Tutorial amplificador classe A

Documentos relacionados
CFGM Instal lacions Elèctriques i Automàtiques Mòdul 09 Electrònica Durada del mòdul: 66 hores

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

Famíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes

Electrònica i portes lògiques

ε = N BS w sin (w t)

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

1. INTRODUCCIÓ A L ELECTRICITAT. MAGNITUDS ELÈCTRIQUES FONAMENTALS.

Amplificador Operacional No Ideal

Districte Universitari de Catalunya

Electrotècnia. CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques. Electricitat i electrònica CFGM.IEA.M10/0.10

Tema 5: Anàlisi de circuits amb díodes. Aplicacions

ÍNDEX Flux magnètic 8.9. Força electromotriu induïda Moviment d un conductor dins d un camp magnètic

U.D. 2: ELS CIRCUITS ELÈCTRICS

L ENTRENAMENT ESPORTIU

U.D. 1: L'ELECTRICITAT

Components bàsics i fonts d'alimentació

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Dossier de recuperació

a) Intensitat de corrent. b) Energia que consumeix la resistència exterior de 21,8 Ω en 10 minuts.

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

Terratrèmol Lorca [3 punts]

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Polinomis i fraccions algèbriques

TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria

Instal lacions solars fotovoltaiques

0.- Conceptes bàsics per l anàlisi de circuits

EL CAMP B i la regla de la mà dreta

MÚLTIPLES I DIVISORS

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

a) La intensitat que circula. b) La potència que consumeix. a) Intensitat de corrent que circula. b) La potència que consumeix el circuit.

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

164 Teoria de circuits. Corrent continu. Problemes d aplicació de càlculs fonamentals de teoria de circuits

PROJECTE CONSTRUCTIU 4RT ESO CONSTRUCCIÓ D UNA MAQUETA D UNA CRUÏLLA DE SEMÀFORS CONTROLADA AMB L EQUIP SADEX

Electrotècnia Corrent altern. Selecció de Problemes de selectivitat

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

Conversió Analògica-Digital (A/D) i Digital-Analògica (D/A)

CORRENT CONTINU: exercicis

Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu

-Configuració Mikrotik SXT -Creació d un usuari proxy -Configuració d un proxy. Nota:Manual 0.1 Beta(Falta manual complet difinitiu)

La matèria: els estats físics

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

TEMA 2: Múltiples i Divisors

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

BLOC ESPECÍFIC JOC I ESPORT ESPORTS INDIVIDUALS I COL LECTIUS

SABI: Sistema de Análisis de Balances Ibéricos

Usos del certificat digital amb dispositius mòbils Android

Comprovació i Instal lació de la màquina virtual de Java per a el correcte funcionament de l applet de signatura

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES

Capítol 6. Circuits de corrent continu. Energia i potència

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és

Tecnologia - Activitats d estiu 4rt ESO

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

El transistor como dispositivo amplificador: polarización y parámetros de pequeña señal.

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Variació periòdica de les propietats dels elements

JUNTA UNIVERSAL O CARDAN

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Barrera automatitzada de pàrquing

TRABAJO PRÁCTICO Nº 7 EL TRANSISTOR BIPOLAR - POLARIZACIÓN

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü

SENSORS DE PROXIMITAT

PORTES LÒGIQUES AMB DÍODES I TRANSISTORS NMOS

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

PROYECTO ELEVAPLATOS

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

2 Electrónica Analógica TEMA II. Electrónica Analógica

Tecnologia 1 ESO. Unitat Didàctica 9. L Electricitat. 1. La càrrega elèctrica El corrent elèctric Circuit elèctric 5

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

Geogebra és un programa de llicència lliure i multiplataforma per l aprenentatge i ensenyament de les matemàtiques a tots els nivells.

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

Curs per a l ús didàctic de l equip d entrenador autòmat programable BTT01 i les sondes BTT02

MANUAL: OBRIR PORTS I DMZ

BQ LLICÈNCIA notícies generals campionats de promoció 3X3 cursos de formació Bàsquet Català

Transcripción:

CFGM d Instal lacions elèctriques i automàtiques M9 Electrònica UF2: Electrònica analògica Tutorial amplificador classe A Autor: Jesús Martin (Curs 2012-13 / S1) Introducció Un amplificador és un aparell que augmenta l amplitud o intensitat d un fenomen físic. Aquest mot també sol designar-se a un aparell que permet augmentar un so musical en els equips reproductors d àudio o en els instruments electrònics. Aquest cas és un particular de un més general: l amplificador electrònic que és un conjunt de vàlvules electròniques, repetidors, transistors, sistemes magnètics, i altres elements de electrònica del estat sòlid. Altrament trobem terminologies com etapa de potencia, amplificador de potencia o etapa de guany que son noms que s utilitzen per anomenar a l etapa de sortida o excitació de l amplificador d àudio. En tots els cassos, la funció de l amplificador és augmentar el nivell d un senyal, incrementant per això, l amplitud del senyal d entrada mitjançant intensitats de polarització en el transistor de sortida. El funcionament en classe A es produeix quan el transistor condueix durant tot el cicle de senyal sense entrar en saturació o en tall. Tenint en compte que el rendiment de l amplificador es defineix com la potencia de senyal en la càrrega dividida por la potencia lliurada per la font d alimentació, tot multiplicat per 100, podem afirmar que el rendiment de un amplificador classe A és petit, en general molt per sota del 25%. En aquest tutorial es descriu d una forma pràctica el principi de funcionament i la resposta d un amplificador classe A amb transistor bipolar. Aquest anàlisi genèric pot ser extensiu a amplificadors classe A d altres tecnologies.

El nostre amplificador classe A Aquest és el nostre amplificador: Identificació de components: Alimentació contínua: 15VCC Entrada de senyal a través de C1, condensador d acoblament d entrada. Circuit de polarització per divisor de tensió: R1, R2. Resistència d emissor, R3, i condensador de pas, C3. Configuració de transistor en col lector comú (CC), sortida de senyal per emissor. Sortida de senyal aplicat a l altaveu a través de C2, condensador d acoblament de sortida. Qualsevol circuit, també el nostre amplificador consta de dos circuits: Equivalent en CC: és el circuit de polarització de l amplificador i analitza únicament la resposta amb la presència de la font d alimentació Equivalent en CA: és el circuit amb senyal de l amplificador i analitza la resposta quan s injecta senyal. Pel teorema de superposició dels efectes, el funcionament global de l amplificador serà la suma dels dos circuits equivalents.

Anàlisi en CC Per analitzar el circuit en CC, anomenat de polarització, cal eliminar el senyal: Anular el generador de senyal. Obrir tots els condensadors o desconnectar-los. NOTA: en CC un condensador actua com un interruptor obert doncs quan es carrega a la tensió d alimentació no circula intensitat. El circuit de polarització ens permet situar el punt de treball (Q) òptim del transistor que permeti posteriorment treballar en amplificació. Una elecció no encertada del punt de treball donarà com resultat un retall del senyal de sortida de l amplificador El punt de treball vindrà definit per : VCE, tensió col lector emissor. IB, intensitat de base. IC, intensitat de col lector Recta de càrrega en AC Recta de càrrega en CC

Seguidament realitzem l anàlisi del circuit equivalent en CC del nostre amplificador El punt de treball del nostre amplificador és : VCE, tensió col lector emissor, 5,519V. IB, intensitat de base, 121µA IC, intensitat de col lector 20mA La recta de càrrega en CC es determina per 3 punts : el punt de treball (Q), VCE=5,519V, IB=121µA, IC=20mA la tensió de tall, (VCETALL), IC=0, VCETALL = VCE = 15V la intensitat de saturació, VCE=0, IC=VCE/RE=15V/470Ω=31,91mA IC 31,91mA 20mA Punt de saturació Punt de treball Punt de tall 5,519V 15V VCE

Anàlisi en AC Per analitzar el circuit en AC, cal seguir... Anular totes les fonts de corrent continua. Posar en curtcircuit tots els condensadors NOTA: en CA un condensador actua com un interruptor tancat doncs es carrega i descarrega contínuament a la freqüència del senyal i sempre circula intensitat. Analitzem el circuit... Les resistències de polarització és veuen en paral lel a l entrada del transistor (Thevenin) La resistència de càrrega per senyal (rc) és l altaveu (8Ω) la tensió de tall, (VCETALL AC), o VCEQ + ICQ rc = 5,519 + 20mA 8 Ω o VCETALL AC = 5,519 + 160mV = 5,679V Si el punt de treball està centrat, el valor màxim del senyal a la sortida sense retallar seria: MPP = 2. ICQ rc = 2 20mA 8Ω = 320mVpp En el cas del nostre amplificador el senyal màxim sense retallar serà o ICQ rc = 20mA 8 Ω = 160mV Punt de treball 5,519V Punt de tall 5,679V 160mV

http://www.datasheetcatalog.com/datasheets_pdf/2/n/3/9/2n3904.shtml

Comprovació de funcionament Realitzem ara la simulació de l amplificador, per un senyal d entrada de 100mVp... Comentaris de funcionament: El guany de senyal en tensió és inferior a la unitat i simètric als dos semiperíodes: VENT = 98,614mVp VSOR = 80,951mVp GV = 0,82 Aquesta configuració és en classe A, col lector comú, doncs l aplicació que volem obtenir és un guany d intensitat en l etapa de sortida de l amplificador. El valor de la intensitat en la càrrega (7,029mA) es determina aproximadament per: ic = VPP SENYAL / r e ic = 200mVpp / 25 Ω = 8mA r e és el valor de la resistència d emissor en AC que en amplificadors de petita senyal es considera un valor de 25 Ω

Saturació de senyal Incrementem el nivell d entrada de senyal a 200mVp. Comprovem la resposta... Comentaris de funcionament: El senyal de sortida del semiperíode positiu és correcte, mantenint els nivells esperats: VENT = 198,59mVp VSOR = 155,222mVp GV = 0,78. S observa però, al semiperíode negatiu, una distorsió en amplitud del senyal de sortida VENT = -198,59mVp VSOR = -131,607mVp Això fa pensa que està responen al nivell màxim teòric del senyal determinat a la pàgina 5 (160mVp).

Constatació del nivell màxim de sortida Tornem a incrementar el nivell d entrada de senyal ara fins 300mVp. Comprovem la resposta... Comentaris de funcionament: El senyal de sortida del semiperíode positiu continua correcte, mantenint els nivells esperats: VENT = 297,991mVp VSOR = 210,69mVp GV = 0,707. Continua apareixent una distorsió en amplitud del senyal de sortida al semiperíode negatiu, VENT = -298765mVp VSOR = 141,488mVp Es confirma que el nivell d amplitud negatiu, en saturació, no passa del nivell màxim teòric del senyal determinat a la pàgina 5 (160mVp).