EL VERB Forma i aspectes generals: La flexió verbal La conjugació verbal Paradigma dels verbs regulars El present d indicatiu i de subjuntiu
Forma i aspectes generals: la flexió verbal Indicatiu Acció real i segura. El rescat no millorarà la situació de crisi Frases afirmatives, negatives, interrogatives. Mode Subjuntiu Probabilitat, desig, dubte, hipòtesi o actitud subjectiva. També prohibicions. Tant de bo jutjaren els responsables de la crisi Imperatiu Ordres i instruccions Salveu les persones, no els bancs! P. i N. Aspecte 1a, 2a, 3a Singular (excepte l imperatiu, que no té 1a) Treballe, treballes, treballa 1a, 2a, 3a Plural Treballem, treballeu, treballen Perfectiu Acció acabada (passat simple o perifràstic+temps compostos) La reforma laboral no ha millorat el mercat de treball Imperfectiu Acció inacabada (temps simples) Abans teníem més drets socials Temps Present Passat Futur Pense, opines, analitza Va manifestar, haguera sabut Farem
Forma i aspectes generals: la conjugació La conjugació és el conjunt de totes les formes del verb. La coneixem separant el morfema d infinitiu: Conjugació 1a 2a 3a Morfema -ar -er -re -r -ir Exemples Ball-ar Parl-ar Tém-er Sab-er Bat-re Perd-re Di-r Du-r Fe-r PURA Sent-ir Dormir INCOATIVA Pat-ir Serv-ir
Forma i aspectes generals: la conjugació Els dos models de la 3a conjugació PURS INCOATIUS Model: dormir jo tu Lex.+ morf. dorm+ø nosaltres dorm+im dorm+s vosaltres dorm+iu ella/ell dorm+ø elles/ells dorm+en Altres: bullir/bollir, collir, consentir, cosir, cruixir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, punyir, obrir, omplir, retrunyir, sentir, sortir, tossir... i els derivats EXCEPCIÓ: assentir i dissentir (incoatius) Lex. + increment + morf. Model: servir [-isc-/-isqu-, -(e)ix-: 1ª, 2ª, 3ª i 6ª del pres. indi. i subj., i imperatiu] jo serv+isc nosaltres serv+im tu serv+eix+es vosaltres serv+iu ella/ell serv+eix elles/ells serv+eixen Altres: afegir, ajupir-se, assumir, consumir, oir, presumir, resumir, repercutir, vestir... Accepten ambdues conjugacions: afegir, brunzir, escopir, engolir, fregir, llegir, mentir, tenyir, renyir, vestir... Particularitats: els verbs acudir i lluir canvien de significat segons el model seguit: Acudir (pur) significa vindre una idea al cap. (incoatiu) significa anar o vindre a un lloc. Lluir (pur) significa emetre llum, ser lluminós. (incoatiu) significa tindre aspecte resplendent.
Forma i aspectes generals Paradigmes dels verbs regulars
El present d indicatiu: usos Usos del present d'indicatiu: Temps de present Estem a classe Conceptes intemporals Tres i tres fan sis Fenòmens habituals Cada dia va a la universitat Fets històrics El vot femení s instaura a Espanya el 1931 Futur immediat previst Aquest cap de setmana anem a Barcelona
El present d indicatiu: morfemes Morfemes del present de les 3 conjugacions:
El present d indicatiu: particularitats Morfema 1ª sing. e(majoritari)/ -o: cante / canto Canvis ortigràfics en els verbs acabats en car, -çar, -guar, -quar, -jar i tjar: començar-comences Alternances vocàliques en síl laba tònica (o>u/e>i) en el lexema d alguns verbs 3ª conj.: tossir>tusses; vestir>visten Verbs 2ª i 3ª conj amb lexema acabat en x, -c, -s, -g fan 2a sing en es: merèix-er>mereixes Verbs acabats en iar, cal pronunciar la i tònica en 1ª, 2ª, 3ª sing. i 3ª plur.: estudie, canvies, fotocopia
El present d indicatiu: particularitats Els verbs poder i voler sols porten -u- en 1ª sing. present indi., totes les persones del pres subj., imperatiu: puc / vull, pugues/vulgues, puga/vulga... Velarització en la 2ª conj. (so velar sord /k/ o sonor /g/): Afegeixen -c en la 1a sg. pres. indi.: beure>bec; córrer>córrec; prendre>prenc Afegeixen -sc en la 1a sg. pres. indi.: viure>visc; merèixer>meresc;créixer>cresc També velaritzen el passat simple, pres. subj., imperfet de subj., imperatiu i participi: beguí-begues-beguérem-bega-begut meresquí-meresques-meresquérem-meresca-merescut
El present d indicatiu: verbs irregulars anar eixir obrir tindre/tenir cabre escriure omplir vindre/venir caure estar poder veure dir fer saber viure dur haver ser voler
El present del subjuntiu: usos Usos del present del subjuntiu: Té un caràcter d'irrealitat, expressa el desig o la probabilitat. Necessita d'un referent en indicatiu o condicional: M'agradaria que vinguera a classe Es pot emprar el futur en formes precedides de QUAN, que en castellà són en subjuntiu: Quan vindrà ho decidirem Oracions imperatives negatives o prohibitives: Torneu demà o no vingueu fins dilluns. Prohibicions de caràcter general (no useu l'infinitiu): No fumeu / Apagueu el mòbil Els verbs que velaritzen, ho fan també en pres. de subj.: Vindran, encara que no ho meresquen.
Present del subjuntiu: paradigma regular Cant-ar; Tém-er; Dorm-ir; Serv-ir
El present del subjuntiu: verbs irregulars -ldre Resoldre: resolga, resolgues, resolguem, resolgueu, resolguen Velar sonora -ndre -ure -er -éixer Atendre: atenga, atengues atenga, atenguem, atengueu, atenguen Cloure: cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen Córrer: córrega, córregues, córrega, correguem, corregueu, córreguen Velar sorda Palatalitzats Altres Créixer: cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen Viure: visca, visques, visca, visquem, visqueu, visquen Anar: vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen Oir: oja, oges, oja, ogem, ogeu, ogen (oïsca, oïsques, oïsca, oïm, oïu, oïsquen) Poder, ser, caure, dur, voler, estar, dir, obrir, fer, cabre, saber, haver...