Protocol recomanat de. Densitometria Òssia

Transcripción

1 Protocol recomanat de Densitometria Òssia Març 2012

2 Índex Introducció Criteris de primera indicació Peridodicitat de la densitometria òssia Quina zona s ha d explorar Quan no s ha de demanar Classificació dels factors de risc de fractura Annex (factors de risc) Bibliografia

3 INTRODUCCIÓ En la línia d'incorporar elements diagnòstics que aportin valor afegit i facilitin l'enfocament terapèutic correcte davant d'algunes patologies, experts del quadre mèdic d'assistència Sanitària han consensuat el següent Protocol recomanat de Densitometria Òssia amb l'objectiu de proporcionar als professionals informació actualitzada sobre les seves indicacions. La densitometria òssia (DXA) és una exploració complementària utilitzada per al diagnòstic de l'osteoporosi que permet mesurar la massa òssia, calcular el consegüent risc de fractura i, per tant, valorar la necessitat d'establir un tractament. Altres mitjans diagnòstics com ara la radiologia convencional i els marcadors ossis no han estat identificats com a tant específics ni fiables, per la qual cosa no es recomanen per al diagnòstic. Actualment diversos organismes governamentals, agències reguladores i institucions científiques, entre les quals hi ha l'iscd (International Society for Clinical Densitometry), han elaborat recomanacions per a la utilització clínica més adequada d'aquesta tècnica diagnòstica, que han estat utilitzades en l'elaboració d'aquest document. Els professionals que han participat en l'elaboració i la revisió d'aquest protocol han estat: ASSESSORS I COL LABORADORS COORDINACIÓ EDICIÓ Arce Vidal, Juan Manuel Alegre de Miguel, Cayetano Llobet Mañé, Lluís Casals Font, Montserrat Barceló García, Pere Delgado Vila, Rosa Maria García Miguel, Xavier Nadal Sánchez, Albert Nogués Solan, Francesc Xavier Renau Domingo, Antoni Río Barquero, Luis del Rosales Rafel, Quim Sanz Salvador, Xavier Villanueva Mata, Raúl Yoldi Muñoz, María Beatriz Barcelona, 6 de març del

4 CRITERIS DE PRIMERA INDICACIÓ Entre les diverses estratègies proposades com a indicació de la DXA amb caràcter diagnòstic, la més recomanable és la tria dels casos en funció dels principals factors de risc clínic, és a dir, a major nombre de factors de risc, sobretot els que s'associen a risc alt de fractura, més justificada serà la seva indicació. Està indicat demanar una densitometria òssia si es compleix algun dels supòsits següents: 2 o més factors de risc elevat (CRITERIS MAJORS) o 4 o més factors de risc moderat (CRITERIS MENORS) o 1 o més factors de risc elevat +2 o més factors de risc moderat 4

5 PERIODICITAT DE LA DENSITOMETRIA ÒSSIA Resultat de la densitometria prèvia Tractament específic Repetició de la densitometria Normal o no patològica NO En pacients en els quals la DXA sigui normal, no s'ha de repetir a no ser que aparegui un situació de risc (vegeu factors de risc) Osteopènia Segons altres factors de risc o comorbiditat No abans de 2 anys des de l'última DXA Osteoporosi SÍ No abans de 2 anys des de l'última DXA Altres situacions Pacients en tractament (crònic) amb glucocorticoides orals o sotmesos a trasplantaments d'òrgans sòlids o altres tractaments osteopenitzants. SÍ (amb informe mèdic previ) El control pot ser necessari als 6-12 mesos 5

6 QUINA ZONA S'HA D'EXPLORAR? La densitometria òssia mesura la densitat òssia en el terç superior del fèmur i de la columna lumbar. Els seus valors no són interpretables en cas d'artrosi molt severa, pròtesis o fractures d'aquestes localitzacions, així com en pacients amb hiperparatiroïdisme primari. En aquests casos, es pot realitzar la determinació de la densitat de la massa òssia de l'avantbraç. QUAN NO S'HA DE DEMANAR 1. En pacients sense criteris d'indicació (vegeu criteris d'indicació i factors de risc). Es considera inadequat utilitzar la densitometria com una eina de cribratge poblacional de massa òssia baixa. 2. Quan el resultat de la prova no hagi de representar cap canvi en l'actitud terapèutica. 3. En pacients diagnosticats d'osteoporosi que no segueixen tractament. 4. En malalts que no volen adoptar cap mesura preventiva o terapèutica. 6

7 CLASSIFICACIÓ DELS FACTORS DE RISC DE FRACTURA CONSEGÜENTS A UNA DISMINUCIÓ DE LA MASSA ÒSSIA CRITERIS MAJORS Factors de risc elevat Home o Dona > de 70 anys. Antecedents de 1r grau de fractura de maluc en > de 45 anys. Baix pes corporal / IMC < 19 *. Fractura vertebral osteoporòtica prèvia o altres fractures degudes a fragilitat òssia. Anèmia perniciosa. Anticonvulsionants. Diabetis Mellitus tipus I. Fallida ovàrica prematura sense tractament en < 45 anys. Hiperparatiroïdisme primari. Inactivitat física (manca d'exercici continuat) Malalties i/o tractaments osteopenitzants (vegeu annex) Malnutrició crònica i malabsorció. Pèrdua important de pes ** Tractament perllongat amb glucocorticoides orals > 3 mesos i > 5 mg/dia. Trastorns alimentaris: anorèxia i bulímia. CRITERIS MENORS Factors de risc moderat Artritis reumatoide. Consum d'alcohol (24-30 gr/dia) Consum de tabac. Diabetis Mellitus tipus II. Hiperparatiroïdisme (N/E) Hipertiroïdisme. Menarquia tardana > 15 anys) Menopausa iatrogènica < anys. No lactància. Pèrdua d'altura i/o cifosi dorsal. Poca ingesta de calci en > 65 anys *** Poca o nul la exposició solar. CRITERIS SENSE VALOR Sense risc Consum d'aigües fluorades. Consum de cafeïna. Consum de te. Menopausa. Nul liparitat. Tractament amb diürètics tiazídics. * IMC = pes (kg) / talla (en metres) 2 ** Superior al 10% (respecte al pes habitual de jove o adult, o pèrdua de pes els últims anys) *** < mg/dia (s ha de valorar l edat i el sexe del pacient o el baix/nul consum de productes lactis) 7

8 ANNEX (FACTORS DE RISC) Malalties osteopenitzants Altres tractaments osteopenitzants Acromegàlia Dèficit de GH Gastrectomia Cirurgia bariàtrica Hepatopatia crònica Hipercalciúria Hipogonadisme Hiperprolactinèmia Hipertiroïdisme no controlat Hipovitaminosi D Insuficiència pancreàtica Insuficiència renal crònica Intolerància a la lactosa Malaltia inflamatòria intestinal Malaltia mielo i limfoproliferativa Malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) Mastocitosi sistèmica Mieloma múltiple Osteogènesi imperfecta Trasplantaments d'òrgans Anticoagulants Inhibidors de l aromatasa Liti 8

9 BIBLIOGRAFIA Per a la realització d'aquesta guia s'ha revisat la bibliografia següent: Fractura osteoporótica: valoración del riesgo en la práctica clínica (Servicio de Reumatologia Hº Ramón y Cajal, Hº Puerta de Hierro y Hº La Paz) Guía de Práctica Clínica sobre Osteoporosis y Prevención de Fracturas por Fragilidad (M. de Ciencia, M. de Sanidad, Departament de Salut-Gencat) Guia per a la indicació de la densitometria òssia en la valoració del risc de fractura i en el control evolutiu de l'osteoporosi (AATM) GPC01/2006 Indicación de densitometría ósea (Yoldi Muñoz, Beatriz - Servei de Reumatologia Institut Universitari Dexeus) Indicación de densitometría ósea (Barceló García, Pere - Servei de Reumatologia Hospital Universitari Sagrat Cor) International Society for Clinical Densitometry (ISCD) La densitometría ósea en Cataluña: difusión y práctica (AATM) BR99004/1999 Junio 1999 Pla director de les malalties reumàtiques i de l'aparell locomotor (Generalitat de Catalunya. Departament de Salut). Any 2010 SEIOMM: Rev Clin Esp. 2008;208 (1):33-45 Articles de Medicina Clínica: Díez Pérez A. Aspectos terapéuticos de la osteoporosis. Med Clin (Barc). 2007; 129 (20): Vázquez-Díaz M, López-García Franco A, Isasi-Zaragoza C, Aguado-Acín P. Fractura osteoporótica: valoración del riesgo en la práctica clínica. Lawrence G Raisz, MD. Screening for osteoporosis. Uptodate Lewiecki EM. Osteoporotic fracture risk assessment. Uptodate