COBERTES PLANES COBERTES

Transcripción

1 Clave Máster y Curso Asignatura Sesión 1/4 Pág. 1 COBERTES PLANES COBERTES Construcció II. Sistemes. 2n curs Àrea de Construcció Curs Revisió 06/03/2014 Autors: Carlos Gelpí Almirall / Xavier Belil / Josep Olivé

2 Pàg. 2/75 Índex 1.1. Definició 1.1. definició 1.2. principis d estanquitat 2. Principis de disseny 2.1. dimensionat de vessants i pendents 2.2. capes principals d una coberta plana 3. Punts singulars 4. Tipologies 4.1. no invertida 4.2. ventilada 4.3. invertida 4.4. enjardinada 4.5. inundada 4.6. per trànsit rodat 5. Posta en obra i controls d execució 6. Fonts d informació

3 Pàg. 3/75 Definició general Les cobertes planes son les que tenen un pendent < al 5%. INCLINADES > 5% 5% PLANES < 5% Font: Construir la arquitectura, Andrea Deplazes. Ed. GG

4 Pàg. 4/75 Principis d estanquitat 1. Continuïtat absoluta de l envoltant d estanquitat El material que fa aquesta funció és sempre absolutament impermeable conceptualment i materialment 2. Geometria: segellat i cavalcament Usualment, encara que no sempre, el material de cobriment no és continu. En aquests casos es confia l estanquitat de les juntes entre peces a: -Segellat químic entre peces: soldadura, fusió química, adherència, etc... -Secundàriament, també al pendent i al cavalcament entre peces

5 Pàg. 5/75 Pendents de les cobertes segons el CTE Les cobertes planes son les que tenen un pendent < al 5%. Ara bé, aquest valor és el valor mig o general (de la majoria de vessants) de la coberta perquè, sovint, alguna vessant pot tenir un pendent molt més elevat si el seu recorregut entre el bimbell i la bonera és molt petit Vessant amb fort pendent Vessant amb pendent normatiu

6 Pàg. 6/75 Geometria de les vessants CTE DB HS CUBIERTAS -GEOMETRIA DE LA COBERTA. Determinació de projecte de la geometria de la coberta tenint en compte les escorreries de l aigua. Els desguassos s han de separar del perímetre un mínim de 30 cm segons el CTE

7 Pàg. 7/75 Dimensionat de les vessants CTE DB HS CUBIERTAS -EVACUACIÓ D AIGÜES. Elecció del núm. mínim d elements d'evacuació d aigua necessaris. Segons el CTE com a mínim en seran dos, i en dependrà de la superfície de coberta. CTE DB HS 5 Taula 4.6 Elecció de la superfície de formació de pendents en referència a la superfície de la coberta de l edifici. CTE DB HS 5 Taula 4.6. Si no es poden col locar al número de baixants mínim, cal posar sobreixidors (rebosaderos) com a mínim dos i en límits diferents de la coberta -SUPERFÍCIE MÀXIMA PER BAIXANT. El regim pluviomètric en determinarà el diàmetre d aquests elements, no el nombre. S ha d aplicar un factor de correcció per a altres règims pluviomètrics. (veure CTE DB HS 5)

8 Pàg. 8/75 Característiques de les vessants - Aconsellable (i normatiu) no sobrepassar pendents màxim 5% i no inferior a 1%. - Gruix mínim de la capa de formació de pendents de 30 mm i màxim de 150 mm. CTE DB HS S han de preveure juntes de dilatació de 30 mm cada ml i en tot el perímetre de contacte amb cossos sortints: baranes, xemeneies, ampits, etc. -Si el paviment està fixat sobre morter o formigó les juntes han de fer quadricules menors de 5 m de costat. - S han de respectar i mantenir les juntes estructurals de l edifici. - Les boneres (o punt més baix de la coberta) han d estar separades, al menys 30 cm dels límits de la coberta, en cas de que el desguàs sigui vertical.

9 Pàg. 9/75 Capes principals de la coberta plana 1. SUPORT O BASE ESTRUCTURAL: - Depèn del sistema constructiu de l edifici. Estructures de: Fusta / Formigó / Metàl liques 2. SISTEMA DE FORMACIÓ DE PENDENTS: - Aporta inclinació a la coberta per a la evacuació de l aigua. Pròpia base estructural/formigó cel lular / Morters alleugerits (perlita) /Morters de regulació 3. BARRERA DE VAPOR: - La seva col locació depèn del càlcul higro-tèrmic de la secció de la coberta i les condicions ambientals. Talla el flux del vapor d aigua per tal d evitar condensacions. 4. IMPERMEABILITZANT: 5. AÏLLAMENT: - Pot col laborar a evitar entrada d aire o pols de l exterior. - És la capa encarregada d assegurar l estanquitat de la coberta. - Respon a un estudi de demanda energètica de l edifici segons les condicions climàtiques de l entorn on esta ubicat. La seva funció és el control de traspàs d energia tèrmica entre l interior i l exterior i assegurar el confort tèrmic interior. 6. CAPES SEPARADORES O DIFUSORES: - Evita el contacte directe entre materials incompatibles químicament. - Evita el punxonament de la capa impermeabilitzant. - Evita l'adherència de làmina impermeable - Impedir el pas de terra en graves o cobertes enjardinades. 7. CAPA DE PROTECCIÓ O ACABAT: Capa sotmesa a respondre a les accions directes dels elements exteriors sobre la coberta (raigs UV, pluja, vent, neu, etc. ) Làmines de polietilè / Paper Kraft / Làmines de betum/ Làmines metàl liques Prefabricats : Làmines bituminoses / Làmines sintètiques In situ: Pintures aplicades amb rodet o projectades Rígids. Poliestirè / vidre cel lular / suro / poliuretà No rígids (per cambres) llana de vidre / /Poliuretà / Llana de roca Geotèxtils de diverses densitats/ PVC / Geotèxtil armat amb malla de poliuretà/ etc. Plana Transitable: Paviment ceràmic / Paviment flotant Plana No transitable: Protecció pesada / Grava / Formigó Plana enjardinada: Terra Vegetal i vegetació Coberta Industrial: Xapa Metàl lica / Deck (veure quadre classificació)

10 Pàg. 10/75 Punts singulars CTE DB HS CUBIERTAS Condiciones de los puntos singulares El CTE DB HS enumera i descriu les particularitats a complir de tots els punts singulars que considera. Els principals són: - Trobada amb elements verticals. - Desguassos i sobreixidors. - Junts de dilatació. - Elements que travessen la coberta. - Fixacions sobre coberta. - Accessos i obertures.

11 Pàg. 11/75 Trobada amb paraments verticals - Cavalcaments, reforç i dimensions mínimes en punts singulars segons el CTE que són de compliment obligatori.

12 Pàg. 12/75 Boneres i sobreixidors

13 Pàg. 13/75 Boneres Bonera i desguàs vertical prefabricats Desguàs horitzontal Morrió / paragraves Bonera sifònica

14 Pàg. 14/75 Junts de dilatació. Capes acabat Tipus de junts obligatoris: Juntes pròpies de l estructura cada 30 m 2. Juntes en la formacions de pendents cada m i perímetre de la coberta. Amplada de junta de 30 mm mínim. (CTE DB HS1 Cubiertas). 3. Juntes en paviment de cobertes transitables cada 5 m lineals i en tot el perímetre

15 Pàg. 15/75 Junts de dilatació. Límits - S han de preveure juntes de dilatació de 30 mm d ample cada ml i en tots els perímetres de contacte amb cossos sortints: baranes, xemeneies. - Les juntes s han de fer en tots aquelles capes rígides que puguin sofrir una deformació o crear una empenta d origen tèrmic no desitjades: capa de pendents i paviments rígids adherits son les més usuals - Les peces rígides que formen els bimbells han de ser independents de les fulles d acabat de les cobertes - Si el paviment està fixat sobre morter o formigó les juntes han de fer quadricules menors de 5 m de costat. - S han de mantenir les juntes estructurals de l edifici.

16 Pàg. 16/75 Elements que travessen la coberta Trobada amb elements verticals: - Elements que conformin la coberta. - Fixacions sobre la coberta de màquines -Secció de trobada d instal lacions en coberta. Solució amb producte INTEMPER

17 Pàg. 17/75 Elements que travessen la coberta i fixacions Exemple de solució de coberta plana transitable amb llosa de morter i aïllament incorporat. En les fotos es poden veure els detalls de les fixacions de les màquines d instal lacions, situades, flotants, sobre la capa d acabat, i el tractament impermeabilitzant dels elements estructurals que travessen la coberta

18 Pàg. 19/75 Elements de seguretat Un element indispensable d una coberta plana que sigui accessible per a tant sols manteniment de les instal lacions i que no tingui cap tipus de barana per evitar caigudes, és la línia de vida: Cable el qual ofereix seguretat en que els obrers s hi ha de penjar mitjançant un arnés

19 Pàg. 20/75 Lluernaris. Prefabricats Lluernaris prefabricats tipus cúpula col locats sobre coberta plana amb tela asfàltica autoprotegida

20 Pàg. 21/75 Lluernaris. Prefabricats Lluernaris prefabricats lluerna col locats sobre coberta plana amb xapa metàl lica

21 Pàg. 22/75 Lluernaris Lluernaris executats in situ. Aquest tipus de lluernari mereixen una especial atenció en la seva execució i col locació a l obra.

22 Pàg. 23/75 Tipologies. Quadre resum Tipologies no invertida no transitable autoprotegida transitable deck ventilada invertida enjardinada inundada catalana catalana millorada coberta doble full no transitable transitable extensiva intensiva aljub (aeròbica) aljub enjardinada (anaeròbica) per trànsit rodat

23 Pàg. 24/75 Coberta plana no invertida La capa impermeable va col locada per sobre de l'aïllament. Aquesta capa generalment s ha de protegir amb l acabat de coberta si es vol fer transitable la coberta, si no cal col locar una impermeabilització autoprotegida. COBERTA NO INVERTIDA (CALENTA) COBERTA NO INVERTIDA VENTILADA (FREDA)

24 Pàg. 25/75 No invertides. No transitables És aquella que no està preparada pel trànsit de les persones. Només son transitables esporàdicament per ús de manteniment. Poden tenir diferents tipus de capa de protecció; làmina impermeable autoprotegida, grava, vegetal, aigua, etc. Exemple de solució amb dues làmines d impermeabilització i reforços en el límit de coberta 1. Formació de pendents 2. Capa de protecció 3. Barrera de vapor 4. Aïllament tèrmic 5. Làmina inferior de la impermeabilització 6. Làmina superior de l impermeabilització, amb capa de protecció contra UV incorporada 7. Element de segellat i fixació a l extrem de la impermeabilització

25 Pàg. 26/75 No invertides. No transitables Autoprotegida Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA

26 Pàg. 27/75 No invertides. No transitables Autoprotegida amb capa de pissarra amb làmina d alumini gofrat

27 Pàg. 28/75 No invertida. Transitable Aquestes cobertes tenen exposades la capa d acabat i la capa impermeable, aquest fet fa que ambdues han d'ésser projectades a tal efecte que suportin diferencials de temperatura elevats i dessecacions molt fortes. La durabilitat de la làmina impermeabilitzant situada per damunt de l aïllament en climes càlids i temperats és molt curta degut als efectes que produeix la radiació solar, el salt tèrmic entre el dia i la nit, la baixa humitat ambient i la manca de precipitacions continuades. Si es posa la capa d aïllament per sobre de la de pendents, pot presentar problemes de deformacions excessives de la capa d acabat per sobre-escalfament degut a que la capa d aïllament no permet el pas de calor cap a l interior. Important posar les juntes de deformació i dilatació. Presenten un problema en la seva execució que afecta directament a la seva estanquitat. Aquest és el possible punxonament de la capa impermeabilitzant en el moment d execució de la capa d acabat.

28 Pàg. 29/75 No invertida. Transitable Es caracteritza per disposar una capa de protecció que permet el trànsit, ja sigui de vianants o rodat. En aquest exemple l aïllament està correctament situat, sota la capa de formació de pendents Capes d acabat i protecció Capa separadora Impermeabilització Capa separadora Formació de pendents Aïllament tèrmic Barrera de vapor Suport estructural Acabat interior

29 Pàg. 30/75 No invertida. Tipus deck Tipus especial de coberta plana no invertida, en la que el suport és lleuger, sovint de safates plegades metíliques. Usual en construcció industrial Molt poc pes de tot el conjunt Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA

30 Pàg. 31/75 No invertida. Tipus deck La capa d estanquitat ha de ser de qualsevol dels materials d impermeabilització als que la radiació UV no els altera

31 Pàg. 32/75 Coberta plana ventilada. Coberta catalana Coberta plana ventilada (freda). De manera tradicional s ha confiat en aquest tipus de coberta amb el material d acabat. La base és la n repetició (normalment n = 3 ó 4) de la capa d acabat col locada en diferents direccions i amb pendents importants per tal de dificultar la filtració directe de l aigua per la junta. Aquest tipus de coberta és únicament vàlid en climes càlids, calorosos i amb règim de pluges esporàdiques, ja que es confia en la ventilació de la cambra i la radiació solar per assecar les possibles filtracions d aigua per tal d evitar que aquestes filtracions puguin afectar l interior de l edifici. La coberta catalana no disposa de làmina impermeable ni de capa aïllant. Fonts:. Com he de construir, Benavent de Barberà. Ed. Bosch Diccionari de la construcció. Miquel Fullana. Ed. Moll

32 Pàg. 33/75 Coberta plana ventilada. Coberta catalana

33 Pàg. 34/75 Coberta plana ventilada. Coberta catalana millorada. La coberta a la catalana millorada incorpora una làmina impermeable i una capa d aïllant, assegurant així el seu comportament en front als requeriments de confort. Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA

34 Pàg. 35/75 Coberta plana ventilada. Coberta catalana millorada.

35 Pàg. 36/75 Coberta plana ventilada. Coberta doble full Coberta que té l origen en la coberta catalana, aplicada a tècniques de construcció més modernes. Usual a la dècada dels anys 60. Normalment, en aquesta època, sense capa aïllant Habitatges prefabricats. Montbau. Barcelona Casamor-Dargallo-Giralt-Serra Goday

36 Pàg. 37/75 Coberta plana invertida. L aïllament es col loca per sobre la lamina impermeable. Acabada amb graves, paviment, lloses, etc. L'aïllament ha de tenir porus tancat, s ha de poder mullar sense alterar les seves característiques. Aquesta coberta protegeix tèrmicament la capa impermeable aconseguint una major durabilitat i comportament estanc d aquesta COBERTA INVERTIDA NO TRANSITABLE COBERTA INVERTIDA TRANSITABLE

37 Pàg. 38/75 Coberta plana invertida acabada amb grava Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA

38 Pàg. 39/75 Coberta plana invertida amb acabat ceràmic Segons alguns instal ladors, pot presentar problemes de deformacions excessives de la capa d acabat per sobre escalfament degut a que la capa d aïllament no permet el pas de calor cap a l interior de l edifici. Molt important posar les juntes de deformació i dilatació. Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA

39 Pàg. 40/75 Coberta plana invertida amb llosa aïllant Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA

40 Pàg. 41/75 Coberta plana invertida amb llosa aïllant Coberta plana invertida transitable

41 Pàg. 42/75 Coberta plana invertida amb llosa aïllant. Posta en obra

42 Pàg. 43/75 Coberta plana invertida amb paviment flotant AVANTATGES: - Es crea una cambra d aire ventilada que millora considerablement el comportament tèrmic de la coberta a l estiu. - Es crea una superfície absolutament plana, molt adequada per a l ús de la coberta - Permet acabats de molt tipus i moltes dimensions - Si no va fixat, el manteniment és molt ràpid DESAVANTATGES: - En fase d obra s ha de protegir l acabat o bé posar-lo a l últim moment i llavors s ha de protegir la capa aïllant (capa de morter) que fa que el manteniment no sigui tan fàcil. - Acabats no fixats poden moure s si no estan ben ajustats - Acabats resistents a la flexió, no sempre adequats per a usos intensos o pesats.

43 Pàg. 44/75 Coberta plana invertida amb paviment flotant Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA

44 Pàg. 45/75 Coberta plana invertida amb paviment flotant. Tipus d acabats

45 Pàg. 46/75 Coberta plana invertida amb paviment flotant. Exemple

46 Pàg. 47/75 Coberta plana enjardinada AVANTATGES: - Inèrcia tèrmica: Impedeix l accés de la radiació solar a la superfície dels materials de la coberta, evita el sobreescalfament. - Protegeix la membrana impermeable i augmenta la vida útil de la coberta ja que redueix els moviments tèrmics. - Conformen una capa termo-aïllant addicional. - Incrementen l aïllament acústic. - Eviten la sobrecàrrega dels sistemes de drenatge. DESAVANTATGES: - Possibilitat de goteres si no hi ha perfecte execució a l obra (no estanquitat a l aigua). Necessitat d una bona evacuació d'aigües. - Majors requisits estructurals, degut al pes que han de suportar - Possible augment del cost de les instal lacions degut a la necessitat de utilitzar capes impermeables a prova d arrels, instal lacions d evacuació d aigua, i instal lació de rec en cobertes intensives.

47 Pàg. 48/75 Coberta plana enjardinada Cada 50-70m2 Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA

48 Pàg. 49/75 Coberta plana (?) enjardinada. Exemple Equipament cultural. Les Planes de Son. Alt Àneu, Pallars Sobirà F. Rius.

49 Pàg. 50/75 Tipus de cobertes enjardinades Extensives: - Cobertes de baix manteniment (rec innecessari) amb una vegetació natural auto renovable. - Utilització de plantes tipus sèdum: planta resistent, ús de poca aigua. - Poc pes i gruix de terra mínim (10 cm aprox.) - Cost reduït d execució i manteniment - Poca necessitat d assoleig -Utilitzada sobretot en equipaments, serveis, -Intensives: - Cobertes de manteniment regular o intensiu. - Jardins amb plantes perennes (arbustos, gespa, ). - Molt pes i gruix de terra (70 cm aprox.) - Utilitzada sobretot en l àmbit privat.

50 Pàg. 51/75 Coberta plana inundada Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA gràfic: REVISTA TECTONICA

51 Pàg. 52/75 Coberta plana inundada. Tipologies Variant de la coberta, on hi trobem una zona on es diposita l aigua en gruixos no superiors als 20 cm, aquesta capa d aigua produeix un gran aïllament i aconsegueix una inèrcia tèrmica important que permet l estalvi d energia en el conjunt de l edifici. Coberta aljub aeròbica. L aigua està a l' intempèrie. Poden tenir problemes d insectes i bacteris Coberta aljub anaeròbica. Aigua aïllada, no hi arriba la llum del sol, per tant no creixen bacteris. Font imatge: revista TECTÓNICA Fundació Miró. Palma de Mallorca R. Moneo

52 Pàg. 53/75 Coberta aljub Tanatori de León. León Jordi Badia - Josep Val

53 Pàg. 54/75 Coberta plana per a trànsit rodat Font: gràfic i imatge, revista TECTÓNICA

54 Pàg. 55/75 Materials per a formació de pendents -Formigó cel lular. -Formigó amb àrid lleuger (Argila expandida) per formació de pendents, generalment de consistència tova a líquida sense capacitat resistent. -Argila expandida i una capa superior de morter de 30mm. - Morters amb àrids lleugers: poliestirè expandit. - Plaques aïllants rígides.

55 Pàg. 56/75 Procés per a la formació de pendents amb materials amorfs - Netejar el suport estructural. - Formació de muret perimetral de maó, bloc, o formigó en tots els perímetres, xemeneies i passos d'instal lacions. Preveure la col locació d una junta deformable amb poliestirè expandit. - Formació de tocs amb nivells generals. - Formació de mestres amb morter, envanets...per a la formació de pendents cap els elements d evacuació d aigua de pluja. - Abocament de material de formació de pendents. - Si és el cas, capa d acabat fi per a rebre membrana impermeable sense risc a punxonaments.

56 Pàg. 57/75 Coberta catalana millorada. Posta en obra Exemple en el que la solera es realitza amb tauler ceràmic bisellat, només amb funcions de suport ja que a sobre hi anirà una capa específica d impermeabilització

57 Pàg. 58/75 Barrera de vapor Impedeix el pas de vapor contingut en l aire interior (més calent) cap a les zones més fredes de la coberta on podria condensar. Sempre s ha de col locar a la cara calenta de la coberta. -La seva col locació ve condicionada pel càlcul descrit al CTE DB HE1 estalvi d energia. Així dependrà del càlcul higro-tèrmic de la secció de coberta. - Aquesta capa impedirà que el vapor es pugui dissipar a través de la coberta. - Molt important en les cobertes no ventilades, i en les que tenen la membrana impermeable per sobre de l aïllament - La Normativa antiga establia que es poden considerar barrera de vapor aquells materials en què la resistència al vapor sigui entre 0.86 i 20 mmhgm2 dia/g Exemples de barreres de vapor: - Làmina de polietilè. - Capa d oxiasfalt. - Film de paper d alumini.

58 Pàg. 59/75 Impermeabilització bituminosa Col locació amb soldadura calenta: bufador (soplete). Soldadura per escalfor de les bandes de cavalcament dels rotllos de tela bituminosa -o asfàltica. Fixació per adherència. El cavalcament és, com a estratègia d estanquitat, imprescindible. Cavalcaments de membrana bituminosa

59 Pàg. 60/75 Impermeabilització bituminosa. Doblats Tant en la totalitat dels vessants com en els punts on la làmina es plega es dobla (i a vegades es triplica) la capa impermeabilitzant. En els vessants és per assegurar l estanquitat general i especialment la de les juntes ja que els rotllos es col loquen a trencajunt En els plegaments és perquè son punts dèbils: perden plastificants en doblar-se degut a l escalfament i son punts o els moviments de dilatació provoquen un trencament de la làmina per el punt de doblat a més curt termini. Per aquest mateix motiu es fa un doblat arrodonit (mitja canya), sempre que es pot. Execució de trobades perimetrals de coberta amb membrana bituminosa.

60 Pàg. 61/75 Impermeabilització bituminosa. Fixació mecànica - Col locació amb fixació mecànica en coberta tipus Deck. Malgrat ésser una fixació mecànica en el cavalcament inferior, la làmina s ha de soldar igualment en el cavalcament superior. Les làmines de fixació mecànica ja venen preparades amb una banda de reforç on es realitza la fixació. Cavalcament de membrana bituminosa amb fixació mecànica sobre planxa rígida d aïllant o be sobre tauler de fusta. Detall extret de la casa SIPLAST

61 Pàg. 62/75 Impermeabilització. PVC Soldadura de membrana de PVC amb tetrahidrofurà (soldadura química) o mitjançant aire calent Procés de posta en obra amb fixació mecànica i soldat de les unions per escalfor amb màquina

62 Pàg. 63/75 Impermeabilització. PVC. Punts singulars Execució de trobades perimetrals de coberta amb làmines de PVC.

63 Pàg. 64/75 Impermeabilització. EPDM Els junts es poden fer a obra mitjançant bandes autoadhesives o imprimació de cautxú sintètic Col locació de gran membrana tridimensional de EPDM (Feta a taller per vulcanització)

64 Pàg. 65/75 Impermeabilització amb membranes continues Emulsió de cautxú acrílic aplicat a rodet Reforç del desguàs amb emulsió de cautxú i armadura

65 Pàg. 66/75 Impermeabilització amb membranes continues Emulsió de poliuretà aplicat a pressió Edifici Fòrum. Barcelona Herzog & De Meuron

66 Pàg. 67/75 Impermeabilització amb morters Mercat de Santa Caterina. Barcelona EMBT

67 Pàg. 68/75 Impermeabilització. Controls Comprovacions a estanquitat de la membrana per inundació. Com a envoltant impermeable, les làmines s han de sotmetre a la prova de càrrega per tal d'assegurar que seran completament estanques. L aigua es deixa entre 24 i 72 hores i es vigila que no hi hagi fuges. El procediment més correcte és el de fer dues vegades la prova: -una un cop posada la capa impermeable -i una altra, un cop posades totes les capes sobre la capa impermeable, amb la coberta acabada

68 Pàg. 69/75 Aïllaments tèrmics. Controls Comprovacions de les característiques de l aïllament Identificació UNE I II III IV V VI VII Per una banda, es comprova la informació de l embalatge (i, en el poliestirè expandit, les marques). Per altra, es comprova la seva bona execució: -Continuïtat de la capa -Cavalcament de juntes, si hi van dues capes -Material i gruix definit en projecte

69 Pàg. 70/75 Aïllaments tèrmics. Controls Posta en obra sobre impermeabilització (aïllament no hidròfil, encadellat i amb capa d acabat) Encaix en element sobresortint de la coberta: evitar discontinuïtats en la capa d aïllant: no s han de produir ponts tèrmics

70 Pàg. 71/75 Capes separadores Funcions i exemples més usuals: - Permetran moviments diferenciats entre diverses capes de la coberta - làmines no adherides - Evitaran contacte entre materials amb incompatibilitats químiques (metàl lics o sintètics): - PVC làmines bituminoses i EPDM - Làmines amb plastificants (Betum, PVC) escumes (aïllaments tèrmics) - Metalls - alguns tipus de fusta - Metalls entre sí (veure classe de 1r curs) - Impedir adherència entre capes diferents: - Facilitar el drenatge entre llosa i impermeabilització - Protegiran capes sensibles al punxonament: - Impermeabilització capa de pendents - Impermeabilització capa de grava d acabat - Evitaran que les plantes arrelin en la coberta: - Cobertes enjardinades - Cobertes amb acabat de grava Poden ésser làmines, esteses de producte, o bé material incorporat. Cal controlar que es posin i en el lloc adequat per no comprometre la durabilitat de la coberta

71 Pàg. 72/75 Capes separadores 1. ACABAT GRAVA 2. FELTRE GEOTÈXTIL 3. AÏLLAMENT 4. FELTRE GEOTÈXTIL 5. LAMINA IMPERMEABLE 6. PENDENTS

72 Pàg. 73/75 Capes d acabat Funcions i exemples més usuals: -Protegir les impermeabilitzacions i aïllants tèrmics que es degraden amb els raigs UVA. -Pèrdua de flexibilitat -Degradació per pèrdua dels plastificants: esquerdaments. -Evitar moviments dels materials (degut a succions de vent. -Llastrat de membrana impermeable o aïllament poc pesats. -Donar una superfície adequada a l ús que es vol donar (cobertes transitables)

73 Pàg. 74/75 Capes d acabat La grava evita moviments dels materials poc pesats degut a succions de vent. Les membranes bituminoses per anar a la superfície s auto-protegeixen dels raig UV amb fines làmines de metall adherides gofrades al betum.

74 Pàg. 75/75 Fonts d informació Bibliografia de la classe. OBLIGADA CTE. Documento Básico HS. Salubridad. HS1-2.4.Cubiertas Classes de 1r curs a: Bibliografia complementaria. RECOMANADA Tectónica núm. 6 (Cubiertas planas I) Detail. Cubiertas año 2002, núm. 1 Detail. Cubiertas año 2004, núm. 4 ITEC. La coberta captadora als edificis d'habitatges Diccionari visual de la construcció