Bona pràctica 2: Actuacions de seguretat viària. Casos pràctics

II Jornada tècnica. Seguretat viària local 23 de novembre de 2006 Bona pràctica 2: Actuacions de seguretat viària. Casos pràctics Susi López Via pública i Mobilitat Ajuntament de Terrassa

DADES DE MOBILITAT DE TERRASSA Superfície total Superfície urbana Tamany de la zona urbana Població Població activa resident Llocs de treball localitzats Autocontenció laboral Nombre de vehicles Índex de motorització Viatges al día Ocupació per vehicle 70 Km2 22 Km2 L= 7 km A= 5 km 200.000 habitants 78.005 67.541 65% 116.600 580 veh/ 1000hab. 2,4 viatges/hab. 1,18 persones/veh.

ENQUESTA DE MOBILITAT distribució modal VIATGES TOTALS 476.000 viatges/dia MOTIU a peu 39,8 % Treball 20,8 % vehicle privat 48,0 % Estudi 10,3 % transport públic 12,2 % MNO 22,3 % Tornada a casa 46,5 % INTERNS a peu 368.000 viatges/dia (77%) 39,3 % Treball 16,7 % vehicle privat 48,4 % Estudi 11,9 % transport públic 12,3 % MNO 24,8 % Tornada a casa 46,6 % EXTERNS 108.000 viatges/dia a peu vehicle privat transport públic 1,9 % 77,2 % 20,9 % Treball Estudi MNO Tornada a casa 34,8 % 4,9 % 14,0 % 46,3 %

Distribució del fluxe segons gènere 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% Homes Dones 20% 10% 0% Fluxe intern Fluxe de sortida Motiu del viatge segons gènere 60% 55% 50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% Laboral Estudis Mobilitat no obligada Homes Dones

Fluxe intern. Distribució modal segons gènere 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% no motorizados motorizados privados motorizados públicos Homes Dones Fluxe de sortida. Distribució modal segons gènere 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% no motorizados motorizados privados motorizados públicos Homes Dones

Pacte de la Mobilitat - 2000 Definició dels principis bàsics que regiran la mobilitat de la ciutat durant els propers anys. Pla de Mobilitat (PDM) - 2002 Definició del model de mobilitat que faci possible els objectius acordats al Pacte de Mobilitat. Pla d Ordenació Urbanística (POUM) - 2001/03 Definició del model de ciutat.

DIAGNOSI La xarxa viària de la ciutat està constituïda per dues anelles complementàries, la interna d avingudes i l externa de rondes. Malgrat tot es produeix una sobrecàrrega als eixos Nord-Sud que travessen l'interior de la ciutat degut a: La concentració d'activitats i residència a la zona Nord de la ciutat. La localització al Sud de la xarxa viària de gran capacitat. La ronda ponent, encara incomplerta. L anella de rondes que abans era externa i ara està canviant de funció, formant part de la trama urbana de carrers.

Un model de mobilitat per a Terrassa Cal fomentar com a model de mobilitat sostenible un sistema molecular, que reforci tant la centralitat de la ciutat com les micro-centralitats de barris. Les connexions s asseguren per mitjà d'una xarxa que fomenti els desplaçaments segurs de vianants i bicicletes.

ESTRUCTURA TERRITORIAL El PDM proposa un sistema viari basat en anelles concèntriques, des d'on es pugui accedir a tots els barris sense passar per l'interior. La comunicació entre les diferents anelles es realitza per mitjà de diferents radis d'entrada.

MODEL DE CIRCULACIÓ El model de circulació es basa en un sistema de distribució dels fluxos format per anelles i radis d'entrada. La resta de la xarxa interior dels barris funcionarà en zona 30 (velocitat màxima de 30 Km/h).

VIANANTS El PDM defineix una xarxa de 150 km de carrers que formen els itineraris principals de vianants. Recorreguts continus, accessibles i segurs, que connecten els diferents barris entre ells, i dins de cadascun dels barris es millora l accessibilitat als seus punts d atracció.

BICICLETES Es proposa crear una xarxa de 145 km. de bicicletes, que connectin els diferents barris, els seus equipaments i micro-centralitats, així com els camins històrics.

La moderació de la circulació urbana 1. Jerarquia viària i sentits de circulació 2. Tipologia dels carrers 3. Les seccions dels carrers 4. Estratègies de moderació de la velocitat 5. Potenciació de l ús de la bicicleta 6. Prioritats al transport públic 7. Actuacions a l entorn de les escoles 8. Educació a les escoles

1. Jerarquia viària i sentits de circulació Les cèl lules Xarxa principal Xarxa secundària Xarxa de servei

2. Tipologia dels carrers La zona de vianants Les zones de prioritat invertida Les zones de velocitat 30 km/h

2. Tipologia dels carrers La zona de vianants Les zones de prioritat invertida Les zones de velocitat 30 km/h Estrasbourg

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat Xarxa secundària Xarxa principal 30 Km/h ( 80% viari ) 50 Km/h ( 20% viari ) Graz - Canvi legislatiu - Senyalització al viàri principal Frankfurt i Stockholm - Senyalització al viàri secundari

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat Espai de frenada de 30/50/70 km/h www.mobility-cultura.net

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat La reducció de la velocitat disminueix el risc dels accidents de trànsit Font: Tempo 30/50 in Graz, 2002

3. Les seccions dels carrers?

3. Les seccions dels carrers

4. Estratègies de moderació de la velocitat Estretament de calçada

4. Estratègies de moderació de la velocitat Rotondes

4. Estratègies de moderació de la velocitat Mini rotondes Sant Quirze del Vallès

4. Estratègies de moderació de la velocitat Refugis per a vianants

4. Estratègies de moderació de la velocitat Desplaçament de l eix de trajectòria

4. Estratègies de moderació de la velocitat Desplaçament de l eix de trajectòria Estrasburg Graz

4. Estratègies de moderació de la velocitat Desplaçament de l eix de trajectòria Frankfurt

4. Estratègies de moderació de la velocitat Orelles

4. Estratègies de moderació de la velocitat Canvi de paviment Lisboa

4. Estratègies de moderació de la velocitat Elements físics: Coixí berlinès

4. Estratègies de moderació de la velocitat Elements físics: Banda reductora

4. Estratègies de moderació de la velocitat Elements físics: Pas de vianants de resalt

4. Estratègies de moderació de la velocitat Elements físics: Pas de vianants de resalt Estrasbourg

4. Estratègies de moderació de la velocitat Elements físics: Plataforma

4. Estratègies de moderació de la velocitat Canvi de trajectòria a l arribar a la intersecció Londres

4. Estratègies de moderació de la velocitat Sentits de circulació oposats Frankfurt

4. Estratègies de moderació de la velocitat

5. Potenciació de l ús de la bici Reordenació d espais de la calçada Barcelona Graz

5. Potenciació de l ús de la bici Tipologia de carril

5. Potenciació de l ús de la bici Reordenació d espais de la calçada

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz Stockholm - Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm -Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat

www.pimms-eu.org VISITES: Franckfurt - Graz -Stockholm-Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat BICICLETES 12.5 % Aparcament tancat a l estació

6. Prioritats al transport públic Situació de les parades Londres Estocolm

6. Prioritats al transport públic Peatges urbans Londres Estockholm

7. Actuacions a l entorn de les escoles

8. Educació a les escoles CICLE INICIAL Fomentar actituds de consciència ciutadana. Desenvolupar hàbits visuals, auditius, psicomotors i de prudència. CICLE MITJÀ Conèixer les normes de conducta com a vianants i viatgers. Conèixer el significat i el respecte pels senyals de trànsit. CICLE SUPERIOR Normes de circulació i hàbits de comportament en circular per les vies com a vianants, viatgers i amb bicicleta. Xerrades als instituts amb la Fundació Guttmann per conscienciar els joves sobre els riscos dels accidents de trànsit. Stop al cop

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat MINI CIRCUIT

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat PLANS PER ESCOLES Confecció de plànols amb itineraris segurs Comissió permenent per analitzar punts de perill Taules rodones amb els agents implicats en la seguretat escolar Incentivar l ús de la bicicleta a les escoles i del transport públic amb un curs de 5 dies, als alumnes de 10 anys. Objectiu: passar del 8% en l ús de la bici al 15% a l any 2015

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat PLANS PER ESCOLES Contingut del curs: Aprenen a llegir la informació del transport públic (horaris, mapes,...) Conductes adequades dins els autobusos, a les parades i amb el conductor. Normes de funcionament. Milloren les seves habilitats de conducció de la bici i els motiven a utilitzar-la per anar a l escola, encara que sigui combinant-la amb el transport públic.

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz -Stockholm-Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat PLANS PER ESCOLES Anàlisis d itineraris escolars. Reunions anuals de pares, professors i policies. Classes de circulació en bicicleta als escolars dins el trànsit normal de la ciutat: Normes de circulació, drets dels ciclistes, Descomptes als estudiants que utilitzen el transport públic.

www.pimms-eu.org VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració - Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat EDUCACIÓ A LES ESCOLES Educació a les escoles per reforçar l autoestima i per ajudar a pendre decisions individuals.

Nivells acústics obtinguts per nous dissenys pacificadors Laeq IMD 1998 2004 diferènciau 1998 2004 Carretera de Matadepera La Rasa Carrer del Nord Volta Portal Sant Roc 71 66.4-4.6 8.300 5.000 +40% 69.9 68.6-1.3 12.000 7.800-35% 70.7 65.2-5.5 5.500 4.500-18% 70.5 67.8-2.7 5.500 4.800-13% 66.3 65.7-0.6 8.200 6.300-23%

Nivells acústics obtinguts per reducció de IMD Laeq IMD 1998 2004 diferènciau 1998 2004 Faraday Sant Antoni Abat Marcet Topete Arquímedes Galileo Portal Nou Teatre 70.7 61.7-9 9.000 5.000-44 % 75.2 71.6-3.6 6.500 5.000-23% 70.7 65.2-5.5 30.000 25.000-17% 74.8 72.5-2.3 12.000 8.000* - 33% 72.8 70.4-2.4 8.300 6.400-23% 70 69.2-0.8 11.300 9.400-17% 69.9 67.3-2.6 7.000 4.000-43% 66.5 65-1.5 5.000 2.000-60% 2004 2005 diferència 2004 2005 Gasòmetre 68.6 66.7-1.9 3.500 2.000-42% * IMD provisionals degut a desviaments alternatius per obres

Nivells acústics obtinguts per sonoreductor Laeq IMD 1998 2004 diferènciau 1998 2004 Rambla d Egara Carretera de Rubí Carretera de Montcada (de 3 a 2 carrils) 74.9 72.4-2.5 26.400 27.700 +7% 72.1 71.2-0.9 10.000 12.500 +25% 75.9 73.8-2.1 20.000 15.700-21% 2004 2005 diferènciau 2004 2005 Avinguda de Barcelona (de 4 a 3 carrils) 72.8 68.5-4.3 22.000 14.000-36%

Nivellsacústicsobtingutssense ferres Laeq IMD 1998 2004 diferènciau 1998 2004 Avinguda Bèjar Rambleta Pare Alegre Glòries Catalanes Sta Eulàlia Ramon y Cajal Puig Novell 68.1 72.3 +4.2 15.000 21.000 + 40% 70.7 72.8 +2.1 30.000 35.000 + 17% 70.7 73.5 +2.8 20.000 25.000 + 25% 73.3 74.4 +1.1 22.500 29.000 + 29% 70.1 72.3 +2.2 12.000 13.900 + 16% 66.5 67.9 +1.4 2.250 5.600 +148%

Sector Can Roca II

Can Colomer

MOLTES GRÀCIES Susi López Via pública i Mobilitat www.terrassa.org susi.lopez@terrassa.org