PROJECTE UNITAT DE DOLOR AGUT

Documentos relacionados
Curso de postgrado para enfermeria.manresa

XX JORNADES D ACTUALITZACIÓ

Atenció Domiciliaria Integral. Programa d intervenció en Residències Geriàtriques

Optimització del procés d'artroplàstia primària de maluc i genoll

Experiència d un programa pilot de consultoria per videoconferència

Informe del president Renovació Junta ACSP Memòria activitats Memòria econòmica

Creació d una Unitat Funcional de Ginecologia Oncològica entre els dos hospitals de la ciutat de Tarragona

El paper d Infermeria dins l Equip de Resposta Ràpida Èric Planella Albi

Treball en equip: full de verificació d objectius diaris. Aida Betriu Samperi. DUI Àrea de Crítics. Corporació Sanitària i Parc Taulí.

Noves Tecnologies i Innovació en l Atenció Domiciliaria

Conceptes. Reguladora. Factors de risc psicosocial. Ecologia emocional

Documentació Clínica HSJD

Un sistema informàtic integrat primària i especialitzada

PROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP

Sistema integrat i integral: les noves tecnologies en l abordatge a la cronicitat.

Plans d emergència i dispositius de riscos previsibles

PROGRAMA PREVINQ-CAT. Prevenció de la Infecció Quirúrgica a Catalunya

MEMÒRIA D ACTIVITATS XARXES SOCIALS

CATALUNYA: Maneig del pacient amb dolor neuropàtic a l atenció primària Criteris de planificació de les Unitats de dolor

IMPORTÀNCIA DE LA DINÀMICA GRUPAL EN LES RELACIONS I LA TASCA DELS PROFESSIONALS: FENT PINYA FEM XARXA

Accions a Catalunya per promoure la DP

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor

Servei d Epidemiologia i Avaluació Hospital del Mar. Mercè Comas i Marta Román

HIGIENE BUCODENTAL Família Professional Sanitària. Cicles Formatius de Grau Superior SANITÀRIA

Farmàcia d Atenció Primària

Comissions de Millora de la Pràctica Clínica. Com identificar i evitar les pràctiques que no aporten valor al pacient o a la salut.

Pla d atenció a les persones afectades per les síndromes de sensibilització central. Departament de Salut, 26 de maig de 2017

PROCÉS 25 GESTIÓ SATISFACCIÓ ALUMNAT PROCÉS-Q-410-T-25-ET

"Programa Pacient Expert Catalunya : una estratègia per potenciar l autorresponsabilitat del pacient i el foment de l autocura

Pla d enquestes Hospital Odontològic Universitat de Barcelona Hospital Podològic Universitat de Barcelona

Secció d Actuació Perioperatòria VISITA PREANESTÈSICA

Jornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

Experiència d implantació d un sistema de notificació i investigació d accidents

Protecció de dades personals en el sector sanitari i social

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

LLista de espera en Cirurgia General i Digestiva

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

Avançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional

EL PAPER DE LES TIC EN EL PLA DE SALUT

Actualització de coneixements en Diàlisi. Aplicació d'un nou mètode de capacitació professional per infermeres

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana

Entorn Obert de Integració de Serveis per a Processos Assistencials amb Imatges

V Cercle de Comparació Intermunicipal de Seguretat Alimentària

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

SEGURETAT DE PACIENTS CONTROL I SEGURETAT EN LES INTERVENCIONS

Unitat Docent Pediatria

Any internacional de l excel lència en l Educació del Dolor. Jornada per a professionals i pacients. 17 d octubre de 2018 Hospital Germans Trias

PROGRAMA ONLINE DE GESTIÓ DE LA SEGURETAT DE PACIENTS

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

PROCEDIMENT, RECURSOS I TEMPS D ATENCIÓ PSICOLÒGICA POST IMA

Entorn Obert de Integració de Serveis per a Processos Assistencials amb Imatges Mèdiques. EI2Med

1. MÒDUL 1: Introducció a la infermeria d anestèsia. 2. MÒDUL 2: Seguretat del pacient i monitorització en anestèsia.

Títol del treball: Conèixer la necessitat d'implantació d'una Trajectòria Clínica per a pacients fràgils amb ICC/ MPOC en atenció domiciliària

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL

PLANIFICACIÓ DOCENT DEL SERVEI DE GERIATRIA A L HOSPITAL GENERAL DE GRANOLLERS

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

PROGRAMA DE FORMACIÓ 2019

CFGS D'EDUCACIÓ INFANTIL

Rutes Assistencials. Dra. Judit Llussà Amb la col laboració de:

Unitat d Hospitalització a Domicili (UHaD) - Althaia

Gerència de riscs. Gestió de riscs en centres sanitaris. Noves necessitats. Nous Productes

L ACCIÓ TUTELAR A CATALUNYA

L'Hospital de nens i dones de referència a Catalunya

EAP VIC SUD CAP El Remei SERVEI DE PSICOLOGIA

Context tecnològic del nou Transport Sanitari Barcelona, 18 de novembre de 2014

Sistema de Gestió de la Qualitat

JOVES PROMOTORS DE SALUT. AJUNTAMENT DE TARRAGONA Salut, Joventut, Serveis Socials i Centres Cívics

La Unitat de Salut Laboral. Presentació de la USL de la Catalunya Central.

Disseny i implementació de la metodologia lean al Servei d Urgències

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT

LA CREACIÓ D UN CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL AL CAMPUS DE BELLVITGE

I JORNADA D ATENCIÓ A LA CRONICITAT

Fonaments metodològics per a la recerca clínica

Del ciutadà al coneixement

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

PLANIFICACIÓ DOCENT DE L ESPECIALITAT DE CIRURGIA GENERAL I DE L APARELL DIGESTIU

Un programa multifactorial i comunitari pot prevenir les caigudes en la gent gran de la comunitat?

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

El Centre Mèdic de sempre ara amb més serveis que mai. Neix la nova unitat quirúrgica del Centre Mèdic Castelldefels

Equips Atenció Psicosocial Un valor afegit

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS METODOLOGIA RESULTATS CONCLUSIONS

GUIA D INTERVENCIÓ. Procediments de treball de les Cases d Infants. 3 de febrer de 2015

Formació online per a Auxiliars d Infermeria. 2014

GUIA O ITINERARI FORMATIU

una eina d'atenció integral als pacients

... ENGIDI vol millorar la seguretat laboral dels treballadors industrials mitjançant la tecnologia IoT

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

Memòria de Qualitat 2014

Optimització/Gestió de les llistes d'espera en endoscòpia. Un problema de tots. Visió del metge d'atenció Primària

La Confidencialitat de la Història Clínica Compartida, les diferents mirades. Ismael Cerdà

MEDICAMENTS D ALT RISC

Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament

Metodologia de la intervenció social

Aula virtual. Treball

Manresa, 14 de desembre de 2016 ACTUALITZACIÓ EN CEFALEES

BARCELONA - ABS 465 SAGRADA FAMÍLIA

Benvingut al Servei d Anestesiologia i Reanimació de l Hospital General de Granollers

La retinopatia diabètica és en l actualitat la principal causa de ceguesa en el món industrialitzat. L aplicació de les noves tecnologies

Transcripción:

PROJECTE UNITAT DE DOLOR AGUT Neus Párraga, Josep Balsells SEGURETAT DEL PACIENT ABRIL 2016

DOLOR El dolor és una sensació/experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesiótissular real o potencial. De causa multifactorial, característiques diverses i amb un component cultural, educacional i psicològic molt important.

DOLOR L obstacle principal en la valoraciódel dolor és que no es pot mesurar objectivament. 1. Només el propi pacient ens pot dir quan dolor té. 2. El dolor del pacient sempreés real. 3. No existeix cap instrument que ens mesuri amb exactitud el dolor.

JUSTIFICACIÓ DOLOR AGUT PERIOPERATORI DOLOR AGUT DOLOR CRÒNIC DOLOR ONCOLÒGIC DOLOR PALIATIU Ansietat Insomni Agitació Deliris Morbimorbilitat post IQ Risc de dolor crònic Recuperació funcional Ansietat Insomni Depressió Astènia Incapacitat funcional Individual Familiar Laboral Social Econòmic Gran importància en l àmbit sanitari i socioeconòmic

JUSTIFICACIÓ El dolor és un greu problema assistencial i un problema ètic que afecta directament a les persones i va contra la seva dignitat. El dolor que no alleugerem causa un patiment innecessari. La NO adequada avaluaciói maneig, vulnera els principis ètics bàsics del pacient.

JUSTIFICACIÓ Revisióbibliogràfica: 20-30% dels pacients refereixen dolor moderat sever en les primeres 24-48h postoperatòries. Triple Whammy (B.Ferrell) Agost 1999-Join Commission on Accreditation of Healthcare Organizations (JACHO) inclou en els seus estàndard el control del dolor: LA CINQUENA CONSTANT Registered Nurses' Association of Ontario (RNAO) Objectiu de el Servei Catalàde Salut Indicador de qualitat d infermeria 2009-Estudi previ hospitalari: 88,1% de dolor moderat-intens (EVA>3) primeres 24 hores del postoperatori.

PROJECTE DE MILLORA PRÈVI AL 2009 No era el primer intent Estructures diferents d Unitats de Dolor Agut Infermera temps parcial Visites sense suport de metge especialista Poca formació en valoració del dolor Només cirurgia primària protèsica 2010 Creació i difusió Unitat Dolor Agut Incorporació d una infermera a temps complert Visites amb suport de metge especialista Trencar inèrcies de molts anys Creació Comissió Dolor Agut Incorporar més procediments quirúrgics

PROJECTE DE MILLORA OBJECTIU: Augmentar el grau de compliment de valoraciói registre del DAP a les unitats d hospitalització quirúrgica.

FASE PRE (Març 2011) Mesura dels indicadors (1 tall de prevalença) Indicadors mesurats primeres 24h post IQ: -registres dolor -registres reavaluació dolor -administració d analgèsia de rescat si EVA>3 METODOLOGIA FASE FORMATIVA (Abril a Setembre 2011) INTERVENCIÓ MULTIMODAL Revisió del protocol Implementacióde nous protocols d analgèsia multimodal Formació infermeria: -elaboraciói difusió de material visual i de suport -revisiódocuments i registres FASE POST (Octubre 2011-Juny 2012) Mesura dels indicadors (6 talls de prevalença) Indicadors mesurats primeres 24h post IQ: -registres dolor -registres reavaluació dolor -administració d analgèsia de rescat si EVA>3 Feedback resultats amb infermeria

FORMACIÓI SUPORT VISUAL 66 sessions protocol Control del dolor post quirúrgic en pacient adult 446 professionals d infermeria formats 40 sessions formació protocols d anestèsia 22 reunions informatives equips medicoquirúrgics 19 pòsters 121 escales de valoració

RESULTATS Resultats comparatius entre fase pre i post Registre dolor, n(%) Revaluació dolor, n(%) Analgèsia de rescat, % PRE, n=320 47 (14.7) 1(0.3) 26.8 POST,n=640 417(65.1) 124(19.37) 57.3

PROJECTE DE MILLORA OBJECTIU: Reduir la intensitat del dolor. 2010 2015 350 pacients 1 protocol d analgèsia 1 protocol d infermeria 1 especialitat quirúrgica PTR/PTM 2819 pacients 9 protocol d analgèsia 2 protocols d infermeria 1 protocol de CPPD 9 especialitats quirúrgiques Tots els procediments associats a dolor intensmoderat

PROJECTE DE MILLORA OBJECTIU: Minimitzar el risc d errors en l administració d analgèsia epidural o amb morfina intravenosa amb sistemes d infusió electrònics 4 protocols implementats 15 sessions 135 assistents

Evolució registre del dolor RESULTATS

Total de pacients amb EVA>3 RESULTATS

CONCLUSIONS Establir objectius institucionals La formaciócontinuada de professionals i pacients és un punt bàsic per millorar la valoraciói el maneig del dolor. L abordatge multidisciplinari del dolor és imprescindible. L empoderament del pacient és un factor que ens permetrà donar autonomia al pacient. Treballar transversalment amb diferents nivells assistencials Revisiódel processos assistencials per adaptar-nos a les noves tècniques quirúrgiques.