Pla Estratègic de la. bicicleta de Montcada i

Transcripción

1 Pla Estratègic de la bicicleta de Montcada i Reixac Memòria Juny de 2010

2 CRÈDITS Direcció facultativa Diputació de Barcelona Paloma Sánchez-Contador Escudero Enginyera de Camins, Canals i Ports Hugo Moreno Moreno Cap de la Secció de Mobilitat i Seguretat Viària Ajuntament de Montcada i Reixac Juli Mauri i de los Ríos Cap del Servei de Medi Ambient Supervisió tècnica Carmelo Rivero Ojeda Geògraf Equip redactor José Antonio Malo Gaona Enginyer de Camins, Canals i Ports Director AIM s.l. Esther Anaya Boig Llicenciada en Ciències Ambientals Consultora AIM s.l. Jordi Porta Pruna Graduat Superior en Aviació Comercial Consultor AIM s.l.

3

4 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ POLÍTICA INTEGRAL DE LA BICICLETA Planificació i infraestructures Instruments de planificació Moderació del trànsit Vies ciclistes Normativa Campanyes i Educació Participació ciutadana ANTECEDENTS Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona Pla Director de la Bicixarxa del Vallès Occidental Àrea Bicing Bicibox Projectes FEOSL OBJECTIUS METODOLOGIA MARC TERRITORIAL CONFIGURACIÓ TERRITORIAL XARXA VIÀRIA I MOTORITZACIÓ Xarxa viària Motorització LOCALITZACIÓ DEQUIPAMENTS XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC... 38

5 Oferta Accessibilitat en bicicleta Transport de la bicicleta als transports públics Metro RENFE Bus interurbà Transports urbans MOBILITAT QUANTIFICACIÓ DELS PRINCIPALS FLUXOS DE MOBILITAT I MOTIUS Fluxos de la mobilitat Motius de la mobilitat REPARTIMENT MODAL La mobilitat obligada (EMO 2001) La mobilitat quotidiana (EMQ 2006) DIAGNOSI DE LA MOBILITAT EN BICICLETA INFRAESTRUCTURES PER A BICICLETA Itineraris ciclistes Aparcaments per a bicicletes Inventari Valoració ÚS DE LA BICICLETA POTENCIALITAT DE LA BICICLETA PROPOSTA DE LA X DISSENY DE LA XARXA La xarxa per a bicicletes segons la jerarquia viaria Criteris generals per al disseny de la xarxa Tipologies de vies ciclistes Carril bici segregat Carril bici no segregat Vorera bici Sender pedalable i pista-bici Senyalització de les vies ciclistes... 77

6 Via ciclista Pista o Sender pedalable Cohabitació en vies limitades a 30 km/h Cohabitació en vies limitades a 20 km/h Cohabitació en voreres PROPOSTA DITINERARIS EIX 1. De Montcada Centre a Montcada Nova EIX 2. De Terra Nostra a Montcada Centre EIX 3. De Terra Nostra a Font Pudenta passant pel Polígon de la Ferreria EIX 4. De Can Sant Joan a Montcada Centre per la Riera EIX 5. De Font Pudenta a Mas Rampinyo EIX 6. De Plaça Espanya a Can Pomada EIX 7. Ronda de les Escoles EIX EIX 9. llera del Besòs EIX EIX 11. Ripollet (continuant anella verda vorejant el riu) EIX 12. Tapioles i la Granja i amb Ripollet EIX EIX EIX EIX EIX EIX EIX EIX 20. Soterrament R EIX 21. Marge Oest del Riu Besòs EIX 22. Marge Est del riu Besòs EIX 23. Marge Nord del riu Ripoll PROPOSTA DE LA X

7 8.1. DE MITJANA DURACIÓ Especificacions tècniques Senyalització Millora dels aparcaments existents DE LLARGA DURACIÓ aparcaments tancats PROPOSTA DE BICICLETA PÚBLICA CONCEPTE GENERAL Característiques Què no són les bicicletes públiques? Què són les bicicletes públiques? Beneficis específics de les bicicletes públiques PROPOSTA DUBICACIONS PER A LES ESTACIONS DEL SISTEMA PROPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ ORDENANÇA Síntesi de conceptes bàsics Potencial sinèrgic de la bicicleta La bicicleta com a vehicle La prioritat del vianant La moderació del trànsit Sancions proporcionals a la perillositat del vehicle Previsió ASSEGURANÇA REGISTRE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PARC MUNICIPAL DE BICICLETES

8 10.6. POLICIA LOCAL EN BICICLETA INFORMACIÓ Publicacions Web SUBSCRIPCIONS Red de Ciudades por la Bicicleta Carta de Brussel les PROPOSTES DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ EDUCACIÓ VIÀRIA BICIESCOLA CAMINS ESCOLARS EN BICICLETA A LA FEINA COMPRES EN BICICLETA SMSS LLEURE EN BICICLETA AVALUACIÓ I SEGUIMENT MOBILITAT EN BICICLETA SEGURETAT PARTICIPACIÓ, PROMOCIÓ, EDUCACIÓ I INFORMACIÓ FOTOS Foto 1. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en horitzontal. Font: elaboració pròpia. 15 Foto 2. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en vertical. Font: elaboració pròpia. 15 Foto 3. Sender pedalable llera riu Besòs Foto 4. Sender llera riu Ripoll... 55

9 Foto 5. Sender pedalable del riu Ripoll al seu pas per Ripollet. Font: elaboració pròpia. 56 Foto 6. Accés al sender del riu Besòs (pont). Font: elaboració pròpia Foto Foto 8. Carrer Carril amb senyalització de cohabitació. Font: elaboració pròpia Foto 9. Aparcament IES La Ribera. Font: elaboració pròpia Foto 10. Estació de tren de Montcada i Reixac Ripollet. Font: elaboració pròpia Foto 11. Aparcament al camp de futbol. Font: elaboració pròpia Foto 12. Aparcaments al Carrer Major. Font: elaboració pròpia Foto 13. Aparcament centre comercial El Punt. Font: elaboració pròpia Foto 14. Aparcament combinat moto+bici, Carrer Llevant. Font: elaboració pròpia Foto Foto 16. Casal de Gent Gran. Font: elaboració pròpia Foto 17. Aparcament en el Parc de la Coloma. Font: elaboració pròpia Foto 18. Aparcament per lligar una roda, Carrer Bruch. Font: elaboració pròpia Foto 19. Aparcament en llocs no reglamentaris com a senyal de la demanda latent, Carrer del Mig (davant del Condis). Font: elaboració pròpia Foto 20. Carrer del Vapor. Font: elaboració pròpia Foto 21. Peces de segregació als carrils bici de Barcelona. Font: elaboració pròpia. 73 Foto 22. Sender pedalable al Ripoll. Font: elaboració pròpia Foto 23. (Barcelona). Font: elaboració pròpia Foto 24. Rampa per a bicicletes a escales. Estació FGC Gràcia, Barcelona. Font: elaboració pròpia Foto 25. Aparcament en U-Invertida. Font: elaboració pròpia Foto 26. Aparcament de bicicletes degudament senyalitzat a Barcelona. Font: elaboració pròpia Foto 27. Aparcament tanca Barcelona Drassanes. Font: elaboració pròpia Foto 28. Aparcament privat en Foto 29. Espai per a bicicletes a aparcament subterrani, Parking Vilar. Font: elaboració pròpia Foto 30. Biceberg a Barcelona. Font: Biceberg Foto 31. Aparcaments tipus gàbia a Vitòria. Font: elaboració pròpia Foto 32. Consignes individuals del proveïdor alemany Stöhr. Font: Stöhr GmbH Foto Foto 34. Càrrecs electes de Montcada amb dues de les 4 bicicletes elèctriques de la flota municipal (2007). Font: Ajuntament de Montcada

10 Foto 35. Policia Local en bicicleta a Castelldefels. Font: Policia Local de Castelldefels Foto 36. Educació viària impartida per la Policia Local a les escoles de Montcada. Font: Ajuntament de Montcada Foto 37. Circuit de bicicleta de Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà Foto Foto 39. Parada Bici-Bus a Reggio Emilia, Itàlia. Font: Comune di Reggio Emilia Foto 40. Carnet ciclista per a escolars a Regio Emilia.Font: Comune Reggio Emilia. 168 Foto 41. Bicibus del Col legi Rufino Blanco, en el barri de Chamberí, Madrid. Font: Pedalibre Foto 42. Pedalada Contra el Canvi Climàtic a Montcada (2009). Font: Ajuntament de Montcada i Reixac Foto 43. Saboga. 172 Foto Foto 45. Totem i sender pedalable del Ripoll. Font: elaboració pròpia FIGURES Figura 1. Política integral de la bicicleta. Font: elaboració pròpia Figura 2. Localització de les obres de la segona fase de la Bicixarxa a Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental Figura 3. Detalls de les obres realitzades a Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental Figura 4. Plànol de la xarxa bàsica proposta per a Montcada dins el projecte Figura 5. Ubicació dels aparca Figura 6. Projecte executiu de xarxa ciclable a Montcada i Reixac. Font: Ajuntament de Montcada i Reixac Figura Figura 8. Barris de Montcada i Reixac. Font: Aj. Montcada i Reixac Figura 9. Àmbit Montcada i Reixac. Font: Open Street Map Figura 10. Diagnosi de les infraestructures pedalables de Montcada i Reixac, Font: EMT (Projecte Àrea Bicing) Figura 11. Evolució de la motorització a Montcada i Reixac. Font: elaboració Figura 12. Tipologia del parc de vehicles a Montcada i Reixac. Font: elaboració Figura 13. Plànol informatiu de Montcada. Font: EMT (2009)... 37

11 Figura Figura Figura 16. Motius de la mobilitat en dia feiner. Font: elaboració pròpia a partir Figura 17. Motius de la mobilitat en cap de setmana. Font: elaboració pròpia a Figura 18. Repartiment modal dels residents de Montcada i Reixac en desplaçaments interns i de connexió, per raons de feina i estudis. Font: elaboració Figura 19. Repartiment modal en dia feiner. Font: EMT (IERMB) Figura 20. (IERMB) 52 Desglossament del repartiment modal de transport públic. Font: EMT Figura 21. Repartiment modal en cap de setmana. Font: EMT (IERMB) Figura 22. Repartiment modal en dia feiner en funció del tipus de desplaçament. Font: EMT (IERMB) Figura 23. Plànol de localització dels aparcaments per a bicicletes. Font: Ajuntament de Montcada Figura 24. ana en bicicleta des de Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a partir de base Google Figura 25. arril bici bidireccional en calçada segregat amb peces. Font: elaboració pròpia Figura 26. bici bidireccional mitjançant aparcament de cotxes. Font: elaboració pròpia Figura 27. ici bidireccional mitjançant aparcament de motos. Font: elaboració pròpia Figura 28. Secció en planta de carril bici bidireccional no segregat. Font: elaboració pròpia Figura 29. Vorera bici bidireccional. Font: elaboració pròpia Figura 30. Senyalització reglamentària carril bici. Font: Reglamento General de Circulación 78 Figura 31. pròpia 79 Senyalització de carril reservat per a bicicletes. Font: elaboració Figura 32. Senyalització reglamentària per al carril reservat per a vehicles de transport col lectiu i taxi. Font: Reglamento General de Circulación Figura 33. Senyalització reglamentària per a sender pedalable. Font: Reglamento General de Circulación Figura 34. Senyal vertical en un carrer amb itinerari bici on hi ha cohabitació bicicletes - vehicles motoritzats. Font: Elaboració pròpia Figura 35. pròpia 83 Senyal S-28 i adaptació del complement S-880. Font: elaboració

12 Figura 36. Senyalització aconsellada per a zones de cohabitació amb vianants. Font: elaboració pròpia Figura 37. elaboració pròpia Figura Figura 39. direccions dels desplaçaments en bicicleta entre ells. Font: elaboració pròpia Figura 40. -invertida o Universals. Font: Elaboració pròpia a partir de diversos manuals Figura 41. en paral lel. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals Figura 42. en angle de 45º. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals Figura 43. en línia, utilitzats només per una banda. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals Figura 44. en línia, utilitzats per les dues bandes. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. 132 Figura 45. Exemples de com lligar la bicicleta correctament al suport de tipus U- Invertida. Font: Design Against Crime Figura 46. Placa complementària informativa de com lligar la bicicleta. Font: Modular BPS 133 Figura 47. Esquema del Biceberg. Font: Biceberg Figura 48. Plànol de proposta de les estacions del servei de bicicleta pública Figura 49. Efecte del registre en cadascun dels esglaons del cercle del robatori. Font: elaboració pròpia Figura 50. Plànol-Guia de la Mobilitat 2007 de Montcada. Font: Fundació Mobilitat Sostenible Figura 51. Plànol-guia de la bicicleta de Terrassa. Font: Ajuntament de Terrassa. 157 Figura 52. Reixac. Font: Figura Figura 54. -te sosteniblement a Figura 55. Apartat per al procés participatiu sobre la bicicleta a Sant Just Desvern. Font: Figura 56. Carta de Brussel les. Font: 162

13 Figura 57. El cercle viciós Figura 58. Campanya CorEixample. Font: Cor Eixample Figura TAULES Taula 1. Vocabulari català utilitzat. Font: elaboració pròpia i Termcat Taula 2. Distribució demogràfica per barris a Montcada (Cens electoral, 2007). Font: Ajuntament de Montcada Taula 3. (Projecte Àrea Bicing) Taula 4. Resum de les possibilitats de transportar la bicicleta en els diferents transports públics Taula PLÀNOLS DIAGNOSI APARCAMENTS PER BICICLETES DIAGNOSI ITINERARIS PEDALABLES PROPOSTA APARCAMENTS PER BICICLETES PROPOSTA ITINERARIS PEDALABLES SERVEIS CICLISTES (PROPOSTA INTEGRAL)

14

15 Montcada i Reixac 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Política integral de la bicicleta Tota mesura que afecti a l'ús de la bicicleta ha d'estar emmarcada per una política global de la bicicleta, ja que totes elles tenen l'objectiu de pedalabilitzar la ciutat. L'administració ha d'emetre i donar suport a aquesta política integral, que s'expressa en les diverses mesures que presenta el següent gràfic: Legislació Promoció Infraestructures Política integral de la bicicleta Comunicació Planificació Participació Educació Figura 1. Política integral de la bicicleta. Font: elaboració pròpia. És tasca de l'administració mantenir la transversalitat de la bicicleta en totes les actuacions que es portin a terme en el seu territori i dedicar-hi suficients recursos. camps, generant així les directrius per a poder dur a terme una política integral de la bicicleta per al municipi de Montcada i Reixac Planificació i infraestructures Aquests dos tipus de mesures van de la mà: la planificació ha de guiar la implantació de les infraestructures, ja siguin aquestes la xarxa bàsica per a bicicletes, xarxa 1

16 d'aparcaments per a bicicletes o la xarxa de bicicleta pública. I no només abans que -ne el seu seguiment un cop comenci la implantació Instruments de planificació La planificació de la bicicleta pot trobar-se en diversos instruments: Plans de Mobilitat Urbana o Plans específics per a la bicicleta (Directors, Executius). Aquesta planificació haurà d'aportar els instruments tècnics necessaris per a realitzar una correcta gestió de la mobilitat en bicicleta Moderació del trànsit La planificació prioritzarà sempre el concepte que la bicicleta és un vehicle, i com a tal ha de circular prioritàriament per la calçada. Perquè això sigui possible cal crear les condicions de seguretat necessàries i això no només s'aconsegueix a través de la construcció de carrils bici sinó que, sempre que es pugui, cal començar per potenciar la cohabitació amb els altres vehicles mitjançant la moderació del trànsit. La moderació del trànsit es basa en la jerarquització del viari (xarxa bàsica i xarxa local, en general) i ha de preveure les mesures de moderació necessàries per a la implantació de zones 30 i zones 20 en el conjunt dels carrers que componen la Xarxa Local que representa al voltant del 70% o 80% dels carrers d'un nucli urbà. Les condicions de moderació del trànsit per sota dels 30 km/h ofereixen la possibilitat de la cohabitació de la bicicleta amb la resta dels vehicles motoritzats en condicions de seguretat suficients. La moderació del trànsit contribueix a més a la disminució general de l'accidentalitat, la contaminació i, en definitiva, millora la qualitat de vida en la via pública La disponibilitat de places d'aparcament és una necessitat bàsica per a promoure l'ús de la bicicleta, ja que és un dels factors més importants que fa que la bicicleta sigui suficientment competitiv Si no es disposa d'una xarxa prou completa d'aparcaments segurs, les bicicletes estan més exposades al robatori, problema que desincentiva molt del seu ús. A part d'aconseguir una bona xarxa d'aparcaments en la via pública, fa falta també un pla d'aparcaments segurs propers als emplaçaments que ho requereixin, per exemple, a estacions de transport públic i altres grans centres atractors de mobilitat. 2

17 Montcada i Reixac A més, l'aparcament de la bicicleta en origen precisa de la reserva d'espai per a adequades Vies ciclistes Les vies ciclistes són espais reservats per a la circulació en bicicleta. Hi ha diferents tipus de vies ciclistes, classificades per la normativa sectorial estatal (Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial): Vía ciclista: Vía específicamente acondicionada para el tráfico de ciclos, con la señalización horizontal y vertical correspondiente, y cuyo ancho permite el paso seguro de estos vehículos. Carril-bici: Vía ciclista que discurre adosada a la calzada, en un solo sentido o en doble sentido. Carril-bici protegido: Carril-bici provisto de elementos laterales que lo separan físicamente del resto de la calzada, así como de la acera. Acera-bici: Vía ciclista señalizada sobre la acera. Pista-bici: Vía ciclista segregada del tráfico motorizado, con trazado independiente de las carreteras. Senda ciclable: Vía para peatones y ciclos, segregada del tráfico motorizado, y que discurre por espacios abiertos, parques, jardines o bosques. 3

18 rà en aquest document: Castellà Vía ciclista Carril-bici Carril-bici protegido Acera-bici Pista-bici Senda ciclable Taula 1. Català Via ciclista Carril bici Carril bici protegit (també es podrà dir segregat) Vorera bici Pista bici Sender pedalable Vocabulari català utilitzat. Font: elaboració pròpia i Termcat. Aquest vocabulari coincideix amb el Manual per al disseny de vies ciclistes de Catalunya (PTOP) en tots els termes, tret del de sender pedalable, que anomena Normativa desprèn, les ordenances han d'adoptar els nous principis de mobilitat que necessiten les zones urbanes actuals i que prioritzen els transports no motoritzats. El canvi de model no només serà beneficiós per a la mobilitat, la seguretat vial i l'ús de l'espai urbà sinó també per a la salut i el medi ambient, ajudant a assolir una millor qualitat de vida urbana. Per a fer possible aquest canvi de model caldrà adaptar els comportaments de tots els usuaris de la via pública. Les ordenances han d'oferir les regulacions perquè aquesta adaptació sigui respectuosa i segura. 4

19 Montcada i Reixac Campanyes i Educació Els temes de comunicació i educació són fonamentals per arribar al públic objectiu necessaris per a que els ciutadans puguin desplaçar-se en bicicleta pel municipi: Campanyes de sensibilització cap a l'ús de la bicicleta que fomentin el civisme i el respecte entre els diferents usuaris de l'espai públic. Campanyes de promoció de la bicicleta: Organització d'esdeveniments i Informació als ciutadans sobre els serveis per a bicicletes (xarxa pedalable, aparcaments, bicicleta pública,...) o Publicació i difusió de mapes de carrils bici o Creació de pàgines web dedicades a l'ús de la bicicleta en la ciutat i altres mitjans de mobilitat sostenible Educació viaria. A les escoles, es pot fer amb col laboració de la Guàrdia Urbana. Formació per a aprendre a anar amb bicicleta o per circular amb bicicleta Participació ciutadana La participació ciutadana s'ha de consolidar com la base de les polítiques municipals. La participació es realitza en el si de certs òrgans com les taules, fòrums o comissions. Les comissions de la bicicleta són òrgans de participació existents en molts municipis. Aquestes comissions reuneixen tots els actors relacionats amb la bicicleta en el municipi, des dels propis representants de l'administració fins a les associacions d'usuaris. En aquestes comissions es debaten i co-decideixen totes aquelles mesures que ficació i normativa fins al seu seguiment posterior de la planificació, les campanyes de etc. 5

20 1.2. Antecedents Els estudis relacionats amb la mobilitat en bicicleta són escass banda tampoc hi ha estudis de mobilitat recents en el municipi Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya El Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya preveu km de carrils bici. El pla te els següents eixos estratègics: Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies pedalables Impulsar la construcció duna xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el Pla dinfraestructures de Catalunya (PITC) Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves vies previstes Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits dadmissió Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes Promocionar ls de la bicicleta a través de campanyes de comunicació Formar en ls correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats Els quilòmetres de carrils bici que preveu, seran segregats i el seu objectiu serà connectar les ciutats i pobles de Catalunya lany

21 Montcada i Reixac El pressupost total daquesta actuació és de 100 milions deuros i els eixos que recull són els següents: Eix Tortosa - Tarragona - Barcelona - Girona- la Jonquera Barcelona - Ripoll - Camprodon Camprodon - Olot - Girona - Sant Feliu de Guíxols Barcelona - Manresa - Berga - Solsona Lleida - Manresa - Girona Tarragona - Lleida - Tortosa - Lleida Lleida - La Seu durgell Barcelona - Cervera - Manresa - Ponts Sant Feliu de Guíxols Tordera Encara per definir a major detall, aquests eixos podrien afectar al territori de Montcada, Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona A principis de setembre 2008, es va aprovar el Pla director de mobilitat de la Regió tenint en compte tots els tipus de transport, tant de passatgers com de mercaderies, i Metropolitana de Barcelona, que té una superfície de km2, una població de 4,8 milions de persones i 164 municipis, entre ells, Montcada i Reixac. reqüència de pas de tramvia i metro, urbana, entre altres. patró de mobilit previsions, en què el cotxe arribaria a concentrar el 40% dels desplaçaments totals. 7

22 La contribució va, ja que un 33% de les inversions (65 milions) van destinades directament a Les mesures de promoció de la bicicleta del pla són les següents: enys de 8 km i que tinguin entre ells uns fluxos de mobilitat superiors als desplaçaments al dia, garantint la connexió amb les xarxes urbanes i els aparcaments segurs. Creació un sistema de préstec de bicicletes a 50 estacions ferroviàries, amb un p Creació de xarxes per a vianants i carrils bici als centres de treball, amb un veure quina implicació comporten a Montcada Pla Director de la Bicixarxa del Vallès Occidental Aquest estudi (Consell comarcal del Vallès Occidental, 2006) es va realitzar amb u de crear un sistema de mobilitat adreçat als usuaris de la bicicleta, per tal de fomentar- Els itineraris aprofiten part dels 312 Km de la xarxa de camins del Vallès Natural, i es constitueixen en 6 rutes i els seus pertinents enllaços. Les rutes ofereixen un total de 155 Km ciclables pel Vallès Occidental, els enllaços permeten connectar amb altres rutes i amb estacions de ferrocarril. art de la segona fase Aquestes obres queden descrites al projecte com segueix: 8

23 Montcada i Reixac Figura 2. Localització de les obres de la segona fase de la Bicixarxa a Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental. Obra M1 Actualment pe gual de vianants en cap de les dues voreres. En un cantó hi ha una rampa de formigó guals de v També es realitzarà un sanejament de la calçada en una longitud de 25 m ja que es troba en mal estat. Finalment es senyalitzarà tant horitzontalment com verticalment. Obra M2 En el semàfor de la Crta. de M c/terra Nostra no està senyalitzat ni verticalment ni horitzontalment el pas de vianants. 9

24 Figura 3. Detalls de les obres realitzades a Montcada i Reixac. Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental Àrea Bicing bicicleta pública en els municipis de la seva gestió, entre ells Montcada i Reixac. Aquest document inc previstos en una fase preliminar del Pla Director de Bicicletes. El plànol resultant 10

25 Montcada i Reixac Figura 4. Plànol de la xarxa bàsica proposta per a Mon Bicing. Font: EMT. 11

26 Aquest plànol presenta la xarxa pedalable com el conjunt dels diferents tipus de vies: Illa de vianants (color taronja): els vehicles motoritzats no hi poden accedir; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament. Prioritat invertida (color taronja): els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 20 km/h; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament. Carrer amb velocitat limitada a 30 km/h (color blau cel): els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 30 km/h; normalment vorera i calçada diferenciats; permès l'estacionament. Carril bici fora de calçada: en vorera o pista bici (color blau fosc): carril bici delimitat i/o senyalitzat, ubicat en vorera o a una infraestructura dedicada. Carril bici en calçada (color rosa): carril bici diferenciat de la resta de la calçada (segregat o no). En plànol també es poden veure en verd aquells trams de vies ciclistes planificats i en vermell els que es proposaven des del projecte de Bicing. partat de bicicleta pública. complien els plecs. amb relació a la bicicleta, sobre aparcaments tancats: el Bicibox Bicibox L obert actualment. bicicletes, que funcionarien amb targeta sense contacte i que estarien ubicats en grans estacions de transport públic. 12

27 Montcada i Reixac Segons el dossier de presentació del projecte, aquests aparcaments tindran les següents característiques bàsiques: - Segurs (accés restringit al dipositari) - Polivalents (que hi càpiga qualsevol bicicleta) - Accessibilitat en bicicleta - - Visibles i ben senyalitzats - - Estètics: mínim impacte sobre el paisatge urbà - Que permetin una visió interior (per facilitar el control extern) - Higiènics (ventilació) - Protecció climàtica - Resistència front al vandalisme - Baix cost i manteniment - caigudes del sistema). - Mínim - Segons aquest mateix document, a Cornellà li pertocarien 2 estacions amb 28 places totals. La ubicació proposta pels aparcaments es pot veure en el següent plànol: 13

28 Figura 5. Ub 14

29 Montcada i Reixac propostes que compleixin el plec de condicions. Aquest prototip tenia dos models: un de 7 places, amb la bicicleta en horitzontal i un de 14 amb la bicicleta en vertical. Foto 1. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en horitzontal. Font: elaboració pròpia. Foto 2. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en vertical. Font: elaboració pròpia. 15

30 Projectes FEOSL La segona convocatòria dels fons per al foment del treball del Govern Espanyol ha especificat els temes dels que es podia sol licitar subvenció, tots ells relacionats amb la sostenibilitat. Entre aquests temes hi ha la mobilitat sostenible. En aquest marc, Montcada i Reixac ha sol licitat subvenció per a 15 trams de carrils bici a la seva demarcació. ciclistes o de convivència, ja sigui amb vianants o amb vehicles motoritzats. En el següent plànol es pot observar els trams que composen el projecte. 16

31 Montcada i Reixac Figura 6. Projecte executiu de xarxa ciclable a Montcada i Reixac. Font: Ajuntament de Montcada i Reixac. 17

32 2. OBJECTIUS La finalitat eta és el foment del seu ús com a transport. Amb aquesta finalitat, el pla contempla els següents objectius: Establir una política municipal de la bicicleta. La bicicleta s'ha incorporat d'una manera consistent a les polítiques urbanes en la majoria de les capitals europees. Algunes ciutats espanyoles com Barcelona, Pamplona, Sevilla o Sant Sebastià estan apostant per la bicicleta a través de plans o documents estratègics que, amb diferents denominacions, estableixen una política municipal favorable a aquest mitjà de transport. La bicicleta és un element transversal de la política municipal; té a veure amb la mobilitat i les seves infraestructures, però també amb el medi ambient, la salut, l'educació l'esport, el turisme o les activitats econòmiques. Per això, una política de la bicicleta és necessàriament una política integral i coordinada que involucra en major o menor mesura a tots els departaments municipals. Donar a la bicicleta un paper significatiu en la mobilitat quotidiana. El reconeixement de la bicicleta com mitjà de transport, a més de les seves funcions recreatives i esportives, s'ha de traduir en la creació de condicions còmodes i segures per a la seva utilització quotidiana en els desplaçaments que es desenvolupen dintre del seu ràdio d'acció. Aquest nou paper de la bicicleta en la mobilitat s'inscriu en una nova cultura de la mobilitat en la qual la jerarquia de les diferents maneres de transport té els següents principis: transport col lectiu i millora de la seva eficàcia velocitats que superin certs llindars en els àmbits urbans) 18

33 Montcada i Reixac Normalitzar l'ús de la bicicleta i la imatge dels ciclistes. Al marge dels condicionaments geogràfics i de la seguretat viària, l'ús de la bicicleta en la ciutat es topa sobretot amb prejudicis o barreres culturals. La normalització de la bicicleta és així el procés de canvi cultural en el qual aquesta manera de locomoció es converteix en una alternativa més per als desplaçaments quotidians, superant-se la imatge que associa ciclisme a esport, joc de nens o vehicle de les persones de renda baixa. Millora de la qualitat ambiental. Els reptes de la qualitat de l'aire i del soroll en les ciutats donen una nova rellevància pública als mitjans de transport alternatius, ja que són capaços de reduir significativament els contaminants i l'impacte acústic per cada desplaçament, afavorint la salut de la població. La bicicleta, a més, és el mode de transport amb més eficiència energètica, gràcies a això, permet un estalvi de recursos. Millora de la salut de la població. El model de mobilitat vigent en les nostres ciutats, amb una massiva utilització de vehicles motoritzats, és font de nombrosos problemes per a la salut dels ciutadans. Als accidents del trànsit s'afegeixen els problemes de salut derivats de la qualitat de l'aire, el soroll o la falta d'exercici. El creixement de l'obesitat i d'altres malalties vinculades al sedentarisme, especialment en el grup de la població infantil, està replantejant els models de mobilitat dependents de l'automòbil en tot el món. aminar i pedalar; es converteixen així en hàbits saludables que han de ser promocionats i difosos. Reduir la inseguretat vial. La bicicleta, per la seva massa i la seva velocitat, és un mitjà de transport molt menys perillós que els motoritzats; capaç de generar molts menys danys en cas d'accident. 19

34 La bicicleta contribueix així a trencar el cercle viciós que vincula el perill del trànsit i increment de la motorització: més desplaçaments en vehicles motoritzats generen major perillositat i contribueixen que es realitzin menys desplaçaments a peu i amb bici, substituïts per nous desplaçaments motoritzats. Propiciar la recuperació de l'espai públic. La presència excessiva de vehicles circulant o aparcats ha degradat l'espai públic i la seva utilització per a altres usos que no siguin els vinculats a la mobilitat. D'aquesta manera, la convivència i la comunicació entre els ciutadans ha sofert un procés regressiu que avui és imprescindible reparar. La bicicleta pot afavorir la recuperació de l'espai públic com espai de convivència menys supeditat a la mobilitat i a l'automòbil. No es tracta d'introduir sense més un nou element en el paisatge urbà, sinó de canviar el propi paisatge urbà cap a patrons més convivencials que generin vitalitat urbana en cada fragment de la ciutat. 20

35 Montcada i Reixac 3. METODOLOGIA La metodologia a seguir serà la combinació del treball de camp i la recopilació També es proposa un seguiment del propi instrument de planificació i es dóna acionat amb el present pla. o Informació sobre el territori o Informació demogràfica o Cartografia o Dades de mobilitat del municipi o Estudis previs sobre bicicleta Visites de camp Anàlisi de la informació o Enquestes de mobilitat o Avaluació de les infraestructures per a bicicleta disponibles: Vies ciclistes Aparcaments per bicicletes o Avaluació de la pedalabilitat del territori Itineraris per a 21

36 o Connexió entre els barris o Donar servei als centres atractors de mobilitat. o Intermodalitat o Connexió intermunicipal o o Millora dels aparcaments existents o Punts atractors de mobilitat Homogeneïtat i cobertura de la xarxa proposen accions relacionades amb: o Utilitzar la bicicleta com a eina de treball (parc municipal de bicicletes, guàrdia urbana en bicicleta), o Normativa (ordenança) o Informació (web) o Serveis per als ciclistes (registre, assegurança) o Interacció amb altres administracions per al foment de la bicicleta (red de ciudades por la bicicleta) o Subscripció de compromisos (charter velocity) Promoció i educació. Adaptades a la realitat de Montcada, pensant en projectes assequibles quant a cultura de la bicicleta i economia de recursos. Intentant cobrir tots els possibles usuaris de la bicicleta, en especial els nens, per tal que integrin lopció ciclista dins les possibilitats de mobilitat futures. Es promocionen els usos quotidians de la bici (desplaçaments per feina, desplaçaments per 22

37 Montcada i Reixac compres, desplaçaments als centres de formació,...) i també es fa referència a promoció propo 23

38 4. MARC TERRITORIAL de 23,5 Km² i una població de habitants (Ajuntament de Montcada, gener 2010). Montcada i Reixac pertany a la comarca del Vallès Occidental i és un dels 18 municipis Figura 7. Localització de Montcada i Reixac. Font: EMT Està envoltat de nou municipis, tres dels quals (Barcelona, Santa Coloma de 24

39 Montcada i Reixac Els diferents barris i zones de Montcada són: Barris Habitants Mas Rampinyo+Can Pomada Can Sant Joan Terra Nostra Montcada Centre+Reixac+Vallesana La Ribera Font Pudenta Can Cuiàs Carrerada+Pla d'en Coll TOTAL Taula 2. Distribució demogràfica per barris a Montcada (Cens electoral, 2007). Font: Ajuntament de Montcada. Can Cuiàs: habitants. Barri situat al sud de la ciutat, tocant Barcelona. Té una parada de metro amb el nom del barri (L11). En termes de mobilitat en bicicleta, el caracteritza les fortes pendents i la seva situació llunyana del centre. Can Sant Joan: habitants. Barri situat al sud de Montcada, annex al continu urbà. Es Té estació de tren pròpia (Montcada Bifurcació). Carrerada : habitants zona del barri de Montcada Nova i zona urbana està força pacificada amb carrers estrets. La part del Polígon, en canvi, té carrers amb calçades amples i voreres estretes. Font Pudenta: habitants. Zona entre Montcada Centre i el Barri de Terra Nostra, per la part sud del riu Ripoll. Barri majoritàriament residencial amb carrers molt pacificats i amb pendents fortes en alguns punts. La Ribera: habitants. B la desembocadura del Ripoll cap al Sud, fins al barri Can Sant Joan. De territori molt pla i d majoritàriament residencial. 25

40 Mas Rampinyo + Can Pomada: habitants. Situat al Nord Oest de la ciutat ra sense asfaltar. Té pendents però són assequibles en bicicleta. Montcada Centre: habitants. Barri més poblat del municipi situat al centre. Té 2 estacions de tren: Montcada i Reixac i Montcada i Reixac Manresa. Hi ha dos passos a nivell de les vies que està previst que desapareguin amb el soterrament de la R2. Aquest barri està pacificat i és de territori molt pla. Terra Nostra: 3.oest de la ciutat, entre el barri de pel sud de la riera de Sant Cugat. És totalment residencial. Vallençana Baixa: de la Marina. secundària impracticable en bicicleta, hi ha dos senders que hi arriben. Els Gallecs: espai natural envoltat de grans nuclis urbans. Administrativament pertany a Montcada i Reixac (tot i no estar en un continu urbà i estar envoltat ) conjuntament amb altres municipis com Mollet, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-Solità i Plegamans, Paret de Vall. Actualment hi ha senders pedalables que arriben a Mollet, a Palau- munt. 26

41 Montcada i Reixac Figura 8. Barris de Montcada i Reixac. Font: Aj. Montcada i Reixac Configuració territorial Montcada i Reixac, situada a tocar de Barcelona, a la vall baixa del Besòs, és un punt estratègic des del punt de vista geogràfic. En les últimes dècades, ha passat de tenir una lín En resum, té dues autopistes que la creuen, tres línies de ferrocarril i dos rius, el Besòs i el Ripoll. 27

42 Figura 9. Àmbit Montcada i Reixac. Font: Open Street Map. Totes aquestes vies de comunicació i accidents naturals fan que els habitants de la ciutat es trobin amb diversos punts urbanísticament conflictius des del punt de vista de la mobilitat: ponts i passarel les per creuar les vies de tren, túnels per creuar les autopistes i autovies, ponts per creuar els rius... En resum, Montcada es caracteritza A més a més, a Montcada i Reixac hi ha, avui en dia, molta tradició en el desplaçament en bicicleta, en gran part a causa de -ma saludable. Al riu Besòs hi h una ruta pedalable que arriba fins al mar i al Ripoll hi ha una altra ruta. Tot i així, no existeix cap connexió entre aquestes dues rutes. Com tampoc hi ha cap altre carril bici urbà. 28

43 Montcada i Reixac 4.2. Xarxa viària i motorització Xarxa viària La xarxa viària està formada per diferents tipologies de vies, que es recullen també en el plànol que acompanya aquest apartat: Xarxa viària bàsica: A aquests eixos viaris permeten la connexió del municipi Catalunya. o C-17 o C-33 o C-58 Xarxa viària secundària: donant servei a la mobilitat intermunicipal i de connexió amb la xarxa bàsica, aquesta xarxa consta de diverses carreteres: o Carretera de Santa Coloma de Gramenet Carretera de Sant Adrià a la Roca (BV-5001) o Carretera de Badalona (BV-5011) o Carretera de Ripollet (BV-1411) o Carretera de Montcada a Cerdanyola (N-150) o Carretera Vella Calle Bogatell (BV-5012) Xarxa local: xarxa de mobilitat essencialment urbana i de connexió amb la resta de xarxes superiors. o Avinguda de barris de Can Cuiàs, Can Sant Joan, Terra Nostra i Font Pudenta amb Montcada Centre. o arrer Pla de Matabous, Carrer Beato Oriol, Carretera de Ripollet i Carrer de 29

44 Cerdanyola. Aquest eix dóna servei als barris de Mas Rampinyo, o Ferreria i el Carrer del Vapor travessen el polígon industrial de la Ferreria i connecten la C-58 amb la C-17, la C-33 i el centre de Montcada. Xarxa residencial: xarxa generalment amb velocitats moderades, o bé, amb aquesta potencialitat. A Montcada, aquesta xarxa ja di un camp en constant millora, com ho demostren les darreres obres de condicionament de voreres. En la majoria de zones, hi ha una gran pressió viària. Les vies corresponent a aquesta xarxa es van quantificar a data de 2008, quan Longitud (metres) Montcada i Reixac Illa de vianants / prioritat invertida Carrer amb velocitat limitada a 30 km/h Taula 3. EMT (Projecte Àrea Bicing) Les definicions de les tipologies de vies utilitzades són les següents: Illa de vianants: els vehicles motoritzats no hi poden accedir; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament Prioritat invertida: els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 20 km/h; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament Carrer amb velocitat limitada a 30 km/h: els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 30 km/h; normalment vorera i calçada diferenciats; permès l'estacionament 30

45 Montcada i Reixac Figura 10. Diagnosi de les infraestructures pedalables de Montcada i Reixac, Font: EMT (Projecte Àrea Bicing) 31

46 com a senders pedalables, fent- alteraria els càlculs oferts per aquest projecte, que queden actualitzats en les fitxes dels eixos (capítol 7). El següent plànol mostra la xarxa viària inventariada. 32

47 Montcada i Reixac ADJUNTAR PLÀNOL XARXA VIÀRIA 33

48 Motorització a Montcada fins al començament de la de 2004) el ritme torna a ser creixent, per baixar en el 2008, darrer any que apareix a uest estudi. Figura 11. Evolució de la motorització a Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a partir Val a dir que, tot i que fins a finals dels 1990, la motorització de Montcada era molt moment comença a superar-la. Condició que encara es manté aquest darrer any. moderada de les motocicletes ja que aquest 9% correspon a 62,2 per cada habitants, inferior a la mitjana catalana (84,72 per cada habitants, un 12,2%). 34

49 Montcada i Reixac Figura 12. Tipologia del parc de vehicles a Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a 4.3. Montcada i Reixac, degut a la seva extensió i demografia, compta amb una gran En quant als equipaments educatius, consta de 6 escoles Bressol repartides per Can Cuiàs, Can Sant Joan, Montcada Nova i Font Pudenta; 10 escoles Primàries repartides homogèniament pel territori. Hi ha dues biblioteques, una a Montcada Nova (AQUA) que forma un complex amb la piscina municipal i una al barri de Can Sant Joan. Hi ha un museu municipal situat al centre del municipi. En quan a equipaments esportius, a part de la piscina ja mencionada, hi ha dos amb el límit amb la 35

50 Al barri Centre també hi trobem equipaments com: Jutjat de Pau, Seguretat Social, Registre Civil, organisme de gestió tributària, notaria,... tots els barris., a banda del transport públic, principals equipaments de Montcada. Aquest plànol es va actualitzant periòdicament i 36

51 Montcada i Reixac Figura 13. Plànol informatiu de Montcada. Font: EMT (2009) 37

52 4.4. Xarxa de transport públic Oferta La informació sobre la oferta (horaris i freqüència) de transport públic es recull en la següent taula: 38

53 Montcada i Reixac Mode de transport Empresa Línia Descripció Feiner Festiu Horari Inici Horari Final Freqüència H. Punta Freqüència Hora Vall Horari Inici Horari Final Freqüència H. Punta Metro TMB L11 De Trinitat Nova (BCN) a Can Cuiàs (Montcada) 5:00 0:00 7 min 15 min 5:00 0:00 7 min 15 min Ferrocarril RENFE Bus Interurbà Sagalès Tugsal Sarbus Font Bus Urbà TMB R2 Sant Vicens de Calders - Massanet Maçanes 5:08 23:01 15 min 30 min 5:08 23:01 30 min 30 min R3 L'Hospitalet - Vic 5:25 22:37 30 min 30 min 5:25 22:12 50 min 50 min R4 Sant Vicens de Calders - Manresa 5:04 23:40 10 min 15 min 5:24 23:40 20 min 40 min R7 L'Hospitalet - Martorell 6:55 22:47 30 min 30 min 6:55 22:23 60 min 60 min Barcelona - Caldes de Montbui 5:00 22:37 30 min 60 min 4:55 22:30 30 min 30 min Barcelona - La Roca del Vallès 7:00 20:00 4 expedicions al dia 9:30 20:20 3 expedicions dia Barcelona - Mollet del Vallès 5:30 23:00 15 min 20 min 5:55 22:55 30 min 30 min Barcelona - Mollet - Parets - Lliçà de Vall 5:50 21:05 30 min 20 min Barelona - Bigues i Riells 7:25 20:35 60 min 2 h Barcelona - Sentmenat 5:22 19:37 3 expedicions 7:35 20:35 60 min 2 h N71 Barcelona - Mollet - Granollers 1:10 4:10 60 min 60 min 1:10 4:10 60 min 60 min B18 Montcada i Reixac - Santa Coloma de Gramenet 7:00 20:25 35 min 35 min 8:00 20:00 60 min 60 min B12 Monctada i Reixac - Can Ruti 6:30 21:30 20 min 20 min N3 Collblanc - Montcada i Reixac 22:30 4:30 20 min 20 min 22:30 4:30 20 min 20 min A3 Barcelona - UAB 7:50 8:20 30 min 30 min 9:00 21:50 60 min 60 min A4 Barcelona - Terrassa 6:00 22:30 30 min 30 min 7:10 22:30 40 min 40 min 620 Ripollet - Barcelona 4:45 22:00 30 min 30 min 6:00 22:00 30 min 30 min 648 Bellaterra - Montcada 6:00 21:00 60 min 60 min Sagrera - Montcada 4:35 22:45 30 min 20 min 7:20 22:00 40 min 60 min 76 Sant Genís - C. Meridiana 5:30 23:30 13 min 30 min 8:10 23:30 30 min 30 min 96 Sagrera - Montcada centre - Mas Rampinyo 4:35 22:45 25 min 35 min 7:20 22:00 40 min 40 min Freqüència H. Vall 102 Pl. Eivissa - Cementiri de Collserola 7:30 20:30 1h 10 min 1h 10 min 7:30 20:30 1h 10 min 1h 10 min 103 Montcada i Reixac - Cementiri de Collserola :00 13:00 1h 1h 104 Fabra i Puig - Cementiri de Collserola :45 17:15 1h 30 min 1h 30 min 155 Can Cuyàs - Sta. Mª Montcada 6:00 21:15 20 min 30 min 8:40 20:25 40 min 40 min 39

54 Montcada i Reixac Accessibilitat en bicicleta En transport públic des dels diferents barris de la ciutat, mitjançant un sistema de fletxes. Es distingeixen tres categories tenint en compte: Lbles, ascensors, rampes) L de vies pacificades,...) Els vials que connecten els diferents barris per enllaçar-los entre ells i amb les estacions / parades. Les categories es poden resumir en: Òptim per una connexió òptima aquella que és fàcilment pedalable i amb alt nivell de seguretat. No té perquè existir infraestructura dedicada i el pendent és nul o molt baix. Millorable: Aquelles connexions que, hi hagi infraestructura o no, no són molt adequades per a pedalar-hi amb total seguretat. Ens trobarem, per exemple, amb moltes cruïlles sense resoldre, convivència amb vianants i o amb vehicles, a a n de pujar i baixar voreres sense guals, per exemple. El pendent pot ser nul, baix o moderat. No recomanable esdevé un perill, a causa, principalment, de elevat trànsit rodat i la inexistència de voreres per a poder-hi circular en forma compartida amb els vianants. També es tenen en compte aquelles connexions on hi ha una forta pendent. 40

55 Montcada i Reixac TRANSPORT PÚBLIC. 41

56 Mode Estació/Parada Barri Accessibilitat Accessos Pàrquing Bici Tren Montcada i No hi ha. Reixac Montcada i Reixac Manresa Montcada Centre Montcada Centre Bona accessibilitat des del mateix barri com també des de la passarel la a Montcada Nova. Accés no tan òptim des de Can Sant Joan i Pla d'en Coll. Accés no recomanable des de Can Cuiàs, Terra Nostra i Mas Rampinyo. Bona accessibilitat des de molts punts de la ciutat a causa de la seva centralitat. Bon accés des del mateix barri i des de la passarel la a Montcada Nova. Accés no tan òptim des de Can Sant Joan i Pla d'en Coll. Accés no recomanable des de Can Cuiàs, Terra Nostra i Mas Rampinyo. Una de les estacions més importants a causa de la seva ubicació al centre i de freqüència de les seves línies. Montcada i Terra Bon accés des del mateix barri. Accés millorable des de Mas Rampinyo i la Reixac Santa Nostra Ferreria, la Carrerada i Pla de'n coll. Accés no viable des de barri centre, Can Sant Maria Joan, Can Cuiàs Montcada Can Sant Accés òptim des del mateix barri i des de Montcada centre per l'avinguda de la Birfurcació Joan Riera. Accés no viable des de Can Cuiàs ni pel costat Oest de les vies cap a Montcada centre. Montcada i Mas Accés bo des del mateix barri. Millorable des de la Carrerada i Pla de'n Coll i Terra Reixac Ripollet Rampinyo Nostra. No recomanable des de Centre, Can Sant Joan, Can Cuiàs. Metro Can Cuiàs Can Cuiàs Barri amb molta pendent. Accés bo des del mateix barri i no recomanable des de la resta de barris de la ciutat. Bus Plaça Espanya Carrerada Accés complicat des del mateix barri. Millorable des de Pla d'en Coll i Mas Rampinyo i Montcada Centre. No recomanable des de Terra Nostra, Can Sant Joan ni Can Cuiàs Jaume I Montcada Bona accessibilitat des de molts punts de la ciutat a causa de la seva centralitat. Centre Bon accés des del mateix barri i des de la passarel la a Montcada Nova. Accés no tan òptim des de Can Sant Joan i Pla d'en Coll. Accés dolent des de Can Cuiàs, Terra Nostra i Mas Rampinyo. Pont C33 Montcada Accessibilitat millorable des del mateix barri, no recomanable des de la resta de Centre barris de la ciutat. Av. Catalunya Carrerada Accés complicat des del mateix barri. Millorable des de Pla d'en Coll i Mas Rampinyo i Montcada Centre. No recomanable des de Terra Nostra, Can Sant Joan ni Can Cuiàs C. Joan Miró Mas Accés bo des del mateix barri. Millorable des de la Carrerada, Coll i Terra Rampinyo Nostra. No recomanable des de Centre, Can Sant Joan, Can Cuiàs. Bona, del costat Oest. Ben connectat des del carrer Major. Dos accessos. No hi ha. Dos accessos. No n'hi ha. Un accés. No n'hi ha. Dos accessos. N'hi ha un. En pendent. No n'hi ha. Accessos correctes i ha un de no accessible Accés correcte i ha un. Accés per escales. No hi ha. Accesos correctes No hi ha Correcte No n'hi ha. 42

57 Montcada i Reixac Transport de la bicicleta als transports públics La possibilitat de transportar la bicicleta en els diferents transports públics possibilita que es realitzin desplaçaments més llargs i contribueix a la reducció del temps de viatge. Les condicions del transport de la bicicleta en els diferents transports públics disponibles a Montcada, depenen de la normativa de viatgers de cadascun dels operadors. En aquest apartat es reuneixen els diferents extractes de dites normatives, el següent quadre resum avança els resultats: Mode de transport Empresa Possibilitat de transportar la bicicleta Metro TMB Els dies laborals hi ha restriccions Ferrocarril RENFE Sí (excepte els matins dels laborables) Bus Interurbà Sagalès Només protegides amb una funda o caixa Tugsal Sarbus Font Només bicis plegables i segons les aglomeracions Prohibit Sense informació Bus Urbà TMB Només plegables i segons aglomeració Taula 4. Resum de les possibilitats de transportar la bicicleta en els diferents transports públics Metro Horari Dissabtes, diumenges i festius: tot el dia. Feiners (juliol i agost): tot el dia Feiners (resta de l'any): de 5h00 a 7h00 de 9h30 a 17h00 i de 20h30 fins a la fi del servei. 43

58 Normativa Les bicicletes es transporten a les plataformes. A la línia 11 els trens tenen espais específics per a les bicicletes. Condicions: L'empresa es reserva el dret de no admetre passatgers amb bicicleta si causes justificades així ho aconsellen. Edat mínima: 14 anys. S'admet una bicicleta per persona que es transporta sota la responsabilitat de l'usuari/ària. Les bicicletes plegables que no tinguin mides superiors a 100 x 60 x 25 cm, no seran subjectes a la present normativa. Es poden fer servir els ascensor, però no les escales mecàniques RENFE Horari Dilluns a divendres: de 10 a 15 h. Dissabtes, diumenges i festius: tot el dia Normativa Rodalies: Es pot portar la bicicleta sempre i quan els trens no vagin molt plens. Si el tren s'omple, et poden fer baixar (a criteri del revisor). Des de març del 2009, les bicicletes plegables poden viatjar a qualsevol hora del dia. 44

59 Montcada i Reixac Regional: Es poden portar en tots els trens: en el furgó si n'hi ha (a tots els "Catalunya Exprés", i a alguns "Delta" o "Regional"), penjada dels ganxos, o a la plataforma, sempre i quan no hi hagi molta gent (en les mateixes condicions que en Rodalies). Per a grups més grans de 5 persones s'ha de demanar un permís a la Gerència de Regionals, que es troba a l'estació de Sants (Tel ). Llarg recorregut: La facturació ha desaparegut. La possibilitat que queda és desmuntar les bicis (rodes, pedals, seient, plegar manillar, etc.) i guardar les peces en una bossa de les que venen a les botigues especialitzades. En aquest cas, la normativa de RENFE permet portar les bicicletes amb algunes restriccions. Internacional: La facturació també ha desaparegut. Les companyies ferroviàries europees solen donar certes facilitats, sobretot per als trens regionals. Si portes la bicicleta dins una bossa les restriccions solen ser menors. Alguns trens (com TALGO, TGV) tenen condicions especials Bus interurbà No existeix una normativa especí Reglament de viatgers dels serveis de transport públic de superfície de l'àmbit de l'entitat metropolitana del transport Article 5. Prohibicions i) Introduir objectes o materials que puguin ser perillosos o molestos per als passatgers i en general qualsevol paquet o objecte de mides superiors a 100 x 60 x 25 cm., excepte els cotxets de nen. No obstant l'exposat, l'empresa prestatària dels serveis de transport, per a determinats objectes d'ús comú la mida dels quals fos superior a les anteriorment determinades, podrà autoritzar-ne el transport i fixar les condicions específiques quan a la utilització dels serveis per als seus portadors. excepcions: 45

60 1.- Que en la seva con acompleixin les mateixes condicions que qualsevol altre equipatge de mà que es pugui - com una maleta petita de mà. 2.- ega i la bici vagi situada en aquesta, de forma equipatges Transports urbans En el cas dels transports urbans, la regulació acostuma a fer- A M transports dins dtat Metropolitana del Transport. 46

61 Montcada i Reixac 5. MOBILITAT 5.1. Quantificació dels principals fluxos de mobilitat i motius Fluxos de la mobilitat La població de 4 i més anys resident a Montcada i Reixac realitza un total de desplaçaments setmanals: un promig diari de desplaçaments en dia feiner (3,60 desplaçaments per persona) i en dissabte i festiu (2,24 desplaçaments per persona). Promig dia feiner Promig cap de setmana Total setmanal Desplaçaments , , ,00 Promig desplaçaments persona 3,60 2,24 22,51 Taula 5. Desplaçaments a Montcada i Reixac. Font: IERMB a partir de l En funció Montcada i Reixac es classifiquen en tres grups: interns, de connexió i externs. Figura 14. Repartiment dels desplaçaments en funció de i la destinació, en dia feiner. Font: IERMB, a partir de EMQ

62 Figura 15. setmana. Font: IERMB, a partir de EMQ 06. En cap de setmana decreix la proporció de desplaçaments de caràcter intern a favor de la mobilitat de connexió i ambdós tipus de recorregut assoleixen pràcticament la mateixa proporció (48,1% i 48,4% respectivament). Tot i que en dia feiner els desplaçaments interns són els més nombrosos, el volum de desplaçaments de connexió és també molt elevat. Això es deu a la posició geogràfica de Montcada i Reixac dins la Regió Metropolitana de Barcelona, que ha incentivat una forta relació amb els municipis del seu entorn Motius de la mobilitat En dia feiner dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 49,4% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa). 48

63 Montcada i Reixac Estudis; 18,2% Estudis; 18,2% Treball; 31,2% Treball; 31,2% Otros; 50,6% Otros; 50,6% Oci; 13,9% Oci; 13,9% Compres quotidianes; 9,6% Compres quotidianes; 9,6% Acompanyar altres persones; 8,1% Acompanyar altres persones; 8,1% Altres; 6,6% Altres; 6,6% Gestions personals; 5,3% Gestions personals; 5,3% Visita amic/familiar; 5,2% Compres Visita amic/familiar; no quotidianes; 5,2% 1,9% Compres no quotidianes; 1,9% Figura 16. Motius de la mobilitat en dia feiner. Font: elaboració pròpia a partir de IERMB, EMQ 06. Així, dels desplaçaments realitzats pels residents a Montcada i Reixac en un dia feiner, un 27,7% correspon a la m 45,1% restant als desplaçaments de tornada a casa. En la mobilitat ocupacional la generada per motius de treball és la majoritària (63,1%), i el passeig (27,5%), seguit de En quant als caps de setmana, els desplaçaments generats per motius personals i la conseqüent tornada a casa representen gairebé el total de la mobilitat. Els motius que familiars i amics i les compres quotidianes. Oci; 46,4% Oci; 46,4% Ocupacional; 8,4% Ocupacional; 8,4% No ocupacional; No ocupacional; 91,6% 91,6% Visita amic/familiar; 13,8% Visita amic/familiar; 13,8% Compres quotidianes; 13,4% Compres quotidianes; 13,4% Altres; 5,2% Gestions Altres; 5,2% personals; 4,7% Compres Gestions no personals; quotidianes; 4,7% 4,5% Acompanyar Compres no altres quotidianes; persones; 4,5% 3,7% Acompanyar altres persones; 3,7% Figura 17. Motius de la mobilitat en cap de setmana. Font: elaboració pròpia a partir de IERMB, EMQ

64 5.2. Repartiment modal En general, en les enquestes de mobilitat que es realitzen sobre el territori de Montcada dos inconvenients: - - La mostra és molt baixa com per poder extrapolar-la i obtenir un repartiment modal fiable. Així, disposem de dades específiques per bicicletes però tenen una antiguitat o diferenciació de la bicicleta. EMT La mobilitat obligada (EMO 2001) Recull les dades referents al primer viatge que realitzen al matí els residents majors de 16 o més anys que treballen o estudien fora de casa, i només per aquests motius específics. Són, per tant, xifres diàries corresponents únicament als dies feiners i referides aproximadament a la meitat de la mobilitat obligada de tot el dia, ja que comptabilitzen només el primer viatge del matí, però no la tornada. A Montcada i Reixac, en dies feiners, es realitzen un total de desplaçaments diaris per mobilitat obligada (treball o estudi) que tenen com origen aquest terme municipal (any 2001). odal dels desplaçaments generats a Montcada i Reixac va ser el següent: 50

65 Montcada i Reixac Vehicle privat Vehicle privat 56,9% 56,9% Transport Transport públic públic 26,7% 26,7% A peu A peu 16,0% 16,0% Bicicleta Bicicleta 0,4% 0,4% Figura 18. Repartiment modal dels residents de Montcada i Reixac en desplaçaments interns i de connexió, per raons de feina i estudis. Font: elaboració pròpia a partir de l La mobilitat quotidiana (EMQ 2006) Dels desplaçaments que realitzen els residents a Montcada i Reixac en dia feiner, el 44,6% es fan en modes no motoritzats (a peu i en bicicleta), el 38,2% en transport privat i el 17,1% restant es fan en transport públic. Dels desplaçaments realitzats en transport privat, la majoria són en cotxe (90,2%), i tan sols un 6,9% es fan en motocicleta. En relació als desplaçaments en transport públic, el 67,0% es realitzen en modes ferroviaris, el 24,7% en autobús i la resta en altres mitjans de transport públic (8,3%). Entre els modes ferroviaris, Renfe Rodalies és el més emprat (51,8%), seguit a força distància del metro (14,0%). Aquest fet és lògic tenint en compte que es tracta dels dos únics mitjans ferroviaris que transcorren fan els residents a Montcada i Reixac. ció 51

66 Figura 19. Repartiment modal en dia feiner. Font: EMT (IERMB) Figura 20. Desglossament del repartiment modal de transport públic. Font: EMT (IERMB) derablement nsport públic (11,9%). 52

67 Montcada i Reixac Figura 21. Repartiment modal en cap de setmana. Font: EMT (IERMB) Com a conclusions sobre el repartiment dels modes de transports, notem que: - Els modes no motoritzats (44,6%) són els que presenten una major proporció - En c passa a ser el de major proporció - Renfe (51,8%) és el transport públic més emprat pels ciutadans de Montcada i Reixac. Per últim, veiem com varia la fracció de modes on motoritzats en dia feiner en funció del tipus de desplaçament: 53

68 Figura 22. Repartiment modal en dia feiner en funció del tipus de desplaçament. Font: EMT (IERMB) - Desplaçaments interns: Els modes de transport més utilitzats en els desplaçaments que transcorren íntegrament al municipi són els no motoritzats el transport públic és minoritari (4,6%). - Desplaçaments de connexió: En els desplaçaments de connexió el vehicle privat és el mitjà més emprat (59,1%), seguit del transport públic (35,7%). En aquest tipus de desplaçaments els modes no motoritzats tenen una proporció - Desplaçaments externs: El vehicle privat és el mitjà més utilitzat en els desplaçaments externs en dia feiner (46,6%), seguit del transport públic 54

69 Montcada i Reixac 6. DIAGNOSI DE LA MOBILITAT EN BICICLETA 6.1. Infraestructures per a bicicleta Itineraris ciclistes Actualment a Montcada i Reixac, no hi ha cap carril bicicleta en la trama urbana de la ciutat exceptuant un tram de vorera bici. Fora de la trama urbana hi ha senders pedalables al marge dels rius, tant del Besòs, com del Ripoll. Foto 3. Sender pedalable llera riu Besòs Foto 4. Sender llera riu Ripoll 55

70 Com es pot observar a les fotografies, el de la llera del Besòs està ben condicionat però el del Ripoll, no és tan practicable. A la següent fotografia es veu el sender del Riu Ripoll en el seu pas per Ripollet, just al límit municipal amb Montcada i Reixac. Foto 5. Sender pedalable del riu Ripoll al seu pas per Ripollet. Font: elaboració pròpia. única infraestructura existent al municipi, una infraestructura compartida interurbana, però no aprofitable per a desplaçaments urbans quotidians. A més a més, la ciutat perquè les voreres són estretes i la carretera no està gaire pacificada per a permetre la cohabitació amb els vehicles. Foto 6. Accés al sender del riu Besòs (pont). Font: elaboració pròpia. 56

71 Montcada i Reixac vorera, però a causa del seu estat i a les seves constants invasions per aparcament, Foto 7. Vorera bici a Avinguda de la Ribera. Font: elaboració pròpia encara es pot observar senyalització horitzontal en calçades compartides. Es tracta dels logos de limitació a 30 km/h i de la bicicleta en pintura blanca, a calçada. Aquesta considera operativa. El concepte era escaient i es recull també en aquest pla. Foto 8. Carrer Carril amb senyalització de cohabitació. Font: elaboració pròpia. 57

72 Aparcaments per a bicicletes Inventari és el següent: 58

73 ID LLOC ADREÇA BARRI X Y JUNY_ IES Montserrat Miro Carrerada, s/n Montcada Nova NO HI ÉS 2 IES La Ferreria C. Progrés, 3 Font Pudenta SÍ HI ÉS 3 IES La Ribera C. Larramendi, s/n Montcada Centre SÍ HI ÉS 4 Col legi la Salle Pg. Sant Joan Baptista de la Sal Montcada Nova SÍ HI ÉS 5 Estació de RENFE de Terra Nostra C.Alzina - C.Priorat Terra Nostra SÍ HI ÉS 6 Estació de RENFE de Mas Rampinyo C. Angel Guimerà Masrampinyo SÍ HI ÉS 7 Estació RENFE Montcada Manresa C. Bogatell Centre NO HI ÉS 8 Estació RENFE França/Passeig de Gràcia C. Generalitat Centre NO HI ÉS 9 Camp de futbol La Ferreria C. Progrés, s/n Font Pudenta SÍ HI ÉS 10 Camp de futbol Can Sant Joan C. Font, s/n Can Sant Joan SÍ HI ÉS 11 Montcada AQUA C. Tarragona, 32 Montcada Nova SÍ HI ÉS 12 Pavelló Miquel Poblet C. Camí de la Font Freda, 3 Pla d?en Coll SÍ HI ÉS 13 Zona Esportiva Centre C. Bonavista, s/n Centre SÍ HI ÉS 14 Casa de les Aigües C. Parc de les aigües, s/n Can Sant Joan SÍ HI ÉS 15 Ajuntament Av. Unitat, 6 Centre SÍ HI ÉS 16 Auditori Placa Centre SÍ HI ÉS 17 Casa de la Vila C. Major, 32 Centre SÍ HI ÉS 18 Casal de Gent Gran de la Mina C. Parc de les Aigües, s/n Can Sant Joan SÍ HI ÉS 19 Casal de Gent Gran de Montcada i Reixac Parc de Salvador Allende, s/n Montcada Nova SÍ HI ÉS 20 Centre Cívic Can Cuiàs C. Geranis, s/n Can Cuiàs SÍ HI ÉS 21 Centre Cívic La Ribera C. Llevant, 10 La Ribera NO HI ÉS 22 Comissaria Mossos d?esquadra C. Segre/C. Pla de Matabous Pla d?en Coll SÍ HI ÉS 23 Centre Comercial EL Punt Passeig de Sant Jordi/C. Verdi Mas Duran SÍ HI ÉS 24 Parc de la coloma. Davant CEIP Elvira C Parc de la Coloma Masrampinyo SÍ HI ÉS 25 Placa Lluis Companys Placa Lluis Companys Centre SÍ HI ÉS 59

74 Figura 23. Plànol de localització dels aparcaments per a bicicletes. Font: Ajuntament de Montcada er veure la situació actual dels aparcaments, consultar plànol de diagnosi dels mateixos. 60

75 Montcada i Reixac Valoració Montcada i Reixac disposa de 25 aparcaments per a bicicletes. La valoració global és positiva, la majoria es troben en bon estat i són operatius, però ctat alguns temes que es poden millorar: Manteniment: la majoria es troben de revisar i fixar o treure algunes barres en concret. Senyalització: en alguns aparcaments manca senyalització, cosa que dificulta la seva visibilitat i localització per part dels usuaris. Ubicació: accessibles en bicicleta. ent de porxo que protegeix les bicis de les condicions meteorològiques. Foto 9. Aparcament IES La Ribera. Font: elaboració pròpia. Un exemple millorable quant a ubicació de tren de Montcada i Reixac Ripollet. En primer lloc, no es troba a tampoc està senyalitzat, no està protegit de les condicions meteorològiques adverses (en estacions és recomanable, perquè és possible que les bicicletes estiguin aparcades durant un període llarg) i el més important de tot, és que sortir-ne, ja que r a vianants. 61

76 Foto 10. Estació de tren de Montcada i Reixac Ripollet. Font: elaboració pròpia camp de futbol tampoc és recomanable perquè no està en un lloc segura). Foto 11. Aparcament al camp de futbol. Font: elaboració pròpia. Quant als nous aparcaments que estan instal lant al carrer Major, són adequats. seria més interessant posar menys barres i fer més punts repartits homogèniament pel carrer amb la corresponen senyalització vertical. 62

77 Montcada i Reixac Foto 12. Aparcaments al Carrer Major. Font: elaboració pròpia. Un altre cas similar és el del centre comercial El Punt, on es concentren moltes barres però només en dos punts. Seria més interessant repartir els punts i posar-hi menys barres; i sempre que sigui possible, en llocs on estiguin protegits de les condicions climàtiques. Foto 13. Aparcament centre comercial El Punt. Font: elaboració pròpia. Una molt bona pràctica Recordar però que aquests aparcaments quedin aprop de carrers o vies per on la bici hi pugui accedir de forma còmoda. 63

78 Foto 14. Aparcament combinat moto+bici, Carrer Llevant. Font: elaboració pròpia. l juntament és adequat: protegit i de tipus U invertida. només caldria instal lar-hi la senyalització. Foto 15. ció pròpia. Un altre bon exemple seria aquest: 64

79 Montcada i Reixac Foto 16. Casal de Gent Gran. Font: elaboració pròpia. A arcament de tipus Universal. En ubicacions en parcs, cal també posar aparcaments tipus U invertida, com en aquest exemple: Foto 17. Aparcament en el Parc de la Coloma. Font: elaboració pròpia. Li faltaria instal lar la senyalització vertical. En aquest cas particular, una de les barres està a de revisar. s a via pública, ja que només es pot lligar la bicicleta en una roda i el risc que la robin és alt. 65

80 Foto 18. Aparcament per lligar una roda, Carrer Bruch. Font: elaboració pròpia. Un exemple fotografiat durant el treball de camp, a la següent fotografia. Foto 19. Aparcament en llocs no reglamentaris com a senyal de la demanda latent, Carrer del Mig (davant del Condis). Font: elaboració pròpia Ús de la bicicleta Montcada i Reixac té, actualment, una forta iniciativa relacionada amb la bicicleta encapçalada per Montcada en Bici, una entitat amb força tradició i amb voluntat de potenciar la utilització de la bicicleta com a vehicle quotidià. 66

81 Montcada i Reixac Tot i la poca infraestructura dedicada, a Montcada es poden observar bicicletes a la zona centre de la ciutat, on hi ha força equipaments municipals, com a la zona del polígon i barris perifèrics. I cicletes van per la vorera, tot i ser estreta, creant força conflictes amb vianants que, en algunes ocasions, van per la calçada sent aquesta perillosa per les poques mesures de reducció de velocitat i permeabilitat en general. Es veuen moltes Carrer del Vapor, Carrer de la Química,...) on es circula, majoritàriament per la en per aquesta zona. També Can Sant Joan. Foto 20. Carrer del Vapor. Font: elaboració pròpia 6.3. Potencialitat de la bicicleta El municipi de Montcada, per les seves característiques físiques i les del seu viari i el transport, té una potencialitat determinada per a la bicicleta. En aquest apartat es recolliran els punts forts i els dèbils que determinen aquesta potencialitat. Entre els punts forts per a la circulació en bicicleta que té Montcada, trobem els que es comenten a continuació. 67

82 Montcada i Reixac és una ciutat molt extensa, amb barris molt allunyats del centre. Les marxes a peu són dissuasòries per les grans distàncies i a la vegada, poden representar una alternativa per a la bicicleta. La zona urbana del municipi és, en general, força plana i amb pendents assequibles per a la bici en la major part. Té molts punts o L desplaçaments i Montcada en té -se per la comarca i a comarques veïnes, tant per a desplaçaments o. o Parades de bus urbanes. Ciutat de pas entre Barcelona, Vallès Occidental i Vallès Oriental: el municipi es troba situat en un emplaçament que el fa ser un lloc de pas per tothom que vulgui sortir de Barcelona en direcció Nord. Pel que fa a la bicicleta, Montcada i Mediterrània seguint el curs del Riu, com també el del Ripoll, per anar a Ripollet, Cerdanyola, la Universitat Autònoma, Barberà, Sabadell,... Connexions de Montcada amb altres municipis: Montcada té a la seva àrea. Com es pot observar a la figura, en un radi de 8 Km al Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona) des del centre de Montcada, hi ha: o pel Nord connecta amb la Llagosta i Mollet, o o pel Sud amb Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona. 68

83 Montcada i Reixac 8 8 Km Km Figura 24. interurbana en bicicleta des de Montcada i Reixac. Font: elaboració pròpia a partir de base Google. La proximitat amb altres ciutats és un punt positiu per a la promoció de la bicicleta en el municipi, ja que aquestes distàncies amb punts atractors tan forts són molt assequibles amb aquest mitjà de transport. Excursions: entorn natural és molt favorable la bicicleta com a oci Teixit social: econscienciat (es veuen bicis tot i no haver-hi gaire infraestructures) és un indicador que hi ha interès i demanda Punts dèbils: rans infraestructures que existeixen (línies de tren, autopistes,...) i que fan difícil algunes connexions. 69

84 Gran utilització del cotxe com a transport quotidià (cultura del cotxe) Poca infraestructura per a bicicletes Pocs aparcaments per a bicicletes Algunes pendents en punts concrets (no en la majoria del poble) Viari poc segur per a circular-hi en bici (gran intensitat de trànsit i velocitats superiors a 30 km/h en algunes vies). 70

85 Montcada i Reixac 7. PROPOSTA ARIS 7.1. Disseny de la xarxa La xarxa per a bicicletes segons la jerarquia viaria que connectin tots els barris entre si Xarxa viària bàsica: es descarta la utilització de les bicicletes en aquesta categoria de viari a causa de les velocitats màximes de 50 km/h i un alt volum de trànsit. Xarxa viària secundària: es planteja carril bici segregat en algun punt en concret, en cap cas es planteja cohabitació amb els vehicles motoritzats en volum de trànsit com per la màxima velocitat permesa en zona urbana. Xarxa bàsica local: generalment, en aquestes vies, sempre que es pugui i que cap sigui en la calçada, per tal de no treure espai als vianants i evitar situacions de la problemàtica general respecte aquells pu del possible, en algun punt en concret, poder fer que les bicis puguin cohabitar amb els vehicles motoritzats, sempre implementant senyalització i mesures de. Xarxa residencial: en general, es proposa que tota la xarxa residencial passi a ser Zona 30 i que la bicicleta comparteixi la calçada amb els vehicles, en aquells carrers que siguin estrets i no hi càpiga un carril bici. En aquells que són unidireccionals i tenen prou amplada, es pot plantejar fer un carril bici en 71

86 Criteris generals per al disseny de la xarxa Montcada són els següents: Connexió entre els diferents barris: tenint en compte les pautes descrites na xarxa que uneixi tots els barris entre si forma directa i segura, sense donar tombs redundants i evitant els desnivells més importants que són dissuasoris. Donar servei als centres atractors de mobilitat: sn tingut en compte els equipaments, escoles i centres generadors de desplaçaments com els centres comercials. Intermodalitat: la xarxa amb la idea que des de qualsevol barri es pugui arribar a les estacions de tren, autobús interurbà i de metro de forma ràpida, transport públic, una combinació molt atractiva en quant a temps de viatge i que creiem que és clau per al futur de la bicicleta en el municipi. Connexió intermunicipal: connectar de forma segura i directa les ciutats del voltant (Barcelona, Santa Coloma, Cerdanyola, Ripollet i la Llagosta) ja que les distàncies a aquestes poblacions són relativament curtes i molt assequibles per fer-les en bicicleta. Accés a aprofitant la prox connectar les estacions de tren i els barris amb els accessos als parcs i entorns existeix Tipologies de vies ciclistes Per a les definicions de les vies ciclistes, veure apartat Vies ciclistes Carril bici segregat Generalment en calçades de la xarxa bàsica de circulació, aquest tipus de vies ciclistes necessiten separacions físiques respecte dels vehicles motoritzats. Els A Barcelona es poden trobar peces de diversos models, les més recentment instal lades són les que mostra la següent fotografia: 72

87 Montcada i Reixac Foto 21. Peces de segregació als carrils bici de Barcelona. Font: elaboració pròpia. La següent secció mostra un carril bici segregat amb peces, adjacent a carrils de circulació de motoritzats. Figura 25. Font: elaboració pròpia t, com mostra la següent secció. possible invasió dels ocupants dels vehicles aparcats. 73

88 Figura 26. Secció de la s cotxes. Font: elaboració pròpia. Figura 27. motos. Font: elaboració pròpia. En el cas dels carrils bici segregats amb aparcament, també es poden afegir peces, col locades linealment, per evitar que els cotxes envaeixin el carril bici. Com es pot veure a les seccions, les amplades compleixen amb els mínims i recomanacions del Manual de disseny de vies ciclistes de Catalunya (PTOP). Com que es tracta de carrils bici bidireccionals, la mida mínima és de 2m i la recomanada de 2,5m. De la mateixa manera, per a tots els casos presentats, si el carril bici fos unidireccional, les mides mínimes i recomanades serien 1,50 i 1, 75m. Aquests carrils bici necessiten especial atenció a les cruïlles, on cal donar visibilitat i protecció especials a la bicicleta, ja que és menys previsible per a la via, amb qui no han compartit el mateix espai. Això és especialment rellevant en el menys visibles per als vehicles motoritzats i, per tant, menys previsibles. 74

89 Montcada i Reixac Carril bici no segregat Es tracta de carrils bici únicament delimitats per la senyalització amb pintura a la ció per temes necessàries condicions de segregació física. Tant en el cas dels carrils bici segregats com en els no segregats, cal vigilar la disposició i la tipologia de l i obertura de portes poden envair el carril bici i generar situacions de perill Figura 28. Secció en planta de carril bici bidireccional no segregat. Font: elaboració pròpia Vorera bici Aquest tipus de vi que es trobin segregats del trànsit de vianants mitjançant elements físics, si és possible del propi mobiliari urbà com ara arbres i/o bancs, que ofereixen altres serveis 75

90 als usuaris (ombra i repòs, respectivament). La segregació física ajuda a minimitzar els conflictes amb els vianants. És necessari tenir sempre en compte que cal respectar als vianants, ja que la via ciclista transcorre pel seu espai. També que, pel fet que és el seu espai, aquests encara disposen de prioritat per creuar el carril per qualsevol punt, tot i que no poden transitar per sobre o aturar-se. El ciclista ha de moderar la velocitat en aquest tipus de vies ciclistes, per tal de poder preveure els moviments dels vianants i no generar situacions de risc. Figura 29. Vorera bici bidireccional. Font: elaboració pròpia Sender pedalable i pista-bici Per definició, es tracta de vies ciclistes de traçat independent del trànsit motoritzat. Els senders són per a què vianants i ciclistes hi circulin en condicions de cohabitació. En cas que siguin exclusives per a ciclistes s'anomenen pistes-bici. En els senders cal posar atenció especialment a les amplades mínimes per tal que es 76

91 Montcada i Reixac En general, transcorren per zones verdes, parcs o similars. Per això, cal que es construeixen amb coherència amb aquests espais (material compactat o estabilitzat i ferms i paviments particulars en desnivells i pendents). Foto 22. Sender pedalable al Ripoll. Font: elaboració pròpia Senyalització de les vies ciclistes daptar la senyalització reglamentària per a millorar les condicions de la circulació ciclista Via ciclista Carril bici segregat Carril bici no segregat Vorera bici Encara que tinguin l'avantatge que són espais reservats per a la circulació de les bicicletes (i això prohibeix i/o limita la utilització per part d'altres usuaris de la via), la xarxa de carrils bici no sempre resulta prou segura, idònia o disponible per als desplaçaments del ciclista quotidià, ja sigui per motius de disseny de la infraestructura o d'utilització indeguda de la mateixa (per invasió d'altres usuaris). Per això, no sempre és vàlida l'obligatorietat de circular pels carrils bici en especial pels segregats, com 77

92 inclouen algunes ordenances), ja que es poden donar moltes casuístiques que faran impossible la circulació i seria il lògic penalitzar al ciclista en aquestes situacions. Es podria considerar l'obligatorietat de l'ús dels carrils bici (i, en conseqüència, la proh per altres característiques de la via que desaconsellessin fortament la cohabitació. Les vies en la ciutat, especialment les quals no siguin xarxa bàsica (que s'associen a les majors velocitats i intensitats de tràfic), han de ser vies utilitzables per a tots els vehicles. (RGC) Camino reservado para ciclos. R-407 Obligación para los conductores de ciclos de circular por el camino a cuya entrada esté situada y prohibición a los conductores de los demás vehículos de utilizarla Figura 30. Senyalització reglamentària carril bici. Font: Reglamento General de Circulación És per això que la pròpia senyalització dels carrils bici ha de reflectir preferència en lloc d'obligatorietat, és a dir, en comptes d'utilitzar la senyalització rodona blava, hauria d'utilitzar-se la quadrada, que significa: - Caràcter exclusiu però no obligatori. Es prohibeix la utilització per a la circulació d'altres usuaris. - En el carril reservat per a certs vehicles (en aquest cas bicicletes), la reserva no implica obligatorietat sinó preferència. 78

93 Montcada i Reixac Senyal de carril reservat per bicicleta, sense caràcter obligatori. No reglamentària. Figura 31. Senyalització de carril reservat per a bicicletes. Font: elaboració pròpia Tot i que no és reglamentària, sí que es podria equiparar a les que existeixen per al carril bus, que correspon a la senyal: (RGC) Carril reservado para autobuses S-51 Indica la prohibición a los conductores de los vehículos que no sean de transporte colectivo de circular por el carril indicado. La mención taxi autoriza también a los taxis la utilización de este carril. En los tramos en que la marca blanca longitudinal esté constituida, en el lado exterior de este carril, por una línea discontinua, se permite su utilización general exclusivamente para realizar alguna maniobra que no sea la de parar, estacionar, cambiar el sentido de la marcha o adelantar, dejando siempre preferencia a los autobuses y, en su caso, a los taxis. Figura 32. Senyalització reglamentària per al carril reservat per a vehicles de transport col lectiu i taxi. Font: Reglamento General de Circulación Pista o Sender pedalable El senyal normatiu (annex del Reglamento General de Circulación- Sempre que es compleixi la definició normativa (ha de ser compartit amb vianants i de traçat independent al del trànsit motoritzat), es farà servir aquesta. 79

94 (RGC) Senda ciclable S-33 Indica la existencia de una vía para peatones y ciclos, segregada del tráfico motorizado, y que discurre por espacios abiertos, parques, jardines o bosques. Figura 33. Senyalització reglamentària per a sender pedalable. Font: Reglamento General de Circulación La bicicleta pot compartir espais amb vehicles motoritzats o amb vianants. Segons el disseny del carrer, aquest espai acostuma a ser la calçada per a vehicles motoritzats i la vorera en el cas dels vianants. En les vies de plataforma única, tots tres tipus aplicar en les vies limitades a 20 km/h i/o zones residencials. Així doncs, tindrem: - Cohabitació en zones limitades a 30 km/h - Cohabitació en zones limitades a 20 km/h - Cohabitació en voreres Aquest pla director proposa la implementació de mesures toves (senyalització Les mesures dures, com són les mesures físiques (coixins berlinesos, modificacions de la trajectòria xicanes r exemple), contribueixen encara més eficaçment a la moderació de la velocitat però í aquest tipus de mesures, haurien de ser aptes per a bicicleta, és a dir: Allà on si Si no es poden evitar o estan en calçades compartides: 80

95 Montcada i Reixac o Aquelles mesures que tinguin arestes, com ara els passos de vianants elevats, haurien de tenir un perfil sinusoïdal per evitar els sotracs a les bicicletes. o On hi hagi rampes, aquestes no haurien de ser superiors al 16% ntengui per tots els usuaris i que sigui visible per a tots. A més, cal que doni visibilitat a la bicicleta. Aquest aspecte és especialment important en zones on no hi ha un elevat ús de la bicicleta i aquesta no és encara molt visible pels carrers. La s Cohabitació en vies limitades a 30 km/h En el cas que es tracti de carrers, àrees o zones 30, es podran aplicar les següents alternatives de senyalització, que inclouen la bicicleta en la senyalització de limitació de velocitat: Senyalització horitzontal iari limitat a 30 km/h. Si es tracta de zona 30, la senyalització es col locarà a totes les zona. 81

96 Foto 23. Senyal (Barcelona). Font: elaboració pròpia. Senyalització vertical La cohabitació es senyalitza amb un complement de bicicleta per a la senyalització de zona 30. En aquest cas, també es recomana que es pinti la bicicleta en les portes la senyalització que es podria utilitzar seria la següent: Figura 34. Senyal vertical en un carrer amb itinerari bici on hi ha cohabitació bicicletes - vehicles motoritzats. Font: Elaboració pròpia 82

97 Montcada i Reixac Cohabitació en vies limitades a 20 km/h La zona residencial, amb un límit de velocitat a 20 km/h, és idònia per a la circulació en bicicleta. Aquesta es pot efectuar en ambdues direccions de circulació per a bicicleta, r als altres vehicles, donada la moderació de la velocitat i sempre que es compleixin altres condicions necessàries com la tiguin senyalitzats mostra la figura següent: Figura 35. Senyal S-28 i adaptació del complement S-880. Font: elaboració pròpia Generalment, com han estipulat moltes ordenances, la circulació per a bicicletes en aquests ambients tan moderats es pot produir genèricament en ambdós sentits, encara que la direcció dels vehicles motoritzats només es faci en un sentit Cohabitació en voreres En els cassos on hi hagi cohabitació en vorera, cal senyalitzar-ho per tal que els vianants prevegin la circulació de bicicletes i també perquè les bicicletes siguin conscients que comparteixen espai i actuïn conseqüentment (adaptin la seva velocitat). No hi ha cap senyalització reglamentària, però es proposa la següent: 83

98 Figura 36. Senyalització aconsellada per a zones de cohabitació amb vianants. Font: elaboració pròpia corresponent, la llegenda del qual és la següent: Figura

99 Montcada i Reixac mitjançant una línia discontínua com la que es mostra a continuació: Figura 38. A banda dels fragments del plànol, les fitxes contenen els següents camps: Descripció: Punts singulars: dels trams que comp lternativa escollida, en els casos uesta depèn de factors externs al propi pla. Tot i això, en aquest camp es donen els Prioritat que es pro Mitjana o Pressupost Per tal de realitzar una valoració econòmica de les actuacions de forma aproximada, hem analitzat eix per eix. Hem tingut en compte els metres lineals de carril bici, si aquest és segregat o no, si és per vorera o per calçada i si va amb peces separadores o uals, els encreuaments, els una Manteniment: cost aproximat del manteniment (anual). El cost de manteniment inclou també els trams que estan previstos a projectes executius. 85

100 EIX 1. De Montcada Centre a Montcada Nova Descripció Longitud de Aquest eix recorre tot el Carrer Major, creua el pont de vianants, enllaça amb la Rambla dels Països Catalans fins arribar a la Plaça Espanya m Punts singulars Pendent Baix Pont de vianants: es decideix fer cohabitació amb vianants en aquest punt a causa del risc que suposa creuar el pont de la BV del riu Ripoll. Rambla dels Països Catalans: a causa de carrer i trànsit de vianants a la part central de la Rambla, com les mesures de pacificació de transit existent en la calçada, Condicions Aquest eix està inclòs en el projecte executiu de Xarxa Ciclable (tram 9 i tram 11). Ja que: Ja hi ha un pla executiu, Aquest eix enllaça amb molts altres eixos de la xarxa, Es considera que es pot executar de forma imminent. 86

101 Montcada i Reixac Prioritat Alta Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac FEOSL) 1. 87

102 EIX 2. De Terra Nostra a Montcada Centre Descripció Longitud de de la Riera de Sant Cugat fins al Carrer Major. També discorre pel Carrer Ripoll m 88

103 Montcada i Reixac EIX 2. De Terra Nostra a Montcada Centre Punts singulars Pendent Baix Avinguda de Terra Nostra: Com que hi ha poc espai a hi ha carrers residencials i equipaments escolars, es decideix fer cohabitació amb els vehicles des de la N-150 al carrer Antoni Pujades. Carrer de la Riera de Sant Cugat: es proposa des del Carrer Vapor al Carrer Major, cohabitació amb els vehicles a causa de la falta existeix en aquest punt per als vianants a causa de corredor més segur i optimitzat. Pont del Carrer Vapor: en aquest pont es preveu que es cohabiti amb els vehicles, a causa de la seva amplitud que impossibilita crear actualment ja existeixen mesures de pacificació de trànsit en aquest punt, pel que fa que sigui fàcilment aplicable aquesta mesura. Condicions de Xarxa Ciclable (tram 10). Ja que: -Est Es considera que és un eix estratègic. Prioritat Alta Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac 89

104 EIX 3. De Terra Nostra a Font Pudenta passant pel Polígon de la Ferreria. Descripció Longitud de Aquest eix discorre pel Carrer Alzina, creua el pont per a vianants del final del mateix carrer, Carrer del Progrés des del Pont fins al carrer del Vapor, m Punts singulars Pont Riera de Sant Cugat: pel poc espai de crear un carril segregat, es proposa cohabitació amb els vianants amb màxima prioritat per aquests (cal fins i tot baixar de la bici per creuar-lo) Carrer del Progrés amb parc de la Font Pudenta: es bifurca, es pot seguir recte, pel parc, cohabitant amb els vianants o es pot seguir pel carrer Progrés per enllaçar amb el carril bici del Carrer Vapor. 90

105 Montcada i Reixac EIX 3. De Terra Nostra a Font Pudenta passant pel Polígon de la Ferreria. Pendent Condicions Baix de la Xarxa Ciclable (trams 1, 2, 3 i 4). e: ió de Santa Maria amb el polígon, Permet la connexió del polígon amb dos barris residencials. -Sud que enllaça amb Mas Rampinyo. Prioritat Alta Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac 91

106 EIX 4. De Can Sant Joan a Montcada Centre per la Riera. Descripció Longitud de e la Bateria, carrer de la Riera i Passeig de Can Rocamora m 92

107 Montcada i Reixac EIX 4. De Can Sant Joan a Montcada Centre per la Riera. Punts singulars Carrer de la Bateria: a causa de ànsit pacificat que existeix actualment, es proposa crear un carril bici en contrasentit per accedir d Per accedir al Carrer de la Riera es proposa passar pel pas soterrat des del Carrer del Camí en cohabitació. Des de pas soterrat Can Sant Joan a Passarel la: es proposa cohabitació amb els vehicles pel baix trànsit que es produeix. la: es proposa que sigui un carril bici. Actualment està tancada a la circulació dels vehicles motoritzats. Passeig de Can Rocamora: es proposa crear un carril bici en contrasent Pas soterrat carrer major: pel reduït espai, es proposa que en aquest punt sigui cohabitació amb els vehicles. Pendent Condicions Baix Aquest eix conté els trams 13, 14 i 15 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable. Aquest eix és el principal que connecta Can Sant Joan amb Montcada Prioritat Alta Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac 6. 93

108 EIX 5. De Font Pudenta a Mas Rampinyo. Descripció Longitud de Aquest eix discorre pel carrer de la Química, Carrer Bach, Carrer de Joan m Punts singulars Rotonda Carrer Bach amb Ctra de Ripollet: com que hi ha poc espai per a que hi hagi un carril segregat, es proposa en aquest punt, tot i que les voreres són estretes, cohabitació amb els vianants. Pendents Condicions Baix - mig Aquest eix conté el tram 5 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable, i el perllonga pel carrer Joan Miró i Av. Aquest és un dels eixos principals de comunicació Nord-Sud. A més, vertebra molts altres eixos de la xarxa. Prioritat Alta Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac 4. 94

109 Montcada i Reixac EIX 6. De Plaça Espanya a Can Pomada. Descripció Longitud de Carrer de Salvador Dalí i Camí de Can Cabanyes m Punts singulars baixant de la bici, tal i com fan els vianants. Pendent Condicions Baix - moderat Aquest eix conté els trams 8 i 7 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable, i allarga aquest darrer fins a Can Pomada. Aquest eix connecta: Can Pomada amb la xarxa. Amb la Ronda de les Escoles. 95

110 Prioritat Alta Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac, Generalitat de Catalunya (C-17, lateral) 2. 96

111 Montcada i Reixac EIX 7. Ronda de les Escoles. Descripció Longitud de Punts singulars Pendent Condicions Prioritat Projecte, connecta tota una àrea escolar amb el centre de Montcada. Inclou el CAP de Les Indianes, el Pavelló Miquel Poblet, Montcada Aqua, la Biblioteca Elisenda de Montcada i el futur CEIP i m Baix a causa de la seguretat del camí escolar. Alta Fase Agents implicats Ajuntament de Montcada i Reixac 97

112 Pressupost Manteniment 1. 98

113 Montcada i Reixac EIX 8. De Can Sant Joan a Montcada Centre per avinguda de la Unitat. Descripció Longitud de Aquest eix discorre pel carrer Bifurcació, Avinguda de la Unitat, Carrer de Colon fins a Carrer de Bogatell m Punts singulars Pendent Baix Carrer Bifurcació: es proposa carril bici segregat A partir de la cruïlla amb carrer de la Mina es proposa que vagi pel e la Unitat, en cohabitació amb els vehicles. es proposa cohabitació amb els vehicles pel poc espai per a que hi hagi un carril segregat i per les mesures de reducció de velocitat que existeix en Condicions Aquest eix uneix Can Sant Joan amb Montcada Centre per un corredor que transcorre per zona residencial. Representa una alternativa, que comprèn sigui màxima, ja que és una alternativa a un altre eix amb més punts 99

114 Prioritat Baixa Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada 100

115 Montcada i Reixac EIX 9. Besòs. Descripció Longitud de ies Montcada i Reixac Manresa, Carrer Bogatell, Carrer Jaume I i pont de la BV m Punts singulars Des de Carrer Major a sender pedalable: es proposa cohabitació amb els vehicles a causa del poc espai per a fer-hi un carril bici segregat i a les mesures de pacificació de transit existent. Pont de la BV-5012: es proposa implantar mesures de reducció de velocitat per fer un accés segur al transitat sender pedalable existent del riu Besòs. Pendent Condicions Nul Inclou el tram 12 del projecte executiu de la Xarxa Ciclable. sender pedalable. 101

116 Prioritat Alta Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada, Diputació de Barcelona (BV-5012, tram del pont) 102

117 Montcada i Reixac EIX 10. Descripció Longitud de Aquest Eix va des del Carrer Major, per la carretera vella fins al carrer del Vapor passant pel carrer dels Quartels. 670 m Punts singulars carril bici segregat. Pendent Condicions Prioritat Alt Aquest eix uneix de forma ràpida i directa el Pont del Carrer del Vapor i el interurbans i Montcada i Reixac Manresa i la part més meridional del Barri Baixa Fase 103

118 Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada 104

119 Montcada i Reixac EIX 11. (continuant anella verda vorejant el riu) Descripció Longitud de Eix que va des del Carrer Can Tapiola fins a Ripollet, pel costat del Polígon Industrial de la Granja i enllaça amb el carril bici existent a Ripollet (anella verda). 667 m Punts singulars Pendent Condicions lantació Prioritat Nul Rotonda Carrer de la Química: enllaç amb eix 5. Aquest eix és important per a la connexió amb la xarxa pedalable de Ripollet Alta Fase 105

120 Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac 106

121 Montcada i Reixac EIX 12. Granja i amb Ripollet. Descripció Longitud de Eix que va des la Plaça Espanya, pel lateral i el pas per sota de les vies de tren de la R3, carrer Beat Oriol fins arribar a Ripollet m Punts singulars El pas per sota les vies es proposa, pel poc espai que hi ha, que només hi hagi un sentit de circulació per a la bici segregat per vorera, en sentit Plaça Espanya i en sentit Ripollet es proposa que sigui compartit amb els vehicles motoritzats, amb les mesures de pacificació pertinents. Pendent Nul - baix 107

122 EIX 12. Granja i amb Ripollet. Condicions Montcada Nova a Mas Rampinyo. propostes més òptimes però amb més obra civil). Corredor important per accedir a la Ronda de les Escoles i a parades de Bus interurbà des de diferents b. Prioritat Mitjana Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac, Generalitat de Catalunya (C-17, lateral) 108

123 Montcada i Reixac EIX 13. Descripció Longitud de Catalunya, des del carrer Àngel Guimerà, continua per la carretera de Ripollet fins a Ripollet m 109

124 EIX 13. Punts singulars El pas per sota les vies és a través de les escales, que es recomana adaptar amb unes rampes o riells. Foto 24. Rampa per a bicicletes a escales. Estació FGC Gràcia, Barcelona. Font: elaboració pròpia. Carretera de Ripollet des de C. Tagamanent fins a Bach: es proposa cohabitació amb el vehicle en sentit Ripollet i segregat en calçada en sentit contrari per la calçada. t trànsit a la calçada, es proposa que per aquest tram vagi segregat per calçada. Pendent Condicions Baix - mitjà unes guies metàl liques o rampes, com es veu a la imatge anterior. Prioritat Baixa Fase Agents implicats Ajuntament de Montcada, Diputació de Barcelona (BV-1411, tram des de la via del tren fins a Ripollet) 110

125 Montcada i Reixac EIX 13. Pressupost Manteniment 111

126 EIX 14. Descripció Longitud de Aquest eix discorre pel Passeig de Sant Jordi, des del Carrer de Joan Miró fins al Carrer de Tagamanent. 340 m Punts singulars Pendent Mitjà Passeig de Sant Jordi: aquest carril dóna accés a part de les Condicions Prioritat Correspon al tram 6 del projecte executiu de Xarxa Ciclable. A banda que està contemplat dins el projecte executiu, aquest eix porta a un centre atractor de mobilitat prou important. Es considera que la seva implantació donarà molta visibilitat a la bicicleta. Alta Fase 112

127 Montcada i Reixac Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac 113

128 EIX 15. Descripció Longitud de Aquest eix discorre pel Carrer Alzina, creua el pont peatonal del final del mateix carrer, carrer del progrés des del Pont fins al carrer del Vapor, carrer de 520 m Punts singulars Pont Riera de Sant Cugat: pel poc espai de crear un carril segregat, es proposa cohabitació amb els vianants amb màxima prioritat per a aquests (cal fins i tot baixar de la bici per creuar-lo) Carrer del Progrés amb parc de la Font Pudenta: es bifurca, es pot seguir recte, pel parc, cohabitant amb els vianants o es pot seguir pel carrer Progrés per enllaçar amb el Carril bici del Carrer Vapor. Pendent Condicions Nul - mitjà Cohesió del Barri Mas Rampinyo Unió de Mas Rampinyo. Prioritat Baixa 114

129 Montcada i Reixac Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac 115

130 EIX 16. Descripció Longitud de Aquest eix discorre pel carrer Frederic Montpou i pel Carrer Torrent de Can Payàs. 830 m Punts singulars Pendent Mitjà Pas per sota la via de tren R3: a causa del poc espai per al vianant es proposa ampliar-lo per a encabir-hi un carril bici segregat. Una altra opció, si es permet reduir molt la velocitat dels cotxes en aquest punt, passaria per fer cohabitació. Condicions Prioritat Aquest eix és directa i aprofitant el nou pas sota les vies. Baixa Fase 116

131 Montcada i Reixac Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac

132 EIX 17. Descripció Longitud de Aquest Eix discorre per tot el Carrer del Mig i per un tram de la Carretera N152a des de la Carretera del Mig fins a la Llagosta m Punts singulars N152a: a causa de proposa fer un carril bici segregat que connecti fins a la Llagosta. Pendent Nul Condicions És una connexió intermunicipal important ja que pràcticament és n continu urbà Abasteix ha infraestructura. Prioritat Alta Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada 118

133 Montcada i Reixac EIX 18. Descripció Longitud de Aquest eix discorre per la N- Cerdanyola m Punts singulars N150: al ser una via bàs proposa fer un carril bici segregat que connecti amb Cerdanyola. Pendent Condicions Prioritat Nul ràpida i directa. Mitjana Fase Agents implicats Ajuntament de Montcada (la N-150 fou traspassada i és de compentència municipal) 119

134 Pressupost Manteniment 120

135 Montcada i Reixac EIX 19. Descripció Longitud de Carrer de la Circumval lació des de la parada de Metro al Carrer dels Fusters, Carrer dels Fusters, Carrer de la Bifurcació i N150 entre carrer dels Fusters i Carrer de la Bifurcació m Punts singulars Carrer de la circumval lació: a causa de el pendent, es proposa carril bici segregat. Carrer dels Fusters: es proposa fer un carril bici segregat en tot el seu tram, a causa de Nus N150-C17: es proposa creuar per la calçada, amb la semaforització existent seria suficient per fer-ho de forma segura. Pendent Condicions Prioritat Baix - mitjà s a Can Cuiàs des de Can Sant Joan no és òptima. Per aconseguir-ho caldria fer una reforma integral, Baixa 121

136 Fase Agents implicats Pressupost Manteniment Ajuntament de Montcada i Reixac 122

137 Montcada i Reixac EIX 20. Soterrament R2 Descripció Longitud de fer un carril bici segregat m Punts singulars Totes aquelles cruïlles que hi haurà amb els altres eixos Pendent Baix Condicions Prioritat No hi ha dades. Depèn del projecte extern. Pendent de Projecte de Soterrament Fase Agents implicats Ajuntament de Montcada i Reixac Pressupost - 123

138 EIX 21. Marge Oest del Riu Besòs Descripció Longitud de Marge oest del riu Besòs, des del sud fins a al riu Ripoll. Aquesta via va seguint el marge del riu fent la corba fins al pont de les vies de tren, que quedarà desafectat amb el soterrament de les vies de la R m Punts singulars Caldrà fer rampes per accedir del marge als ponts pertinents i per poder. Pendent Condicions Prioritat Nul -lo transitable per a vianants i bicicletes. Mitjana Fase Agents implicats Ajuntament de Montcada Pressupost - 124

139 Montcada i Reixac EIX 22. Marge Est del riu Besòs Descripció Longitud de Marge Est del riu Besòs m Punts singulars s als ponts, aquelles que no existeixin avui dia, en ambdós sentits de la circulació. Pendent Condicions Prioritat Nul Eix emblemàtic per a ús de lleure i connexió entre els diversos municipis de Mitjana Fase Agents implicats Pressupost - 125

140 EIX 23. Marge Nord del riu Ripoll Descripció Longitud de Marge Nord del riu Ripoll m Punts singulars Tram del Riu Ripoll des de Carrer de la Química fins al pont de Ferro de les vies de tren de la R2: es proposa que vagi a nivell de la llera del riu, per tal de poder salvar els obstacles tant viaris com ferroviaris. rampa Pendent Nul 126

141 Montcada i Reixac Condicions Eix emblemàtic per a ús de lleure i connexió entre els diversos municipis de La connexió urbana està, però, resolta amb la resta de la xarxa. Prioritat Mitjana Fase Agents implicats Ajuntament de Montcada i Reixac, ADIF Pressupost - 127

142 8. PROPOSTA DE LA XARXA Cada desplaçament en Aquests centres atractors de la mobilitat en bicicleta es localitzen vinculats a: El transport públic Centre de treball o de formació Altres centres: equipaments, comerç, oci... Figura 39. desplaçaments en bicicleta entre ells. Font: elaboració pròpia. 128

143 Montcada i Reixac 8.1. De mitjana duració Especificacions tècniques El tipus de suport més adient per a aparcabicicletes en la via pública és el suport de tipus U-Invertida o Universal. El suport està constituït per una peça metàl lica agafada al terra, ja sigui cargolada o inserta al ferm que permet lligar dues bicicletes, una de cada costat. D'aquesta manera, la bicicleta es recolza en la seva totalitat contra el suport. Aquest model, que es mostra en la foto, és el més senzill, encara que existeixen moltes variants de disseny que compleixen amb els mateixos objectius de seguretat: que permetin lligar les dues rodes i el quadre. Foto 25. Aparcament en U-Invertida. Font: elaboració pròpia. ides mínimes que recomanem: 129

144 Figura 40. -invertida o Universals. Font: Elaboració pròpia a partir de diversos manuals. Figura 41. paral lel. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. 130

145 Montcada i Reixac Figura 42. de 45º. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. Figura 43. ia, utilitzats només per una banda. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. 131

146 Figura 44. utilitzats per les dues bandes. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. usuaris els utilitzin correctament, és a dir, que lliguin correctament el seu vehicle. La figura següent mostra la manera correcta de lligar la bicicleta a l'u-invertida. Òptima Parcial Parcial Parcial Figura 45. Exemples de com lligar la bicicleta correctament al suport de tipus U-Invertida. Font: Design Against Crime. 132

147 Montcada i Reixac Sovint, encara que el suport ofereixi les condicions de seguretat desitjades, l'usuari desconeix com lligar-hi la bicicleta. Es pot minimitzar aquest problema a través de la informació als usuaris sobre com lligar correctament la bicicleta, per exemple, col locant una placa complementària en el mateix senyal d'aparcament o adhesius informatius en el suport. Figura 46. Placa complementària informativa de com lligar la bicicleta. Font: Modular BPS Senyalització Segons la normativa sectorial vigent, la senyalització adequada seria, segons el Reglamento General de Circulación: Estacionamiento S-17 Indica un emplazamiento donde está autorizado el estacionamiento de vehículos. Una inscripción o un símbolo, que representa ciertas clases de vehículos, indica que el estacionamiento está reservado a esas clases. Una inscripción con indicaciones de tiempo limita la duración del estacionamiento señalado. de la bicicleta, com la que mostren aquestes imatges de Barcelona: 133

148 Foto 26. Aparcament de bicicletes degudament senyalitzat a Barcelona. Font: elaboració pròpia Millora dels aparcaments existents actuals. Aquestes millores es podrien resumir en les següents: Col locació de senyals Manteniment periòdic: retirada i reparació dels suports, retirada de bicicletes abandonades. Canvis de tipologia quan aquesta no ofereixi prou seguretat, com per exemple, Fins i tot, es pot valorar treure aquells aparcaments que siguin poc viables per criteris A següents: 134

149 Montcada i Reixac Als polígons industrials, més que posar moltes barres al carrer, ja que es tracta de zones amb poca freqüentació en la franja nocturna, cada empresa hauria de tenir un espai reservat dins del recinte per a poder-hi aparcar bicicletes de forma segura. La planificació dels aparcaments es farà tenint en compte els punts atractors de amb la gent que va de visita o esporàdics, que necessitaran tenir un aparcament accessible i a la vista. Per aquest motiu, generalment es tendirà cap a una xarxa més o menys homogènia, sempre que estiguem en zona urbana compacta. punts de demanda com es va fer durant el treball de camp (veure apartat de diagnosi). Molt sovint, aquesta demanda també ens arribarà dels col lectius interessats, com ara associacions, escoles i instituts, centres de treball, comerciants, etc De llarga duració Els aparcaments de llarga duració ofereixen més seguretat que els que es troben a la via pública, sense proteccions a banda de les que ofereixen el seu propi disseny i les que empri el propietari de la bicicleta. que el vehicle pugui estar protegit davant les inclemències del temps Proposta de L gàbies, guardabicicletes o consignes. Recintes col lectius per a aparcament de bicicletes. 135

150 Foto 27. de Barcelona Drassanes. Font: elaboració pròpia. Foto

151 Montcada i Reixac Foto 29. Espai per a bicicletes a aparcament subterrani, Parking Vilar. Font: elaboració pròpia. Figura 47. Esquema del Biceberg. Font: Biceberg 137

152 Foto 30. Biceberg a Barcelona. Font: Biceberg. Foto 31. Aparcaments tipus gàbia a Vitòria. Font: elaboració pròpia. Consignes. 138

153 Montcada i Reixac Foto 32. Consignes individuals del proveïdor alemany Stöhr. Font: Stöhr GmbH. intel ligent es recomanen en punts on els usuaris han de deixar aparcada la seva bicicleta durant un temps llarg i és necessari un nivell de seguretat superior al que ofereixen els aparcaments en la via pública. ent són aquells que formen bicicleta. r al cas que ens ocupa, és: 1. Intercanviadors de transports col lectius (estacions de ferrocarril, metro o autobús) que són punts de gran atracció de mobilitat. 2. Centres de formació o treball on, a causa de que la bicicleta ha de romandre segur o bé, aquests aparcaments tancats. 139

154 3. però cal un grau alt de seguretat. 4. Aparcament en origen (residencial), els aparcaments tancats podrien suplir la privats. A Montcada, en cas que es volguessin instal lar aparcaments tancats, es proposa el tipus consigna i, en quant a ubicacions, començar per les estacions de Rodalies de: Montcada i Reixac Montcada i Reixac-Manresa la via pública per tal avaluar la seva demanda. 140

155 Montcada i Reixac 9. PROPOSTA DE BICICLETA PÚBLICA 9.1. Concepte general Els sistemes de bicicletes públiques són sistemes de lloguer o préstec gratuït de pública. Es diferencien dels serveis tradicionals de lloguer de bicicletes, més orientats cap al lleure o el turisme, pel fet de prestar un servei de mobilitat pràctica, ràpida i Es poden utilitzar en trajectes monomodals entre dos punts o com a extensió d'un viatge intermodal, principalment amb el transport públic ferroviari. A causa d'aquestes característiques, els sistemes de bicicletes públiques es poden considerar un sistema més de transport públic, amb la particularitat que brinda una oferta molt flexible per als trajectes interns del municipi. Els sistemes de bicicletes públiques poden presentar-se en formats molt diversos: des de sistemes senzills mitjançant personal d'atenció al públic, fins a sistemes totalment automatitzats amb targetes intel ligents o telefonia mòbil. La gestió d'aquests sistemes ha anat evolucionant des del sistema "lliure" de Copenhaguen de l'any 1998 per ser més eficaços contra el robatori i la inseguretat, per això actualment gairebé tots requereixen el registre de la identitat dels seus usuaris. També s'han anat adaptant a les necessitats de mobilitat dels usuaris, que acostumen a ser, al seu torn, usuaris de transport públic. Tot això està desembocant en la integració de tots els serveis de transport (bicicletes públiques, transport públic, etc.) en targetes intel ligents identificatives, recarregables i vinculades a les dades de l'usuari Característiques aclarir dues preguntes molt importants, que senten les b sistemes: 141

156 Què no són les bicicletes públiques? No són un projecte més de promoció de bicis. Encara que sembli una moda o una Els projectes actualment) corren el risc de perdre dues coses de vista: - Que calen mesures complementàries prèvi bicicletes públiques. Principalment infraestructures i altres mesures que permetin la circulació de les bicicletes a la ciutat amb plena seguretat i generant una xarxa que abasteixi tot el territori. - Que cal preveure no només la inversió del primer any, que sol ser la part -lo des de les seves arques o cercant fonts de finançament). Per tal que siguin reeixits, els project són: Què són les bicicletes públiques? Un projecte de bicicletes públiques cal enfocar-lo com: - Un sistema de transport públic principalment quotidià. Per tant, cal que tingui., en definitiva els serveis que té qualsevol altre mitjà de transport a disposició dels ciutadans. - i carrils-bici, manteniment dels mateixos, implantació de zones de pacificació del trànsit, etc. És important que el projecte tingui un finançament previst per als aspectes infraestructurals comentats. - Un projecte que contribuirà a la millora de la salut pública, un tema que precisa e qui fa servir la bicicleta i fa un exercici moderat freqüent amb beneficis directes per 142

157 Montcada i Reixac contaminants atmosfèrics en un entorn cada cop més danyat com són els centres urbans. - Un projecte de desenvolupament del comerç i la vida social local, permetent desplaçaments en les zones més congestionades i transitades, que constitueixen els centres més actius de la ciutat. - Un projecte contra el canvi climàtic que pot ajudar a definir a una ciutat que té Beneficis específics de les bicicletes públiques té aquests beneficis, que en el cas de les bicicletes públiques depenen del canvi modal dels seus usuaris, és a dir, de quin mitjà de transport han abandonat en favor de la bicicleta. Aquest matís és important, ja que només els que hagin abandonat mitjans 2 del sistema de bicicletes públiques, tot i que no només en aquests termes és beneficiós el sistema, com veurem a continuació: Permet disposar d'una nova opció de transport urbà ràpid, flexible i pràctic. S'adequa a les necessitats de molts usuaris i satisfà una àmplia tipologia de desplaçaments. En ciutats amb poca cultura de la bicicleta pot convertir-se en un catalitzador per a fer que l'ús de la bicicleta sigui acceptat com un mitjà de transport habitual. És una mesura eficaç per a promocionar l'ús de la bicicleta en la ciutat com un mitjà de transport quotidià, sempre que s'apliquin mesures complementàries que contribueixin a la seguretat i comoditat del ciclista. Afavoreix la intermodalitat mitjançant la integració de sistemes de bicicletes públiques en el sistema de transport públic. Aquesta intermodalitat s'optimitza amb l quarta generació de sistemes de bicicletes públiques): transport públic, aparcament, bicicletes públiques, taxi, etc. 143

158 nt de turisme caben unes 4-6 bicicletes públiques. La seguretat de circulació s'incrementa per a tots els ciclistes gràcies a l'augment del nombre d'usuaris (efecte massa crítica) en la calçada. Enforteix la identitat local, ja que els sistemes de bicicletes públiques poden convertir-se en una part del paisatge urbà molt ben acceptat i ofereixen una imatge i un atractiu particular distintiu de la ciutat. Crea oportunitats d'ocupació. Alguns sistemes han prioritzat la responsabilitat social contractant empreses d'inserció laboral que es poden ocupar del manteniment (cas de Terrassa) la qual cosa, no hi ha un horitzó per portar-lo a terme. ubicacions de les estacions de bicicleta. Aquest plànol és fruit de diverses reunions de 144

159 Montcada i Reixac Figura 48. Plànol de proposta de les estacions del servei de bicicleta pública previst per a bàsica). Font: EMT. 145

160 10. PROPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ Ordenança L'ordenança de circulació d'un municipi ha d'adoptar els nous principis de mobilitat que necessiten les zones urbanes actuals i que prioritzen els transports no motoritzats. El canvi de model no només serà beneficiós per a la mobilitat, la seguretat vial i l'ús de l'espai urbà sinó també per a la salut i el medi ambient, ajudant a assolir una millor qualitat de vida urbana. Per a fer possible aquest canvi de model caldrà adaptar els comportaments de tots els usuaris de la via pública. Les ordenances han d'oferir les regulacions perquè aquesta adaptació sigui respectuosa i segura Síntesi de conceptes bàsics Amb la finalitat que les ordenances siguin una eina útil i pedagògica per al ciclista és necessari que aquestes contemplin els seus drets i deures. És per això que en aquest apartat es repassaran tots els conceptes que creiem que ha de contenir la normativa. La majoria d'ells estan basats en el sentit comú que, en aquest cas es considera com el respecte entre els diferents usuaris de la via pública, és a dir, el civisme o la disciplina viària. És necessari recolzar-se en aquests conceptes de convivència per a evitar conflictes que puguin perjudicar la imatge d'alguns usuaris de la via, fet especialment negatiu quan es tracta dels usuaris que més poden beneficiar a la mobilitat i la qualitat de vida de la ciutat, com passa amb la bicicleta Potencial sinèrgic de la bicicleta La implantació de mesures en favor de la bicicleta gairebé sempre repercuteix favorablement sobre el benestar dels altres usuaris, ja que l'ús de la bicicleta contribueix a la millora del medi ambient, de la salut, etc. Per tant, cal prioritzar-la sobre els mitjans que no contribueixen favorablement, com són els motoritzats que, per contra, contaminen i generen problemes per a les altres opcions de mobilitat. 146

161 Montcada i Reixac La bicicleta com a vehicle La bicicleta es considera un vehicle i per tant, anar en bicicleta constitueix un mode de transport. D'aquesta manera, els altres vehicles l'han de tractar com a igual en rang, cedint-li el pas quan li toca, deixant-li l'espai que li calgui per a circular, etc. Amb la particularitat que és més vulnerable, per la qual cosa, cal procurar-li les màximes condicions de seguretat. D'altra banda, aquest estatus de vehicle i mode de transport clama per una integració de la bicicleta en l'equació de la mobilitat urbana, en tots els seus nivells (administració, gestió, planificació, finançament, etc.). La normativa local haurà de fer front a un problema de concepte amb la normativa estatal, ja que l'estatal parla de vehicles sense especificar, quan en realitat s'està referint gairebé sempre a vehicles motoritzats La prioritat del vianant Per norma general, cal evitar utilitzar l'espai dels vianants i usar el dels vehicles motoritzats sempre que es pugui, ja que cal prioritzar aquells front a aquests. Aquesta idea resumeix el canvi de paradigma que està vivint la gestió de la mobilitat i del que la bicicleta forma part. La prioritat de la mobilitat en la ciutats és que sigui el més sostenible i saludable possible, perquè les ciutats estan sofrint danys severs quant a contaminació, soroll, consum d'espai per part dels vehicles motoritzats, etc. Per altra banda, quan es circuli pel seu espai, el vianant haurà de tenir sempre la prioritat, a més de comportar-se cívicament, tal com haurien de fer tots els altres usuaris. El civisme no només és una qüestió de cotxes o de bicis, és necessari que tots els usuaris siguin cívics i, si cal, es pot reforçar amb campanyes de pedagogia viària dirigides a tots els usuaris La moderació del trànsit Està demostrat que en condicions de moderació de la velocitat, la bicicleta pot compartir la calçada amb els vehicles motoritzats. Per tant, les vies moderades seran pedalables d'entrada, sempre que no hi hagin altres obstacles per a l'ús de la bicicleta. La moderació del trànsit és, doncs, la mesura prioritària per a pedalabilitzar un territori. És necessari vigilar que les pròpies mesures físiques de moderació del trànsit (ressalts, passos de vianants elevats, etc.) no siguin obstacles o molèsties per a la 147

162 circulació ciclista. Així, cal adaptar aquestes mesures al pas de les bicicletes, així com també la direcció dels embornals, etc Coherència amb loferta de mobilitat Cal que hi hagi prou serveis per a la bicicleta per a poder implantar una regulació de forma coherent. És a dir, no es pot limitar l'aparcament als elements no reglamentaris si no hi ha suficient oferta d'aparcaments reglamentaris, per exemple. Així, caldrà una planificació i execució mínima abans de poder regular. És per això que no establir massa limitacions. Les limitacions són una regulació en negatiu, mitjançant è no hi ha altres possibilitats. És preferible regular en positiu sempre que es pugui, mitjançant fórmules de permissivitat Sancions proporcionals a la perillositat del vehicle Les sancions han de ser proporcionals al dany que pot causar el vehicle sobre els altres usuaris, en general. Així, una bicicleta no serà penalitzada amb la mateixa contundència que un cotxe perquè el seu potencial de risc és molt menor. A més, l'import no pot ser tan excessiu que superi el preu del propi vehicle, que és molt més baixo que el d'altres vehicles. El mateix ocorre amb el cost de recollida d'una bicicleta retirada al dipòsit Es t ordenança que des de la seva nomenclatura ja subratlla que es fa Ordenança de circulació de vianants i vehicles Es va publicar al BOP el 22 de maig de 2002 i té una modificació aprovada del 26 de gener de Pel que fa a la bicicleta, hi ha articles dedicats a la bicicleta en diversos dels capítols de la norma. També es fa esment a la bicicleta en els capítols dedicats a zones de trànsit moderat, illes de vianants (on es permet la circulació de bicicletes) i les de prioritat invertida. positius com negatius: 148

163 Montcada i Reixac Es prohibeix arrossegar remolc o similar (Art.11). Aquest és un punt que la normativa estatal de vehicles deixa en mans dels municipis i que, en aquest -se servir per transportar càrrega de forma sostenible i nens de forma més segura que en cadireta, per tant, és un punt millorable. La circulació de bicicletes es re o Diu que les bicicletes podran circular per voreres, andanes i passeigs (el que en el Decreto de Circulación correspon a zones de vianants) només si hi ha carril reservat. Per resta de voreres, andanes i passeigs on no hi hagi carril bici, està ha la possibilitat de circular-enent que no hi hagi aglomeració). o Diu que les bicicletes circularan el més a prop de la vorera possible: no se sap si vol dir en el carril més proper a la vorera o a la part del carril més propera a la vorera. En aquest darrer cas, es considera que aquesta circulació pot no ser segura quant a que pot haver-hi obertura de portes dels cotxes aparcats o, aquesta col locació, el motoritzats. o met la circulació en ia. Podria ser que es referís a illes de vianants, com mencionarà més endavant, on sí que està permès la circulació de bicicletes, sempre donant preferència de pas als vianants i circulant a la seva velocitat. Quant a circu, aquesta és tan baixa que es permet la circulació de bicicletes en determinats tipus de zones de vianants és més aconsellable moderar la velocitat per tal de fer-la compatible amb la dels vianants. óna a entendre que la s -se 149

164 en aquests suports i en altres, com per exemple, el mobiliari urbà en el que es permet o no es permet lligar la bicicleta. Es permet la circulació, parada i e lles de estringida la circulació de vehicles motoritzats. óna prioritat a les bicicletes per sobre de la resta de vehicles i per sota dels vianants en les zones de prioritat invertida o zones de vianants. bicicleta, cosa que es proposa en aquest pla, per tal de donar-li més visibilitat davant els altres usuaris. Tot i que no hi ha cap punt crític per a la circulació de bicicletes, sí que hi ha punts millorables i també es podria ampliar la informació quant a la regulació de la circulació de bicicleta Previsió Amb els conceptes bàsics que es recullen en el primer subapartat, caldria modificar i -lo. Pel moment, no es preveu cap modi aquests canvis. tant amb la proposta de modificacions de la legislació sectorial com amb la redacció informació al respecte que es pugui incorporar a les futures modificacions de cipal Assegurança És con mínim dels danys que pugui causar i desitjablement també dels que pugui patir. Les assegurances de responsabilitat civil es poden aconseguir fàcilment. Moltes assegurances de la llar cobreixen aquestes casuístiques per a la bicicleta i moltes associacions i federacions ofereixen una assegurança amb la seva quota anual. 150

165 Montcada i Reixac Assegurances més completes són més difícils de trobar, ja que encara no és un producte popular com perquè les assegurances puguin oferir-ho. Recentment, una asseguradora ha presentat la primera assegurança global de la bicicleta, però encara identi itat civil Registre aconsegueix trencar el cercle del robatori actuant en cadascun dels seus esglaons: CERCLE DEL ROBATORI DE LA BICICLETA I REGISTRE Dificultar venda Dissuadir compra ADQUISICIÓ IL LEGAL / LEGAL (SEGONA MÀ) Regularitzar compra/venda Dissuadir robatori Prevenció ROBATORI UTILITZACIÓ Facilitar recuperació MANTENIMENT Facilitar recuperació Figura 49. Efecte del registre en cadascun dels esglaons del cercle del robatori. Font: elaboració pròpia. retornar-les als seus propietaris després de la seva recuperació. sics com ara el comercialitzat per Bicitronic: 151

166 Foto Participació ciutadana Les formes de la participació ciutadana són moltes i molt diverses. En els municipis catalans, la participació r associar als processos participatius mediambientals, com les Agendes 21 locals i els pogut fer participació en el La redacció de documents de planificació es pot veure molt beneficiada per la dels actors que hi participin i que experimenten la realitat del municipi en el seu dia a dia. La comuni l per a fonamentar aquesta participació. En el cas de Montcada, ja hi ha hagut contacte entre alguns actors implicats en el tema de la bicicleta (associacions i particulars actius), que poden ser convidats a aportar el seu coneixement i opinió durant la fase de redacció del pla. interna ha e de la redacció del pla. En aquest òrgan es tracten etc.) i la resta de propostes en redacció. Més endavant, quan les propostes hagin passat per aquest òrgan de participació intern, es generarà un document en fase més avançada que podrà presentar-se a un òrgan de participació obert a tota la ciutadania. En aquest fòrum, tot i que hi puguin haver aportacions, es podrà justificar mil -les a la 152

167 Montcada i Reixac recorregut un procés de decisió de les opcions més adients amb els actors més implicats, convocats en la participació interna Parc municipal de bicicletes Les polítiques de promoció de la bicicleta han de ser coherents i integrals, una a que funcionaris fàcilment identificables i estarien localitzades a aparcaments situats a prop o en el. Foto 34. Càrrecs electes de Montcada amb dues de les 4 bicicletes elèctriques de la flota municipal (2007). Font: Ajuntament de Montcada. Es proposa ampliar aquesta flota també amb bicicletes de tracció mecànica. També és recomanable q per als usuaris, de forma que tinguin informació de com circular, aparcar i de les reparacions bàsiques Policia local en bicicleta La policia local en bicicleta pot ocupar-se de tasques com ara el control del trànsit a les 153

168 relacionades amb els carrils bici (parada o estacionament sobre el carril, per exemple). ge de treballar a peu de carrer i de reconèixer el terreny des de més a per a trajectes curts i permet llibertat de moviments quan el trànsit està col lapsat. És important que aquest col lectiu recolzi la implantació de la bicicleta com a mitjà de robatoris, dades sobre accidents amb bicicletes, etc. Són diversos els Ajuntaments i Districtes de Barcelona que han dotat de bicicletes a una parella de la policia local, com es pot veure en aquesta foto: Foto 35. Policia Local en bicicleta a Castelldefels. Font: Policia Local de Castelldefels La Diputació de Barcelona té un programa de cessió de bicicletes a les Policies Locals per a la 154

169 Montcada i Reixac Informació Per tal que els ciclistes en puguin fer ús, cal que coneguin els serveis dels que, és Publicacions -guia de la ciutat amb els itineraris recomanats, consells pràctics, promoció de la bicicleta. Amb la informació recopilada en aquest pla i a mida que es vagin implementant les que caldrà divulgar per tal que les coneguin tant els ciclistes actuals com els potencials. A Montcada es va fer un plànol de mobilitat sostenible al 2007 que incloïa els itineraris informació. 155

170 Figura 50. Plànol-Guia de la Mobilitat 2007 de Montcada. Font: Fundació Mobilitat Sostenible. 156

171 Montcada i Reixac Figura 51. Plànol-guia de la bicicleta de Terrassa. Font: Ajuntament de Terrassa. 157

172 Web Figura 52. ntament de Montcada i Reixac. Font: Aquesta pàgina, com es pot observar, només conté informació públic de la ciutat. 158

173 Montcada i Reixac el servidor de Fundació Mobilitat Sostenible: Figura Figura 54. Apartat de bicicleta a -te sosteniblement a Montcada i 159

174 Les propostes relatives a la informació per internet de la mobilitat en bicicleta al municipi són: Enllaçar la pàgina de Fundació Mobilitat Sostenible des del web de Transports Incloure informació sobre el procés de participació del Pla Estratègic de la Bicicleta al web de Fundació Mobilitat, com es va fer per exemple a Sant Just Desvern: Figura 55. Apartat per al procés participatiu sobre la bicicleta a Sant Just Desvern. Font: Penjar els documents relacionats amb el Pla Estratègic de la Bicicleta. 160

175 Montcada i Reixac Subscripcions La mobilitat en bicicleta és objecte de gestió i estudi per part de diverses administracions i entitats significar una oportunitat per crear xarxa amb altres municipis que també estiguin gestionant la mobilitat en bicicleta. A la vegada, proporciona al municipi arguments per seva mobilitat Red de Ciudades por la Bicicleta La Red de Ciudades por la Bicicleta es va constituir a Sevilla, al març de 2009, durant la celebració de la II Jornada de la Bicicleta Pública. municipis i administracions que estiguin integrant la bicicleta en la seva oferta de mobilitat. Una de les primeres tasques de la xarxa ha estat la difusió del Baròmetre de la tècniques sobre els temes de registre i assegurances. La Red té uns estatuts i cal abonar una quota bianual per formar-ne part. Montcada és present a aquesta xarxa com a soci fundador Per a més informació, veure: Carta de Brussel les En el marc de la darrera edició del congrés Velo-City, la de Brussel les 2009, es va presentar al Parlament Europeu la Carta de Brussel les, que va ser signada per diverses administracions. 161

176 Figura 56. Carta de Brussel les. Font: 162

177 Montcada i Reixac Aquesta carta compromet els signants a: b) Disminuir en un 50% el nombre de ciclistes que corren el risc de tenir un accident e) Contribuir a un turisme més sostenible amb la inversió en mesures per millorar i augmentar el turisme en bicicleta. bicicletes, indústries de la bicicleta i altres agents relacionats com la policia, consultories i centres de coneixement especialitzats. La signatur bicicleta i que ocupi un lloc preeminent en les agendes municipals de mobilitat i medi ambient. 163

178 11. PROPOSTES DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ Educació viària asos, la primera aproximació a la circulació en Foto 36. Educació viària impartida per la Policia Local a les escoles de Montcada. Font: Ajuntament de Montcada. escoles de Montcada: el Viver, Reixac, Font Freda, La Salle, Mitja Costa, Elvira Cuyàs i Turó. El projecte comptava amb una flota de bicicletes, entre elles algunes adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. A mb la subvenció del Consell Comarcal i el recolzament de la Policia Local de Montcada i Reixac, en col laboració amb la regidoria de Salut Pública i Consum i la d'educació. Es proposa repetir aquest projecte anualment. Com fan altres municipis, es podria habilitar puntualment o permanentment un circuit bicicleta. 164

179 Montcada i Reixac Foto 37. Circuit de bicicleta de Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà. Gràcies a aquesta iniciació, es podrà facilitar que es facin camins escolars en bicicleta, utilitzar la bicicleta en desplaçaments i activitats escolars, etc Biciescola persones adultes a partir del descobriment de la bicicleta i les seves possibilitats com a mitjà de transport i lleure. La bicicleta permet fer una activitat física suau que fa que pugui ser practicada a qualsevol edat, especialment a edats madures. És una activitat també ajuda a potenciar les relacions socials i la cultura de la bicicleta. Es poden dur a terme diversos cursos, cadascun amb diferents objectius anys fent-los. Amb una metodologia pròpia i qualsevol edat pedalin. 165

180 Foto 38. Cursos de circulació: dirigits a persones que saben anar amb bicicleta, però que volen circular per ciutat de forma fàcil i segura. Està dedicat a desenvolupar les habilitats, el control del vehicle, informar sobre la normativa i la actitud ciclista. Aquests cursos es poden complementar amb altres activitats com ara classes monogràfiques, tallers de mecànica, sortides amb bicicleta, xerrades sobre a tenir ciclistes millor informats i formats sobre la bicicleta urbana i de lleure Camins escolars Els camins escolars tenen com a objectiu optimitzar la mobilitat a les escoles en problemàtics a causa de costuma a fer. El camí escolar potencia que els alumnes puguin arribar a peu o en bicicleta formant grups organitzats i guiats. 166

181 Montcada i Reixac Figura 57. El cercle viciós- stiques del viari (en quant a pacificació i dissenyar- origen. s usuaris del camí, com els pares, el personal docent, el propietaris de negocis ubicats al llarg de la via, etc. Així, a més dels estudis Montcada, amb el projecte de la Ronda de les Escoles Bici. En països com Itàlia, els camins escolars en bici o BiciBus estan àmpliament implementats en moltes ciutats. 167

182 Foto 39. Parada Bici-Bus a Reggio Emilia, Itàlia. Font: Comune di Reggio Emilia. que els acredita com capacitats per circular en bicicleta: Foto 40. Carnet ciclista per a escolars a Regio Emilia.Font: Comune Reggio Emilia. escolars com aquesta. A Espanya, 168

183 Montcada i Reixac Foto 41. Bicibus del Col legi Rufino Blanco, en el barri de Chamberí, Madrid. Font: Pedalibre. Els camins escolars també estan lligats a projectes de moderació del trànsit i mesures que incrementin En bicicleta a la feina les empreses, per exemple, que proporcionin un pla de mobilitat als seus treballadors - treballadors que van amb bicicleta (bonificació per quilòmetre recorregut amb bici, facilitats per comprar una bicicleta, dutxes i vestuaris, begudes gratuïtes, tómboles amb premis especials per als ciclistes, etc.). e la bicicleta per part de les empreses, ja (els ordres de magnitud són euros per una plaça en un aparcament no subterrani i euros en un aparcament subterrani). Llogar a altres persones 169

184 estat psicològic dels ciclistes) també representa un guany important Compres en bicicleta La contribució que realitzen els clients que arriben en transport públic, en bicicleta i a peu està generalment molt subestimada pels comerciants, que són els primers que vianants) a les vies. ciclista amb un obsequi o amb la participació en un sorteig. Una pràctica molt comuna en altres països, però incipient en el nostre és que els comerciants instal lin aparcaments per a bicicletes davant de la seva botiga. tiguers Cor Eixample premiava a qui anés a comprar 4 vegades en bicicleta amb vals de 10 euros de Figura 58. Campanya CorEixample. Font: Cor Eixample. 170

185 Montcada i Reixac la bicicleta. Es pot considerar que aquesta iniciativa encaixaria amb aquest objectiu SMSS La SMSS és un esdeveniment anual a què municipis. S'emmarca dins la iniciativa europea de la "European mobility week" i es va començar a fer el 1999, amb la celebració del Dia sense cotxes. Durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS) es porten a terme diverses activitats relacionades amb la bicicleta. La més popular és la típica pedalada Foto 42. Pedalada Contra el Canvi Climàtic a Montcada (2009). Font: Ajuntament de Montcada i Reixac. de promoció de la bicicleta, a banda de les ja esmentades (cursets de bicicleta, activitats lúdiques com la pedalada o la gimcana): Tallers de reparació de bicicletes: oferir la possibilitat de fer una revisió bàsica de les bicicletes amb la col laboració dels comerços locals, per tal Esmorzar en bicicleta: un dels dies de la SMSS es pot oferir un petit esmorzar (aliments, obsequis i informació) als ciclistes, en diversos punts de la ciutat. 171

186 Foto 43. t Cursa de transports: es realitza el mateix itinerari amb diversos modes de resultats. Generalment, els modes més ràpids són la moto i després la bicicleta. Si es tenen en compte també paràmetres ambientals, la bicicleta sol Foto 44. de la Setmana de Mobilitat. 172

187 Montcada i Reixac Es poden trobar més activit Setmana de la Mobilitat que es troba al web de la Generalitat: Lleure en bicicleta -se en ciclistes urbans, és a dir, passar a utilitzar la bicicleta per als seus desplaçaments quotidians. La bans sinó també ajuda a donar a conèixer als usuaris la xarxa pedalable de la seva ciutat, tant la que està en zona urbana com la que es troba en zones verdes. Rutes esp Foto 45. Totem i sender pedalable del Ripoll. Font: elaboració pròpia. 173

188 -92 passa per Montcada en la seva etapa Itineraris i rutes guiades de turisme urbà, de temàtica concreta, per exemple històrica, arquitectònica, cultural, etc. n Bici recull com a itinerari ciclista. Figura