L Europa feudal: L Alta Edat Mitjana Durant l època medieval subsistiren elements procedents del món antic, com ara la religió cristiana o les llengües romàniques. Aquesta època es divideix en dos períodes: - L Alta Edat Mitjana (segles V a XII) - La Baixa Edat Mitjana (segles XIII a XV) A la seva vegada, l Alta Edat Mitjana es divideix en dos períodes ben diferenciats: - L època fosca (segles V a X: invasions, inseguretat, pobresa econòmica...) - L època d expansió (segles XI i XII: creixement demogràfic i econòmic)
ANTECEDENTS DEL FEUDALISME es produeix per CRISIS DE L IMPERI ROMÀ es produeix per CRISIS ECONÒMICA gràcies a porta INESTABILITAT POLÍTICA gràcies a NECESSITAT DE DINER volen augmentar pugen provoca CORRUPCIÓ PRESSIÓ BÀRBARS PRODUCTIVITAT IMPOSTOS CRISIS URBANA es tendeix a RURALIZACIÓ Es produeix apareix la CRISIS DE L ESCLAVISME S orienta al COLONAT INFLACIÓ i AUGMENT DE PREUS comporta CRISIS COMERCIALS Es tendeix a AUTOABASTIMENT
L Europa feudal Definició de Feudalisme: Sistema polític, econòmic i social format a Europa occidental a partir dels segles IX-X. Origen: Carlemany, rei dels francs, unificà gran part de les terres de l Europa feudal. Dividí els territoris en comtats i en marques a les fronteres.
Europa al segle IX Al començament del segle IX Europa és un mosaic d estats. L imperi bizantí (grec, ortodox) es troba en decadència. A la riba sud de la Mediterrània destacava la presència musulmana, que també controlava la major part de la península ibèrica. Tot i la cultura comuna, el món musulmà també es trobava dividit en diversos estats. Carlemany havia creat un gran estat. Controlà des del nord de Catalunya a part d Itàlia, passant per parts de França i Alemanya. A la seva mort però, es dividí.
Els successors de Carlemany es van dividir l imperi. Una sèrie de pobles van començar a atacar: musulmans, hongaresos i normands o víkings. La fragmentació de l imperi carolingi (843)
Els orígens dels feudalisme Causes: Debilitat dels monarques, que no podien... Van haver de comptar amb... Aparegué el vassallatge, que era... Cerimònia de l homenatge, consistia en... Els senyors feudals van ser molts antics comtes i càrrecs eclesiàstics, els quals...
Monarca, senyors, vassalls i serfs La millor manera d entendre la societat feudal és visualitzant-la com una piràmide. A la cúspide estaven el monarca i el Papat, seguidament s ubicaven els nobles i la jerarquia eclesiàstica, i els camperols constituïen la base.
Els estaments de la societat feudal La noblesa, dedicada a la defensa militar i la guerra. El clergat, capellans i monjos, dedicats a l oració i a l Església. Posseïen part important de terres, tenien el poder militar i econnòmic. Artesans, sector molt reduït que vivia a les ciutats sobretot. Camperols, la immensa majoria de la població. Treballaven i mantenien els altres dos estaments.
LA PIRÀMIDE FEUDAL ALTA NOBLESA PETITA NOBLESA CAMPEROLS REI ALT CLERGAT BAIX CLERGAT BURGESOS ESTAMENTS
LES RELACIONS FEUDALS PROTECCIÓ: ECONÒMICA MILITAR VASSALL SENYOR FEUDAL AJUDA CONSELL PAGAMENT IMPOSTOS TREBALL
El monarca medieval A la cúspide de la societat feudal hi havia el monarca (representant de Déu a la terra, segons l Església medieval). Regne: tots els territoris sota el govern d un rei. Podien canviar de mans. Rei: primus inter pares, primer entre iguals, que eren els seus vassalls, la gran noblesa, i principals autoritats religioses. Atribucions exclusives del rei: -Dirigir campanyes militars, amb exèrcits dels seus vassalls (mainades). -Demanar impostos per fets extraordinaris (guerres, casaments...) -Exercir de jutge suprem. Cúria o Consell Reial aconsellava al rei en el seu govern. El rei no tenia residència fixa. El seguici de persones que l envoltava era la Cort reial.
La noblesa feudal Tots els senyors eren vassalls del rei. El monarca era el sobirà feudal dels seus vassalls als quals estava lligat per vincles recíprocs de fidelitat. Els vassalls del rei, a la seva vegada, tenien vassalls de menor categoria. Podia existir el vassallatge múltiple. Això ocasionava una complicada xarxa de relacions feudals, dominada sempre pel monarca. La funció principal de la noblesa era ser guerrers, és a dir, cavallers. Només podien ser-ho els senyors feudals. Als 18 anys s armava cavallers als fills dels nobles, i entraven a formar part de l ordre de cavalleria. Feien la guerra per defensar terres i persones, era la seva missió. Tenien tot tipus de privilegis (no treballaven, no pagaven impostos, poden portar armes...)
El pont llevadís comunicava el castell amb l'exterior permetia creuar el fossat. A l'interior dels castell hi havia una plaça d'armes era el lloc on es trobaven les diferents instal lacions: obradors, ferreria, hort, quadres, el pou,
Parts d'un castell Les torres i les muralles servien per defensar-se dels atacs exteriors. A les torres hi havia les estances i magatzems, estaven rematades per merlets. La porta caladissa era l'única entrada al castell. Estava protegida per un raseta, fet amb fusta massissa i barres de ferro, que es pujava amb l'ajut de torns de fusta que tibaven les politges. El pont llevadís comunicava el castell amb l'exterior permetia creuar el fossat. Al voltant del castell hi havia una rasa per tal de detenir als enemics, era el fossat. Moltes vegades s'aprofitava per criar peixos que es menjaven.
Els pagesos al món feudal El feu: terres atorgades pel rei o un noble a un altre senyor feudal. Es dividia en: reserva senyorial i masos. Dret de jurisdicció, el senyor podia dictar lleis, impartir justícia, controlar els serveis (ponts, molins...) i cobrar impostos per tot. Els pagesos eren la majoria de la població (90%). En hi havia dues categories: Lliures Propietaris de la terra i lliures de disposar de si mateixos Serfs Lligats a la terra. Necessitaven el permís del senyor per a tot Treballaven dur. Terra amb baix rendiment. Rotació biennal. Tècniques i eines rudimentàries. Economia d autoconsum.
ESTRUCTURA D UN FEU TERRES COMUNALS CASTELL RESERVA SENYORIAL LLOGARRET MASOS
L habitatge dels pagesos Vivien en pobles petits o en cases disseminades. Cases senzilles. Sòl de terra, llar de foc. Mobiliari escàs...
Una societat cristiana La religió cristiana es va anant estenent per tota Europa. Un cop desaparegut l Imperi romà, la religió cristiana es mantingué com a oficial. La major part dels invasors germànics es van convertir al cristianisme. El cristianisme influí de manera decisiva en la forma d entendre la vida i el món d aquells anys. La religió era present en tots els aspectes de la vida diària de les persones. Cap a l any 1000 la majoria dels habitants d Europa eren cristians. L Església mantenia la unitat i fixava les obligacions religioses. La vida social o privada estava marcada per l Església (naixements, matrimonis i defuncions). També l ensenyament i l assistència al pobres. L'Església fixava la pau de Déu i la treva de Déu
L Església cristiana: els clergues El clergat pertanyia a l estament dels privilegiats. Dins d aquest hi havia grans diferències: bisbes, cardenals, abats... Monjos i capellans... L'Església era una institució molt rica. Posseïa feus i cobrava impostos. També el delme a tothom. El clergat es dividia en: Regular Secular Monjos i monges, sota l'autoritat d un abat o abadessa. Vivien als monestirs. Capellans, rectors i bisbes. Vivien a parròquies, que formaven la diòcesi.
L Església es va ruralitzar L edifici principal de qualsevol poble era l església, on se celebraven totes les festes que marcaven la vida dels pagesos (bateigs, casaments,...). Les campanes cridaven a l oració, advertien de perills, convocaven assemblees... A partir de l any 1000 es van construir molts monestirs. Foren veritables centres de cultura, es copiaven llibres, s aprenia a llegir i escriure...
Un monestir era un conjunt d edificis i dependències, a més de l hort, el molí i les terres de la seva propietat. El centre del monestir era l església, on els monjos i les monges anaven a resar diverses vegades al dia. L oració era la seva activitat principal ja que la vida monàstica tenia com a objectiu allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.
Les regles monàstiques Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit que els identificava. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques. Durant l Edat Mitjana es van fundar molts ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.
Les croades Jerusalem i Terra Santa eren llocs de pelegrinatge cristià. Al S. XI Jerusalem fou ocupada pels turcs, que impediren l arribada dels pelegrins. El 1095 Urbà II feu una crida als cristians perquè anessin a alliberar Terra Santa. Al llarg dels segles XII i XIII s organitzaren les croades, campanyes militars que a més de la defensa de la religió cristiana van tenir altre interessos, econòmics i polítics. La setena croada sobre Jerusalem de Francesco Hayez
Els orígens dels feudalisme Causes: Debilitat dels monarques, que no podien protegir la població, ni recaptar impostos, ni mantenir un exèrcit fidel i estable. Van haver de comptar amb els nobles per fer aquestes tasques. Aparegué el vassallatge, que era un sistema de relacions personals establert entre el rei i els nobles, els nobles entre ells o amb gent del poble, camperols als quals protegien. Cerimònia de l homenatge, amb la qual s establia el vassallatge. El vassall s agenollava davant el rei i li jurava fidelitat i li prometia consell i ajut militar. A canvi el rei li lliurava un feu (conjunt de terres amb els seus habitants), fet nomenat investidura, perquè el governés. Així sorgí el feudalisme. Els senyors feudals van ser molts antics comtes i càrrecs eclesiàstics, els quals a la vegada repartien les seves propietats entre altres nobles menors que també els juraven fidelitat (cavallers). Aquests senyors feudals eren els que detentaven l autèntic poder, fent-se gairebé independents. Els pagesos acudien a ells buscant la protecció que el rei no els donava. Els feus es transmetien per herència.
El vassallatge El feudalisme es caracteritza per un tipus de relació social que es coneix com a vassallatge, que es va donar bàsicament entre els nobles i el monarca. Els reis medievals no tenien prou recursos per governar sols. Per això van necessitar la col laboració dels poderosos. Aquests, s unien al monarca mitjançant un pacte. Era la cerimònia de l homenatge. En aquesta, mitjançant la investidura, el vassall rebia un feu. El vassallatge és un conjunt d institucions que creen i regeixen obligacions d obediència i servei principalment militar- per part d un home lliure anomenat vassall cap a un home lliure anomenat senyor i obligacions de protecció i sosteniment per part del senyor respecte al vassall. La majoria de les vegades l obligació de sosteniment del senyor implicava que aquest atorgava al vassall la possessió d una extensió de terra anomenada feu.