D acord amb el que s ha esmentat, Resolc:

Documentos relacionados
Projecte d Ordre d avaluació d ESO

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Programació general anual

Ús dels verbs referits als actes administratius en l exercici de l autonomia dels centres públics

Documents per a l'organització i la gestió dels centres

La CAD UNA NOVA FORMA D ANOMENAR UNA ALTRA REUNIÓ?

LA TUTORIA A LA LLEI D EDUCACIÓ

Document d orientació sobre l atenció a la diversitat a l ESO

PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Informació de la distribució de la jornada laboral del personal substitut en funció de l horari lectiu assignat al titular

El currículum i el seu desplegament a l educació primària

NORMA 7.19: PROTOCOL DE VAGA D ALUMNES. Decret 102/2010, de 3 d agost, d autonomia dels centres educatius.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT

Semipresencial o combinada

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

(BOIB núm. 76, de 21 de maig de 2015)

Procediment d auditoria interna de Qualitat

Passatge particular de Guillem de Torrella, Palma Tel Fax: Web:

Secció III. Altres disposicions i actes administratius ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I UNIVERSITAT

L avaluació de les Cb a partir de les dimensions de cada àmbit/àrea del currículum EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Planificació estratègica. Pla anual i memòria. Terrassa abril 2015

Graduï s. Ara en secundària

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Secció I - Comunitat Autònoma Illes Balears

! Què és el PEI (Programa d Estudis Integrats per als Ensenyaments Professionals de Música i Dansa)?! A qui està destinat?

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

AULA OBERTA Cor de Maria La Bisbal AULA OBERTA

PLA INDIVIDUALITZAT. Alumne:... Nivell:... Curs /...

PROCÉS D AVALUACIÓ DE L EXPERIÈNCIA LABORAL DEL PERSONAL DOCENT

Protocol d Acollida de l alumnat nouvingut INSPECCIÓ EDUCATIVA DE LA DT D ALACANT

EL PROJECTE LINGÜÍSTIC I EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA ALS CENTRES EDUCATIUS COORDINACIÓ DE CAPS D ESTUDIS SANT CUGAT CURS 2007/2008

Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA

Tiana, M. Luisa Triviño Herrero

Programació d una acció formativa

PRÀCTIQUES en EMPRESA

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

Avaluar per aprendre

Mecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA

INSTRUCCIONS. 1 Passatge particular de Guillem de Torrella, Palma Tel: Fax: Web:

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS

Oferta Formativa CFA Canovelles Curs Blocs Ensenyament Matí Tarda Vespre Català Ensenyaments inicials i

Protocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics. Pla d Acció Tutorial

Acreditació de perfils professionals

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

MINISTERI D EDUCACIÓ I CIÈNCIA

Metodologia de la intervenció social

L autonomia pedagògica i el Projecte Educatiu de Centre Subdirecció General d Ordenació Curricular i Serveis Educatius

PROCEDIMENT 57 PLA DE QUALITAT ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL EN ELS CICLES FORMATIUS PR-Q-750-T-01-FP

Estudi: ADE Codi: Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català

INSTITUT D AURO SANTPEDOR JORNADA DE PORTES OBERTES 2018

CALENDARI MARC DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER, I DEL TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN INVESTIGACIÓ PRIVADA.

PLA EDUCATIU D ENTORN DEL RAVAL

PROCEDIMENT 53 ACOLLIDA DELS ALUMNES DE CICLES FORMATIUS PR-Q-750-D-01-FP

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

PLA DE QUALITAT ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

DEPARTAMENT D ENSENYAMENT

MINIGUIA RALC: FINALITZACIÓ DEL PROCÉS DE REGISTRE DE MATRÍCULES DEL CURS VINENT

Perfil Atenció a la diversitat de l alumnat

Estudi: ADE. Codi: Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català

PLA INDIVIDUALITZAT Document on consta el nivell de competències actuals de l alumne i les adaptacions i suports previstos

Avaluació anual de centres (AVAC)

PROVES SELECTIVES D INGRÉS I ACCÉS A COSSOS DOCENTS 2018

Modificació del calendari acadèmic dels estudis de grau i màster de la UPC

Mesures per atendre la diversitat a l ESO

PROCEDIMENT 50 PROCEDIMENT DE TRIA DE MATÈRIES OPTATIVES I ESPECÍFIQUES A L ESO I BATXILLERAT PR-Q-750-D-17-ET

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Estatuts de l Agència d Avaluació i Prospectiva de l Educació Novembre 2010

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014

ACCÉS A L ESO FINALITATS DE L ETAPA DEFINICIÓ I AMBIT

LLEN PRO. Activitats de progressió personalitzada. Comprensió lectora, Expressió escrita, Gramàtica i Ortografia

Documentació acadèmica en els cicles formatius de formació professional i en els cicles d ensenyaments esportius

COMISSIÓ INCLUSIVA AFA LA FLOR DE MAIG

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.

PEC I NOFC CURS

PROJECTE EDUCATIU DEL COL LEGI SANT VICENÇ 4. OBJECTIUS PREFERENTS

Per tal d assolir els objectius esmentats, i a l empara del que estableix l article 114 de la Llei d educació,

Amb la finalitat d'establir els procediments comuns a tots els centres i per a tot l'alumnat, esta Direcció General resol:

Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries

Màster en Docència universitària per a professorat novell

Atenció a la diversitat

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

Agenda 21 Escolar de Lleida CURS

PRÀCTIQUES EXTERNES EN ELS CENTRES, ESTRUCTURES O SERVEIS DE LA URV

INFORMACIÓ SOBRE EL CURRÍCULUM DE BATXILLERAT

CICLES DE GRAU SUPERIOR

HEM FINALITZAT L ESO! I L ANY VINENT... QUÈ?

Descobrim l aprenentatge autònom com a eina docent

Aprovat pel Consell de Govern de 24 de juliol de ACGUV 156/2014.

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016

Programes d FP per a alumnes que no obtenen el GESO

Com el programa Margalida Comas pot ajudar a la millora de la docència universitària. Josep-Eladi Baños

CONCLUSIONS GRUPS DE TREBALL

Transcripción:

RESOLUCIÓ de 7 de maig de 2014, per la qual es donen instruccions per a l organització del Programa intensiu de millora (PIM) adreçat a l alumnat de primer i segon curs d educació secundària obligatòria en els centres educatius públics. La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d educació, en el seu article 57 estableix que els centres que imparteixen l educació bàsica han d adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l alumnat, i correspon al Departament d Ensenyament, en un context d organització flexible dels ensenyaments de l educació bàsica, establir els criteris que han de regir l atenció a la diversitat i orientar els centres per a l aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents. La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d educació, en el seu article 20 preveu que l alumnat d educació primària que no assoleixi algun dels objectius de les àrees podrà passar a l etapa següent sempre que això no li impedeixi seguir amb aprofitament el curs. En aquest cas, l alumne ha de rebre els suports necessaris per recuperar aquests objectius. Per la seva banda, l article 13 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments de l educació secundària obligatòria, determina que les mesures d atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l etapa. Aquestes mesures organitzatives poden incloure agrupaments flexibles, reforç en grups ordinaris, desdoblament de grups per reduir la ràtio quan faci falta, adaptacions curriculars, integració de matèries per àmbits, programes de diversificació curricular o altres programes personalitzats per a aquells alumnes amb necessitats específiques de reforç educatiu. La resolució de 20 de juny de 2013, per la qual es donen instruccions per a l organització del Programa intensiu de millora adreçat a l alumnat de primer curs d educació secundària obligatòria en els centres públics, ha permès dur a terme un procés d implantació al 1r curs de l ESO. L experiència realitzada ha permès detectar l existència d alguns alumnes als quals pot ser aconsellable ampliar l aplicació d aquesta mesura d atenció a la diversitat al 2n curs de l ESO. Amb el propòsit de millorar l èxit escolar de l alumnat, tenint en compte les bones pràctiques i procediments emprats en els centres públics de secundària per a l atenció a la diversitat, es fa necessari prioritzar l adopció de mesures de millora i reforç dels aprenentatges, adreçades especialment a l alumnat que s incorpora a l educació secundària obligatòria sense haver assolit completament les competències bàsiques en l educació primària, o bé alumnat que cursant segon d ESO manté la necessitat de rebre mesures d atenció específica que el permetin avançar i assolir les competències bàsiques que no ha consolidat en cursos anteriors. L actuació preventiva a l inici de l educació secundària obligatòria, amb un suport immediat i més personalitzat, sobretot en els àmbits de llengua i matemàtiques, 1

considerats clau i de caràcter més instrumental, afavoreix que l alumnat pugui recuperar els objectius no assolits de l anterior etapa i millori les possibilitats d èxit educatiu en cursos posteriors. Amb la finalitat d unificar mesures i procediments d atenció a la diversitat que contribueixin a la millora de l èxit educatiu, és convenient orientar els instituts en l organització del Programa intensiu de millora (PIM) que va adreçat a l alumnat de primer i segon d ESO. D acord amb el que s ha esmentat, Resolc: 1. Aprovar les instruccions que s estableixen a l annex per organitzar als instituts el Programa intensiu de millora (PIM), destinat a assolir el nivell adequat de les competències bàsiques i millorar els aprenentatges de l alumnat de primer i segon curs de l educació secundària obligatòria (ESO). 2. Deixar sense efecte la resolució de 20 de juny de 2013, per la qual es donen instruccions per a l organització del Programa intensiu de millora adreçat a l alumnat de primer curs d educació secundària obligatòria, en els centres públics. Barcelona, 7 de maig de 2014 M. Teresa Pijoan i Balcells Directora general d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat 2

Annex Programa intensiu de millora 1. Objecte El Programa intensiu de millora (PIM) és una mesura específica i temporal d atenció a la diversitat als instituts, adreçat a alumnat de primer i segon d ESO, per promoure la millora i el reforç de les competències bàsiques de l àmbit lingüístic (català i castellà) i de l àmbit matemàtic, tot intensificant la dedicació horària lectiva dels alumnes en aquests àmbits i aplicant metodologies que afavoreixin un aprenentatge més personalitzat i adequat a les seves necessitats educatives. 2. Alumnat 2.1 El PIM s adreça als alumnes de primer i segon curs d ESO amb un baix nivell d assoliment de les competències bàsiques en l educació primària o que presenten dificultats generalitzades d aprenentatge que poden dificultar l assoliment dels objectius del primer o segon curs de l ESO. El PIM es planteja com a mesura flexible d atenció a la diversitat i això suposa que la participació en el PIM està subjecte als criteris d admissió al programa que elabora la Comissió d Atenció a la Diversitat (CAD). 2.2 L alumnat s ha d incorporar al programa prioritàriament a l inici de curs. Per al primer curs d ESO, la proposta per a la incorporació de l alumnat al PIM requereix l informe favorable de la Comissió d Atenció a la Diversitat (CAD) de l institut, elaborat a partir de la informació facilitada pel centre d educació primària de procedència, escoltats els pares o tutors legals de l alumne. A aquest efecte, el centre ha d informar les famílies que la participació de l alumnat en el PIM comporta una oportunitat per millorar els aprenentatges i assolir el nivell adequat de les competències bàsiques i cal el compromís de l alumnat que participa en el programa d aprofitar l oportunitat que se li ofereix. 2.3 En el cas de segon d ESO, l atenció a l alumnat en el PIM es pot adreçar a aquells alumnes que ja requerien aquesta mesura en el primer curs d ESO, o bé aquells alumnes que es puguin incorporar des del segon curs d ESO i no tinguin assolides les competències bàsiques del nivell corresponent. L equip docent, en la sessió d avaluació final de 1r d ESO, i en el moment d acordar la promoció de curs de l alumne, ha de fer la proposta d alumnes que han de fer el PIM de 2n d ESO. En qualsevol cas, perquè l alumnat pugui cursar el PIM de 2n d ESO, es requereix l informe favorable de la Comissió d Atenció a la Diversitat (CAD) de l institut, escoltats els pares o tutors legals de l alumne. 3. Contingut 3

3.1 Els centres han de concretar el seu propi PIM, en què s incloguin els elements metodològics i organitzatius següents: - Els principis pedagògics, metodològics i d organització. - Els criteris organitzatius (d agrupament d alumnes, espais, horaris i utilització de recursos materials). - La programació didàctica de les matèries. - Els criteris d avaluació i el nivell d assoliment de les competències bàsiques de l alumnat. - Els criteris i els procediments per a l avaluació i la revisió del programa. 3.2 La concreció del PIM s ha d incloure en el projecte educatiu del centre (PEC) i ha de tenir en compte els criteris generals establerts pel Departament d Ensenyament, i alhora ha de ser coherent amb el desplegament i la concreció del currículum, així com amb la resta d elements que formen part del PEC, especialment pel que fa a l organització del conjunt de mesures d atenció a la diversitat, la transició primàriasecundària i l acció tutorial. 4. Organització 4.1 El PIM ha de permetre organitzar grups flexibles, amb un mínim de 10 alumnes, amb una organització de continguts i matèries del currículum diferent a la que s estableix amb caràcter general, així com una metodologia específica i més personalitzada, en què s ha de prioritzar l assoliment de les competències bàsiques necessàries per seguir amb garanties d èxit els primers cursos de l ESO. 4.2 En l organització de l horari lectiu els centres han d aplicar els criteris següents: - S ha de dedicar una part significativa de l horari lectiu de l alumnat del programa, entre 12 i 15 hores, a realitzar en el grup flexible les matèries de llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques, amb un mínim de 4 hores per matèria. - La resta d hores lectives setmanals, l alumnat del programa les podrà realitzar conjuntament amb la resta de l alumnat del grup ordinari de 1r o 2n d ESO. 4.3 Les programacions didàctiques han de prioritzar l assoliment de les competències bàsiques dels àmbits lingüístic i matemàtic, així com els continguts clau corresponents, en especial pel que fa a: - Àmbit lingüístic: comunicació oral, expressió escrita i comprensió lectora. - Àmbit matemàtic: numeració i càlcul, canvi i relacions, i espai, forma i mesura. 5. Professorat Correspon a la direcció del centre educatiu assignar el professorat que sigui més adequat per impartir les activitats docents en el grup flexible d alumnes del programa. En tot cas, aquest professorat ha de disposar d experiència docent suficient i amb garantia d estabilitat al centre. Un dels professors assignats al grup flexible del programa actuarà com a tutor i, conjuntament amb el professor tutor del grup ordinari, portaran a terme la tutoria de l alumne (cotutoria). 4

Per a l organització del programa, els centres disposen de les hores lectives de professorat assignades a la plantilla del centre per a l atenció a la diversitat a l educació secundària obligatòria, d acord amb la resolució anual per la qual es fixen els criteris generals per a la confecció de les plantilles de professorat dels instituts. 6. Durada Per a cada alumne del PIM l organització ha de ser prou flexible per permetre que si l alumne acredita que ha assolit els objectius previstos i les competències pròpies del programa abans de la seva finalització, es podrà incorporar íntegrament al seu grup ordinari. De la mateixa manera, tot i que la incorporació d alumnat al PIM es farà normalment a l inici de curs, també es pot incorporar alumnat al PIM en qualsevol moment del curs, tenint en compte el que s estableix en els apartats 2.2 i 2.3. 7. Avaluació 7.1 L avaluació dels alumnes que cursen el PIM té com a referent les competències bàsiques de l educació primària i els objectius del primer o segon curs de l educació secundària obligatòria, així com els criteris d avaluació específics del programa. 7.2 D acord amb el que estableix l article 6.3 de l Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d avaluació a l educació secundària obligatòria, el centre ha d elaborar el pla individualitzat per a cada alumne que cursa el programa, que ha de constar en el seu expedient acadèmic. 7.3 Els professors del programa han de fer un seguiment individualitzat de l activitat de cadascun dels alumnes i disposar d un registre de l evolució dels seus aprenentatges. Així mateix, l autoavaluació per part dels mateixos alumnes ha d esdevenir un element clau per tal de fer-los coresponsables del seu procés d aprenentatge. 7.4 L avaluació la fa l equip docent que imparteix ensenyaments als alumnes del programa, coordinat pel professor tutor del grup flexible i pel tutor del grup ordinari. Les decisions derivades de l avaluació es prenen de manera col legiada. Per a l avaluació, cada professor que imparteix docència a un alumne que segueix el programa ha d aportar la informació corresponent a les activitats que l alumne desenvolupa, independentment de si es fan en el grup flexible o en el grup ordinari. Com a conseqüència del procés d avaluació, en finalitzar el curs l equip docent ha de prendre les decisions corresponents sobre la promoció de l alumnat que hagi participat en el PIM. En aquest sentit, en el cas que l alumne no assoleixi els objectius i competències del programa, l equip docent pot acordar que l alumne repeteixi el primer o segon curs de l ESO. 8. Seguiment de l aplicació del programa La Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat ha de fer el seguiment, amb la col laboració de la Inspecció d Educació en exercici de les seves funcions, de l aplicació del PIM als instituts que implantin aquesta mesura. 5