El que no es pot mesurar no es pot avaluar i el que no es pot avaluar no es pot millorar. Gestió i Tractament de Residus i Neteja Viària

Transcripción

1 El que no es pot mesurar no es pot avaluar i el que no es pot avaluar no es pot millorar Gestió i Tractament de Residus i Neteja Viària Octubre de 213 Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

2 Agenda 9: 9: - 9:15 Arribada 9:15-9:3 Benvinguda 9:3-1: Presentació dels Cercles i la nova metodologia 1: - 1:3 Presentació dels resultats de l'any 212 (QRI) 1:3-11:15 Validació dels Punts Forts i Oportunitats de Millora 11:15-11:45 Pausa Esmorzar 11:45-12: Metodologia fortaleses: introducció 12: - 13:3 Anàlisi de fortaleses 13:3-14:45 Presentació en plenari de les fortaleses 14:45-15: Cloenda Jornada 15: Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

3 Què són els Cercles? Els Cercles de Comparació Intermunicipals són una eina de gestió i de benchmarking que es desenvolupa mitjançant una reunió anual entre els responsables municipals dels diferents serveis analitzats, amb la finalitat de: a) Mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns indicadors comuns consensuats El 89% dels enquestats consideren que els indicadors consensuats són molt o bastant adequats. (91% a Residus - Neteja). b) Formar un grup de treball per intercanviar experiències Un 75% dels enquestats considera que un dels principals atractius dels Cercles és la possibilitat de relacionarse amb professionals que fan la mateixa feina. (79% a Residus - Neteja). c) Impulsar la millora dels serveis Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Un 88% dels enquestats afirma que li ha servit per millorar el seu servei. (94% a Residus - Neteja). Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

4 Els tres eixos dels Cercles Servei de Programació 1.Impulsa i lidera el projecte de Cercles des dels serveis centrals de la Diputació de Barcelona. 2.Aporta una metodologia pròpia comú per a tots els Cercles. 3.Vetlla per la millora contínua del projecte, facilitant la transferència de coneixements entre les diferents Àrees de la Diputació. Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

5 Els tres eixos dels Cercles Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient 1.Impulsa i lidera el projecte de Cercles des de l Àrea de Territori i Sostenibilitat. 2.Aporten els coneixements específics del servei que s analitza. 3.És el punt de contacte amb els municipis. Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

6 Els tres eixos dels Cercles Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Ens locals 1. Facilitar la informació necessària per fer una comparació intermunicipal dels serveis municipals analitzats. 2. Permetre que tots els participants del Cercle puguin veure les dades facilitades (i no mostrar les dades a terceres persones). 3. Participar en la sessió d avaluació dels resultats i de presentació de les propostes de millora internes per a cada municipi. Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

7 Algunes dades sobre la participació en els Cercles. Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

8 Cercles Comparació.. Evolució Servei Policia Local Neteja viària i residus Biblioteques Espais Escènics Municipals Escoles Bressol Escoles de Música Esports Serveis Socials Mercats Municipals Fires Locals Serveis Locals d'ocupació Ofic. Mun. d'informació al Consumidor Seguretat Alimentària (Salut P.) Enllumenat Públic Servei de Mediació Ciutadana Verd Urbà 14 Total Participants Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

9 1 Fase de Disseny: municipis participants Antics participants Nous participants 213 Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Argentona Badalona Barberà del Vallès Calella Canet de Mar Castelldefels Esplugues de Llobregat Franqueses del Vallès (Les) Garriga (La) Gavà Gelida Granollers Igualada Lleida Manc. de la Plana Manc. del Cardener Manlleu Manresa Mataró Mollet del Vallès Montmeló Navàs Palau-solità i Plegamans Prat de Llobregat (El) Reus Rubí Sabadell Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Quirze del Vallès Sant Sadurní d'anoia Terrassa Tiana Vic Viladecans Vilafranca del Penedès Cerdanyola del Vallès Sant Adrià de Besòs Santa Coloma de Gramenet Vilanova i la Geltrú DIPUTACIÓ DE BARCELONA Gerència de Serveis de Medi Ambient (Àrea de Territori i Sostenibilitat) Servei de Programació (Àrea d'hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies) CONSULTORA Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

10 1 Fase de Disseny: Participants Fase de Disseny: Participants En quins altres Cercles participa el meu municipi? Nom Policia Neteja - Residus Biblioteques Espais Escènics Esc. Bressol Argentona Badalona Barberà del Vallès Calella Canet de Mar Castelldefels Cerdanyola del Vallès Esplugues de Llobregat Franqueses del Vallès (Les) Garriga (La) Gavà Gelida Granollers Igualada Manc. de la Plana Manc. del Cardener Manlleu Manresa Mataró Mollet del Vallès Montmeló Navàs Palau-solità i Plegamans Prat de Llobregat (El) Rubí Sabadell Sant Adrià de Besòs Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Quirze del Vallès Sant Sadurní d'anoia Santa Coloma de Gramenet Terrassa Tiana Vic Viladecans Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú LLeida Servei de Programació Reus Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Àrea de Territori i Sostenibilitat Esc. Música Esports Serveis Socials Mercats Fires Serv. Locals Ocupac. OMICs Seguretat Alimentària Enllumenat SMC Verd urbà

11 El procés de Millora Contínua: els Cercles. Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

12 El Procés de Millora Contínua 1 FASE DE DISSENY - Definició de la missió i objectius del servei - Consensuació d indicadors -Consensuació de les variables de l enquesta 5 FASE DE COMUNICACIÓ I IMPLEMENTACIÓ - Comunicació de resultats (a determinar) 2 FASE DE MESURA -Recollida de dades - Validació de dades (Abril Juny de 213) 4 FASE DE MILLORA - Anàlisi de fortaleses ( 22 i 24 d Octubre de 213) 3 FASE D AVALUACIÓ - Informes amb indicadors de gestió -Identificació de punts forts / oportunitats de millora (Juliol - Setembre de 213) Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

13 2 Resultats QRI GR i NV 212 El QRI Gestió i Tract.. de Residus i Neteja Viària: alguns criteris específics dels indicadors Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

14 2 Resultats QRI GR i NV 212 Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

15 (Policia Local) (Policia Local) (tots els cossos policials) (Policia Local) , ,1 36, ,3 7,6 5 5, , ,3 54, , ,6 9, ,8 1, , , ,3, , ,5 3 Fase d Avaluació Servei de Policia 211 Policia de Trànsit 211 Policia de Seguretat 211 Policia de Seguretat 211 Entorn Economia Valors Organitzatius / RRHH Usuari / Client Encàrrec polític Nombre d'actuacions de policia de trànsit per cada 1. habitants Nombre d'actuacions de policia de seguretat per cada 1. habitants Nombre d'actuacions de policia assistencial per cada 1. habitants Nombre d'actuacions de policia administrativa per cada 1. habitants Nombre d'actuacions totals per cada 1. habitants ,3 31 Denúncies de trànsit per cada Delictes i faltes per cada 1. % de delictes i faltes enregistrats 1. habitants habitants per la Policia Local 68 % de denúncies greus i molt greus 74,8 41,8 25 % de delictes i faltes resoltes % de detinguts realitzats per la de trànsit sobre el total de respecte el total Policia Local denúncies de trànsit -- 4,2 1,1 Accidents de trànsit amb víctimes Detinguts per cada 1. habitants per cada 1. habitants -- 1,7 Denúncies per drogues i armes per cada 1. habitants Garantir una bona cobertura del Oferir un servei de qualitat als Fomentar la prevenció i la Fomentar la prevenció i la servei ciutadans seguretat (Controls) seguretat (Formació) 1, Ciutadans assistents a accions 86 Nombre de policies operatius per Nombre de proves d'alcoholèmia Grau de satisfacció del servei formatives per cada 1. cada 1. habitants per cada 1. habitants habitants 1,95 Nombre d'identificacions i controls 45,7 Nombre de policies per cada 1. de seguretat ciutadana per cada habitants 1. habitants Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió Gestió directa (%) (Ajuntament, OOAA) Gestió indirecta (%) (Concessió) Disposar dels recursos adequats Despesa corrent per habitant % de la despesa corrent sobre el pressupost corrent municipal Població Oferir un servei de qualitat Promoure un clima laboral Millorar les habilitats dels (model de gestió) positiu pels treballadors treballadors 1 -- % d'hores extraordinàries sobre 6,2 Hores de formació anual rebudes 13 Actuacions per policia hores de conveni per policia % de comandaments sobre el total 14,3 % d'hores de baixa sobre hores de 1,4 Accidents laborals per cada 1 7 de policies conveni policies 4 % de permisos i llicències sobre 5,4 Mitjana d'edat de la policia hores de conveni Reflectir l'estructura de gènere % de plantilla del servei de policia % de presència real del personal local que són policies % de dones policia respecte el 7 % d'agents que no han finalitzat el 7,1 -- nombre total de policies 11 curs bàsic respecte el total de Salari brut d'un agent de policia policies % de policies en segona activitat, Salari brut d'un agent de policia -- respecte el total de policies (Inclou complements salarials) Finançar adequadament el Gestionar adequadament els Disposar d'uns costos unitaris servei recursos adequats 9 % d'autofinançament per taxes i 8,8 % de la despesa de personal sobre Despesa corrent per policia preus públics el total de la despesa corrent 1,7 % d'autofinançament per,2 % d'import cobrat de les denúncies 67 Cost per hora extra treballada d'un 2 aportacions d'altres institucions municipals de trànsit policia % de finançament per part de 91, Salari brut d'un agent de policia -- l'ajuntament local per hora de conveni Densitat de població (hab. / km 2 municipi) ,8 Renda per càpita % Atur En el Quadre Resum d Indicadors, s observa la mitjana del Cercle, i els valors obtinguts per cada municipi. Els valors significativament diferents a la mitjana, es mostren amb colors. Aaa Bbb Ccc A analitzar: Aaa Mmm Nnn PUNTS FORTS MUNICIPI Xxx Yyy Zzz OPORTUNITATS DE MILLORA A analitzar: Zzz ALTRES COMENTARIS Identificació de Punts Forts / Oportunitats de Millora a partir de les dades Presentació de Punts Forts / Oportunitats de Millora cada municipi 5% 5% per sobre o per sota Punt Fort per sobre o per sota Oportunitat de Millora 5% per sobre o per sota No es considera ni PF / ni OM Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

16 4 Fase de Millora 4A Oportunitats de Millora 4B 4C 4D Bones pràctiques Evolució del servei Actuacions d Estalvi Econòmic 4E Anàlisi de fortaleses Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

17 4 Fase de Millora: Anàlisi de Fortaleses Una Fortalesa és qualsevol àmbit d un servei, que ha estat gestionada de forma especialment satisfactòria per un grup de municipis. Objectius d aquesta metodologia: Identificar els Factors d Èxit i els Obstacles per poder assolir una Fortalesa. Compartir experiències i coneixements entre els responsables municipals. Abans dels Tallers (treball intern): 4.i 4.ii Selecció de les Fortaleses (Indicadors) a Analitzar. Agrupació dels Municipis per Taules Durant els Tallers: Introducció de la metodologia. Descripció d una Fortalesa (en taules). Presentació i Discussió en plenari de Fortaleses. Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

18 4.i Fortaleses a analitzar 22 Octubre 213 Millora dels resultats de recollida selectiva de la fracció orgànica (FORM) Augment de l eficàcia i eficiència dels serveis de neteja mecanitzada i aiguabatre Redimensionat de la recollida de la resta en un context de reducció de la generació de residus 24 Octubre 213 Millora en la eficiència de la recollida selectiva comercial Millora de les vies de reutilització dels residus de la deixalleria Implicació de la ciutadania en la netedat de la ciutat Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

19 4.ii Abans del Taller d Anàlisi de Fortaleses Agrupació dels Municipis per la realització del Taller: 22 d Octubre de 213 (Aules 1 i 2 Pati Manning) Taula 1 Taula 2 Taula 3 Millora dels resultats de Augment de l eficàcia i recollida selectiva de la eficiència dels serveis de fracció orgànica (FORM) neteja mecanitzada i aiguabatre Calella Badalona Castelldefels (1) Montmeló (1) Cerdanyola del Vallès (1) Reus (1) Gavà 1 Cerdanyola 2 del Vallès (1) Manresa Tiana Montmeló (1) Sant Quirze del Vallès (1) Sant Quirze del Vallès (1) Sant Adrià de Besòs Palau-Solità i Plegamans Redimensionat de la recollida de la resta en un context de reducció de la generació de residus Argentona Castelldefels (1) La Garriga Les Franqueses 3 del Vallès Mancomunitat del Cardener Reus (1) Santa Coloma de Gramenet Lleida Servei de Programació Diputació (Conchita Vicaria) Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Diputació (Enric Coll) Consultora Ent Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

20 4.ii Abans del Taller d Anàlisi de Fortaleses Agrupació dels Municipis per la realització del Taller: 24 d Octubre de 213 (Recinte Escola industrial- Edifici 25- Aules S2 i S3) Taula 1 Taula 2 Taula 3 Millora en la eficiència de la recollida selectiva comercial Canet de Mar Granollers Igualada Manco. Plana 1 (1) Rubí (1) Vic Sant Cugat del Vallès (1) Sabadell Consultora Ent Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Millora de les vies de reutilització dels residus de la deixalleria Mollet del Vallès Esplugues de Llobregat (1) Mancomunitat La Plana (1) 2 Sant Sadurní Sant Boi de Llobregat Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú Diputació (Conchita Vicaria) Implicació de la ciutadania en la netedat de la ciutat Navàs Barberà del Vallès Rubí (1) Sant Cugat 3 del Vallès (1) Esplugues de Llobregat Viladecans Mataró Diputació (Enric Coll) Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

21 4.1 Introducció de la metodologia. 4.2 Descripció d una Fortalesa (en taules). Pluja d idees de Factors d Èxit i (cada Municipi per separat) El Coordinador fa Agrupació d idees (en un A) Pluja d idees d Obstacles i Agrupació d idees M MP c Municipi Municipi Portaveu Coordinador 1era Fortalesa (indicador) MP 2ona Fortalesa (indicador) MP 3era Fortalesa (indicador) MP M M Indicador c M M M M Indicador 2 4,2 32,7 3,4 22,7 2,4 c M M M M Indicador 3 95, 86,3 82,7 82,5 3,8 c M M FORTALESA FORTALESA FORTALESA FACTORS D ÈXIT OBSTA- CLES Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies FACTORS D ÈXIT OBSTA- CLES FACTORS D ÈXIT OBSTA- CLES Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

22 4.3 Presentació i Discussió en plenari de Fortaleses. El Municipi Portaveu exposa els Factors d Èxit i Obstacles d una Fortalesa Torn de Preguntes d altres Municipis. FORTALESA FACTORS D ÈXIT MP OBSTA- CLES M MP c Municipi Municipi Portaveu Coordinador 1era Fortalesa (indicador) MP? 2ona Fortalesa (indicador) MP 3era Fortalesa (indicador) MP? M M Indicador c M M M M Indicador 2 4,2 32,7 3,4 22,7 2,4 c M M M M Indicador 3 95, 86,3 82,7 82,5 3,8 c M M FORTALESA FORTALESA FORTALESA FACTORS D ÈXIT OBSTA- CLES Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies FACTORS D ÈXIT OBSTA- CLES FACTORS D ÈXIT OBSTA- CLES Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

23 5 Fase de Comunicació i Implementació Jornada de Cloenda, amb regidors i tècnics. Elaboració de Pla de Millora*. Implementació del Pla de Millora*. * Tasques realitzades exclusivament pels municipis Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

24 Quins són els resultats que s obtenen? 1. L aprenentatge d una metodologia nova específica de treball. 2. Un Quadre Resum d indicadors del servei per a cada municipi, assimilable a un Quadre de Comandament Integral. 3. Un informe comparatiu de tots els municipis, on consten els resultats de tots els indicadors tractats. 4. Una anàlisi estratègica de la situació actual del servei municipal analitzat (informe punts forts - oportunitats de millora). 5. L anàlisi de les actuacions i processos que porten a terme els tècnics municipal per assolir una fortalesa en determinats indicadors de gestió del servei. 6. Un informe final que incorpora totes les dades i els processos de millora de tots els municipis participants. Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

25 Més informació dels Cercles Àrea de Medi Ambient Servei de Programació Servei de Programació Àrea d Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies Gerència de Serveis de Medi Ambient Àrea de Territori i Sostenibilitat

26 El que no es pot mesurar no es pot avaluar i el que no es pot avaluar no es pot millorar Punts forts Oportunitats de millora Servei de gestió de residus i neteja viària Octubre 213 1

27 RESIDUS Dimensió Objectiu de qualitat del servei Total Indicador Mitjana 212 Mitjana 211 Mitjana 21 Tendència del resultat de l indicador l any 212 respecte el resultat de 21 Punts forts Oportunitats de millora Aclariments i/o altres comentaris 2

28 RESIDUS Encàrrec Polític Augment de la capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes de totes les fraccions de recollida selectiva Disminució de la capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes de la fracció resta Disminució dels habitants per deixalleria Augment del % de deixalleries en el casc urbà respecte el total de deixalleries 3

29 Oferir un servei accessible als usuaris (I) De totes les fraccions que es recullen: La fracció resta és la que té els contenidors més accessibles, té més punts de recollida per habitant i és la que es recull amb més periodicitat. 4

30 Oferir un servei accessible als usuaris (I) Capacitat disponible en litres al mes per habitant +1 (anys ) Comparada la capacitat disponible en litres per habitant i mes, no hi ha diferències significatives entre els municipis de més de 1. hab i els municipis de més de 5. hab Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta) Capacitat en litres al mes per habitant +5 (anys ) Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta) 5

31 RESIDUS Encàrrec Polític Augment del % recollit de vidre Disminució del nombre de Kg. recollits per habitant i any de la resta Augment del % de Kg d envasos-llaunes-brics comercials recollits respecte el total recollit d envasos-llaunes-brics Disminució del % recollit de paper-cartró Disminució dels Kg de residus gestionats per habitant i any a la deixalleria Augment del % d impropis dels envasos Augment del % d impropis de la fracció orgànica 6

32 Assolir nivells adequats de recollida 12, 1, 8, 6, 4, 2,, 4 % de recollida selectiva sobre el total de la recollida de residus, anys Vidre Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn La fracció que ha augmentat més la recollida és el vidre. Per contra, el papercartró ha disminuït força respecte el 211, s ha reduit un 3% Pel que fa al % recollit sobre el total generat, és el vidre el que presenta els millors resultats. El paper i cartró és la fracció que empitjora més respecte el 21 La fracció resta continua sent la fracció més recollida per habitant % recollit de cada fracció sobre el total generat, anys , , 5 4, , , 1,, Vidre Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn. 7

33 Assolir nivells adequats de recollida % d'ocupació dels contenidors Pel que fa al % d'ocupació dels contenidors, en cap cas es supera el 5%. Són els envasos la fracció que més omple els contenidors. La fracció resta i la form son les 2 fraccions que tenen els contenidors més buits, i la tendència és a la baixa Els municipis de +5 la ocupació dels contenidors de la form és molt baixa 5 Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta) % d'ocupació dels contenidors +1 (anys ) % d'ocupació dels contenidors +5 (anys ) Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta) - Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta) 8

34 RESIDUS Usuari / Client Augment del % de contenidors cremats per actes vandàlics sobre el total de contenidors 9

35 RESIDUS Valors organitzatius / RRHH Augment del número de tones de residus recollides per treballador Augment de la satisfacció general dels treballadors Disminució del % d hores de baixa sobre el total d hores laborals 1

36 RESIDUS Economia Augment de la despesa corrent en recollida de papercartró per habitant degut a la disminució dels kg recollits en motiu de l increment del robatori d aquest material Augment de la despesa corrent en recollida d envasos- llaunes-brics per habitant Augment de la despesa corrent en recollida de residus per habitant Disminució de les despeses en campanyes de sensibilització per habitant 11

37 Economia Despesa corrent en recollida de residus per habitant, anys , 18, 16, 14, La despesa corrent per habitant més elevada correspon a la fracció resta i a continuació la fracció orgànica 12, 1, 8, 6, 4, 2, Per trams de població, les fraccions resta i paper representen la despesa més elevada pels municipis de +5 respecte als de +1, Vidre Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn. No sel. (resta) Despesa per habitant +1 (anys ) Despesa per habitant +5 (anys ) , , , ,15 2 1,3 Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta) Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)

38 Economia Despesa corrent en recollida de residus per Tona recollida (anys ) Destaca l increment de la despesa per tona de la fracció paper-cartró, degut a una reducció d un 31% de la mitjana de Kg recollits per habitant i any, d aquesta fracció Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta) Per trams de població la despesa de la recollida de cartró per tona s ha disparat sobretot als +5. La form continua tenint una despesa molt més elevada que la resta a causa de que és recull molta menys quantitat. /tona +1 (anys ) /tona +5 (anys ) Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta) Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)

39 RESIDUS Economia Elevat % d autofinançament per taxes i preus públics de la recollida de residus Disminució del % d autofinançament per aportacions d altres institucions de la recollida, tractament i/o eliminació de residus Disminució del % d ingressos per recuperació selectiva sobre despesa en gestió de residus selectiva 14

40 El que no es pot mesurar no es pot avaluar i el que no es pot avaluar no es pot millorar Punts forts Oportunitats de millora Servei de gestió de residus i neteja viària Octubre 213

41 Resultats dels Indicadors del Servei de Neteja viària: Presentació de les mitjanes, anàlisi estadístic i reflexions 1. Característiques i eficiència econòmica del servei de neteja viària (treball de Fortaleses) 2. Atenció i implicació ciutadana (treball de Fortaleses) 3. Models de gestió 4. Responsabilitat ambiental del servei

42 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Assolir un nivell adequat de qualitat en la neteja viària E. Manual E. Mixta E. Mecanitzada Aigua-batre Altres Total % d hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d hores anuals que es presta el servei 64,4 % 12,8 % 6,8 % 5,3 % 1,9 % 1, % 59, % 16,9 % 7, % 5,9 % 11,2 % 1, % 58,7 % 15,4 % 6,3 % 5,1 % 16, % 1, % 6,8 12,8 5,3 1,9 64,4 Manual Mixta Mecanitzada Aiguabatre Altres

43 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Evolució de la mitjana ponderada (agregada) 1% 9% 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % 11,81 14,4 12, ,2 1,9 16 6,22 5 4,9 5,5 5,9 5,3 5,1 8,36 8,1 8,4 7,2 7 6,8 6,3 12,8 12,65 11, ,1 16,9 15,4 63,16 62, ,4 6,4 58, Altres Aiguabatre Mecanitzada Mixta Manual

44 NETEJA VIÀRIA 212 % d'hores de servei: Escombrada manual 212 % d'hores de servei: Escombrada Mixta Superior Superior 212 % d'hores de servei: Escombrada Mecanitzada 212 % d'hores de servei: Aiguabatre Superior Superior

45 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Assolir un nivell adequat de qualitat en la neteja viària E. Manual E. Mixta E. Mecanitzada Aigua-batre Altres Total % d hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d hores anuals que es presta el servei 64,4 % 12,8 % 6,8 % 5,3 % 1,9 % 1, % Màxim ,1 % 7, % 31,1 % 18,8 % 66,5 % Mínim ,8 % - Tots els municipis tenen servei d escombrada manual. - El 89% dels municipis del Cercle (32) tenen com a servei principal l Escombrada manual (en hores de servei), dels quals el 82% (28) suposa més del 5% de les hores de servei. - Municipi tipus: E.Manual (6-8%) + E.Mixta o Manual (1-2%) + Aiguabatre (-5%) + Altres (-1%). - La mitjana és força representativa de la mostra

46 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Assolir un nivell adequat de qualitat en la neteja viària E. Manual E. Mixta E. Mecanitzada Aigua-batre Altres Total % d hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d hores anuals que es presta el servei 64,4 % 12,8 % 6,8 % 5,3 % 1,9 % 1, % Tendència 11/12 (més del 5%) Creixement Reducció Igual Tendència a recuperar els serveis de E.manual i reduir serveis d Altres, en mitjana i individual. -Mirant tots els percentatges individualment: 14 municipis han tendit a més manual i 4 a més mecanització. -Tot i que hi ha 4 municipis amb Altres més gran del 2%

47 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Fomentar el civisme Total % d'hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d'hores de servei de neteja viària 1,2 % 1,8 % 1,5 % Màxim Mínim Disposen d aquest servei 4,47 29 Evolució de la mitjana ponderada % d'hores de neteja de façanes s/ total hores de NV

48 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Fomentar el civisme % d'hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d'hores de servei de neteja viària Total 1,2 % Tendència Tendència Creixement Reducció Igual - Cada cop present a més municipis (de 21 a 29 en 4 anys) però més ajustat en hores de servei.

49 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Oferir un servei de qualitat (model de gestió) Total Màxim Mínim Compte Habitants per treballador del servei Metres lineals per treballador Metres quadrats per treballador

50 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Oferir un servei de qualitat (model de gestió) Total Habitants per treballador 1.11 Metres lineals per treballador Evolució de la mitjana ponderada Evolució de la mitjana ponderada Habitants per treballador N Metres lineals per treballador Tendència 11/12 (més del 5%) (més del 1%) Creixement Reducció 18 (9) 16 (5) 13 (8) 9 (4)

51 Habitants per treballador 1.11 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica 29 Habitants per treballador N Mitjana 212 Habitants per treballador N Mitjana Superior Superior Continua la tendència a augmentar aquests indicadors en mitjana i individualment: més eficiència o més càrrega de treball? - Com es relaciona amb un augment de les hores de E.Manual? Després ho veurem

52 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Disposar dels recursos adequats Total Màxim Mínim Compte Despesa corrent per habitant 39,4 39,1 38,5 6,7 11,1 37 % de la despesa sobre el pressupost corrent municipal 4,9 % 4,8 % 7,4 1,3 36 4,8 % % de despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària,2 %,2 %,3 % 3,6 36

53 NETEJA VIÀRIA Tendència 11/12 (més del 5%) Disposar dels recursos adequats Total Creixement Reducció 19 (9) 15 (1) Despesa corrent per habitant 39,4 Tendència 9/12 (més del 15%) Creixement 18 (8) Reducció 12 (3) Evolució de la mitjana ponderada Despesa corrent per habitant N

54 NETEJA VIÀRIA 29 Despesa corrent per habitant N Mitjana 212 Despesa corrent per habitant N Mitjana Superior Superior 6, 5, /hab 4, 3, 2, 1,, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, % pressupost

55 NETEJA VIÀRIA Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Total Màxim Mínim Compte Depesa corrent en neteja viària per metre lineal 18,6 61,4 3,28 35 Depesa corrent en neteja viària per metre quadrat 2,2 14,1,3 27 Evolució de la mitjana ponderada Despesa corrent per metres lineals de carrers

56 NETEJA VIÀRIA Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Depesa corrent en neteja viària per metre lineal Total 18,6 Tendència 11/12 (més del 5%) Creixement 19 (8) Reducció 13 (3) Tendència 9/12 (més del 15%) Creixement 13 (7) Reducció 13 (5) 212 Despesa corrent per metres lineals de carrers Mitjana Superior

57 NETEJA VIÀRIA 1. Característiques i eficiència econòmica Promoure un clima laboral positiu pels treballadors Total Màxim Mínim Compte Sou brut base anual d'un peó del servei de neteja viària Evolució de la mitjana ponderada Tend (+ 5%) 2 (3) 13 (3) Creixement 7 (4) 4 Reducció Igual 25 Sou brut base anuals d'un peó N

58 1. Característiques i eficiència econòmica: Despesa vs Tipus de servei /hab 6, 5, /hab 4, 3, 6, 5, 4, 3, 2, /hab 6, 5, /hab 4, 3, 6, 5, 4, 3, 2, 2, 1,, 2, 4, 6, 8, 1, 1, % E.Manual, 2, 4, 6, 8, 1, 6, % E.Manual 2, 1,, 5, 1, 15, 2, 25, 3, 35, % E.Mecanitzada 1,, 5, 1, 15, 2, 25, 3, 35, % E.Mecanitza da 5, /hab 6, 4, 5, 3, 2, 4, 1, 3,, 2, 4, 6, 8, 1, /hab /hab 6, 5, 4, 3, 2, % E.Manual 2, 1,, 5, 1, 15, 2, % Aiguabatre 1,, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, % Altres

59 1. Característiques i eficiència econòmica Càrrega de treball vs Despesa i Tipus de Servei 1, 9, 8, 1, 3, 9, 8, 25, /hab 6, 5, 4, 3, % E.Manual 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1,, hab/treballador 1, % E.Manual 7, 2, % E.Manual 6, 15, 5, 1, 4, 5, 3,, 2, , hab/treballador, hab/treballador 2, 1, % E.Manual 9, 8, 7, 6, 5, 5 4, , hab/treballador 2, 1,, hab/treballador % E.Mecanitzada 3, 25, 2, 15, 1, 5,, hab/treballador

60 1. Característiques i eficiència econòmica Càrrega de treball (2) vs Despesa i Tipus de Servei /hab 6, 5, 4, 3, 2, 1, % E.Manual % E.Manual 1, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1,, hab/treballador 1, 9, 8, 7, , 5, 4, m.l/treballador 3, 2, 1,, hab/treballador % E.Manual % E.Mecanitzada 1, 9,3, 8,25, 7,2, 6, 15, 5, 1, 4, 5, 3,, 2, , hab/treballador, % E.Manual m.l./treballador 3, 25, 2, 15, 1, 5,, m.l./treballador

61 1. Característiques i eficiència econòmica Despesa vs Característiques del municipi 6, 6, 6, 6, 5, 5, 5, 5, /hab 4, 3, /hab 4, 3, 2, /hab 4, 3, /hab 4, 3, 2, 2, 1, Nº habitants 2, 1,, 5., 1., 15., 2., Densitat 1, , 5, Nº habitants 1, Renta per càpita /hab 4, 6, 3, 5, /hab 2, 4, 1, 3,, 5., 1., 15., 2., 2, Densitat 1,, 5., 1., 15., 2., Densitat La mida i densitat del municipi potser no ho explica del tot, com les característiques dels vials i espais públics El nivell de qualitat exigida pot tenir relació amb la renta per càpita (?)

62 1. Característiques i eficiència econòmica Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant del servei de neteja viària? 6, - Més servei d Escombrada manual? 6, 5, 5, /hab /hab 4, 3, 2, 1, , 5, 4, 3, 2, Canvis en E.Manual en % Nº habitants 15,% 1,% 5,% /hab 4, 3, 2, 1,, 5., 1., 15., 2., Densitat,% -15% -5% 5% 15% -5,% -1,% 1,, 5., 1., 15., 2., Densitat -15,% Canvi en /hab en %

63 1. Característiques i eficiència econòmica Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant del servei de neteja viària? 6, - Els sous dels treballadors? 6, /hab 5, 4, 3, 1,% /hab 5, 4, 3, /hab Canvi en sou brut del peó 2, 1, , 5, 4, 3, 2, 5,% 2, 1,, 5., 1., 15., 2., Nº habitants Densitat,% -2% -1% % 1% 2% -5,% 1,, 5., 1., 15., 2., Densitat -1,% Canvi en /hab en %

64 1. Característiques i eficiència econòmica Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant del servei de neteja viària? 6, - El nombre de treballadors? 6, 5, 5, /hab 4, 3, Canvi en Hab/treballador en % /hab 2, 1, , 5, 4, 3, 2, 4, 3, 2, 1,, 5., 1., 15., 2., Nº habitants Densitat,% -2% -1% % 1% 2% 1,, 5., 1., 15., 2., Densitat 1,% 5,% -5,% -1,% /hab Canvi en /hab en %

65 1. Característiques i eficiència econòmica Quins 6, altres factors poden explicar 6, la despesa per 5, 5, habitant del servei de neteja viària? 4, 4, 3, 3, És un servei on els criteris de qualitat i servei poden 2, 2, ser subjectius a cada municipi 1, 1, , 5., 1., 15., 2., Nº habitants Densitat Altres aspectes que amb els indicadors no podem avaluar: 6, /hab 5, Rendiments de la maquinària 4, 3, Rendiments de la tipologia de serveis 2, /hab Qualitat exigida de l estat de neteja 1,, 5., 1., 15., 2.,... Densitat /hab

66 NETEJA VIÀRIA 2. Atenció i implicació ciutadana Oferir un servei accessible als usuaris Total Màxim Mínim 135,39 19,3 Habitants per paperera 45, 46, Rang Compte 116, ,5 Evolució de la mitjana ponderada 1 9 L accessibilitat d habitants per paperera es consolida a la baixa (millora) de mitjana El 7% dels casos per sota de 5 hab/paperera Habitants per paperera

67 NETEJA VIÀRIA 2. Atenció i implicació ciutadana Oferir un servei accessible als usuaris Habitants per paperera Variacions 211/12 =< 5% - indicador estable Pocs municipis amb grans canvis els darrers 5 anys Tendència 12-9 Tendència Creixement Reducció 1 Igual Habitants per paperera 212 Habitants per paperera 211 Mitjana Superior

68 NETEJA VIÀRIA 2. Atenció i implicació ciutadana Evolució de la mitjana ponderada Oferir un servei accessible als usuaris Habitants per papereres específiques per a la recollida d excrements de gos Total Màxim Mínim 197 Habitants per paperera específica d'excre-ments de gos Compte 25 No hi ha un canvi de tendència real. Es tracta d un efecte estadístic per la incorporació de Cerdanyola del Vallès. Sinó la tendència a la baixa es mantindria.

69 NETEJA VIÀRIA 2. Atenció i implicació ciutadana Fomentar el civisme Total Màxim 3,8 % % de papereres substituïdes per actes vandàlics durant l'últim any respecte el total de papereres Evolució de la mitjana ponderada 4,3 % 5,6 % 6,3 % Mínim Compte Tend % 25 Augment 1 12 Reducció % de papereres substituïdes per actes vandàlics s/ total papereres Només 6 municipis per sobre el 6% i només 2 per sobre el 8%. Sense comptar efectes estadístics: de 5,24 a 5,6 de mitjana pura. De mitjana i individualment, l indicador s ha reduït. Es vandalitza menys o es substitueix menys???

70 NETEJA VIÀRIA 2. Atenció i implicació ciutadana

71 NETEJA VIÀRIA 3. Atenció i implicació ciutadana

72 NETEJA VIÀRIA 2. Atenció i implicació ciutadana Oferir un servei de qualitat a la ciutadania Total Satisfacció general de la ciutadania amb els serveis 6,7 6,6 6,3 Màxim Mínim Compte 7 5,9 Només 8 Peticions per cada 1. habitants 5,1 6,5 4,7 Màxim Mínim Compte 27,5,2 3 Només tenim dades de 8 municipis sobre satisfacció, el valor més baix dels darrers sis anys malgrat ser més municipis. Com mesurem la satisfacció ciutadana?

73 NETEJA VIÀRIA 2. Atenció i implicació ciutadana Oferir un servei de qualitat a la ciutadania Peticions per cada 1. habitants Tend Total 5, Creixement Reducció Igual

74 NETEJA VIÀRIA 3. Models de gestió Promoure un clima laboral positiu pels treballadors Satisfacció general dels treballadors % d'hores de baixa sobre total d'hores laborals Antiguitat mitjana dels treballadors Total 7,5 7,5 6,5 5,6 % 5,9 % 6,3 % 1,7 9,6 9,9

75 NETEJA VIÀRIA 3. Models de gestió Millorar les habilitats dels treballadors Hores anuals de formació per treballador Accidents laborals per cada 1 treballadors Total 9,5 9,4 5,2 1,5 14,3 12,2

76 NETEJA VIÀRIA 4. Responsabilitat ambiental Evolució de la mitjana ponderada Promoure l'estalvi d'aigua Total 15 Litres d'aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant % de litres d'aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d'aigua 11,5 18,8 13,3 5,7 % 48,8 % 55,6 % Litres d'aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant Tendència Creixement Reducció Igual

77 NETEJA VIÀRIA 4. Responsabilitat ambiental Promoure l'estalvi d'aigua Litres d'aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant % de litres d'aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d'aigua Total 11,5 18,8 13,3 5,7 % 48,8 % 55,6 % % de litres d'aigua de xarxa s/ total Mitjana Evolució de la mitjana ponderada Superior % de litres d'aigua de xarxa s/ total Tendència Creixement Reducció Igual

78 NETEJA VIÀRIA 4. Responsabilitat ambiental Reduir les emissions de CO 2 del servei de neteja viària Total Tendència 12-9 Tendència Tones d'emissions de CO 2 per cada 1 habitants 3, 3,4 2, Creixement Reducció Igual Evolució de la mitjana ponderada Tones d'emissions de CO2 per cada 1 habitants N

79 Moltes gràcies Octubre 213