recents fetes per la Direcció de l Observatori Econòmic Local de la Diputació de Barcelona. Els objectius que tenim en aquest anuari són diversos: com el seu propi nom indica, volem que es tracti d una publicació anual. Volem que sigui també una de les publicacions de referència quant a la informació de la hisenda local tant a Catalunya com a la resta de l Estat, i una publicació on alcaldes, regidors, universitaris, tècnics i tothom interessat en la hisenda pública local pugui trobar en un sol document informació completa al respecte. Es pretén, per tant, oferir una informació ordenada i sistematitzada de fàcil comprensió i que permeti comparar entre si d una manera clara i fàcil les diferents dades i informacions que s exposen. L àmbit d anàlisi d aquest anuari es concreta en quatre apartats. El primer és un estudi comparatiu entre els diversos sectors públics locals a Europa. En aquest apartat s estructura una visió comparada de l ingrés i de la despesa pública, així com del dèficit i de l excedent públic. A més, es realitzen també comparatives entre el deute públic, per una banda, i la pressió fiscal, per l altra, del món local dels països de la Unió Europea. El segon apartat tracta l anàlisi del sector públic local a Espanya. Seguint la mateixa estructura de l apartat anterior es fa una anàlisi de l ingrés i de la despesa pública, s analitza el dèficit i l excedent públic, així com el deute públic i la pressió fiscal. En aquest apartat es fan les diferents anàlisis tenint en compte les regions forals, les illes i les regions de règim comú quan podem disposar de les dades desagregades. En el tercer apartat s analitza el sector públic local a Catalunya a partir d una estructura similar a la ja emprada en els apartats anteriors. Conseqüentment es realitza una anàlisi de l ingrés i de la despesa pública, del deute públic i de la pressió fiscal. En aquest apartat hem tingut en compte la divisió en trams de població i les dades de les diputacions provincials, disposant també de dades dels municipis agregats en comarques així com dels mateixos consells comarcals, que s aporten en el suport digital. En el quart apartat, com és lògic tractant-se d una publicació de la Diputació de Barcelona, s ha fet una anàlisi dels resultats per la província de Barcelona. Aquí s ha aplicat de nou l estructura seguida en els anteriors apartats i, com en l apartat de Catalunya, s ha fet èmfasi en l anàlisi d unes altres magnituds com són les diferents tipologies d ingrés corrent i d inversions, afegint-hi en aquest cas el model de cooperació de la Diputació de Barcelona, i la distribució per municipis de tots els components de despesa i d ingrés local, d acord amb la informació de les seves liquidacions pressupostàries.

12 12 Hisendes locals Així doncs, al llarg del treball s ha seguit la mateixa tipologia d anàlisi, a fi i efecte que sigui fàcil la seva comparativa, tant entre diferents municipis, comunitats autònomes i províncies com per a poder analitzar l evolució de les diferents magnituds en els darrers anys. El treball s ha realitzat fonamentalment amb dades procedents de liquidacions pressupostàries consolidades, si bé per al 2006 s ha emprat un avanç de liquidació sense consolidar que ens permet, amb tota fiabilitat, analitzar les evolucions. Per una millor comprensió i comparació dels diferents conceptes tractats, s han elaborat quadres comparatius i gràfics que van acompanyats d una explicació on es remarca i es comenta la que, al nostre parer, és la incidència més important de cadascun dels apartats. En aquest anuari no es pretenen fer anàlisis econòmiques i estadístiques en profunditat ni tampoc projeccions futures utilitzant models econòmics. La nostra voluntat és crear una eina d informació, el més desglossada possible, de tot allò referent a la hisenda dels governs locals que pugui servir com a base de dades i d anàlisi per a futurs estudis que es realitzin en aquest camp. Finalment, i tornant al que hem dit anteriorment, aquest anuari neix amb una voluntat de periodicitat. Una periodicitat que, a més d actualitzar la informació que forma l estructura central del treball, ens permeti introduir apartats que incloguin novetats que influeixin en el finançament públic local. Quan ens referim a potencials novetats no només ens referim a l aprovació de noves lleis, a l aplicació de diferents criteris, a l ajustament a normativa comunitària, etc., sinó també a possibles monogràfics que, per la seva novetat i importància, tinguin una referència directa en tot allò relatiu al finançament i a la hisenda local en conjunt. Jaume Fernández Ibáñez Director de l Observatori Econòmic Local

13 1. El sector públic local a Europa Abans de començar a analitzar pròpiament les dades de la despesa pública dels països que formen part de la Unió Europea, cal comentar que no tots tenen tres nivells de govern (i, per tant, de despesa pública) com passa en el cas espanyol. De fet, la diversitat és molt gran entre aquests països a tots nivells, tant si es té en compte la riquesa del país, com la demografia, la geografia, l estructura institucional, l organització administrativa, etc. Malgrat tot, intentarem aproximar-nos a les dades referents a la hisenda pública local per tal de contextualitzar la situació local espanyola i catalana en darrer terme. Els conceptes d ingressos, despeses, dèficit i excedent, i deute de les administracions públiques són utilitzats per a analitzar les polítiques pressupostàries. Cal recordar que el Tractat de Maastricht exigeix que els estats membres entenguin les seves polítiques econòmiques com una qüestió d interès comú i l article 104 del Tractat de la Unió Europea obliga els estats membres a evitar els dèficits públics excessius i preveu la possibilitat de sancions financeres a l incompliment. El valor de referència està fixat en un 3% del PIB quant al dèficit públic i al 60% del PIB respecte al deute públic Visió comparada de la despesa pública Les despeses totals de les administracions públiques són per la totalitat de la UE-27 d un 46,8% del PIB del 2006, el percentatge més baix en el últims cinc anys. El nivell de la zona euro-13 ha estat del 47,3% mentre que Espanya queda més de 8 punts per sota de la mitjana de la UE-27 (amb un 38,6%) Evolució interanual ( ) Observant la despesa pública per càpita realitzada els darrers anys pels diferents països (veure taula 1.1B), la tendència és clarament de creixement entre el 2000 i el 2006: Luxemburg, Noruega i Dinamarca són els tres països que més despesa pública per càpita realitzen i Bulgària i Romania són els que menys recursos públics destinen per habitant durant el període analitzat. Espanya queda clarament per sota de la mitjana de la UE-27 i de la zona euro-13 (de fet, gasta un 78,1% del que gasten de mitjana els països de la UE-27 amb uns euros per càpita en front dels de la UE-27 i un 68,3% dels de la zona euro-13).

14 14 Hisendes locals Taula 1.1A. Despesa pública dels països europeus (% PIB) Despeses en % PIB UE-27 : : 46,9 47,5 47,0 47,1 46,8 UE-25 45,5 46,5 47,0 47,6 47,1 47,2 47,0 ZE13 46,3 47,4 47,7 48,2 47,6 47,6 47,3 ZE12 46,3 47,4 47,7 48,2 47,6 47,6 47,3 Bèlgica 49,1 49,1 49,8 51,1 49,2 49,9 48,9 Bulgària : : 39,7 40,3 39,7 39,6 37,1 República Txeca 41,8 44,5 46,3 47,3 45,1 44,9 43,6 Dinamarca 54,2 54,8 55,2 55,7 55,4 53,1 51,5 Alemanya 45,1 47,6 48,1 48,5 47,1 46,9 45,4 Estònia 36,5 35,1 35,6 34,6 34,1 33,4 33,0 Irlanda 31,5 33,3 33,6 33,4 33,9 34,2 34,2 Grècia 46,7 45,0 44,8 45,0 45,4 43,2 42,3 Espanya 39,1 38,6 38,9 38,4 38,9 38,5 38,6 França 51,6 51,6 52,6 53,4 53,2 53,7 53,4 Itàlia 46,2 48,0 47,4 48,3 47,7 48,3 50,1 Xipre 37,0 38,2 40,3 45,1 42,9 43,7 43,9 Letònia 37,3 34,6 35,6 34,8 35,8 35,6 37,2 Lituània 39,1 36,8 34,8 33,2 33,4 33,6 34,0 Luxemburg 37,6 38,1 41,5 41,9 42,5 41,8 39,0 Hongria 46,5 47,3 51,3 49,1 48,9 49,9 51,9 Malta 41,0 43,1 43,2 47,8 45,8 45,1 44,1 Països Baixos 44,2 45,4 46,2 47,1 46,1 45,2 46,1 Àustria 51,4 50,8 50,7 51,1 50,2 49,9 49,3 Polònia 41,1 43,8 44,2 44,6 42,6 43,3 43,9 Portugal 43,1 44,4 44,3 45,5 46,5 47,7 46,4 Romania 40,6 38,8 39,6 33,6 32,7 33,6 35,0 Eslovènia 47,4 48,2 47,1 47,1 46,5 46,0 45,3 Eslovàquia 50,5 44,3 44,8 40,5 38,0 38,4 37,7 Finlàndia 48,3 47,7 48,8 50,0 50,2 50,5 48,8 Suècia 57,1 56,7 58,1 58,3 56,9 56,6 55,6 Regne Unit 39,8 40,7 41,8 42,9 43,3 44,5 44,6 Islàndia 41,9 42,6 44,3 45,6 44,0 42,3 40,7 Noruega 42,3 44,1 47,1 48,2 45,4 42,2 40,7 Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

15 El sector públic local a Europa 15 Taula 1.1B. Despesa pública dels països europeus ( /h.) Despeses per habitant ( /h.) UE-27 : : UE ZE ZE Bèlgica Bulgària : : República Txeca Dinamarca Alemanya Estònia Irlanda Grècia Espanya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta Països Baixos Àustria Polònia Portugal Romania Eslovènia Eslovàquia Finlàndia Suècia Regne Unit Islàndia Noruega Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

16 16 Hisendes locals Irlanda, Espanya i Luxemburg, en aquest ordre, són els tres països de la UE-15 que mantenen al llarg dels anys un pes de la despesa pública sobre el PIB nacional més baix, mentre que Suècia i Dinamarca se situen en l altre extrem. Si realitzem el mateix exercici per la despesa local, el resultat obtingut s il lustra en la taula 1.2, es pot observar també com els països que en aquest cas tenen un pes menor de la despesa pública local sobre el PIB nacional són (per aquest ordre) Grècia, Luxemburg, Portugal i Espanya i en l altre extrem es troben països com Dinamarca, Suècia i Finlàndia. Taula 1.2. Pes relatiu de la despesa pública local sobre el PIB (% PIB, ) Despesa local (% PIB) UE-15 10,9 10,9 11,2 11,3 11,4 11,5 11,4 Zona euro 9,8 9,7 9,9 10,0 10,1 10,1 10,2 Bèlgica 6,5 6,4 6,8 7,0 6,8 6,9 6,9 Dinamarca 31,1 31,9 32,7 33,5 33,4 33,2 33,3 Alemanya 7,3 7,2 7,3 7,3 7,1 7,3 7,2 Irlanda 12,4 13,8 14,3 14,2 14,5 6,4 6,8 Grècia 2,5 2,5 2,6 2,4 2,7 2,7 2,8 Espanya 6,0 5,9 6,0 6,1 5,9 6,0 6,2 França 9,7 9,7 10,0 10,3 10,7 10,9 11,1 Itàlia 14,1 14,7 14,9 15,0 15,5 15,6 15,6 Luxemburg 5,2 5,7 5,9 5,8 5,5 5,3 5,2 Països Baixos 15,7 15,8 16,3 16,8 16,2 15,9 15,4 Àustria 9,3 8,0 8,0 7,9 8,0 8,0 7,8 Portugal 6,0 6,3 6,4 6,0 5,9 6,2 6,0 Finlàndia 17,7 18,0 18,6 19,2 19,5 19,9 19,6 Suècia 23,8 24,6 25,2 25,2 24,5 24,5 24,4 Regne Unit 11,7 11,7 12,1 12,5 12,7 13,1 12,9 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat. En el mapa 1.1 es pot apreciar la despesa local de cada país d Europa sobre el seu PIB, pel període

17 El sector públic local a Europa 17 Mapa 1.1. Despesa local/pib dels països d Europa. Mitjana m Escala 1:432 Despesa local/pib (%) N.D. [0-7) [7-13) [13-18) [18-23) [23 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat Grau de centralització/descentralització de la despesa El grau de centralització de la despesa pública el podem definir com el coeficient entre la despesa central sobre el total de despesa pública (sense considerar la seguretat social) d un determinat país per la mitjana del període Igualment, el grau de descentralització local de la despesa pública es pot definir com el coeficient entre la despesa local sobre el total de despesa pública sense seguretat social (gràfics 1.1 i 1.2). En el context europeu per la mitjana dels darrers anys disponibles ( ) aquests indicadors del grau de centralització/descentralització local de la despesa pública situa clarament la posició espanyola entre els casos d una menor centralització i, alhora, descentralització local més baixa. De fet, per Espanya aquests indicadors queden sota la mitjana de la UE-15 i també dels països de la zona euro en ambdós casos, per l existència d un nivell regional intermedi que concentra una part rellevant de la despesa. En el mapa 1.2 pot observar-se la ubicació de cada país en un determinat interval segons la seva ràtio de centralització de la despesa pública, apreciant, com ja s apuntava abans, que Espanya i Alemanya es troben en la franja més baixa pel que fa a la centralització.

18 18 Hisendes locals Gràfic 1.1. Grau de centralització de la despesa pública (% despesa central/despesa total sense SS, mitjana ) Alemanya Espanya Dinamarca Suècia Finlàndia ZE-12 Bèlgica UE-15 Països Baixos Àustria Itàlia França Irlanda Regne Unit 40,5% 45,6% 50,4% 55,7% 57,1% 57,5% 58,2% 61,2% 62,5% 62,5% 64,1% 69,2% 70,4% 75,9% Portugal Luxemburg 83,4% 84,1% Grècia 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 92,9% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat. Mapa 1.2. Grau de centralització de la despesa dels països d Europa. Mitjana m Escala 1:432 Despesa central/despesa total sense SS (%) N.D. [30-50) [50-60) [60-70) [70-80) [80 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

19 El sector públic local a Europa 19 Gràfic 1.2. Grau de descentralització local de la despesa pública (% despesa local/despesa total sense SS, mitjana ) Dinamarca 49,6% Suècia Finlàndia 44,3% 42,9% Països Baixos Itàlia 37,5% 35,9% França Irlanda UE-15 ZE-12 Regne Unit Alemanya Àustria Espanya Portugal Luxemburg Bèlgica 30,8% 29,6% 27,3% 26,4% 24,1% 21,1% 17,4% 16,7% 16,6% 15,9% 13,8% Grècia 7,1% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat. Si desagreguem la despesa pública efectuada per cada país per nivells de govern es pot veure com Espanya i Alemanya són els països de la UE-15 en què el govern regional té un pes més important (molt similar al del govern central) pel període analitzat (gràfic 1.3). Si considerem que les despeses de seguretat social formen part de la despesa de l administració central, el pes de la despesa per nivells de govern varia notablement i el cas espanyol passa de ser a , amb més ponderació del govern central, com és lògic. Malgrat tot, Espanya és el país del seu context europeu amb més pes en la despesa regional pel període analitzat si es té en compte l Administració de la Seguretat Social.

20 20 Hisendes locals Gràfic 1.3. Pes dels diferents nivells de govern respecte de la despesa pública (amb SS, mitjana ) Regne Unit Suècia Finlàndia Portugal Àustria Països Baixos Luxemburg Itàlia França Espanya Grècia Irlanda Alemanya Dinamarca Bèlgica ZE-12 UE-15 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ad. central Ad. regional Ad. local Ad. Seg. Social Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat Visió comparada de l ingrés públic Evolució interanual ( ) Els ingressos de les administracions públiques a nivell de la UE-27 són del 45,2% del PIB del 2006, mentre que en la zona euro aquest percentatge és del 45,7% del PIB. L ingrés públic per càpita al període pels diferents països mostra també una clara tendència creixent. Noruega, Luxemburg i Dinamarca són els tres països que ingressen més recursos públics per càpita, i Bulgària i Romania són els que menys recursos públics ingressen per habitant en el període analitzat. Així, coincideix que les administracions dels països que més ingressen per càpita són les que més gasten per càpita, quelcom que, d altra banda, és lògic.

21 El sector públic local a Europa 21 Taula 1.3A. Ingrés públic dels països europeus Percentatge del PIB Ingressos en % PIB UE-27 : : 44,4 44,4 44,2 44,7 45,2 UE-25 45,8 45,1 44,5 44,5 44,2 44,8 45,3 ZE13 46,3 45,5 45,1 45,1 44,7 45,1 45,7 ZE12 46,3 45,5 45,1 45,1 44,7 45,1 45,7 Bèlgica 49,1 49,6 49,8 51,1 49,1 49,9 49,1 Bulgària : : 39,6 40,3 42,0 41,6 40,3 República Txeca 38,1 38,7 39,5 40,7 42,2 41,3 40,7 Dinamarca 56,5 56,0 55,4 55,6 57,3 57,8 56,2 Alemanya 46,4 44,7 44,4 44,5 43,3 43,5 43,8 Estònia 36,2 35,0 36,0 36,4 35,9 35,4 36,6 Irlanda 36,3 34,3 33,2 33,8 35,2 35,4 37,1 Grècia 43,0 40,6 40,0 39,3 38,2 38,0 39,5 Espanya 38,1 38,0 38,4 38,2 38,5 39,4 40,4 França 50,2 50,0 49,5 49,2 49,6 50,7 50,8 Itàlia 45,3 44,9 44,4 44,8 44,2 44,0 45,6 Xipre 34,7 35,9 35,9 38,6 38,8 41,2 42,7 Letònia 34,6 32,5 33,4 33,2 34,7 35,2 37,0 Lituània 35,9 33,2 32,9 32,0 31,8 33,1 33,4 Luxemburg 43,6 44,2 43,6 42,4 41,3 41,7 39,7 Hongria 43,6 43,2 42,4 41,9 42,4 42,1 42,6 Malta 34,8 36,6 37,7 37,9 41,0 42,0 41,6 Països Baixos 46,1 45,1 44,2 43,9 44,3 44,9 46,7 Àustria 49,8 50,7 50,0 49,3 48,9 48,2 47,8 Polònia 38,1 38,6 39,2 38,4 36,9 39,0 40,1 Portugal 40,2 40,1 41,4 42,5 43,1 41,7 42,5 Romania 43,8 36,7 37,6 32,1 31,2 32,2 33,2 Eslovènia 43,6 44,1 44,6 44,4 44,2 44,5 44,1 Eslovàquia 38,3 37,8 36,6 37,7 35,6 35,6 33,9 Finlàndia 55,2 52,7 52,9 52,4 52,3 53,0 52,5 Suècia 60,9 58,3 56,6 57,2 57,5 58,7 57,9 Regne Unit 41,2 41,5 39,9 39,5 40,0 41,2 41,9 Islàndia 43,6 41,9 41,7 42,8 44,2 47,6 45,9 Noruega 57,7 57,4 56,3 55,5 56,6 57,4 58,7 Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

22 22 Hisendes locals Taula 1.3B. Ingrés públic dels països europeus ( /h.) Ingressos per habitant ( ) UE-27 : : UE ZE ZE Bèlgica Bulgària : : República Txeca Dinamarca Alemanya Estònia Irlanda Grècia Espanya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta Països Baixos Àustria Polònia Portugal Romania Eslovènia Eslovàquia Finlàndia Suècia Regne Unit Islàndia Noruega Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

23 El sector públic local a Europa 23 Espanya queda clarament per sota de la mitjana de la UE-27 i de la zona euro-13, amb un ingrés per càpita de /h. Tot i això, l ingrés ha augmentat de manera que l any 2006 disposa d uns recursos per sobre de la despesa pública per càpita del mateix any (que és de /h.). Suècia, Dinamarca i Finlàndia són els tres països de la UE-15 que tenen una proporció d ingressos públics sobre el seu PIB més gran. Per contra, Irlanda, Espanya i Grècia són els que tenen un menor pes dels ingressos públics sobre el seu PIB (si només considerem els països membres de la UE-15). L estabilitat en l evolució dels ingressos públics locals és, potser, el tret més característic d aquestes dades en el període Com es pot veure a la taula 1.4, les dades pràcticament no varien cada any. Destaquen Dinamarca, Suècia i Finlàndia per la proporció elevada d ingressos públics locals respecte el PIB nacional mentre que Grècia i Luxemburg són els països que menys proporció d ingressos públics locals tenen respecte del seu PIB. Taula 1.4. Pes relatiu de l ingrés públic local sobre el PIB dels països de la UE Ingrés local (% PIB) UE-15 10,9 10,8 11,0 11,2 11,2 11,2 11,3 Zona euro 9,9 9,7 9,7 9,8 9,9 9,9 9,9 Bèlgica 6,2 6,4 6,6 6,9 6,6 6,7 6,6 Dinamarca 31,7 32,3 32,7 33,5 33,4 32,9 32,9 Alemanya 7,6 7,2 7,1 6,9 7,0 7,3 7,4 Irlanda 12,3 13,3 14,0 14,5 14,6 6,7 7,0 Grècia 2,5 2,7 2,6 2,5 2,6 2,7 2,8 Espanya 6,1 5,9 5,9 5,8 5,9 6,0 6,2 França 9,9 9,8 10,1 10,3 10,6 10,7 10,9 Itàlia 13,9 14,5 14,1 14,5 14,5 14,7 14,4 Luxemburg 5,7 5,8 6,0 5,8 5,4 5,0 5,0 Països Baixos 15,7 15,7 15,8 16,5 16,0 15,7 15,4 Àustria 9,3 8,3 8,3 8,0 8,1 8,2 8,0 Portugal 5,6 5,9 5,9 5,7 5,9 6,0 6,0 Finlàndia 17,9 17,6 18,3 18,6 18,8 19,2 19,4 Suècia 24,0 24,5 24,7 25,0 24,7 25,1 24,8 Regne Unit 11,4 11,5 12,0 12,6 12,5 12,8 13,0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

24 24 Hisendes locals En el mapa 1.3 es pot apreciar l ingrés local de cada país d Europa sobre el seu PIB, pel període Mapa 1.3. Ingrés local/pib dels països d Europa. Mitjana m Escala 1:431 Ingrés local/pib (%) N.D. [0-7) [7-13) [13-18) [18-23) [23 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat Grau de centralització/descentralització de l ingrés Com s ha apuntat en l apartat anterior, Espanya es troba en la franja dels països amb menys proporció de recursos locals respecte del PIB (un 6% dels ingressos públics locals respecte del PIB en el període estudiat). Com en el cas de les despeses, definim el grau de centralització de l ingrés públic com el coeficient entre l ingrés de l administració central de l Estat sobre el total d ingrés públic (sense incloure-hi la seguretat social) 1 de cadascun dels països de la UE-15 per la mitjana del període Igualment el grau de descentralització local de l ingrés públic es pot definir com el coeficient entre l ingrés de les administracions locals respecte del total d ingrés de les administracions públiques (sense tenir en consideració la seguretat social). En el context europeu per la mitjana del període , aquests indicadors del grau de centralització de l ingrés públic o descentralització de l ingrés públic local si- 1. Si es considera en el cas espanyol que l ingrés de la Seguretat Social està inclòs en els ingressos del govern central, el resultat d aquesta ràtio passa a ser del 76,2%. El cas de cada país europeu és molt particular i per aquest motiu s ha separat l ingrés de la seguretat social dels nivells de govern.

25 El sector públic local a Europa 25 Gràfic 1.4. Grau de centralització de l ingrés públic (% ingrés central/ingrés total sense SS, mitjana ) Alemanya Espanya Dinamarca 39,3% 45,5% 52,0% ZE-12 Suècia Bèlgica Finlàndia UE-15 Àustria Països Baixos Itàlia França Irlanda Regne Unit Portugal Luxemburg 56,1% 56,5% 57,7% 58,8% 60,3% 60,3% 62,2% 62,6% 66,6% 71,4% 75,3% 81,8% 83,7% Grècia 91,3% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat. tuen clarament la posició espanyola entre els casos d una menor centralització i, alhora, menor descentralització local. De fet, per a Espanya aquests indicadors queden per sota de la mitjana de la Unió Europea dels 15 i també dels països de la zona euro en ambdós casos. En el mapa 1.4 podem apreciar l agrupació de casos segons similitud en el grau de centralització de l ingrés. En desagregar per nivells de govern l ingrés públic dels diferents països per la mitjana dels anys 2000 a 2006, la situació relativa d Espanya respecte a la resta de països de la UE-15 és d un elevat pes de l administració regional com a recaptadora d ingressos públics. De fet, resulta ser el país amb una proporció d ingrés públic regional més gran de tota la UE-15, seguida en segon lloc per Alemanya, tant si es tenen en compte els ingressos de la seguretat social com si no es consideren (gràfic 1.5).

26 26 Hisendes locals Gràfic 1.5. Grau de descentralització local de l ingrés públic (% ingrés local/ingrés total sense SS, mitjana ) Dinamarca 48,0% Suècia Finlàndia Països Baixos Itàlia França 43,5% 41,2% 37,8% 37,4% 33,4% Irlanda UE-15 ZE-12 Regne Unit Alemanya Àustria Portugal Espanya Luxemburg Bèlgica 28,6% 28,4% 27,7% 24,7% 22,6% 18,5% 18,2% 17,0% 16,3% 13,8% Grècia 8,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat. Mapa 1.4. Grau de centralització de l ingrés dels països d Europa. Mitjana m Escala 1:432 Ingrés central/ingrés total sense SS (%) N.D. [30-50) [50-60) [60-70) [70-80) [80 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

27 El sector públic local a Europa 27 Gràfic 1.6. Pes dels diferents nivells de govern respecte de l ingrés públic (amb SS, mitjana ) Regne Unit Suècia Finlàndia Portugal Àustria Països Baixos Luxemburg Itàlia França Espanya Grècia Irlanda Alemanya Dinamarca Bèlgica ZE-12 UE-15 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Ad. central Ad. regional Ad. local Ad. Seg. Social Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat Visió comparada del dèficit/excedent públic La diferència entre les despeses i els ingressos de les administracions públiques es pot traduir en capacitat de finançament o bé en necessitat, situació que, d acord amb el Sistema de Comptes Europeu (SEC), es denomina «capacitat/necessitat de finançament de les administracions públiques». Aquest indicador és molt important ja que mostra l import dels recursos disponibles per a destinar al finançament de les administracions públiques, o bé l import que s haurà de demanar (endeutament). En aquest sentit, cal puntualitzar que d acord amb la regulació vigent a Espanya sobre el grau d endeutament de les administracions públiques (Llei 18/2001 d estabilitat pressupostària), el recurs a l endeutament queda limitat a casos concrets i ha suposat un límit a la despesa pública, que s ha hagut d ajustar en els darrers anys a les possibilitats ofertes pels ingressos públics d altre naturalesa.

28 28 Hisendes locals Estalvi corrent net L estalvi corrent net és el saldo (positiu o negatiu) de les operacions corrents abans de tenir en compte les operacions de capital, que guarden relació amb els comptes d acumulació. Si aquest estalvi corrent net resulta positiu, implica que les administracions públiques tenen recursos disponibles després d haver descomptat les despeses de consum de béns i serveis. Per tant, aquest saldo pot servir per l adquisició d actius no financers o financers de qualsevol naturalesa o per al reembossament de passius. Si és negatiu, la diferència entre les despeses de consum final sobrepassen els ingressos disponibles i aquesta diferència caldrà que sigui finançada amb la venda d actius o el recurs a nou endeutament. Com s observa en les taules 1.5A i 1.5B, la situació a la UE-27 en els darrers anys ha vingut marcada per una disminució en l estalvi corrent net en termes absoluts, encara que l any 2006 presenta una xifra positiva després de quatre anys de valors negatius. Aquesta mateixa tendència ha caracteritzat els països de la zona euro. El cas espanyol destaca per mantenir en tot el període un estalvi corrent net positiu en termes absoluts que ha anat augmentant considerablement fins arribar a multiplicar per cinc l estalvi corrent net de l any inicial (2000). De fet, Espanya és el país que té un estalvi corrent net més elevat de tota la UE durant tot el període estudiat. Si aquest valor es relativitza respecte del PIB de cada país, la posició relativa d Espanya canvia i (encara que es manté en una posició destacada juntament amb Luxemburg), països com Bulgària, Estònia i Irlanda tindrien un volum d estalvi corrent net més elevat respecte del producte interior brut. En tot cas, però, és indiscutible que el creixement espanyol ha estat contundent al llarg d aquests anys, arribant el 2006 (l any amb resultats més elevats del període contemplat) a situar-se en el 4,6% del PIB.

29 El sector públic local a Europa 29 Taula 1.5A. Estalvi corrent net dels països europeus (milions d ) Estalvi corrent net (Milions d ) UE UE ZE ZE Bèlgica Bulgària República Txeca Dinamarca Alemanya Estònia Irlanda Grècia : Espanya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta Països Baixos Àustria Polònia Portugal Romania Eslovènia Eslovàquia Finlàndia Suècia Regne Unit Islàndia Noruega Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

30 30 Hisendes locals Taula 1.5B. Estalvi corrent net dels països europeus (% PIB) Estalvi corrent net (% PIB) UE-27 0,8 0,1 1,1 1,9 1,5 1,1 0,0 UE-25 0,7 0,1 1,1 1,9 1,6 1,1 0,0 ZE13 0,4 0,2 1,1 1,8 1,6 1,2 0,1 ZE12 0,4 0,2 1,1 1,8 1,6 1,2 0,1 Bèlgica 1,0 0,7 0,3 1,1 0,3 0,1 0,4 Bulgària 3,3 2,3 1,6 2,4 4,9 6,0 6,1 República Txeca 2,6 2,1 2,6 3,4 0,5 0,9 1,0 Dinamarca 1,9 1,0 0,1 0,5 1,4 4,3 4,4 Alemanya 0,1 1,5 2,5 2,9 2,9 2,6 0,9 Estònia 1,9 2,7 4,1 4,5 3,3 4,0 5,9 Irlanda 7,1 4,4 2,7 3,0 3,7 3,5 5,7 Grècia 0,2 0,2 0,7 1,2 2,2 1,2 : Espanya 1,4 2,0 2,3 2,3 2,4 3,5 4,6 França 0,2 0,3 2,1 3,2 2,6 2,2 1,4 Itàlia 0,3 0,8 1,5 2,6 2,2 2,5 0,5 Xipre 0,6 0,6 1,4 3,2 1,3 0,5 1,8 Letònia 4,6 3,2 3,3 2,8 0,7 0,7 2,8 Lituània 0,5 1,1 0,2 0,4 0,7 1,2 1,6 Luxemburg 9,0 8,1 6,3 4,4 2,7 4,0 4,6 Hongria 1,5 1,8 3,9 5,4 5,3 6,2 7,1 Malta 4,7 4,6 3,7 4,6 4,4 4,0 3,4 Països Baixos 2,1 1,1 0,7 1,9 1,1 0,3 1,0 Àustria 0,1 2,0 1,3 0,3 1,0 0,5 0,6 Polònia 2,2 3,0 2,9 3,8 3,7 2,4 1,3 Portugal 1,2 2,3 2,0 3,1 4,1 4,9 3,5 Romania 5,1 0,0 2,0 1,5 0,4 0,7 1,9 Eslovènia 0,7 1,1 0,0 0,4 0,7 0,9 1,3 Eslovàquia 4,0 5,1 5,5 3,4 3,1 1,9 3,5 Finlàndia 7,2 5,4 4,6 2,9 2,7 2,9 3,8 Suècia 4,3 2,3 0,6 0,4 1,2 3,0 3,4 Regne Unit 2,0 1,6 1,0 2,0 2,1 2,0 1,1 Islàndia 4,6 2,9 0,2 0,2 3,0 7,3 7,2 Noruega 16,7 14,2 10,2 8,4 12,1 16,1 18,9 Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

31 El sector públic local a Europa Capacitat o necessitat de finançament Per capacitat o necessitat de finançament s entén l estalvi corrent net de les administracions públiques més les transferències de capital que reben, menys les transferències de capital que donen, menys la formació bruta de capital, més el consum de capital fix menys la diferència entre l adquisició i la cessió d actius no financers no productius. La capacitat o necessitat de finançament que té cadascun dels països analitzats es mostra a les taules 1.6A i 1.6B, tant en termes absoluts com en termes relatius respecte del seu PIB. El cas espanyol mostra una millora evident dels comptes públics; s ha passat d una necessitat de finançament de més de milions d euros a una capacitat de finançament que quasi triplica aquesta quantitat. En termes relatius el pas és d una necessitat de l 1% del PIB a una capacitat de gairebé el 2% del PIB. La conclusió és la mateixa; els comptes públics s han sanejat en aquest període i s han millorat les reserves econòmiques de les administracions públiques espanyoles. Respecte als col legues europeus aquesta situació contrasta amb la mitjana de la UE-27, que el 2006 manté una necessitat de finançament de gairebé milions d euros, i la mitjana de la zona euro-13, amb una necessitat de finançament de més de milions d euros. Gràfic 1.7. Evolució de la capacitat/necessitat de finançament d Espanya (% PIB, ) 3,0 2,0 1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4, Espanya UE-27 ZE 12 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

32 32 Hisendes locals Taula 1.6A. Capacitat (+) o necessitat ( ) de finançament dels països europeus (Milions d ) Necessitat de finançament ( ) o capacitat de finançament (+) (Milions d ) UE UE ZE ZE Bèlgica Bulgària República Txeca Dinamarca Alemanya Estònia Irlanda Grècia Espanya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta Països Baixos Àustria Polònia Portugal Romania Eslovènia Eslovàquia Finlàndia Suècia Regne Unit Islàndia Noruega Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

33 El sector públic local a Europa 33 Taula 1.6B. Capacitat (+) o necessitat ( ) de finançament dels països europeus (% PIB) Necessitat de finançament ( ) o capacitat de finançament (+ )(% PIB) UE-27 0,3 1,4 2,5 3,1 2,8 2,4 1,6 UE-25 0,3 1,4 2,5 3,1 2,8 2,4 1,7 ZE13 0,0 1,8 2,6 3,1 2,9 2,5 1,6 ZE12 0,0 1,8 2,6 3,1 2,9 2,5 1,6 Bèlgica 0,1 0,5 0,0 0,0 0,1 0,1 0,2 Bulgària 0,5 0,2 0,1 0,0 2,3 2,0 3,2 República Txeca 3,7 5,7 6,8 6,6 2,9 3,5 2,9 Dinamarca 2,3 1,2 0,2 0,1 1,9 4,6 4,7 Alemanya 1,3 2,8 3,7 4,0 3,8 3,4 1,6 Estònia 0,2 0,1 0,4 1,8 1,8 1,9 3,6 Irlanda 4,7 1,0 0,4 0,4 1,4 1,2 2,9 Grècia 3,7 4,4 4,8 5,7 7,2 5,2 2,8 Espanya 1,0 0,7 0,5 0,2 0,4 1,0 1,8 França 1,5 1,6 3,2 4,1 3,6 3,0 2,6 Itàlia 0,9 3,1 3,0 3,5 3,5 4,4 4,5 Xipre 2,3 2,2 4,4 6,5 4,1 2,4 1,2 Letònia 2,8 2,1 2,3 1,6 1,0 0,4 0,3 Lituània 3,2 3,6 1,9 1,3 1,5 0,5 0,6 Luxemburg 6,0 6,1 2,1 0,5 1,2 0,1 0,7 Hongria 3,0 4,1 8,9 7,2 6,4 7,8 9,3 Malta 6,2 6,4 5,5 9,8 4,9 3,1 2,5 Països Baixos 2,0 0,3 2,0 3,1 1,8 0,3 0,5 Àustria 1,6 0,1 0,7 1,8 1,3 1,7 1,5 Polònia 3,0 5,1 5,0 6,3 5,7 4,3 3,8 Portugal 3,0 4,3 2,9 3,0 3,4 6,1 3,9 Romania 3,2 2,1 2,0 1,5 1,5 1,4 1,9 Eslovènia 3,8 4,0 2,5 2,7 2,3 1,5 1,2 Eslovàquia 12,2 6,5 8,2 2,8 2,4 2,8 3,7 Finlàndia 6,9 5,0 4,1 2,3 2,1 2,5 3,7 Suècia 3,8 1,7 1,5 1,1 0,6 2,1 2,3 Regne Unit 1,4 0,8 1,9 3,3 3,4 3,3 2,7 Islàndia 1,7 0,7 2,6 2,8 0,2 5,2 5,2 Noruega 15,4 13,3 9,2 7,3 11,1 15,2 18,0 Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

34 34 Hisendes locals 1.4. Visió comparada del deute públic Una de les possibles vies de finançament de les administracions públiques si es troben en una situació de necessitat de finançament és recórrer al deute públic. En aquest sentit, l anàlisi de l endeutament es realitza en el marc del PDE (Protocol sobre el procediment aplicable en cas de dèficit excessiu) que en el seu article 1 limita el deute públic del país a un màxim del 60% del seu PIB a preu de mercat. Així, l article 2 puntualitza que s entén per públic tot allò pertanyent a les administracions públiques (ja sigui central, regional o local i fons de la seguretat social), amb exclusió de les operacions de caràcter comercial. En parlar d endeutament, d acord amb l apartat cinquè d aquest article, es farà ús del valor nominal del deute brut total viu a final d any consolidat dins els sectors del govern general. El deute públic brut consolidat de les administracions públiques representa de mitjana a la UE-27 el 61,4% del PIB per l any 2006 (més de 7 bilions d euros) i a la zona euro-12 aquesta xifra augmenta gairebé al 69% del PIB (5,8 bilions d euros) Evolució interanual ( ) La situació espanyola en aquest context té el deute força més constrenyit. De fet, la seva tendència en els darrers sis anys ha estat de decreixement en termes percentuals sobre el PIB, situant-se l any 2006 en el 39,7% que suposa uns milions d euros.

35 El sector públic local a Europa 35 Taula 1.7A. Deute públic brut consolidat dels països europeus (milions d ) Deute públic brut consolidat (milions d ) UE-27 : , , , , , ,3 UE-25 : , , , , , ,6 ZE13 : , , , , , ,5 ZE , , , , , , ,6 Bèlgica , , , , , , ,0 Bulgària , , , , , , ,0 República Txeca , , , , , , ,9 Dinamarca , , , , , , ,0 Alemanya , , , , , , ,0 Estònia 315,6 333,5 437,7 482,4 486,3 492,0 530,5 Irlanda , , , , , , ,0 Grècia , , , , , , ,0 Espanya , , , , , , ,0 França , , , , , , ,0 Itàlia , , , , , , ,0 Xipre 5.930, , , , , , ,0 Letònia 1.011, , , , , , ,3 Lituània 2.912, , , , , , ,5 Luxemburg 1.407, , , , , , ,1 Hongria , , , , , , ,5 Malta 2.339, , , , , , ,5 Països Baixos , , , , , , ,0 Àustria , , , , , , ,0 Polònia , , , , , , ,3 Portugal , , , , , , ,5 Romania 8.240, , , , , , ,7 Eslovènia : 6.064, , , , , ,9 Eslovàquia , , , , , , ,5 Finlàndia , , , , , , ,0 Suècia , , , , , , ,9 Regne Unit , , , , , , ,3 Noruega : : : : : : : Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

36 36 Hisendes locals Taula 1.7B. Deute públic brut consolidat dels països europeus (% PIB) Deute públic brut consolidat (% PIB) UE-27 : 61,0 60,3 61,8 62,1 62,7 61,4 UE-25 : 61,1 60,5 62,0 62,4 63,1 61,9 ZE13 : 68,2 68,0 69,1 69,6 70,3 68,6 ZE12 69,4 68,3 68,1 69,3 69,7 70,5 68,8 Bèlgica 107,8 106,5 103,4 98,6 94,2 92,2 88,2 Bulgària 74,3 67,3 53,6 45,9 37,9 29,2 22,8 República Txeca 18,5 25,1 28,5 30,1 30,4 30,2 30,1 Dinamarca 51,5 48,7 48,3 45,8 44,0 36,3 30,3 Alemanya 59,7 58,8 60,3 63,8 65,6 67,8 67,5 Estònia 5,2 4,8 3,5 5,5 5,1 4,4 4,0 Irlanda 37,9 35,6 32,2 31,1 29,5 27,4 25,1 Grècia 103,2 103,6 100,6 97,9 98,6 98,0 95,3 Espanya 59,3 55,5 52,5 48,7 46,2 43,0 39,7 França 57,3 56,9 58,8 62,9 64,9 66,7 64,2 Itàlia 109,1 108,7 105,6 104,3 103,8 106,2 106,8 Xipre 58,8 60,7 64,7 68,9 70,2 69,1 65,2 Letònia 12,3 14,0 13,5 14,4 14,5 12,5 10,6 Lituània 23,7 23,1 22,4 21,2 19,4 18,6 18,2 Luxemburg 6,4 6,5 6,5 6,3 6,4 6,2 6,6 Hongria 54,2 52,1 55,6 58,0 59,4 61,6 65,6 Malta 55,9 62,1 60,1 69,3 72,7 70,8 64,7 Països Baixos 53,8 50,7 50,5 52,0 52,4 52,3 47,9 Àustria 65,5 66,0 65,8 64,6 63,8 63,4 61,7 Polònia 36,8 37,6 42,2 47,1 45,7 47,1 47,6 Portugal 50,5 52,9 55,6 56,9 58,3 63,7 64,8 Romania 24,7 26,0 25,0 21,5 18,8 15,8 12,4 Eslovènia : 27,2 28,4 27,9 27,6 27,4 27,1 Eslovàquia 50,4 49,0 43,4 42,4 41,4 34,2 30,4 Finlàndia 43,8 42,3 41,3 44,3 44,1 41,4 39,2 Suècia 54,4 55,3 53,7 53,5 52,4 52,2 47,0 Regne Unit 41,0 37,7 37,5 38,7 40,4 42,1 43,2 Noruega : 29,2 36,1 44,3 45,6 43,8 48,9 Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

37 El sector públic local a Europa 37 Gràfic 1.8. Deute públic brut consolidat (% PIB) 80,0 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 69,4 68,3 68,1 69,3 69,7 70,5 61,0 59,3 60,3 61,8 62,1 62,7 55,5 52,5 48,7 46,2 43,0 68,8 61,4 39,7 0, Espanya UE-27 ZE 12 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat Distribució per nivells de govern Si analitzem el deute públic per nivells de govern, observem que en general a Europa l administració que concentra més deute públic és la central i amb molta diferència respecte de la regional o local. A Espanya l any 2006, l Administració de l Estat té deute públic per valor del 33,1% del PIB, mentre que l autonòmica no arriba al 6% i la local està per sota del 3% del PIB 2. L administració regional espanyola té un nivell d endeutament públic més elevat que la mitjana de la UE-27 (4,9%) però resta per sota de la mitjana de la zona euro (6,8%). Pel que fa al deute públic de l Administració local a Espanya el 2006, se situa tant per sota de la mitjana de la UE-27 com de la zona euro. Per a analitzar els resultats, cal tenir en compte, com ja s ha dit en aquest treball, que la regulació vigent a Espanya des de l any 2002 limita el grau d endeutament de les administracions públiques, element que queda recollit en la davallada notable del seu nivell d endeutament. 2. L endeutament consolidat de les administracions espanyoles suposa el 39,7% del PIB l any 2006, perquè s apliquen ajustaments de consolidació a les obligacions brutes representades per actius financers que estiguin en mans del sector administracions públiques, d acord amb l article cinquè del Reglament 475/2000 CE.

38 38 Hisendes locals Taula 1.8A. Evolució del deute públic per nivells de govern als països europeus (% PIB) Administració central Deute públic brut consolidat Adm. Central (% PIB) UE-27 : : : 53,4 53,9 54,3 53,0 UE-25 : : : 53,5 54,1 54,6 53,4 ZE13 : : : 58,3 58,8 59,3 57,6 ZE12 : : : 58,4 58,9 59,4 57,7 Bèlgica 100,5 100,0 97,0 91,3 87,0 85,8 82,4 Bulgària : 67,0 53,6 45,7 37,8 28,9 22,4 República Txeca : : : 28,2 28,1 27,8 27,6 Dinamarca : : : 41,2 39,1 31,4 25,3 Alemanya : : : 39,1 40,1 41,6 41,7 Estònia : : 2,2 3,2 2,7 2,1 1,7 Irlanda : : : 30,7 29,1 26,9 24,6 Grècia : : : 107,1 108,9 108,8 106,1 Espanya : : : 40,8 39,3 36,4 33,1 França 51,1 51,0 53,0 56,3 58,8 60,1 57,4 Itàlia 105,9 105,2 101,9 99,0 98,4 100,1 99,7 Xipre : : : 104,5 105,4 105,5 100,8 Letònia : : : 13,8 14,5 13,1 12,4 Lituània : : : 20,1 18,5 17,8 17,4 Luxemburg 5,3 5,6 5,6 4,6 5,0 4,4 5,1 Hongria 54,3 52,0 55,0 57,1 58,4 60,2 63,7 Malta : : : 69,2 72,7 70,8 64,7 Països Baixos : : : 46,6 47,2 46,8 42,4 Àustria : : : 60,6 59,6 59,6 58,0 Polònia 35,5 36,3 40,3 44,6 43,2 44,6 45,4 Portugal 48,9 50,5 54,3 56,2 59,0 64,6 65,7 Romania : : : 22,8 19,8 16,1 13,4 Eslovènia : : 27,8 27,1 27,3 26,9 26,7 Eslovàquia : : : 41,6 40,5 33,1 29,5 Finlàndia : : : 43,9 42,6 39,1 36,3 Suècia : : : 49,6 48,7 48,3 43,6 Regne Unit 40,5 37,2 36,9 38,0 39,6 41,1 42,1 Noruega : 20,3 27,1 0,0 0,0 0,0 0,0 Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

39 El sector públic local a Europa 39 Taula 1.8B. Evolució del deute públic per nivells de govern als països europeus (% PIB) Administració regional Deute públic brut consolidat Adm. Regional (% PIB) UE-27 : : : 5,0 5,0 5,1 4,9 UE-25 : : : 5,0 5,1 5,1 4,9 ZE13 : : : 6,7 6,8 6,9 6,7 ZE12 : : : 6,8 6,9 7,0 6,8 Bèlgica 6,8 6,5 6,3 5,6 5,2 4,4 4,0 Bulgària : : : : : : : República Txeca : : : : : : : Dinamarca : : : : : : : Alemanya : : : 20,1 20,8 21,5 21,2 Estònia : : : : : : : Irlanda: : : : : : : : Grècia : : : : : : : Espanya : : : 6,3 6,2 6,3 5,9 França: : : : : : : : Itàlia : : : : : : : Xipre : : : : : : : Letònia : : : : : : : Lituània : : : : : : : Luxemburg : : : : : : : Hongria : : : : : : : Malta : : : : : : : Països Baixos : : : : : : : Àustria : : : 2,7 2,8 3,0 3,0 Polònia : : : : : : : Portugal : : : : : : : Romania : : : : : : : Eslovènia : : : : : : : Eslovàquia : : : : : : : Finlàndia : : : : : : : Suècia : : : : : : : Regne Unit : : : : : : : Noruega : 0,0 0,0 0,0 0,0 : : Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

40 40 Hisendes locals Taula 1.8C. Evolució del deute públic per nivells de govern als països europeus (% PIB) Administració local Deute públic brut consolidat Adm. Local (% PIB) UE-27 : : : 5,1 5,1 5,3 5,3 UE-25 : : : 5,1 5,1 5,3 5,4 ZE13 : : : 5,4 5,5 5,7 5,7 ZE12 : : : 5,5 5,5 5,7 5,7 Bèlgica 5,2 5,5 5,4 5,4 5,4 5,2 5,2 Bulgària : 0,4 0,1 0,2 0,2 0,4 0,5 República Txeca : : : 2,3 2,6 2,6 2,7 Dinamarca : : : 5,2 5,4 5,3 5,3 Alemanya : : : 5,1 5,3 5,3 5,3 Estònia : : 1,4 2,5 2,5 2,4 2,3 Irlanda : : : 2,4 2,4 2,3 2,2 Grècia : : : 0,6 0,7 0,7 0,7 Espanya : : : 2,9 2,9 2,8 2,8 França 7,4 7,1 6,8 6,9 6,9 7,0 7,1 Itàlia 5,6 5,8 6,4 6,6 7,0 7,7 8,3 Xipre : : : 2,3 2,3 2,2 2,2 Letònia : : : 2,4 2,4 2,6 2,9 Lituània : : : 1,1 0,8 0,8 0,9 Luxemburg 2,1 2,1 2,2 2,7 2,5 2,6 2,3 Hongria 1,0 1,1 1,5 1,5 1,6 1,9 2,4 Malta : : : 0,0 0,0 0,0 0,0 Països Baixos : : : 8,2 8,0 8,0 7,6 Àustria : : : 2,1 2,1 2,0 1,9 Polònia 1,1 1,3 1,7 1,8 1,9 2,1 2,4 Portugal 2,4 2,7 3,3 3,4 3,4 3,6 3,6 Romania : : : 0,5 0,5 1,2 1,2 Eslovènia : : 0,6 0,6 0,7 0,8 0,9 Eslovàquia : : : 1,2 1,4 1,6 1,6 Finlàndia : : : 4,4 4,8 5,3 5,4 Suècia : : : 6,3 5,8 6,1 5,9 Regne Unit 5,5 5,4 5,0 4,4 4,4 4,6 4,7 Noruega : 9,0 9,2 0,0 0,0 0,0 0,0 Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

41 El sector públic local a Europa 41 Gràfic 1.9. Distribució del deute públic per nivells de govern (2006) Regne Unit Suècia Finlàndia Eslovàquia Eslovènia Romania Portugal Polònia Àustria Països Baixos Malta Hongria Luxemburg Lituània Letònia Xipre Itàlia França Espanya Grècia Irlanda Estònia Alemanya Dinamarca República Txeca Bulgària Bèlgica ZE 12 ZE 13 UE-25 UE-27 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Deute públic brut consolidat Adm. Central Deute públic brut consolidat Adm. Regional Deute públic brut consolidat Adm. Local Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

42 42 Hisendes locals 1.5. Visió comparada de la pressió fiscal Com ja s ha analitzat a l apartat de la visió comparada de l ingrés públic, una de les principals fonts de finançament dels governs són els ingressos tributaris. Per la seva importància i la incidència en la ciutadania, en aquest apartat es vol analitzar la pressió fiscal que experimenten comparativament els països de la Unió Europea Evolució interanual ( ) En la taula 1.9 es mostra el percentatge que representen els ingressos tributaris respecte del PIB de cada país. Com es pot observar, Espanya ha mantingut una tendència creixent al llarg del període analitzat, tot i que encara està per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea l any Tanmateix, el darrer any analitzat els ingressos tributaris del conjunt de les administracions públiques espanyoles era de més de milions d euros, pel que en termes absoluts havia incrementat un 74,13% en relació amb l any 2000 ( milions d euros). Si es calcula la ràtio dels ingressos tributaris per càpita l any 2006, Espanya obté 5.493,4 euros per càpita, situant-se en la mediana de la distribució dels països constituents de la UE-27, però per sota de la mitjana (taula 1.10). Gràfic Pressió fiscal dels països europeus (mitjana UE-27 = 100) Bèlgica Bulgària República Txeca Dinamarca Alemanya Estònia Irlanda Grècia Espanya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta Països Baixos Àustria Polònia Portugal Romania Eslovènia Eslovàquia Finlàndia Suècia Regne Unit Islàndia Noruega Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

43 El sector públic local a Europa 43 Taula 1.9. Ingressos tributaris dels països europeus (% PIB, ) Unió Europea (UE-27) : 26,7 26,3 26,1 26,0 26,3 27,0 Unió Europea (UE-25) 27,5 26,8 26,3 26,1 26,0 26,4 27,0 Unió Europea (UE-15) 27,8 27,1 26,6 26,3 26,3 26,7 27,4 Bèlgica 30,5 30,3 30,2 29,9 30,4 30,6 30,4 Bulgària 22,1 22,0 21,3 22,8 24,0 24,9 26,2 República Txeca 19,6 19,8 19,9 20,7 21,2 20,6 19,7 Dinamarca 47,5 46,7 46,6 46,8 47,8 49,5 48,0 Alemanya 24,3 22,8 22,4 22,4 22,0 22,1 23,0 Estònia 20,3 19,7 20,1 20,2 20,2 20,0 20,5 Irlanda 26,6 24,7 23,8 24,3 25,5 25,9 27,5 Grècia 23,5 22,1 21,5 20,2 19,9 20,0 20,0 Espanya 21,9 21,4 22,0 21,9 22,5 23,6 24,5 França 27,7 27,4 26,7 26,3 26,9 27,2 27,4 Itàlia 29,2 29,0 28,4 28,7 28,0 27,6 29,2 Xipre 23,4 24,1 24,5 26,0 25,5 27,0 28,5 Letònia 19,6 19,3 18,9 19,6 19,6 20,3 21,3 Lituània 21,1 20,1 19,9 19,7 19,8 20,2 20,9 Luxemburg 28,5 28,4 28,1 27,2 26,4 27,0 25,5 Hongria 25,7 25,4 25,1 25,1 25,1 24,6 24,4 Malta 21,8 23,4 25,0 24,9 26,3 26,4 27,1 Països Baixos 23,7 24,0 23,9 23,1 23,1 24,4 24,8 Àustria 27,5 29,4 28,7 28,2 28,0 27,3 27,1 Polònia 19,8 19,2 20,1 19,8 19,3 20,6 21,7 Portugal 23,4 23,0 23,6 23,5 22,7 23,5 24,3 Romania : 17,5 17,3 18,2 18,1 18,2 18,8 Eslovènia 23,6 23,5 24,1 24,4 24,3 24,6 24,6 Eslovàquia 19,8 18,7 18,5 19,3 18,4 18,6 17,3 Finlàndia 34,8 32,2 32,5 31,9 31,6 31,7 31,1 Suècia 38,1 35,7 34,1 34,9 35,6 36,5 36,6 Regne Unit 30,4 30,3 29,1 28,5 28,1 28,9 29,7 Islàndia 34,2 32,5 32,4 33,6 34,8 37,4 38,1 Noruega 33,7 33,6 33,2 32,5 33,9 34,6 35,3 Suïssa 22,7 22,0 22,2 21,8 21,9 22,3 : Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

44 44 Hisendes locals Mapa 1.5. Ingrés tributari/pib dels països d Europa. Mitjana m Escala 1:431 Ingrés tributari/pib (%) N.D. [15-22) [22-26) [26-32) [32-38) [38 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat Distribució per nivells de govern Si analitzem una mica més a fons la pressió fiscal local en el context europeu (taules 1.11A i 1.11B), observem que Dinamarca, Suècia i Islàndia són els països europeus que tenen un volum de recaptació local respecte del seu PIB major, molt per sobre de la mitjana europea i de la situació espanyola. Hem de remarcar que Espanya amb un 3,2% del PIB l any 2006, està gairebé un punt percentual per sota de la mitjana de la UE-27.

45 El sector públic local a Europa 45 Taula Ingressos tributaris per càpita dels països europeus ( /h.) UE-27 : 5.279, , , , , ,5 Bèlgica 7.486, , , , , , ,0 Bulgària 370,4 412,5 449,2 516,4 612,5 702,1 855,8 República Txeca 1.174, , , , , , ,0 Dinamarca , , , , , , ,0 Alemanya 6.110, , , , , , ,4 Estònia 900,8 997, , , , , ,3 Irlanda 7.377, , , , , , ,7 Grècia 2.978, , , , , , ,2 Espanya 3.446, , , , , , ,4 França 6.597, , , , , , ,0 Itàlia 6.112, , , , , , ,3 Xipre 3.420, , , , , , ,3 Letònia 699,4 761,9 800,3 838,9 943, , ,4 Lituània 741,2 780,1 862,0 937, , , ,5 Luxemburg , , , , , , ,4 Hongria 1.306, , , , , , ,1 Malta 2.419, , , , , , ,1 Països Baixos 6.244, , , , , , ,3 Àustria 7.227, , , , , , ,6 Polònia 951, , ,5 991, , , ,7 Portugal 2.806, , , , , , ,1 Romania 358,4 384,8 438,9 507,4 669,8 851,1 Eslovènia 2.505, , , , , , ,6 Eslovàquia 807,7 818,5 892, , , , ,8 Finlàndia 8.904, , , , , , ,3 Suècia , , , , , , ,8 Regne Unit 8.035, , , , , , ,8 Islàndia , , , , , , ,1 Noruega , , , , , , ,8 Suïssa 8.596, , , , , ,6 : Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

46 46 Hisendes locals Taula 1.11A. Ingressos tributaris locals dels països europeus ( /h.) per càpita Unió Europea (UE-27) : : 789,9 815,9 870,9 : : Bèlgica 460,9 515,0 566,2 602,0 609,7 629,3 662,0 Bulgària 59,1 62,7 72,6 11,9 14,0 17,2 25,9 República Txeca 242,7 254,9 337,9 355,8 404,2 531,3 567,2 Dinamarca 5.388, , , , , , ,5 Alemanya 738,5 701,2 687,3 681,8 740,8 783,1 872,0 Estònia 192,9 207,8 229,2 256,3 289,0 331,3 403,9 Irlanda 155,5 171,6 191,6 211,0 234,4 256,0 273,2 Grècia 37,1 38,0 36,8 39,5 43,7 47,6 51,5 Espanya 485,9 501,4 523,8 532,8 604,2 660,1 709,9 França 1.016, , , , , , ,9 Itàlia 1.256, , , , , , ,7 Xipre 62,6 71,5 64,1 72,3 80,9 80,1 94,5 Letònia 178,4 194,3 206,5 217,2 246,2 277,4 365,2 Lituània 214,6 223,3 120,6 125,4 147,2 169,2 200,8 Luxemburg 1.141, , , , , , ,2 Hongria 191,1 231,0 277,8 316,4 366,2 381,2 387,5 Malta : : : : : : : Països Baixos 361,1 383,1 404,3 430,8 456,5 479,5 438,3 Àustria 1.262, , , , , , ,6 Polònia 141,7 167,6 178,4 154,2 214,6 265,2 304,9 Portugal 247,4 248,8 272,6 263,6 292,5 309,2 325,4 Romania : 15,3 123,2 141,8 162,4 222,2 338,9 Eslovènia 294,0 319,1 347,4 374,6 395,7 408,9 452,7 Eslovàquia 56,9 63,9 75,6 83,7 97,2 252,2 274,8 Finlàndia 2.604, , , , , , ,4 Suècia 4.494, , , , , , ,4 Regne Unit 391,4 420,3 448,7 453,6 497,9 517,2 543,4 Islàndia 2.935, , , , , , ,3 Noruega 2.627, , , , , , ,5 Suïssa 1.850, , , , , ,7 : Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

47 El sector públic local a Europa 47 Taula 1.11B. Ingressos tributaris locals dels països europeus (% PIB) % PIB Unió Europea (UE-27) : 3,8 3,9 3,9 4,0 4,1 4,1 Unió Europea (UE-25) 3,9 3,8 3,9 3,9 4,0 4,1 4,1 Unió Europea (UE-15) 3,9 3,9 3,9 4,0 4,0 4,1 4,1 Bèlgica 1,9 2,0 2,2 2,3 2,2 2,2 2,2 Bulgària 3,5 3,4 3,4 0,5 0,5 0,6 0,8 República Txeca 4,1 3,8 4,3 4,5 4,7 5,4 5,1 Dinamarca 16,5 17,0 17,1 17,2 16,9 16,9 16,6 Alemanya 2,9 2,7 2,6 2,6 2,8 2,9 3,1 Estònia 4,3 4,1 4,0 4,0 4,1 4,0 4,1 Irlanda 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,7 0,7 Grècia 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 Espanya 3,1 3,0 2,9 2,8 3,0 3,1 3,2 França 4,3 4,1 4,1 4,2 4,5 4,8 4,8 Itàlia 6,0 6,2 6,3 6,6 6,4 6,4 6,4 Xipre 0,4 0,5 0,4 0,4 0,5 0,4 0,5 Letònia 5,0 4,9 4,9 5,1 5,1 4,9 5,2 Lituània 6,1 5,7 2,8 2,6 2,8 2,8 2,9 Luxemburg 2,3 2,2 2,4 2,3 1,8 1,7 1,6 Hongria 3,8 4,0 4,0 4,3 4,5 4,3 4,3 Malta : : : : : : : Països Baixos 1,4 1,4 1,4 1,5 1,5 1,5 1,3 Àustria 4,8 4,9 4,7 4,5 4,5 4,4 4,4 Polònia 3,0 3,1 3,3 3,1 4,0 4,1 4,3 Portugal 2,1 2,0 2,1 2,0 2,1 2,2 2,2 Romania : 0,7 5,6 5,9 5,8 6,0 7,5 Eslovènia 2,8 2,8 2,9 3,0 3,0 2,9 3,0 Eslovàquia 1,4 1,5 1,6 1,5 1,5 3,5 3,3 Finlàndia 10,2 9,9 9,6 9,3 9,0 9,1 9,1 Suècia 14,9 15,5 15,6 16,0 16,0 15,9 15,7 Regne Unit 1,5 1,5 1,6 1,7 1,7 1,7 1,7 Islàndia 8,7 8,8 8,7 8,9 8,9 9,3 10,1 Noruega 6,4 7,0 5,6 6,2 5,9 5,8 5,6 Suïssa 4,9 5,0 5,0 4,8 4,7 4,7 : Les files en cursiva fan referència a estats europeus que no pertanyen a la UE. Les cel les amb «:» fan referència a dades no disponibles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

48 48 Hisendes locals Mapa 1.6. Ingrés tributari local per habitant dels països d Europa. Mitjana Nota: Pel cas de Malta sí que hi ha dades disponibles, però l'ingrés tributari local per habitant és igual a m Escala 1:432 Ingrés tributari local (e/h.) N.D. [0-300) [ ) [ ) [ ) [3000 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d Eurostat.

49 2. El sector públic local a Espanya Espanya té un entramat administratiu de tres nivells de govern i d administració: l administració de l Estat, l administració autonòmica i l administració local. En aquest apartat s estudiarà en detall quina és la situació de la hisenda pública en aquests tres nivells, posant un èmfasi especial en el món local. Analitzant la situació per comunitats autònomes, trobem una gran varietat i nombre d ens locals. A més, el mapa espanyol es caracteritza per ser molt fragmentat, amb una nombrosa xarxa municipal (8.110 municipis), molts dels quals amb menys de habitants (90%). La taula 2.1 il lustra la situació descrita. Taula 2.1. Registre d entitats locals. Any 2005 Número de municipis Número de províncies Illes Comarques Andalusia Aragó Principat d Astúries 78 1 Illes Balears Illes Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella La Manxa Catalunya Extremadura Galícia Comunitat de Madrid Regió de Múrcia 45 1 Comunitat Foral de Navarra La Rioja Comunitat Valenciana País Basc Ciutat Autònoma de Ceuta 1 Ciutat Autònoma de Melilla 1 Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de Libro Blanco para la Reforma del Gobierno Local MAP.

50 50 Hisendes locals 2.1. Anàlisi de la despesa pública Evolució interanual ( ) L evolució del pes de la despesa pública sobre el PIB espanyol en el període mostra una davallada de la despesa pública en general, i sobretot de l àmbit central. Per contra, en les comunitats autònomes s ha experimentat un augment en el pes de la despesa sobre el PIB (especialment a partir de l any 2001, moment en què es duu a terme un acord sobre finançament de les comunitats autònomes), mentre que l estabilitat durant el període és la característica més remarcable en el cas de les corporacions locals, mantenint-se vora el 6% del PIB. Gràfic 2.1. Evolució del pes de la despesa pública a Espanya respecte el PIB ( ) Total Administració Administracions autonòmiques Administració central Administracions locals Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de INE i Ministeri d Economia i Hisenda. Per a una aproximació més exacta al volum de despesa, hem volgut veure l evolució de la despesa liquidada dels tres nivells de govern, sense la càrrega financera i amb seguretat social, que es considera a part. Cal tenir en compte, tanmateix, que les dades dels darrers anys encara no corresponen a la liquidació definitiva sinó que les dades de 2006 són liquidacions provisionals i les de 2007 un avançament i, per tant, són susceptibles de veure s alterades.

51 El sector públic local a Espanya 51 Taula 2.2. Distribució per nivells de govern de les despeses no financeres liquidades de les administracions públiques (%) (Provisional) 2007 (Avanç) Administració central 24,8 24,4 23,5 24,4 22,4 22,4 22,0 Estat 21,5 21,1 20,3 21,2 19,2 19,1 18,1 Organismes de l Administració central 3,3 3,3 3,3 3,2 3,2 3,3 3,8 Comunitats autònomes 33,0 32,3 34,0 34,2 35,8 35,7 35,9 Corporacions locals 12,8 13,1 13,3 12,5 13,0 13,4 13,4 Administracions de la Seguretat Social 29,3 30,3 29,2 28,8 28,8 28,5 28,7 Administracions Públiques 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de Actuación de las Administraciones Públicas 2005 i Avance de la actuación de las Administraciones Públicas 2006 i IGAE. Durant el període analitzat el percentatge de despesa dels ens locals tendeix a mantenir-se estable vora el 13% del total de la despesa del conjunt d administracions públiques (incloent-hi l Administració de la Seguretat Social), tret de l any 2004, quan va experimentar una davallada significativa (de 0,8 punts percentuals) recuperant els nivells anteriors a l any Gràfic 2.2. Repartiment per nivells de govern dels usos no financers de les administracions públiques % 90% 80% 29,3% 30,3% 29,2% 28,8% 28,8% 28,5% 28,7% 70% 60% 12,8% 13,1% 13,3% 12,5% 13,0% 13,4% 13,4% 50% 40% 33,0% 32,3% 34,0% 34,2% 35,8% 35,7% 35,9% 30% 20% 10% 24,8% 24,4% 23,5% 24,4% 22,4% 22,4% 22,0% 0% (P) 2007 (A) Administració central Comunitats autònomes Corporacions locals Administracions de la Seguretat Social (P) Provisional (A) Avanç Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de Actuación de las Administraciones Públicas 2005 i Avance de la actuación de las Administraciones Públicas 2006 i IGAE.

52 52 Hisendes locals Gràfic 2.3. Evolució del repartiment per nivells de govern de les despeses liquidades no financeres de les administracions ( ) 40% 35% 33,0% 32,3% 34,0% 34,2% 35,8% 35,7% 35,9% 30% 25% 20% 29,3% 30,3% 29,2% 28,8% 28,8% 28,5% 28,7% 24,8% 24,4% 23,5% 24,4% 22,4% 22,4% 22,0% 15% 10% 12,8% 13,1% 13,3% 12,5% 13,0% 13,4% 13,4% 5% 0% (Provisional) 2007 (Avanç) Administració central Comunitats autònomes Corporacions locals Administracions de la Seguretat Social Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de Actuación de las Administraciones Públicas 2005 i Avance de la actuación de las Administraciones Públicas 2006 i IGAE. Pel que fa als altres nivells de govern, s aprecia una tendència gradual al traspàs de competències de l Administració central envers les comunitats autònomes, que queda manifesta en el continu increment de la despesa que realitzen aquestes darreres en paral lel a la reducció del volum de despesa de l administració central. Quan atenem a l evolució anual, destaca que les corporacions locals conformen el nivell de govern amb menor pes relatiu respecte dels usos no financers del conjunt d administracions. L Administració central ha reduït sensiblement la seva importància comparativa (exceptuant un repunt el 2004) i les administracions de la Seguretat Social també disminueixen el seu pes d ençà del 2002, moment en què la despesa de les comunitats autònomes va començar a incrementar progressivament i sostingudament Classificació econòmica de la despesa Distribució territorial i percentual de la despesa local Per a una millor aproximació al repartiment real de la despesa entre administracions a Espanya hem considerat la liquidació pressupostària d aquesta. Per a l anàlisi s ha emprat la mitjana de les dades pel període excepte per les corporacions locals, per a les que s ha usat la mitjana en no disposar de dades consolidades totals per l any 2006.

53 El sector públic local a Espanya 53 Gràfic 2.4. Despesa liquidada dels ens locals espanyols per tipologies d ens (mitjana ) Diputacions de règim comú 9% Diputacions de règim foral 19% Municipis 69% Consells insulars i cabildos 3% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. Pel que fa als ens locals podem fer una anàlisi de la despesa econòmica territorialitzada per comunitats autònomes i, alhora, per tipus d ens local. Pel que fa a la distinció entre tipus d ens local, es pot apreciar que sempre són els municipis els que disposen de nivells més elevats de despesa, seguits per les diputacions de règim foral, com a conseqüència del seu especial sistema de finançament (taula 2.3). Observem que, en tots els casos, les despeses corrents són aquelles a les quals es destina la major part dels recursos, especialment als capítols de personal i a l adquisició de béns i serveis. Alhora, la despesa en operacions de capital té també un pes important, sobretot per l efecte de la inversió real, com es veurà més endavant. En consonància amb això, trobem que les operacions no financeres del conjunt dels ens locals espanyols tenen un pes gairebé setze vegades superior a les financeres, el capítol més important de les quals és el pagament de passius financers (gràfic 2.5). En vista dels resultats observats, s ha cregut oportú presentar les dades de forma desagregada tant per municipis com per diputacions i ens assimilats. A més, cadascuna d aquestes desagregacions es mostrarà segons siguin ens de règim comú 3, de règim foral o de les Illes Canàries i Balears. 3. En la realització dels diagrames de sectors no s han inclòs les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

54 54 Hisendes locals Taula 2.3. Classificació econòmica de les despeses liquidades dels ens locals segons comunitat autònoma. Nacional Andalusia Aragó Personal Béns i serveis Financers Transfs. corrents Operacions corrents Consolidat Ens Locals , , , , ,22 Municipis , , , , ,43 Diputacions de Règim Comú , , , , ,08 Diputacions de Règim Foral , , , , ,98 Consells Insulars i Cabildos , , , , ,22 Consolidat Ens Locals , , , , ,70 Municipis , , , , ,14 Diputacions de Règim Comú , , , , ,61 Consolidat Ens Locals , , , , ,59 Municipis , , , , ,17 Diputacions de Règim Comú , , , , ,16 Astúries Municipis , , , , ,38 Balears Canàries Consolidat Ens Locals , , , , ,37 Municipis , , , , ,08 Consells Insulars , , , , ,28 Consolidat Ens Locals , , , , ,74 Municipis , , , , ,31 Cabildos , , , , ,94 Cantàbria Municipis , , , , ,66 Castella i Lleó Castella - La Manxa Catalunya Extremadura Galícia Consolidat Ens Locals , , , , ,58 Municipis , , , , ,51 Diputacions de Règim Comú , , , , ,91 Consolidat Ens Locals , , , , ,06 Municipis , , , , ,19 Diputacions de Règim Comú , , , , ,16 Consolidat Ens Locals , , , , ,73 Municipis , , , , ,12 Diputacions de Règim Comú , , , , ,04 Consolidat Ens Locals , , , , ,34 Municipis , , , , ,65 Diputacions de Règim Comú , , , , ,06 Consolidat Ens Locals , , , , ,78 Municipis , , , , ,28 Diputacions de Règim Comú , , , , ,68 Madrid Municipis , , , , ,26 Múrcia Municipis , , , , ,18 Navarra Municipis , , , , ,06 País Basc Consolidat Ens Locals , , , , ,11 Municipis , , , , ,23 Diputacions de Règim Foral , , , , ,98 La Rioja Municipis , , , , ,99 València Consolidat Ens Locals , , , , ,75 Municipis , , , , ,64 Diputacions de Règim Comú , , , , ,46 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals.

55 El sector públic local a Espanya 55 Obligacions reconegudes netes (milers d ). Mitjana Invs. reals Transfs. de capital Operacions de capital Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. Operacions no financeres Actius finan. Passius finan. Operacions financeres Total despeses , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,48 588, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,16 533, , , , , , , ,03 913, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,92 73, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,92

56 56 Hisendes locals Gràfic 2.5. Classificació econòmica de les despeses liquidades dels ens locals espanyols (mitjana , %) 1. Despeses de personal 26,4% 2. Despeses en béns corrents i serveis 22,8% 3. Despeses financeres 1,8% 9. Passius financers 5,0% 8. Actius financers 0,9% 7. Transferències de capital 2,5% 4. Transferències corrents 21,3% 6. Inversions reals 19,3% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. A nivell de municipis, es pot apreciar que el percentatge de la despesa que es destina a cada capítol difereix entre comunitats autònomes. Així, s observa que els municipis de les comunitats autònomes de règim comú destinen un percentatge major de les seves despeses a passius financers, despeses de personal, despeses financeres i transferències de capital en comparació a les de règim foral. Gràfic 2.6. Classificació econòmica de les despeses liquidades dels municipis de les comunitats autònomes de règim comú (%, mitjana ) 1. Despeses de personal 31,24% 2. Despeses en béns corrents i serveis 28,40% 9. Passius financers 5,58% 8. Actius financers 0,67% 7. Transferències de capital 2,92% 3. Despeses financeres 2,11% 4. Transferències corrents 6,94% 6. Inversions reals 22,14% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH.

57 El sector públic local a Espanya 57 Per la seva banda, els municipis de les comunitats autònomes de règim foral dediquen un percentatge major de les seves despeses a inversions reals i transferències corrents si ho contraposem a les de règim comú. Gràfic 2.7. Classificació econòmica de les despeses liquidades dels municipis de les comunitats autònomes de règim foral (%, mitjana ) 1. Despeses de personal 27,91% 2. Despeses en béns corrents i serveis 28,96% 9. Passius financers 3,73% 8. Actius financers 1,04% 7. Transferències de capital 2,24% 3. Despeses financeres 0,81% 4. Transferències corrents 9,71% 6. Inversions reals 25,61% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. A nivell de diputacions i ens assimilats, es pot observar que el pes relatiu de cadascun dels conceptes de despesa varia. Hom pot apreciar, en el diagrama de sectors de la pàgina següent, que les diputacions de règim comú presenten un elevat percentatge de despesa en personal, inversions reals, transferències corrents i despeses en béns corrents i serveis.

58 58 Hisendes locals Gràfic 2.8. Classificació econòmica de les despeses liquidades de les diputacions de règim comú (%, mitjana ) 2. Despeses en béns corrents i serveis 13,75% 1. Despeses de personal 28,82% 3. Despeses financeres 2,47% 4. Transferències corrents 14,16% 9. Passius financers 9,26% 8. Actius financers 2,32% 7. Transferències de capital 11,14% 6. Inversions reals 18,08% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. En el diagrama següent s aprecia que les diputacions de règim foral destinen el 85,19% dels seus recursos a transferències corrents. Això es deu al fet que una de les seves atribucions competencials és la distribució dels ingressos dels que disposa (sobretot els tributs), entre les administracions públiques del seu àmbit territorial. Gràfic 2.9. Classificació econòmica de les despeses liquidades de les diputacions de règim foral (%, mitjana ) 9. Passius financers 0,84% 8. Actius financers 0,65% 7. Transferències de capital 1,90% 1. Despeses de personal 3,44% 2. Despeses en béns corrents i serveis 2,62% 3. Despeses financeres 0,56% 6. Inversions reals 4,80% 4. Transferències corrents 85,19% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH.

59 El sector públic local a Espanya 59 En contraposició a les diputacions de règim comú, els cabildos canaris i els consells insulars destinen un percentatge menor de la seva despesa a despeses de personal (un 6,81% menys), a passius financers (un 3,88% menys), a actius financers (1,18% menys) i a despeses financeres (un 1,67% menys). En canvi, gasten una proporció major dels seus recursos en transferències corrents (fins a un 9,08% més), inversions reals (un 1,66% més), transferències de capital (un 1,32% més) i despeses en béns corrents i serveis (un 1,49% més). Gràfic Classificació econòmica de les despeses liquidades dels cabildos canaris i dels consells insulars (%, mitjana ) 1. Despeses de personal 22,01% 2. Despeses en béns corrents i serveis 15,24% 3. Despeses financeres 0,80% 9. Passius financers 5,38% 8. Actius financers 1,14% 4. Transferències corrents 23,24% 7. Transferències de capital 12,45% 6. Inversions reals 19,74% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. En la taula 2.4 es pot apreciar el valor en milers d euros i en euros per habitant de la despesa liquidada (segons la classificació econòmica) de les diputacions i ens assimilats.

60 60 Hisendes locals Taula 2.4. Classificació econòmica de la despesa liquidada de les diputacions i ens assimilats. Mitjana Capítols Diputacions de règim comú Diputacions de règim foral Consells insulars i cabildos canaris Milers /h. Milers /h. Milers /h. 1. Despeses de personal ,91 49, ,36 162, ,44 128,01 2. Despeses en béns corrents i serveis ,21 23, ,59 124, ,03 88,61 3. Despeses financeres ,40 4, ,98 26, ,39 4,66 4. Transferències corrents ,56 24, , , ,36 135,17 6. Inversions reals ,93 31, ,91 227, ,00 114,80 7. Transferències de capital ,00 19, ,26 90, ,10 72,44 8. Actius financers ,06 4, ,22 30, ,31 6,62 9. Passius financers ,40 16, ,67 39, ,34 31,32 Total pressupost de despeses ,47 131, , , ,97 581,63 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. Si analitzem els resultats ajustats per habitant, veiem com els municipis són els ens que, després de les diputacions de règim foral, disposen d un pressupost de despeses per càpita més elevat. El capítol amb major pes en el seu cas és el de personal i adquisicions de béns i serveis, seguit a una certa distància per les inversions reals. Taula 2.5. Despeses liquidades per càpita ( /h.). Mitjana Consolidat ens locals Municipis Nacional Diputacions de règim comú Diputacions de règim foral Consells insulars i cabildos Personal 313,40 263,71 49,98 162,95 128,01 Béns i serveis 271,34 243,48 23,86 124,39 88,61 Financers 21,01 16,55 4,28 26,69 4,66 Transf. corrents 253,71 61,15 24, ,79 135,17 Operacions corrents 859,46 584,89 102, ,82 356,46 Inv. reals 229,60 189,90 31,36 227,61 114,80 Transf. de capital 29,95 23,78 19,32 90,34 72,44 Operacions de capital 259,55 213,69 50,69 317,95 187,24 Operacions no financeres 1.119,01 798,58 153, ,77 543,69 Actius finan. 10,35 5,73 4,02 30,60 6,62 Passius finan. 59,89 45,20 16,07 39,77 31,32 Operacions financeres 70,25 50,93 20,09 70,37 37,94 Total despeses 1.189,25 849,51 173, ,14 581,63 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH.

61 El sector públic local a Espanya 61 D acord amb les dades, les diputacions de règim comú tenen una ràtio de despeses per càpita inferior a la de la resta de corporacions locals, sent el capítol de personal el que té un pes relatiu més elevat. Però tot i així hi ha diferències entre les diputacions de les comunitats autònomes de règim comú Evolució interanual ( ) Pel que respecta a les diputacions de règim comú, si estudiem l evolució dels diferents capítols pressupostaris durant el període analitzat, podem apreciar el fort increment del concepte passius financers l any 2004, que descendeix l any següent. La causa d aquest increment puntual és un procés de refinançament que millora les condicions del deute en una situació de canvi en el context financer. D altra banda, observem que el creixement del capítol de personal, el més important, és constant. Taula 2.6. Despesa liquidada, segons la classificació econòmica, de les diputacions de comunitats autònomes de règim comú (milers d ) Personal , , , , , ,54 Béns i serveis , , , , , ,83 Financers , , , , , ,52 Transf. corrents , , , , , ,06 Operacions corrents , , , , , ,95 Inv. reals , , , , , ,38 Transf. de capital , , , , , ,34 Operacions de capital , , , , , ,72 Operacions no financeres , , , , , ,67 Actius finan , , , , , ,18 Passius finan , , , , , ,01 Operacions financeres , , , , , ,19 Total despeses , , , , , ,86 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. En el cas de les diputacions de règim foral, cal fer una interpretació de les dades en el marc del particular sistema basc de concert econòmic, que assigna a les diputacions forals la competència en la recaptació impositiva (IRPF, IVA i Impost de Societats, entre altres). Aquesta situació porta a apreciar diferències entre les quals destaca especialment que les transferències corrents enviades són el capítol amb major importància, a distància de

62 62 Hisendes locals la resta de conceptes de despesa. D aquesta manera, les diputacions forals aporten una quantia de transferències corrents per habitant més elevada que el total de despeses liquidades per càpita de qualsevol altra administració local. Taula 2.7. Despesa liquidada, segons la classificació econòmica, de les diputacions de comunitats autònomes de règim foral (milers d ) Personal , , , , , ,08 Béns i serveis , , , , , ,45 Financers , , , , , ,75 Transf. corrents , , , , , ,61 Operacions corrents , , , , , ,89 Inv. reals , , , , , ,05 Transf. de capital , , , , , ,42 Operacions de capital , , , , , ,47 Operacions no financeres , , , , , ,36 Actius finan , , , , , ,66 Passius finan , , , , , ,88 Operacions financeres , , , , , ,54 Total despeses , , , , , ,90 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. En el cas dels consells insulars i cabildos, també disposen d un elevat pressupost de despeses, especialment alt en els capítols de transferències corrents, personal i inversions reals. En tant que administració local intermèdia, és considerable també l elevada despesa que destina al capítol de transferències de capital, el que suposa un 30,9% de la despesa total d aquests ens si hi sumem també les transferències corrents.

63 El sector públic local a Espanya 63 Taula 2.8. Despesa liquidada, segons la classificació econòmica, dels consells insulars i dels cabildos canaris (milers d ) Personal , , , , , ,65 Béns i serveis , , , , , ,65 Financers , , , , , ,77 Transf. corrents , , , , , ,00 Operacions corrents , , , , , ,06 Inv. reals , , , , , ,12 Transf. de capital , , , , , ,12 Operacions de capital , , , , , ,23 Operacions no financeres , , , , , ,30 Actius finan , , , , , ,70 Passius finan , , , , , ,49 Operacions financeres , , , , , ,19 Total despeses , , , , , ,49 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. Considerant el conjunt de municipis espanyols, els tres capítols de despesa més importants són el de personal, el de béns i serveis i les inversions reals, quedant molt distanciats dels altres grups de despesa econòmica en termes absoluts i relatius. A més, aquests tres capítols de despesa han experimentat un creixement molt notable al llarg del període analitzat (taula 2.9). Taula 2.9. Despesa liquidada, segons la classificació econòmica, dels municipis espanyols (milers d ) Personal , , , , , ,59 Béns i serveis , , , , , ,94 Financers , , , , , ,20 Transf. corrents , , , , , ,34 Operacions corrents , , , , , ,06 Inv. reals , , , , , ,13 Transf. de capital , , , , , ,60 Operacions de capital , , , , , ,73 Operacions no financeres , , , , , ,80 Actius finan , , , , , ,55 Passius finan , , , , , ,46 Operacions financeres , , , , , ,01 Total despeses , , , , , ,81 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH.

64 64 Hisendes locals Classificació funcional de la despesa Distribució territorial i percentual de la despesa local Mirant el destí de la despesa pública local (anàlisi funcional) s observa com la majoria dels recursos es destinen a funcions de caire social (aproximadament el 38%). Les transferències a administracions públiques són la següent partida de despesa (15%) i el tercer lloc l ocupa la prestació de serveis de caràcter general (11%). Les funcions d índole social són, per tant, el principal grup de destí de la despesa mentre que els grups de funció relatius a la regulació econòmica, ja sigui de caràcter general o dels sectors productius és aquella funció a la qual es destina un menor volum de recursos. Pel que fa als ens locals podem fer, alhora, una anàlisi de la despesa segons la classificació funcional territorialitzada per comunitats autònomes i per tipologia d ens local, com es pot observar a la taula Taula Distribució funcional de la despesa pública local (milers d ) Deute públic Serveis de caràcter general Protecció Civil i Seguretat Ciutadana Seguretat, protecció i promoció social Producció de béns públics de caràcter social Producció de béns de caràcter econòmic Regulació econòmica de caràcter general Regulació econòmica de sectors productius Transferències a Administracions Públiques Total pressupost de despeses Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. *Les dades pel 2006 no són consolidades, per això no s usen en el càlcul de la mitjana del període.

65 El sector públic local a Espanya 65 Gràfic Distribució funcional de la despesa pública local (mitjana ) 9. Transferències a administracions públiques 15% 7. Regulació econòmica de sectors productius 1% 6. Regulació econòmica de caràcter general 3% 5. Producció de béns de caràcter econòmic 10% 0. Deute públic 7% 1. Serveis de caràcter general 11% 2. Protecció civil i seguretat ciutadana 5% 3. Seguretat, protecció i promoció social 10% 4. Producció de béns públics de caràcter social 38% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. Pressupostos liquidats consolidats d Entitats Locals * Total Mitjana Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH.

66 66 Hisendes locals Taula Classificació funcional de les despeses liquidades territorialitzades per comunitats autònomes. Nacional Andalusia Aragó Deute Públic Serveis caràc. gral. Protecció i Seguretat Seguretat, protecció i prom. social Municipis , , , ,89 Diputacions de règim comú , , , ,21 Diputacions de règim foral , , , ,41 Consells insulars i cabildos , , , ,01 Consolidat ens locals , , , ,47 Municipis , , , ,95 Diputacions de règim comú , , , ,27 Municipis , , , ,18 Diputacions de règim comú , , , ,30 Astúries Municipis , , , ,05 Balears Canàries Municipis , , , ,24 Consells insulars , , , ,92 Municipis , , , ,42 Cabildos , , , ,09 Cantàbria Municipis , , , ,93 Castella i Lleó Castella - La Manxa Catalunya Extremadura Galícia Municipis , , , ,63 Diputacions de règim comú , , , ,76 Municipis , , , ,31 Diputacions de règim comú , , , ,12 Municipis , , , ,51 Diputacions de règim comú , , , ,09 Municipis , , , ,83 Diputacions de règim comú , , , ,85 Municipis , , , ,03 Diputacions de règim comú , , , ,59 Madrid Municipis , , , ,03 Múrcia Municipis , , , ,35 Navarra Municipis , , , ,87 País Basc Municipis , , , ,15 Diputacions de règim foral , , , ,41 La Rioja Municipis , , , ,48 València Municipis , , , ,16 Diputacions de règim comú , , , ,23 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats

67 El sector públic local a Espanya 67 Obligacions reconegudes netes (milers d ). Mitjana Prod. béns púb. caràc. social Prod. béns caràc. eco. Regulació eco. caràc. gral. Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. MEH. Regulació eco. sectors prod. Transfs. a altres AP Total despeses , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,67 475, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,42 385, , , , , , , , , , , , , ,92

68 68 Hisendes locals Tot seguit és presenten diagrames de sectors diferents que fan referència a la distribució funcional de la despesa que realitzen els municipis. Cadascun d aquests, mostra les dades segons si pertanyen a comunitats autònomes de règim comú 4, a comunitats autònomes de règim foral o a les Illes Canàries o Balears. A nivell de municipis, es pot observar que el pes relatiu de cadascun dels conceptes de despesa varia entre unes comunitats autònomes i altres. Així, s observa que els municipis de les comunitats autònomes de règim comú destinen un percentatge major de les seves despeses a deute públic, producció de béns de caràcter econòmic, regulació econòmica de caràcter general i protecció civil i seguretat ciutadana en comparació amb els municipis de les de règim foral. Pel que fa a la producció de béns públics de caràcter social, cal destacar que els municipis de les comunitats autònomes de règim comú hi destinen un 46,76% del seu pressupost. Aquesta dada és comprensible si tenim en compte que en aquest grup de funció s inclouen algunes de les competències expressament atribuïdes als ajuntaments per l article 26.1 de la Llei 7/1985. Gràfic Classificació funcional de les despeses liquidades dels municipis de les comunitats autònomes de règim comú (%, mitjana ) 9. Transferències a administracions públiques 0,80% 7. Regulació econòmica de sectors productius 1,27% 6. Regulació econòmica de caràcter general 3,46% 5. Producció de béns de caràcter econòmic 9,27 % 0. Deute públic 7,54% 1. Serveis de caràcter general 13,61% 2. Protecció civil i seguretat ciutadana 7,19% 3. Seguretat, protecció i promoció social 10,11% 4. Producció de béns públics de caràcter social 46,76% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH. 4. En la realització dels diagrames de sectors no s han inclòs les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

69 El sector públic local a Espanya 69 Gràfic Classificació funcional de les despeses liquidades dels municipis de les comunitats autònomes de règim foral (%, mitjana ) 9. Transferències a administracions Públiques 1,15% 7. Regulació econòmica de sectors productius 1,24% 6. Regulació econòmica de caràcter general 2,57% 5. Producció de béns de caràcter econòmic 7,75% 0. Deute públic 4,48% 1. Serveis de caràcter general 13,04% 2. Protecció civil i seguretat ciutadana 6,46% 3. Seguretat, protecció i promoció social 12,76% 4. Producció de béns públics de caràcter social 50,56% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH. Taula Classificació funcional de la despesa liquidada dels municipis espanyols per tipologia de comunitats autònomes. Mitjana Funcions Illes Balears Illes Canàries Comunitats autònomes forals Comunitats autònomes règim comú Milers /h. Milers /h. Milers /h. Milers /h. 0. Deute públic Serveis de caràcter general Protecció civil i seguretat ciutadana Seguretat, protecció i promoció social Producció de béns públics de caràcter social Sanitat Educació Habitatge i urbanisme Benestar comunitari Cultura Altres serveis comunitaris i socials Producció de béns de caràcter econòmic Regulació econòmica de caràcter general Regulació econòmica de sectors productius Transferències a administracions públiques Total pressupost de despeses Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. MEH.

70 70 Hisendes locals Per la seva banda, els municipis de les comunitats autònomes de règim foral destinen un percentatge major de les seves despeses a seguretat, protecció i promoció social, transferències a altres administracions públiques i a producció de béns de caràcter social, en comparació amb els municipis de les de règim comú. A fi de mostrar més gràficament el percentatge de cada subfunció sobre la funció de producció de béns de caràcter social (la més important) s han generat els gràfics de subsectors 2.14 i Pels municipis de les comunitats autònomes de règim comú les principals subfuncions de la funció Producció de béns de caràcter social són habitatge i urbanisme (16,11%), benestar comunitari (12,17%) i cultura (11,17%). Gràfic Classificació funcional desagregada de les despeses liquidades dels municipis de les comunitats autònomes de règim comú (%, mitjana ) 0. Deute públic 7,54% 9. Transferències a administracions públiques 0,80% 7. Regulació econòmica de sectors productius 1,27% 6. Regulació econòmica de caràcter general 3,46% 1. Serveis de caràcter general 13,61% 2. Protecció civil i seguretat ciutadana 7,19% 3. Seguretat, protecció i promoció social 10,11% 5. Producció de béns de caràcter econòmic 9,27% 4. Producció de béns públics de caràcter social 46,76% 42. Educació 4,04% 41. Sanitat 1,19% 46. Altres serveis comunitaris i socials 2,08% 43. Habitatge i urbanisme 16,11% 45. Cultura 11,17% 44. Benestar comunitari 12,17% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH.

71 El sector públic local a Espanya 71 Per la seva banda, els municipis de les comunitats autònomes de règim foral són els municipis d Espanya que destinen una major proporció de les seves despeses, segons la classificació funcional, a cultura (un 3,96% més que els municipis de les comunitats autònomes de règim comú). Gràfic Classificació funcional desagregada de les despeses liquidades dels municipis de les comunitats autònomes de règim foral (%, mitjana ) 0. Deute públic 4,48% 9. Transferències a administracions públiques 1,15% 7. Regulació econòmica de sectors productius 1,24% 6. Regulació econòmica de caràcter general 2,57% 1. Serveis de caràcter general 13,04% 2. Protecció civil i seguretat ciutadana 6,46% 3. Seguretat, protecció i promoció social 12,76% 5. Producció de béns de caràcter econòmic 7,75% 4. Producció de béns públics de caràcter social 50,56% 42. Educació 4,63% 41. Sanitat 1,18% 46. Altres serveis comunitaris i socials 1,35% 43. Habitatge i urbanisme 16,91% 45. Cultura 15,13% 44. Benestar comunitari 11,37% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH. Quan analitzem els resultats per càpita, s observa que, tot i que les diputacions forals encara destinen a transferències a altres administracions la major part dels seus ingressos, són, alhora, les que destinen més diners per habitant a producció de béns de caràcter econòmic.

72 72 Hisendes locals Taula Classificació funcional de la despesa liquidada ( /h.). Mitjana Municipis Diputacions de règim comú Nacional Diputacions de règim foral Consells insulars i cabildos Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Consolidat ens locals Deute públic 60,61 20,67 67,10 38,15 80,16 Serveis caràc. gral. 114,95 20,77 95,18 34,91 135,22 Protecció i Seguretat 60,94 4,02 15,27 7,30 64,46 Seg., protecció i prom. social 88,44 24,99 253,86 87,48 120,94 Prod. béns púb. caràc. social 400,94 51,72 100,38 161,20 442,17 Prod. béns caràc. eco. 77,04 28,03 308,64 133,88 115,31 Regulació eco. caràc. gral. 29,01 9,91 58,10 8,26 38,71 Regulació eco. sectors prod. 10,79 4,50 42,05 40,22 17,81 Transf. a altres AP 6,80 8, ,55 70,25 174,49 Total despeses 849,51 173, ,14 581, ,25 Es pot apreciar també que mentre els municipis són els ens que destinen més euros per habitant a serveis de caràcter general, les diputacions de règim comú són les que menys hi dediquen i són, al seu torn, les que tenen un menor endeutament per càpita. Aquesta última dada és comprensible en el marc del Pacte d Estabilitat i Creixement que limita l endeutament dels ens públics. Malgrat això, hem de referir-nos altra vegada a l increment de l endeutament públic, ja que la mitjana recull l efecte de l adquisició de passius l any 2004 per possibles processos de refinançament del deute Evolució interanual ( ) Si atenem a l evolució pel període de la despesa (segons la classificació funcional) dels municipis i de les diputacions i ens assimilats de l Estat observem, pel que fa a les diputacions de règim comú, que la major part del seu pressupost liquidat és destinada a la producció de béns públics de caràcter social. Aquesta dada és lògica si es té en compte les seves competències i la seva naturalesa d administració de segon nivell, que dóna assistència als municipis en aquest àmbit funcional quan és necessari.

73 El sector públic local a Espanya 73 Taula Despesa liquidada, segons la classificació funcional, de les diputacions de comunitats autònomes de règim comú (milers d ) Deute públic , , , , , ,48 Serveis caràc. gral , , , , , ,24 Protecció i Seguretat , , , , , ,11 Seg., protecció i prom. social , , , , , ,86 Prod. béns púb. caràc. social , , , , , ,68 Prod. béns caràc. eco , , , , , ,35 Regulació eco. caràc. gral , , , , , ,48 Regulació eco. sectors prod , , , , , ,23 Transf. a altres AP , , , , , ,43 Total despeses , , , , , ,86 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de les dades de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Cal esmentar també el creixement que els anys 2005 i 2006 va experimentar la funció de producció de béns de caràcter econòmic que es suma al creixement des de l any És, per tant, la funció que més s incrementa en termes relatius, en passar de euros el 2004 a el 2005 i el 2006, dada que comporta un creixement del 41,2% els darrers anys i un 77,56% des del Taula Despesa liquidada, segons la classificació funcional, dels municipis espanyols (milers d ) Deute públic , , , , , ,34 Serveis caràc. gral , , , , , ,94 Protecció i Seguretat , , , , , ,41 Seg., protecció i prom. social , , , , , ,76 Prod. béns púb. caràc. social , , , , , ,90 Prod. béns caràc. eco , , , , , ,35 Regulació eco. caràc. gral , , , , , ,74 Regulació eco. sectors prod , , , , , ,03 Transf. a altres AP , , , , , ,42 Total despeses , , , , , ,88 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de les dades de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

74 74 Hisendes locals 2.2. Anàlisi de l ingrés públic Evolució interanual ( ) Pes de l ingrés públic respecte el PIB De forma anàloga a l anàlisi que s ha realitzat de la despesa pública, en el gràfic 2.16 es pot seguir l evolució del pes de l ingrés públic respecte del PIB espanyol pel període En aquest cas, igual que esdevenia amb la despesa, són les administracions autonòmiques les que guanyen el pes que perd l administració central, i les corporacions locals queden en una situació força estable durant tot el període analitzat. Amb la Llei d estabilitat pressupostària, la simetria entre ingressos i despeses ha augmentat molt en els darrers anys. Per aquest motiu no s aprecien diferències significatives entre el volum d ingressos locals i el de despeses locals durant el període estudiat. Gràfic Evolució del pes de l ingrés públic a Espanya respecte el PIB ( ) Total Administració Administracions autonòmiques Administració central Administracions locals Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de INE i Ministeri d Economia i Hisenda Ingrés públic per nivells de govern ( ) Analitzant per nivells de govern els ingressos liquidats per cada administració en el període s aprecia que l Estat, seguit de les administracions autonòmiques, són els nivells de govern que més ingressos obtenen, mentre que les corporacions locals se situen en la darrera posició. Aquesta situació es deu bàsicament al fet que els principals ingressos vénen per la banda de la recaptació (i les principals figures impositives són d àmbit estatal).

75 El sector públic local a Espanya 75 Taula Ingrés públic liquidat per nivells de govern. Inclou cotitzacions socials i operacions financeres (milers d ). Mitjana Mitjana Mitjana (%) EL* CA Estat Total EL* CA Estat Total Impostos directes ,2 15,7 39,3 29,2 Impostos indirectes ,3 29,2 27,7 26,2 Taxes i altres ingressos ,3 3,2 2,7 4,5 Transferències corrents ,2 41,0 3,4 20,2 Ingressos patrimonials ,8 0,4 2,0 1,4 Ingressos corrents ,8 89,6 75,1 81,5 Alienació d inversions reals ,7 0,3 0,1 0,7 Transferències de capital ,0 5,5 0,9 3,3 Ingressos de capital ,7 5,8 1,0 4,0 Ingressos no financers ,6 95,4 76,1 85,5 Actius financers ,5 0,2 1,2 0,7 Passius financers ,0 4,4 22,7 13,7 Ingressos financers ,4 4,6 23,9 14,5 Total ingressos ,0 100,0 100,0 100,0 *Els resultats pels ens locals 2006 no són consolidats i la liquidació no és definitiva. Per això la mitjana utilitzada és el període Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Gràfic Evolució de l ingrés públic per nivells de govern (milers d ) * Estat Comunitats autònomes Entitats locals *Els resultats per entitats locals l any 2005 no són considerats i la seva liquidació encara no és definitiva, per la qual cosa els resultats poden variar. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

76 76 Hisendes locals També cal destacar que els ingressos en els tres nivells d administracions han experimentat un augment en els darrers anys fruit, en part, del moment de creixement econòmic que ha viscut Espanya i que ha quedat recollit en la recaptació dels principals ingressos fiscals de les diferents administracions territorials. Gràfic Evolució del repartiment de l ingrés públic per nivells de govern ( , %) 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 49,7% 48,4% 47,1% 46,1% 44,9% 56,5% 34,1% 35,6% 30,5% 37,4% 37,8% 28,7% 14,8% 16,2% 16,0% 16,4% 16,5% 17,4% * Estat Comunitats autònomes Entitats locals *Els resultats per entitats locals l any 2006 no són consolidats i la seva liquidació encara no és definitiva, pel que els resultats poden variar. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals Classificació econòmica dels ingressos Distribució territorial i percentual dels ingressos locals La classificació econòmica dels ingressos en termes absoluts de les entitats locals mostra aquests valors pels cinc darrers anys liquidats:

77 El sector públic local a Espanya 77 Taula Classificació econòmica dels pressupostos liquidats consolidats de les entitats locals (milers d ) * Mitjana Impostos directes , , , , , , ,39 Impostos indirectes , , , , , , ,94 Taxes i altres ingressos , , , , , , ,39 Transferències corrents , , , , , , ,69 Ingressos patrimonials , , , , , , ,28 Total ingressos corrents , , , , , , ,68 Alienació d inversions reals , , , , , , ,22 Transferències de capital , , , , , , ,66 Total ingressos capital , , , , , , ,88 Actius financers , , , , , , ,78 Passius financers , , , , , , ,93 Total ingressos financers , , , , , , ,71 Total ingressos , , , , , , ,28 *Les dades per l any 2006 no són consolidades i la seva liquidació no és definitiva. Per això la mitjana es fa només fins Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. En la taula 2.18 es mostra la liquidació dels ingressos dels ens locals (segons la classificació econòmica) i territorialitzat per comunitats autònomes. Destaca que pels ingressos tributaris, la tipologia d ens local que obté una major recaptació en termes absoluts són els municipis. Malgrat que la imposició directa té una importància elevada per tots els ens locals, en cap cas és el principal capítol d ingrés (excepte les diputacions forals). La magnitud que té major importància són les transferències corrents. Pel que fa als impostos indirectes, en canvi, són les diputacions forals les que n obtenen una major proporció, configurant-se com el capítol d ingressos més important per aquestes administracions. Els impostos indirectes són també un capítol important pels cabildos canaris com a conseqüència de l IGIC, però tot i així la dependència de transferències corrents i de capital és molt elevada (els dos tipus de transferència conjuntament representen un 47,7% dels ingressos totals d aquests ens).

78 78 Hisendes locals Taula Ingressos liquidats territorialitzats per comunitats autònomes. Mitjana Nacional Andalusia Aragó Imp. directes Imp. indirectes Taxes i altres Transfs. corrents Ingressos patrimonials Consolidat ens locals , , , , ,28 Municipis , , , , ,23 Diputacions de règim comú , , , , ,99 Diputacions de règim foral , , , , ,00 Consells insulars i cabildos , , , , ,07 Consolidat ens locals , , , , ,52 Municipis , , , , ,87 Diputacions de règim comú , , , , ,64 Consolidat ens locals , , , , ,42 Municipis , , , , ,70 Diputacions de règim comú , , , , ,72 Astúries Municipis , , , , ,14 Balears Canàries Consolidat ens locals , , , , ,10 Municipis , , , , ,58 Consells insulars 9.315, , , , ,52 Consolidat ens locals , , , , ,27 Municipis , , , , ,72 Cabildos , , , , ,55 Cantàbria Municipis , , , , ,28 Castella i Lleó Castella - La Manxa Catalunya Extremadura Galícia Consolidat ens locals , , , , ,64 Municipis , , , , ,42 Diputacions de règim comú , , , , ,22 Consolidat ens locals , , , , ,40 Municipis , , , , ,52 Diputacions de règim comú , , , , ,88 Consolidat ens locals , , , , ,17 Municipis , , , , ,70 Diputacions de règim comú , , , , ,47 Consolidat ens locals , , , , ,49 Municipis , , , , ,15 Diputacions de règim comú 5.112, , , , ,34 Consolidat ens locals , , , , ,00 Municipis , , , , ,51 Diputacions de règim comú , , , , ,49 Madrid Municipis , , , , ,06 Múrcia Municipis , , , , ,31 Navarra Municipis , , , , ,59 País Basc Consolidat ens locals , , , , ,36 Municipis , , , , ,36 Diputacions de règim foral , , , , ,00 La Rioja Municipis , , , , ,26 València Consolidat ens locals , , , , ,87 Municipis , , , , ,63 Diputacions de règim comú , , , , ,23 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals.

79 El sector públic local a Espanya 79 Ingressos corrents Alienació inv. reals Transfs. de capital Ingressos de capital Ingressos no financers Actius financers Passius financers Ingressos financers Total ingressos , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,26 23, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,26 28, , , ,70 961, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,80 235, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,21 423, , , ,59 923, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,26 629, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,03 834, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,46 Dades pressupostàries de les entitats locals.

80 80 Hisendes locals Considerant aquesta dada, podem apreciar que els ingressos corrents suposen pel consolidat d ens locals el 82% de la liquidació del pressupost i en tots els casos manté la seva preponderància respecte de la resta d ingressos financers i no financers. Gràfic Distribució dels ingressos liquidats de les entitats locals espanyoles (mitjana ) Total ingressos financers 7% Total ingressos capital 11% Total ingressos corrents 82% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Cal destacar que les transferències de capital i les corrents representen pel conjunt d ens un terç dels ingressos liquidats i consolidats. Per tant, es constata que realment esdevenen administracions amb certa dependència d altres nivells de govern. Gràfic Classificació econòmica dels ingressos públics municipals liquidats (mitjana ) 2. Impostos indirectes 13,7% 1. Impostos directes 27,1% 3. Taxes i altres ingressos 12,8% 9. Passius financers 6,7% 8. Actius financers 0,4% 7. Transferències de capital 7,1% 6. Alienació d inversions reals 3,6% 5. Ingressos patrimonials 1,7% 4. Transferències corrents 26,8% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. MEH.

81 El sector públic local a Espanya 81 A la taula 2.19 es pot apreciar el valor en milers d euros i en euros per habitant dels ingressos liquidats dels municipis espanyols per tipologia de comunitat autònoma en què es troben ubicats territorialment. Taula Classificació econòmica dels ingressos liquidats dels municipis espanyols per tipologia de comunitat autònoma. Mitjana Capítols Illes Balears Illes Canàries CCAA forals CCAA règim comú Milers /h. Milers /h. Milers /h. Milers /h. 1. Impostos directes ,09 309, ,89 206, ,00 201, ,94 241,59 2. Impostos indirectes ,12 52, ,35 38, ,81 49, ,61 41,11 3. Taxes i altres ingressos ,95 212, ,24 140, ,69 185, ,26 146,17 4. Transferències corrents ,35 191, ,82 361, ,95 473, ,41 231,43 5. Ingressos patrimonials ,58 24, ,72 19, ,95 27, ,44 19,20 6. Alienació d inversions reals ,79 13, ,63 25, ,49 48, ,51 45,43 7. Transferències de capital ,71 73, ,65 79, ,45 75, ,55 70,56 8. Actius financers 1.488,00 1, ,97 2, ,41 4, ,09 2,56 9. Passius financers ,58 62, ,28 47, ,37 40, ,50 70,67 Total pressupost d ingressos ,17 941, ,56 921, , , ,30 868,70 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH. A nivell de diputacions i d ens assimilats, es pot observar que el pes relatiu de cadascun dels conceptes de despesa varia entre unes comunitats autònomes i altres. Com es veu en el diagrama de sectors que es presenta a continuació (gràfic 2.21), la importància de les transferències corrents és notòria pel cas de les diputacions de règim comú. Fins al punt que un 60,98% dels ingressos d aquests ens locals prové de les transferències corrents, xifra que ascendeix a un 71,45% si hi afegim els ingressos per transferències de capital. Per a poder analitzar les diferències entre aquests ens locals a Espanya cal que observem també la distribució dels ingressos de les diputacions de règim foral i dels cabildos canaris i dels consells insulars. En el cas de les diputacions de règim foral, l origen de la seva diferència rau en l elevat ingrés tributari, que representa un 94,95% del total d ingressos. Els impostos directes i indirectes tenen una importància cabdal en les diputacions de règim foral (un 93,21% del total ingressat), quan en el cas de les diputacions de règim comú tenen una importància relativament baixa (aquests dos tipus d ingrés tributari junts són un 7,58% del total).

82 82 Hisendes locals Gràfic Classificació econòmica dels ingressos liquidats de les diputacions de règim comú (%, mitjana ) 3. Taxes i altres ingressos 6,83% 2. Impostos indirectes 2,33% 1. Impostos directes 5,25% 9. Passius financers 9,56% 8. Actius financers 2,06% 7. Transferències de capital 10,47% 4. Transferències corrents 60,98% 6. Alineació d inversions reals 1,36% 5. Ingressos patrimonials 1,15% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Gràfic Classificació econòmica dels ingressos liquidats de les diputacions de règim foral (%, mitjana ) 9. Passius financers 1,29% 8. Actius financers 0,09% 7. Transferències de capital 1,21% 6. Alineació d inversions reals 0,08% 5. Ingressos patrimonials 0,29% 4. Transferències corrents 2,08% 3. Taxes i altres ingressos 1,74% 1. Impostos directes 43,14% 2. Impostos indirectes 50,07% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

83 El sector públic local a Espanya 83 En contraposició, el pes de les taxes i els altres ingressos és més elevat en les diputacions de règim comú (un 6,83%) que en les forals (un 1,74%). Finalment, és remarcable que mentre per a les de règim comú les transferències corrents eren un capítol d ingrés important (60,98%), en les forals tenen un pes residual (del 2,08%). Pel cas dels cabildos i consells insulars, que es consideren conjuntament, trobem una distribució dels ingressos molt similar a la de les diputacions de règim comú en la importància de les transferències corrents i de capital, però es diferencien sobretot per un molt elevat percentatge d ingrés per imposició indirecta (un 32,91% sobre el total d ingressos). Aquesta situació ve donada per l existència de tributs propis en el territori canari com l IGIC (Impuesto General Indirecto Canario) i l AIEM (Arbitrio sobre Importaciones y Entregas de Mercancias en Canarias), totes dues figures tributàries indirectes. Gràfic Classificació econòmica dels ingressos liquidats dels cabildos canaris i dels consells insulars (%, mitjana ) 1. Impostos directes 1,20% 2. Impostos indirectes 32,91% 9. Passius financers 10,15% 8. Actius financers 0,92% 7. Transferències de capital 12,26% 3. Taxes i altres ingressos 5,34% 6. Alineació d inversions reals 0,31% 5. Ingressos patrimonials 1,45% 4. Transferències corrents 35,47% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. En la taula 2.20 podem veure com les diputacions de règim foral presenten uns ingressos per càpita molt superiors als dels altres ens.

84 84 Hisendes locals Taula Classificació econòmica dels ingressos liquidats de les diputacions i ens assimilats. Mitjana Diputacions de règim comú Diputacions de règim foral Consells insulars i cabildos canaris Capítols Milers /h. Milers /h. Milers /h. 1. Impostos directes ,37 9, , , ,28 6,95 2. Impostos indirectes ,08 4, , , ,59 191,47 3. Taxes i altres ingressos ,93 12, ,38 83, ,30 31,10 4. Transferències corrents ,03 109, ,47 99, ,97 206,39 5. Ingressos patrimonials ,99 2, ,00 14, ,07 8,42 6. Alienació d inversions reals ,24 2, ,19 3, ,00 1,78 7. Transferències de capital ,25 18, ,01 57, ,30 71,36 8. Actius financers ,12 3, ,88 4, ,03 5,34 9. Passius financers ,77 17, ,56 61, ,23 59,04 Total Pressupost d Ingressos ,78 137, , , ,77 581,86 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals Evolució interanual ( ) A continuació es mostrarà l evolució pel període de l ingrés dels municipis i de les diputacions i ens assimilats de l Estat espanyol. Les diputacions de règim comú l any 2004 van experimentar una reducció del volum de transferències corrents rebudes, de forma paral lela a l increment dels ingressos per impostos directes i indirectes i per Taula Ingrés liquidat, segons la classificació econòmica, de les diputacions de comunitats autònomes de règim comú (milers d ) * Imp. directes , , , , , ,89 Imp. indirectes 0,00 0,00 0, , , ,33 Taxes i altres , , , , , ,60 Transf. corrents , , , , , ,63 Ingressos patrimonials , , , , , ,23 Alienació invs. reals 7.062, , , , , ,84 Transf. de capital , , , , , ,96 Actius finan , , , , , ,34 Passius finan , , , , , ,70 Total ingressos , , , , , ,53 *Els ingressos de les diputacions de règim comú per l any 2006 no són consolidats, per això els resultats de transferències corrents no són comparables amb els anys anteriors Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

85 El sector públic local a Espanya 85 passius financers. Aquesta evolució podria explicar-se com a resultat del canvi en el model de participació en els ingressos de l Estat implementat l any 2004 i d aplicació per a les diputacions de règim comú. De forma coherent al que ja hem vist a l apartat de despeses, les diputacions de règim foral tenen una estructura econòmica de l ingrés on destaca clarament el volum dels ingressos obtinguts dels impostos directes i indirectes. Això es deu al fet que són aquestes institucions les encarregades de recaptar i més tard distribuir els recursos obtinguts per la via impositiva. Taula Ingrés liquidat, segons la classificació econòmica, de les diputacions de comunitats autònomes de règim foral (milers d ) * Imp. directes , , , , , ,11 Imp. indirectes , , , , , ,39 Taxes i altres , , , , , ,93 Transf. corrents , , , , , ,74 Ingressos patrimonials , , , , , ,65 Alienació inv. reals 8.561, , , , , ,48 Transf. de capital , , , , , ,92 Actius finan , , , , , ,54 Passius finan , , , , , ,34 Total ingressos , , , , , ,10 *Els ingressos de les diputacions de règim comú per l any 2006 no són consolidats, per això els resultats de transferències corrents no són comparables amb els anys anteriors Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Pel cas dels cabildos i consells insulars cal destacar l efecte que l IGIC provoca en els cabildos canaris i que queda recollit en el capítol dels ingressos per imposició indirecta, encara que també són destacables les transferències corrents, que s han consolidat com a principal font d ingressos d aquests ens locals durant el període estudiat (taula 2.23). Finalment, pel que fa als municipis espanyols cal destacar com a principals fonts d ingressos les transferències corrents, entre les quals s inclouen les rebudes pels municipis com a Participació dels Ingressos de l Estat, i també els impostos directes (d entre els quals destaca l IBI), seguides de les taxes i altres ingressos públics. Cal dir, a més, que aquestes tres fonts d ingressos han tendit a créixer durant el període (taula 2.24).

86 86 Hisendes locals Taula Ingrés liquidat, segons la classificació econòmica, dels consells insulars i cabildos canaris (milers d ) * Imp. directes , , , , , ,82 Imp. indirectes , , , , , ,74 Taxes i altres , , , , , ,52 Transf. corrents , , , , , ,78 Ingressos patrimonials , , , , , ,25 Alienació inv. reals 0,00 0,00 0, , , ,40 Transf. de capital , , , , , ,86 Actius finan , , , , , ,37 Passius finan , , , , , ,72 Total ingressos , , , , , ,45 *Els ingressos de les diputacions de règim comú per l any 2006 no són consolidats, per això els resultats de transferències corrents no són comparables amb els anys anteriors Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Taula Ingrés liquidat, segons la classificació econòmica, dels municipis espanyols (milers d ) * Imp. directes , , , , , ,51 Imp. indirectes , , , , , ,66 Taxes i altres , , , , , ,89 Transf. corrents , , , , , ,71 Ingressos patrimonials , , , , , ,51 Alienació inv. reals , , , , , ,29 Transf. de capital , , , , , ,91 Actius finan , , , , , ,83 Passius finan , , , , , ,48 Total ingressos , , , , , ,81 *Els ingressos de les diputacions de règim comú per l any 2006 no són consolidats, per això els resultats de transferències corrents no són comparables amb els anys anteriors Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

87 El sector públic local a Espanya Exploració i comentari de les dades Per a poder fer una comparació adequada entre diferents tipus d ens local, hem ajustat per població els ingressos liquidats. Les conclusions que se n desprenen són similars a les apuntades en analitzar els resultats en termes absoluts però les diputacions forals es configuren com els ens amb uns ingressos per habitant més alts. Es pot observar com, en ajustar els resultats, els ingressos rebuts en concepte d impostos indirectes pels consells insulars i cabildos superen la quantitat que els municipis ingressen per aquest capítol (per efecte del resultat dels cabildos canaris amb l IGIC) tot i que les ràtios d ambdós ens estan molt per sota de les de les diputacions forals. Destaquen entre els ingressos liquidats de les corporacions locals espanyoles durant el quinquenni els que són corrents i, dins aquest grup, tenen especial rellevància per als municipis l Impost sobre els Béns Immobles (sent el 12,5% del total dels ingressos corrents de les entitats locals i gairebé el 19% dels ingressos corrents dels municipis), les taxes per la prestació de serveis i la realització d activitats de competència local (7,6%) i les transferències corrents que realitza l Estat (23,2%), incloent aquestes últimes la participació en els ingressos de l Estat (gràfic 2.24). Les principals figures tributàries dels municipis espanyols són l IBI, IVTM, l IIVTNU, l IAE i l ICIO que aglutinen el 39% dels ingressos corrents liquidats municipals en el període , dades que es mostraran amb més detall en l apartat de pressió fiscal. Gràfic Descomposició dels ingressos corrents liquidats de les entitats locals (mitjana ) 5. Ingressos patrimonials 2% 1. Impostos directes 32% 4. Transferències corrents 33% 2. Impostos indirectes 17% 3. Taxes i altres ingressos 16% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

88 88 Hisendes locals En la taula 2.25 apareix pel període l evolució dels ingressos corrents pressupostats dels municipis i les diputacions de règim comú (no considerem les illes ni les diputacions forals), tenint en compte només l administració centralitzada. Taula Ingressos dels ens locals espanyols. Evolució Municipis espanyols Diputacions de règim comú (sense illes ni forals) PIB a pm Ingressos corrents (Cap. 1 5) Milions d Taxa de variació nominal interanual Índex (1986 = = 100) % PIB Ingressos corrents (Cap. 1 5) Milions d Taxa de variació nominal interanual Índex (1986 = = 100) % PIB , ,51 100,00 2, ,49 100,00 0, , ,43 13,22 113,22 2, ,28 4,96 104,96 0, , ,61 15,32 130,57 3, ,19 5,53 110,76 0, , ,44 19,43 155,93 3, ,36 9,74 121,55 0, , ,62 14,94 179,23 3, ,67 6,99 130,04 0, , ,16 14,17 204,63 3, ,13 2,12 132,81 0, , ,48 14,10 233,49 3, ,42 12,19 149,00 0, , ,83 8,24 252,73 3, ,95 5,99 157,93 0, , ,05 4,29 263,58 3, ,52 2,64 162,10 0, , ,57 4,12 274,44 3, ,90 5,80 171,50 0, , ,66 7,49 294,98 3, ,47 6,43 182,53 0, , ,11 6,75 314,89 3, ,19 4,32 190,42 0, , ,26 6,73 336,07 3, ,94 4,95 199,86 0, , ,45 7,92 362,68 3, ,15 4,00 207,85 0, , ,54 9,37 396,66 3, ,70 4,43 217,06 0, , ,10 5,04 416,64 3, ,98 4,69 227,23 0, , ,14 7,93 449,67 3, ,97 5,14 238,92 0, , ,24 13,53 510,50 3, ,34 5,31 251,62 0, , ,59 10,68 565,04 3, ,91 4,88 263,91 0, , ,86 5,43 595,70 3, ,70 5,27 277,82 0, , ,29 12,45 669,84 3, ,09 7,29 298,08 0,43 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes del Libro Blanco sobre la Reforma del Gobierno Local, actualitzat amb dades de l INE (pel que fa al PIB, revisat l any 2005 actualitzant-se a la base 2000 la sèrie a partir de l any 1995 de la Comptabilitat Nacional 5 ) i de l Informe Económico-financiero de las administraciones territoriales Destaca entre els canvis introduïts al «nou PIB», la incorporació de les noves dades dels comptes de les Administracions Públiques a la metodologia de l estimació de les dades del comerç exterior, la incorporació de les dades de l enquesta anual de serveis, els resultats de les enquestes cojunturals de la indústria, la revisió dels fluxes comptables de les branques agràries i la nova estimació de la producció dels lloguers generats per les llars.

89 El sector públic local a Espanya 89 Com es pot observar, la taxa de variació interanual ha estat més beneficiosa pels municipis que per les diputacions provincials al llarg de tot el període analitzat: els increments experimentats han estat superiors en el cas dels municipis que en el de les diputacions. Respecte l any 1986, el creixement dels ingressos corrents municipals (en euros corrents) ha estat molt més gran (569%) que en el cas de les diputacions provincials de règim comú (198%). El principal motiu que ho explica és l estreta vinculació entre la Participació dels ingressos de l Estat i ingressos corrents de les diputacions provincials i la manca de tributació impositiva pròpia que li permeti desenvolupar una política fiscal adequada. Gràfic Ingressos corrents dels municipis i les diputacions de règim comú ( ) Municipis espanyols Diputacions de règim comú (sense illes ni forals) Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes del Libro Blanco sobre la Reforma del Gobierno Local, INE i els Informes Económico-financiero de las administraciones territoriales El pes que sobre el PIB tenen els ingressos corrents municipals ha anat augmentant, situant-se en el darrer any estudiat (2006) en un punt molt proper al 4%. Pel que fa a les diputacions, l evolució en termes reals ha generat un retrocés en el nivell d ingressos sobre el PIB, que se situa en el 0,43% l any 2006 quan el 1986 era del 0,73% (gràfic 2.26).

90 90 Hisendes locals Gràfic Evolució dels ingressos corrents/pib ( ) 4,50% 4,00% 3,50% 3,00% 2,50% 2,00% 1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 2,86% 2,90% 3,01% 3,20% 3,31% 3,45% 3,65% 3,83% 3,76% 3,41% 3,46% 3,47% 3,46% 3,48% 3,50% 3,40% 3,43% 3,62% 3,73% 3,64% 3,80% 0,73% 0,69% 0,66% 0,64% 0,62% 0,58% 0,60% 0,62% 0,59% 0,55% 0,55% 0,54% 0,53% 0,51% 0,49% 0,48% 0,47% 0,46% 0,45% 0,44% 0,43% Municipis espanyols Diputacions de règim comú (sense illes ni forals) Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes del Libro Blanco sobre la Reforma del Gobierno Local, INE i els Informes Económico-financiero de las administraciones territoriales En termes reals (basant-nos en el 2006), les dades mostren més clarament com l evolució dels ingressos reals ha significat per a les entitats locals un increment molt menor dels recursos, especialment per a les diputacions de règim comú i es pot observar com fins i tot en alguns anys concrets la taxa de creixement ha estat negativa (taula 2.26). Gràfic Ingressos corrents dels municipis i les diputacions de règim comú ( , constants 2006) Municipis espanyols Diputacions de règim comú (sense illes ni forals) Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes del Libro Blanco sobre la Reforma del Gobierno Local, INE i els Informes Económico-financiero de las administraciones territoriales

91 El sector públic local a Espanya 91 Taula Ingressos dels ens locals espanyols en termes reals. Evolució PIB a pm ( oct 2006) PIB a pm Ingressos corrents Milions d Municipis espanyols Ingressos corrents Milions d 2006 Taxa de variació real interanual Índex (1986 = = 100) Diputacions de règim comú (sense illes ni forals) Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes del Libro Blanco sobre la Reforma del Gobierno Local, INE i els Informes Económico-financiero de las administraciones territoriales % PIB Ingressos corrents Milions d Ingressos corrents Milions d 2006 Taxa de variació real interanual Índex (1986 = = 100) , , , ,40 100,00 2, , ,96 100,00 0, , , , ,96 8,24 108,24 2, , ,48 0,33 100,33 0, , , , ,64 8,97 117,94 3, , ,56 0,28 100,05 0, , , , ,77 11,74 131,79 3, , ,10 2,69 102,74 0, , , , ,70 7,84 142,13 3, , ,35 0,38 103,13 0, , , , ,61 8,22 153,82 3, , ,65 3,20 99,83 0, , , , ,17 8,32 166,61 3, , ,88 6,50 106,32 0, , , , ,65 3,14 171,85 3, , ,41 1,00 107,39 0, , , , ,91 0,02 171,81 3, , ,09 1,61 105,66 0, , , , ,29 0,23 171,41 3, , ,06 1,38 107,12 0, , , , ,14 4,21 178,62 3, , ,36 3,18 110,53 0, , , , ,56 4,59 186,82 3, , ,29 2,21 112,98 0, , , , ,86 5,26 196,64 3, , ,02 3,51 116,94 0, , , , ,79 4,90 206,28 3, , ,34 1,10 118,22 0, , , , ,49 5,18 216,97 3, , ,34 0,43 118,73 0, , , , ,62 2,25 221,84 3, , ,53 1,91 120,99 0, , , , ,52 3,79 230,25 3, , ,83 1,11 122,33 0, , , , ,49 10,61 254,67 3, , ,18 2,61 125,52 0, , , , ,08 7,26 273,16 3, , ,95 1,64 127,58 0, , , , ,88 1,66 277,70 3, , ,85 1,52 129,52 0, , , , ,29 9,49 304,06 3, , ,09 4,47 135,31 0,43 % PIB Anàlisi de la Participació en els ingressos de l Estat (PIE) Com ja s ha comentat, les entitats locals en general, i les diputacions provincials en particular, tenen una gran dependència de les transferències corrents, entre les quals destaca, per la seva magnitud, la Participació dels ingressos de l Estat (PIE). La Participació en els ingressos de l Estat (PIE), des del 2004, està definida mitjançant un model de naturalesa dual en l aportació municipal; d una banda el model de cessió d impostos estatals aplicable a les províncies i als municipis amb població igual o superior a habitants o que siguin capitals de província o de comunitat autònoma i, de l altra, un model aplicable a la resta de municipis que no compleixen les condicions anteriors, que té en compte la població, l esforç fiscal i l invers de la capacitat tributària.

92 92 Hisendes locals En el sistema anterior, vigent fins l any 2003, tots els ens locals rebien de la PIE una transferència incondicionada que buscava garantir-ne la suficiència financera. El sistema de repartició fixat en el pacte quinquennal venia regulat per les disposicions de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals. Amb el final del quinquenni es va procedir a instaurar un nou sistema de repartició, fixat per la Llei 51/2002 i recollit en el text refós de la Llei reguladora d hisendes locals, 2/2004. Aquest nou mètode de càlcul, vigent des de l any 2004, es caracteritza com ja s ha dit, per la seva dualitat: se segueix un mètode de càlcul singular per a les províncies i ens assimilats i municipis de més de habitants o capitals de província o comunitat autònoma, i un criteri de repartició similar al vigent fins al 2003 per als municipis que no compleixen amb els requisits anteriors. La quantia a repartir queda actualitzada en ambdós casos segons l evolució respecte de l any anterior de l ITE (Ingressos Tributaris de l Estat). Els municipis amb població de dret inferior a habitants que no són capitals de província ni comunitat autònoma, mantenen un sistema de repartició de crèdit que es basa en la ponderació de tres variables, similars a les vigents fins l any 2003: El 75% de l import s assigna segons el nombre d habitants de dret, amb un coeficient determinat per cada estrat poblacional. El 12,5% en funció de l esforç fiscal de mitjana per habitant. El 12,5% restant d acord amb l invers de la capacitat tributaria per habitant. Tanmateix, en cap cas el crèdit resultant d aquest càlcul pot ser inferior a l import brut de la liquidació definitiva de la seva participació en els tributs de l Estat l any Per a compensar aquesta diferència, si es produís, s aplica als municipis que obtenen excedent una reducció calculada segons el coeficient de relació entre el total de diferències negatives i positives per tots els municipis. En canvi, els municipis amb població superior a habitants, capitals de província o comunitat autònoma participen d un règim de recepció d ingressos diferent, consistent en la repartició d un percentatge de la quota líquida estatal imputable al municipi de set tributs: L 1,6875% de l IRPF. L 1,7897% de la recaptació de l IVA. El 2,0454% de l impost sobre l alcohol i les begudes derivades. El 2,0454% de l impost sobre la cervesa. El 2,0454% de l impost sobre productes intermedis. El 2,0454% de l impost sobre hidrocarburs. El 2,0454% de l impost sobre les labors del tabac.

93 El sector públic local a Espanya 93 Si en fer l actualització amb l ITE de la participació de l exercici anterior aquesta fos major que la cessió corresponent, es compensarà amb el Fons Complementari de Finançament, fins a igualar la quantitat actualitzada (FCF, article 120 del R.D.L. 2/2004). Pel que fa a les diputacions i ens assimilats, el sistema de repartició és similar a l anteriorment descrit, tret que el percentatge de cessió de la quota líquida estatal és inferior: El 0,9936% de l IRPF. L 1,0538% de la recaptació de l IVA. L 1,2044% de l impost sobre l alcohol i les begudes derivades. L 1,2044% de l impost sobre la cervesa. L 1,2044% de l impost sobre productes intermedis. L 1,2044% de l impost sobre hidrocarburs. L 1,2044% de l impost sobre les labors del tabac. A més, cal afegir a la dotació la part corresponent del FAS, convenientment actualitzat. En aquest sentit, cal tenir en compte també que des del 2003 s afegeix al càlcul de la PIE una compensació als ens locals derivada de la reforma de l Impost sobre Activitats Econòmiques, segons el qual estableix la disposició addicional desena de la Llei reguladora d hisendes locals 51/2002. I, d ençà del 2005, per tal de regularitzar els lliuraments a compte de l IAE, una compensació addicional de l impost, regulada per la disposició addicional trenta-tresena de la Llei 2/2004 de pressupostos generals de l Estat per l any Evolució interanual ( ) En aquest informe es fa una anàlisi del període , de manera que es fa una comparativa que comprèn simultàniament dades resultants del sistema de repartició vigent ( ) i de l últim any amb el mètode anterior (2003). En el gràfic 2.28, es pot observar aquesta evolució de la PIE per les diputacions i municipis de règim general i de cessió.

94 94 Hisendes locals Gràfic Evolució de la participació total (no inclòs l import de la participació assignat a les comunitats forals ni Ceuta i Melilla) Milions d Total municipis general Total municipis cessió Total Diputacions i assimilats Participació 03 Participació 04 Participació 05 Participació , , , , , , , , , ,62 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i en règim general. Exercicis 2003 a Podem apreciar en el gràfic 2.29 que els municipis de cessió són els que reben la major part de l aportació de la PIE al conjunt d ens locals (un 39,12% del total com a mitjana del període en front del 26,7% dels municipis de règim general i el 34,18% de les diputacions). En tots els casos, a més, es produeix un increment de la participació total rebuda respecte de l any anterior 6. Analitzant la composició de la participació en els ingressos de l Estat, observem que la majoria de la dotació prové del Fons Complementari de Finançament (aplicable només als municipis de cessió i diputacions), que ha mantingut estable el seu pes relatiu durant el període analitzat. La cessió impositiva, en canvi, ha experimentat una lleugera pèrdua del seu pes relatiu. Pel que fa a la compensació de l IAE, el 2005 i 2006 es complementa amb una compensació addicional de regularització. Quan posem en comparació els resultats per Barcelona, Catalunya i Espanya, s aprecia un creixement interanual en tots els casos, encara que més moderat durant el període 6. L any 2003 s han considerat municipis de cessió aquells que compleixen els requisits que els configurarien com a tals amb l actual sistema (els de més de habitants o capítals de província o comunitat autònoma).

95 El sector públic local a Espanya que en el període En aquest sentit, cal destacar el descens en la compensació de l IAE l any 2004 en tots els casos, com a resultat de la deducció a l aportació de la imposició a la telefonia mòbil. Taula Pes de cada component de la PIE per al conjunt d ens locals (%) Espanya Cessió 0,00% 10,53% 10,20% 10,19% FCF 0,00% 55,45% 55,12% 55,17% Compensació IAE 4,96% 4,43% 5,28% 5,19% FAS 4,15% 4,17% 4,14% 4,15% Règim General 90,89% 25,43% 25,26% 25,31% PIE total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i en règim general. Exercicis 2003 a Gràfic Composició de la PIE per a Espanya* (Inclou diputacions i tots els municipis) Cessió FCF Compensació IAE Fons d Ass. Sanitària Règim general *No es consideren comunitats autònomes de règim foral ni ciutats autònomes. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i en règim general. Exercicis 2003 a 2006.

96 96 Hisendes locals Taula Components de la PIE per Barcelona, Catalunya i Espanya Total municipis (Cessió i General) Barcelona Diputació Compensació IAE , , ,82 Fons d Assistència Sanitària 0, , ,38 Municipis Règim Gral , , ,38 Total PIE , , ,58 Cessió , , ,58 FCF , , ,55 Compensació IAE , , ,69 Fons d Assistència Sanitària 0, , ,88 Municipis Règim Gral ,51 0, ,51 Total PIE , , ,21 Cessió , , ,75 FCF , , ,24 IAE Total , , ,29 Fons d Assistència Sanitària 0, , ,88 Municipis Règim Gral ,60 0, ,60 Total PIE* , , ,76 Cessió , , ,67 FCF , , ,51 IAE Total , , ,89 Fons d Assistència Sanitària 0, , ,78 Municipis Règim Gral ,12 0, ,12 Total PIE* , , ,97 *Total PIE inclou també l addicional de l IAE. **Espanya inclou les CA de règim comú. (Ni Ciutats Autònomes ni CA de règim foral). Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Total

97 El sector públic local a Espanya 97 Total municipis (Cessió i General) Catalunya Diputacions Total Total municipis (Cessió i General) Espanya** Diputacions o Illes , , , , , ,13 0, , ,84 0, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,98 0, , ,37 0, , , ,90 0, , ,60 0, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,05 0, , ,08 0, , , ,93 0, , ,66 0, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,04 0, , ,37 0, , , ,43 0, , ,91 0, , , , , , , ,09 Total Liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i en règim general. Exercicis 2003 a 2006.

98 98 Hisendes locals 2.3. Anàlisi del dèficit/excedent públic Un cop analitzades les despeses i els ingressos de la hisenda espanyola, en aquest apartat analitzarem (de forma anàloga a com ja s ha fet a nivell europeu) la diferència que existeix en els comptes de despesa i d ingrés de les diferents administracions espanyoles per arribar a la seva capacitat o necessitat de finançament. Des de l any 2001, i d acord amb el que fixa el Protocol de Dèficit Excessiu, les administracions públiques tenen limitat el recurs a l endeutament al 60% del PIBpm i, per complir amb la Llei d estabilitat pressupostària han d equilibrar el seu pressupost (amb un dèficit màxim permès del 3% del PIBpm), fent que en termes generals, els ingressos siguin iguals o superiors a les despeses i que en qualsevol cas, el deute quedi limitat. Com ja s ha avançat en analitzar les dades europees, Espanya en el seu conjunt ha disposat en els darrers anys d una situació subsanada pel que respecta als comptes públics del conjunt de les administracions públiques, reconvertint el dèficit públic en excedent els dos darrers anys analitzats. Taula Capacitat/necessitat de finançament de les administracions públiques espanyoles per nivells de Total Administració central Capacitat (+) o necessitat ( ) de finançament Comunitats autònomes Corporacions locals Administració de Seguretat Social Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de Banc d Espanya, en base a INE i IGAE. (P) Previsió (A) Avanç. Total Administració central Ajustos per Comunitats autònomes 1=2 a =7 a (P) (A)

99 El sector públic local a Espanya 99 Si aprofundim una mica més en l anàlisi i desagreguem per nivells d administració les dades de capacitat/necessitat de finançament, podem observar com el superàvit públic prové dels comptes de la Seguretat Social i de l Administració general de l Estat, ja que tant les comunitats autònomes com les corporacions locals espanyoles tenen dèficit públic que resta compensat per la millora notòria de les finances de l administració central Capacitat/necessitat de finançament de les entitats locals espanyoles Considerant el període , la capacitat o necessitat de finançament de les corporacions locals espanyoles es mostra en el gràfic 2.30 i, com es pot apreciar, la seva tendència ha estat negativa d ençà de l any 2000, és a dir, ha anat disminuint la capacitat de finançament en els darrers anys, augmentant per tant la necessitat de finançament. Tot i això, l any 2004 hi ha una millora dels comptes locals però en els darrers anys la situació torna a ser deficitària i el dèficit públic local va augmentant. Cal dir també que en el cas de les administracions locals els ajustos que es produeixen en considerar el Protocol de Dèficit Excessiu són poc importants i no fan variar de fet pràcticament res en els resultats finals de la capacitat o necessitat de finançament de les corporacions locals. govern (milions d ) Swaps d interessos Capacitat (+) o necessitat ( ) de finançament segons el protocol de dèficit excessiu Pro Corporacions locals Administració de Seguretat Social Total Administració central Comunitats autònomes Corporacions locals Administració de Seguretat Social memoria: PIBpm =

100 100 Hisendes locals Gràfic Capacitat o necessitat de finançament de les corporacions locals (% PIBpm, ) 0,15 0,10 0,05 0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0, (P) Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la informació del Banc d Espanya. (P) Previsió Taula Capacitat o necessitat de finançament de les corporacions locals espanyoles (% PIBpm) Segons la Comptabilitat Nacional d Espanya (CNE) Capacitat (+) o necessitat ( ) de finançament Ajustat per Swaps d interès (a) Segons el protocol de dèficit excessiu Segons els comptes financers de l economia espanyola Passius en circulació i deute Ajustaments per passius no inclosos i per valoració (P) Previsió (A) Avanç. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de Banc d Espanya, basant-se en INE i IGAE. Total Passius d AP en poder d altres AP Altres comptes pendents de pagament Ajustaments de valoració i altres (b) Deute segons el protocol de dèficit excessiu Pro memoria: PIBpm = = = 6 a ,0302 0,0302 5,6549 1,6431 1,6272 0,0159 4, ,0072 0,0072 5,5468 1,5581 1,5325 0,0255 3, ,0238 0,0238 5,1570 1,5266 1,4988 0,0278 3, ,0298 0,0298 5,0585 1,5055 1,4734 0,0321 3, ,0059 0,0059 4,7394 1,3501 1,3222 0,0279 3, ,0927 0,0927 4,5105 1,3701 1,3402 0,0298 3, ,0376 0,0376 4,2653 1,3021 1,2720 0,0303 2, ,1179 0,1179 4,2325 1,2813 1,2523 0,0288 2, ,2431 0,0004 0,2427 4,1727 1,2460 1,2250 0,0209 2, ,0133 0,0004 0,0137 4,1392 1,2674 1,2480 0,0194 2, ,0603 0,0003 0,0600 4,3256 1,5208 1,5041 0,0167 2, (P) 0,0948 0,0003 0,0945 4,5879 1,7886 1,7783 0,0103 2, (A) 0,1430 0,0003 0,1427 4,5051 1,7329 1,7242 0,0088 2,

101 El sector públic local a Espanya Anàlisi del deute públic Partint de l evolució de la capacitat o necessitat de finançament dels ens públics, podem fer una anàlisi de les dades de les quals disposem pel que fa al deute de les administracions públiques. Considerem aquí, tal com ho fan el Banc d Espanya i l IGAE, el deute públic brut consolidat, notificat a la Unió Europea, segons la definició que es fa en el marc del Protocol de dèficit excessiu Evolució interanual per nivells de govern ( ) Aquesta magnitud té en compte el valor nominal total de les obligacions brutes del sector de les administracions públiques pendents a final d any. Un cop eliminats del càlcul els passius financers en poder d altres subsectors de les administracions públiques. En la taula 2.31 pot observar-se l evolució del deute públic que durant el període (per a aquest últim any les dades aportades són provisionals) ha experimentat. En el seu conjunt, s aprecia un lleuger augment que sembla que ha de reduir-se en aquest darrer any. L evolució d aquestes magnituds està íntimament lligada a la progressiva evolució de la capacitat (o necessitat) de finançament en cada àmbit institucional. Conseqüentment, observem que mentre el deute de les comunitats autònomes i de les corporacions locals incrementa, el de l Administració central i el de la Seguretat Social es redueix. Taula Deute públic liquidat de les administracions públiques espanyoles (milions d ) Subsectors (P) 1. Administració central Comunitats autònomes Corporacions locals Administracions de Seguretat Social Deute notificat segons el protocol de dèficit excessiu (1 a 4) Pro memòria: Passius en poder d altres Administracions públiques Total deute sense consolidar (P) Previsió. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de Banc d Espanya i Intervenció General de l Administració de l Estat (IGAE). 7. El concepte «deute públic» a efectes de notificació a la Unió Europea en el marc del PDE correspon al valor nominal total de les obligacions brutes del sector de les administracions públiques pendents al final de l any. Un cop eliminats del càlcul els passius financers vinculats a actius que estan en mans de subsectors de les administracions públiques.

102 102 Hisendes locals Si analitzem el pes respecte del PIB que suposen aquestes quantitats, es fa palès que la disminució del deute consolidat (en un 15,83% del PIB) respon a la gran reducció del de l Administració central, tot i que totes les administracions mostren un endeutament inferior al del primer exercici del període. D aquesta manera Espanya ha passat de situar-se vora el límit màxim d endeutament (60% del PIB segons el que es va establir en el Pacte d estabilitat i creixement) a situar-se en la franja baixa de l eurozona en endeutament. Taula Deute públic liquidat de les administracions públiques espanyoles (% PIBpm) Subsectors (P) 1. Administració central 45,89% 43,03% 39,39% 36,99% 33,85% 30,87% 2. Comunitats autònomes 6,42% 6,37% 6,26% 6,18% 6,26% 5,91% 3. Corporacions locals 2,96% 2,95% 2,93% 2,87% 2,80% 2,80% 4. Administracions de Seguretat Social 0,23% 0,19% 0,16% 0,14% 0,12% 0,10% 5. Deute notificat segons el protocol de dèficit excessiu (1 a 4) Pro memòria: Passius en poder d altres administracions públiques 55,50% 52,55% 48,74% 46,18% 43,03% 39,67% 2,82% 3,29% 3,59% 4,35% 4,40% 3,98% Total deute sense consolidar 58,32% 55,84% 52,33% 50,53% 47,44% 43,66% Pro memoria: PIB a preus de mercat (P) Previsió. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de Banc d Espanya i Intervenció General de l Administració de l Estat (IGAE) Corporacions locals Pel que fa a les corporacions locals, l anàlisi del seu compte d operacions no financeres permet apreciar que el recurs a l endeutament de les corporacions locals s inicia ja amb la reducció constant del seu estalvi net fins l any 2006, quan es recupera lleugerament. D acord amb l evolució descrita, per tant, és lògic que el deute contret pel conjunt de corporacions locals hagi augmentat durant el període estudiat (tret de les diputacions forals del País Basc, que tenen una tendència general a la reducció del deute). Pel que fa als ens concrets, ens trobem que són les capitals de província de més de habitants el tipus de corporació local amb majors nivells d endeutament (com s aprecia en el gràfic 2.32), aportant la major part del deute del conjunt de les corporacions (taula 2.33). El deute del conjunt de capitals de més de habitants té un pes específic superior al de la resta de capitals de província amb menys de habitants. Aquesta tendència, a més, ha anat en augment, sent precisament aquest tipus de municipis (especialment la ciutat de Madrid) la que ha portat a augmentar notablement el nivell d endeutament absolut el 2005.

103 El sector públic local a Espanya 103 Gràfic Composició del deute públic del conjunt de corporacions locals ( ) Milions d (P) Ajuntaments, mancomunitats i agrupacions inframunicipals Diputacions Forals del País Basc Consells insulars: Cabildos Diputacions de Règim Comú (P) Previsió. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la informació del Banc d Espanya. Com s aprecia a continuació, a més, el deute contret pel municipi de Madrid en termes per càpita quasi dobla la quantitat que suposa aquesta magnitud per la resta de municipis de més de habitants l any Pel que fa a la composició d aquest, d altra banda, és destacable el recurs a l endeutament mitjançant la contracció de préstecs no comercials fora d Espanya i en obligacions i deute no negociable en moneda nacional. Gràfic Tipus de deute públic financer ( /h.). Capitals de província. Desembre /h Barcelona Madrid Màlaga Sevilla València Saragossa Préstecs i crèdits no comercials fora d Espanya Préstec i crèdits no comercials amb entitats de crèdit a mitjà i llarg termini Préstecs i crèdits no comecials amb entitats de crèdit curt termini Obligacions i deute no negociable en moneda nacional Resta (< h.) Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la informació del Banc d Espanya.

104 104 Hisendes locals Taula Deute de les corporacions locals espanyoles (milions d ) Ajuntaments, mancomunitats i Total Total % del PIBpm Total Total Capitals de província Amb més de Total Barcelona Madrid Màlaga 1 = = = = 6 a , , , , , , , , , , I , II , III , , I , II , III , (P) , I , II , III , (A) , (P) Previsió (A) Avanç. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de Banc d Espanya.

105 El sector públic local a Espanya 105 agrupacions inframunicipals Diputacions, consells i cabildos insulars h. Sevilla València Saragossa Capitals de província < h. Resta Total Diputacions de règim comú Diputacions Forals del País Basc Consells i cabildos insulars

106 106 Hisendes locals 2.5. Anàlisi de la pressió fiscal Comparativa estàtica Si considerem conjuntament tots els ens locals espanyols, la figura impositiva de més importància és l IBI, seguit dels ingressos per taxes i l IVA (19%, 14% i 10%, respectivament). Aquest resultat ve fortament determinat pel pes que tant l IBI com les taxes tenen en els ingressos tributaris de les hisendes municipals, mentre que el pes de l IVA s explica per la importància d aquest en les diputacions forals. Gràfic Pes relatiu de cada impost en els ingressos tributaris del conjunt d ens locals. Mitjana Vendes, reintegraments i altres ingressos 8% Preus 2% IRPF 9% Taxes 14% IBI 19% Resta imp. indirectes 10% IVTM 6% ICIO 6% IVA 10% IAE 5% Plusvàlua 4% Resta imp. directes 7% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Taula Pes relatiu de cada tipus d ingrés tributari segons classificació econòmica. Ens locals espanyols (%) Anys Municipis Diputacions règim comú Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres ,4% 8,1% 33,5% 37,9% 0,0% 62,1% ,6% 8,1% 34,3% 41,1% 0,0% 58,9% ,5% 9,1% 35,3% 31,8% 0,0% 68,2% ,9% 11,1% 35,0% 38,6% 29,2% 32,1% ,2% 11,2% 35,7% 36,7% 26,6% 36,7% Mitjana ,5% 9,7% 34,9% 37,4% 16,3% 46,3% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals.

107 El sector públic local a Espanya 107 De fet, poden apreciar-se diferències significatives en la composició dels ingressos tributaris de cada ens en la mesura en la que cadascun recorre a figures diferents, ja que la composició dels seus ingressos tributaris canvia. Aquest fet queda il lustrat en una anàlisi detallada a nivell de cada ens. Al marge de la seva composició específica, però, cal considerar també el volum d ingressos dels quals disposa cada ens per a apreciar l efecte que provoca en els resultats conjunts. Com es veu en la taula 2.36 els municipis són els ens que aporten la major part dels ingressos tributaris, seguits per les diputacions forals. Si analitzem la composició en detall quant als ingressos tributaris municipals, a Espanya ens trobem que té major pes la imposició directa (un 55,5% dels drets reconeguts nets) i és precisament un impost d aquest primer capítol, l IBI, el que juga un paper més destacat en les finances municipals, fins al punt que suposa el 31% del total dels ingressos tributaris dels municipis espanyols. Tanmateix, altres impostos directes com el que s aplica als vehicles de tracció mecànica, el de l IAE i la plusvàlua (Imposició a l increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana) suposen també una font d ingressos considerable percentualment (el 10%, 8% i 6% dels ingressos tributaris, respectivament). Taula Pes relatiu de cada ens en els ingressos tributaris del conjunt d ens locals espanyols (%) Municipis Diputacions de règim comú Diputacions forals Cabildos i Consells insulars Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Conjunt d ens locals ,83% 2,31% 33,55% 2,32% 100,00% ,80% 2,02% 33,20% 1,99% 100,00% ,13% 1,78% 33,76% 2,33% 100,00% ,67% 3,29% 31,72% 2,32% 100,00% ,64% 3,43% 31,83% 2,09% 100,00% Mitjana ,44% 2,64% 32,71% 2,21% 100,00% Diputacions forals Cabildos i Consells insulars Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres 47,1% 51,1% 1,8% 2,3% 83,6% 14,0% 46,8% 51,1% 2,1% 2,2% 81,7% 16,1% 45,4% 52,5% 2,1% 1,8% 82,7% 15,4% 43,6% 54,6% 1,8% 4,1% 84,1% 11,8% 44,8% 53,7% 1,5% 4,1% 84,4% 11,5% 45,4% 52,7% 1,8% 3,0% 83,4% 13,5% Dades pressupostàries de les entitats locals.

108 108 Hisendes locals Taula Ingressos tributaris dels ens locals espanyols (milers d ) Anys Impostos directes Municipis Impostos indirectes Diputacions règim comú Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Taxes i altres Impostos directes Impostos indirectes , , , ,34 0, , , , , ,44 0, , , , , ,65 0, , , , , , , , , , , , , ,07 Mitjana , , , , , ,45 Taxes i altres Gràfic Pes relatiu de cada impost en els ingressos tributaris dels municipis. Mitjana Vendes reintegraments i altres ingressos 11% Preus 3% Taxes 20% IBI 31% Resta imp. indirectes 1% ICIO 9% Altres imp. directes i ext. 1% Plusvàlua 6% IAE 8% IVTM 10% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Pel que fa als impostos indirectes, només un 9,7% dels ingressos tributaris són d aquest tipus, i una única figura, l Impost sobre instal lacions, construccions i obres destaca d entre la imposició indirecta aportant el 9% dels ingressos tributaris (suposa el 92,78% dels ingressos per impostos indirectes), en coherència amb l increment de l activitat en el sector de la construcció durant el període analitzat. Resulta també remarcable la importància de les taxes (i en menor mesura dels preus públics), que suposen com a capítol un 34,8% d aquests ingressos, desprenent-se de la seva aplicació la voluntat d aproximació al principi de benefici per part dels ajuntaments espanyols.

109 El sector públic local a Espanya 109 Impostos directes Diputacions forals Impostos indirectes Taxes i altres Dades pressupostàries de les entitats locals. Impostos directes Impostos indirectes Cabildos i Consells insulars Taxes i altres Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,87 Pel que fa a les diputacions de règim comú, la seva principal font d ingressos tributaris correspon al capítol de taxes i altres ingressos (47,4%) entre els quals destaquen les mateixes taxes, amb un pes del 24% d ingressos tributaris. La imposició directa té un paper més discret, encara que igualment important (36,4% de l ingrés tributari) destacant, sobretot, els recàrrecs a impostos directes (26%) i l IRPF (11,5%). Per contra, el pes de la imposició indirecta és força reduït, fins al punt que en el seu conjunt només comporta un 16,2% dels ingressos per tributs de les diputacions, com es pot apreciar en el gràfic Gràfic Pes relatiu de cada impost en els ingressos tributaris de les diputacions de règim comú. Mitjana IRPF 11% Recàrrec imp. directes 26% Vendes, reint. i altres ingressos 16% IVA 11% Preus 7% Taxes 24% Hidrocarburs 3% Resta imp. indirectes 2% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

110 110 Hisendes locals El fet que les dues figures impositives amb més pes relatiu siguin l IRPF, l IVA i, a distància, la imposició als hidrocarburs (11%, 11% i 3%, respectivament) exemplifica el distint model d ingrés tributari de les diputacions de règim comú, ja que aquests no són tributs propis sinó recaptats per l Estat i posteriorment cedits mitjançant la PIE. Encara que aquesta cessió també existeix pels municipis, el seu efecte és menor perquè només els que compleixen certs requisits participen de la cessió impositiva i perquè les hisendes municipals tenen tributs propis remarcables com l IBI, que contraresten el pes de les transferències. Pel que respecta a les diputacions de règim foral, aquestes tenen una composició dels ingressos per tributs substancialment diferent de la d altres ens locals alhora que, en termes absoluts, disposen d ingressos tributaris més elevats. L especificitat més remarcable d aquest tipus d ens és que disposen d una cistella impositiva més variada, fins al punt que la imposició indirecta suposa més de la meitat dels seus ingressos per tributs (52,7%). El pes de la imposició indirecta s explica fonamentalment pels elevats ingressos per IVA, encara que els impostos sobre hidrocarburs, tabac i transmissions patrimonials tenen una importància innegable (junts un 13%, mentre que l IVA per si sol suposa un 28%). Pel que fa a la imposició directa (45,4%), tot i tenir un pes inferior als impostos indirectes, té una importància cabdal com a resultat del pes dels ingressos per IRPF (26%) i Impost de Societats (10%). Les taxes i altres ingressos, per contra, tenen un pes específic baix respecte del conjunt d ingressos d aquests ens. De fet, només un 1,8% dels ingressos tributaris tenen el seu origen en aquest capítol d ingrés. Les diferències no són d estranyar, tanmateix, pel diferent sistema de finançament de què disposa el País Basc, dins del qual les diputacions forals tenen la competència en gestió, liquidació i recaptació tributària. Gràfic Pes relatiu de cada impost en els ingressos tributaris de les diputacions de règim foral. Mitjana Taxes i altres 2% IRPF 26% Resta imp. indirectes 11% Societats 10% Transmissions patrimonials 3% Hidrocarburs 7% Altres imp. directes 10% Tabac 3% IVA 28% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

111 El sector públic local a Espanya 111 Per últim, els consells insulars i cabildos canaris, també tenen una composició dels seus ingressos tributaris característicament diferenciada, fonamentalment per efecte de la figura de l Impost General Indirecte Canari (IGIC), que juga un paper similar a l IVA en territori canari i que, com es pot apreciar, suposa un 68% dels ingressos tributaris d aquests ens. A més, el pes d una altra figura pròpia: l Arbitri sobre Importacions i Entregues de Mercaderies a Canàries (AIEM) que té un pes relatiu del 9,1% ha reforçat el paper de la imposició indirecta. En conseqüència, el conjunt d impostos indirectes suposa un 83,4% de l ingrés tributari dels cabildos i consells insulars. Pel que fa als impostos directes només suposen un 3% dels ingressos tributaris, sent l IRPF la principal figura del capítol aportant l 1,2% dels ingressos tributaris. Per contra, el pes de les taxes i altres ingressos és força elevat: un 13,5%, fonamentalment pel pes de les taxes i dels preus, com es pot veure en el gràfic Gràfic Pes relatiu de cada impost en els ingressos tributaris dels cabildos i consells insulars. Mitjana AIEM 9% Impostos directes 3% Vendes, reintegraments i altres ingressos 5% Preus 4% Taxes 5% Resta imp. indirectes 3% Transmissions patrimonials 3% IGIC 68% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

112 112 Hisendes locals Mapa 2.1. Ingressos tributaris dels municipis espanyols per comunitat autònoma. Mitjana m Escala 1:110 Ingressos tributaris per habitant ( /h.) [< 365) [ ) [ ) [ ) [475 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

113 3. El sector públic local a Catalunya Des de l any 2006 Catalunya compta amb més de set milions d habitants, estructurant la seva organització local bàsica en 946 municipis (dels quals només 59 superen els habitants) i quatre diputacions: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A més, 41 comarques completen l àmbit supramunicipal català segons l establert en la Llei 6/1987, de 4 d abril i la Llei 22/1987, de 16 de desembre (taula 3.1). Com esdevé en altres comunitats autònomes, Catalunya té un elevat nombre de municipis en el seu territori (són catalans el 12% dels municipis de l Estat), alhora que a la regió metropolitana s hi concentra la major part de la població, de manera que la major part dels 946 municipis tenen una població baixa. De fet, a la província de Barcelona s hi concentra el 74,42% de la població, mentre que a la resta de províncies la població per municipi és força més baixa (el cas extrem és el de Lleida, amb una mitjana de habitants per municipi l any 2006).

114 114 Hisendes locals Taula 3.1. Ens locals a Catalunya 2006 Província Comarca Núm. de municipis Població 2006 Capital de comarca Alt Penedès Vilafranca del Penedès Baix Llobregat St. Feliu de Llobregat Barcelonès Barcelona Garraf Vilanova i la Geltrú Maresme Mataró Barcelona Vallès Occidental Sabadell i Terrassa Vallès Oriental Granollers Anoia Igualada Bages Manresa Berguedà* Berga Osona** Vic Prov. Barcelona 11 comarques Alt Empordà Figueres Baix Empordà Bisbal d Empordà, la Garrotxa Olot Girona Gironès Girona Pla de l Estany Banyoles Ripollès Ripoll Selva*** Sta. Coloma de Farners Cerdanya**** Puigcerdà Prov. Girona 8 comarques Alt Urgell Seu d Urgell, la Alta Ribagorça Pont de Suert, el Pallars Jussà Tremp Pallars Sobirà Sort Val d Aran Vielha e Mijaran Lleida Garrigues Borges Blanques, les Noguera Balaguer Pla d Urgell Mollerussa Segarra Cervera Segrià Lleida Urgell Tàrrega Solsonès Solsona Prov. Lleida 12 comarques Total Priorat Falset Alt Camp Valls Baix Camp Reus Baix Penedès Vendrell, el Tarragona Conca de Barberà Montblanc Tarragonès Tarragona Montsià Amposta Ribera d Ebre Móra d Ebre Terra Alta Gandesa Baix Ebre Tortosa Prov. Tarragona 10 comarques Catalunya 41 comarques *El municipi de Gósol tot i pertànyer al Berguedà forma part de la província de Lleida. **Els municipis de Viladrau, Espinelves i Vidrà tot i pertànyer a Osona formen part de la província de Girona. ***El municipi de Fogars de la Selva tot i pertànyer a la Selva forma part de la província de Barcelona. ****Els municipis de Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya, tot i pertànyer a la Cerdanya formen part de la província de Lleida. Font: Elaboració pròpia en base a dades extretes de IDESCAT, segons dades de l Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006.

115 El sector públic local a Catalunya Anàlisi de la despesa pública Evolució interanual ( ) Durant el període l evolució de la relació entre la despesa pública i el PIB català ha descrit un comportament ondular, augmentant fins l any 2003 i reduint-se des d aleshores fins el Tot i això, sembla que el 2006 mostra una recuperació de la ràtio respecte de l any anterior, tot i que no s arriba encara als nivells assolits en anys anteriors. Gràfic 3.1. Evolució de la despesa pública dels municipis de Catalunya respecte el PIB català ,00% 4,80% 4,60% 4,54% 4,58% % PIB 4,40% 4,20% 4,00% 4,22% 4,22% 4,17% 4,30% 3,80% 3,60% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de l INE i el Ministeri d Economia i Hisenda Classificació econòmica de la despesa Si s analitza l evolució de la despesa dels municipis catalans segons la classificació econòmica, s aprecia que la immensa majoria (el 75,3% de la mitjana interanual) correspon a despeses reals (de personal, béns i serveis i inversions reals). Però tot i que aquests capítols han mantingut la seva importància cabdal, es pot apreciar que s han produït certs canvis durant el període estudiat. El 2004 per primer cop les despeses en adquisició de béns i serveis van superar la despesa en personal de les administracions municipals. D altra banda, s aprecia que el capítol d inversions reals experimenta un descens notable el 2004 i tendeix a la recuperació els anys posteriors. Aquesta disminució notable, d aproximadament sis punts percentuals, es pot atribuir als efectes del cicle dels plans d inversió provincials i autonòmics.

116 116 Hisendes locals Alhora, és remarcable el significatiu increment dels passius financers contrets durant aquest mateix any (2004), incrementant l endeutament municipal en euros. Aquest creixement s ha donat, bàsicament, com a conseqüència de processos de refinançament del deute aprofitant les baixades dels tipus d interès. Taula 3.2. Classificació econòmica de les despeses dels municipis catalans (%) Personal Béns i serveis Despeses finan. Transf. corrents Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Inv. reals Transf. de capital Actius finan. Passius finan. Total despeses ,91% 26,60% 4,26% 8,65% 18,84% 5,03% 0,37% 6,33% 100,00% ,28% 25,83% 2,75% 8,26% 21,44% 9,08% 0,47% 4,89% 100,00% ,03% 26,38% 2,23% 8,56% 21,01% 8,71% 0,62% 5,46% 100,00% ,97% 29,29% 2,05% 9,26% 15,55% 6,89% 0,29% 7,70% 100,00% ,51% 30,02% 1,69% 9,54% 17,24% 4,94% 0,25% 6,81% 100,00% ,23% 29,29% 1,59% 10,49% 20,12% 5,81% 0,23% 5,26% 100,00% Mitjana ,32% 27,90% 2,43% 9,13% 19,03% 6,74% 0,37% 6,08% 100,00% Pel conjunt del període analitzat es pot observar que la major part de la despesa segons la classificació econòmica dels municipis catalans es destina a despeses de personal (28,32%) i a despeses en béns corrents i serveis (27,90%). En la taula 3.3 es mostren els valors en milers d euros, en percentatge i en euros per càpita de cadascun dels capítols de despesa dels municipis catalans pel període estudiat. Taula 3.3. Classificació econòmica de la despesa liquidada dels municipis catalans. Mitjana Classificació econòmica de les despeses Catalunya Milers d % /h. 1. Despeses de personal Despeses en béns corrents i serveis Despeses financeres Transferències corrents Inversions reals Transferències de capital Actius financers Passius financers Total pressupost de despeses Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH.

117 El sector públic local a Catalunya Distribució de la despesa municipal per trams de població Quan s estudien les dades liquidades de despesa dels municipis catalans segons trams de població cal tenir present que la ciutat de Barcelona té característiques diferencials que fan que desequilibri enormement les dades. És per aquest motiu que s ha decidit no incloure-la per tal d oferir gràfics més representatius de la realitat municipal. Així, en la taula 3.4 s observa que el conjunt de municipis de fins a habitants, malgrat el seu elevat nombre, mostra una despesa baixa en comparació amb els altres trams. En canvi, i com era d esperar, els municipis de més de habitants s enduen la major part del recursos. A primer cop d ull podria resultar estrany que els municipis d entre i habitants superin en despesa (en termes absoluts) els municipis d entre i habitants, però això s explica pel reduït nombre de municipis que es troben en aquest darrer tram. La despesa per càpita que es mostra en la taula 3.5 ens ofereix, conseqüentment, una visió més ajustada de la realitat corregint les desviacions que semblaven observar-se i ens presenta un escenari molt més homogeni, on els grans municipis són els que menor capacitat de despesa per càpita tenen i on els petits municipis són els que la tenen major. Així, hom pot arribar a la conclusió que com més gran és el municipi menys euros per habitant destina a inversions reals i, en canvi, com menor és menys euros per càpita destina a personal, actius financers i a transferències (de capital i corrents). Cal tenir en compte, però, que els grans municipis acostumen a tenir un nombre elevat d organismes autònoms o altres ens dependents que assumeixen part de la gestió municipal de forma descentralitzada, cosa que no passa tan freqüentment en els municipis d una mida més petita.

118 118 Hisendes locals Taula 3.4. Classificació econòmica de la despesa per trams de població ( ). Mitjana sense la ciutat Mitjana en (sense Barcelona ciutat) Codi Número de municipis Població Personal Béns i serveis Fins a 1000 h De 1001 a 5000 h De 5001 a h De a h De més de h Total Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Taula 3.5. Classificació econòmica de la despesa per càpita i tram de població ( /h.). Mitjana sense Mitjana en per càpita (sense Barcelona ciutat) Codi Número de municipis Població Personal Béns i serveis Fins a 1000 h De 1001 a 5000 h De 5001 a h De a h De més de h Total Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats

119 El sector públic local a Catalunya 119 de Barcelona Despeses finan. Transf. corrents Inv. reals Transf. de capital Actius finan. Passius finan. Total despeses Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. la ciutat de Barcelona Despeses finan. Transf. corrents Inv. reals Transf. de capital Actius finan. Passius finan. Total despeses Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

120 120 Hisendes locals Diputacions provincials Per últim, convindria referir-nos a la despesa de les diputacions provincials catalanes. Com es pot observar, la de Barcelona és la que té una despesa més elevada d entre les quatre diputacions (en termes absoluts) i, alhora, descriu una tendència de creixement lleugerament diferent a la de les altres. En general, podem diferenciar dues etapes en l evolució de la despesa de les diputacions: la primera va de 2001 a 2003 i mostra un creixement moderat sostingut fins el 2004 (primer any d implementació del nou sistema de repartició de la participació en els ingressos de l Estat), en què s experimenta una important reducció de la despesa. La segona etapa, que s inicia el 2004 fins el 2006, torna a mostrar una corba de creixement. En totes les diputacions, tret de la de Girona, la major partida de despesa és la de personal, seguida de la de transferències corrents i compra de béns i serveis. Per a les de Lleida i Girona, a més, és significativa la despesa en transferències de capital. Els resultats observats són, doncs, coherents amb les atribucions competencials de les diputacions. Taula 3.6. Classificació econòmica de la despesa de les diputacions catalanes ( ). Mitjana Diputació Provincial Població Nombre de municipis Personal Béns i serveis Despeses finan. Barcelona , , ,72 Girona , , ,23 Lleida , , ,90 Tarragona , , ,86 Catalunya , , ,71 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Taula 3.7. Despesa econòmica per càpita de les diputacions catalanes ( /h.). Mitjana Diputació Provincial Població Personal Béns i serveis Despeses finan. Barcelona ,08 18,58 1,58 Girona ,94 11,66 2,85 Lleida ,65 24,33 4,82 Tarragona ,84 23,17 5,52 Catalunya ,15 18,71 2,28 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats

121 El sector públic local a Catalunya 121 Gràfic 3.2. Classificació económica de les despeses de les diputacions provincials. Mitjana % 80% 5% 2% 9% 8% 10% 0,01% 25% 9% 1% 19% 5% 12% 11% 60% 40% 28% 1% 16% 11% 32% 10% 17% 3% 13% 10% 15% 3% 14% 20% 0% Barcelona Girona Lleida Tarragona Personal Inv. reals 31% Béns i serveis Transf. de capital 2% 8% 12% Despeses financeres Actius financers 28% Transf. corrents Passiu financer 29% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Transf. corrents Inv. reals Transf. de capital Actius finan. Passius finan. Total despeses , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,72 Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Transf. corrents Inv. reals Transf. de capital Actius finan. Passius finan. Total despeses 32,08 9,48 9,94 1,76 5,35 114,86 45,34 14,92 34,87 0,01 14,54 141,13 30,47 17,64 35,40 1,29 16,38 181,98 24,34 16,30 18,44 18,51 8,33 160,45 32,46 11,13 14,56 3,22 7,13 125,64 Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

122 122 Hisendes locals És evident, però, que la diferenciació de la província de Barcelona de la resta ve donada perquè inclou un major nombre de ciutadans i municipis, motiu pel qual hem cregut convenient realitzar el càlcul per habitant de la magnitud analitzada. Com es pot apreciar, en aquest cas la diputació de Lleida és la que té una despesa per habitant més elevada, seguida de la de Tarragona, mentre que la de Barcelona se situa en la darrera posició, per la gran concentració de població en el seu territori. Tot i així, s aprecien algunes diferències en la composició de la despesa, sobretot per la Diputació de Girona, que té una despesa per habitant baixa en personal i actius financers i la més elevada en transferències corrents. És significativa, també, l elevada despesa per habitant en actius financers de la diputació tarragonina Classificació funcional de la despesa Un cop analitzada la distribució de la despesa segons la seva classificació econòmica, cal que ens referim a la distribució de la mateixa segons grups de funció. El grup que s enduu la major part de la despesa total dels municipis és la producció de béns públics de caràcter social, que mostra una tendència creixent al llarg de tot el període exceptuant l any Les altres funcions, que suposen un nivell de despesa molt inferior, mostren creixements moderats al llarg del període tret de les funcions de deute públic i la producció de béns de caràcter econòmic. Ambdues descriuen un comportament ondular que sembla seguir la mateixa pauta però de forma inversa, és a dir, quan una augmenta, l altre decreix. Pel conjunt del període analitzat (gràfic 3.3) la major part de la despesa segons la classificació funcional dels municipis catalans es destina a la producció de béns de caràcter social, en concret, un 49% de la despesa. Com que la despesa que es destina a la producció de béns de caràcter social és tan important s ha cregut oportú estudiar-la de forma més acurada. Com a resultat, en la taula 3.8 es pot apreciar quines subfuncions hi ha englobades i quins valors representa en milers d euros, en percentatge sobre el total i en euros per càpita.

123 El sector públic local a Catalunya 123 Gràfic 3.3. Classificació funcional de les despeses liquidades dels municipis de Catalunya (en %) Deute públic 8,65% 9. Transferències a administracions públiques 1,80% 7. Regulació econòmica de sectors productius 0,81% 6. Regulació econòmica de caràcter general 3,00% 1. Serveis de caràcter general 12,70% 2. Protecció civil i seguretat ciutadana 6,74% 3. Seguretat, promoció i protecció social 7,47% 5. Producció de béns públics de caràcter econòmic 9,35% 4. Producció de béns públics de caràcter social 49,47% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH. Taula 3.8. Classificació funcional de la despesa liquidada dels municipis catalans (mitjana ) Funcions Catalunya Milers d % /h. 0. Deute públic Serveis de caràcter general Protecció civil i seguretat ciutadana Seguretat, protecció i promoció social Producció de béns públics de caràcter social Sanitat Educació Habitatge i urbanisme Benestar comunitari Cultura Altres serveis comunitaris i socials Producció de béns de caràcter econòmic Regulació econòmica de caràcter general Regulació econòmica de sectors productius Transferències a Administracions Públiques Total pressupost de despeses Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH.

124 124 Hisendes locals Gràfic 3.4. Classificació funcional desagregada de les despeses dels municipis de Catalunya (en %) Regulació econòmica de caràcter general 3,00% 0. Deute públic 8,65% 9. Transferències a administracions públiques 1,80% 7. Regulació econòmica de sectors productius 0,81% 1. Serveis de caràcter general 12,70% 2. Protecció civil i seguretat ciutadana 6,74% 3. Seguretat, protecció i promoció social 7,47% 5. Producció de béns de caràcter econòmic 9,35% 4. Producció de béns públics de caràcter social 49,47% 42. Educació 5,56% 41. Sanitat 1,45% 46. Altres serveis comunitaris i socials 2,32% 43. Habitatge i urbanisme 19,04% 45. Cultura 9,88% 44. Benestar comunitari 11,22% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH. Taula 3.9. Despesa funcional per càpita i tram de població ( /h). Mitjana sense la ciutat de Barcelona Mitjana en per càpita (sense Barcelona ciutat) Codi Número de municipis Població Serveis caràcter gral. Protecció civil i seguretat ciutadana Seguretat, protecció i promoció social Fins a 1000 h De 1001 a 5000 h De 5001 a h De a h De més de h Total Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats

125 El sector públic local a Catalunya Distribució de la despesa municipal per trams de població D altra banda, si es pren com a punt de referència la despesa municipal a Catalunya agregada pels diferents trams poblacionals, ja emprats anteriorment en aquest estudi, els resultats que se n obtenen ofereixen la percepció que els municipis que concentren un nivell de despesa més elevat en termes absoluts són els del tram de més de habitants seguits dels del tram de a habitants (el fet que la despesa dels que es troben entre i habitants sigui més baixa es deu al fet que hi ha pocs municipis que quedin compresos en aquest tram). Un altre fet remarcable és que es pot apreciar una certa tendència (tot i que en ocasions no succeeix pel tram de més de habitants) segons la qual com més gran és el municipi, més despeses per càpita presenta en deute públic, regulació econòmica general, seguretat, protecció i promoció social i protecció civil i seguretat ciutadana. En canvi, com menor és el municipi més despeses per càpita contreu per funcions com serveis de caràcter general i producció de béns de caràcter econòmic (en aquest últim concepte de despesa, el tram de a habitants trenca la tendència). Tenint en compte que aquests grups engloben les despeses de funcionament de l administració municipal i la seva inversió en infraestructures, el marge de maniobra dels municipis per ajustar-ne la despesa és reduït. El percentatge que es destina a serveis de caràcter general decreix esglaonadament d un 27% del primer tram fins a l 11% del cinquè. En canvi, les despeses en protecció civil i seguretat ciutadana el percentatge semblen guardar una relació força clara amb la seva població, ja que va augmentant des del 0% del primer tram fins al 7% del cinquè i quelcom similar esdevé amb la seguretat, protecció i promoció social i amb el deute públic. Pel que fa a l anàlisi de les dades, cal advertir que en l evolució del nombre de municipis catalans sembla observar-se una petita tendència al creixement del nombre de municipis mitjans i mitjans-grans (especialment en el tram de a habitants) i a una reducció del nombre dels més petits, de menys de habitants. Prod. béns púb. caràcter social Prod. béns de caràcter eco. Regulació eco. gral. Regulació eco. sectors prod. Transf. a AP Deute Públic Total despeses Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

126 126 Hisendes locals Diputacions provincials Encara en el marc de l anàlisi del tipus de destí de la despesa local segons un criteri de classificació funcional, volem fer una aproximació també a la despesa realitzada per les diputacions provincials. A Catalunya es poden apreciar diferències remarcables entre cadascuna d elles, com es posarà de manifest a continuació. Si tenim en compte els valors absoluts, la Diputació de Barcelona és la que té un volum més elevat de despesa, seguit de la de Tarragona, resultat lògic si tenim en compte el volum de població a la qual donen cobertura. El grup de producció de béns públics de caràcter social és aquell al qual les diputacions destinen major part del pressupost, tret de la de Tarragona, que gasta més en producció de béns de caràcter econòmic. D altra banda, la Diputació de Barcelona és l única que destina part del seu pressupost (encara que és la partida amb menor dotació) a protecció civil i seguretat ciutadana, per la seva competència en regulació i vigilància de parcs naturals i prevenció d incendis. Pel que fa al pes relatiu de cada funció respecte del pressupost global, és destacable el baix percentatge que destina la Diputació de Lleida a transferències a administracions públiques (3%) i a seguretat, protecció i promoció social (4%). Alhora, cal posar de relleu l elevat percentatge que destina a pagament del deute públic la Diputació de Tarragona (20%). Taula Despesa funcional de les diputacions provincials catalanes. Mitjana Serveis caràcter gral. Protecció civil i seguretat ciutadana Seguretat, protecció i promoció social Prod. béns púb. caràcter social Prod. béns de caràcter eco. Barcelona , , , , ,78 Girona ,77 0, , , ,31 Lleida ,09 0, , , ,64 Tarragona ,46 0, , , ,61 Catalunya , , , , ,34 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Taula Despesa funcional per càpita de les diputacions catalanes. Mitjana Mitjana de població Serveis caràcter gral. Protecció civil i seguretat ciutadana Seguretat, protecció i promoció social Prod. béns púb. caràcter social Barcelona ,58 0,54 10,88 49,10 Girona ,81 0,00 9,33 51,77 Lleida ,55 0,00 6,50 57,89 Tarragona ,58 0,00 19,96 29,57 Mitjana diputacions ,33 0,41 11,38 47,92 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats

127 El sector públic local a Catalunya 127 Gràfic 3.5. Classificació funcional de la despesa de les diputacions provincials. Mitjana % 80% 60% 40% 20% 0% 6% 13% 1% 5% 10% 43% 9% 0,47% 12% Barcelona Girona Lleida Tarragona Serveis de caràcter general Protecció civil i seguretat ciutadana Seguretat, protecció i promoció social Prod. béns púb. caràcter social Prod. béns de caràcter eco. 12% 12% 4% 2% 16% 37% 7% 0% 10% 11% 3% 7% 5% 15% 32% 4% 0% 22% 20% 10% 2% 6% 22% 18% 12% 0% 9% Regulació econòmica general Regulació econòmica sectors productius Transferència a AP Deute públic Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Regulació eco. gral. Regulació eco. sectors prod. Transf. a AP Deute públic Total despeses , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,72 Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Prod. béns de caràcter eco. Regulació eco. gral. Regulació eco. sectors prod. Transf. a AP Deute públic Total despeses 11,83 5,79 0,94 15,26 6,92 114,86 22,61 2,37 5,33 17,52 17,39 141,13 27,49 9,93 13,20 5,74 20,70 181,98 34,51 10,07 3,90 15,67 32,20 160,45 15,97 6,13 2,34 14,97 11,19 125,64 Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals i IDESCAT.

128 128 Hisendes locals Quan tenim en compte el volum de població, la situació s inverteix i la de Lleida passa a ser la diputació amb despesa total per habitant més elevada mentre que la de Barcelona se situa en el nivell més baix de despesa per càpita. Tot i aquesta diferència, la Diputació de Lleida continua sent la que menys gasta en transferències a altres administracions públiques, fora del marge de variació establert per les altres tres diputacions. En canvi, presenta resultats comparativament més elevats en els grups de serveis de caràcter general o regulació econòmica dels sectors productius. La Diputació de Barcelona és la que menys diners per habitant destina a serveis de caràcter general i a regulació econòmica dels sectors productius. La de Tarragona, en canvi, és de les quatre la que més destina a seguretat, protecció i promoció social si tenim en compte la seva població. La Diputació de Girona, en canvi, dedica més que la resta a transferències a altres administracions públiques.

129 El sector públic local a Catalunya Anàlisi de l ingrés públic Evolució interanual ( ) Si analitzem la relació entre el total d ingressos dels municipis sobre el PIB català, ens trobem que des de l any 2001 fins al 2006 l ingrés públic ha augmentat un 0,27% sobre el PIB, és a dir, més de tres milions d euros, però malgrat aquesta dada el creixement no s ha produït de forma constant, de manera que el fort increment de l ingrés els anys (del 0,38%) va baixar aproximadament el mateix l any següent ( 0,32%). Gràfic 3.6. Evolució de l ingrés públic dels municipis de Catalunya respecte el PIB ,40% 5,10% 4,80% 4,84% 4,74% % PIB 4,50% 4,47% 4,52% 4,54% 4,53% 4,20% 3,90% 3,60% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de l INE i el Ministeri d Economia i Hisenda. Tot i que respecte del PIB es produís una baixada del pes percentual dels ingressos municipals, la xifra absoluta va augmentar durant el període però no en la mateixa proporció que el PIB de Catalunya (un 0,13% en front del 7,12% del PIB). De fet, tot i l increment sostingut d ençà de 2003, el 2006 encara no s havia arribat als nivells d ingrés sobre el PIB del 2002, originat per l increment del capítol de passius financers Aquest increment pot ser causat pel notable augment dels ingressos per passius financers en alguns ajuntaments catalans, fenomen previ a l entrada en vigor de les limitacions de la Llei d estabilitat pressupostària 18/2001 de 12 de desembre, aplicable als pressupostos elaborats d ençà de l 1 de gener de 2002.

130 130 Hisendes locals Si analitzem els capítols que composen els ingressos, la major part (76,83% de la mitjana ) prové d impostos directes, transferències corrents i taxes. En general tots els capítols mostren durant el període estudiat una forta tendència ascendent, tret del de passius financers, que des del 2002 redueix progressivament el seu pes absolut i relatiu respecte del total d ingressos, de forma conseqüent amb la limitació a l endeutament marcada pel Pacte d estabilitat i creixement. Pel que fa al pes relatiu de cada component dels ingressos, els impostos directes i les transferències corrents han reduït el seu pes relatiu durant aquest període, mentre que els impostos indirectes i, de forma menys important, les taxes, han augmentat durant aquest temps. De fet, els municipis catalans ingressen de mitjana pel període un 32,56% del seu pressupost d ingressos en concepte de transferències, ja siguin corrents (les més nombroses) o de capital, mentre que els ingressos tributaris suposen un 54,08%, evolució que durant aquests anys sembla anar en el sentit d un increment de l autonomia financera municipal. Tot i que els passius financers s han reduït des de 2002, d acord amb la limitació a l endeutament fixada pel Pla d estabilitat i creixement, podríem apuntar que el creixement dels passius financers el 2002 (de 348 milions d euros) també tindria el seu origen en l entrada en vigor del mateix pacte, que permet contraure un volum de deute igual al que s amortitza Classificació econòmica de l ingrés Pel conjunt del període analitzat es pot observar en el gràfic 3.7 que la major part dels ingressos dels municipis catalans prové dels impostos directes, de les transferències corrents i, en menor mesura, de les taxes i altres ingressos. Taula Evolució de la liquidació d ingressos del total de municipis catalans (%) Imp. directes Imp. indirectes Taxes i altres Transf. corrents Ingressos patrimonials ,72% 3,05% 17,72% 27,20% 2,28% ,69% 2,86% 16,77% 24,89% 1,99% ,05% 3,18% 17,70% 28,62% 2,33% ,24% 4,71% 18,48% 26,74% 2,01% ,71% 5,12% 18,52% 26,51% 1,66% ,22% 5,26% 18,54% 26,70% 2,03% Mitjana ,10% 4,03% 17,95% 26,78% 2,05% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats

131 El sector públic local a Catalunya 131 Gràfic 3.7. Classificació econòmica dels ingressos liquidats dels municipis de Catalunya (en %) Transf. corrents 26,78% Ingressos patrimonials 2,05% Taxes i altres 17,95% Imp. indirectes 4,03% Alienació inv. reals 3,79% Transf. de capital 5,78% Actius financeers 0,12% Passius financers 7,39% Imp. directes 32,10% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i els Ens Locals. MEH Distribució de l ingrés municipal per trams de població Per tal de poder analitzar en major detall com afecta als resultats observats el nombre de persones que habiten un determinat municipi, hem volgut fer l anàlisi de la distribució dels ingressos també per trams de població. Tal com esdevenia amb les despeses, durant el període analitzat ( ), els ingressos agregats pel conjunt de municipis de menys de habitants són bastant inferiors als que reben els de a habitants i els de més de habitants. Igualment, l agregat dels ingressos dels municipis de mida mitjana (els de a habitants) supera al dels municipis de a habitants i als de a habitants de forma substancial. Alienació inv. reals Transf. de capital Actius finan. Passius finan. Total ingressos 2,71% 5,75% 0,08% 6,49% 100,00% 4,25% 6,46% 0,25% 10,84% 100,00% 3,22% 6,01% 0,13% 7,76% 100,00% 3,37% 4,78% 0,07% 7,60% 100,00% 4,31% 5,28% 0,14% 5,75% 100,00% 4,87% 6,41% 0,03% 5,93% 100,00% 3,79% 5,78% 0,12% 7,39% 100,00% Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

132 132 Hisendes locals Taula Classificació econòmica dels ingressos per trams de població. Mitjana sense la ciutat Mitjana en (sense Barcelona ciutat) Codi Drets liquidats en Número Població Imp. Imp. Taxes de municipis directes indirectes i altres Fins a 1000 h De 1001 a 5000 h De 5001 a h De a h De més de h Total Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Els municipis mitjans (els de a habitants) reben més ingressos per càpita que els de cap altre tram, inclosos els de més de habitants, que són els que menys ingressos per càpita obtenen. Alhora, com més petit és el municipi, més transferències de capital obté, la qual cosa sembla apuntar a l impacte de l acció dels ens supramunicipals i dels fons de cooperació. També s aprecia que com més gran és el municipi més passius financers té i més diners obté de la imposició directa, tret de l últim tram de municipis. El gràfic 3.8 permet observar la importància relativa de cadascun dels capítols d ingrés sobre el total d ingressos. Hom observa que, com més poblats són els municipis del tram, menor és el pes relatiu dels ingressos per transferències de capital. En canvi, com més poblats són els municipis que composen el tram, major és el pes dels impostos directes i, en menor mesura, dels passius financers en el seu global d ingressos. Taula Classificació econòmica dels ingressos per càpita segons trams de població. Mitjana Mitjana en per càpita (sense Barcelona ciutat) Codi Drets liquidats en Número Població Imp. Imp. Taxes de municipis directes indirectes i altres Fins a 1000 h ,48 51,14 167,22 De 1001 a 5000 h ,26 63,67 232,29 De 5001 a h ,04 59,97 248,52 De a h ,81 41,32 205,57 De més de h ,61 39,43 131,49 Total Catalunya ,71 47,80 185,57 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats

133 El sector públic local a Catalunya 133 de Barcelona Drets liquidats en Transf. corrents Ingressos patrimonials Alienació inv. reals Transf. de capital Actius finan. Passius finan. Total ingressos Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Gràfic 3.8. Distribució per trams de població dels ingressos municipals liquidats. Classificació econòmica sense la ciutat de Barcelona. Mitjana % 80% 60% 40% 20% 0% Fins a 1000 h. 4% 0,02% 29% 3% 2% 20% 16% 5% 20% Impostos directes Transferències corrents Transferències de capital De 1001 a 5000 h. 6% 0,05% 13% 5% 2% 19% 22% 6% 27% De 5001 a h. 9% 0,18% 7% 5% 2% 19% 22% 5% 31% Impostos indirectes Ingressos patrimonials Actius financers 10% 0,21% 5% 4% 2% 21% 20% 4% 34% De a h. Taxes i altres Alienació inversions reals Passius financers De més de h. 9% 0,17% 5% 4% 2% 26% 15% 5% 35% Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. sense la ciutat de Barcelona Drets liquidats en Transf. corrents Ingressos patrimonials Alienació inv. reals Transf. de capital Actius finan. Passius finan. Total ingressos 209,02 19,84 35,34 295,63 0,19 40, ,87 195,59 17,54 57,60 133,93 0,57 63, ,42 207,14 20,76 51,29 77,54 1,53 99, ,33 221,39 20,74 43,02 53,68 2,13 98, ,03 229,95 14,73 34,96 40,01 1,53 75,11 872,80 218,31 17,78 42,86 71,84 1,48 82,60 986,95 Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

134 134 Hisendes locals Diputacions provincials Per completar l anàlisi de l ingrés dels ens locals catalans cal que ens referim també als pressupostos liquidats de les diputacions provincials. Com passava amb la despesa, la de Barcelona és la diputació que més ingressa, amb una tendència d evolució semblant a la de les diputacions de Girona i Lleida. Per contra, la Diputació de Tarragona mostra un descens de l ingrés respecte del 2001 que és oposat a l increment que la resta van experimentar 9. El significatiu descens en els ingressos que es pot apreciar per l any 2003 a la Diputació de Barcelona i, en menor mesura, a la de Tarragona, és causat per un descens en els ingressos per impostos directes, resultant de la modificació de la Llei relativa a l impost d activitats econòmiques, de major rellevància comparativa en aquestes dues províncies. Si analitzem els pesos percentuals de cada capítol d ingrés, es fa palesa la importància que les transferències corrents tenen per al finançament de les diputacions catalanes, fins al punt que, de mitjana és un 66% de l ingrés (un 70% a Girona com a màxim en front del 60,3% a Tarragona). Tanmateix, si sumem els ingressos per impostos, és la de Barcelona la diputació per la qual tenen més importància (encara que només aporten un 24,37% dels seus ingressos durant el període). Taula Classificació econòmica dels ingressos de les diputacions catalanes. Mitjana Diputació Provincial Població Nombre de municipis Ingressos Barcelona , ,85 Girona , ,98 Lleida , ,23 Tarragona , ,17 Catalunya 6.752, , ,23 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Taula Ingressos liquidats de les diputacions catalanes per càpita. Mitjana Diputació Provincial Imp. directes Imp. indirectes Taxes i altres Transf. corrents Ingressos patrimonials Barcelona 14,70 6,05 9,05 81,33 1,70 Girona 11,12 6,01 1,80 106,81 1,46 Lleida 13,13 5,99 10,24 128,00 2,99 Tarragona 13,04 6,39 14,88 103,76 2,76 Catalunya 14,11 6,07 9,02 88,59 1,85 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats 9. Aquesta circumstància ve determinada per l evolució del capítol d actius financers.

135 El sector públic local a Catalunya 135 És remarcable la importància dels actius financers en la composició dels ingressos per la Diputació de Tarragona, fins al punt que es configuren com la seva segona font d ingressos. Pel que fa als passius financers, en canvi, la Diputació de Girona és la que té uns percentatges més elevats, alhora que disposa de molt pocs ingressos per taxes i preus. Per últim, és significativa la importància de les transferències de capital per la Diputació de Lleida en comparació amb les altres tres diputacions. Per la diferent magnitud de les dades de la Diputació de Barcelona, que dóna servei a un àmbit amb més elevada població (i municipis), es realitza, a continuació, l ajustament dels resultats pel nombre d habitants. Si atenem als resultats per habitant, és la Diputació de Lleida la que més ingressa, seguida, per aquest ordre, per les de Tarragona, Girona i Barcelona. En tot cas, la majoria dels seus ingressos es reben per transferències corrents. Malgrat l ajustament, altra vegada el segon concepte d ingrés en importància per a les diputacions de Girona i Lleida és l adquisició de passius financers. Per la Diputació de Tarragona el segon concepte d ingrés són els actius financers i per la de Barcelona els impostos indirectes. També podem advertir un menor ingrés per imposició directa i taxes i altres ingressos a la Diputació de Girona en comparació amb les altres tres. Ingressos , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,54 Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals. Alienació inv. reals Transf. de capital Actius finan. Passius finan. Total ingressos 0,66 0,17 1,33 7,30 122,29 1,41 0,60 0,11 23,28 152,61 3,38 1,41 3,39 22,42 190,96 0,04 0,39 19,41 11,35 172,03 0,82 0,30 3,12 10,05 133,95 Locals. Dades pressupostàries de les entitats locals.

136 136 Hisendes locals Distribució per tipologies de fons Evolució interanual A continuació es fa una anàlisi de la incidència dels principals fons de transferències rebuts pels municipis catalans; PUOSC, FCLC, FEDER i PIE. En primer lloc, si observem l evolució d aquestes magnituds expressada en euros corrents, podem apreciar que la Participació en els Ingressos de l Estat és la que té una major importància relativa pels municipis catalans. En observar els canvis en el comportament, cal apuntar que en el cas de la PIE l increment els anys 2005 i 2006 es deu a la dotació de la compensació addicional de l IAE, afegida a la inicial que ja s havia atorgat els anys anteriors i, a més, a un increment de l ITE més elevat els darrers dos anys. Pel que fa al FCLC, la inflexió en el creixement que es produeix el 2003 es deu a un canvi en el sistema de repartició d aquest fons: a la dotació de lliure disposició s hi afegeix una dotació per a prestació supramunicipal de serveis, fent incrementar les quanties totals assignades als municipis. A més, per l exercici 2003 es distribueix una dotació extraordinària als municipis de menys de habitants, que d ençà del 2004 queda inclosa en la dotació ordinària a aquests municipis. Per últim, les actuacions dels fons FEDER s incorporen al Document únic de programació per a la zona objectiu 2 de Catalunya bianualment establint quatre períodes; , , i 2006, assignant les actuacions a l últim Taula Evolució del PUOSC, FCLC, FEDER i PIE als municipis catalans corrents PUOSC , , , ,50 FCLC , , , ,00 FEDER , , , ,24 PIE ,36 Total , , , ,10 Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del 10. Les actuacions pel bienni s han assignat a cada anualitat d acord amb la relació 2000 i 2001 de la proposta de resolució de convocatòria de 28 de desembre de 2000 de la Direcció General d Administració Local de la Generalitat de Catalunya. Aquest document no està disponible pels biennis següents.

137 El sector públic local a Catalunya 137 any del bienni tret del 2002, que solament es tenen en compte les actuacions de la ciutat de Barcelona. També en termes per habitant, s observa que en tots els casos és la PIE la transferència que dóna més euros per habitant als municipis, seguida del PUOSC i el FCLC. La importància del FEDER varia segons l any ja que els fons europeus s assignen en funció de projectes, que no es mantenen estàtics en el temps. Taula Evolució del PUOSC, FCLC, FEDER i PIE als municipis catalans ( corrents per càpita) PUOSC 8,90 10,69 11,47 12,94 12,11 15,52 16,84 15,44 FCLC 4,07 4,09 4,12 5,51 6,32 8,43 11,33 13,17 FEDER 2,93 6,35 0,66 7,53 8,09 4,39 PIE 233,88 236,75 262,12 289,17 Total 15,89 21,13 16,24 259,87 255,17 294,16 321,74 28,60 Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH). Per tal d apreciar la variació real en el poder adquisitiu, s han considerat aquestes magnituds estimades en euros constants de l any 2000, (usant com a deflactor l IPC català proporcionat per l INE en base 2006). La variació real d aquestes magnituds és molt similar a la descrita abans encara que les quantitats són, lògicament, més ajustades (vegi s el CD adjunt) Total , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,46 finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH).

138 138 Hisendes locals Distribució territorial Distribució per províncies Per analitzar la distribució de les assignacions municipals, presentem les dades agregades en províncies. Com és d esperar, és la província de Barcelona la que, com a mitjana del període , ha rebut una proporció major de l assignació total dels fons analitzats. Quan tenim en compte el pes relatiu que té cada província segons fons, podem advertir que el FEDER és a la província de Girona on té major importància mentre que el FCLC té especial incidència relativa a Lleida. Com ja s ha comentat pel cas de les comarques, la PIE té una importància superior a Barcelona (possiblement per la concentració de municipis de cessió en aquest territori) i el PUOSC té una rellevància destacable a la província de Lleida. Cal, per últim, observar que els resultats presentats en euros per càpita encara mostren la província de Barcelona com la principal receptora de fons per la PIE però no per a la resta de fons. En aquest sentit, es pot observar fins i tot que pel PUOSC, el FEDER i el FCLC és la província que rep menys aportacions en termes ajustats per habitant. Taula Distribució per províncies dels fons assignats a nivell municipal (%) PUOSC FCLC FEDER PIE Total % Barcelona 2,34% 1,91% 1,41% 94,34% 100% 79,86% Girona 16,45% 6,18% 2,70% 74,67% 100% 7,53% Lleida 22,85% 7,98% 2,36% 66,82% 100% 5,02% Tarragona 11,01% 5,48% 2,22% 81,28% 100% 7,59% Total 5,09% 2,81% 1,62% 90,48% 100% 100,00% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a 2006 (MEH). Taula Distribució per províncies dels fons assignats a nivell municipal ( corrents) PUOSC % FCLC % FEDER Barcelona ,14 36,69% ,35 54,39% ,35 Girona ,73 24,34% ,28 16,55% ,75 Lleida ,35 22,53% ,66 14,24% ,65 Tarragona ,47 16,44% ,71 14,81% ,05 Total ,69 100,00% ,00 100,00% ,80 5,09% 2,81% 1,62% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del

139 El sector públic local a Catalunya 139 Gràfic 3.9. Pes relatiu de les diferents tipologies de fons analitzats per províncies % 80% 60% 40% 20% 0% Barcelona Girona Lleida Tarragona PUOSC O3-06 FCLC FEDER PIE Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH). Taula Distribució per províncies dels fons assignats a nivell municipal ( corrents per habitant) PUOSC FCLC FEDER PIE Total Base 100 Barcelona 7,05 5,78 4,41 284,61 301,84 106,53 Girona 37,14 13,96 8,34 168,55 227,99 80,46 Lleida 57,13 19,94 9,40 167,07 253,55 89,48 Tarragona 23,67 11,78 5,57 174,68 215,69 76,12 Total 14,39 7,95 5,01 256,00 283,35 100,00 Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH). % PIE % Total % 69,71% ,47 83,26% ,31 79,86% 12,55% ,04 6,21% ,80 7,53% 7,31% ,49 3,71% ,15 5,02% 10,42% ,98 6,82% ,21 7,59% 100,00% ,97 100,00% ,46 100,00% 90,48% 100,00% finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH).

140 140 Hisendes locals Estudi per separat de cada tipologia de fons Com es pot apreciar en el gràfic 3.10 i pels resultats que ja s han comentat, el pes relatiu de la PIE en el global dels ingressos estudiats afecta a l observació conjunta, pel que s ha volgut estudiar de forma separada cada tipus de fons i analitzar-ne el comportament. Gràfic Distribució per tipologies de fons dels recursos rebuts pels municipis catalans ( corrents) FEDER 1,62% FCLC 2,81% PUOSC 5,09% PIE 90,48% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH). En l anàlisi específica de cada fons es considera la seva aportació als municipis i el seu pes relatiu sobre el capítol d ingressos corrents 11 (PIE i FCLC) o despeses de capital 16 (PUOSC i FEDER) de la liquidació pressupostària municipal. Cal tenir present, però, que per realitzar el càlcul sobre la liquidació del pressupost municipal només s han considerat els municipis amb dades liquidades, desestimant els casos en què no es disposava d aquesta informació per tal de no distorsionar les ràtios infravalorant el denominador Participació en els ingressos de l Estat (PIE) Per a una aproximació a la importància d aquesta transferència, s han fet les ràtios de PIE/ingressos corrents, posant en relació la territorialització de les transferències municipals en províncies i en comarques pel període i així poder establir una comparativa de la incidència del fons segons la comarca a la qual pertany el municipi. 11. Els ingressos corrents emprats són els que fan referència a l ingrés per impostos directes, impostos indirectes, taxes i altres i transferències corrents del pressupost liquidat municipal. 16. La despesa de capital té en compte els conceptes d inversions reals i transferències de capital del pressupost liquidat.

141 El sector públic local a Catalunya 141 Taula Ràtio PIE/ingressos corrents territorialitzada en comarques i províncies Província Barcelona* 32,08% 30,39% 31,66% 32,09% Alt Penedès 19,86% 17,57% 17,30% 15,01% Anoia 20,58% 18,70% 19,66% 19,58% Bages 23,24% 20,95% 21,15% 20,01% Baix Llobregat 23,99% 22,71% 23,55% 22,98% Barcelonès 41,22% 40,34% 42,44% 44,58% Berguedà 24,69% 13,84% 21,62% 13,61% Garraf 17,86% 17,91% 21,69% 20,81% Maresme 22,74% 20,18% 20,91% 21,07% Osona 21,00% 19,44% 20,09% 19,23% Selva 14,05% 14,09% 13,79% 13,34% Vallès Occidental 24,06% 22,26% 23,13% 22,87% Vallès Oriental 20,21% 18,28% 17,86% 18,53% Província Girona** 18,64% 16,50% 17,53% 17,31% Alt Empordà 16,71% 14,59% 15,49% 15,29% Baix Empordà 15,74% 14,47% 15,07% 14,24% Cerdanya 14,18% 14,58% 14,77% 17,19% Garrotxa 24,05% 21,91% 22,50% 22,22% Gironès 21,36% 17,69% 20,16% 19,88% Osona 12,04% 17,18% 15,60% 14,85% Pla de l Estany 22,79% 22,28% 22,72% 20,78% Ripollès 22,14% 19,09% 17,82% 17,59% Selva 18,64% 16,50% 17,53% 17,31% Província Lleida*** 23,30% 21,15% 21,63% 21,26% Alt Urgell 23,65% 19,56% 19,69% 21,52% Alta Ribagorça 17,96% 17,23% 17,24% 22,81% Berguedà 21,67% 15,34% 11,61% 10,59% Cerdanya 13,60% 12,42% 10,61% 11,41% Garrigues 19,75% 20,70% 20,17% 19,66% Noguera 24,35% 21,56% 23,09% 19,91% Pallars Jussà 18,85% 17,73% 19,10% 18,65% Pallars Sobirà 17,71% 14,00% 17,45% 16,35% Pla d Urgell 21,29% 19,21% 19,56% 19,39% Segarra 24,21% 18,98% 20,82% 24,17% Segrià 25,24% 23,27% 23,73% 22,64% Solsonès 27,06% 25,40% 22,19% 25,15% Urgell 22,04% 21,14% 21,53% 18,81% Val d Aran 16,89% 14,13% 13,32% 18,35% Província Tarragona 19,40% 17,67% 18,64% 17,62% Alt Camp 20,75% 18,80% 19,11% 17,86% Baix Camp 19,30% 18,89% 18,84% 18,34% Baix Ebre 23,04% 19,81% 20,80% 19,60% Baix Penedès 15,41% 11,41% 12,89% 13,88% Conca de Barberà 19,97% 18,02% 17,77% 17,89% Montsià 20,81% 20,25% 22,57% 18,52% Priorat 20,31% 19,81% 21,06% 21,75% Ribera d Ebre 20,46% 17,48% 18,89% 18,01% Tarragonès 19,30% 18,49% 19,70% 17,68% Terra Alta 26,41% 24,35% 23,29% 23,87% Total Catalunya 29,09% 27,25% 28,50% 28,54% *La província de Barcelona no inclou els municipis de Gósol (Lleida, Berguedà) ni Viladrau, Espinelves i Vidrà (Girona, Osona). En canvi, inclou el municipi de Fogars de la Selva (la Selva). **La província de Girona no inclou el municipi de Fogars de la Selva (Barcelona, la Selva) ni Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya (Lleida, Cerdanya). En canvi, inclou els municipis de Viladrau, Espinelves i Vidrà (Osona). ***Inclou els municipis de Gósol (Berguedà) i Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya (Cerdanya) Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH).

142 142 Hisendes locals El fet que la comarca que rep transferències més elevades per la PIE sigui la del Barcelonès té una traducció lògica en el pes que aquesta transferència té respecte del total d ingressos corrents (entorn del 41-45%). Per això, en comparació, la resta de comarques de la província de Barcelona es troben per sota del percentatge de mitjana. Tot i que els municipis del Barcelonès són aquells pels quals la PIE suposa una proporció major dels ingressos corrents, el percentatge que aquesta transferència suposa en la resta de comarques és molt similar, i certament elevat (vora el 20%). Si observem l evolució d aquesta ràtio veiem que totes les províncies presenten un comportament semblant però només la de Barcelona se situa per sobre de la mitjana de Catalunya durant tot el període analitzat. De forma sintètica, el mapa 3.1 mostra els resultats comentats. Es pot apreciar que a la categoria que comprèn les ràtios més altes s hi troben comarques molt poblades com el Barcelonès i el Baix Llobregat però també el Solsonès, la Terra Alta i el Segrià, pels ajuntaments de les quals la PIE també suposa una part elevada (de més del 23%) dels ingressos corrents. Mapa 3.1. Ràtio PIE/ingressos corrents dels municipis de Catalunya agrupats en comarques. Mitjana PIE/Ingressos corrents (%) [< 19) [19-20) [20-21) [21-23) [23 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH).

143 El sector públic local a Catalunya 143 La repartició expressada en termes per càpita de la PIE a Catalunya per comarques ens permet apreciar com en les zones més poblades les aportacions fetes en termes per càpita tendeixen a ser més elevades, quelcom lògic si es tenen presents quines variables es tenen en compte en la seva distribució. Per tant, com s ha vingut observant, la PIE és la transferència d entre les que aquí s analitzen que més destaca per la majoria de municipis. Aquesta major importància fa convenient analitzar-la en més detall que la resta de fons, observant, no només les seves assignacions globals als ens locals, sinó també els conceptes en què es descompon La Participació en els ingressos de l Estat a Catalunya Com es pot veure en la taula 3.23, el segon concepte en importància per a tots els ens locals considerats conjuntament és l entrega als municipis de règim general. Cal tenir en compte, en fer la comparativa, que fins l any 2004 no existia règim de cessió, la qual cosa justifica la preponderància de l aportació general entre la resta de conceptes l any A partir del 2004, malgrat la incorporació com a components de la PIE del FCF (que representa aproximadament un 56% del volum de la PIE) i de l entrega de la cessió impositiva als municipis corresponents (que ascendeix, aproximadament, a un 12% de la quantia de la PIE), l entrega als municipis de règim general segueix mantenint un paper important entre els components (per sobre del 22%). Taula Pes relatiu (%) de cada component de la PIE pel conjunt d ens locals de Catalunya Cessió 0,00% 12,41% 11,98% 11,91% FCF 0,00% 56,67% 56,39% 56,42% Compensació IAE* 6,37% 5,87% 6,88% 6,77% FAS 2,66% 2,67% 2,65% 2,66% Règim General 90,98% 22,38% 22,10% 22,24% PIE Total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% *Inclou la compensació addicional a partir de l any Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a Quan observem els resultats expressats en termes absoluts, els ens de la província de Barcelona són els principals receptors de la PIE a Catalunya, però cal tenir en compte que en aquest territori es concentra el 74% de la població catalana. Per evitar distorsions en la interpretació hem ajustat els resultats per la població, de manera que es pugui fer una comparativa més adequada.

144 144 Hisendes locals Taula PIE per habitant als ens locals catalans territorialitzat en províncies Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a PIE/h Catalunya 332,51 336,77 372,20 410,47 Barcelona 347,73 354,10 393,08 434,89 Girona 275,43 272,87 295,69 321,84 Lleida 320,45 321,37 352,12 389,23 Tarragona 275,97 274,30 300,84 328,21 Els ens de la província de Barcelona són els que presenten una ràtio de PIE per càpita més elevada, fins al punt que són els únics que se situen per sobre de la mitjana catalana (de fet, aquesta és força elevada pel pes específic de Barcelona en el conjunt de Catalunya). Girona i Tarragona, d altra banda, mostren un recorregut molt similar entre elles encara que tendint a distanciar-se del 2005 en endavant. Es pot apreciar, també, que tot i els ajustos per habitant, cada any hi ha hagut un increment de les transferències per habitant de la PIE excepte a Girona i Tarragona l any 2004, que van millorar la seva ràtio l any següent. Si només analitzem les transferències en concepte de participació en els ingressos de l Estat a les diputacions provincials, els resultats difereixen, com es pot veure en la taula Taula PIE per habitant a les diputacions provincials Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de DG de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a PIE/h Catalunya 98,62 100,02 110,08 121,30 Barcelona 89,68 91,22 100,86 111,54 Girona 115,45 116,02 125,55 136,27 Lleida 165,62 167,53 182,16 201,17 Tarragona 113,06 113,13 123,00 133,59 La diputació provincial de Barcelona és ara la que rep menys ingressos per habitant, situant-se per sota de la mitjana catalana, mentre que la de Lleida és la que rep uns ingressos per habitant més elevats (recordem que també és la província amb menys població, cosa que afecta positivament la seva ràtio d ingressos per habitant).

145 El sector públic local a Catalunya 145 D aquesta manera, es pot apreciar que la quantitat que reben les diputacions, especialment en concepte de FCF, complementa les característiques dels municipis d aquella província, ja que la participació total que compensa el FCF té en compte criteris com el nombre de població en municipis amb població inferior a habitants, i la superfície, entre altres, que poden resultar beneficiosos per a les províncies amb pocs municipis de cessió Fons de cooperació local de Catalunya (FCLC) Pel que fa al Fons de cooperació local de Catalunya, quan fem la relació entre la quantia rebuda del FCLC pels municipis agrupats en províncies i en comarques sobre els seus respectius ingressos corrents liquidats, es pot apreciar com el pes relatiu que té aquest fons per a les hisendes municipals és força inferior al de la PIE, però tot i així pels municipis de determinats territoris la seva importància és remarcable. Aquest és el cas de certs municipis de les províncies de Lleida i Tarragona on l any 2006 supera el 6% dels ingressos corrents de l ajuntament (al Priorat o Pallars Sobirà i a la Terra Alta). Per la resta de comarques el seu pes relatiu se situa vora l 1-2%. A l hora d interpretar els resultats de la taula 3.26, s ha de tenir present que els ingressos corrents són la part més important del pressupost liquidat d ingressos dels municipis (a Catalunya pel període , suposen el 82,9% del total d ingressos per a les arques municipals). Així, tot i que la PIE té un pes específic molt superior al del FCLC pel que fa als ingressos corrents, el Fons de cooperació local té per sí sol una elevada importància, més si tenim en compte que és una transferència incondicionada. D altra banda, el període pel qual es disposa de dades és més llarg que no per la PIE i això permet apreciar una evolució de major recorregut. L any 2003 marca una inflexió quant a la dotació del FCLC, quelcom que es veu més accentuat en el pes que té el fons sobre els ingressos corrents dels municipis de la província de Lleida. En aquest mateix sentit fins i tot els municipis de la província de Barcelona, que se situen per sota de la mitjana de Catalunya en aquesta ràtio, experimenten un increment considerable l any 2003 que veuran sostenir-se i incrementar durant la resta del període analitzat. Com es veu en el mapa 3.2, la distribució per categories de la incidència del FCLC sobre els ingressos corrents està marcada per resultats més elevats als municipis de l oest i nord-oest de Catalunya, mentre que a la resta del territori, especialment les comarques costaneres (amb l excepció del Segrià) les ràtios es troben dins la categoria més baixa. Per a completar l anàlisi val a dir que el FCLC tendeix a concentrar més recursos per persona en les comarques del nord-oest de Catalunya, mentre que en les comarques més poblades la relació per habitant és més baixa.

146 146 Hisendes locals Taula Ràtio FCLC/ingressos corrents territorialitzada en comarques i províncies Província Barcelona* 0,44% 0,43% 0,49% 0,51% 0,66% 0,78% Alt Penedès 0,82% 0,73% 1,06% 1,34% 1,51% 1,69% Anoia 0,83% 0,76% 1,01% 1,20% 1,55% 1,87% Bages 0,84% 0,83% 1,09% 1,18% 1,44% 1,64% Baix Llobregat 0,55% 0,54% 0,61% 0,58% 0,87% 1,03% Barcelonès 0,28% 0,28% 0,30% 0,29% 0,30% 0,33% Berguedà 1,69% 1,48% 2,49% 1,79% 2,85% 2,19% Garraf 0,40% 0,39% 0,41% 0,43% 0,77% 0,88% Maresme 0,56% 0,54% 0,61% 0,60% 0,95% 1,12% Osona 0,94% 0,83% 1,18% 1,43% 1,70% 1,99% Selva 1,59% 1,33% 2,46% 2,67% 2,66% 3,12% Vallès Occidental 0,54% 0,52% 0,57% 0,53% 0,71% 0,82% Vallès Oriental 0,60% 0,60% 0,70% 0,71% 1,06% 1,30% Província Girona** 0,76% 0,72% 1,04% 1,12% 1,36% 1,63% Alt Empordà 0,82% 0,80% 1,39% 1,39% 1,45% 1,66% Baix Empordà 0,61% 0,58% 0,78% 0,85% 1,15% 1,35% Cerdanya 1,06% 1,02% 1,31% 1,81% 2,16% 3,20% Garrotxa 1,13% 1,05% 1,54% 1,95% 2,13% 2,62% Gironès 0,67% 0,64% 0,79% 0,79% 0,97% 1,13% Osona 1,58% 2,06% 3,50% 5,33% 4,89% 5,33% Pla de l Estany 1,18% 1,01% 1,68% 1,92% 2,28% 2,64% Ripollès 1,46% 1,38% 2,46% 2,41% 2,84% 3,27% Selva 0,59% 0,56% 0,71% 0,82% 1,20% 1,53% Província Lleida*** 1,28% 1,24% 2,00% 2,22% 2,32% 2,64% Alt Urgell 2,01% 1,86% 3,41% 3,09% 3,34% 4,39% Alta Ribagorça 1,79% 1,23% 2,53% 3,10% 3,35% 4,84% Berguedà 3,77% 5,37% 11,21% 8,38% 6,81% 8,62% Cerdanya 1,73% 1,84% 2,87% 3,58% 3,06% 4,43% Garrigues 1,93% 1,85% 3,64% 4,36% 4,10% 5,35% Noguera 1,73% 1,70% 3,05% 3,31% 3,75% 3,59% Pallars Jussà 1,97% 1,85% 2,97% 3,15% 4,00% 4,06% Pallars Sobirà 3,12% 2,90% 5,62% 4,99% 6,23% 7,29% Pla d Urgell 1,19% 1,13% 1,67% 2,30% 2,43% 2,90% Segarra 2,37% 2,30% 3,99% 3,63% 3,89% 5,80% Segrià 0,75% 0,71% 0,98% 1,11% 1,15% 1,26% Solsonès 2,19% 2,59% 3,96% 3,79% 2,96% 3,86% Urgell 1,21% 1,25% 1,91% 2,51% 2,85% 2,96% Val d Aran 1,50% 1,59% 2,39% 2,45% 2,35% 3,79% Província Tarragona 0,70% 0,64% 0,89% 1,00% 1,20% 1,40% Alt Camp 1,26% 1,10% 2,07% 2,20% 2,14% 2,56% Baix Camp 0,58% 0,56% 0,72% 0,84% 0,91% 1,15% Baix Ebre 0,81% 0,75% 0,95% 1,03% 1,41% 1,58% Baix Penedès 0,43% 0,41% 0,49% 0,55% 0,86% 1,05% Conca de Barberà 1,84% 1,72% 3,14% 3,52% 3,58% 4,68% Montsià 0,88% 0,77% 0,99% 1,09% 1,71% 1,77% Priorat 3,44% 2,88% 6,82% 7,12% 6,44% 8,71% Ribera d Ebre 1,12% 1,02% 1,79% 2,15% 2,54% 3,12% Tarragonès 0,49% 0,44% 0,50% 0,57% 0,72% 0,78% Terra Alta 2,12% 2,12% 3,78% 5,14% 4,85% 6,44% Total Catalunya 0,54% 0,51% 0,66% 0,70% 0,86% 1,01% *La província de Barcelona no inclou els municipis de Gósol (Lleida, Berguedà) ni Viladrau, Espinelves i Vidrà (Girona, Osona). En canvi, inclou el municipi de Fogars de la Selva (Selva). **La província de Girona no inclou el municipi de Fogars de la Selva (Barcelona, la Selva) ni Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya (Lleida, Cerdanya). En canvi, inclou els municipis de Viladrau, Espinelves i Vidrà (Osona). ***Inclou els municipis de Gósol (Berguedà) i Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya (Cerdanya) Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH).

147 El sector públic local a Catalunya 147 Mapa 3.2. Ràtio FCLC/ingressos corrents dels municipis de Catalunya agrupats per comarques. Mitjana FCLC/Ingressos corrents (%) [< 1) [1-2) [2-3) [3-4) [4 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH) Pla únic d obres i serveis de Catalunya (PUOSC) Pel que fa al Pla únic d obres i serveis de Catalunya, s aprecien oscil lacions en l evolució durant el període (cal tenir en compte que s analitzen dos mandats: i ) però tot i així les característiques principals de la distribució del fons romanen estables. Per analitzar la importància d aquest fons per a les hisendes locals, cal considerar el pes de les aportacions del PUOSC als municipis sobre les seves respectives despeses de capital 12. Quan fem aquesta relació, s aprecia que, segons la demarcació territorial, el paper que aquests fons juguen en la despesa de capital municipal varia. Com es pot veure en la taula 3.27, en algunes zones el PUOSC té un paper poc destacat, per sota del 3%, com en la província de Barcelona (per efecte, fonamentalment, del Barcelonès i el Garraf) o 12. El PUOSC és una transferència que resta condicionada a una determinada despesa de capital. Aquest capítol concret de despesa suposa el 25,76% del pressupost liquidat dels municipis catalans per la mitjana dels anys

148 148 Hisendes locals Taula Ràtio PUOSC/despesa de capital territorialitzada en comarques i províncies Província Barcelona* 1,99% 1,30% 1,80% 2,72% 3,47% 2,86% Alt Penedès 12,33% 5,89% 6,42% 11,79% 12,06% 10,69% Anoia 8,52% 6,14% 4,64% 12,54% 11,94% 8,05% Bages 6,23% 5,51% 7,65% 8,94% 9,22% 8,50% Baix Llobregat 2,37% 1,46% 3,24% 1,48% 5,01% 3,40% Barcelonès 0,05% 0,10% 0,24% 0,18% 0,51% 0,14% Berguedà 14,36% 21,09% 14,85% 23,64% 21,05% 14,48% Garraf 0,41% 1,80% 1,44% 2,44% 3,01% 0,32% Maresme 2,07% 2,31% 4,22% 5,07% 7,00% 6,28% Osona 8,76% 6,70% 6,95% 15,47% 10,32% 6,91% Selva 0,00% 28,80% 0,00% 25,27% 0,00% 2,82% Vallès Occidental 2,15% 1,36% 1,27% 2,35% 2,55% 3,15% Vallès Oriental 3,67% 1,73% 2,15% 5,44% 7,50% 6,00% Província Girona** 10,30% 8,79% 11,22% 10,79% 10,80% 9,49% Alt Empordà 18,49% 11,51% 13,33% 21,17% 10,30% 12,39% Baix Empordà 7,93% 7,05% 9,39% 10,50% 10,69% 6,33% Cerdanya 12,75% 11,67% 15,95% 5,96% 16,94% 33,35% Garrotxa 14,58% 9,25% 12,25% 13,88% 13,00% 10,00% Gironès 6,98% 7,23% 7,29% 6,29% 7,77% 6,83% Osona 26,31% 17,24% 14,03% 33,04% 36,33% 12,37% Pla de l Estany 14,44% 11,01% 11,68% 13,17% 16,03% 10,21% Ripollès 17,94% 21,47% 44,10% 21,00% 23,92% 13,66% Selva 4,50% 4,82% 6,20% 5,81% 8,68% 9,22% Província Lleida*** 16,41% 15,72% 16,94% 18,89% 21,05% 17,19% Alt Urgell 13,03% 13,56% 17,92% 17,98% 30,88% 24,46% Alta Ribagorça 11,49% 10,56% 12,92% 6,53% 16,95% 102,49% Berguedà 32,69% 171,58% 25,85% 27,63% 0,00% 22,75% Cerdanya 27,06% 4,50% 15,57% 3,86% 25,50% 11,73% Garrigues 29,86% 14,86% 33,68% 92,64% 21,41% 26,80% Noguera 16,12% 17,85% 21,84% 26,93% 28,45% 21,93% Pallars Jussà 15,29% 29,82% 38,45% 18,18% 44,51% 22,30% Pallars Sobirà 13,00% 15,41% 36,16% 14,65% 33,98% 35,76% Pla d Urgell 31,69% 18,23% 9,35% 7,27% 21,42% 23,24% Segarra 22,87% 29,51% 25,01% 29,12% 25,13% 26,47% Segrià 11,02% 9,73% 11,22% 10,94% 16,51% 6,01% Solsonès 20,51% 31,45% 20,42% 21,90% 12,43% 44,01% Urgell 19,70% 19,24% 8,44% 12,84% 18,08% 13,89% Val d Aran 12,79% 9,59% 12,47% 19,10% 9,05% 14,68% Província Tarragona 11,15% 9,63% 7,07% 8,82% 8,12% 5,93% Alt Camp 21,51% 22,52% 16,20% 13,30% 15,79% 16,22% Baix Camp 9,56% 5,73% 3,74% 6,15% 3,01% 3,28% Baix Ebre 9,99% 6,28% 9,92% 6,36% 12,65% 6,34% Baix Penedès 7,97% 3,54% 6,05% 10,03% 3,20% 4,17% Conca de Barberà 15,96% 25,55% 26,14% 19,74% 30,47% 20,21% Montsià 18,72% 8,02% 4,91% 6,06% 13,35% 6,46% Priorat 30,09% 21,17% 31,55% 44,56% 39,88% 10,99% Ribera d Ebre 44,71% 56,85% 9,20% 31,04% 11,97% 18,31% Tarragonès 3,32% 4,46% 2,27% 3,33% 4,59% 2,15% Terra Alta 24,83% 28,39% 49,83% 27,46% 12,86% 31,74% Total Catalunya 4,93% 3,68% 3,99% 5,16% 6,09% 4,87% *La província de Barcelona no inclou els municipis de Gósol (Lleida, Berguedà) ni Viladrau, Espinelves i Vidrà (Girona, Osona). En canvi, inclou el municipi de Fogars de la Selva (Selva). **La província de Girona no inclou el municipi de Fogars de la Selva (Barcelona, la Selva) ni Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya (Lleida, Cerdanya). En canvi, inclou els municipis de Viladrau, Espinelves i Vidrà (Osona). ***Inclou els municipis de Gósol (Berguedà) i Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya (Cerdanya) Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH).

149 El sector públic local a Catalunya 149 en el Tarragonès. Per contra, té un pes relatiu molt destacable en els municipis de les comarques de la Cerdanya, el Pallars Sobirà i el Solsonès, que l any 2006 presenten percentatges superiors al 30% 13. D aquesta composició resulta que la província de Lleida sigui aquella per a la qual el PUOSC té major incidència sobre les despeses de capital. Els municipis de les províncies de Girona i Tarragona es troben en tot cas per sobre de la mitjana catalana però a menor distància i s adverteix un canvi en l ordenament establert entre elles al principi del període. Les oscil lacions que es produeixen en tots els casos són comprensibles si tenim en compte que el període comprèn dos mandats, recollint l efecte del cicle d inversions. Com es veu en el mapa 3.3, els municipis de les comarques de les Garrigues, el Priorat i la Terra Alta tendeixen a presentar ràtios més elevades, mentre que les comarques de l est de Catalunya solen presentar dades comparativament més baixes. Mapa 3.3. Ràtio PUOSC/despesa de capital dels municipis de Catalunya agregats en comarques. Mitjana PUOSC/Despesa de capital (%) [< 7) [7-15) [15-22) [22-29) [29 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH). 13. El percentatge resultant del càlcul pels municipis de l Alta Ribagorça el 2006 i les Garrigues el 2004 és superior al 100% perquè no s haurien aplicat a les liquidacions els ajustos pressupostaris per finançament afectat.

150 150 Hisendes locals Per complementar aquesta visió podem apreciar que, en termes per habitant, són els municipis de les comarques dels Pirineus (Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça, més concretament) els que reben més transferències de PUOSC en relació amb el nombre d habitants. significativament més que la resta excepte l any 2001 i el 2004, cosa que porta que la província de Lleida disposi de ràtios més elevades que altres províncies Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Per últim, cal analitzar l aportació del FEDER als municipis catalans. No obstant això, cal tenir present que aquest fons no és forçosament anual sinó que contribueix al finançament d inversions que es consideren d interès especial per ajudar als objectius de convergència, competitivitat regional i ocupació i cooperació territorial europea, motiu pel qual és lògic que hi hagi oscil lacions en la importància de les transferències rebudes per cada territori 14. Quan analitzem la relació entre la despesa de capital efectuada pels municipis i l aportació del FEDER, el percentatge oscil la segons l any i l àmbit territorial, però només en casos puntuals és superior al 10%. Malgrat això, en termes generals és a les comarques de la província de Lleida on s ha rebut una assignació més remarcable respecte de la despesa de capital realitzada. Si atenem a l evolució que es mostra a la taula 3.28 dels fons per cada any es pot apreciar una evolució molt poc constant, amb pautes cícliques i canvis freqüents en l ordenació de la ràtio de cada província respecte de la mitjana. Aquest comportament és previsible si tenim en compte que aquest tipus de fons s atorga segons l adequació de les actuacions proposades pels municipis als criteris de selecció fixats en el DOCUP. En el mapa 3.4 es pot veure com es distribueix l assignació dels fons europeus sobre la despesa capital municipal durant el període El fet que el Pla d Urgell presenti una dada igual a zero és a causa de ser considerada zona no elegible en la planificació de l objectiu 2 de Catalunya D altra banda, podem apreciar que és pels municipis del Ripollès, el Berguedà i l Anoia pels quals el FEDER té major rellevància en relació amb la despesa de capital liquidada. 14. Tenint en compte, també, que no tot el territori català té consideració de zona elegible dins el DOCUP , sinó que algunes són parcialment elegibles i altres no ho són (com en el cas de la comarca del Pla d Urgell), no s ha considerat la població total de Catalunya sinó només la dels municipis afectats.

151 El sector públic local a Catalunya 151 Taula Ràtio FEDER/despesa de capital territorialitzada en comarques i províncies Província Barcelona* 3,29% 0,27% 2,04% 3,50% 1,25% Alt Penedès 4,94% 0,00% 3,86% 4,56% 2,17% Anoia 12,34% 0,00% 6,82% 4,58% 3,42% Bages 4,95% 0,00% 4,41% 3,57% 1,95% Baix Llobregat 4,23% 0,00% 1,82% 5,31% 1,60% Barcelonès 2,47% 0,49% 1,41% 2,65% 0,82% Berguedà 8,70% 0,00% 12,63% 7,86% 1,58% Garraf 2,16% 0,00% 2,47% 4,32% 3,05% Maresme 1,00% 0,00% 2,59% 4,65% 1,89% Osona 7,36% 0,00% 4,81% 4,79% 1,70% Selva 0,00% 0,00% 2,51% 0,00% 2,82% Vallès Occidental 4,17% 0,00% 1,61% 3,48% 1,02% Vallès Oriental 2,77% 0,00% 2,39% 3,72% 1,06% Província Girona** 2,06% 0,00% 3,28% 2,35% 1,79% Alt Empordà 1,43% 0,00% 2,67% 1,64% 0,65% Baix Empordà 4,02% 0,00% 2,20% 2,21% 1,12% Cerdanya 0,00% 0,00% 1,85% 5,19% 2,32% Garrotxa 3,03% 0,00% 5,88% 2,83% 2,11% Gironès 0,00% 0,00% 1,31% 1,05% 0,11% Osona 0,00% 0,00% 3,34% 0,00% 0,00% Pla de l Estany 7,45% 0,00% 3,14% 3,50% 2,49% Ripollès 6,96% 0,00% 12,44% 7,89% 7,15% Selva 0,78% 0,00% 4,10% 2,34% 3,41% Província Lleida*** 1,86% 0,00% 3,13% 3,15% 1,44% Alt Urgell 7,45% 0,00% 7,53% 4,99% 3,41% Alta Ribagorça 6,72% 0,00% 3,31% 1,89% 0,00% Berguedà 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% Cerdanya 0,00% 0,00% 9,39% 5,33% 4,73% Garrigues 3,46% 0,00% 7,78% 7,99% 5,96% Noguera 2,31% 0,00% 4,12% 2,81% 3,61% Pallars Jussà 3,84% 0,00% 5,32% 10,81% 3,55% Pallars Sobirà 6,03% 0,00% 7,41% 5,60% 4,37% Pla d Urgell 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% Segarra 2,14% 0,00% 4,32% 2,68% 1,57% Segrià 0,00% 0,00% 0,26% 1,75% 0,09% Solsonès 0,00% 0,00% 8,90% 5,68% 0,00% Urgell 1,45% 0,00% 3,25% 2,07% 0,00% Val d Aran 1,98% 0,00% 1,70% 2,86% 0,00% Província Tarragona 1,30% 0,00% 2,28% 2,56% 1,26% Alt Camp 3,81% 0,00% 4,70% 2,72% 2,54% Baix Camp 0,27% 0,00% 3,39% 3,59% 1,67% Baix Ebre 1,57% 0,00% 2,79% 3,05% 1,14% Baix Penedès 0,00% 0,00% 2,38% 1,19% 1,37% Conca de Barberà 5,17% 0,00% 4,09% 1,40% 3,47% Montsià 4,70% 0,00% 2,17% 4,70% 1,27% Priorat 5,97% 0,00% 4,51% 2,26% 3,02% Ribera d Ebre 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 1,14% Tarragonès 0,63% 0,00% 1,29% 2,49% 0,42% Terra Alta 0,00% 0,00% 0,00% 1,80% 1,96% Total Catalunya 2,83% 0,21% 2,23% 3,22% 1,33% *La província de Barcelona no inclou els municipis de Gósol (Lleida, Berguedà) ni Viladrau, Espinelves i Vidrà (Girona, Osona). En canvi, inclou el municipi de Fogars de la Selva (Selva). **La província de Girona no inclou el municipi de Fogars de la Selva (Barcelona, la Selva) ni Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya (Lleida, Cerdanya). En canvi, inclou els municipis de Viladrau, Espinelves i Vidrà (Osona). ***Inclou els municipis de Gósol (Berguedà) i Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya (Cerdanya) Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH).

152 152 Hisendes locals Mapa 3.4. Ràtio FEDER/despesa de capital dels municipis de Catalunya agregats en comarques. Mitjana FEDER/Despesa de capital (%) Zona no elegible Objectiu 2 [0-1,5) [1,5-2,5) [2,5-3,5) [3,5-4,5) [4,5 > Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del finançament dels ens locals en règim de cessió de tributs i general. Exercicis 2003 a (MEH) Anàlisi per trams de població Distribució dels fons assignats als municipis per trams de població Considerant que la població del municipi receptor pot ser una variable important per a determinar l assignació que li correspon de cada fons, s ha fet una anàlisi segons la Taula Distribució per trams de població del PUOSC, el FCLC, el FEDER i la PIE ( corrents) PUOSC % FCLC % FEDER Fins a h ,22 39,20% ,08 23,35% ,05 De a h ,19 27,02% ,19 19,50% ,59 De a h ,40 21,39% ,65 19,62% ,10 De a h ,58 6,91% ,10 11,24% ,26 Més de h ,30 5,47% ,98 26,28% ,80 Total general ,69 100,00% ,00 100,00% ,80 5,09% 2,81% 1,62% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Govern Local, Diputació de Barcelona i liquidació definitiva del