Andante Llenguatge Musical. Primer Curs V. Roncero

Transcripción

1 ndante Llenguatge Musical Primer Curs V Roncero

2 Coyright 2013 Vicente Roncero Gómez VLÈNCI Edició autoritzada en exclusiva er a tots els aïsos a PILES, Editorial de Música, S VLÈNCI (Esanya) Publicat en Coedició amb DINSIC Publicacions Musicals, SL (Barcelona) ll rights reserved Diòsit Legal: B ISBN de Piles, Editorial de Música S: ISBN de Dinsic Publicacións Musicals, SL: Està legalment rohibit otocoiar o escanear aquest llibre o artitura sense el ermís corresonent Si necessita otocoiar o escanear aquesta obra o algun ragment, dirigeixi s a CEDRO (Centre Esanyol de Drets Rerogràics, wwwcedroorg), er a obtenir l autorització corresonent De la mateixa manera queda rohibida la retransmissió total o arcial d aquesta obra, tant er ràdio, televisió, com cable o la seva gravació en qualsevol mità, sense que existeixi un contracte en el qual l editor ho autoritzi exressament Printed in Sain / Imrès a Esanya Imrime: Guada Imresores PILES, Editorial de Música S rchena, VLÈNCI (Esaña) Tel ax: wwwilesmusiccom DINSIC Publicacions Musicals, SL Santa nna 10 Entresòl 3a Barcelona Tel ax: dinsic@dinsiccom wwwdinsiccom

3 Índex RÍTMIC/MÈTRICS ENTONCIÓ UDICIÓ TEORI MUSICL PÀG PRIMER TRIMESTRE Unitat 1 Pols igura de nota negra Silenci de negra Dos sons: Sol i Mi Pols regular Sons Sol i Mi Concete de ols Pentagrama Clau de Sol igura de nota negra Silenci de negra 6 Unitat 2 Comàs de Línia divisòria Doble barra inal Tres sons: Sol, Mi i Do Pols regular Sons Sol, Mi i Do Un nou so: el Do Noció de ritme Comàs Línia divisòria Doble barra inal Línies addicionals 14 Unitat 3 ccent igura de nota corxera Silenci de corxera Tres sons: Sol, Mi i Do Pols regular Sons Sol, Mi i Do Matisos dinàmics i ccent Tems ort, tems dèbil igura de nota corxera Silenci de corxera gut i greu 22 Unitat 4 igura de nota blanca Silenci de blanca Un so nou: el a igures i silencis coneguts Sons: Do, Mi, a i Sol Pols regular Idea de Música igura de nota blanca Silenci de blanca Moviment o temo ndante i llegro 30 Unitat 5 Un so nou: el Re Pols regular Sons Sol, a, Mi, Re i Do Unitat de comàs Unitat de tems Signe de reetició 38 Resum 1r Trimestre 46

4 Índex RÍTMIC/MÈTRICS ENTONCIÓ UDICIÓ TEORI MUSICL PÀG SEGON TRIMESTRE Unitat 6 Un so nou: el La Pols regular Sons Do, Re, Mi, a, Sol i La Nou matís dinàmic: Idea d Interval Classiicar els intervals coneguts el seu ordinal 52 Unitat 7 Lligadura de rolongació Un so nou: el Do Sons: Do, Re, Mi, a, Sol, La i Do Pols regular Lligadura de rolongació Calderó Subdivisió en els comassos simles Unitat de subdivisió 60 Unitat 8 Síncoe Un so nou: el Si Sons: Do, Re, Mi, a, Sol, La, Si i Do Intervals de 2a, 3a, 4a i 5a Pols regular Escala Interval de 4a Tons i semitons a l escala Síncoe 68 Unitat 9 Comàs de Punt Pràctica de l escala Intervals de 2a, 3a, 4a i 5a L escala Intervals de 2a, 3a, 4a i 5a Comàs de Punt Reguladors 76 Resum 2n Trimestre 84 TERCER TRIMESTRE Unitat 10 igura de nota semicorxera Contratems Interval d octava Escala Interval d octava igura de nota semicorxera Interval d octava Contratems 90 Unitat 11 igura de nota rodona i silenci de rodona Comàs de nacrusi L escala Elements ritmicomelòdics estudiats igura de nota rodona i silenci de rodona Comàs de nacrusi 98 Unitat 12 igures de nota i silencis coneguts Pràctica dels comassos coneguts Escala Escala Ritmes resultat de les igures de nota conegudes rase musical: reguntaresosta mliació de la teoria corresonent als comassos a coneguts Numerador i denominador 106 Resumen 3r Trimestre 114

5 Pròleg ndante és la rimera metodologia dedicada a l arenentatge del Llenguatge Musical que va incororar en un sol llibre tot el material curricular Desrés de més d una dècada al servei de l ensenyança, ndante (Piles, editorial de música-valència) decideix renovar-se, erò sense erdre la seva manera de ser, la que l ha et comtar amb l atenció de tants roessors i alumnes al llarg d aquests anys ndante es roosa ser més àgil, dinàmic, clar, i amb un sentit molt més ràctic i directe En aquesta nova edició, que ara ubliquem en llengua catalana en coedició amb DINSIC Publicacions Musicals, SL, hi hem osat tota la nostra exeriència, així com la de tants comanys i alumnes que ens han et arribar dierents areciacions er a aquest nou treball, en el qual continuem desenvoluant el comromís que vam adquirir amb l ensenyament de la música quest Nou ndante resenta dotze Unitats amb noves activitats Cada Unitat està dividida en cinc arts: teoria, cançó, lectures (subdividida a la vegada en rítmiques, melòdiques i ritmicomelòdiques), exercicis d audició i exercicis de teoria i escritura musical Dins de cada Unitat totes les activitats mantenen una insearable relació D aquesta manera retenem que l arenentatge del Llenguatge Musical sigui coherent i eectiu l inal de cada trimestre aareix un resum que inclou noves lectures, exercicis de suort i un quadre en el qual trobem tots els continguts treballats durant el trimestre S incorora un CD, que serà de gran auda tant a classe com er al treball a casa En aquest CD els exercicis d audició aareixen gravats er un iano És molt imortant treballar dia rere dia, crear un hàbit d estudi en què el nucli amiliar ugui involucrar-se En aquest sentit serà de vital imortància l aortació del CD, i la certa indeendència que aquest acilita al treball de l alumne ixò no obstant, el roessor l haurà de guiar, semre, en la seva relació amb ndante

6 Unitat 1 1r Trimestre Pols igura de nota negra Silenci de negra Pols regular Sons Sol i Mi Dos sons: Sol i Mi Concete de ols Pentagrama Clau de Sol igura de nota negra Silenci de negra Elements de Teoria Pols Si col loquem la mà a l altura del cor, odem ercebre n el batec Un batec regular que es reeteix de manera constant La música té el seu roi batec que anomenem ols alta añadir las líneas corresondientes al ulso Comleta Quin és el ols de la cançó corresonent a aquesta Unitat Escriu-lo Pentagrama l entagrama escrivim els signes musicals que reresenten els sons i silencis Està ormat er cinc línies horitzontals i aral leles de les quals resulten quatre esais Tant les línies com els esais es numeren de baix a dalt: LÍNIES 5a 4a 3a 2a 1a 4t 3r 2n 1r ESPIS

7 Sorano S Pno 14 Practica n l escritura Piano La clau de Sol q = 80 oo! sin comás ni líneas divisorias areix semre al rincii del entagrama, ens indica que el Sol està escrit a la segona línia Una vegada coneixem on és el Sol a odem saber el nom dels altres sons Les igures de nota Són les que ens indiquen l altura i durada del so L altura deèn de la línia o esai del entagrama en el qual les escrivim La igura de nota que hem utilitzat re el nom de negra questa igura de nota és la que ens dóna el ols de la Cançó núm 1 ixa t com s escriu de orma correcta: IXÍ SÍ IXÍ NO Practica n l escritura i escriu-los utilitzant la igura de nota negra, els sons que a coneixes: Sol i Mi Escriu també el nom corresonent a sota de cada un d ells Les igures de nota tenen dues arts: sol Plica Ca Canción nº 1 UNITT 1 7 S 14 Els silencis Ens indiquen l absència de so quest signe és el que correson a la igura de nota negra Observa la cançó i ixa t com quan aareix no cantem Pno 14 Practica n l escritura i escriu el silenci de negra ixa t com és quan la música està escrita a mà

8 8 NDNTE 1 Cançó Núm 1 VEU Piano Comenta a classe els signes que necessitem er a oder escriure i llegir aquesta cançó

9 UNITT 1 9 Dibuix musical Dibuixa una línia vertical que corresongui al ols d aquesta cançó Dibuixa una línia horitzontal en la qual vegem les dierents altures d aquesta melodia

10 10 NDNTE Exercicis de ritme Picar de mans Núm 1 Llegint Núm 2 Llegint Núm 3 Llegint Picar de mans Núm 4 Llegint Picar de mans Picar de mans Núm 5 Llegint

11 UNITT 1 11 Exercicis d entonació Núm 1 Cantant Picar de mans Núm 2 Cantant Picar de mans Picar de mans Núm 3 Cantant Picar de mans Núm 4 Cantant Picar de mans Núm 5 Cantant

12 12 NDNTE Exercicis d audició Com utilitzar el CD 1 En rimer lloc, escoltaràs l exercici comlet continuació, el so d una camana indicarà l inici de cada un dels ragments en els quals està dividit, i el número de vegades que escoltis la camana serà indicatiu del ragment en el qual et trobes Per una altra banda, el inal de cada ragment estarà indicat el so d un gong 2 En els exercicis ritmicomelòdics, resta atenció al La del diaasó que escoltaràs al rincii er tal que uguis decidir quin és el so amb el qual comença cada exercici bans de començar cada exercici resta atenció al ols Escolta cada ragment tantes vegades com necessitis, erò has de saber que el més habitual és un màxim de quatre vegades cadascun En inalitzar la correcció canta semre cada exercici, comrova així els teus errors! Escriu la igura de nota i el silenci que hem arès en aquesta Unitat Quants sons aareixen a la Cançó núm 1 Quin és el més alt Quin és el més baix Núm 1 RÍTMIC 2 Núm 2 MELÒDIC 3 sin altura, será una ercusión Núm 3 RÍTMIC 4 Núm 4 MELÒDIC 5

13 UNITT 1 13 Exercicis de teoria i escritura musical 1 Practica l escritura de la clau de Sol 2 Escriu el número que correson a cada una de les línies i esais del entagrama 3 En quina línia escrivim el so Mi I el Sol Escriu el nom dels sons que aareixen en aquest entagrama 4 Per què serveix aquest signe 5 Per què serveix aquest signe 6 Escriu la lica o el ca de nota, segons corresongui 7 Escriu el silenci de negra ixa t com és quan la música està escrita a mà

14 Unitat 12 igures de nota i silencis coneguts Pràctica dels comassos coneguts Escala Escala Ritmes resultat de les igures de nota conegudes rase musical: regunta-resosta mliació de la teoria corresonent als comassos a coneguts Numerador i denominador Elements de Teoria rase musical: regunta-resosta En el llenguatge arlat una rase està ormada er una sèrie de araules que tenen sentit, que ens indiquen alguna cosa La Clàudia i el Samuel uguen al ardí Des del unt de vista musical una rase està ormada er una sèrie de sons que tenen sentit 4 2 J Pensa en el que succeeix quan arles amb els amics: no és cert que semre em reguntes i que a aquestes els corresonen unes resostes oortunes El mateix assa a la música: també està ormada er rases, rases en aquest cas constituïdes er sons lgunes d aquestes rases musicals tindran caràcter de regunta, mentre que d altres el tindran de resosta ixa t en la cançó: ots identiicar les rases musicals que tenen caràcter de regunta I les que sonen com una resosta

15 UNITT Canta la cançó i observa el caràcter de cada una de les rases Desrés realitza l exercici següent ssenyala les rases que aareixen a la cançó núm 12, indicant quina té caràcter de regunta i quina de resosta ag 1 reroducir los comases del n 3 al n al 10, ambos inclusive 4 2 J Pregunta Resosta 2 mliació de la teoria corresonent als comassos a coneguts Numerador i denominador ins ara hem treballat tres comassos dierents:, i quests tres comassos tenen coses en comú i coses que els dierencien Què els dierencia Cada un d ells té un número dierent de tems, 2 al rimer, tres al segon i quatre al tercer ixò és així erquè el número de dalt, que a artir d ara anomenarem numerador, és dierent en cada un dels comassos Què tenen en comú La igura de nota que ocua un tems i que en els tres casos es tracta de la negra Observa com el número de baix, que a artir d ara anomenarem denominador, és semre el mateix:, i El denominador, com a hem vist a la Unitat 11, és el resonsable que la negra sigui la igura que ocui un tems Recorda: un comàs està ormat er dos números, numerador i denominador El numerador s escriu a dalt i ens indica el número de tems que té el comàs 2 tems 3 tems 4 tems El denominador s escriu a baix, divideix la rodona i ens dóna com a resultat la igura unitat de tems: / 4 =

16 108 VEU Voz Piano Piano NDNTE 4 2 llegro Cançó Num llegro J J Canción nº 12 J J # n # n J J J # # n # n Comenta a classe els signes que necessitem er a oder escriure i llegir aquesta cançó # J J

17 Exercicis de ritme Lecturas rítmicas UNITT Núm 1 Llegint Nº 1 Nº leyendo Nº 4 2 leyendo leyendo Nº 2 Nº Nº leyendo 2 leyendo leyendo Núm 2 Llegint 4 3 J J Nº 3 Nº Nº leyendo 3 leyendo leyendo 4 4 Llegint J Núm 3 J Nº 4 Nº Nº leyendo 4 leyendo leyendo 4 3 Núm 4 Llegint J Nº 5 Nº Nº leyendo 5 leyendo leyendo Núm 5 Llegint 4 2 J J J

18 110 NDNTE Exercicis d entonació Núm 1 Cantant 4 2 Núm 2 Cantant Núm 3 Cantant 4 4 Núm 4 Cantant Núm 5 Cantant 4 4 2

19 Lectures Lecturas rítmico-melódicas Núm 1 ndante ndante ndante 4 2 Núm 2 llegro llegro llegro 4 3 Núm 3 llegro llegro J llegro 4 4 Núm 4 ndante ndante 4 3 J Núm 5 llegro llegro llegro llegro J UNITT

20 112 NDNTE Exercicis d audició Com utilitzar el CD 1 En rimer lloc, escoltaràs l exercici comlet continuació, el so d una camana indicarà l inici de cada un dels ragments en els quals està dividit, i el número de vegades que escoltis la camana serà indicatiu del ragment en el qual et trobes Per una altra banda, el inal de cada ragment estarà indicat el so d un gong 2 En els exercicis ritmicomelòdics, resta atenció al La del diaasó que escoltaràs al rincii er tal que uguis decidir quin és el so amb el qual comença cada exercici bans de començar cada exercici resta atenció al ols i al so La que escoltaràs abans de cada exercici ritmicomelòdic Escriu el comàs Escolta cada ragment tantes vegades com necessitis, erò has de saber que el més habitual és un màxim de quatre vegades cadascun En inalitzar la correcció canta semre cada exercici, comrova així els teus errors! Quants sons aareixen a la Cançó núm 12 Escriu-los Escriu l equivalència de les igures de nota i silencis que coneixes Núm 1 RÍTMIC 65 Nº 1 rítmico Nº 2 RÍTMICO-MELÓDICO Núm 2 RITMICOMELÒDIC Núm 3 RÍTMIC Núm 4 RITMICOMELÒDIC 68

21 UNITT Exercicis de teoria i escritura musical 1 Coia i analitza els intervals de la cançó a la teva llibreta 2 ssenyala en aquest ragment les rases que trobis; indica en cada cas si la rase té caràcter de regunta o de resosta En aquest ragment alten alguns sons; escriu-los ixant-te en cada cas com han de ser J 4 Pots escriure en aquest entagrama dues rases La rimera ha de ser una regunta i la segona, la resosta corresonent Pregunta Resosta 5 Com es diuen els dos números que ormen el comàs Què ens indica el de dalt o numerador Què ens indica el de baix o denominador 6 Si dividim entre 4 una rodona, quina igura de nota obtenim I si dividim la rodona entre dos, quina igura de nota obtindríem I si ara dividim la rodona entre vuit, quina igura de nota obtindrem en aquest cas 7 Com es denominen aquests dos signes Per què serveixen

22 114 TERCER TRIMESTRE RESUM Lectures Núm 1 ndante ndante 4 3 J Núm Ó llegro Ó Ó ṗ Ó Ó Ó Núm Núm llegro llegro J J J J

23 TERCER TRIMESTRE RESUM 115 Núm Núm ndante Núm 7 ndante ndante J Núm 8 llegro w w

24 116 TERCER TRIMESTRE RESUM Exercicis d audició Núm 1 RÍTMIC 69 Núm 2 RITMICOMELÒDIC 70 Núm 3 RÍTMIC 71 Núm 4 RITMICOMELÒDIC 72

25 TERCER TRIMESTRE RESUM 117 Exercicis de teoria i escritura musical 1 Quins signes ens indiquen el ritme 2 Realitza una taula amb l equivalència entre les igures de nota i silencis que coneixes 3 Escriu la lligadura de rolongació entre les notes que sigui ossible; canta desrés aquest entagrama i observa l eecte de la lligadura eercicio n Comleta el ragment següent utilitzant el unt on sigui ossible J J > > 5 ssenyala amb una S les síncoes que aareixen al següent ragment musical; assenyala també les notes a contratems amb una C i les anacrusis amb una Justiica unt amb els comanys a classe el erquè de cada una de les S, C i > >

26 118 TERCER TRIMESTRE RESUM J > > 6 Escriu el comàs de cada un d aquests ragments eercicio n 6 sin indicación de comás 7 Escriu les unitats de comàs, tems i subdivisió dels comassos següents: Comàs Unitat de comàs Unitat de tems Unitat de subdivisió 8 Què és un interval Exlica com es classiica un interval: Escriu un exemle de cada interval que coneguis 9 Què és un to Què és un semitò 10 Què és una escala Escriu els sons de l escala er ordre de greu a agut i d agut a greu Indica en ambdos casos on estan situats els tons i semitons

27 RESUMEN TERCER TRIMESTRE 119 Quadre Resum de Teoria igures de nota = = = = Silencis Ó Interval d 8a Per a classiicar els intervals comtem les notes que necessitem er a abraçar w w w w w w tot l interval Contratems Una nota a contratems és aquella que s accentua estant en tems o art dèbil del comàs, i en canvia així l accentuació normal 4 2 w Ó w w w 4 2 > > Comàs de Té quatre tems Els tems rimer i tercer seran orts, encara que el rimer ho serà més que el tercer; mentre que els tems segon i quart seran dèbils 4 2 Numerador i denominador El numerador ens indica el nombre de tems d un comàs, mentre que el denominador ens diu la igura unitat de tems Comàs Unitat de comàs Unitat de tems Unitat de subdivisió nacrusi És una nota o gru de notes que aareixen abans del rimer tems del comàs, tems ort rase musical: regunta-resosta Una rase està ormada er una sèrie de sons que tenen sentit