54ª Fira de Sant Miquel. Lleida, 26 de setembre de 2008 Problemàtica actual en el control de paràsits dels fruiters. Perspectives de futur. Herbicides en fruiters. Situació actual i perspectivas de futur A. Taberner. Servei de Sanitat Vegetal. Unitat de Malherbologia. LleidaRovira Roure 191. 25198 Lleida ataberner@gencat.cat
Introducció. Repàs de les substancies actives que han quedat autoritzades i la seva situació en el Registre Únic en el cas dels fruiters de fruita dolça, poma, pera i préssec. A més, aquest augment en les exigències pel registre d un herbicida i, en conseqüència, la disminució dels productes registrats, fan pensar en la necessitat d adoptar noves estratègies de lluita.
Herbicides disponibles en pera, poma i préssec 34 formulats però que corresponen a 19 substàncies actives diferents. En poma 14. En pera 13. En préssec 11.
Sustancia Formulado Perer Pomera Presseguer AMITROL, AMITROL 86% [SG] P/P AMITROL,GLIFOSAT, AMITROL 11,5% + GLIFOSAT 6% (SAL ISOPROPILAMINA) [SL] P/V AMITROL,MCPA ÀCID, AMITROL 38% ( ) + MCPA ÀCID 10% (SAL POTÁCA) [SC] P/V AMITROL,TI. AMONICO, AMITROL 24% + TIOCIANATO AMONICO 21% [SL] P/V CLETODIM, CLETODIM 12% [EC] P/V CLETODIM, CLETODIM 24% [EC] P/V CLOPIRALIDA, CLOPIRALIDA 42,5% (SAL AMINA) [SL] P/V DICLOBENIL, DICLOBENIL 6,75% [GR] P/P DIFLUFENICAN,GLIFOSA T, DIFLUFENICAN 4% + GLIFOSAT 16% (SAL ISOPROPILAMINA) [SC] P/V DIQUAT, DIQUAT 20% (BROMURO) [SL] P/V FLUAZIFOP-P-BUTIL, FLUAZIFOP-P-BUTIL 12,5% [EC] P/V FLUROXIPIR, FLUROXIPIR 20% (ESTER METILHEPTIL) [EC] P/V GLIFOSAT, GLIFOSAT 36% (SAL ISOPROPILAMINA) [SL] P/V GLIFOSAT, GLIFOSAT 68% (SAL AMÓNICA) [SG] P/P GLIFOSAT, GLIFOSAT 45% (SAL ISOPROPILAMINA) [SL] P/V GLIFOSAT, GLIFOSAT 36% (SAL AMÓNICA) [SL] P/V GLIFOSAT, GLIFOSAT 32% (SAL TRIMÉCA) [SL] P/V
Sustancia Formulado Perer Pomera Presseguer GLIFOSAT,MCPA ÀCID, GLIFOSAT 18% (SAL ISOPROPILAMINA) + MCPA ÀCID 18% (SAL ISOPROPILAMINA) [SL] P/V GLIFOSAT,OXIFUORFÉ, GLIFOSAT 20% (SAL ISOPROPILAMINA) + OXIFUORFÉ 3% [SC] P/V GLIFOSAT,TERBUTILAZI NA, GLIFOSAT 18% (SAL ISOPROPILAMINA) + TERBUTILAZINA 34,5% [SC] P/V GLUFONATO AMONICO, GLUFONATO AMONICO 15% [SL] P/V ISOXABEN, ISOXABEN 50% [SC] P/V NAPROPAMIDA, NAPROPAMIDA 45% [SC] P/V ORIZALINA, ORIZALINA 48% [SC] P/V OXADIAZÓ, OXADIAZÓ 25% [EC] P/V OXIFUORFÉ, OXIFUORFÉ 24% [EC] P/V OXIFUORFÉ, OXIFUORFÉ 48% [SC] P/V PENDIMETALINA, PENDIMETALINA 33% [EC] P/V QUIZALOFOP-P-ETIL, QUIZALOFOP-P-ETIL 5% [EC] P/V QUIZALOFOP-P-ETIL, QUIZALOFOP-P-ETIL 10% [EC] P/V TERBUTILAZINA, TERBUTILAZINA 50% [SC] P/V TERBUTILAZINA, TERBUTILAZINA 75% [WG] P/P TERBUTILAZINA, TERBUTILAZINA 80% [WG] P/P TERBUTILAZINA, TERBUTILAZINA 50% [SC] P/V TERBUTILAZINA, TERBUTILAZINA 80% [WG] P/P
Estat de les substàncies actives en el Registre Únic 19 substàncies actives registrades 9 estan incloses a l Annex I. De les altres 10, 4 estan excloses 6 es troben en estat de retirada voluntària. Es podran utilitzar fins el 31 de desembre de 2011. Per tant, els herbicides disponibles han minvat clarament en número. Amb tot, encara es disposen de suficients productes que asseguren poder controlar les males herbes que es troben en aquests conreus.
HERBICIDES INCLOSOS ANEX 1 EXCLOSOS Anex I DATA LÍMIT D ÚS RETIRADA VOLUNTÀRIA PENDENT REVIÓ AMITROL CLETODIM 31.12.2011 CLOPIRALIDA DICLOBENIL DIFLUFENICAN DIQUAT FLUAZIFOP-P-BUTIL FLUROXIPIR GLIFOSAT GLUFONATO AMONICO ISOXABEN 31.12.2011 MCPA ÀCID 31.12.2011 NAPROPAMIDA ORIZALINA 31.12.2011 OXADIAZÓ OXIFUORFÉ 31.12.2011 PENDIMETALINA QUIZALOFOP-P-ETIL TERBUTILAZINA 31.12.2011
Problemàtiques observades amb l ús dels herbicides. AVANTATGES Els herbicides, pel control de males herbes, continua essent el mètode Més eficaç, Més econòmic en diners i, sobre tot, en temps. INCONVENIENTS generació de residus en aigües superficials i subterrànies. creació de poblacions resistents. inversió de flora.
ALT C1 TERBUTILAZINA ALT K1 PENDIMETALINA ALT E OXIFUORFÉ ALT E OXADIAZÓ MITJÀ K1 ORIZALINA MITJÀ O MCPA ÀCID MITJÀ L ISOXABEN BAIX H GLUFONATO AMONICO MITJÀ G GLIFOSAT BAIX O FLUROXIPIR ALT D DIQUAT BAIX F1 DIFLUFENICAN BAIX O CLOPIRALIDA BAIX A CLETODIM MITJÀ F3 AMITROL IPA GRUP HRAC HERBICIDES
Problemàtiques observades amb l ús dels herbicides. Les resistències a herbicides en fruiters no han estat confirmades fins ara ni a Catalunya ni a Espanya. En canvi, en cítrics, en cirerer i, en un cultiu força pròxim als fruiters, en olivera, si que n hi ha. Les males herbes que presenten problemes de resistència en aquests cultius són sobre tot margall i coniza. L herbicida a que són resistents és el glifosat, cosa que no és d estranyar donat que es tracta de la substancia activa més utilitzada amb diferència.
Estratègies a emprar en un futur. El concepte bàsic a tenir en compte és el de diversificar. Canviar en tot el que sigui possible els hàbits de tractament. Sobre tot, cal combinar diferents tipus de mètodes de control.
Estratègies a emprar en un futur. Així, en la mesura en que sigui possible cal combinar el control mecànic amb l ús dels herbicides. Cal tenir en compte que el control mecànic millora constantment, amb la disponibilitat de maquinària cada vegada més adient pel control de males herbes, sobre tot en cultius arboris en que la selectivitat pot ser més fàcil d aconseguir.
Hortibot
Estratègies a emprar en un futur. Per altra part, al control mecànic també li fa falta el complement del control químic, sobre tot per a controlar les especies perennes i les que es troben en llocs inaccessibles a la maquinària, com ara al costat de les soques dels arbres.
Estratègies a emprar en un futur. Pel que fa a l ús dels herbicides, cal combinar substancies actives amb diferent mecanisme d acció. No repetir constantment la mateixa substància activa, encara que això comporti desavantatges pel que fa a la eficàcia o al preu. Sobre tot, cal evitar la repetició del tractament el mateix any.
Estratègies a emprar en un futur. Hem de veure els productes herbicides integrats en programes de control que contemplin tant mètodes químics com no químics, Així, al temps que prevenim l aparició de problemes secundaris, s allarga la vida comercial d aquests productes i, per tant, la possibilitat de disposar d una eina de control que és molt necessària.