2.Igualtat. 3.Gir. 4.Simetria. 6.Semblança. 7.Escales

Documentos relacionados
SÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

UNITAT 8. FIGURES PLANES

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya

Semblança. Teorema de Tales

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. MATEMÀTIQUES-1

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

420 MATEMÀTIQUES 1r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. AVALUACIÓ INICIAL

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA

Polígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».

Cossos geomètrics. Objectius. Abans de començar. 1. Poliedres...pàg. 138 Definició Elements d un poliedre

Matemàtiques 2n ESO Poliedres

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

MATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

Els triangles. El costat AB és oposat al vèrtex C i a l angle C. Propietats bàsiques

1. Triangles. Resolució d exercicis i problemes. Geometria Plana Posem en pràctica tot allò que hem après

Geometria. Àrees i volums de cossos geomètrics

Trigonometria Resolució de triangles.

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 16 PAU cx by + 2z = b. 2a+b c = a+c 2b 1 b = a b c

Deduce razonadamente en que casos los planos π 1 y π 2 son o no paralelos:

Unitat didàctica 2. Polinomis i fraccions algebraiques

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell

1.4 Derivades: Unitat de síntesi (i repàs)

A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A Realitzeu l'operació següent i doneu el resultat el màxim simplificat que pugueu:

8 Geometria analítica

1. RECTA TANGENT I NORMAL 2. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

Geometria / GE 3. Desplaçaments S. Xambó

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant.

Abans de començar. 1.Àrea dels prismes...pàg.164 Àrea dels prismes

La circumferència i el cercle

Unitat 9. Els cossos en l espai

Figures planes. Àrees

EJERCICIOS SELECTIVIDAD TRAZADOS GEOMÉTRICOS

Unitat 6. Introducció a les funcions

Districte Universitari de Catalunya

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

SOLUCIONARI Unitat 1

avaluació educació primària

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

Matemàtiques 1r d'eso Professora: Lucía Clar Tur DOSSIER DE REPÀS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2005

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2012

Competència matemàtica Sèrie 2

U.D. 1: L'ELECTRICITAT

Dossier de recuperació

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

TOT 1r /13 INDEX PRÈVIA. PRIMERA Global 1a Recuperació 1a. SEGONA Global 2a Recuperació 2a. TERCERA Global 3a FINAL 1 ÍNDEX

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Semblança. Teorema de Pitàgores.

Problemes de dinàmica:

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

El nombre d or, un exemple de la presència de les matemàtiques en el món: en l arquitectura, en la pintura, en la natura i en la vida quotidiana

TEMA 4: Equacions de primer grau

z 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,

A) Se planteará una prueba que corresponda a los contenidos de Geometría y/o de Arte y Dibujo Técnico.

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU z y 2

OLIMPÍADA DE FÍSICA CATALUNYA 2014

Terratrèmol Lorca [3 punts]

E SAYO º 1 Geometría

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

TEORIA I QÜESTIONARIS

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Els sistema solar 1r d ESO Fina Vert

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D

= T. Si el període s expressa en segons, s obtindrà la freqüència en hertz (Hz). 2) Fem servir la relació entre el període i la freqüència i resolem:

DIBUJO TÉCNICO II EJERCICIOS DE APOYO. Prof. Jesús Macho Martínez

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA 3 MATEMÀTIQUES UNITAT 5 ÀREA DE FIGURES PLANES

GENERALITAT DE CATALUNYA SISTEMES D EQUACIONS DEPARTAMENT D EDUCACIÓ DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES. CURS SES PLA MARCELL

El volum dels cossos geomètrics

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Problemes de Geometria Computacional

DIBUJO TÉCNICO II EJERCICIOS DE APOYO. Prof. Jesús Macho Martínez

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2006 Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Nivell C4: Tractament de la informació escrita Mòdul 2: Opcions de format i impressió de documents

1.- LÍNEAS POLIGONALES Y POLÍGONOS.

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

Càlcul de tants efectius

LLOCS GEOMÈTRICS. CÒNIQUES

«CARACTERÍSTIQUES DELS VECTORS»

Transcripción:

DIBUIX TÈCNIC 3. TRANSFORMACIONS GEOMÈTRIQUES. ESCALES 1.Transformacions isomètriques 2.Igualtat 3.Gir 4.Simetria 5.Transformacions isomòrfiques 6.Semblança 7.Escales COL LEGI ST. JOSEP SANT SADURNÍ D ANOIA - AULA DE DIBUIX TÈCNIC - CARMINA FONT

TEMA 3 TRANSFORMACIONS aula de dibuix tècnic 1r batxillerat CONCEPTE DEFINICIÓ TRANS. ISOMÈTRIQUES és l'operació necessària per convertir una figura donada en una altra figura que tingui els mateixos angles i costats. TIPUS: Igualtat: quan els costats i angles de la figura donada i resultant son iguals i estan disposats de la mateixa manera Gir: és la rotació d'una figura en funció d'un punt donat. En girar cada punt el mateix angle obtenim una nova posició Simetría: es produeix sempre que tenim un eix o un centre de simetria. Axial: respecte un eix. Els punts de la figura donada i resultant equidisten d'aquest eix. Central: quan la correspondència és respecte un centre. Cada vèrtex simètric està alineat amb aquest centre i a la mateixa distància. Radial: és la combinació de les dues anteriors. Com el que sucseeix en una rosassa. TRANS. ISOMÒRFIQUES són aquelles que es produeixen quan la figura resultant manté els mateixos angles que la donada però els costats son proporcionals. TIPUS: Semblança: dues figures son semblants quan tenen els angles iguals i els costats proporcionals. La relació de proporcionalitat entre els costats s'anomena raó de semblança. Homotècia: es produeix quan entre la figura donada i la resultant, els angles son iguals, els costats parallels i els vèrtex estan alineats amb un punt anomenat centre d'homotècia. Poden ser directes o inverses. TRANS. ANAMÒRFIQUES es produeix sempre que hi ha una relació entre la figura donada i la resultant, però no es mantenen les magnituds dels costats ni les dels angles. TIPUS: Homologia Afinitat Inversió ESCALES GRÀFIQUES És la relació mètrica existent ente la realitat i la seva representació o dibuix Escala: Dibuix / Realitat Escales de reducció: 1/20 1/50 1/75 1/100 1/150 1/200 Escales d'augment: 2/1 5/1 10/1

Dibuix 1. Opció B TEMA: Geometria plana. Determinació gràfica del recorregut més curt entre dos punts. EXERCICI [2 punts]: a) Recorregut 1: Determineu els segments que defineixen el recorregut més curt entre els punts A i B de manera que passin per un punt de la recta R. [1 punt] b) Recorregut 2: Determineu els segments que defineixen el recorregut més curt entre els punts A i B de manera que passin per un punt de la recta S. [1 punt] 7

Dibuix 1 Tema: geometria plana Exercici [qualificació màxima: 2 punts]: Construïu gràficament una figura semblant al quadrilàter ABCD de manera que el costat corresponent a BC estigui en la posició B C.

Dibuix 1 Tema: Geometria plana. Exercici [qualificació màxima 2 punts]: A partir del quadrilàter ABCD, dibuixeu un quadrilàter semblant que tingui el costat corresponent a AB en la posició A B. 5

Dibuix 1. Opció B TEMA: Geometria plana. EXERCICI [2,5 punts]: a) Dibuixeu una figura a partir del croquis i de les mides donades de manera que el costat AB de la figura se situï sobre el segment A B. [2 punts] b) Determineu l escala del dibuix sabent que la mida real del segment A B és de 6,75 metres, i escriviu-la en la casella situada a la part inferior del full. [0,5 punts] AB=9 cm BC = 7 cm AD = 8,5 cm

Dibuix 1 Tema: geometria plana Exercici [qualificació màxima 3 punts]: Amb centre d homotècia en A, determineu un polígon homotètic del dibuixat, de manera que les seves longituds siguin 5/7 de les de l inicial [2 punts]. Considerant que el dibuix està a escala 1:50, escriviu la longitud real en metres del segment AB [1 punt]. B A Escala 1:50 5

Dibuix 1 Tema: geometria plana Exercici [qualificació màxima: 2 punts]: En una homotècia de centre O, el punt A és el corresponent al punt A. Determineu la figura homotètica del quadrilàter ABCD.

Dibuix 1 Tema: geometria plana Exercici [qualificació màxima: 2 punts]: El segment A B és homotètic de AB. Construïu gràficament la figura homotètica de la dibuixada. 5

Dibuix 1 Tema: geometria plana Exercici [qualificació màxima 3 punts]: En una homotècia de centre P, el punt A és homotètic del punt A. Construïu la figura homotètica del pentàgon regular dibuixat [2 punts]. Determineu el centre O del pentàgon de l enunciat i escriviu la longitud real, en centímetres, del segment OP, considerant que l escala del dibuix és 5:1 [1 punt]. A' P A Escala 5:1 5

Dibuix 1. Opció A TEMA: Geometria plana. EXERCICI [2,5 punts]: El segment A B és homotètic del segment AB. a) Determineu el centre P d homotècia. [1,5 punts] b) Completeu la figura homotètica de la figura dibuixada. [1 punt] 5

Dibuix 1 Tema: geometria plana Exercici [qualificació màxima: 2 punts]: Construïu un quadrilàter igual que el dibuixat ABCD, amb el costat corresponent a AB situat en la recta r i el vèrtex corresponent a C en la recta s.

Dibuix 1. Opció B TEMA: Geometria plana. EXERCICI [2,5 punts]: a) Dibuixeu un quadrat amb la mateixa orientació que el que hi ha representat, de manera que la diagonal AB del quadrat faci 9 cm i tingui els extrems sobre les rectes R i S. [2 punts] b) Determineu el valor real de la nova diagonal del quadrat, si el dibuix està a escala 1:200, i escriviu-lo en la casella situada a la part inferior del full. [0,5 punts] 7

Dibuix 1. Opció A Tema: Geometria plana. Exercici: Determineu un hexàgon regular, semblant al donat, de manera que tingui un costat de 3 cm i que els vèrtexs A i B recolzin sobre el segment R, i el vèrtex C, sobre el segment S. Deixeu constància del procés gràfic seguit. [2 punts] 5

Dibuix 1. Opció A Tema: Geometria plana. Exercici [2 punts]: a) Determineu gràficament un pentàgon regular, semblant al donat i amb la mateixa orientació, de manera que la distància entre els vèrtexs A i B sigui de 6 cm i aquests vèrtexs estiguin situats sobre els segments R i S, respectivament. Deixeu constància del procés gràfic seguit. [1,5 punts] b) Determineu la mida real del segment AB del pentàgon, si el dibuix està a escala 1:75, i escriviu-la a la casella situada a la part inferior del full. [0,5 punts] 5

Dibuix 1. Opció A TEMA: Geometria plana. EXERCICI [2,5 punts]: A partir del trapezi i la recta E: a) Construïu la figura simètrica al trapezi respecte a l eix de simetria E. [1 punt] b) Sobre les semirectes R i S, dibuixeu un rectangle equivalent al trapezi. [1,5 punts] 5

Dibuix 1. Opció A TEMA: Geometria plana. Figures equivalents. EXERCICI [2 punts]: a) Determineu gràficament el triangle isòsceles equivalent al quadrat ABCD de manera que el costat desigual coincideixi amb el segment AD. [0,5 punts] b) Determineu el triangle rectangle equivalent al quadrat EFGH de manera que un dels catets coincideixi amb el segment EH. [1,5 punts] 5

Dibuix 1. Opció A Tema: Geometria plana. Figures equivalents. Exercici [2 punts]: a) Determineu gràficament el quadrat equivalent al rectangle ABCD, de manera que tingui un vèrtex sobre el punt C i un costat sobre el segment DC. Deixeu constància del procés gràfic seguit. [1,5 punts] b) Determineu el valor real de l àrea del rectangle ABCD, si el dibuix està a escala 1:50, i escriviu-lo a la casella situada a la part inferior del full. [0,5 punts] 5