P1) P2) 2.2 P3) L estany, el carboni diamant i el iode són sòlids a les temperatures i pressions habituals.

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "P1) P2) 2.2 P3) L estany, el carboni diamant i el iode són sòlids a les temperatures i pressions habituals."

Transcripción

1 P1) Els nombres atòmics de l oxigen, del fluor i del sodi són, respectivament, 8, 9 i Raoneu quin dels tres elements tindrà un radi atòmic més gran. [0,5 punt] Raoneu si el radi de l ió fluorur serà més gran o més petit que el radi atòmic del fluor. [0,5 punt] En determinades condicions, el fluor i l oxigen reaccionen entre si i formen difluorur d oxigen (OF 2 ). Raoneu el tipus d enllaç que existirà en aquesta molècula, determineu-ne la geometria molecular i el valor previsible de l angle d enllaç i justifiqueu-ne la polaritat. P2) Els nombres atòmics de tres elements A, B i C són, respectivament, Z 1, Z i Z + 1. Sabent que l element B és el gas noble que es troba en el tercer període (argó), responeu raonadament a les qüestions següents: En quin grup de la taula periòdica es troben els elements A i C? Quin d aquests dos elements presenta una energia d ionització més gran? En quin període es troben els elements A i C? Quin d aquests elements presenta un radi atòmic més gran? Quin és l estat d oxidació més probable dels elements A i C? Quin tipus d enllaç s establirà quan reaccionin entre si? Quin tipus d enllaç s estableix en els compostos que es formen quan els elements A i C reaccionen (separadament) amb l oxigen (Z = 8)? P3) L estany, el carboni diamant i el iode són sòlids a les temperatures i pressions habituals Raoneu per què el carboni diamant té una temperatura de fusió de 3823 K, mentre que el iode és un sòlid que se sublima amb facilitat Entre el carboni diamant i l estany, quin dels dos sòlids conduirà millor el corrent elèctric? Expliqueu-ne la raó Entre l estany i el iode, quin d aquests elements presentarà el radi atòmic més gran? Expliqueu-ne la raó. (diamant) CARBONI SILICI GERMANI ESTANY NITROGEN FÒSFOR ARSÈNIC ANTIMONI OXIGEN SOFRE SELENI TEL LURI FLUOR CLOR BROM IODE

2 P4) P5) Pel que fa als halògens de la figura de la dreta: En les condicions habituals de pressió i temperatura, el clor és un gas constituït per molècules diatòmiques. Argumenteu per què les molècules de clor són diatòmiques i no monoatòmiques. [0,6 punts] El volum atòmic del clor és molt més petit que no pas el volum de l ió clorur. Expliqueu-ne la raó. [0,6 punts] Fa uns quants anys, els CFC (hidrocarburs fluorats i clorats) eren molt utilitzats com a agents refrigerants en neveres, aparells d aire condicionat i com a gasos propel lents en els aerosols. En aquests compostos, que són els responsables principals de la destrucció de la capa d ozó, hi són presents els enllaços C F i C Cl. Argumenteu quin dels dos tindrà una longitud d enllaç més gran. [0,8 punts] DADES: C (Z = 6). Els halògens són els elements del grup 17 i es caracteritzen perquè tenen set electrons en la capa de valència El tetraclorur de carboni o tetraclorometà, CCl 4, és un dissolvent orgànic apolar. Justifiqueu la geometria i l apolaritat d aquest compost a partir del model de la repulsió dels parells d electrons de la capa de valència. Quin valor previsible tindran els angles d enllaç? Pel que fa als enllaços C Cl i C F, raoneu quin d ells tindrà una longitud d enllaç més gran El cloroform (triclorometà) és líquid a 5 C, mentre que el bromoform (tribromometà) és sòlid a aquesta mateixa temperatura. Com justificaríeu aquest fet? DADES: C (Z = 6); F (Z = 9); Cl (Z = 17); Br (Z = 35).

3 P6) Amb l ajut d aquesta gràfica, en què es mostra l energia d ionització dels seixanta primers elements de la taula periòdica, responeu a les qüestions següents: Primera energia d ionització en funció del nombre atòmic a) Definiu el concepte d energia d ionització d un element. Justifiqueu, a partir de l estructura electrònica dels àtoms, per què la primera energia d ionització és tan alta en els elements situats en els pics de la figura. b) Compareu l energia d ionització del sodi (Z = 11) amb la del magnesi (Z = 12) i justifiqueu-ne els valors segons les estructures electròniques d aquests dos elements. P7) Per a passar un mol de molècules de HCl des del nivell més baix de vibració (estat fonamental) fins al nivell de vibració següent es requereix una energia de 32,7 kj. a) Calculeu l energia, expressada en J, que es necessita per a passar una molècula de HCl des de l estat fonamental fins al nivell de vibració següent. Quin tipus de radiació electromagnètica hauria d absorbir una molècula de HCl per a realitzar aquest procés? b) Calculeu la freqüència i la longitud d ona de la radiació electromagnètica que hauria d absorbir una molècula de HCl per a passar de l estat fonamental al nivell de vibració següent. DADES: Constant d Avogadro = N A = 6, mol 1. Constant de Planck = h = 6, J s. Velocitat de la llum = c = 3, m s 1.

4 P8) La figura següent mostra el radi atòmic dels quaranta-cinc primers elements de la taula periòdica: Radi atòmic d alguns elements en funció del nombre atòmic a) Justifiqueu, a partir de l estructura electrònica dels àtoms, la variació del radi atòmic al llarg del segon període de la taula periòdica (nombres atòmics del 3 al 9). b) Compareu el radi atòmic del liti (Z = 3) i el del potassi (Z = 19) i justifiqueu aquests valors a partir de l estructura electrònica dels dos àtoms. P9) Una radiació electromagnètica es pot definir mitjançant qualsevol dels paràmetres següents: energia, longitud d ona, freqüència o nombre d ona. a) Apliquem a una determinada molècula les radiacions electromagnètiques que s indiquen a la taula següent. Ordeneu-les de més a menys energia i justifiqueu la resposta. Radiacions electromagnètiques Radiació radiació 1 radiació 2 radiació 3 Valor i unitat 2, J 2, m 5, s 1 b) Les molècules d ozó (O 3 ) de l estratosfera absorbeixen certes radiacions ultraviolades i ajuden a protegir els éssers humans de patir càncer de pell. D altra banda, les molècules de diòxid de carboni (CO 2 ) de la troposfera absorbeixen certes radiacions infraroges emeses per la superfície de la Terra i provoquen l escalfament de l atmosfera per l efecte d hivernacle. Expliqueu quins tipus de canvis es produeixen en les molècules d ozó i de diòxid de carboni en aquests processos d absorció de radiació electromagnètica. DADES: Constant de Planck = h = 6, J s. Velocitat de la llum = c = 3, m s 1.

5 TEST Qüestions d elecció múltiple. De les quatre qüestions següents, trieu l ÚNICA resposta que considereu vàlida (no cal justificar-la). Escriviu les respostes directament en el quadern. Indiqueu el número de la qüestió i, al costat, la lletra que precedeix la resposta que considereu correcta (a, b, c o d). [0,5 punts per cada resposta correcta; 0,17 punts per cada resposta incorrecta. Per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.] es no hi haurà cap descompte.] T1 T2 T3 T4 T5 La reacció de combustió de l etè és C 2 H 4 (g) + 3O 2 (g) 2CO 2 (g) + 2H 2 O(g). En aquesta reacció, a) la velocitat de formació del CO 2 és igual a la velocitat de formació del H 2 O. b) la velocitat de desaparició del C 2 H 4 (g) és el doble de la velocitat de formació del CO 2. c) la velocitat de formació del CO 2 és el doble de la velocitat de formació del H 2 O. d) la velocitat de desaparició del O 2 és la meitat de la velocitat de desaparició de l etè. Pel que fa a una reacció reversible que es porta a terme en presència d un catalitzador, es pot afirmar que a) amb catalitzador, la reacció es produeix més ràpidament, si bé, un cop assolit l equilibri, la concentració dels productes és la mateixa. b) sense catalitzador, la G de la reacció directa és menor. c) sense catalitzador, la G de la reacció inversa és menor. d) amb catalitzador, la reacció es produeix més ràpidament i, un cop assolit l equilibri, la concentració dels productes és més gran. El bor (Z = 5) i el nitrogen (Z = 7) són elements situats en el mateix període de la taula periòdica. Quina de les afirmacions següents és la correcta? a) El bor té una energia d ionització més gran que el nitrogen. b) El bor és més electronegatiu que el nitrogen. c) El bor té un radi atòmic més gran que el nitrogen. d) L enllaç N B és apolar. Les configuracions electròniques següents corresponen a àtoms neutres: configuració X: (1s) 2 (2s) 2 (2p) 6 ; configuració Y: (1s) 2 (2s) 2 (2p) 5 (3s) 1. Indiqueu quina de les afirmacions següents és incorrecta: a) L element amb la configuració Y pertany al tercer període. b) L element amb la configuració X és un gas noble. c) Les configuracions X i Y pertanyen a un mateix element. d) L energia d ionització associada a la configuració Y és més petita que la de la configuració X. La faialita és un mineral al qual s assigna la fórmula química Fe 2 SiO 4. Els estats d oxidació del ferro i el silici en aquesta substància són, respectivament: a) 3 i 2. b) 2 i 4. c) 6 i 4. d) 3 i 4.

6 es no hi haurà cap descompte.] T6 L acetat de plata és una sal poc soluble en aigua. Considerant que dissoldre l és un procés endotèrmic i que l àcid acètic és un àcid feble, quin dels canvis següents farà augmentar la solubilitat de l acetat de plata en l aigua? a) Addició d acetat de sodi. b) Addició d àcid nítric. c) Addició d acetat de plata. d) Disminució de la temperatura. T7 Quan una pila electroquímica està en funcionament, a) la FEM de la pila es manté constant. b) la FEM de la pila es manté constant. c) les reaccions anòdica i catòdica es troben en equilibri. d) la G de la pila va disminuint. T8 Pel que fa a la relació entre les propietats de les substàncies i el tipus d enllaç, a) el diamant presenta una temperatura de fusió molt elevada, perquè tots els àtoms de C que formen aquest sòlid estan units per enllaços covalents. b) els compostos iònics sempre condueixen el corrent elèctric. c) els sòlids moleculars com ara el I 2 tenen punts de fusió relativament alts comparats amb els dels sòlids iònics. d) el diòxid de carboni i el diòxid de silici tenen unes temperatures de fusió semblants. T9 La molècula d amoníac N(Z = 7); H(Z = 1) a) té una geometria plana triangular. b) té una geometria piramidal amb uns angles d enllaç propers a 109. c) té una geometria tetraèdrica, on els àtoms ocupen els vèrtexs del tetraedre. d) presenta tres formes ressonants. es no hi haurà cap descompte.] T10 Quan s afegeix un catalitzador a una reacció en equilibri, sense modificar-ne el volum ni la temperatura, a) l equilibri no es modifica, atès que la constant d equilibri no varia. b) l equilibri es desplaça cap a la formació de productes, atès que es rebaixa l energia d activació de la reacció. c) l equilibri es desplaça cap a la formació de productes, atès que es modifica el valor de G. d) l equilibri no es modifica, perquè no canvien els valors de les constants de velocitat. T11 En un reactor en el qual és possible modificar-ne el volum es duu a terme la reacció irreversible següent: C(g) A(g) + B(g). Indiqueu l única afirmació incorrecta de les proposicions següents: a) La velocitat de la reacció depèn de la concentració del gas C. b) La velocitat de la reacció depèn de la concentració dels gasos C, A i B. c) La velocitat de la reacció depèn de la temperatura del sistema. d) La velocitat de la reacció depèn del volum del reactor. T12 Construïm una pila disposant una làmina de zinc en una solució de Zn 2+ 1 M i una làmina de coure en una solució de Cu 2+ 1 M. Ambdues solucions es posen en contacte a través d un pont salí, i els metalls es connecten mitjançant un conductor metàl lic a les entrades d un potenciòmetre. Sabent que E (Cu 2+ Cu) = 0,34 V i E (Zn 2+ Zn) = 0,76 V, es pot afirmar que a) el Cu 2+ passa a Cu i el Zn 2+ passa a Zn, prenent electrons. b) la pila construïda no funciona, atès que la reacció global no és espontània. c) el Zn 2+ passa a Zn i el Cu passa a Cu 2+. d) el Cu 2+ passa a Cu i el Zn passa a Zn 2+.

7 T13 T14 T15 T16 T17 T18 T19 T20 es no hi haurà cap descompte.] Indiqueu quin dels estris de laboratori següents es fa servir per a determinar volums de manera força exacta. a) Vas de precipitats. b) Bureta. c) Tub d assaig. d) Matràs d Erlenmeyer. Quan es treballa al laboratori amb àcid acètic concentrat, a) no cal prendre mesures de seguretat especials. b) cal manipular-lo ràpidament per a evitar que s oxidi en contacte amb l aire. c) cal manipular-lo ràpidament per a evitar que es redueixi en contacte amb l aire. d) cal prendre, com a mínim, les mateixes mesures de seguretat que en el cas dels àcids forts concentrats. El diòxid de titani és un pigment blanc, usat en la indústria de pintures i en la fabricació de cosmètics, que es pot obtenir a partir de la ilmenita (FeTiO 3 ), que és un mineral de a) Fe(II) i Ti(IV). b) Fe(II) i Ti(VI). c) Fe(III) i Ti(II). d) Fe(III) i Ti(V). Pel que fa als canvis de fase, a) l aigua pot entrar en ebullició per sota dels 100 C. b) l aigua no es pot evaporar per sota dels 100 C. c) l aigua tan sols pot entrar en ebullició als 100 C. d) l aigua tan sols pot entrar en ebullició si la temperatura és igual o supe- es no hi rior haurà als cap 100 descompte.] C. Quan una substància pura en fase líquida es congela de manera espontània a) G serà negativa però H i S seran positives. b) G, H i S seran negatives. c) G i H seran negatives però S serà positiva. d) G i S seran negatives però H serà positiva. Al cim d una muntanya, on la pressió atmosfèrica és inferior que a nivell del mar, a) la temperatura d ebullició de l aigua serà més petita que a nivell del mar. b) la temperatura d ebullició de l aigua serà més gran que a nivell del mar. c) la temperatura d ebullició de l aigua dependrà de la temperatura ambient. d) la temperatura d ebullició de l aigua sempre serà igual a 100 C. En un procés termodinàmic, a) el sistema augmenta la seva energia interna quan la calor cedida pel sistema és més gran que el treball que es fa sobre el sistema. b) la calor lliurada des del sistema cap a l entorn es considera positiva. c) el sistema augmenta la seva energia interna si la calor absorbida pel sistema és més gran que el treball dut a terme per aquest. d) la variació d entropia del sistema sempre és positiva. Identifiqueu l única resposta incorrecta de les afirmacions següents. En la pila electroquímica Fe(s) Fe 2+ (aq) Cu 2+ (aq) Cu(s) a) la FEM de la pila depèn de la temperatura. b) la FEM de la pila varia al llarg del temps de funcionament de la pila. c) la FEM de la pila és una constant termodinàmica. d) la FEM de la pila depèn de les concentracions de les espècies en dissolució.

8 Qüestions d elecció múltiple. De les quatre qüestions següents, trieu l ÚNICA resposta que considereu vàlida (no cal justificar-la). Escriviu les respostes directament en el quadern. Indiqueu el número de la qüestió i, al costat, la lletra que precedeix la resposta que considereu correcta (a, b, c o d). [0,5 punts per cada resposta correcta; 0,17 punts per cada resposta incorrecta. Per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.] T En una pila Daniell (Zn Zn 2+ Cu 2+ Cu): a) els electrons circulen pel pont salí des del càtode cap a l ànode. b) els electrons circulen pel conductor metàl lic des del càtode cap a l ànode. c) els electrons circulen pel conductor metàl lic des de l ànode cap al càtode. d) la concentració dels ions Cu 2+ augmenta a mesura que la pila genera corrent. T Indiqueu quin dels compostos següents es pot obtenir a partir dels seus elements en condicions estàndard. DADES: E (Cl 2 Cl ) = 1,36 V; E (I 2 I ) = 0,54 V; E (Ag + Ag) = 0,80 V; E (Au +3 Au) = 1,40 V. a) Clorur de plata. b) Iodur de plata. c) Clorur d or(iii). d) Iodur d or(iii). T Quina de les condicions següents donarà lloc a una reacció espontània a qualsevol temperatura? a) H reacció > 0 i S reacció < 0 b) H reacció > 0 i S reacció > 0 c) H reacció < 0 i S reacció > 0 d) H reacció < 0 i S reacció < 0 T En el procés de congelació de l aigua a temperatura constant a) es produeix una disminució de l entropia del sistema, ja que la solidificació és un procés endotèrmic. b) es produeix un increment de l entropia del sistema, ja que la solidificació és un procés exotèrmic. c) es produeix una disminució de l entropia del sistema, ja que l estat líquid és menys ordenat que l estat sòlid. d) no es produeix cap canvi d entropia, ja que la temperatura es manté constant.

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat Curs 2008-2009 Química Sèrie 3 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B) En cap cas no podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008 Química Sèrie 2 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Districte universitari de Catalunya

Districte universitari de Catalunya Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Química Sèrie 2 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Química Sèrie 1 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas no podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008 Química Sèrie 4 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

S O L U C I O N A R I Unitat 8

S O L U C I O N A R I Unitat 8 S O L U C I O N A R I Unitat 8 Unitat 8. Propietats periòdiques dels elements Qüestions inicials Per què Dimitri Mendeleiev va ordenar els elements segons la massa atòmica i no segons el nombre atòmic?

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Química Sèrie 1 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Districte universitari de Catalunya

Districte universitari de Catalunya Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU Curs 2005-2006 Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008 Química Sèrie 4 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Química Sèrie 4 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas no podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Química Sèrie 3 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Unitat 9. La taula periòdica

Unitat 9. La taula periòdica Unitat 9. La taula periòdica Evolució històrica. La taula periòdica actual. 1. Quines de les propostes de classificació de la taula de Mendeleiev es mantenen vigents actualment i quines altres han estat

Más detalles

Districte universitari de Catalunya

Districte universitari de Catalunya Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Química Sèrie 2 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ

2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ 2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ Es construeix una pila amb els elèctrodes següents: un elèctrode de zinc en una solució de sulfat de zinc i un elèctrode de coure en una solució de sulfat de coure.

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008 Química Sèrie 2 Contesteu les preguntes 1, 2, 3, i la 4 i la 5 d UNA de les dues opcions (A o B). En cap cas podeu fer un exercici de l opció A i un altre

Más detalles

Variació periòdica de les propietats dels elements

Variació periòdica de les propietats dels elements Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període

Más detalles

SÈRIE 4 PAU. Curs QUÍMICA. Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues opcions, A o B. Cu 2+ (aq) + Sn (s)

SÈRIE 4 PAU. Curs QUÍMICA. Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues opcions, A o B. Cu 2+ (aq) + Sn (s) SÈRIE 4 PAU. Curs 2004-2005 QUÍMICA Districte universitari de Catalunya Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues opcions, A o B. 1. Per a la reacció següent: Cu (s) + Sn 2+

Más detalles

Model d exercicis de continguts/contextos avaluables en la prova de Química PAU 2016

Model d exercicis de continguts/contextos avaluables en la prova de Química PAU 2016 Proves d accés a la Universitat Model d exercicis de continguts/contextos avaluables en la prova de Química PAU 2016 1. La fórmula molecular d un compost orgànic és C 5 H 10 O. Es tracta d un compost lineal

Más detalles

Química Sèrie 2. Instruccions

Química Sèrie 2. Instruccions Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Química Sèrie 2 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2014 Química Sèrie 3 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Opció: Enginyeria i arquitectura Qüestions Problema

Más detalles

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n TRIMESTRE 6 1. Completa aquest esquema, que correspon al model atòmic de Rutherford: Model atòmic de Rutherford distingeix dues parts en l àtom Nucli

Más detalles

EXAMEN D ENLLAÇ QUÍMIC I ESTRUCTURA. 25 DE GENER DE 2010

EXAMEN D ENLLAÇ QUÍMIC I ESTRUCTURA. 25 DE GENER DE 2010 EXAMEN D ENLLAÇ QUÍMIC I ESTRUCTURA. 1ª CONVOCATÒRIA Nom:... 25 DE GENER DE 2010 1. (15 punts) a) Una làmina d un determinat metall només emet electrons quan és irradiada amb radiació de longituds d ona

Más detalles

ESTRUCTURA ATÒMICA I ENLLAÇ. Examen de juliol de 1999

ESTRUCTURA ATÒMICA I ENLLAÇ. Examen de juliol de 1999 ESTRUCTURA ATÒMICA I ENLLAÇ Examen de juliol de 1999 NOM: GRUP: Notes: 1) Aquest examen consta de 6 preguntes. Totes les preguntes tenen la mateixa puntuació (10 punts) 2) S han afegit a l examen fulles

Más detalles

Dossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO. Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds

Dossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO. Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds Dossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds 1. Expressa en quilograms la massa d una poma de 195g. 2. Indica el procediment que utilitzaries

Más detalles

ELS ELEMENTS QUÍMICS. IES Jaume Salvador i Pedrol Departament de Física i Química

ELS ELEMENTS QUÍMICS. IES Jaume Salvador i Pedrol Departament de Física i Química ELS ELEMENTS QUÍMICS IES Jaume Salvador i Pedrol Departament de Física i Química Què és un àtom? Un àtom és la part més petita de matèria que pot existir. Àtom Parts d un àtom Protons Nucli Neutrons electrons

Más detalles

Introducció a l enllaç químic. Enllaç iònic, covalent i metàl lic

Introducció a l enllaç químic. Enllaç iònic, covalent i metàl lic Ductilitat Punt de fusió alt Mal leabilitat Conductivitat elèctrica Unitat 10. Enllaç químic Introducció a l enllaç químic. Enllaç iònic, covalent i metàl lic 1. Quina part de l àtom és la responsable

Más detalles

Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Química Sèrie 1 Fase específica Convocatòria 2017

Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Química Sèrie 1 Fase específica Convocatòria 2017 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Química Sèrie 1 Fase específica Qüestions Qualificació Convocatòria 2017 Problema Suma de notes parcials Qualificació final Qualificació Etiqueta

Más detalles

Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2015 Química Sèrie 3 Fase específica

Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2015 Química Sèrie 3 Fase específica Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2015 Química Sèrie 3 Fase específica Qualificació Qüestions Problema Suma de notes parcials Qualificació final Qualificació Etiqueta

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques

CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques L enllaç químic CaF 2 NaCl Substàncies iòniques 2 O Substàncies covalents moleculars N 2 SiO 2 Cu C Substàncies covalents atòmiques Ir substàncies metàl liques La matèria per dins (o a nivell microscòpic)

Más detalles

Tema 9 del vostre llibre pàg. 183

Tema 9 del vostre llibre pàg. 183 Tema 9. Les reaccions químiques Tema 9 del vostre llibre pàg. 183 D1 ÍNDEX 9.1. Canvis físics o canvis químics 9.2. L equació química 9.3. Representació d una reacció a nivell microscòpic 9.4. Repàs massa

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX Electròlisi(I) (I) Electròlisi L electròlisi és un procediment en què, en aplicar un corrent elèctric a una dissolució d un electròlit,

Más detalles

j Unitat 10. Propietats periòdiques dels elements

j Unitat 10. Propietats periòdiques dels elements 112 10 j Unitat 10. Propietats periòdiques dels elements Activitats 1. Un element pertany al grup 2 i al tercer període. Quina és la seva configuració electrònica? 1 s 2 2 s 2 2 p 6 3 s 2 2. L urani torna

Más detalles

Districte universitari de Catalunya

Districte universitari de Catalunya Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU Curs 2005-2006 Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues

Más detalles

Departament de Física i Química

Departament de Física i Química Departament de Física i Química EXERCICIS RESOLTS ENLLAÇ QUÍMIC 2n BATXILLERAT 35. Explica la geometria d aquestes molècules segons la teoria de l enllaç de valència: a) amoníac; b) trifluorur de nitrogen;

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS:

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: 2016-2017 DATA: Física i Química 4 ESO B I C DOSSIER RECUPERACIÓ 1r TRIMESTRE NOTA: 1.Marca la resposta correcta: En el nucli dels àtoms es troben els: a) neutrons,

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl

Más detalles

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria 1. Calcula quin volum de diòxid de carboni es formarà a 298 K i 1,01 10 5 Pa en la combustió de 55 grams de gas propà. 2. S escalfen fortament

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

Districte universitari de Catalunya

Districte universitari de Catalunya SÈRIE 3 PAU. Curs 2003-2004 QUÍMICA Districte universitari de Catalunya Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Coordinació i Organització de les PAU de Catalunya Contesteu a les

Más detalles

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra 3.1 LA SOLUBILITAT La solubilitat d una substància és la concentració de la dissolució saturada a una temperatura determinada. Es tracta d una propietat característica que s acostuma a expressar com la

Más detalles

A) Quin/s objectiu/s té la disciplina de la Termodinàmica Estadística?

A) Quin/s objectiu/s té la disciplina de la Termodinàmica Estadística? Nom i Cognoms: Pregunta 1 [1.5 punts] A) Quin/s objectiu/s té la disciplina de la Termodinàmica Estadística? B) La funció de partició rotacional per a una molècula diatòmica es pot escriure aproximadament

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples.

1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. Unitat 12. 1. Conceptes bàsics 1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. 2. Algunes variables d estat termodinàmiques s anomenen funcions d estat. Quina és la principal

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD Bloc A: 2 punts cada problema L ALUMNE HA D ELEGIR I RESOLDRE DOS PROBLEMES D ENTRE ELS PROPOSATS EN EL BLOC A. SI L ALUMNE TRIA EL PROBLEMA 1A (PLA 1994) NO POT ELEGIR EL PROBLEMA 1B (PLA 2002) A LA VEGADA.

Más detalles

L ENLLAÇ QUÍMIC. 6. JUNY A- Q4 A)Descriu breument un model d enllaç metàl lic que explique la elevada conductivitat elèctrica dels metalls.

L ENLLAÇ QUÍMIC. 6. JUNY A- Q4 A)Descriu breument un model d enllaç metàl lic que explique la elevada conductivitat elèctrica dels metalls. 1. JUNY 1994 - A. Q1 L ENLLAÇ QUÍMIC c) Quina energia d enllaç ha de ser major: la del H-H en el H 2 o la del N 2? Explica per què. 2. JUNY 1994 - B. Q2 a) Escriu les estructures electròniques del S (Z=16)

Más detalles

D24. Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució

D24. Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució D24 Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució d aquest àcid de concentració 2,3 10 2 M, quina concentració d ions hidrogen tindrà la dissolució? 1r. Escriure

Más detalles

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC REVISIÓ: CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA Els electrons d un àtom es troben a l escorça, girant al voltant del nucli en determinades òrbites. El nombre d electrons i protons

Más detalles

Departament de Física i Química

Departament de Física i Química Departament de Física i Química EXERCICIS RESOLTS UNITAT 3: ÀTOMS POLIELECTRÒNICS I SISTEMA PERIÒDIC DELS ELEMENTS 2n BATXILLERAT Nombres atòmic i màssic, isòtops i ions 1. Assenyala l afirmació incorrecta:

Más detalles

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC ELEMENTS I COMPOSTOS ESQUEMES - Tema 5 [1] ELEMENTS Substància pura formada per àtoms iguals. No es poden separar en altres més senzilles per mètodes químics ordinaris. COMPOSTOS Substància pura formada

Más detalles

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica

Más detalles

Reaccions redox i metabolisme cel lular

Reaccions redox i metabolisme cel lular Reaccions redox i metabolisme cel lular Què és una reacció redox? En moltes reaccions químiques hi ha una transferència d'un o més electrons (e-) d'un reactiu a un altre. Aquestes transferències d'electrons

Más detalles

L ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA 1

L ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA 1 L ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA 1 BLOC I: L ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA BLOC II: TERMODINÀMICA QUÍMICA BLOC III: EQUILIBRI QUÍMIC I CINÈTICA QUÍMICA BLOC IV: TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES: REACCIONS ÀCID-BASE I

Más detalles

EQUILIBRI QUÍMIC. 9 Equilibri Químic 1/5

EQUILIBRI QUÍMIC. 9 Equilibri Químic 1/5 9 Equilibri Químic 1/5 EQUILIBRI QUÍMIC 1. Principi de Le Chatelier II Considereu la reacció de dissociació: N 2 O 4 (g) 2 NO 2 (g) Hº = 58,2 kj/mol. Raoneu com variaria el grau de dissociació si: a) S

Más detalles

U2. Termodinàmica química

U2. Termodinàmica química U2. Termodinàmica química 1. Completa les caselles buides de la següent taula suposant que les dades corresponen a un gas que compleix les condicions establertes en les caselles de cada fila. Variació

Más detalles

Física i Química 4t ESO ENLLAÇ QUÍMIC

Física i Química 4t ESO ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ QUÍMIC 1. Justifica el tipus d enllaç de: a) sodi i brom b) magnesi i clor c) liti i hidrogen d) carboni i hidrogen e) sofre i hidrogen f) potassi i sofre g) magnesi i ferro h) sodi i sofre i) fòsfor

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD Barem: / Baremo: Blocs 1-5: punts cada problema/qüestió / Bloques 1-5: puntos cada Problema/Cuestión L ALUMNE HA D ELEGIR I RESOLDRE ÚNICAMENT UN PROBLEMA O QÜESTIÓ DE CADA BLOC / EL ALUMNO DEBE ELEGIR

Más detalles

A III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu.

A III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu. III. REACCIONS QUÍMIQUES A III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu. Símbol Explicació Dibuix F Cl Dos àtoms de fluor separats Dos àtoms de clor formant

Más detalles

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions

Más detalles

1 Ajustament de reaccions redox.

1 Ajustament de reaccions redox. Reaccions d oxidació i reducció 1 1 Ajustament de reaccions redox. 1.1 En medi àcid Adjustar la reacció IO 3 (aq) + SO 2(aq) + H 2 O(l) I 2 (aq) + SO 2 (aq) + H 3O + (aq) (1) Per ajustar l equació (1)

Más detalles

Fe Cu Cu Fe E V. Zn Zn + 2e oxidació + 2H + 2e H reducció. CO + H O CO + 2H + 2e oxidació. Fe O + 6H + 6e 2Fe + 3H O reducció

Fe Cu Cu Fe E V. Zn Zn + 2e oxidació + 2H + 2e H reducció. CO + H O CO + 2H + 2e oxidació. Fe O + 6H + 6e 2Fe + 3H O reducció UNITAT 6 PILES I CEL LES ELCTROLÍTIQUES 1. Zn reductor i HCl oxidant + Zn Zn + e oxidació + H + e H reducció CO reductor i Fe O oxidant + CO + H O CO + H + e oxidació Fe O + 6H + 6e Fe + H O reducció +

Más detalles

Un breu resum de teoria

Un breu resum de teoria SISTEMES MULTICOMPONENTS. Regla de les fases Un breu resum de teoria Els sistemes químics són en general mescles de més d un component. Les funcions termodinàmiques depenen de la temperatura i de la pressió

Más detalles

La matèria: els estats físics

La matèria: els estats físics 2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La

Más detalles

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms

Más detalles

Química Sèrie 1. Instruccions

Química Sèrie 1. Instruccions Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2015 Química Sèrie 1 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Matemàtiques aplicades a les ciències socials Sèrie 4 Responeu a TRES de les quatre qüestions i resoleu UN dels dos problemes següents. En les respostes,

Más detalles

8.3. Reaccions àcid-base

8.3. Reaccions àcid-base 8.3. Reaccions àcidbase D15 lleixiu marbre Des de l antiguitat es coneixen diverses substàncies amb unes característiques especials i d un gran interès, que reben el nom d àcids i bases. Quines són les

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2010 Pautes de correcció

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2010 Pautes de correcció Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 SÈRIE 2 Com a norma general, tingueu en compte que un error no s ha de penalitzar dues vegades. Si un apartat necessita un resultat

Más detalles

Exercicis de magnetisme PAU

Exercicis de magnetisme PAU 1) Una espira circular de 4,0 cm de radi es troba en repòs en un camp magnètic constant de 0,50 T que forma un angle de 60 respecte de la normal a l espira. Calculeu el flux magnètic que travessa l espira.

Más detalles

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA 3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.

Más detalles

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Tot el que ens envolta és matèria, però... Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula

Más detalles

Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA

Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats de la matèria Estats de la matèria SÒLIDS LÍQUIDS GASOS

Más detalles

ENLLAÇ QUÍMIC. Nota: les respostes de les fórmules i estructures de Lewis estan juntes al final del document.

ENLLAÇ QUÍMIC. Nota: les respostes de les fórmules i estructures de Lewis estan juntes al final del document. 3 Enllaç Químic 1/6 ENLLAÇ QUÍMIC Nota: les respostes de les fórmules i estructures de Lewis estan juntes al final del document. 1. Fórmules estructurals I Dibuixeu l estructura de les següents molècules

Más detalles

Química. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012)

Química. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) 999999 Aferrau una etiqueta identificativa amb codi de barres Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) Contestau les preguntes següents, incloeu en la resposta les explicacions

Más detalles

Examen Química Ensenyament Grau de Física Gener 2010

Examen Química Ensenyament Grau de Física Gener 2010 No està permès la utilització de llibres ni apunts. No està permès la utilització de la taula periòdica. No està permès la utilització de cap formulari. En els coneixements de la matèria es troba implícit

Más detalles

REACTORS QUÍMICS. CURS ª CONVOCATÒRIA Titulació: Enginyeria Química/Assignatura: Reactors Químics (CODI: 20060)

REACTORS QUÍMICS. CURS ª CONVOCATÒRIA Titulació: Enginyeria Química/Assignatura: Reactors Químics (CODI: 20060) REACTORS QUÍMICS. CURS 2007-2008. 2ª CONVOCATÒRIA. 9-7-2008. Titulació: Enginyeria Química/Assignatura: Reactors Químics (CODI: 20060) Teoria: 2 h, 40% de la nota final. 1. Definiu el concepte de diagrama

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013 Química Sèrie 3 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Opció: Enginyeria i arquitectura Qualificació Etiqueta

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la universitat Convocatòria 2014 Química Sèrie 3 Responeu a les qüestions 1, 2 i 3. Tot seguit, escolliu UNA qüestió entre la 4 i la 5 i UNA qüestió entre la 6 i la 7 i contesteu les dues

Más detalles

Departament de Física i Química EXERCICIS D EQUILIBRI QUÍMIC 2n BATXILLERAT

Departament de Física i Química EXERCICIS D EQUILIBRI QUÍMIC 2n BATXILLERAT Departament de Física i Química EXERCICIS D EQUILIBRI QUÍMIC 2n BATXILLERAT Constant d equilibri 1. A 250ºC un recipient de 12 litres de capacitat conté 0,428 mols de pentaclorur de fòsfor, 0,125 mols

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 46 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Digues quatre substàncies de la naturalesa que van ser proposades pels grecs com a constituents de la matèria. L aigua, l aire, la terra i el foc.

Más detalles

CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA

CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA Elements Substàncies pures Compostos Homogènia Mescles homogènies (dissolucions) MATÈRIA Mescles Heterogènia Mescles heterogènies DISSOLUCIONS Preparació de dissolucions a partir

Más detalles

Ell mètode científic, quines etapes te. I posa un exemple a la vida quotidiana.

Ell mètode científic, quines etapes te. I posa un exemple a la vida quotidiana. Ell mètode científic, quines etapes te. I posa un exemple a la vida quotidiana. Efectua els següents canvis d unitats: 5 kg a mg 15 dg a hg 5.000 cm a m 125 cm2 a m2 10 m3 a cm3 6 ml a cm3 2 anys a s 2.000.000

Más detalles

Unitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg )

Unitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg ) Unitat 8 Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg. 188-240) Index D1 8.1. Reacció química i energia 8.2. Velocitat de les reaccions químiques 8.3. Reaccions àcid-base 8.3.1.

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA Introducció. Variables termodinàmiques TERMODINÀMICA QUÍMICA és la ciència que estudia els canvis d energia en les reaccions químiques. SISTEMA TERMODINÀMIC

Más detalles

NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...

NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI... Poseu a totes les fulles el nom, el grup gran i mitjà i el vostre DNI. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. Només es corregirà el que estigui escrit en bolígraf. Cal

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

= 0.05 M (2) [KF] = 0.05 M (4)

= 0.05 M (2) [KF] = 0.05 M (4) 1. Si es mesclen 25 ml d àcid fluorhídric 0.1 mol dm 3 amb 25 ml d hidròxid de potassi de la mateixa concentració, (a) Calculeu la concentració de fluorur de potassi a la dissolució final; La reacció de

Más detalles

Determinació d entalpies estàndard de reacció

Determinació d entalpies estàndard de reacció Determinació d entalpies estàndard de reacció Lluís Nadal Balandras. lnadal@xtec.cat Objectiu. Veure com es poden determinar variacions d entalpia de reaccions, comprovar la llei de Hess i utilitzar-la

Más detalles

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 2

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 2 Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2013 Competència d interacció amb el món físic Sèrie

Más detalles

Unitat 3. Cinètica química

Unitat 3. Cinètica química 1.- VELOCITAT DE REACCIÓ Unitat 3. Cinètica química Una reacció espontània pot ser molt lenta i per tant inviable en la pràctica. El temps és important en les reaccions. Cinètica: estudia la velocitat

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: JUNY

Más detalles

Control de Física y Química de 4º E.S.O

Control de Física y Química de 4º E.S.O Control de Física y Química de 4º E.S.O Nombre: Curso: P1.- Rellenar las casillas en blanco de la siguiente tabla Especie química Mg 2+ Núcleo 25 Ca Número atómico Protones Electrones Neutrones Número

Más detalles

Considereu els elements X, Y, Z, els nombres atòmics dels quals són 20, 35 i 37, respectivament. Respongueu raonadament les següents qüestions.

Considereu els elements X, Y, Z, els nombres atòmics dels quals són 20, 35 i 37, respectivament. Respongueu raonadament les següents qüestions. BLOC 1 QÜESTIÓ 1A Considereu els elements X, Y, Z, els nombres atòmics dels quals són 20, 35 i 37, respectivament. Respongueu raonadament les següents qüestions. a) Ordeneu els elements X, Y, Z, en ordre

Más detalles