Espanya: el relleu L Espanya continental La península Ibèrica és una de les zones més muntanyoses d Europa. El seu relleu s organitza al voltant d un gran altiplà central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a l oest. Per aquesta raó els seus rius desemboquen a l oceà tlàntic. La Meseta està travessada per una muralla granítica, el Sistema Central, que divideix l altiplà en dues subunitats: la Submeseta nord (750 m d altitud mitjana) i la Submeseta sud (550 m d altitud mitjana). questa última és travessada pels Monts de Toledo. El paisatge de la Meseta és monòton i uniforme i els terrenys plans s hi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, les valls d alguns rius en trenquen la monotonia. La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els Monts de Lleó (nord-oest), la Serralada Cantàbrica (nord), la Serralada Ibèrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud). V O C B U L R I lbufera. Llacs d aigua salada separats de la mar per una llenca de sorra. Depressió. Sector de la superfície terrestre enfonsat respecte de les zones del seu voltant. 116 Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galícia). Pel que fa a les costes de l Espanya continental, a la façana nord, la Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. la costa s alternen els penya-segats i les platges allargades. Galícia la mar entra a les antigues valls dels rius, on forma àmplies zones d aigües tranquil les: les ries. Font 2. La Mar Menor (Múrcia). Quan les muntanyes no entren en contacte directe amb la mar es formen costes sorrenques anomenades costes baixes. És el paisatge predominant de la façana mediterrània de la Península, llevat de la zona de la Serralada Bètica, ja que aquesta també arriba fins a la mar. la costa oriental cal destacar-hi les albuferes* (l lbufera de València i la Mar Menor de Múrcia).
O C E À N T I T L À Cap Finisterre C Ria d rousa MSS ÍS GL Miño Punta de l Estaca de Bares Cap de Peñas IC PORTUGL Sil Peña Trevinca 2045 Odiel Tinto de Cadis Nalón Naranco de Bulnes 2519 Peña Labra 2007 SERRLD CNTÀBR MONTS DE SERR LLEÓ MR CNTÀBRIC IC S U B M E S E T S I S T E M S I DE GT E R R DEPRESS N O R D SERR DE GREDOS Gorbeia Mendia 1475 S E Corocho de Rocigalgo 1447 S U B M E S E T MON TS S U D C E N GUDRRM DE M O IÓ DEL SER T R L SOMOSIERR M E S E T T OLEDO R E N GUDLQUIVIR S E R RLD R L Veleta 3392 PEN Cap de Matxitxako Nerbión R R de Biscaia MUNTNYES BSQUES Moncayo 2313 L D Bidasoa D E P R E S I B Xúquer È R I C P I S I Ó D E Túria D S U B B È T I C Mulhacén 3478 IBÈTI C Cap de Gata Segura Peñarroya 2024 L E B neto 3404 R I N E R E de València MR MENOR Cap de Palos Cap de la Nau F R N Ç NDORR Cadí 2647 U Llobregat Cap de Salou Delta de l Ter SERRLD LITORL CTLN Eïvissa I L Formentera Cap de Formentor Puig Major 1445 Sa. DE TRMUNTN Cap de Salines Cabrera L E S B MR MEDITERRÀNI Cap de Creus de Roses Cap d rtrutx Mallorca L E Menorca R S Cap Trafalgar Punta de Tarifa Estret de Gibraltar Roque de los Muchachos 2426 La Palma Gomera Teide 3718 ILLES CNÀRIES Lanzarote Tenerife Fuerteventura MRROC LGÈRI El Hierro Gran Canària 0 200 km la part més exterior de la Meseta, gairebé sempre tocant a la mar, la part espanyola de la península Ibèrica presenta cinc sistemes muntanyencs: el Massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Pirineu, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades Bètiques. Les Serralades Bètiques presenten dos arcs de muntanyes: l un situat més a la vora de la costa, des de Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serralada Penibètica, i l altre situat més a l interior, que s anomena Serralada Subbètica. Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la de l, entre el Pirineu i la Serralada Ibèrica i la del entre les serralades bètiques i Sierra Morena. Font 3. El relleu d Espanya. 1. Respon a les preguntes següents: a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i quines, la Submeseta sud? b) Quin és el pic més alt de la Serralada Cantàbrica? I el més alt de la Ibèrica? I de la Penibètica? c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressió de l? d) Localitza els accidents geogràfics següents i digues en quin punt cardinal estan situats: el cap de Peñas, el cap de Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia. e) Quin sistema muntanyós té més a la vora el cap de Finisterre? f) Digues el nom d una serralada que es trobi al nord del Sistema Central i el d una altra que estigui al sud de Sierra Morena. g) Quina depressió es troba al nord-est de la Península?
L Espanya insular Espanya comprèn, a més del territori peninsular, dos grups d illes: l arxipèlag de les Balears, a la mar Mediterrània, i el de les Canàries, a l oceà tlàntic, davant de les costes africanes del Sàhara. El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de l illa de Menorca, és una continuació de la serralada Subbètica. Les illes Canàries són unes illes volcàniques situades sobre una plataforma de falles. Font 4. Serra de Tramuntana (Mallorca). Les illes Balears presenten costes altes i retallades, amb abundoses cales sorrenques. En general aquestes illes tenen un relleu baix, llevat de Mallorca que és travessada per la Serra de Tramuntana. Font 5. Conreu de vinya en terra volcànica a l illa de Lanzarote (Canàries). Les Canàries, situades davant la costa occidental d Àfrica, són illes d origen volcànic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara les calderas (cons volcànics) o els malpaíses (terrenys coberts de lava). l illa de Tenerife es troba el pic més alt d Espanya: el Teide (3718 m). C T I V I T T S 2. Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica? 3. Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriors respecte de la Meseta. 4. partir del mapa físic de la península Ibèrica, fes un esbós amb totes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de manera que sàpigues situar-les damunt d una mapa físic mut. 5. Localitza en el mapa de la península Ibèrica el nom dels accidents geogràfics següents: tres ries, tres caps i tres golfs. SBIES QUE? El nom de les illes Canàries prové del mot llatí canis, que vol dir gos. El nom de les illes Canàries,doncs, vol dir illes dels gossos. La raça dels gossos de les illes Canàries és representada en el seu escut.
Nerbión Espanya: els rius La majoria dels rius d Espanya neixen a les muntanyes més altes i vessen les seves aigües a les mars i a l oceà que envolten la Península. Per això diem que els rius i els seus afluents s organitzen en xarxes hidrogràfiques, segons el vessant on desemboquen: vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani. Tambre Ulla Miño Sil Nalón Bidasoa ragó F r a n ç a ndorra P o r t u g a l lagón Esla Tormes Tiétar Pisuerga Eresma lberche Jarama Cigüela Jabalón Jalón Huerva Cabriel Xúquer Gállego Túria Guadalop Millars Cinca Segre Llobregat Ter Guadalimar Segura Odiel Tinto Cabals: Genil Menys de 20 m 3 /s Guadalhorce De 20 a 50 m 3 /s De 50 a 100 m 3 /s Vessant atlàntic De 100 a 200 m 3 /s 0 200 km Vessant mediterrani Vessant cantàbric De 200 a 500 m 3 /s Més de 500 m 3 /s 1120 Llargada en quilòmetres 913 908 744 680 340 Font 6. Les xarxes hidrogràfiques i els cabals de la península Ibèrica. 6. Respon a les preguntes següents: a) Per què els rius de la Meseta desemboquen a l oceà tlàntic i no a la mar Mediterrània? b) Quin és el factor que explica que els rius del vessant cantàbric siguin curts? c) Quins són els rius més cabalosos d Espanya? Miño Font 7. Els principals rius de la península Ibèrica.
El vessant cantàbric Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim* regular. Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a les Muntanyes Basques o bé al Massís Galaic, sistemes muntanyosos que són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regular perquè la seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de manera constant al llarg de l any. El vessant atlàntic Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règim irregular. Llevat del, la major part dels grans rius del vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques són molt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Són irregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, a causa de les precipitacions. En canvi, a l estiu duen poca aigua. El vessant mediterrani Els rius del vessant mediterrani, llevat de l, es caracteritzen per ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixen molt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronunciat. l estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conques hi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se a causa de les pluges intenses. la zona mediterrània trobem sovint cursos d aigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundarse a la tardor com a conseqüència dels temporals locals. L constitueix una excepció dins del vessant mediterrani, ja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de la Península perquè rep aigües dels afluents procedents del Pirineu. La sequera i els usos de l aigua En els darrers trenta anys el consum d aigua ha augmentat considerablement. La pagesia, especialment a les àrees de regadiu, consumeix més del 80 % del total de l aigua que es gasta a Espanya. La manca d aigua, doncs, és un problema molt important per a tothom, però especialment per al sector agrari. Per intentar resoldre el problema de la manca d aigua s han dut a terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per retenir l aigua i repartir-la en èpoques d escassetat, i els transvasaments, que permeten portar l aigua d un riu cap a una altra conca diferent. El transvasament més important fins ara és el del al Segura, que permet regar les hortes de Múrcia i del sud de València. Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemes ecològics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades. V O C B U L R I Règim fluvial. Grau de regularitat del cabal d un riu al llarg d un any sencer. Si el riu varia poc de cabal diem que té un règim regular. Si el riu porta molta aigua en una època de l any i molt poca durant la resta, diem que té un règim irregular. Conca. Territori del qual un riu i la seva xarxa d afluents recullen les aigües. Recorda El cabal d un riu es mesura en metres cúbics per segon, i es determina en un punt determinat anomenat estació hidrogràfica. C T I V I T T S 7. Què s entén per cabal d un riu? Posa n un exemple. 8. Què s entén per règim d un riu? Posa n un exemple i explica n algun factor. 9. Esmenta tres rius d Espanya que siguin cabalosos i de règim regular. Digues per què ho són. 10. Esmenta tres rius d Espanya que siguin poc cabalosos i de règim irregular. Quins factors ho expliquen? 11. Busca informació en una enciclopèdia o a través d Internet i explica d on agafa l aigua i on la deixa el transvasament del al Segura.