Programa de Seguiment i Control del districte de conca hidrogràfica de Catalunya

Transcripción

1 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Logo DMAH abanderat.gif del districte de conca hidrogràfica de Catalunya Àrea d Inspecció i Control Departament de Control del Medi Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

2 INDEX 1. INTRODUCCIÓ Contet Objecte Abast Àmbit d aplicació Legislació aplicable Legislació comunitària Legislació Espanyola Legislació de Catalunya CARACTERITZACIÓ DE LES MASSES D AIGUA Les masses d aigua objecte de seguiment i control Caracterització de les masses d aigua segons el document IMPRESS Zones protegides LES BASES DEL CONTROL SEGONS LA DIRECTIVA MARC DE L AIGUA Tipus de Control Control de Vigilància Control operatiu Control d investigació Control de Zones protegides Estat de les masses d aigua: Índes i elements de control Aigües superficials Aigües subterrànies La mesura de l estat de les masses d aigua: Resum Mètodes i protocols de control PROGRAMACIÓ DEL SEGUIMENT I CONTROL Aspectes organitzatius generals Aspectes organitzatius particulars Aigües Epicontinentals Aigües Costaneres Aigües de Transició Aigües Subterrànies LES XARXES AUTOMÀTIQUES DE CONTROL

3 6. SISTEMES D INFORMACIÓ I TRACTAMENT DE DADES ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT DEL PROGRAMA DE SEGUIMENT I CONTROL

4 PROGRAMA DE SEGUIMENT I CONTROL DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES DE CATALUNYA 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Contet La Directiva Marc de l Aigua (DMA) (2000/60/CE) establei un marc comunitari d actuació en l àmbit de la política d aigües, i amplia considerablement els objectius de qualitat dels recursos hídrics introduint el concepte d estat de les aigües determinat per el pitjor valor del seu estat ecològic i estat químic en el cas de les aigües superficials continentals, costaneres i de transicióo estat químic i quantitatiu en el cas de les subterrànies. L objecte de la DMA és protegir, millorar i prevenir el deteriorament de les aigües i els seus ecosistemes associats, i establei un seguit de requisits de vigilància i control. Aií en el seu capítol 8 referit al seguiment de l estat de les aigües superficials, subterrànies i de les zones protegides, disposa que els Estats membres vetllaran per a l establiment de programes de seguiment amb l objecte d obtenir una visió general coherent i completa, de l estat de les aigües en cada demarcació hidrogràfica. Aquests programes hauran de ser operatius dintre del termini de sis anys comptats a partir de l entrada en vigor de la citada Directiva, és a dir a partir de l any Les particularitats del seguiment que comporten s ajustarà a allò que es disposa a l anne V. Aií matei i pel que fa a les tècniques i mètodes normalitzats per a l anàlisi i seguiment de l estat de les aigües, aquests s establiran atenent a allò que indica l article 21. Per altra banda, l'agència Catalana de l'aigua ha elaborat el document "IMPRESS" 1, que integra la caracterització i definició de les masses d'aigua (unitat de gestió sobre la qual recaurà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA), i el risc d'incompliment dels objectius de la DMA, i que dóna resposta als articles 5, 6 i 7 de la Directiva Marc de l'aigua. El treball s'ha realitzat per tot Catalunya, tant a les conques internes com a la part catalana de les conques intercomunitàries de l'ebre, la Garona i la Sènia (àmbit de planificació de les conques de l'ebre i del Xúquer respectivament). 1 Caracterització de les masses d aigua i risc d incompliment de la Directiva Marc de l Aigua a Catalunya 4

5 Partint de l anàlisi de pressions e impactes i risc d incompliment d objectius de la DMA, recollit a l esmenta t document IMPRESS, cal procedir, com a següent pas dintre del procés d implantació de la DMA, a definir i desplegar el programa de seguiment i control que d acord amb la DMA i les dades aportades pel IMPRESS s haurà d aplicar a les conques hidrogràfiques internes de Catalunya Objecte És objecte del present Programa donar resposta a allò que encomana l esmentat article 8 de la DMA a les Conques Internes de Catalunya i que pel que fa a les aigües superficials inclourà el seguiment del volum i del nivell de flu en la mesura que sigui pertinent per a l estat ecològic i químic i el potencial ecològic, d una banda, i el seguiment de l estat ecològic i químic i del potencial ecològic d altra. En el cas de les aigües subterrànies, els programes inclouran el seguiment de l estat químic i quantitatiu. Finalment i per aquelles masses d aigua designades com zones protegides, els programes es completaran amb les especificacions contingudes en la norma comunitària en virtut de la qual s estableii cada zona protegida Abast El programa de seguiment té un abast temporal de sis anys, a contar a partir de l any 2007, en que ha de ser operatiu. Al llarg d aquest període, es programaran els mostrejos de cada un dels elements de control, amb les freqüències escaients, de tal manera que l any 2012, quedi establert l estat de totes i cada una de les masses d aigua de les conques internes de Catalunya. Els resultats dels dos primers anys del constituiran un element fonamental per la elaboració del Programa de mesures, que haurà d estar finalitzat l any Àmbit d aplicació El present programa serà d aplicació a les diverses tipologies de masses d aigua incloses al document IMPRESS, que eplicita la caracterització, determinació de pressions i en el seu cas impactes, aií com el nivell de risc d incompliment dels objectius de la Directiva, de totes i cadascuna d elles. L IMPRESS és referei a la totalitat de les masses d aigua de les conques internes de Catalunya, superficials (continentals, costaneres i de transició), aií com subterrànies. 5

6 1.5. Legislació aplicable Per a l elaboració del present document s ha tingut en consideració la següent legislació: Legislació comunitària Directiva 2000/60/CE, de 23 d octubre, per la qual s establei un marc comunitari d actuació en l àmbit de la política d aigües. Decisió 2000/0035 (COD) per la qual s establei la llista de substàncies prioritàries en l àmbit de la política d aigües. Proposta de Directiva 2006/0129 (COD), de 17 d abril de 2007, d estàndards de qualitat ambiental en l àmbit de la política d aigües, corregint la Directiva 2000/60/CE. Directiva 2006/118/CE, de 12 de desembre, sobre la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament. Directiva 2006/11/CE, de 15 de febrer, relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat (substituei a la Directiva 76/464/CEE). Directiva 98/83/CE, de 3 de novembre, relativa a las aigües destinades a consum humà. Directiva 91/676/CEE, de 3 de novembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació pels nitrats utilitzats a l agricultura. Directiva 2006/44/CE, de 6 de setembre, relativa a la qualitat de les aigües continentals que requereien protecció o millora per ser aptes per la vida dels peios. Directiva 2006/7/CE, de 15 de febrer de 2006, relativa a la gestió de les aigües de bany (substituei a la Directiva 76/160/CE) Legislació Espanyola Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el teto refundido de la Ley de Aguas 6

7 Real Decreto 927/1989, de 29 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de la Administración Pública del agua y la Planificación Hidrológica Real Decreto 995/2000, de 2 de junio, por el que se fijan objetivos de calidad para determinadas sustancias contaminantes y se modifica el Reglamento de Dominio Público Hidráulico, aprobado por el Real Decreto 849/1986 Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano Orden MAM/3207/2006, de 25 de septiembre, por la que se aprueba la instrucción técnica complementaria MMA-EECC-1/06 sobre determinaciones químicas y microbiológicas para el análisis de agua Legislació de Catalunya Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s aprova el tet refós de la legislació en matèria d aigües de Catalunya Decret 380/2006, de 10 d octubre, pel qual s aprova el Reglament de la planificació hidrològica Tot i que no tenen caràcter de legislació, també s ha tingut en compte els següents documents de referència: Guidance Document nº 5: Transitional and coastal waters Typology, reference conditions and classification systems Guidance document nº 7; Monitoring under the Water Framework Directive Guidance document nº 10: Rivers and lakes Typology, reference conditions and classification systems Overall approach to the classification of ecological status and ecological potential Caracterització de les masses d aigua i risc d incompliment de la Directiva Marc de l Aigua a Catalunya (document IMPRESS) 7

8 2. CARACTERITZACIÓ DE LES MASSES D AIGUA La implantació de la Directiva Marc comportà com a primeres fites l establiment de les corresponents demarcacions hidrogràfiques i la caracterització de les masses d aigua que hi pertanyen. Fruit d aquesta caracterització, i en l àmbit territorial de Catalunya, s ha realitzat el document de síntesi, IMPRESS, que identifica les masses d aigua que formen part de les conques de Catalunya, i en detalla i concreta les pressions a que es veuen sotmeses, els impactes que reben i el risc de no arribar, en el termini establert, a l objectiu de consecució del seu bon estat. Concretament, la informació que oferei l IMPRESS, relacionada amb la caracterització de les masses d aigua segons estiguin o no en risc, siguin de referència, o es considerin molt modificades, aií com les figures de protecció que les afecten, es prenen com a punt de partida per al disseny del (PSiC) Les masses d aigua objecte de seguiment i control Les masses d aigua són les unitats de ara hidrogràfica obtingudes atenent als criteris que la pròpia Directiva establei al seu anne II. Com a tals, han de presentar una homogeneïtat en les seves característiques naturals i antròpiques que en permeti la seva caracterització i el seguiment i control posterior. Són doncs l element de treball de la Directiva, sent la consecució del seu bon estat en el període prefiat, l objectiu al qual s ha d arribar en cada Demarcació. La taula resum següent, etreta de l IMPRESS, classifica i quantifica les masses d aigua objecte del present Programa Tipus de Massa d aigua Conques Internes Epicontinentals 336 Rius 248 Llacs 1 Embassaments (fortament modificades) 13 Estuaris (Transició) (1) 0 Zones humides, llacunes litorals (Transició) (1) 74 Costaneres 31 Subterrànies 37 TOTAL, nombre de masses d aigua 404 (1) A efectes del PSiC, les masses d aigua de la tipología Transició segons la DMA, queden repartides entre estuaris, llacunes litorals i badies, obeint aquest repartiment a les particularitats de control requerides per cadascuna d elles. 8

9 2.2. Caracterització de les masses d aigua segons el document IMPRESS L objectiu fonamental de l IMPRESS, és proporcionar informació referent a les masses d aigua de les conques internes de Catalunya i donar un diagnòstic de quin seria el seu estat en el moment actual, referit als objectius de la Directiva. Aquest procés dóna com a resultat la diferenciació bàsica de les masses d aigua segons estiguin o no en risc de no complir els objectius de la Directiva, quines són de referència i quines es consideren molt modificades, tal i com s eposa en la taula següent: Nivell de risc Tipus de Massa d aigua Amb Risc Sense Risc Referència Molt Modifc. Epicontinentals Rius Llacs Embassaments (fortament modificades) Estuaris (Transició) Zones humides, llacunes litorals (Transició) Costaneres Subterrànies TOTAL Com es veurà més endavant aquesta diferenciació s utilitza com a punt de partida, per al disseny del seguiment i control de base, en cada un dels àmbits de treball Zones protegides Un dels apartats de caracterització que aborda l IMPRESS, és el que fa referència a l article 6 de la Directiva relacionat amb el registre de les zones protegides, indicant per a cada massa d aigua el seu grau d afectació pel que fa a les figures de protecció, a les quals es referei l article esmentat. La taula següent n eposa els resultat i alhora permet establir les bases del seguiment i control complementari al de l apartat anterior: 9

10 Protecció Epicontinentals Rius Llacs Z.Hum Embas. Costaneres Subterrànies TOTAL Abastament Interès econòmic Usos recreatius Nutrients Hàbitat Altres habitats Espècies Res. Genètica (1) Vida Peios (2) 54C +13S ( 1 ) Nombre de masses d aigua amb protecció especial per ser reserva genètica de truita. ( 2 ) Dóna resposta al control de la qualitat de les aigües per a la vida de peios, segons l Anne 3 del RAPAPH (R.D. 927/1988). La ara corresponent distingei entre estacions S en aigües salmonícoles (truita comuna, irisada, de fontana) i C en aigües ciprinícoles (barbs, carpes, madrilles, bagres). 10

11 3. LES BASES DEL CONTROL SEGONS LA DIRECTIVA MARC DE L AIGUA La DMA al seu Anne V descriu de manera detallada el que ha d incloure el desplegament del control previst a l Article 8. En particular descriu: Tipus de control a implementar Indicadors (elements) de control a mesurar per establir l estat de les masses d aigua A continuació es resumeien breument les característiques generals d ambdós aspectes 3.1. Tipus de Control S estableien les següents modalitats de control: Control de Vigilància La funció de la ara de control de vigilància es proporcionar informació representativa de l estat general de les masses d aigua a fi i efecte de: Comprovar els impactes generats per les pressions eistents Avaluar els canvis a llarg termini en les condicions naturals produïts per causes naturals o antropogèniques Establir els requisits i disseny de futurs programes de control Selecció de punts de control Els punts de control hauran de ser suficients per obtenir una avaluació de l estat de cada conca o subconca dintre de la demarcació hidrogràfica. En qualsevol cas, en la tria dels punts de control de la ara de vigilància, segons la DMA s hauran de tenir en compte les següents condicions mínimes: Els fluos i volums d aigua han de ser significatius Masses d aigua transfrontereres Eistei la possibilitat d agrupar masses d aigua en base a criteris d homogeneïtat, connectivitat, coincidència de pressions i impactes etc. 11

12 Indicadors de qualitat: Paràmetres representatius dels indicadors de qualitat ecològics (biològics, hidromorfològics i fisicoquímics) Substàncies prioritàries i d altres que s aboquin a la conca o subconca Freqüències Adequada per a cada indicador, en base a la precisió requerida (la Directiva proposa unes freqüències orientatives) aií com a l eperiència i coneiement dels controls precedents Control operatiu Control a aplicar en zones amb risc d incompliment de la Directiva, amb pressions i impactes identificats, per tal de fer un seguiment de l aplicació de mesures Selecció de punts de control Els necessaris per caracteritzar les pressions associades a fonts de contaminació puntuals o difuses Possibilitat d agrupar masses d aigua en base a criteris d homogeneïtat, connectivitat, coincidència de pressions i impactes etc. Indicadors de qualitat Paràmetres biològics, hidromorfològics més sensibles a les pressions detectades, i els químics associats als impactes observats Freqüències Adequada per cada indicador, en base a la precisió requerida Control d investigació Control a aplicar en casos específics, per abordar situacions fora de la normalitat com són els estudis adreçats a la identificació de contaminacions d origen desconegut, situacions causades per fenòmens naturals imprevistos, per accidents etc. Per la seva pròpia naturalesa, resulta difícil establir previsions d organització a priori, ja que aquestes vindran en gran mesura dictades per les circumstàncies particulars associades a cada cas concret Control de Zones protegides El seguiment d aquelles masses d aigua sotmeses a alguna figura de protecció s haurà de completar tenint en compte les especificacions contingudes a la legislació particular que sigui d aplicació: 12

13 Punts d etracció d aigua potable, on seran d aplicació els criteris següents: o Etracció de més de 10 m3/dia o abastament per a mes de 50 habitants. o Aplicació de la Directiva d aigua potable (Directiva 98/83/CE, Real Decreto 140/2003) o Freqüències en funció de la població abastida < habitants: trimestral a habitants: 8 cops/any > habitants: mensual Zones de protecció d hàbitats i espècies Zones sensibles Ús recreatiu Directiva de bany Interès econòmic Directiva de vida piscícola Directiva de cria de mol luscs 3.2. Estat de les masses d aigua: Índes i elements de control El canvi de paradigma que representa la DMA, en el sentit de considerar l aigua lligada als ecosistemes dels quals forma part (en especial pel que fa a les aigües superficials) comporta un concepte més ampli del terme qualitat i alhora més integrador, doncs inclou també els aspectes quantitatius. A la taula següent es mostren els aspectes generals a tenir en compte per avaluar l estat de les masses d aigua, en funció de la seva tipologia Tipus de Massa d aigua Estat Ecològic Potencial Ecològic Estat Químic Estat Quantitatiu Aigües Epicontinentals X X Aigües de Transició (estuaris, badies, llacunes litorals) X X Aigües Costaneres X X Aigües Subterrànies X X MA Artificials i fortament modificades X X 13

14 Aigües superficials És en l àmbit de les aigües superficials (continentals, costaneres i de transició) on els nous conceptes de la DMA, incideien de manera més significativa donant lloc a canvis importants en l establiment de la qualitat i, com a conseqüència, en el disseny del control. En aquest sentit, cal indicar que l estat d una massa d aigua queda determinat pel pitjor dels estats ecològic i químic. Aquest nou enfocament de la qualitat, obliga conseqüentment a introduir nous índes que permetin mesurar-la, utilitzant els elements de control més escaients a cada àmbit de masses d aigua de la demarcació Estat Ecològic La mesura de l estat ecològic, és la gran aportació de la Directiva ja que representa la component integradora de l aigua amb l ecosistema. La pròpia Directiva establei que l estat ecològic es valora segons tres grups d elements de qualitat: biològics, fisicoquímics i hidromorfològics, dels quals el rol dominant, pel que fa a determinar l estat ecològic, correspon als biològics, mentre que els fisicoquímics i hidromorfològics s utilitzen secundàriament. L estat ecològic s epressa en una escala de cinc nivells possibles: Molt Bo Bo Moderat Deficient Dolent Elements de qualitat biològica Els elements a considerar són les comunitats de macroinvertebrats, fitobentos, fitoplàncton, macròfits i els peios, cadascun dels quals utilitza una o vàries mètriques que conformen un o més índes de qualitat específics, en funció de les diverses tipologies de masses d aigua superficial. Al quadre adjunt es resumei el conjunt d indicadors biològics utilitzats Element Sub-element Paràmetre Flora aquàtica Fitoplàncton Composició Abundància Freqüència i intensitat de blooms Espècies tòiques biomassa Macròfits (1) Composició 14

15 Abundància Presència de taons sensibles Fitobentos Composició Abundància Presència de taons sensibles Fauna bentònica de Composició macroinvertebrats Abundància Diversitat Presència de taons sensibles Fauna ictiològica Composició Abundància Estructura d edats Presència de taons sensibles (1) Per a les aigües costaneres, dins dels macròfits s inclouen els elements fanerògames marines i macroalgues. Elements de qualitat fisicoquímica Pel que fa a la qualitat fisicoquímica relacionada amb l estat ecològic, la DMA contempla indicadors de transparència, condicions tèrmiques, condicions d oigenació, salinitat, estat de l acidesa i condicions relatives als nutrients, els quals queden concretats en els paràmetres analítics indicats a la taula següent: Element mesurat Transparència Condicions Tèrmiques Condicions d oigenació Salinitat Grau d acidificació Nutrients Paràmetres Disc de Secchi Temperatura de l aigua i ambient Carboni Orgànic Total, DBO5, Oigen dissolt, % de saturació d oígen Conductivitat, salinitat, cations majoritaris (sodi, potassi, calci, magnesi), anions majoritaris (clorurs, sulfats, bicarbonats), ph Amoni, Nitrats, Nitrits, Fosfats, Silicats El conjunt de paràmetres a determinar en cada cas variarà en funció de la tipologia de les masses d aigua a controlar (rius, llacs, estuaris, zones humides,embassaments, costaneres, badies). A banda d aquests paràmetres generals, se n utilitzaran d altres d específics per dur a terme el control i seguiment de les zones protegides per abastament i us recreatiu (bany), segons establei la legislació específica respectiva: 15

16 Protecció Perfil Analític Paràmetres Abastament (poblacions fins a habitants) Abastament (poblacions de > habitants) FQABASTA FQABASTA C FQ generals(1), microbiologia, metalls FQ generals(1), microbiologia, metalls, microcontaminats orgànics volàtils i semivolàtils Bany FQBANY Microbiologics (Enterococs intestinals, Eschericia coli) (1) FQ generals: els indicats en la taula anterior (condicions tèrmiques, acidesa, condicions d oigenació, salinitat, nutrients). Elements de qualitat hidromorfològica Segons la Directiva, els elements de qualitat hidromorfològica han de servir per diferenciar entre el bo i molt bon estat ecològic d aquelles masses d aigua en què els elements de qualitat biològica i fisicoquímica assoleien les condicions de referència. Es consideren els següents: la naturalitat del règim hidrològic, la continuïtat fluvial i les condicions morfològiques. Cada un dels quals incorporen per a la seva valoració els paràmetres escaients a la seva mesura. Element Sub-element Paràmetre Règim hidrològic Cabals i hidrodinàmica Cabals històrics Continuïtat del riu Condicions morfològiques Conneió amb MA subterrànies Variació en amplada i fondària Estructura i substrat de la llera Estructura de la riba Cabal modelitzat Cabal actual Nivell d aigua Grau de descàrrega Nombre i tipus de barreres Presència d escales per a peios Amplada Perfils transversals Distribució per mida de partícules Presència de restes de llenyoses Amplada de les ribes 16

17 Vegetació de ribera Grau de recobriment Conneió amb els ecosistemes Pendent d ambdues ribes En aquesta taula es reflecteien els elements Hidromorfològics a determinar en riu. En les altres tipologies de masses d aigua, només caldrà aplicar-ne una petita part d aquests. Aií matei, en cas d utilitzar estacions d aforament automàtiques per a realitzar l avaluació, també s aplica l índe IHA (Indicadors d alteració hidrològica) segons l aproimació del rang de variabilitat (RVA) Per a aquestes tasques es disposa de les estacions automàtiques de mesura continua de cabals i nivells dels rius de la ara SAIH (Sistema Automàtic de Informació Hidrològica), que poden proporcionar la mesura en continu del règim hidrològic, a més de ser el nucli de la ara operativa de qualitat hidromorfològica. La ara SAIH està bàsicament constituïda per: Elements ara SAIH Nombre Pluviòmetres 133 Aforament de rius 58 Canals / captació 30 Embassaments 13 TOTAL 234 En cas de no disposar de cap punt de control automàtic ubicat en la massa d aigua en qüestió, s establei un mètode de correlació teòric que es verifica amb calibratges de cabdal real al riu (un cada tres mesos) per a comprovar la correlació establerta. Punts de Control Forma d avaluació Comparació de cabals Amb estació automàtica Sense estació automàtica Avaluació automàtica en continu (Mòdul informàtic) Mètode teòric de correlació Avaluació del règim hidrològic (Mòdul informàtic) Aforaments al riu, cada tres mesos Estat químic. Substàncies prioritàries i perilloses prioritàries L Estat Químic s establei a partir de la mesura d un seguit de substàncies considerades tòiques i abocades al medi a causa de l activitat humana, de manera puntual o difosa. 17

18 Els contaminants considerats són els definits als Anneos VIII i X de la Directiva, que es corresponen amb la Directiva 2006/11/CE (substitutòria de la Directiva 76/464/CEE) relativa a la contaminació causada per substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat, i a les substàncies prioritàries i perilloses prioritàries incloses a la Decisió 2000/0035 (COD). La determinació d aquestes substàncies s haurà de dur a terme en aigua, sediments i biota, en funció de les seves respectives propietats fisicoquímiques L estat químic s epressa en una escala de dos nivells possibles: Bo Dolent Aigües subterrànies Estat Químic La mesura de l estat químic de les aigües subterrànies contempla, com a mínim, la següent llista de possibles contaminants: Element mesurat Acidesa Salinitat Anions i cations majoritaris Nutrients Substàncies sintètiques artificials Metalls pesants Paràmetre ph, potencial Redo Conductivitat Clorurs, Sulfats, Bicarbonats, Sodi, Potassi, Calci, Magnesi Nitrats, Nitrits, Amoni Tricloroetilè, tetracloroetilè, plaguicides (i metabòlits), hidrocarburs, MTBE etc. Hg, Cd, Cu, Ni, Cr, Pb, Zn, Se, As, Mn Per a determinar i avaluar adequadament l estat químic s hauran d establir dintre de cada massa d aigua criteris, segons el que indica la Directiva 2006/118/CE, en relació a: La comparació amb les normes de qualitat i valors llindars, especialment quan es tracti de components naturals La determinació de les tendències en el temps L agregació de resultats L estat químic s epressa en una escala de dos nivells possibles: Bo Dolent 18

19 Estat Quantitatiu L estat quantitatiu de les masses d aigua subterrànies es determina mitjançant el control de nivell o piezomètric. En el cas de fonts, brolladors o afloraments d aigua subterrània a la superfície, l estat quantitatiu es mesurarà mitjançant les tècniques d aforament que es considerin adients. En el cas de les aigües subterrànies, aquestes mesures es redueien normalment e mesurar-ne el nivell mitjançant mesures manuals. També es disposa d una sèrie de piezòmetres de mesura en continu, mitjançant un registre local (limnígrafs), que constitueien la base de la ara de Vigilància de Quantitat. En el decurs dels propers anys està previst incrementar l automatització, incloent també les comunicacions. Actualment es disposa de: Tipus de Piezòmetres Nombre Mesura automàtica amb comunicació 5 Mesura automàtica amb registre local 15 Mesura manual 351 TOTAL 371 L estat quantitatiu s epressa en una escala de dos nivells possibles: Bo Dolent La mesura de l estat de les masses d aigua: Resum A partir del que s ha descrit als apartats anteriors es pot resumir el conjunt d índes i elements a determinar per cada tipologia de masses d aigua al següent quadre: Estat Ecològic R L E Es C B S Índe Descripció Í. Biològics MIN Macro-invertebrats FAN Fanerògames marines MAC Macroalgues PEX Peios FPK Fitoplàncton FBT Fitobentos Í. Hidromorfológics CNT Continuïtat HID Hidrologia RIB Morfologia - Bosc de Ribera RIB Artificialització litoral 19

20 Í. Fisicoquímics IFQ Condicions tèrmiques Transparència Oigenació Salinitat Estat dels nutrients Grau d acidificació Estat Químic Í. Químics IQQ Substàncies Prioritàries Substàncies Perilloses Substàncies abocades Estat Quantitatiu Í. Quantitatiu IQT Nivell Piezomètric Significat de les columnes: (R) rius, (L) llacs i zones humides, (E) embassaments, (Es) estuaris (transició), (C) aigües costaneres, (B) Badies (transició), (S) aigües subterrànies Mètodes i protocols de control Els protocols de mostreig i realització dels diversos elements de control que formen part dels índes per a l establiment de l estat ecològic són objecte de publicació per part de l Agència Catalana de l Aigua i provenen del treball conjunt d eperts de diversos centres d investigació i de tècnics de la pròpia Agència. Fins al moment, han estat publicats els següents: BIORI: Protocol d avaluació de la qualitat biològica dels rius (2006). HIDRI: Protocol d avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius (2006) ECOEM: Protocol d avaluació del potencial ecològic dels embassaments (2006). ECOZO: Protocol d avaluació de l estat ecològic de les zones humides (2006) Actualment estan en fase de preparació els corresponents a l estat ecològic de les aigües costaneres. Hi ha també un cert nombre de normes elaborades per la Comissió Europea de Normalització (Normes CEN/ISO), citades eplícitament per la DMA, que fan referència al mostreig d alguns indicadors biològics (macroinvertebrats): ISO :1995; EN 27828: 1994; EN 28265: 1994; EN ISO 9391: 1995; EN ISO : 1999; EN ISO :

21 Pel que fa a les aigües subterrànies, els criteris de mostreig estan recollits a la publicació de l Agència Protocol: Mostreig d aigües subterrànies. (Guia Pràctica) (2005). Finalment, pels paràmetres fisicoquímics i químics els mètodes de referència són els recopilats al Standard Methods of Water and Wastewater Analysis, i a la Instrucción técnica complementaria MMA-EECC-1/06, sobre determinaciones químicas y microbiológicas para el análisis de agua. 21

22 4. PROGRAMACIÓ DEL SEGUIMENT I CONTROL 4.1. Aspectes organitzatius generals La part essencial del rau en concretar en quins punts de cadascun dels àmbits es farà el control, de quins elements es farà el seguiment i en quines freqüències, d acord amb allò que establei l anne V de la DMA, amb l objectiu de conèier l estat de totes i cadascuna de les masses d aigua pertanyents a la demarcació. La taula següent resumei aquests criteris pel que fa al control a aplicar a cada tipologia de massa d aigua, atenent tant a la seva caracterització, com al seu risc d incompliment dels objectius de la Directiva: Estat Ecològic I. Biològics Hidromorfológics IFQ EQm MIN FAN MAC PEX FPK FBT CNT HID RIB IFQ IQQ IQT Rius Amb risc /cont Sense risc /cont De referència F.Modificades /cont cont Estuaris Amb risc Zones humides Amb risc Sense risc Llacs ( Banyoles) Embassaments Amb risc cont Sense Risc cont Costaneres Amb risc Sense Risc De referència F.Modificades Badies F.Modificades Subterrànies Amb risc /cont Sense Risc /cont Les quantitats dins les caselles es refereien al nombre de mostrejos a realitzar dins del període de sis anys de gestió. Aií, 6 s entén un cop cada any, 1 un cop cada 6 anys, 3 un cop cada dos anys, 72 un cop cada mes, 32 un cop cada 2 anys i dos mostrejos en cada u d ells, cont significa control en continu. Els codis emprats per a denominar els índes ( MIN, PEX,..) queden eplicats en la taula anterior. EQm es referei a Estat Químic mentre que EQt es referei a l Estat Quantitatiu EQt 22

23 Malgrat la distinció formal que fa la DMA entre control de vigilància, operatiu, d investigació i de zones protegides, sota una visió organitzativa, el que es tracta és de mesurar l estat d una sèrie de punts distribuïts al llarg del territori, amb perfils analítics parcialment coincidents o complementaris, freqüències diferents etc. Aií doncs, per a desplegar a la pràctica el Programa de Seguiment i Control no es tant rellevant la distinció entre el tipus de control de que es tracti, com la necessitat d optimitzar al màim els recursos emprats unificant, sempre que sigui possible, les actuacions coincidents sobre les mateies masses d aigua. En síntesi, el problema logístic i d organització a resoldre dintre del Programa de Seguiment i Control consistei en combinar un conjunt de requeriments de perfils analítics, punts i freqüències i generar un calendari d activitats de treball: Indicadors / analítiques punts freqüències calendari de treball El document IMPRESS conté la caracterització de les diverses masses d aigua, pertanyents tant a les conques internes com intercomunitàries, incloent codis d identificació, riscos d incompliment associats, proteccions etc. i representa el punt de partida a partir del qual es concreta el seu control i seguiment. En l anne es troba el llistat complert de cadascuna de les masses d aigua definides, incloent tota la informació necessària per a la planificació del seu control i seguiment: la seva descripció, caracterització, risc i tipus de protecció que les afecta. L aplicació dels criteris de seguiment generals a les masses d aigua objecte de control, dóna com a resultat el conjunt de tasques necessàries a realitzar en el PSiC. En aquest sentit, per confeccionar i posar en pràctica el citat Programa, es necessari dur a terme un seguit de processos tal i com a continuació s indica: Ubicació dels punts de control per a cadascuna de les masses d aigua (el llistat i la ubicació dels punts de control per cadascuna de les masses d aigua es poden consultar a la web de l ACA, com a documentació annea a aquest Programa) Definició dels elements i freqüències de control per les diverses tipologies i proteccions Integració dels controls de caire general, amb els específics de protecció 23

24 Temporalització dels controls en funció de les freqüències d intervenció, del moment adequat per al seu mostreig i de la seva localització relativa, per tal d optimitzar els recursos. Disseny de rutes de mostreig Distribució raonable (homogènia) de les càrregues de treball al llarg del període de seguiment. Establiment del calendari general d activitats Assignació de tasques/rutes per entitats proveïdores, utilitzant els recursos interns o eterns que s escaigui. En aquest darrer cas, mitjançant els corresponents contractes o convenis, segons el tipus d entitat col laboradora de que es tracti (empreses privades, institucions acadèmiques o de recerca, administracions públiques etc.) Definició del procés de recollida de dades i resultats, validació i incorporació al sistema d informació de l Agència (mitjançant el disseny de formularis, conneió d aplicacions etc.) Aspectes organitzatius particulars Aigües Epicontinentals Des del punt de vista de seguiment i control, l àmbit de les aigües superficials continentals és el que ha resultat més afectat amb l aplicació de la DMA, atès que la introducció de l estat ecològic en la valoració de la qualitat ha incrementat substancialment la diversitat d elements de control a utilitzar. Si a més es te en compte la heterogeneïtat de masses d aigua que en formen part rius, llacs, embassaments i zones humides i a aiò hom afegei els requisits de control derivats de les figures de protecció que afecten a determinades masses d aigua, resulta un àmbit etens i comple, tant pel que fa a allò que cal controlar (moltes masses d aigua i de tipus variats) com als molts elements de control a aplicar en cada cas. Tot el conjunt dóna coma resultat un escenari de treball amb dificultats notables a l hora de fiar-ne la planificació al llarg del període de sis anys de durada del PSiC. En aquest sentit, i amb objectiu d optimitzar el procés i els recursos que se n deriven, s han adoptat un seguit de decisions que han permès establir un programa temporalitzat d intervencions, adequat a les necessitats plantejades: Cada massa d aigua epicontinental es controlarà (al menys inicialment) amb un sol punt de control. 24

25 Tots els punts formaran part del control de vigilància, amb l objectiu de conèier directament quin és l estat de totes les masses d aigua objecte del PSiC. El control operatiu es referei a les masses d aigua que es troben en risc d incompliment de la DMA, i es concreta amb l aplicació de freqüències de control superiors a les aplicades a les masses d aigua sense risc, pel que als índe biològics i fisicoquímics es referei. El control per protecció s ha integrat dintre del general (vigilància) per a l establiment de l estat de les masses d aigua, atenent als elements de control i freqüències de la taula següent: Tipus de Protecció Element de Control Freqüència Per abastament Població < 10K persones Entre 10K i 30K Població > 30K persones FQABASTA FQABASTA FQABASTAC 24 - trimestral 48 2 cops al trimestre 72 - mensual Espècies d interès econòmic FQPEIX 6 anual Per usos recreatius FQBANY 6 anual (a l estiu) Per nutrients FQNUTRIENTS 6 anual (a l estiu) Per hàbitats INECOLOGIC 6 anual Per espècies INECOLOGIC 6 anual Reserva Genètica Truita INECOLOGIC 6 anual Vida de peios FQPEIX 72 - mensual On el contingut dels diversos elements de control queda definit en la taula adjunta: Element de Control Índes Biològics Índes Hidromorfológics Índes Fisicoquímics FQGENERAL ph, Conductivitat, Clorurs, Sulfats, Carbonats, Fosfats, Nitrats, Nitrits, Sodi, Potassi, Calci, Magnesi, Duresa, NPOC FQBANY Coliformes Fecals, Estreptococs i Enterococs Fecals, Coliformes Totals, Escherichia Coli FQABASTA FQGENERAL + Anions, Cations, Metalls, Cianurs, Fenols FQABASTAC FQABASTA + Plaguicides, OrganoClorats volàtils i semivolàtils,, PAH FQPEIX Metalls dissolts, Clor residual i Total, Amoni, Demanda Biològica d oigen (DBO 5 ), Temperatura 25

26 FQNUTRIENTS Amoni, Fosfats, Nitrits, Nitrats Cabal -- Cabal, Continuïtat, Hidrologia, Morfologia, Bosc de Ribera -- INECOLOGIC Macroinvertebrats, Macroalgues, Fitoplàncton Els aspectes organitzatius dels apartats precedents s han integrat i combinat en un entorn de base de dades dissenyat a mida, que ha permès donar-hi el tractament adequat. El resultat d aquest procés es presenta tot seguit de manera resumida per a cada un dels àmbits de les aigües epicontinentals, atenent al nombre d intervencions anuals programades per a cada un dels elements de control utilitzats en cada cas Rius L àmbit de rius, amb 248 masses d aigua, és el més nombrós i el que presenta una major dificultat organitzativa, atesa la gran diversitat d elements de control i el nombre de proteccions a considerar. L aplicació del procés organitzatiu de control al llarg del període, queda resumit a la taula següent: Tipus MA Nombre MA Índes Perfil - Protocol Rius 248 Biològics Fitobentos Macroinvertebrats Peios Hidromorfològics Règim Hidrològic Continuïtat Cond.Morf. QBR Fisicoquímics General Abastament Abastament C Ús Recreatiu (Bany) Vida Peios Estat Químic Subst. Prioritàries Els valors corresponen al nombre de mostres planificades, dins de cada any, i per a cada perfil o protocol. Aquestes quantitats s han acumulat per a cada índe (en vermell ) 26

27 Llacs Els llacs son un cas una mica especial, ja que en l àmbit de les conques internes catalanes tant sols n hi ha un (el llac de Banyoles). En la següent taula es resumeien les necessitats de control i seguiment per aquesta tipologia de masses d aigua, epressades en nombre de mostres a recollir i analitzar per any: Tipus MA Nombre MA Índes Perfil - Protocol Llacs 1 Biològics Flora aquàtica Fitoplàncton Macroinvertebrats Peios 1 Hidromorfològics Fluctuació Fondària Fisicoquímics General Abastament U. Recreatives Estat Químic Subst. Prioritàries Els valors corresponen al nombre de mostres planificades, dins de cada any, i per a cada perfil o protocol. Aquestes quantitats s han acumulat per a cada índe (en vermell) Embassaments Els embassaments son considerats rius fortament modificats per la Directiva Marc de l Aigua, i com a conseqüència se ls apliquen els mateios perfils i freqüències de control que si fossin rius. A ecepció feta, es clar, que d acord amb la DMA, en els embassaments no es mesura l Estat Ecològic sinó tant sols el Potencial Ecològic, el que eclou bona part de les mesures biològiques (tan sols es mesuren el fitoplàncton i els peios). 27

28 En la següent taula es resumeien les necessitats de control i seguiment per aquesta tipologia de masses d aigua, epressades en nombre de mostres a recollir i analitzar per any: Tipus MA Nombre MA Índes Perfil - Protocol Embassaments 13 Biològics Fitoplàncton Peios 13 Fisicoquímics General Abastament U.Recreatives Estat químic Subst. Prioritaries Els valors corresponen al nombre de mostres planificades, dins de cada any, i per a cada perfil o protocol. Aquestes quantitats s han acumulat per a cada índe (en vermell) Zones Humides Des del punt de vista estricte de la DMA, les zones humides no constitueien una tipologia pròpiament dita, i es trobarien repartides entre els tipus llacs i aigües de transició/llacunes costaneres. Ara bé, des del punt de vista de control té ple sentit considerar-les com a categoria per se, ja que totes elles es controlen mitjançant els mateios conjunts indicadors. Aií doncs, en el de les conques hidrogràfiques de Catalunya, i a efectes de gestió, les zones humides apareien com a categoria individual, desapareient únicament com a tal a l hora de ser reportades a la Comissió, quedant aleshores distribuïdes dintre dels tipus mes amunt indicats. En la següent taula es resumeien les necessitats de control i seguiment per aquesta tipologia de masses d aigua, epressades en nombre de mostres a recollir i analitzar per any: Tipus MA Nombre MA Índes Perfil - Protocol Zones Humides 74 Biològics QAELS Hidromorfològics ECCELS Estat Químic Subst. Prioritaries Els valors corresponen al nombre de mostres planificades, dins de cada any, i per a cada perfil o protocol. Aquestes quantitats s han acumulat per a cada índe (en vermell) 28

29 Aigües Costaneres La Directiva Marc de l Aigua definei les aigües costaneres com aquelles que s estenen des de la línia de costa fins a la línia situada a una milla de distància de la línea base que s utilitza per determinar les aigües jurisdiccionals de l Estat Espanyol, la qual ve establerta al Reial Decret 2510/1977. El seguiment i control de les aigües costaneres a Catalunya es pioner a la Mediterrània i disposa d una ara de control i mostreig diferenciada per a cada element de qualitat u organisme. Cada una de les masses d aigua marina definides en el IMPRESS disposa almenys d un punt de control per a cadascun dels índes mesurats, que en general no coincideien a causa de les diferents distribucions dels organismes indicadors mesurats. Es procura prendre les mostres per a la ara de vigilància en punts que es puguin considerar representatius de la massa d aigua, però, per eemple, les mesures de macroalgues s han d efectuar a la línea de costa. Aií matei, i en general, és a la línea de costa on es concentra la màima influència de la pressió eercida pel continent. Estat Ecològic Element Índe Biològic Macrofauna Abundància i biomassa Fanerògames marines Macroalgues Fitoplàncton Indicadors de caràcter fisiològic, poblacionals i de comunitat Abundància i recobriment Concentració de Clorofil la A Inde Fisicoquímic Paràmetres fisicoquímics Temperatura, Salinitat, ph, oigen dissolt, Nitrats, Nitrits, Amoni, Fosfats i Silicats Estat Químic S. Prioritàries i contaminants específics Metalls pesants i contaminants orgànics de la Decisió 2000/0035 (COD) i altres contaminants de l anne VIII De les 31 masses d aigua costaneres definides en el document IMPRESS a les conques internes, es consideren com a Molt Modificades les directament afectades per les desembocadures del 29

30 Besòs i del Llobregat, i com a Referència quatre masses d aigua considerades en les millors condicions ambientals. En el litoral català corresponent a les conques internes hi ha definides actualment un total de 6 ares de vigilància relacionades directament amb la DMA, en les que es controlen directament les 31 masses d aigua costaneres. Tipus de Xara Estat Químic Zones o Punts de Control Mostreig Freqüència Elements analitzats I. Químic (Tòics) 31 Zones d alt risc 17 (1) (i aigües) 3 bianual o Zones de bai risc 14 Estat Ecològic Índes Fisicoquímics A línia de costa 66 Sediments 6 - anual 2 - trianual X.Vigilància 48 Aigües 72-Mensual X.Operativa trimestral A mar obert 35 Estat Ecològic Índes Biològics Fitoplàncton 309 Seguiment intensiu a línia de costa X.Vigilancia X.Operativa Seguiment intensiu a mar obert Seguiment etensiu 208 Chla i Comunitat 24-trimestral 24 trimestral 72 mensual o quinzenal trimestral 6 - anual Hidrocarburs aromàtics policíclics, PAHs, Bifenils policlorats PCBs, Polibromo difenileters PBDEs, Pesticides Organoclorats POCs, Plaguicides, Nonilfenols NPEOs, Alquilbenzens ABs, Dioines i Furans PCDDs/PCDFs, Compostor orgànics volàtils VOCs Mercuri, Cadmi, Plom, Coure, Crom, Zenc, Níquel, Arsènic, Seleni Temperatura, Salinitat, ph, oigen dissolt, Amoni, Nitrits, Nitrats, Fosfats, Silicats, Terbolesa. Chla i algues tòiques o nocives causants de proliferacions massives (blooms). Fanerògames marines 31 Comunitat 6-anual Diferents paràmetres de estat ecològic. Macro-invertebrats 74 X.Vigilancia X.Operativa Comunitat 2 trianual 3 - bianual Abundància i biomassa de les espècies. 30

31 Macroalgues 72 Benthos Carlit Comunitat 2 trianual 6 - anual Cobertura, abundàncies i recobriment d espècies algals litorals. (1) De les 17 zones de control operatiu, 8 corresponen a àrees situades davant de desembocadura de rius. Atès que cadascuna d aquestes mesures es fa sobre un element mostrejat diferent i que en molts casos requerei coneiement especialitzats, en la pràctica es consideren cadascuna d aquestes, com a ares de vigilància diferents i complementàries. Aquesta taula es pot epressar diferenciant les tasques analítiques a desenvolupar en raó de les ares de Vigilància i Operacionals, de la forma següent: Xara de Vigilància Estat Ecològic Índes Biològics Estat Químic Categoria MAC IFQ # MA MIN CAR BNT FAN FPK Aigua Sedm Aigües Litorals 31 Sense Risc Amb Risc Molt Modificades Els nombres corresponen al nombre de mostrejos a realitzar en el període de 6 anys La quantificació de les tasques de control corresponent a les masses d aigua costaneres i de transició, corresponent a totes les ares definides durant el període és la següent: Tipus MA Nombre MA Índes Perfil - Protocol Costaneres 31 Biològics MacroInvertebrats Macroalgues (Benthos) Macroalgues (Carlit) Posidònia Fitoplàncton Fisicoquímics Generals Estat Químic Subst. Prioritàries Els valors corresponen al nombre de mostres planificades, dins de cada any, i per a cada perfil o protocol. Aquestes quantitats s han acumulat per a cada índe (en vermell) 31

32 Aigües de Transició Com ja s ha indicat anteriorment, a efectes de informació a la Comissió Europea i d acord amb els criteris formals de classificació fiats per la DMA, les aigües de transició engloben les llacunes costaneres, estuaris i badies. D aquestes tres tipologies, a les conques internes catalanes únicament la primera (llacunes costaneres ) es present. Tanmatei, a efectes de gestió del control, per la seva similitud s han inclòs dintre de les zones humides Aigües Subterrànies En el cas del Seguiment i control de les aigües subterrànies, es disposa de varies ares de mostreig, depenent del seu objectiu de control: vigilància, operativa, investigació. En el control bàsic de Vigilància es determinen els anions i cations majoritaris, i les principals substàncies prioritàries i perilloses prioritàries (microcontaminants orgànics i metalls pesants) que defineien la qualitat de l aigua. Les ares de control operatiu son diferenciades i específiques per a cada element controlat. Donada la dinàmica de les aigües subterrànies, qualsevol afectació a la seva qualitat sol ser de llarga durada. La ara de salinitat pretén valorar el grau de penetració de l aigua de mar als aqüífers costaners. S hi mesura la conductivitat, ph, temperatura i la concentració de clorurs. La ara de plaguicides permet detectar la presència d aquests compostos en l aigua subterrània de zones amb alta activitat agrícola. S analitzen insecticides organoclorats, insecticides organofosforats i herbicides (triazines), incloent també alguns dels seus metabòlits. Amb la ara de control de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries establertes a la normativa. S analitzen compostos del cicle del nitrogen. La ara d episodis de contaminació pretén realitzar el seguiment dels episodis detectats a les aigües subterrànies. Tant de contaminació per part de productes orgànics (tricloroetilè, percloretilè. hidrocarburs, etc.) com metalls (crom heavalent, etc...). 32