TEMA 4 : Programació lineal

Documentos relacionados
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2004

Districte Universitari de Catalunya

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2006 Matemàtiques aplicades a les ciències socials

r 1 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1. Calculem el valor d aquest benefici en cadascun =

Optimització amb restriccions d igualtat. Multiplicadors de Lagrange

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

8 Geometria analítica

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU z y 2

GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. MATEMÀTIQUES-1

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

IES Arquitecte Manuel Raspall Matemàtiques Programació lineal

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

Semblança. Teorema de Tales

Competència matemàtica Sèrie 2

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 PAU 2015

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Funcions definides per taules: interpolació i extrapolació

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

PROGRAMACIÓ LINEAL. . Cada panera del tipus ha de portar 4 barres de torró i 2 ampolles de cava, i cada panera del tipus P 2

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

1.4 Derivades: Unitat de síntesi (i repàs)

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Deduce razonadamente en que casos los planos π 1 y π 2 son o no paralelos:

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres

x = graduació del vi blanc y = graduació del vi negre

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2005

El camp elèctric. Com una acció directa a distància. Com una acció indirecta a través del camp elèctric.

SOLUCIONARI Unitat 1

z 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

SISTEMES D EQUACIONS. MÈTODE DE GAUSS

Terratrèmol Lorca [3 punts]

Equacions i sistemes. de primer grau

Institut d Educació Secundària. x b) A partir de la gràfica d aquesta funció, indica quin és el domini i el recorregut.

VECTORS EN EL PLA. EQUACIÓ VECTORIAL DE LA RECTA ESQUEMA 1. VECTORS EN EL PLA 2. OPERACIONS AMB VECTORS 3. EQUACIONS PARAMÈTRIQUES DE LA RECTA

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

Informació de bonificacions per a persones en situació d atur

Objectius. Crear expressions algebraiques. MATEMÀTIQUES 2n ESO 83

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

2. CAMPS CALCULATS 2.1. CONTROLS CALCULATS

EQUACIONS. 4. Problemes d equacions.

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2012

= T. Si el període s expressa en segons, s obtindrà la freqüència en hertz (Hz). 2) Fem servir la relació entre el període i la freqüència i resolem:

Xavier Martinez-Giralt Universitat Autònoma de Barcelona

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

GENERALITAT DE CATALUNYA SISTEMES D EQUACIONS DEPARTAMENT D EDUCACIÓ DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES. CURS SES PLA MARCELL

Unitat 6. Introducció a les funcions

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

Càlcul de tants efectius

2. Operacions amb polinomis: la suma, la resta i el producte de polinomis.

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

Treball. Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació:

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

Química. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012)

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

Comença la venda de bitllets de la Grossa de Cap d Any 2016, amb més facilitats per escollir els números preferits

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

L HORA DE LA GRAMÀTICA

ESTUDI D UNA FACTURA PREU PER UNITAT D UN PRODUCTE

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Geometria. Àrees i volums de cossos geomètrics

Matemàtiques 1r d'eso Professora: Lucía Clar Tur DOSSIER DE REPÀS

1. RECTA TANGENT I NORMAL 2. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS

MÚLTIPLES I DIVISORS

TEORIA I QÜESTIONARIS

Preparació per a l'accés a la universitat per a majors de 25 anys-presencial

Geometria / GE 3. Desplaçaments S. Xambó

APUNTS DE MATEMÀTIQUES II

La Lluna, el nostre satèl lit

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

PROGRAMACIÓN LINEAL. Su empleo es frecuente en aplicaciones de la industria, la economía, la estrategia militar, etc.

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 16 PAU cx by + 2z = b. 2a+b c = a+c 2b 1 b = a b c

EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

Prova d accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d esports i Ensenyaments d arts plàstiques i disseny 2010

Transcripción:

TEMA 4 : Programació lineal 4.1. SISTEMES D INEQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITA La solució d aquest sistema és l intersecció de les regions que correspon a la solució de cadascuna de les inequacions EXEMPLE Trobeu la solució gràfica del sistema d inequacions amb dues incògnites següent: 2x + y 3 x + y 1 1. Representem gràficament la regió solució de la primera inequació Transformem la desigualtat en igualtat 2x + y = 3 Representem la recta que obtenim de la igualtat (nomes cal obtenir dos punts que compleixen l equació) x = 0 0 + y = 3 y = 3 P 1 (0,3) x = 1 2 + y = 3 y = 1 P 2 (1,1) Prenem qualsevol punt que no pertany a la recta, per exemple (0,0) i el substituïm en la desigualtat. Si la compleix, la solució es el semiplà on es troba aquest punt, en cas contrari la solució serà l altre semiplà

2x + y 3 2 0 + 0 3 la desigualtat 0 3 és certa 2. Representem gràficament la regió solució de la segona inequació Transformem la desigualtat en igualtat x + y = 1 Representem la recta que obtenim de la igualtat (nomes cal obtenir dos punts que compleixen l equació) x = 0 0 + y = 1 y = 1 Q 1 (0,1) x = 1 1 + y = 1 y = 0 Q 2 (1,0) ;

Prenem qualsevol punt que no pertany a la recta, per exemple (0,0) i el substituïm en la desigualtat. Si la compleix, la solució es el semiplà on es troba aquest punt, en cas contrari la solució serà l altre semiplà x + y 1 0 + 0 1 la desigualtat 0 1 no és certa 3. La solució és l intersecció de les regions solucions

4.2. PROGRAMACIÓ LINEAL 4.2.1 Definició de conceptes bàsics Un problema de programació lineal de dues variables consisteix en optimitzar (fer màxima o mínima) una funció lineal amb dues variables. La funció que cal optimitzar s anomena funció objectiu i és de la forma f x, y = ax + by + c Les variables x i y estan sotmeses a algunes restriccions, les quals es poden expressar mitjançant inequacions lineals d aquestes mateixes variables. ( les restriccions tant poden ser com ) a 1 x + b 1 y c 1 a 2 x + b 2 y c 2.. a n x + b n y c n El conjunt intersecció de tots els semiplans format per les restriccions, determina un recinte acotat o no, que rep el nom de regió factible o regió solució El conjunt dels vèrtex del recinte es denomina conjunt de solucions factibles o bàsiques i el vèrtex on se presenta el valor màxim o mínim de la funció, segons si la funció es vol maximitzar o minimitzar respectivament, s anomena solució òptima El valor que pren la funció objectiu en el vèrtex de la solució òptima s anomena valor de la programació lineal 4.2.2 Resolució de problemes Per platejar i resoldre problemes de programació lineal, heu de seguir els següents passos: 1. Llegir l enunciat atentament i entendre l 2. Reconèixer els valors desconeguts, es a dir escollir les incògnites 3. Determinar la funció que cal optimitzar. Escriure la funció objectiu 4. Identificar les restriccions a les que estan sotmeses les incògnites, i expressar-les en forma de sistema d inequacions 5. Trobar la regió factible o regió solució, representant en un mateix gràfic totes les restriccions 6. Esbrinar el conjunt de solucions factibles, determinat els vèrtex de la regió factible. 7. Calcular el valor de la funció objectiu en cadascun dels vèrtex per veure quin d ells representa el valor màxim o mínim (depenent del que demana el problema). Cal tenir present la possibilitat de que no hi hagi solució si el recinte no està acotat

EXEMPLE a) Uns grans magatzems encarreguen a un fabricant pantalons i samarretes de deport Solució: El fabricant disposa per la confecció de 750m de teixit de cotó i 1000m de teixit de poliester. Cada pantalons necessita 1m de cotó i 2m de poliester. Per cada samarreta es gasten 1.5m de cotó i 1m de poliester. El preu de venda dels pantalons es fixa en 50 i el de les samarretes en 40. Quin nombre de pantalons i samarretes ha de donar el fabricant als grans magatzems per tal que aquests aconsegueixin un benefici màxim? 1. Elecció de les incògnites: x = nombre de pantalons y= nombre de samarretes 2. Funció objectiu: f x, y = 50x + 40y cal maximitzar-la 3. Restriccions Per tal de escriure les restriccions ens ajudem d una taula Pantalons Samarretes Disponible Cotó 1 1.5 750 Poliester 2 1 1000 x + 1.5y 750 2x + 3y 1500 2x + y 1000 x 0 y 0

4. Regió factible o solució Donat què x 0 i y 0 treballarem només en el primer quadrant 2x + 3y = 1500 2x + y = 1000 x = 0 y = 500 P 1 (0, 500) y = 1000 Q 1 (0, 1000) y = 0 x = 750 P 2 (750, 0) x = 500 Q 2 (500, 0) Prenem qualsevol punt que no pertany a la recta, per exemple (0,0) i el substituïm en la desigualtat. Si la compleix, la solució es el semiplà on es troba aquest punt, en cas contrari la solució serà l altre semiplà 2x + 3y 1500 2x + y 1000 O(0,0) 2 0 + 3 0 1500 és certa 2 0 + 0 1000 és certa La zona d intersecció de les solucions de les inequacions serà la regió factible o regió solució.

5. Calcular les coordenades dels vèrtex de la regió factible 2x + 3y = 1500 x = 0 2x + y = 1000 y = 0 y = 500 V 1 (0,500) x = 500 V 2 (500,0) 2x + 3y = 1500 2x + y = 1000 x = 375; y = 250 V 3 (375,250) 6. Càlcul de la solució òptima La solució òptima, si es única es troba en un d aquests vèrtex, substituïm aquest tres punts en la funció objectiu per tal de veure en quin d ells obtenim un màxim benefici. Funció objectiu f x, y = 50x + 40y f 0,500 = 50 0 + 40 500 = 20000 f 500,0 = 50 500 + 40 0 = 25000 f 375,250 = 50 375 + 40 250 = 28750 Màxim La solució òptima és fabricar 375 pantalons i 250 samarretes per obtenir un màxim benefici de 28750

La solució no sempre és única, també podem trobar-nos amb una solució múltiple Per exemple, si la funció objectiu de l exercici anterior fos f x, y = 20x + 30y f 0,500 = 20 0 + 30 500 = 15000 Màxim f 500,0 = 20 500 + 30 0 = 10000 f 375,250 = 20 375 + 30 250 = 15000 Màxim En aquest cas tots els parells, amb solució natural, del segment marcat amb negre serien màxims i per tant solució del problema. Per exemple el punt P (300, 300) f 300,300 = 20 300 + 30 3000 = 15000 també es un Màxim

b) En una granja de pollastres es dóna una dieta per engreixar, amb una composició mínima de 15 unitats d una substancia A i altres 15 d una substancia B. En el mercat només es troben dos classes de compostos: El tipus X amb una composició d una unitat de A i cinc de B, i un altre tipus Y, amb una concentració de cinc unitats de A i una de B. El preu del tipus X és de 10 i el del tipus Y és de 30. Quina quantitat s han de comprar de cada tipus per tal de cobrir les necessitats amb un cost mínim? Solució: 1. Elecció de les incògnites: x = nombre d unitats del tipus X y = nombre d unitats del tipus Y 2. Funció objectiu: f x, y = 10x + 30y cal maximitzar-la 3. Restriccions Per tal de escriure les restriccions ens ajudem d una taula X Y Mínim A 1 5 15 B 5 1 15 4. Regió factible o solució x + 5y 15 5x + y 15 x 0 y 0 Donat què x 0 i y 0 treballarem només en el primer quadrant x + 5y = 15 5x + y = 15 x = 0 y = 3 P 1 (0, 3) y = 10 Q 1 (0, 15) y = 0 x = 15 P 2 (15, 0) x = 3 Q 2 (3, 0)

Prenem qualsevol punt que no pertany a la recta, per exemple (0,0) i el substituïm en la desigualtat. Si la compleix, la solució es el semiplà on es troba aquest punt, en cas contrari la solució serà l altre semiplà x + 5y 15 5x + y 15 O(0,0) 0 + 5 0 15 no és certa 5 0 + 0 15 no és certa La zona d intersecció de les solucions de les inequacions serà la regió factible o regió solució. 5. Calcular les coordenades dels vèrtex de la regió factible 5x + y = 15 x = 0 y = 15 V 1 (0,15) x + 5y = 15 y = 0 x = 15 V 2 (15,0) 5x + y = 15 x + 5y = 15 x = 5 2 ; y = 5 2 V 3( 5 2, 5 2 )

7. Càlcul de la solució òptima Donat que la regió factible no està acotada haurem d estudiar el comportament de la funció. Representem sobre un mateix gràfic les següents funcions 10x + 30y = 0 10x + 30y = 80 10x + 30y = 40 10x + 30y = 120 f(x)=-10x/30 f(x)=(40-10x)/30 f(x)=(80-10x)/30 f(x)=(120-10x)/30 A la vista del comportament de la funció objectiu la solució òptima es troba en el punt V 3 ( 5 2, 5 2 ) En aquest cas el cost mínim és: f( 5 2, 5 2 ) = 10 5 2 + 30 5 2 = 100