Doctor, tot em fa mal...abordatge del dolor crònic a la nostra consulta

Documentos relacionados
Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

PROTOCOL TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DEL DOLOR NEUROPÀTIC

UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR

Actualitzacions/ Revisions en el tractament del tabaquisme

Hay que administrar un protector gástrico a todo paciente antiagregado con AAS?

PROTOCOL TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DEL DOLOR NEUROPÀTIC

CLOPIDOGREL i INHIBIDORS BOMBA PROTONS Hem de parar l omeprazol?

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

Pantoprazole (no inclòs en guia)

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

XX Jornades d Actualització en Rehabilitació. Atenció de la patologia artròsica perifèrica DOLOR CRÒNIC I TRACTAMENT FARMACOLÒGIC

Abordatge tabac - cànnabis. MC. Pinet Psiquiatra Unitat Toxicomanies Servei de Psiquiatria

Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical

Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?

Canal Medicaments i Farmàcia

MEDICAMENTS D ALT RISC

Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

ABORDATGE ACTUAL DEL LIMFOMA EN EL PACIENT GERIÀTRIC. Dra. Esther Plensa i Alberca Servei Hematologia Hospital de Mataró

SEGURETAT DELS FÀRMACS PER L OSTEOPOROSIS FÀRMACS I RISC DE CAIGUDES I FRACTURES

TABLA 5. Criterios de tratamiento potencialmente inapropiados

Varicel la i Herpes Zòster

Parc Hospitalari Martí i Julià. Hospital Santa Caterina. Servei de Neurologia i Demències

ADDICCIÓ A LA NICOTINA. Tractament farmacològic

NOUS ANTICOAGULANTS EN LA MTV. Dr. F. García-Bragado Dalmau. Servei de Medicina Interna. Hospital U. Dr. Josep Trueta. de Girona.

Tractament HELICOBACTER PYLORI. Joan J. Cabré ABS Reus-1

Antidiabètics orals Manel Mata Cases CAP La Mina. St. Adrià de Besòs (Barcelona), SAP Litoral ICS USR Barcelona, IDIAP Jordi Gol, GEDAPS, RedGDPS

Tractament Quirúrgic de la Diabetis Mellitus. Carles Masdevall i Noguera

Farmacología del dolor

La palabra analgésico procede. Analgésicos. Clasificación y uso. Educación sanitaria

M Rosinach, F Fernández-Bañares, A Carrasco, M Ibarra, C Loras, V Gonzalo, M Forne, M Esteve.

Treball en equip: full de verificació d objectius diaris. Aida Betriu Samperi. DUI Àrea de Crítics. Corporació Sanitària i Parc Taulí.

D acord amb la proposta del Consell Assessor de la Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (CAMHDA) i les consideracions següents:

Necesitamos para algo los antinflamatorios selectivos celecoxib, etoricoxib)?

Consens català de dolor crònic no oncològic

D acord amb la proposta del Consell Assessor de la Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (CAMHDA) i les consideracions següents:

Morera T, Jaureguizar N. OCW UPV/EHU Farmacología Aplicada en Odontología

focuss Antiinflamatorios no esteroideos (AINE)

COORDINACIÓ AP-RHB. Servei de Medicina Física i Rehabilitació

ESTRATEGIAS TERAPÉUTICAS EN EL DOLOR

El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis

MARCAR CON UNA X LA RESPUESTA CORRECTA

Analgésicos Opioides II. Según la OMS: clasificación clínica. Agonista potente. MORFINA Absorción Hidrosoluble: diferentes vías de administración

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional

Patologia de la columna lumbar

Novetats en fibril lació auricular.

Daniel Martínez

DIETA I TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA. Laura Roca Psicòloga Programa TCA CSM Gironès Girona,29 de Novembre 2012

Manejo Dolor Crónico

ENFERMERIA EN EL TRATAMIENTO DEL DOLOR EN HERIDAS CRONICAS. Autores: Joaquín Villar Oset. María Carmen Hidalgo García.

COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES

Farmacología General de Analgésicos Asociación Interacciones

Boletín Terapéutico Distrito Sevilla

Nasser al-din ( ) i les seves 84 dones

Tratamiento de los cuadros de dolor crónico benigno

Model català d atenció integrada social i sanitària

CUÁL ES EL MEJOR TRATAMIENTO PARA EL DOLOR DE TIPO ARTRÓSICO?

Comissions de Millora de la Pràctica Clínica. Com identificar i evitar les pràctiques que no aporten valor al pacient o a la salut.

Tàrrega, 20 de febrer de Ús del medicament veterinari en l avicultura

BLOC 2: OSTEOPOROSI PER FÀRMACS. INCOMPLIMENT DANIEL MARTÍNEZ L AGUNA MF CAP SANT MARTÍ. GDT OP CAMFIC. GREMPAL IDIAP JORDI GOL

GES Artrosis cadera/rodilla/prótesis cadera Evaluación de resultados

AUTOANÀLISI II PIDMA

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Revisión bibliográfica. Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 13/10/2016

Procés oncològic i TICs: cribratge de càncer colorectal. Dr. Francesc Macià Dr. Antoni Castells

Campanya de vacunació antigripal

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

PSQ CAT 21 COPSOQ (Versió 1.5) VERSIÓ CURTA

SEGURETAT DE PACIENTS CONTROL I SEGURETAT EN LES INTERVENCIONS

El alivio del dolor es un derecho fundamental

Jornada Respiratori Camfic 2015

Principios activos Eficacia Seguridad Conveniencia Niveles 1 Paracetamol Ibuprofeno

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

Enquesta Uro-Oncològica 2016

MANEJO DEL DOLOR CRÓNICO EN EL ADULTO MAYOR COMÓRBIDO

con el patrocinio de: Guía rápida para el tratamiento del dolor osteomuscular

Perspectiva de Salut Mental Infantil i Juvenil

econtroldm_ap Estudi descriptiu del control multifactorial de la diabetis tipus 2 i intensitat del tractament a l Atenció Primària

La prescripció de nous medicaments en el sistema nacional de salut

Malalties minoritàries, medicaments orfes i les teràpies avançades

ANTIINFLAMATORIOS NO ESTEROIDEOS

EAGLES Evaluating Adverse Events in a GLobal Smoking CEssation Study. PP CHM ESP 0012 Jun. 16

EPIDEMIOLOGIA i SALUT PÚBLICA Ciències Biomèdiques, curs

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Resumen general de la evaluación científica de los medicamentos que contienen nimesulida para uso sistémico (Ver Anexo I)

Opiáceos en el dolor crónico no oncológico (DCNO) MIR-4 Maria Bellido Segarra Tutora Belén Persiva Saura CS RAFALAFENA Septiembre 2015

Conflicto de intereses:

Vanessa Martínez Garcia, Servei de Cardiología Atlhaia

25 anys formant professionals

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

L analgèsia epidural en el part

Transcripción:

Doctor, tot em fa mal...abordatge del dolor crònic a la nostra consulta Dra. Cristina Aguilera Dra. Dolors Rodríguez Servei de Farmacologia Clínica HU Vall d Hebron FundacióInstitut Català defarmacologia

... Intervenció iófarmacològica.

D elecció paracetamol Si cal un AINE, valorar perfil de toxicitat GI i cardiovascular

Factors de risc dels efectes adversos GI per AINE Infecció per helicobacter pylori (eradicar) Antecedents d úlcera o hemorràgia GI Tipus d AINE, dosis, durada Us concomitant de: anticoagulants, corticoides, clopidogrel, antidepressius ISRS Edat: >60 65 70?

Increment de 2,2X1.000 2X1 tractats

Risc cardiovascular dels AINE Esdeveniments cardiovasculars (predominantment IAM) Rofecoxib 25 mg/d 1,33 (1 1,79) Rofecoxib més de 25 mg/d 2,19 (1,64 2,91) Celecoxib 1,06 (0,91 1,23), Naproxèn 0,97 (0,87 1,07) Ibuprofèn 1,07 (0,97 1,18) Piroxicam 1,06 (0,70 1,59) Diclofenac 1,40 (1,16 1,70) Metanaàlisi d estudis observacionals: JAMA 2006; 296: 1633 44

Risc cardiovascular dels AINE Esdeveniments cardiovasculars (IAM, AVC, mort CV) Inhibidors selectius de la COX 2: 142(1 1,42 (1,13 1,78) 13 1 Naproxèn: 0,92 (0,67 1,26) Ibuprofèn: 1,51 (0,96 2,37) Diclofenac: 1,63 (1,12 2,37) Celecoxib*: 1,8 (1,1 3,1) dosis de 400 mg/d 3,1 (1,5 6,1) dosis de 800 mg/d Metanaàlisi d assaigs clínics: BMJ 2006; 332: 1302 5 *Metanaàlisi d assaigs clínics amb celecoxib: Circulation 2008; 117:2104 2113

... >1.200 mg/d >100 mg/d

Recomanacions ac o per reduir el risc gastrointestinal test a associat at als AINE en funció del risc GI i cardiovascular dels pacients Risc Gastrointestinal Baix* Moderat* Elevat* Risc CV baix AINE menys ulcerogènic, dosis AINE més IBP AINE més IBP eficaç mésbaixapossible Risc CV alt* Naproxèn més IBP Naproxèn més IBP AINE contraindicat *Risc GI: baix = absència de factors de risc, moderat = un o dos factors de risc, Alt = 3 o més factors de risc, antecedent d úlcera complicada o ús concomitant d AAS o anticoagulants. Si hi ha antecedent d úlcera s ha sha de descartar infecció per H. Pylori i si hi és eradicar lo. **Risc CV alt: necessitat de profilaxis amb AAS a dosis baixes IBP: inhibidors de la bomba de protons

Opiacis per al tractament del dolor crònic no oncològic

Els opiacis són eficaços per al tractament del dolor crònic d origen no oncològic?

Assaigs clínics controlats Realitzats o patrocinats per l industria farmacèutica Curt termini Pacients molt seleccionats Comparats amb placebo o no tractament (pocs amb comparador actiu). Heterogeneïtat H ï en els resultats (//?) (+/ /?) Estudis no aleatoritzats o no controlats Dolor neuropàtic Dolor no neuropàtic

L eficàcia f (alleujament del dolor, millora de l estat funcional) dl dels opiacis en conjunt (morfina, oxicodona, tramadol, tapentadol, fentanil, buprenorfina) en diverses situacions (osteoartritis, lumbàlgia i altres dolors crònics no especificats), va ser pobre (resultats positius dèbils, indeterminats o negatius). L eficàcia del tramadol en el tractament del dolor crònic per osteoartritis (genoll i maluc) va ser modesta (2 4 punts) basat en resultats positius o indeterminats.

nausea: 3,6 constipació: 4,6 NNH mareig: 5,3 vòmits: 6,2 62 vertigen: 6,7

Riscs greus dels opiacis en els tractaments crònics Caigudes i fractures: 8% en els usuaris d opiacis i 3,2% en el grup control Depressió respiratòria: (canvis de dosis, presentacions, abús...) Sedació i trastorns cognitius (canvis de dosis o d opiaci) Hiperalgèsia Abús i addicció Morts: errors de prescripció o d administració. E USA l 2010 l b d l i d b l è i En USA, al 2010 el nombre de morts relacionades amb analgèsics opiacis va ser de 16.500, més del doble de les de 2002 i més del doble de les morts per heroïna i cocaïna http://www.cdc.gov/primarycare/materials/opoidabuse/docs/pda phperspective 508.pdf

8 34 1 154

Combinacions d analgèsics a dosis fixes en el tractament del dolor crònic?

Paracetamol codeïna codeïna CYP2D6 Codeïna morfina (7 10% deficitaris de l enzim) Analgèsia incerta, impredictible ibl ineficient i en monoteràpia

Alleujament del ldolor, al menys del l50% 50%, durant 4 6 hores amb dosis úniques de paracetamol més codeïna en comparació a placebo i paracetamol solo Dosis (mg) Benefici relatiu NNT Benefici relatiu NNT paracetamol vs (IC del 95%) vs (IC del 95%) /codeïna placebo paracetamol 1.000/60 48(2 4,8 (2,6 88) 8,8) 22(1 2,2 (1,7 29) 2,9) 14(1 1,4 (1,1 18) 1,8) 51(3 5,1 (3,1 14,5) 600 650/60 2,4 (1,9 2,9) 4,2 (3,4 5,3) 1,3 (1,1 1,5) 8,2 (5,0 22,7) Efectes adversos paracetamol 600 650 codeina 60 vs placebo Somnolència NNH Mareig vertigen NNH 11 (7 8) 19 (11 50)

Paracetamol tramadol tramadol (325 37,5 37,5 mg) Efecte sinèrgic (estudis en voluntaris i dolor agut). Combinació va se r superior a 75 mg de tramadol i a 650 mg de paracetamol. AC: dolor (lumbàlgia, osteoartritis, artritis reumatoïde, fibromiàlgia, neuropatia diabètica) en comparació amb placebo. 2 punts en una escala de 0 10 Eficàcia similar amb paracetamol o tramadol en monoteràpia. AC comparats amb paracetamol codeïna: no diferències 5 15% (en un estudi un 20%) van presentar efectes adversos.un de cada 5 5 15% (en un estudi un 20%) van presentar efectes adversos. Un de cada 5 pacients va deixar el tractament.

Fàrmacs adjuvants per al tractament del dolor crònic neuropàtic

Guia de pràctica clínica: abordatge del tractament del dolor neuropàtic Subcomissió del Dolor. Hospital Universitari Vall d'hebron i Servei d Atenció Primària Muntanya de Barcelona. Institut Català de la Salut

Tractaments tòpics: AINE, capsaicina, lidocaïna

2012

Capsaïcina Les dades d eficàcia són escasses, sempre s ha comparat amb placebo i els resultats són contradictoris. Crema 0,075%: Indicada en la millora del dolor moderat a greu en la neuropatia diabètica dolorosa que interfereix en les activitats diàries i que no han respost a altres tractaments. Pegats 8%: dolor neuropàtic perifèric, excepte la neuropatia diabètica, toxicitat local (diagnòstic hospitalari).

Lidocaïna Pegats al 5% per alleujament simptomàtic de la neuràlgia postherpètica (al lodínia). Evidències insuficients per recomanar lo de primera línea (Cochrane Database Syst Rev 2007). 16% reaccions cutànies (erupció, irritació, pruïja, cremor, dermatitis, vesícules..).

Resum Paracetamol d elecció. Si cal prescriure un AINE tenir en compte el risc gastrointestinal i cardiovascular del pacient. Els fàrmacs adjuvants i els tractaments tòpics tenen eficàcia i indicacions limitades. Els opiacis no s haurien d utilitzar sistemàticament en el tractament de dolor crònic no oncològic (eficàcia modesta vs possibilitat d efectes adversos greus). Es podrien reservar per a pacients amb dolor intens (EVA més de 6) que no es controlen amb paracetamol i/o AINE, o quan aquests estiguin contraindicats. La morfina continua sent l opiaci d elecció. Cal tenir present els factors de risc per desenvolupar conductes d abús i dependència. S ha de fer un seguiment acurat del pacient

http://www.ihconline.org/userdocs/pages/spanish_opioid_consent_form.pdf

http://www sfhp org/files/pdf/providers/best Practices/Chronic Pain http://www.sfhp.org/files/pdf/providers/best_practices/chronic_pain_informe d_consent_ _Spanish.pdf