Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable

Transcripción

1 Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable Albert Carceller Guillamet Barcelona, 21 de maig de 2013

2 Instrument i construccions Instrument: El Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable pot formar part del POUM o bé redactar-se com un P.E. específic (art. 50.2, 58.9d, 67.1g TRLU / 55.2, 68.8.e RLU). Les construccions que es poden catalogar són (article 47.3 bis del TRLU): a.- Les masies i cases rurals. b.- Altres construccions anteriors a l entrada en vigor del primer instrument de planejament general. c.- Les construccions rurals en desús respecte les que calgui corregir el seu impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

3 Objecte i finalitat Afavorir la conservació i recuperació del patrimoni rural d edificacions en sòl no urbanitzable, correcció impacte negatiu construccions rurals. Incentivar la reactivació econòmica i el desenvolupament del món rural. Dinamització del sòl no urbanitzable a través de l admissió d usos específics en els elements catalogats. Incideix en el model d ordenació: s ha de concebre de manera conjunta amb el tractament que es vulgui donar al conjunt del sòl no urbanitzable. Pot contribuir a evitar el despoblament de la població, a conservar el paisatge rural, a mantenir el teixit rural (compatibilitat amb activitats agràries). Permet incidir de manera molt concreta en la intervenció i condicions de rehabilitació/ reconstrucció dels immobles catalogats.

4 Valors i criteris justificatius de la Catalogació La inclusió al catàleg dels elements A s haurà de fonamentar en la concurrència d algun dels valors següents: Arquitectònic Històric Paisatgístic (d acord amb les determinacions planejament urbanístic o sectorial, art TRLU): Mediambiental Social Pels elements B serà necessària la concurrència de valors arquitectònics i històrics (Preàmbul L. 3/12, bordes o cabanes Aran, masets i casetes de camp a l Ebre, Molins paperers, balnearis). Pels elements C la justificació de la inclusió al catàleg serà la necessitat de corregir el seu impacte ambiental ó paisatgístic negatiu (motiu pel qual en aquest cas s admet la reducció del volum preexistent art del TRLU)

5 Que suposo la inclusió al Catàleg? La possibilitat de rehabilitació o reconstrucció (respectant el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original, elements A i B) L assignació dels usos permesos pel Catàleg (mes amplis que els admesos amb caràcter general en el sòl no urbanitzable art TRLU ) s assignaran atenent a les característiques concretes de cada element, poden ser (art bis TRLU): Habitatge familiar (només en les Masies i Cases Rurals). Establiment hoteler (no aparthotel). Establiment de turisme rural (construccions anteriors a Art. 53 Decret 159/2012, establiments allotjament turístic). Activitat d educació en el lleure. Activitat artesanal ó artística. Restauració. } Novetats Llei 3/12 Equipament o servei comunitari. Els propis del SNU: agrícola, ramader i forestal. (Es pot diferir el desenvolupament d un ús concret a la redacció d un Pla especial específic)

6 itorial/publicacions/planejament%20territorial/pdfs/catmasies-gener2009-corregit_tcm pdf

7 Àrea de Territori i Sostenibilitat Comte d Urgell, Barcelona Tel Fax o.au@diba.cat GUIÓ PER A LA REDACCIÓ DEL PLA ESPECIAL DE CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I ALTRES CONSTRUCCIONS EN EL SÒL NO URBANITZABLE

8 ÍNDEX 1. MEMÒRIA INFORMATIVA 1.1. Introducció 1.2. Objecte 1.3. Promoció i redacció 1.4. Àmbit 1.5. Conveniència i oportunitat 1.6. Contingut el propi d aquesta fase 1.7. Planejament urbanístic i territorial amb incidència sobre l àmbit d actuació 1.8. El territori 1.9. Marc legal Llistat d inventari 2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1. Introducció 2.2. Objectius 2.3. Criteris per a la incorporació dels elements al catàleg 2.4. Llistat de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable 2.5. Justificació del compliment dels paràmetres previstos a la normativa 2.6. Informe ambiental 2.7. La fitxa 2.8. Quadre de les característiques dels elements del catàleg.

9 3. NORMATIVA Títol I: Disposicions generals Art. Objecte Art. Àmbit territorial d aplicació Art. Conveniència i oportunitat Art. Marc jurídic Art. Objectius Art. Contingut Art. Vigència, modificació i revisió Art. Interpretació dels documents del PEM Art. Desenvolupament i execució Títol II Disposicions d ordenació i ús Capítol 1: Determinacions comunes Art. Conceptes Capítol 2: Disposicions relatives als usos Art. Usos admesos Art. Regulació dels usos Capítol 3: Regulació de l edificació Art. Criteris generals Art. Intervenció en l edificació Art. Divisió en propietat horitzontal Art. Ampliació Capítol 4: Regulació de l entorn Art. Relació amb l entorn Art. Accés i estacionament Art. Infraestructures de serveis Disposició addicional Disposició transitòria

10 Valors per a la incorporació d elements al Catàleg Valor arquitectònic: edificacions lligades al sòl no urbanitzable que es caracteritzen per la seva arquitectura. Per tant, fins i tot es poden considerar determinades construccions contemporànies. També es poden incloure per les característiques d algun element concret de l edificació (cal justificació documental). Valor històric: en general les edificacions anteriors a la primera Ley del suelo (1956), es poden catalogar per raons històriques. Per a la catalogació també es podrà prendre en consideració la celebració d algun acte o esdeveniment històric. Fonts: cadastre del 1956, ortofoto,... Cal aportar justificació documental. Valor paisatgístic: edificacions que per la seva presència en el paisatge esdevenen un element identificador i indissociable del paratge on s ubica: per esdevenir una fita, per donar-li nom o per estar arrelat al patrimoni cultural intangible. Edificacions directament relacionades amb les activitats i processos que incideixen o han incidit de manera més notòria en la configuració actual del paisatge.

11 Valor mediambiental: quan l existència de les edificacions afavoreixi un teixit rural amb característiques ambientals pròpies que contribueixi a la preservació de les condicions ambientals del seu entorn pròxim, l equilibri territorial i de la biodiversitat. Es pot tractar d edificacions lligades a la vigilància i manteniment de l entorn i pot incloure l habitatge lligat a l explotació agropecuària. Valor social: edificacions amb un ús d interès públic. - per una banda usos d habitatge lligats a activitats pròpies del sòl no urbanitzable o que no es poden dur a terme en sòl urbà, com per exemple, l'explotació agrícola, ramadera, forestal,... - edificacions amb alguna funció o activitat que dóna resposta a alguna necessitat o demanda social prestant un servei a la societat, tan en equipaments públics com en privats, com per exemple: cases de colònies, centres de rehabilitació, gosseres... Runes: A més de la concurrència dels valors indicats caldrà acreditar l existència dels vestigis i que es disposa d informació necessària per a justificar el volum originari de l edificació.

12 Regulació dels usos. Cal definir els criteris en base els quals s admetran usos en els diferents volums així com les limitacions i requeriments necessaris per a poder-los admetre. A les fitxes s establiran específicament els usos admesos a cada element atenent a les particularitats de cada edificació. Cal concretar si els usos admesos en un element catalogat ho són per tot el conjunt o únicament en determinats volums. Els usos admesos han de ser compatibles amb les activitats agràries implantades en l entorn immediat respectiu I amb els valors que han justificat la catalogació (es poden establir mesures de protecció). La superfície i les característiques de l edificació (requeriments accessibilitat, la possibilitat d aparcament, la dotació de serveis i infraestructures, els riscos que es detectin poden limitar el desenvolupament d activitats i, per tant, restringir el seu ús.

13 Divisió en Propietat horitzontal Són admissibles si no s alteren les característiques originals de l edificació però entenem que la seva admissió ha de tenir caràcter excepcional. Excepcionalment: Es pot permetre a les masies i cases rurals de gran dimensió vinculant-la a la seva reconstrucció/rehabilitació. La divisió en PH no podrà desvirtuar la configuració dels volums existents i haurà de respectar tant l estructura com els elements singulars que puguin existir: escuts, rellotges de sòl... La seva admissió està subjecte al sostre disponible. Orientativament: un màxim de quatre habitatges amb unes dimensions de 350m² pel primer i 150m² la mitjana dels restants (tenir en compte la tipologia edificatòria existent al municipi). Quan es pretengui la divisió en PH d una construcció prèviament ampliada el sostre i la superfície ampliats no es pendran en consideració per determinar els paràmetres indicats. Quan es realitzi sobre edificacions independents l espai exterior mantindrà l aspecte unitari i no es permetrà la col locació de tanques o elements que desfigurin el caràcter unitari del conjunt.

14 Ampliacions Criteri general: no es permetran les ampliacions. Es prioritzarà la reutilització i transformació de les edificacions existents. Excepcionalment, quan no sigui possible recuperar o adequar volums ja existents, es podrà admetre l ampliació del volum principal per adequar l accessibilitat de l edificació o bé per tal de permetre el desenvolupament d un ús admès pel PEM. En aquelles construccions catalogades pel PEM en que s identifiquin volums a enderrocar o que requereixin la seva integració, l autorització de qualsevol ampliació pot quedar subjecte a la intervenció prèvia (enderroc o adequació) en aquests elements. Considerem admissible una única ampliació del volum principal, identificat en les fitxes del PEM i sempre i quan prèviament no s hagi autoritzat la divisió horitzontal. Cal establir els llindars de l ampliació permesa que s hauran de justificar amb criteris tècnics, podent-se prendre com a referència: % d ampliació respecte el sostre del volum principal. Superfície màxima d ampliació. Superfície del volum principal a partir del qual no es permet l ampliació.

15 Procediment atorgament llicències Si els projectes només comporten obres de conservació, millora o manteniment d un ús existent admès: Llicència directe. Si van més enllà: Elements inclosos al PEM: - El projecte ha de ser informat per la CTU amb caràcter preceptiu i vinculant, art. 50 TRLU (2 mesos). Es poden establir mesures correctores. Si potencial pertorbació entorn, amb caràcter previ, informe del DAR. Mentre no hi ha PEM (DT 15ena TRLU) Més enllà del tràmit (art. 48 TRLU) caldrà justificar la concurrència de valors/mitigació impacte per admetre usos del Catàleg. Amb caràcter previ: Informes paisatge, DAR (vinculant), cultura, ACA, Institut geològic (1 mes si no s emeten poden continuar les actuacions). Si actuacions interès públic: Informe medi ambient si no emissió AA o AIA. Presentació del Projecte davant l Ajuntament: Informació pública (1 mes) ó inadmissió a tràmit (actuació no admesa). Ajuntament aprovació prèvia: 2 mesos (Silenci permet continuar tràmit). Justificació requisits article 46 RLU (Compatibilitat) CTU: Aprovació definitiva termini de 3 mesos (amb tot l expedient) -

16 Elements no inclosos no associats a explotacions rústiques(dt 6ena RLU) Poden romandre amb ús existent si el planejament urbanístic no ho impedeix i amb el següent règim: Si implantació* il legal + prescripció acció restauració = fora ordenació (admet les actuacions de reparació, no augment de valor). Si implantació legal = Volum disconforme (admet actuacions consolidació, rehabilitació i canvi ús) Si edificacions reuneixen condicions habitabilitat amb l obtenció de la cèdula es pot reprendre ús habitatge, si manquen condicions les obres poden ser autorizades si el règim F.O. o V.D. ho permet.

17

18

19

20

21

22 Catàleg de Serveis 2013 Planejament urbanístic (Oferta Recurs tècnic)» Inclou la redacció d instruments de planejament urbanístic. Amb caràcter preferent:» - Avanços del Pla d ordenació urbanística municipal (POUM)» - Modificacions de planejament general» - Redacció i modificacions del planejament derivat (plans parcials urbanístics, plans de millora urbana, plans especials urbanístics, etc.)»-plans especials de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Per tant el PEM és instrument que s oferta expressament. Actualment l OAU presta assistència a 17 Ajuntaments en la redacció del PEM. En el Catàleg de Serveis 2013 a data d avui hem rebut 13 sol licituds de PEM.

23 » MOLTES GRÀCIES.