EL VERB. Forma i aspectes generals: El present d indicatiu i de subjuntiu. La flexió verbal La conjugació verbal Paradigma dels verbs regulars
|
|
- María Concepción Hidalgo Silva
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 EL VERB Forma i aspectes generals: La flexió verbal La conjugació verbal Paradigma dels verbs regulars El present d indicatiu i de subjuntiu
2 Forma i aspectes generals: la flexió verbal Indicatiu Acció real i segura. El rescat no millorarà la situació de crisi Frases afirmatives, negatives, interrogatives. Mode Subjuntiu Probabilitat, desig, dubte, hipòtesi o actitud subjectiva. També prohibicions. Tant de bo jutjaren els responsables de la crisi Imperatiu Ordres i instruccions Salveu les persones, no els bancs! P. i N. Aspecte 1a, 2a, 3a Singular (excepte l imperatiu, que no té 1a) Treballe, treballes, treballa 1a, 2a, 3a Plural Treballem, treballeu, treballen Perfectiu Acció acabada (passat simple o perifràstic+temps compostos) La reforma laboral no ha millorat el mercat de treball Imperfectiu Acció inacabada (temps simples) Abans teníem més drets socials Temps Present Passat Futur Pense, opines, analitza Va manifestar, haguera sabut Farem
3 Forma i aspectes generals: la conjugació La conjugació és el conjunt de totes les formes del verb. La coneixem separant el morfema d infinitiu: Conjugació 1a 2a 3a Morfema -ar -er -re -r -ir Exemples Ball-ar Parl-ar Tém-er Sab-er Bat-re Perd-re Di-r Du-r Fe-r PURA Sent-ir Dormir INCOATIVA Pat-ir Serv-ir
4 Forma i aspectes generals: la conjugació Els dos models de la 3a conjugació PURS INCOATIUS Model: dormir jo tu Lex.+ morf. dorm+ø nosaltres dorm+im dorm+s vosaltres dorm+iu ella/ell dorm+ø elles/ells dorm+en Altres: bullir/bollir, collir, consentir, cosir, cruixir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, punyir, obrir, omplir, retrunyir, sentir, sortir, tossir... i els derivats EXCEPCIÓ: assentir i dissentir (incoatius) Lex. + increment + morf. Model: servir [-isc-/-isqu-, -(e)ix-: 1ª, 2ª, 3ª i 6ª del pres. indi. i subj., i imperatiu] jo serv+isc nosaltres serv+im tu serv+eix+es vosaltres serv+iu ella/ell serv+eix elles/ells serv+eixen Altres: afegir, ajupir-se, assumir, consumir, oir, presumir, resumir, repercutir, vestir... Accepten ambdues conjugacions: afegir, brunzir, escopir, engolir, fregir, llegir, mentir, tenyir, renyir, vestir... Particularitats: els verbs acudir i lluir canvien de significat segons el model seguit: Acudir (pur) significa vindre una idea al cap. (incoatiu) significa anar o vindre a un lloc. Lluir (pur) significa emetre llum, ser lluminós. (incoatiu) significa tindre aspecte resplendent.
5 Forma i aspectes generals Paradigmes dels verbs regulars
6 El present d indicatiu: usos Usos del present d'indicatiu: Temps de present Estem a classe Conceptes intemporals Tres i tres fan sis Fenòmens habituals Cada dia va a la universitat Fets històrics El vot femení s instaura a Espanya el 1931 Futur immediat previst Aquest cap de setmana anem a Barcelona
7 El present d indicatiu: morfemes Morfemes del present de les 3 conjugacions:
8 El present d indicatiu: particularitats Morfema 1ª sing. e(majoritari)/ -o: cante / canto Canvis ortigràfics en els verbs acabats en car, -çar, -guar, -quar, -jar i tjar: començar-comences Alternances vocàliques en síl laba tònica (o>u/e>i) en el lexema d alguns verbs 3ª conj.: tossir>tusses; vestir>visten Verbs 2ª i 3ª conj amb lexema acabat en x, -c, -s, -g fan 2a sing en es: merèix-er>mereixes Verbs acabats en iar, cal pronunciar la i tònica en 1ª, 2ª, 3ª sing. i 3ª plur.: estudie, canvies, fotocopia
9 El present d indicatiu: particularitats Els verbs poder i voler sols porten -u- en 1ª sing. present indi., totes les persones del pres subj., imperatiu: puc / vull, pugues/vulgues, puga/vulga... Velarització en la 2ª conj. (so velar sord /k/ o sonor /g/): Afegeixen -c en la 1a sg. pres. indi.: beure>bec; córrer>córrec; prendre>prenc Afegeixen -sc en la 1a sg. pres. indi.: viure>visc; merèixer>meresc;créixer>cresc També velaritzen el passat simple, pres. subj., imperfet de subj., imperatiu i participi: beguí-begues-beguérem-bega-begut meresquí-meresques-meresquérem-meresca-merescut
10 El present d indicatiu: verbs irregulars anar eixir obrir tindre/tenir cabre escriure omplir vindre/venir caure estar poder veure dir fer saber viure dur haver ser voler
11 El present del subjuntiu: usos Usos del present del subjuntiu: Té un caràcter d'irrealitat, expressa el desig o la probabilitat. Necessita d'un referent en indicatiu o condicional: M'agradaria que vinguera a classe Es pot emprar el futur en formes precedides de QUAN, que en castellà són en subjuntiu: Quan vindrà ho decidirem Oracions imperatives negatives o prohibitives: Torneu demà o no vingueu fins dilluns. Prohibicions de caràcter general (no useu l'infinitiu): No fumeu / Apagueu el mòbil Els verbs que velaritzen, ho fan també en pres. de subj.: Vindran, encara que no ho meresquen.
12 Present del subjuntiu: paradigma regular Cant-ar; Tém-er; Dorm-ir; Serv-ir
13 El present del subjuntiu: verbs irregulars -ldre Resoldre: resolga, resolgues, resolguem, resolgueu, resolguen Velar sonora -ndre -ure -er -éixer Atendre: atenga, atengues atenga, atenguem, atengueu, atenguen Cloure: cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen Córrer: córrega, córregues, córrega, correguem, corregueu, córreguen Velar sorda Palatalitzats Altres Créixer: cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen Viure: visca, visques, visca, visquem, visqueu, visquen Anar: vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen Oir: oja, oges, oja, ogem, ogeu, ogen (oïsca, oïsques, oïsca, oïm, oïu, oïsquen) Poder, ser, caure, dur, voler, estar, dir, obrir, fer, cabre, saber, haver...
1. Verbs irregulars de la tercera conjugació
Gramàtica 6. Verbs irregulars (tercera conjugació) Remarques sobre les irregularitats en les formes no personals (infinitiu, gerundi i participi de les tres conjugacions) 1. Verbs irregulars de la tercera
Más detallesVerbs irregulars 1. Activitat 1. Escriu el present d Indicatiu dels quatre verbs indicats: Trencar Caçar Liquar amagar
Verbs irregulars 1 Verbs irregulars: A. Principals irregularitats de la primera conjugació En la primera conjugació els verbs no presenten excessives irregularitats si es deixa de banda els verbs amb alteracions
Más detallesJEURE, TREURE, NÉIXER
Verbs irregulars Els verbs de la primera i de la tercera conjugació són tots regulars, com a molt podem trobar algunes alternances ortogràfiques (busca, busques, puja, puges, caça, caces). El verb anar
Más detalles1. Escriviu la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs següents: anar jo córrer jo. aparèixer jo fer jo.
EXERCICIS. VERBS IRREGULARS 1. Escriviu la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs següents: anar jo córrer jo aparèixer jo fer jo cabre jo morir jo conèixer jo viure jo 2. Completeu
Más detalles4. MORFOLOGIA VERBAL: Introducció.
4. MORFOLOGIA VERBAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 4. MORFOLOGIA VERBAL LLATINA El conjunt de formes que
Más detallesEl verb: temps i mode
Nom i cognoms: Data: PRÀCTICA El verb: temps i mode El verb informa del temps en què passen els fets o estats: passat o pretèrit: l acció o estat ja ha passat. present: l acció o estat del verb passa ara.
Más detallesValencià. Quadres resum de les conjugacions verbals. J. Giner
Valencià Quadres resum de les conjugacions verbals J. Giner Conjugacions Primera Lexema Segona Lexema Pura Lexema Incoativa Lexema cantar CANT batre BAT dormir DORM patir PAT Infinitiu Gerundi Participi
Más detallesForma i aspectes generals Alteracions Classificació dels verbs segons els complements
EL VERB Forma i aspectes generals: La flexió verbal La conjugació Paradigma dels verbs regulars Alteracions: Canvis ortogràfics (1a conj.) Velarització (2a conj.) Verbs incoatius i purs (3a conj.) Classificació
Más detallesEL VERB EL VERB. canto > cant - o (jo, ara) cantaran > cant - aran (ells, futur) cantàveu > cant - àveu (vosaltres, passat) TEMPS SIMPLES
EL VERB TEMPS SIMPLES EL VERB El VERB és una categoria gramatical variable que expressa l acció, el procés o l estat del subjecte de l oració i indica el moment (present passat o futur) en què es produeix.
Más detalles1a CONJUGACIÓ. 1) Completa les oracions següents amb el present d indicatiu o de subjuntiu dels verbs entre parèntesis:
1a CONJUGACIÓ 1) Completa les oracions següents amb el present d indicatiu o de subjuntiu dels verbs entre parèntesis: - Sempre es (BENEFICIAR-SE-ells) de la desgràcia dels altres - Que jo (ANAR) o deixe
Más detallesEl verb. CANT -o, -ava, -arem PERD -o, -ia, -rem DORM -o, -ia, -irem
El verb Un verb és regular quan manté l arrel en tots els temps: CANT -o, -ava, -arem PERD -o, -ia, -rem DORM -o, -ia, -irem En canvi, és irregular si té més d una arrel segons els temps. En aquest cas
Más detallesI TU, QUÈ FAS? QUEDEM? Temps i activitats quotidianes
I TU, QUÈ FAS? QUEDEM? Temps i activitats quotidianes Fitxes de gramàtica Català Llengua Estrangera Servei de Llengües - UAB QUAN? Expressions de temps Són les tres de la matinada. És la una del migdia.
Más detallesLES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)
LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades
Más detallesORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL
Les oracions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial i se subordinen, generalment, al nus de l oració principal. ESTRUCTURES 1. Adverbi o conjunció + ORACIÓ 2. Preposició + INFINITIU
Más detallesVOCAL NEUTRA A/E (Pilar)
VOCAL NEUTRA A/E (Pilar) Qualsevol a o e que no sigui tònica té el so de vocal neutre. - Els mots masculins s escriuen amb e: llibre, arbre... - Els mots femenins s escriuen amb a: cadira, lluna... - Els
Más detallesLECTURA I COMPRENSIÓ: Pla lector Sindbad el marí.
CONTINGUTS: LECTURA I COMPRENSIÓ: Pla lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: estructura del verb, el nombre, la persona, el temps i el mode. El verb: les conjugacions i formes. verbs regulars i irregulars.
Más detallesUNITAT 3. I TU, QUÈ FAS? QUEDEM? A. El temps. Dies, mesos, estacions... Quan comença/acaba? Quan és?
UNITAT 3. I TU, QUÈ FAS? QUEDEM? En aquesta unitat aprenem a descriure les nostres activitats i a quedar amb algú. A. El temps. Dies, mesos, estacions... Quan comença/acaba? Quan és? La Mercè... La rifa
Más detallesEll, ella, vostè. Ells, elles, vostès. se n van. Ells, elles, vostès. van. Servei Local de Català de Sant Andreu de la Barca Elemental 2 Unitat 4
ANAR ANAR-SE N Jo vaig Jo me n vaig Tu vas Tu te n vas Ell, ella, vostè va Ell, ella, vostè se n va Nosaltres anem Nosaltres ens n anem Vosaltres aneu Vosaltres us n aneu Ells, elles, vostès van Ells,
Más detallesUnitat 4 I TU, QUÈ FAS?
Unitat 4 I TU, QUÈ FAS? Fitxes de gramàtica Cesc, Marc, Rosa, Marcel, Montserrat i Eulàlia Servei de Llengües - UAB QUAN? Expressions de temps Cada quant vas al cine? Quantes vegades per setmana vas al
Más detallesPREPOSICIONS i CONJUNCIONS
Connectors PREPOSICIONS i CONJUNCIONS Connectors Connectors Preposicions: -A -Per / Per a -Fins a / Fins -Cap a / Cap -Canvi i caiguda de preposicions Conjuncions: -Com a / Com -Si no / Sinó -Perquè /
Más detallesPresent de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Passat simple Imperatiu: 3a persona del singular i plural i 1a del plural
EL VERB (II) 1. VERBS VELARS Un nombre considerable de verbs, sobretot de la segona conjugació, fan la primera persona del present d indicatiu acabada en c. Aquest fet ens indica que una sèrie de temps
Más detallesUnitat 3 DE SOL A SOL. En aquesta unitat...
Unitat 3 DE SOL A SOL En aquesta unitat... Parlarem de les coses que fem habitualment. Aprendrem a preguntar com és el dia a dia dels companys i a explicar què fem nosaltres. Demanarem i donarem l hora
Más detallesS + V + O V + S + O S + O + V
Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES : CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS,FRANCÈS PORTUGUÈS... XINÈS RUS WÒLOF FULA TAGAL
Más detallesESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.
ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB
Más detalles1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU
1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges
Más detallesLLENGUA CATALANA I LITERATURA. 2n de Batxillerat 1r trimestre
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n de Batxillerat 1r trimestre COMUNICACIÓ I LLENGUATGES El procés de comunicació / Les funcions del llenguatge -Emissor/emotiva -Receptor/conativa -Missatge/poètica -Referent/referencial
Más detallesLES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)
LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) 1.Les oracions subordinades substantives completives 2. Les oracions subordinades substantives interrogatives 3. Les oracions subordinades substantives
Más detallesTema 5: Flexió. formes diferents en els lexemes
Tema 5: Flexió formes diferents en els lexemes recomanacions bibliogràfiques Llegiu la secció 1.5. de la gramàtica d Abelard Saragossà. índex 5.1. Introducció 5.2. El nombre i el temps 5.3. El gènere i
Más detallesL HORA DE LA GRAMÀTICA
L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!
Más detallesLingüística Aplicada a la Traducció Curs Considereu les següents dades del grec pel que fa als sons [c], [ç], [k] i [x].
EXERCICI: TEMA 2 L ESTRUCTURA FONOLÒGICA Considereu les següents dades del grec pel que fa als sons [c], [ç], [k] i [x]. [kano] fer [çeri] mà [xano] perdre [kori] filla [çino] abocar [xori] balla [cino]
Más detalles4. SUBORDINADES ADVERBIALS
4. SUBORDINADES ADVERBIALS CLASSE NEXE EXEMPLES TEMPORALS D anterioritat Abans que (no) Canviarem de cotxe abans que el vell no ens deixi tirats De simultaneïtat Quan, mentre, sempre que... Mentre pares
Más detallesLlengua catalana i Literatura
MILLORA DE L APRENENTATGE Llengua catalana i Literatura Gramàtica II Índex 1. Les categories gramaticals... 4 Les categories gramaticals en el diccionari Característiques i ús de les categories gramaticals
Más detallesGRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ
GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ I SUB Hamburg GIRONA.-1936 DALMAU CARLES, PLA, S. A. tioitors ÍNDEX Pàgines LLIÇÓ I. (Definicions
Más detallesUnitat 7. Morfologia verbal I 7.1 El verb. Introducció
Unitat 7. Morfologia verbal I 7.1 El verb. Introducció El verb és la categoria gramatical o classe de paraula que fa la funció de nucli del predicat o del sintagma verbal, i expressa o bé l'acció que realitza
Más detalles2.1 Quant a la relació amb el subjecte, els verbs poden ser:
1. Conjugacions 1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació Verbs acabats en ar (cantar, estimar, ballar, etc.). Tots són regulars, llevat d anar i estar. Verbs acabats en er (témer, conèixer, córrer, etc.)
Más detallesUnitat 3 De sol a sol
Unitat 3 De sol a sol Fitxes de gramàtica Cesc, Eulàlia, Marc, Marcel, Montserrat i Rosa Servei de Llengües - UAB QUINA HORA ÉS? QUE TENS HORA? 13 25 Falten cinc minuts per a dos quarts de dues 13 40 Falten
Más detallesTema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona
Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte
Más detallesPRONOMS RELATIUS (Remarques)
PRONOMS RELATIUS (Remarques) 1) Que o Què a) Que (conjunció) b) Que (pronom relatiu) c) Què (pronom interrogatiu) d) Que (adverbi quantitat) a) Penso que no hi aniré b) El noi que vindrà demà és el meu
Más detallesArxius digitals CREDAT. Nomenclatura. Arxius. Tipus d arxius. Nomenclatura dels arxius
Arxius digitals CREDAT Nomenclatura Normes de nomenclatura, funcionalitat i seguretat Com anomenar els arxius Nomenclatura dels arxius Cal anomenar-los de manera ordenada per a poder-los trobar en una
Más detallesEditor d imatges on line. Apunts de treball 1
Editor d imatges on line Apunts de treball 1 Entrem al programa amb l enllaç: http://pixlr.com/editor/ 1 Al principi ens surt aquest menú. Triem l opció d obrir una imatge de l ordinador. En aquest cas
Más detallesLa Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat
La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim
Más detallesUnitat 2 PERSONES IMPORTANTS
Unitat 2 PERSONES IMPORTANTS Fitxes de gramàtica Cesc, Marc, Rosa, Montserrat i Eulàlia Servei de Llengües - UAB Presentacions Presentacions i salutacions - Senyor Creus, li presento la Sra. Vidal. - Encantat.
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesRepetir literalment (al peu de la lletra) allò que algú ha dit és fer servir el discurs directe.
Discurs ecte Repetir literalment (al peu de la lletra) allò que algú ha dit és fer servir el discurs ecte. Exemple: Maria va : "Tinc fam". Discurs inecte Explicar aproximadament allò que algú ha dit és
Más detallesEL PRETÈRIT IMPERFET D INDICATIU
EL PRETÈRIT IMPERFET D INDICATIU 1a CONJUGACIÓ La frescor (PENETRAR) pels badalls de la porta. No (ESTAR) mai d acord amb ella. Quan (ANAR) a sa casa mai no em (CONTAR) res. No (ACABAR) de comprendre perquè
Más detallesReviseu habitualment el Correu Brossa del Webmail icater.org (encara que tingueu el correu instal lat en local al vostre ordinador o dispositiu mòbil)
Guies Pràctiques ICATER núm. 13 Reviseu habitualment el Correu Brossa del Webmail icater.org (encara que tingueu el correu instal lat en local al vostre ordinador o dispositiu mòbil) Il lustre Col legi
Más detallesUNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES
UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES 1 Gràfics de columnes A partir de la informació continguda en un rang de cel les podem crear un gràfic per visualitzar aquestes dades. Ms Excel proporciona diferents
Más detalles1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:
ELS PRONOMS FEBLES 1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recordo apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me A més, prenen diferents
Más detallesL AGUS I ELS MONSTRES EL SALT DEL TEMPS JAUME COPONS & LILIANA FORTUNY
L AGUS I ELS MONSTRES EL SALT DEL TEMPS JAUME COPONS & LILIANA FORTUNY Cada divendres a l hora del pati la Lídia i jo anem a la biblioteca de l escola per tornar els llibres que hem llegit aquella setmana
Más detallesVISITA AL MERCAT D IGUALADA
VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però
Más detallesLlengua Catalana i Literatura. Juny Sèrie 1. PART COMUNA
Llengua Catalana i Literatura. Juny 2009-2010. Sèrie 1. PART COMUNA 3. Reflexió lingüística (part comuna) 3.1. a) poder (pot), o bé: poder haver-hi / poder-hi haver (hi pot haver) b) subjecte c) zona d)
Más detallesCepa Sant Antoni Català A2 David Sáez
AR ER IR -èixer -ure -bre o-----u o-----u -endre -ondre -oldre -car (qu) -gar (gu) cantar témer dormir conèixer deure cabre collir sortir aprendre respondre absoldre fabricar furgar canto cantes canta
Más detallesIniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència
Iniciativa Legislativa Popular per canviar la Llei de Dependència 1 Quin problema hi ha amb Llei de Dependència? La Llei de Dependència busca que les persones amb discapacitat i les persones molt grans
Más detallesCOM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *
COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * Una de les parts més importants de crear un relat digital és tenir clara l estructura i definir els recursos narratius (fotos, gràfics, etc.). Per això, després
Más detallesApunts. N1 B1 Unitat 4 A quina hora passa el tren?
Apunts N1 B1 Unitat 4 A quina hora passa el tren? Índex Presentació 1 Preguntar i dir l hora 2 Preguntar i dir el dia 6 Demanar i donar horaris 7 Informar-se sobre com es va a un lloc amb transport públic
Más detallesUnitat 4 A casa meva o a casa teva?
Unitat 4 A casa meva o a casa teva? Fitxes de gramàtica Cesc, Marc, Rosa Servei de Llengües - UAB Com és el teu pis? -Quantes habitacions hi ha al teu pis / a casa teva? -Quantes habitacions té el teu
Más detallesRevisant la taula periòdica
Revisant la taula periòdica Nivell a qui s adreça Temes Fonament Aquesta activitat està pensada per a alumnes entre els 14 i els 16 anys, que ja hagin estudiat la taula periòdica. També pot ser útil com
Más detallesPronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes
Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns
Más detallesOrdinador 3... un cop d ull per dins!
Ordinador 3... un cop d ull per dins! FES UN TASTET, SENSE POR! Ara que el ratolí, el teclat, etc. no tenen cap secret per tu, descobrirem l ordinador per dins i com funciona. 1. Ja tens l ordinador obert,
Más detalles1. Aneu a la pàgina web 2. Seleccioneu l organisme Conselleria d Educació i Universitat.
1. Aneu a la pàgina web http://www.atib.es/ta/modelos/tasas046.aspx. 2. Seleccioneu l organisme Conselleria d Educació i Universitat. 1. Trieu la segona opció: Escola Oficial d Idiomes. A la següent pantalla
Más detallesUnitat 1. Qui som? D on venim?
Unitat 1. Qui som? D on venim? 1.1 Saludar, dir adéu i parlar per telèfon Salutacions Comiats Agraïments i disculpes Bon dia Adéu! Per favor Perdó! Bona vesprada Au! Moltes gràcies! Ho sent Bona nit A
Más detallesPeticions, serveis i disponibilitats
sisplau Peticions, serveis i disponibilitats Quin dia és, avui? Quin temps fa? 1 Llegiu el text. En Paul i la Kenia viuen a Bellaterra. De nit, si van a Barcelona, s han de fixar bé en els horaris dels
Más detallesCURS DE VALENCIÀ. NIVELL A1. PROGRAMA
CURS DE VALENCIÀ. NIVELL A1. PROGRAMA 1. OBJECTIU GENERAL Comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles encaminades a satisfer les primeres necessitats. Presentar-se
Más detallesManual gestió d usuaris
1 Manual gestió d usuaris 2 Dades del document Codi: Nom: Manual de.g. 03/2012 de gestió d usuaris Versió: V1.0 Data d aprovació: - Òrgan d aprovació: - Òrgan gestor: Àrea TIC Històric de revisions Versió
Más detalles2 ESO Valencià: Llengua i Literatura
Colegio Santa Ana, Utiel Néstor Torres Monzón 2 ESO Valencià: Llengua i Literatura ÍNDEX Estructura i Avaluació Projecte Exposició Oral Taller de Literatura i Anàlisi Gramàtica, Vocabulari i ortografia
Más detallesACORD PEL QUAL S APROVA ELCALENDARI LABORAL PER AL PERSONAL D ADMINISTRACIÓ I SERVEIS DE LA UdG ANY 2009
ACORD PEL QUAL S APROVA ELCALENDARI LABORAL PER AL PERSONAL D ADMINISTRACIÓ I SERVEIS DE LA UdG ANY 2009 (Aprovat en el Consell de Govern núm. 9/08 de 27 de novembre de 2008) Criteris generals: El calendari
Más detallesEls tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:
Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres
Más detallesLLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r de BATXILLERAT (1r trimestre)
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r de BATXILLERAT (1r trimestre) LLENGUA CONTINGUTS Categories gramaticals: 1. Els determinants 2. El substantiu 3. L adjectiu 4. El verb Classificació de les paraules Nom
Más detallesCONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....
Más detallesEls verbs catalans regulars. Primera conjugació regular: cantar
Els verbs catalans regulars Primera conjugació regular: cantar cantar cantí canti Gerundi cantares cantis cantant cantà canti cantàrem cantem Participi cantàreu canteu cantat cantaren cantin canto cantaré
Más detallesEl verb. CANT -o, -ava, -arem PERD -o, -ia, -rem DORM -o, -ia, -irem
El verb Un verb és regular quan manté l arrel en tots els temps: CANT -o, -ava, -arem PERD -o, -ia, -rem DORM -o, -ia, -irem En canvi, és irregular si té més d una arrel segons els temps. En aquest cas
Más detallesEL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS. Organització i grup impulsor. Charo Tomàs Núria Gres
EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS Organització i grup impulsor Charo Tomàs Núria Gres Dos plans complementaris PLA ESTRATÈGIC 2005-10 PROJECTE DE QUALITAT I MILLORA
Más detallesLECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius
LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius ORTOGRAFIA: accent diacrític i la contracció, apòstrof ESCRIPTURA:
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesLA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.
1 Què passa si les fulles no tenen llum? EXPERIMENT 1: Hem agafat una planta i li hem tapat una fulla amb paper d alumini. - La fulla s assecarà. - La fulla es podrirà. Hem tingut la planta en aquest situació
Más detalles1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?
L eina que presentem a continuació permet avaluar, amb un senzill qüestionari, el nivell d assoliment de la següent competència. Us facilitarà recomanacions per a millorar en el seu desenvolupament. planificació
Más detallesPotser/pot ser... 3 Gens/res... 3 Tant/tan... 3 Quant/quan... 3 Tanmateix no és també... 3 Ser i estar (II)... 4
Índex de continguts Potser/pot ser... 3 Gens/res... 3 Tant/tan... 3 Quant/quan... 3 Tanmateix no és també... 3 Ser i estar (I)... 4 Ser i estar (II)... 4 El lo incorrecte... 4 L article en els noms de
Más detallesDossier de llengua catalana
Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DOSSIER D ESTIU Reforç Matèria : Llengua catalana i literatura Grup : 1ESO Professor/a : J. Criach Data: Setembre 2017 Recuperació
Más detallesJMatch. Exporta a HP6 Pàgina d arrossegar/deixar anar
JMatch Aquesta patata ens permet crear exercicis d associació d elements, fer parelles. Obre JMatch com ja estàs acostumat o acostumada a fer i obtindràs aquesta pantalla, Com a les altres patates, podem
Más detalles2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
Más detallesFORMES I COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES. Consonant Vocal o hac Consonant o diftong US/VOS US/VOS -VOS -VOS ES S -SE S
FORMES I COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES Reforçades Sol DAVANT Elidides Plenes - DARRERE Reduïdes Consonant Vocal o hac Consonant o diftong Vocal Majoria de temps excepte... Perífrasis verbals...imperatiu,
Más detallesMorfologia dels pronoms febles
1 de 5 29/11/2009 16:44... > continguts i activitats > mòdul 4 > morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Els pronoms febles són sintagmes nominals.
Más detalles1. Aneu a la pàgina web 2. Seleccioneu l organisme Conselleria d Educació, Cultura i Universitats.
1. Aneu a la pàgina web http://www.atib.es/ta/modelos/tasas046.aspx. 2. Seleccioneu l organisme Conselleria d Educació, Cultura i Universitats. 1. Trieu la quarta opció: Escola Oficial d Idiomes. A la
Más detallesL ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
Más detalles&2192&$7Ñ5,$25',1 5,$ 3URYHVGDFFpVD&LFOHV)RUPDWLXVGH*UDX 0LWMj 0DWHPjWLTXHV
&2192&$7Ñ5,$25',1 5,$ 3URYHVGDFFpVD&LFOHV)RUPDWLXVGH*UDX 0LWMj 0DWHPjWLTXHV Convocatòria ordinària. 2005. 1 / 5 3529$' $&&e6$&,&/(6)250$7,86'(*5$80,7-0dwhpjwltxhv &RQYRFDWzULDRUGLQjULD 1.- La Cristina
Más detallesALUMNES QUE HAN FET 3R ESO A MATEMÀTIQUES
MATEMÀTIQUES de la prova de recuperació de setembre a l hora especificada per a la matèria De cada un dels temes següents del teu llibre de text fes un petit resum i fes els exercicis múltiples de cinc
Más detallesUnitat 4. Què vas fer ahir?
Unitat 4 Què vas fer ahir? Correcció d exercicis Servei de Llengües - UAB INFORMACIÓ PERSONAL EN PASSAT 1.1. Omple els espais buits amb la forma adequada del verb entre parèntesi. - Ahir l Ignasi i tu
Más detallesEl correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.
Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat
Más detallesAltres accions bàsiques
6 PAS Gestions bàsiques Altres accions bàsiques Insertar text i/o imatges utilitzant d altres opcions de format Etiquetes Enllaç Moure de lloc elements de l aula El ratolí Enllaç Es pot moure qualsevol
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesUNITAT OPCIONS ADDICIONALS DE MS POWERPOINT
UNITAT OPCIONS ADDICIONALS DE MS POWERPOINT 1 Revisar i enviar El programa Ms PowerPoint 2010 disposa d una eina que permet enviar una presentació per ser revisada per altres persones i així validar-ne
Más detallesJa s ha après ha après la taula del vuit. Va es va baixar del taxi. S han Han pujat al cotxe i s han han marxat ràpidament
1. Verbs pronominals Els verbs pronominals són els que es conjuguen amb el pronom: adonar-se, anar-se'n. Hi ha un conjunt de verbs que es pronominalitzen incorrectament a causa de la interferència amb
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesFísica o química 2 La cera i el gel
Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència
Más detallesde què parlen les parets de l escola?
de què parlen les parets de l escola? V Jornada de diàlegs educatius. FUB 16 de novembre de 2013 Antònia Pérez, Montserrat Montoriol, Dolors Feixas Escola Cooperativa El Puig. Esparreguera de què et parla
Más detallesTema 4 (I) :Les fonts de la història
En aquest tema aprendràs que : Per conéixer el passat cal investigar a partir de les restes i els documents que es conserven. Els arqueòlegs i els historiadors són els encarregats d investigar les fonts
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la
Más detallesMANUAL D INSTRUCCIONS DE L APLICACIÓ DE SUPORT INFORMÀTIC
MANUAL D INSTRUCCIONS DE L APLICACIÓ DE SUPORT INFORMÀTIC Gestor d incidències ES PRIORITZARAN LES INCIDÈNCIES REBUDES A TRAVÉS D AQUESTA APLICACIÓ ÍNDEX 1. ACCÉS AL GESTOR D INCIDÈNCIES... 1 Des de la
Más detalles