QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

Documentos relacionados
Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Tema 5: Els ecosistemes

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

A la nana, Federico García Lorca

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

Borsa de Treball del Collegi Oficial d Infermeres i Infermers de Barcelona. Manual d usuari de la collegiada

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Introducció als elements químics. Sessió 1

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

2. Observa l exposició de roques. Omple la taula amb el nom de totes les roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques que hi vegis.

La Lluna, el nostre satèl lit

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

RADICALS LLIURES, NO!!! ANTIOXIDANTS, SIIII!!!

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

La matèria: els estats físics

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Incendi! Aviseu ràpidament! El fum i el foc són molt perillosos!

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Palabras para Julia. Palabras para Julia José Agustín Goytisolo ACTIVITAT: ENS POSEM A LA PELL DE... 3r ESO (Tutoria)

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1

Terratrèmol Lorca [3 punts]

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

CATÀLEG COL LECTIU DE LA XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

Creació d un bloc amb Blogger (I)

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

Com funcionen les bicicletes?

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Tema 3: Les plantes i els fongs

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT

S O L U C I O N A R I Unitat 8

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

avaluació educació primària

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

LLEGENDA DE LA MARANYOTA

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Convocatòria 05/09

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

Hàbits de Consum de la gent gran

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

1 Com es representa el territori?

Hàbits de Consum de la gent gran

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Districte Universitari de Catalunya

ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Els sistema solar 1r d ESO Fina Vert

LA LECTURA D UNA IMATGE FOTOGRÀFICA. Proposta de Laura Terré com a complement didàctic del repertori de fotografia catalana. Laura Terré Alonso

TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

L HORA DE LA GRAMÀTICA

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

Substàncies simples, compostos i mescles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Instal lació de Classic Client (Gestor del Token) a Ubuntu

Fem un correu electrónic!! ( )

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

Treball. Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació:

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

OLIMPÍADA DE FÍSICA CATALUNYA 2014

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

Convertir un CD de audio comercial convencional a MP3 ó WAV(amb el programa CDEX).

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Transcripción:

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts, de quins materials estan formades, d on vénen aquests materials, etc A l activitat que us proposem a continuació treballareu d una manera semblant a com ho fan els equips de geòlegs per tal d identificar les roques. En quines situacions creieu que és important poder identificar quines roques existeixen i per què? Tot i els diversos impactes de meteorits que ha patit la Terra al llarg de la seva història es considera que la seva massa s ha mantingut constant des de la seva formació. Això vol dir que sempre hi ha les mateixes roques als mateixos llocs? Segurament només et cal mirar al teu voltant per veure que hi ha tipus de roques que només es troben en ambients determinats però que al llarg de la història els ambients han canviat i les roques també. Això vol dir, que d alguna manera, elements que formaven part d una roca determinada amb el temps poden arribar a formar-ne d altres de ben diferents. Al segle XVIII el científic James Hutton va pensar una manera per entendre tot això: el cicle de les roques. Aquest cicle es basa en el fet que qualsevol roca es pot convertir en qualsevol altre si pateix uns determinats canvis. Les roques es classifiquen segons el seu origen en roques sedimentàries (són les roques formades per la unió de partícules soltes, anomenades sediments, que s'acumulen als fons de les valls, dels mars i dels oceans), les roques metamòrfiques (són les roques formades a partir d'altres roques ja existents, quan aquestes són sotmeses a un gran augment de pressió o de temperatura, o d'ambdues alhora, a conseqüència del qual els seus minerals, sense arribar a fondre's, es transformen en altres minerals, capaços de suportar les noves condicions) i les roques magmàtiques (són les que s'han originat a partir d'un magma que, en refredar-se, s'ha solidificat). Pàgina 1 de 6

1. Busqueu a Internet un esquema del cicle de les roques. Un cop hagueu triat l esquema més adequat expliqueu-lo. Esquema Explicació Un cop finalitzada l activitat podeu veure el següent vídeo on s explica el cicle de les roques (el vídeo està en castellà i l ha realitzat l Instituto Geologico y Minero de España). http://www.youtube.com/watch?v=_csch_9ko2m&feature=related 2. Cada grup rebreu una mostra de diferents tipus de roques així com fitxes d observació on es recullen diferents evidències que us poden ajudar a identificar-les. A partir de la lectura de les evidències i de l observació de les mostres, identifiqueu quin tipus de roca (sedimentària, metamòrfica o magmàtica) és cada mostra i justifiqueu la vostra decisió. Penseu bé els vostres arguments ja que després haureu de defensar les vostres decisió davant dels altres grups. Comentario [U1]: Crec que cal dir que això és dels anglesos Pàgina 2 de 6

Roca Tipus de roca? Defenseu la decisió del vostre grup basant-vos en les evidències que heu recollit. 1 2 3 4 5 6 Pàgina 3 de 6

Fitxes d evidències Evidències per a la roca 1 o Es pot ratllar la superfície de la roca amb l ungla del dit. o És menys densa que les altres mostres. o Té un color viu. o Es va trobar dalt d un muntanya. o T embruta la roba fàcilment. o Conté fòssils. Evidències per a la roca 2 o És multicolor: presenta tonalitats de color diferents. o És més densa que les altres mostres. o És molt dura. o Conté cristalls. o És difícil de trencar. o Reflecteix la llum Evidències per a la roca 3 o És fràgil i s esmicola amb relativa facilitat. o Es veu que està formada per capes. o És gairebé negra. o És bastant resistent si es vol trencar. o Es pot emprar en taules. o No fa olor. Pàgina 4 de 6

Evidències per a la roca 4 o No és especialment pesant. o No es pot ratllar amb l ungla del dit. o És de color fosc. o Es va trobar enterrada al fons d un corrent d aigua. o No té cristalls. Evidències per a la roca 5 o La roca conté grans. o S esmicola. o T embruta la roba. o És fàcil ratllar-la. o Es va trobar a la base d una muntanya. Evidències per a la roca 6 o És d un color viu. o És molt dura. o És difícil de ratllar. o Reflecteix la llum. o Es va trobar a gran altitud. o S utilitza normalment tal com s obté de la Natura. Pàgina 5 de 6

3. Un cop feta la posada en comú, quines evidències us han estat més útils? Quines són més determinants? Pàgina 6 de 6