Tema 8 del vostre llibre de text
|
|
|
- Rosa María Castro Muñoz
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Tema 8 del vostre llibre de text
2 ÍNDX 7.1. Càrrega elèctrica 7.2. orça elèctrica. Llei de Coulomb Intensitat del camp elèctric i línies de camp 7.4. Potencial elèctric i superfícies equipotencials (arem una pràctica de simulació) 7.5. nergia potencial elèctrica 7.6. Relació entre força i gradient de potencial i entre camp i gradient de potencial per a un camp elèctric uniforme 7.7. Descripció del funcionament del tub de raigs catòdics de televisió 7.8. Aplicacions de la desviació de partícules carregades movent-se en el si camps elèctrics uniformes.
3 7.1. Càrrega C elèctrica D1 Com ja sabeu la matèria està formada per àtoms, i els àtoms estan formats per: neutrons (no tenen càrrega) protons (tenen càrrega positiva; 1, C) electrons (tenen càrrega negativa; -1, C) La unitat de càrrega elèctrica és el C (Coulomb) I dins de l àtom que hi ha? Àtom de ferro (e) lectró (partícula amb càrrega elèctrica negativa) Neutró (partícula sense càrrega) Protó (partícula amb càrrega elèctrica positiva)
4 D2 n condicions normals, els cossos són neutres perquè tenen el mateix nombre de PROTONS i d LCTRONS. No obstant això, i com ja sabeu, és fàcil arrencar o afegir-ne alguns electrons als àtoms que constitueixen l objecte, i com a conseqüència el cos queda carregat. Aquest procés pel qual un cos adquireix càrrega elèctrica, s anomena electrització.
5 D3 Hi ha diferents maneres de carregar un objecte, nosaltres estudiarem dos: a) Per fregament b) Per contacte
6 D4 a) Per fregament n general és fàcil arrencar els electrons dels àtoms que formen la matèria. Quan dos cossos es freguen es passen electrons (MAI PROTONS) d un a l altre: el cos que dóna els electrons queda carregat positivament (perd càrregues negatives) i el que els rep queda carregat negativament (guanya càrregues negatives). Imaginem que freguem un bolígraf amb un jersey. Anem a veure el que passa microscòpicament?
7 (càrregues positives, protons) - (càrregues negatives, electrons) D5 SITUACIÓ INICIAL RGUM L JRSI I L BOLÍGRA Jersei neutre (5 I 5 -) bolígraf neutre (6 I 6 -) Al fregar alguns electrons del bolígraf passen al jersei (5 i 7 -) Jersei carregat negativament SITUACIÓ INAL (6 i 4 -) Bolígraf carregat positivament Cos carregat - Cos carregat ls dos cossos s atrauen
8 D6 Quan es dos cossos quedan carregats es poden atraure o repel lir. Cos carregat - Cos carregat S atrauen Cos carregat - Cos carregat - s repel len Cos carregat Cos carregat - S atrauen Cos carregat Cos carregat s repel len
9 D7 b) Per contacte Quan un cos carregat toca a un cos neutre. l cos carregat traspassa part de la seva càrrega negativa al cos neutre, I aquest queda carregat. SITUACIÓ INICIAL l bolígraf toca el regle SITUACIÓ INAL Boligraf carregat negativament (5 i 7 -) Regle neutre (5 i 5 -) l bolígraf li cedeix electrons al regle Boligraf neutre (5 i 5 -) Regle carregat negativament (5 i 7 -)
10 D8 N TOT PROCÉS LÈCTRIC, LA CÀRRGA LÈCTRICA S CONSRVA Com acabem de veure l electró és la partícula responsable de les propietats elèctriques de la matèria, té una massa molt petita concentrada pràcticament en un punt, per la qual cosa diem que és una càrrega puntual. Les càrregues puntuals no han de ser necessàriament electrons, ja que poden ser cossos carregats molt més grans, però considerarem que són puntuals, ja que tota la seva càrrega elèctrica estarà concentrada en un punt. STUDIM CÀRRGUS PUNTUALS, TOTA LA CÀRRGA STÀ CONCNTRADA N UN PUNT.
11 D9 LA CÀRRGA LÈCTRICA STÀ QUANTITZADA Un cos carregat no pot tenir qualsevol valor de càrrega, sinó que sempre serà un nombre enter n = 0, ± 1, ± 2, de 1, C (aquet valor es representa per la lletra e, càrrega fonamental). Ja que els cossos sempre tenen nombres enters de protons i electrons. Suposem un àtom de beril li té 4 protons i 4 electrons. Perd 2 electrons 4 protons i 2 electrons L ió beril li té una càrrega corresponent a 2 1, C = 2e
12 D10 1 C és una unitat molt gran ja que equivalen a la càrrega que tindrien 6, electrons. 1 Coulomb 1 electró 1, C = 6, electrons Per aquest motiu s utilitzen molt els submúltiples dels coulombs (C): 1 mc = 10-3 C 1 nc = 10-9 C 1 µc = 10-6 C 1 pc = C
13 7.2. orça a elèctrica D11 A diferència de la força gravitatòria (que sempre és atractiva); la força elèctrica pot ser: - Atractiva repulsiva elèctrica = K Q 1 Q 2 K = elèctrica = r u 4πε ο 4π ε ο Q 1 Q 2 r 2 K (constant elèctrica en l aire o en el buit) = N m 2 ε o (permitivitat del medi en l aire o en el buit) = 8, u C 2 C 2 N m 2
14 D12 Per tant les forces elèctriques depenen del medi on es troben les càrregues puntuals. Normalment les càrregues puntuals es troben en l aire o en el buit i podem fer servir directament. elèctrica = K Q 1 Q 2 r 2 u K = N m 2 C 2 On les forces elèctriques són més grans es quan les càrregues estan en l aire o en el buit. La permitivitat de l aigua ésε= 81 ε o (81 vegades més gran que en l aire o en el buit), per tant la constant elèctrica és 81 vegada inferior que en el buit o en l aire. Així doncs, la força elèctrica queda minvada unes 81 vegades respecte de l aire o el buit K = 1 4πε = 1 4π 81ε ο elèctrica = 1 4π 81ε ο Q 1 Q 2 r 2 u
15 elèctrica = K Q 1 Q 2 r 2 u D13 - La força elèctrica té la direcció de la recta unió de les dues càrregues Si les dues càrregues tenen el mateix, la força elèctrica i el vector unitari tenen el mateix sentit 12 1 u u Si les dues càrregues són de signe contrari, la força elèctrica i el vector unitari tenen sentit oposat. 1 2 u12 12
16 D14 - Si treballem en mòdul la fórmula utilitzada sempre és elèctrica = K Q 1 r 2 Q = ( 7,9,0)N 12 l mòdul 7,9 N, direcció x i sentit exquerra Problema 1. n l àtom d hidrogen, l electró està separat del protó per una distància mitja de 5, m. Calcula la força gravitatòria existent entre un protó i un electró i la força elèctrica. Protó lectró = 6, N m 2 1, kg 9, kg gravitatòria kg 2 (5, m) 2 = 3, N
17 D15 Problema 1. n l àtom d hidrogen, l electró està separat del protó per una distància mitja de 5, m. Calcula la força gravitatòria existent entre un protó i un electró i la força elèctrica. Protó lectró = 6, N m 2 1, kg 9, kg gravitatòria kg 2 (5, m) 2 = 3, N elèctrica = N m 2 1, C 1, C C 2 (5, m) 2 = 8, N Com és lògic la força gravitatòria és pràcticament inexistent, ja que les masses són molt petites, en canvi la força elèctrica (encara que les càrregues siguin més petites) sí que és important.
18 D16 Problema 2. Tres càrregues puntuals Q 1 = 5 µc, Q 2 = -3 µc i Q 3 = 2 µc. Troba la força que rep la càrrega Q 2. Q1 Q2 Q r = 0,1 m r = 0,1 m Com totes les forces tenen la mateixa direcció, treballaré en mòduls elèctrica = K Q 1 r 2 Q 2 = N m C C 12 = 13,5 N C 2 (0,1 m) 2 12 = (-13,5, 0) N = N m C C C 2 (0,1 m) 2 = 9 N = (5,4, 0) N Total,2 = (-13,5, 0) (5,4, 0) N = (- 8,1, 0) N La força val 8,1 N, la direcció x i sentit esquerra
19 D17 Problema 3. Calculeu la força resultant que actua sobre la càrrega Q1 deguda al sistema de càrregues representat a la figura, suposant que el medi és el buit. Q3 = - 3 mc Q2 = 8 mc (3,4) Total, 1 = = N m C C C 2 (3 m) 2 = 120 N Q1 = -40 µc 31 = (0, - 120) N = K Q 1 Q 2 r 2 u 12
20 D18 Problema 3. Calculeu la força resultant que actua sobre la càrrega Q1 deguda al sistema de càrregues representat a la figura, suposant que el medi és el buit. Q3 = - 3 mc Q2 = 8 mc (3,4) 21 = K Q 1 Q 2 r 2 u Busquem el vector r 21 u 21 Q1 = -40 µc 12 r 21 = (0,0) (3, 4) = (-3, -4) 2. Busquem el mòdul del vector 31 r 21 = ( 2 2 3) ( 4) 25 = 5 = u 21 = r 21 r 21 = (- 3, - 4) 5 3. Busquem el vector unitari, és el vector unitari al vector = (- 3/5, - 4/5) = (-0,6, - 0,8) r 21 u 21
21 D19 Q3 = - 3 mc Q2 = 8 mc (3,4) 21 = K Q 1 Q 2 r 2 u Busquem el vector 21 u 21 Q1 = -40 µc 12 = N m C ( C) 21 C 2 (5 m) 2 (-0,6, -0,8) 31 Total,1 21 = - 115,2 (-0,6, -0,8) = ( 69,12, 92,16) N 4. Busquem el vector Total, 1 = = (0, - 120) ( 69,12, 92,16) N = (69,12, - 27,84) N
22 7.3. Intensitat del camp elèctric i línies l de camp D20 Ja hem explicat que un camp físic és una regió de l espai on hi ha present una magnitud física. Camp vectorial Magnitud vectorial Camp elèctric orça elèctrica Un camp elèctric és una regió de l espai on hi ha presents forces elèctriques.
23 D21 Q e A 1 C La càrrega Q crea un camp elèctric. Com ho sé? Només ho puc saber col locant una càrrega prova q = 1 C, i veure si rep o no la força elèctrica que fa Q sobre 1C. Q B 1 C e n cada punt del camp elèctric, la força elèctrica (magnitud física que es mesura) és diferent.
24 D22 l valor del camp elèctric, rep el nom d INTNSITAT DL CAMP LÈCTRIC Matemàticament: = q La intensitat del camp elèctric és la relació entre la força elèctrica i la càrrega que rep aquesta força. Unitats N/C Q A 1 C IMPORTANT: Diferenciar entre qui crea el camp elèctric (càrrega Q) i qui sent aquest camp elèctric (càrrega q)
25 D23 = q Com dibuixem el vector intensitat del camp elèctric? Dibuixant el vector força elèctrica si imaginem que en aquell punt col loquem una càrrega 1 C. Q A 1 C - - Q A 1 C
26 D24 = q = K Q q r 2 q u = - Com passava amb la força elèctrica, si la càrrega és positiva té la mateixa direcció i sentit que el vector unitari. K Q r 2 u Aquesta expressió ens indica que la intensitat del camp elèctric disminueix amb el quadrat de la distància. Q A u - Com passava amb la força elèctrica, si la càrrega és negativa té la mateixa direcció i sentit que el vector unitari. r Q A u
27 = q = K Q r 2 u D25 l camp elèctric és un vector. Com es representa? He d imaginar que en el punt on vull saber quan val el camp elèctric col loco una càrrega de prova d 1 C i representem la força que rep aquesta càrrega de prova. H A B H 2 A B G - C G - - Q -2Q C D D
28 D26 Problema 4. Una càrrega puntual de 20 µc es troba a l esquerra d un punt A, a una distància de 50 cm. a) Dibuixeu el camp al punt A i calculeu-lo. Q r = 0,5 m A u = K Q r 2 u Podem treballar en mòdul = N m C 2 C 2 (0,5 m) 2 = 7, N/C Direcció x i dirigit cap a la dreta. = K Q r 2 b) Quina força rep una càrrega de -5 µc situada a A? Representeu-la en el mateix dibuix. Q e q = q = q r = 0,5 m = C (7, N/C, 0) = (- 3,6, 0) N
29 A = q = q - q - q D27 Q Q Q - Si la càrrega que col loquem en el punt és positiva, la força elèctrica i el vector intensitat del camp elèctric tenen la mateixa direcció i sentit. - Si la càrrega que col loquem el en el punt és negativa, la força elèctrica i el vector intensitat del camp elèctric tenen la mateixa direcció però sentit oposat. A q - - q Q - Q - Q
30 Camp elèctric creat per una distribució de càrregues c puntuals. D28 Per determinar la intensitat del camp elèctric d una distribució de càrregues puntuals s aplica el principi de superposició. Principi de superposició: la intensitat de camp elèctric originada per una distribució de càrregues en un punt de l espai és la suma vectorial de les intensitats de camp que creen cadascuna de les càrregues puntuals separadament. - Q Punt P 3 Q 2 4 Q 3 - Q 4 T =
31 D29 Q1 Situem quatre càrregues positives i iguals, Q, als 3 vèrtexs d un quadrat de 10 cm de costat. Determineu el camp elèctric al centre del quadrat? Q2 Q4 Q3 T = 0 N/C
32 D30 Problema 5. Calculeu el camp elèctric en el centre del triangle equilàter de costat 3 m. Q = -1 nc Q = -1 nc Q = -1 nc Problema 6. Si tenim una distribució de càrregues com la representada a la figura, calculeu el camp en P. Si en aquest punt situem una càrrega de valor 7 mc, calculeu la força que rep. Q = - 60 µc (0,6) Q = - 40 µc (-8,0) Q = 20 µc (8,0) P (0, -6)
33 D31 Resum del que ja s ha estudiat e = K Q q = u r 2 K Q r 2 u = q (2,4) = 2 (1,2) Tenen la mateixa direcció i el mateix sentit Q (- 2,- 4) = - 2 (1,2) Tenen la mateixa direcció i sentit oposat Q e
34 Línies de camp D32 Les línies de camp es fan servir per dibuixar el vector intensitat del camp elèctric. - La direcció es determina traçant la recta tangent a la línea de camp que passa per aquest punt. - l mòdul es representa per la densitat de línies que hi ha en el punt. B B A A
35 Línies de camp d una d càrrega c positiva D33
36 Línies de camp de dues càrregues c positives D34
37 Línies de camp de dues càrregues c negatives D35
38 Línies de camp d una d càrrega c positiva i una negativa D36
39 Com podem aconseguir un camp uniforme? D37 Un camp constant en mòdul, direcció i constant l podem aconseguir a l interior d un condensador. Què és? Son dues plaques metàl liques un càrregada positivament i l altre negativament, que es trobem separades per una distància molt petita Total = placapositiva placanegativa
40 7.8. Aplicacions de la desviació de partícules carregades movent-se en el si de camps elèctrics uniformes D38 Imaginem que tenim un camp elèctric uniforme dirigit cap a la dreta. = (0,5, 0) N/C ; = 0,5 N/C q Ara en aquest camp introduïm un pèndol carregat positivament. Camp on es mourà? Cap on va la força elèctrica? = q l pèndol es mourà cap a la dreta, degut a la força elèctrica que actua sobre ell, i romandrà en equilibri. α T Pes e
41 D39 Imaginem que tenim un camp elèctric uniforme dirigit cap a la dreta. = (0,5, 0) N/C ; = 0,5 N/C -q Ara en aquest camp introduïm un pèndol carregat negativament. Camp on es mourà? Cap on va la força elèctrica? = q l pèndol es mourà cap a l esquerra, degut a la força elèctrica que actua sobre ell, i romandrà en equilibri. e T Pes α
42 D40 Imaginem que tenim un camp elèctric uniforme dirigit cap a l esquerra. = (- 0,5, 0) N/C ; = 0,5 N/C Ara en aquest camp introduïm un pèndol carregat negativament. Camp on es mourà? Cap on va la força elèctrica? = q l pèndol es mourà cap a l esquerra, degut a la força elèctrica que actua sobre ell, i romandrà en equilibri. e T Pes α
43 D41 Imaginem que tenim un camp elèctric uniforme dirigit cap a l esquerra. = (- 0,5, 0) N/C ; = 0,5 N/C Ara en aquest camp introduïm un pèndol carregat positivament. Camp on es mourà? Cap on va la força elèctrica? = q l pèndol es mourà cap a la dreta, degut a la força elèctrica que actua sobre ell, i romandrà en equilibri. α T Pes e
44 = q D43 Un pèndol càrregat positivament s introdueix en un camp elèctric i es desvia cap a l esquerra. n quin sentit va el camp elèctric? e α Quina és la càrrega del pèndol? α - e
45 D43 Partícules que es mouen en el si d un d camp elèctric Imaginem un camp elèctric constant, i col loquem en el seu interior una càrrega (negligim els efectes gravitatoris). e La càrrega es mourà cap a la dreta. = m e = m a a Amb aquesta fórmula es veu que quan col loqem partícules dins d un camp elèctric es mouren amb acceleració diferent depenent de la seva relació q/m. q = m a q a = m Thomson va descobrir la relació q/m de l electró introduint-los en un camp elèctric.
46 D44 Problema 7. Un electró es projecta en un camp elèctric uniforme 1000 N/C amb una velocitat inicial de m/s en la direcció i sentit del camp. Quina distància recorrerà l electró abans de què momentàniament quedi en repós?. e e v L electró s està movent cap a la dreta, però com la força elèctrica actua cap a l esquerra el frenarà. = m - e = m a a - q = m a e - 1, C 1000 N/C = 9, kg a MRUA a = - 1, m/s x = x 0 v 0 ½ a t 2 v = v 0 a t v 2 v 0 2 = 2 a x 0 ( m/s) 2 = 2 (-1, m/s) x; x = 0,0114 m = 1,14 cm
CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Exercicis de magnetisme PAU
1) Una espira circular de 4,0 cm de radi es troba en repòs en un camp magnètic constant de 0,50 T que forma un angle de 60 respecte de la normal a l espira. Calculeu el flux magnètic que travessa l espira.
FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,
Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el
Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
CAMP ELÈCTRIC. valdria aquest treball si la càrrega de prova fos q' = 0,2 µc? Compareu
CAMP ELÈCTRIC 1.-Una partícula de massa m = 3 10 2 kg té una càrrega elèctrica negativa q = 8 µc. La partícula es troba en repòs a prop de la superfície de la Terra i està sotmesa a l'acció d'un camp elèctric
INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA
INTRODUCCIÓ El llibre que utilitza el mestre per explicar el Tema 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA Si pitges als enllaços podràs llegir el llibre que utilitza el professor per donar el Tema 4: Una altra propietat
ÍNDEX Flux magnètic 8.9. Força electromotriu induïda Moviment d un conductor dins d un camp magnètic
ÍNDEX 8.1. Introducció 8.2. Força de Lorentz (Recordem el concepte de producte vectorial). 8.3. Força electromagnètica sobre una càrrega puntual 8.4. 8.5. Camp magnètic creat per distribucions de corrents
Districte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Física Sèrie 2 L examen consta d una part comuna (problemes P1 i P2), que heu de fer obligatòriament, i d una part optativa, de la qual heu d escollir UNA
Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.
Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2. Física sèrie 4
Introducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.
10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors
Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Física Sèrie 2 L examen consta d una part comuna (problemes P1 i P2), que heu de fer obligatòriament, i d una part optativa, de la qual heu d escollir UNA
Problemes de dinàmica:
Problemes de dinàmica: 1- Sobre una massa M = 5 kg, que es troba en repòs a la base del pla inclinat de la figura, s'aplica una força horitzontal F de mòdul 50 N. En arribar a l'extrem superior E, situat
Electrostàtica. 10 cm. 10 cm x. 10 cm. 6 cm 6 cm 4 cm. x q 1
Electrostàtica 1. a) Quina força fa una càrrega de 5 nc que està en el punt (3 m, 6 m) sobre una segona càrrega de 6 nc situada en el punt (6 m, 2 m)? b) Quina força fa la càrrega de 6 nc sobre la de 5
Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.
Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2. Física sèrie 3
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos de l Univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o valor;
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Districte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2011 Física Sèrie 1 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Opció: Enginyeria i arquitectura Qualificació Etiqueta identificadora
ε = N BS w sin (w t)
Problema 1. pàg, 253. Problema 20. La bobina d un alternador consta de 25 espires de 60 cm 2 i gira amb una freqüència de 50 Hz en un camp magnètic uniforme de 0,4 T. Calcula: a) la fem induïda en funció
2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º
2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica
La matèria: les propietats elèctriques i l àtom
4 La matèria: les propietats elèctriques i l àtom PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa La matèria: les propietats elèctriques i l àtom Àtoms Fenòmens elèctrics de la matèria
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març del 2014
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març del 2014 Codi Model A Qüestions: 50% de l examen A cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació:
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica
Proves d accés a la Universitat per a més grans de Qüestió 1 Assenyala les respostes correctes encerclant la lletra de cadascuna
Pàgina 1 de 5 Sèrie 3 Qüestió 1 Assenyala les respostes correctes encerclant la lletra de cadascuna Una dona fa una força horitzontal constant sobre una caixa que llisca sobre el terra d una habitació
j Introducció al càlcul vectorial
FÍSICA 00 9 j Introducció al càlcul vectorial j Activitats finals h Qüestions 1. La suma dels vectors unitaris i, j és un altre vector unitari? Justifiqueu la resposta fent un gràfic. Els vectors unitaris
INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA
INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels
VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Variació periòdica de les propietats dels elements
Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 4 d Octubre del 2012
Examen parcial de Física - COENT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013
Examen parcial de Física - COENT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25
PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.
PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:
1 - El món de les partícules
1 - El món de les partícules Un dels misteris més grans és saber de què està fet el nostre món i què és el que el manté unit. La investigació va començar fa molts segles i encara continua, però sembla
IES ARGENTONA Física 1r Batxillerat
Imatges Reflexió: fenomen ondulatori que consisteix en que una ona, en arribar a la superfície de separació entre dos medis, canvia la direcció de propagació i continua propagantse en el mateix medi. Lleis
T E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R
Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I C U R S A N T E R I O R DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes
CAMP MAGNÈTIC IMANTS. Física 2n Batxillerat. Cossos capaços d atraure fortament els objectes de ferro. La Terra és un gran imant.
IMANTS Cossos capaços d atraure fortament els objectes de ferro La Terra és un gran imant Dipol magnètic Material no imantat Material imantat N S Trencament d un imant: és impossible aïllar els pols d
Tema 1: TRIGONOMETRIA
Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α
Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA:
D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA: Física relativista (teoria general sobre el comportament de la matèria i que és aplicable a velocitats molt grans, properes de la llum) Física
Física Sèrie 1 INSTRUCCIONS
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2014 Física Sèrie 1 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ
Física i Química 4t ESO B i C. Curs
Física i Química 4t ESO B i C. Curs 2017-18 David Pedret Dossier recuperació 1r trimestre Nom i cognoms : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: 2017-2018 DATA: Física i Química 4 ESO DOSSIER RECUPERACIÓ
TEMA 4 : Matrius i Determinants
TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És
Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA
Tema : GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Vector El vector AB és el segment orientat amb origen al punt A i extrem al punt B b a A B Les projeccions del vector sobre els eixos són les components del vector: a
ÍNDEX Les magnituds i les unitats Moviment i repòs Posició i trajectòria Desplaçament i espai recorregut
Tema 1. EL MOVIMENT ÍNDEX 1.1. Les magnituds i les unitats 1.2. Moviment i repòs 1.3. Posició i trajectòria 1.4. Desplaçament i espai recorregut 1.5. Velocitat i acceleració 1.6. Moviment rectilini uniforme
T E C N O L O G I A I CURS ANTERIOR
Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I CURS ANTERIOR DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes amb la
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiquesf totes aquelles propietats dels cossos de l Univers l que es poden mesurar, és s a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o
Física Sèrie 2. Instruccions
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Física Sèrie 2 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ
La porció limitada per una línia poligonal tancada és un
PLA Si n és el nombre de costats del polígon: El nombre de diagonals és La suma dels seus angles és 180º ( n 2 ). La porció limitada per una línia poligonal tancada és un Entre les seves propietats destaquem
ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Ordinador 3... un cop d ull per dins!
Ordinador 3... un cop d ull per dins! FES UN TASTET, SENSE POR! Ara que el ratolí, el teclat, etc. no tenen cap secret per tu, descobrirem l ordinador per dins i com funciona. 1. Ja tens l ordinador obert,
Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 3 ÀREES I VOLUMS. Unitat 3 ÀREES I VOLUMS
70 Unitat 3 ÀREES I VOLUMS què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de: Reconèixer unitats de mesura d una àrea. Interpretar fórmules d àrees de figures planes. Aplicar fórmules d àrees de
TEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Academia Montesino Clases de matemáticas, física y química PAU UIB junio Física Tel.:
OPCIÓ 3. Quin seria el període d'un pèndol simple a la superfície d un asteroide on l acceleració de la gravetat valgués 0,87 m/s 2 si a la Terra és 0,72 s? Para un péndulo de longitud L, del que cuelga
El camp elèctric. Com una acció directa a distància. Com una acció indirecta a través del camp elèctric.
El camp elèctric Volem estudiar la interacció entre càrregues elèctriques en repòs (electrostàtica), cosa que correspon a l estudi de l anomenat camp elèctric. Quan les càrregues elèctriques es mouen les
ACTIVITATS D APRENENTATGE
ACTIVITATS D APRENENTATGE 21 Activitat 1 Segur que alguna vegada has fet servir una cullera metàl lica per remenar la sopa que tens al foc. Si no ho has fet mai, fes-ho ara i respon les preguntes següents:
RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.
RECURSOS ENERGÈTICS Energia: unitats i tipus. Formes de producció dels diferents tipus d energies. Avantatges i desavantatges de cada forma de producció segons el cost, l impacte ambiental i la sostenibilitat.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria.
TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria. Propagació del Moviment vibratori harmònic Nivell d equilibri
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 59 Activitat 1 Llegeix atentament el teorema de Tales. Creus que també és certa la proporció següent? Per què? AB CD A B C D El teorema de Tales diu: AB (A B
EL CAMP B i la regla de la mà dreta
Escola Pia de Sabadell Física de 2n de Batxillerat (curs 2013-14) E EL CAMP B i la regla de la mà dreta Pepe Ródenas Borja 1 Vectors en 3D 2 Com pot girar una baldufa 3 Producte vectorial i mà dreta 4
FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B
FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n TRIMESTRE 6 1. Completa aquest esquema, que correspon al model atòmic de Rutherford: Model atòmic de Rutherford distingeix dues parts en l àtom Nucli
Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg )
Tema 9. La llum Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg. 226-255) ÍNDEX 9.1. Què és una ona? 9.2. Tipus d ones 9.3. Magnituds característiques de les ones 9.4. La llum visible o llum blanca 9.5. Espectre electromagnètic
Exercicis UNITAT Sobre la cadira actuen les forces. Determina gràficament el mòdul, la direcció iel sentit de la força resultant.
Exercicis UNITAT 1 1. Sobre la cadira actuen les forces. Determina gràficament el mòdul, la direcció iel sentit de la força resultant. 2. El pistó AB de la figura exerceix una força de 1000N per aixecar
Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.
ENUNCIAT: Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. Dos transportistes porten un vidre de longitud
ELECTRICITAT BÀSICA. David Atzet i Rovira Material elaborat per a technecat.org
ELECTRICITAT BÀSICA David Atzet i Rovira Material elaborat per a technecat.org ÍNDEX 1.ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA... 3 2. CÀRREGA ELÈCTRICA... 3 3. CORRENT ELÈCTRIC... 4 4. ELEMENTS D UN CIRCUIT ELÈCTRIC...
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el
TAULES EN WORD 2003 I 2007
TAULES EN WORD 2003 I 2007 Crear / inserir una taula: Una taula està formada de files (horitzontal) i columnes (verticals). Per inserir una taula en el nostre document hem d anar al menú Taula->Inserir-
Tema 1. MOVIMENT ÍNDEX
Tema 1. MOVIMENT Tema 1. MOVIMENT ÍNDEX 1.1. Les magnituds i les unitats 1.2. Moviment i repòs 1.3. Posició i trajectòria 1.4. Desplaçament i espai recorregut 1.5. Velocitat i acceleració 1.6. Moviment
DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ
UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres
1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:
TALLER + VISITA GUIADA Tècnica de la imatge ESO i Batxillerat Hem utilitzat, a l espai 1, càmeres fosques. Mirarem de reflectir en aquest full el que hem entès de la seva estructura i del seu funcionament.
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..
La tecnociència de l'ictíneo
Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però
Proporcionalitat i percentatges
Proporcionalitat i percentatges Proporcions... 2 Propietats de les proporcions... 2 Càlul del quart proporcional... 3 Proporcionalitat directa... 3 Proporcionalitat inversa... 5 El tant per cent... 6 Coneixement
UF 1: Electricitat a l'ordinador
UF 1: Electricitat a l'ordinador Conceptes bàsics Abans de parlar d'electricitat, cal aclarir uns quants conceptes. Àtom i molècula Cal dir, primer de tot, que tota la matèria està formada per partícules.
UNITAT TAULES DINÀMIQUES
UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017
xamen parcial de ísica - CONT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. ncercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25 punts,
MOVIMENT VIBRATORI HARMÒNIC SIMPLE
MOVIMENT PERIÒDIC, OSCIL LATORI I VIBRATORI Mov. periòdic Repeteixen els seus valors cada interval de temps Període: T Mov. Oscil latori Desplaçament successiu a un costat i a l altre de la seva posició
CAMP GRAVITATORI. Satèl lits. CAMP ELÈCTRIC. CAMP MAGNÈTIC (exercicis de les PAU des de JUNY del 2000 a SETEMBRE del 2006)
CAMP GRAVITATORI. Satèl lits. CAMP ELÈCTRIC. CAMP MAGNÈTIC (exercicis de les PAU des de JUNY del 2000 a SETEMBRE del 2006) I.- CAMP GRAVITATORI 1) P1. Un satèl lit de 2 10 3 kg de massa gira al voltant
Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut El Palau DEPARTAMENT DE TECNOLOGIES. NOM i COGNOM Curs:
Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut El Palau DEPARTAMENT DE TECNOLOGIES NOM i COGNOM Curs: Pàgina 2 de 15 1. Com definiries l energia? 2. Defineix els següents conceptes: Energia
Una analogia per a l àtom
Una analogia per a l àtom Nivell a qui s adreça Temes Fonament Aquesta activitat està pensada per a alumnes de cursos de batxillerat o bé per a estudiants de 14-16 anys que ja han estudiat el tema de l
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març de 2016
ognoms i Nom: Examen parcial de Física - OENT ONTINU odi Model A Qüestions: 50% de l examen A cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt,
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Física Sèrie 1. Instruccions
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2012 Física Sèrie 1 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ
TEMA 10: Cossos geomètrics
TEMA 10: Cossos geomètrics 4tESO CB Cossos geomètrics: podem diferenciar poliedres i cossos de revolució I. Poliedre És una figura tridimensional limitat per cares que tenen forma de polígon: triangles,
El gran joc de la vida saludable
Instruccions Material Plantilles del menjaclosques i l ocellet, tisores i un paquet amb quatre retoladors per pintar les figures. Això és el que heu de fer Heu de pintar el full imprimible que conté dibuixos
2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so
TEMA 1: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS 1. Indica les coses que estan formades de matèria: fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so És matèria No és materia 2. Propietats de la matèria.
T.10- DINÀMICA 1. Desam R.G. IES SIVERA FONT FÍSICA I QUÍMICA 1r. Batxillerat: Dinàmica(I) TEMA 10
T.10- DINÀMICA 1 ACTIVITAT 1 Dibuixeu totes les forces que actuen sobre els cossos que apareixen a les següents figures: Fig.1: Una poma que està en repòs damunt d uns llibres. Fig.2: Un cos que mou amb
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu
Astronomia Fonamental La radiació electromagnètica: qüestions
Astronomia Fonamental La radiació electromagnètica: qüestions V.J. Martínez, J.A. Miralles, E. Marco i D. Galadí-Enríquez 1. Quina és la diferència entre la magnitud aparent i l absoluta d una estrella
ELECTROMAGNETISME. Principis físics i aplicacions tecnològiques
ELECTROMAGNETISME Principis físics i aplicacions tecnològiques 1. EXPERIÈNCIES DE FARADAY I HENRY MATERIALS Imant Solenoide Amperímetre En apropar el pol N de l imant a la bobina s observa que l amperímetre