Ejemplar suelto (cada fascículo): Subscripción anual en papel: Subscripción anual microfichas: Subscripción anual en CD-ROM

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Ejemplar suelto (cada fascículo): Subscripción anual en papel: Subscripción anual microfichas: Subscripción anual en CD-ROM"

Transcripción

1 DOGV - Núm Exemplar solt (per fascicle): Subscripció anual en paper: Subscripció anual microfitxa: Subscripció anual en CD-ROM 0,38 136,80 231,99 30,23 Ejemplar suelto (cada fascículo): Subscripción anual en papel: Subscripción anual microfichas: Subscripción anual en CD-ROM 0,38 136,80 231,99 30,23 DIARI OFICIAL www. pre.gva.es/dogv Edició i Administració / Edición y Administración: Àrea de Publicacions Batlia, 1, València Subscripcions / Subscripciones Anuncis / Anuncios Producció / Producción Venda d exemplars solts / Venta de ejemplares sueltos: Llibreria Llig Valencia Llibrería Llig Castelló de la Plana Impressió / Impresión: ITEGRAF, SA - Pol. Ind. El Oliveral, Riba-roja de Túria (València) I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA Conselleria de Cultura i Educació DECRET 50/2002, de 26 de març, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 174/1994, de 19 d agost, del Govern Valencià, pel qual s establix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2002/X3174] El Reial Decret 3.474/2000, de 29 de desembre (BOE de 16 de gener del 2001), ha modificat el Reial Decret 1.700/1991, de 29 de novembre, pel qual s establix l estructura del Batxillerat i el Reial Decret 1.178/1992, de 2 d octubre, pel qual s establixen les ensenyances mínimes del Batxillerat. El Reial Decret 3.474/2000, de 29 de desembre, té caràcter bàsic. El Decret 174/1994, de 19 d agost, del Govern Valencià, està inspirat en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d octubre, d Ordenació General del Sistema Educatiu i en les normes que la despleguen, que són els Reials Decrets 1.700/1991, de 29 de novembre, i 1.178/1992, de 2 d octubre. La modificació d estos dos últims Reials Decrets fa que siga necessari modificar el Decret 174/1994, de 19 d agost, per a adaptar-lo al Reial Decret 3.474/2000, de 29 de desembre. Les novetats que la nova regulació proposa són l ampliació curricular de la Filosofia com a matèria comuna als dos cursos de l etapa i la introducció d algunes matèries pròpies en cadascuna de les modalitats, com la Història de la Música i l ampliació curricular del Dibuix Tècnic. Esta norma es dicta en virtut de les competències que a les comunitats autònomes atribuïxen les disposicions finals segona i tercera del Reial Decret 3.474/2000 de 29 de desembre. En virtut d això, a proposta del conseller de Cultura i Educació, amb el dictamen previ del Consell Escolar Valencià, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 26 de març de 2002, DECRETE Article únic 1. Es modifica l apartat 3 de l article sext del Decret 174/1994 en els termes següents: «La Conselleria de Cultura i Educació establirà l horari de les diferents matèries del Batxillerat respectant el que figura en l annex II del Reial Decret 3.474/2000, de 29 de desembre». 2. Es modifica l article nové del Decret 174/1994 en els termes següents: I. DISPOSICIONES GENERALES 1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA Conselleria de Cultura y Educación DECRETO 50/2002, de 26 de marzo, del Gobierno Valenciano, por el que se modifica el Decreto 174/1994, de 19 de agosto, del Gobierno Valenciano, por el que se establece el currículo del Bachillerato en la Comunidad Valenciana. [2002/X3174] El Real Decreto 3.474/2000, de 29 de diciembre (BOE de 16 de enero de 2001), ha modificado el Real Decreto 1.700/1991, de 29 de noviembre, por el que se establece la estructura del Bachillerato y el Real Decreto 1.178/1992, de 2 de octubre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas del Bachillerato. El Real Decreto 3.474/2000, de 29 de diciembre, tiene carácter básico. El Decreto 174/1994, de 19 de agosto, del Gobierno Valenciano, está inspirado en la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, y en las normas que la desarrollan que son los Reales Decretos 1.700/1991, de 29 de noviembre, y 1.178/1992, de 2 de octubre. Al modificarse estos dos últimos Reales Decretos es necesario modificar el Decreto 174/1994, de 19 de agosto, para adaptarlo al Real Decreto 3.474/2000, de 29 de diciembre. Las novedades que la nueva regulación propone son la ampliación curricular de la Filosofía, como materia común, a los dos cursos de la etapa y la introducción de algunas materias propias en cada una de las modalidades, como la Historia de la Música y la ampliación curricular del Dibujo técnico. Esta norma se dicta en virtud de las competencias que a las Comunidades Autónomas atribuyen las Disposiciones Finales segunda y tercera del Real Decreto 3.474/2000, de 29 de diciembre. En su virtud a propuesta del conseller de Cultura y Educación, previo dictamen del Consejo Escolar Valenciano, conforme con el Consejo Jurídico Consultivo, y después de la deliberación del Gobierno Valenciano, en la reunión del día 26 de marzo de 2002, ORDENO Artículo único 1. Se modifica el apartado 3 del artículo sexto del Decreto 174/1994 en los siguientes términos: «La Conselleria de Cultura y Educación establecerá el horario de las diferentes materias del Bachillerato respetando el que figura en el anexo II del Real Decreto 3.474/2000, de 29 de diciembre.» 2. Se modifica el artículo noveno del Decreto 174/1994 en los siguientes términos:

2 DOGV - Núm «Les matèries comunes del Batxillerat són les següents: Primer curs Valencià: Llengua i Literatura I castellà: Llengua i Literatura I Llengua Estrangera I Filosofia I Educació Física Segon curs Valencià: Llengua i Literatura II castellà: Llengua i Literatura II Llengua Estrangera II Història Filosofia II». 3. Es modifica l article deu del Decret 174/1994 en els termes següents: «Són matèries pròpies de la modalitat d Arts: En primer curs Dibuix Artístic I Dibuix Tècnic I Volum En segon curs Dibuix Artístic II Història de l Art Tècniques d Expressió Graficoplàstica Fonaments del Disseny Imatge Dibuix Tècnic II». 4. Es modifica l article onze del Decret 174/1994 en els termes següents: «Són matèries pròpies de la modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut: En primer curs Biologia i Geologia Física i Química Matemàtiques I Dibuix Tècnic I En segon curs Biologia Ciències de la Terra i del Medi Ambient Física Química Matemàtiques II Dibuix Tècnic II». 5. Es modifica l article dotze del Decret 174/1994 en els termes següents: «Són matèries pròpies de la modalitat d Humanitats i Ciències Socials: En primer curs Llatí I Grec I Història del Món Contemporani Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I Economia i Organització d Empreses Història de la Música En segon curs Llatí II Grec II Història de l Art Geografia Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II Economia». 6. Es modifica l article tretze del Decret 174/1994 en els termes següents: «Són matèries pròpies de la modalitat de Tecnologia: En primer curs Física i Química Matemàtiques I «Las materias comunes del Bachillerato son las siguientes: Primer curso Valenciano: Lengua y Literatura I castellano: Lengua y Literatura I Lengua Extranjera I Filosofía I Educación Física Segundo curso Valenciano: Lengua y Literatura II castellano: Lengua y Literatura II Lengua Extranjera II Historia Filosofía II» 3. Se modifica el artículo diez del Decreto 174/1994 en los siguientes términos: «Son materias propias de la modalidad de Artes: En primer curso Dibujo Artístico I Dibujo Técnico I Volumen En segundo curso Dibujo Artístico II Historia del Arte Técnicas de Expresión Gráfico-Plástica Fundamentos del Diseño Imagen Dibujo Técnico II» 4. Se modifica el artículo once del Decreto 174/1994 en los siguientes términos: «Son materias propias de la modalidad de Ciencias de la Naturaleza y de la Salud: En primer curso Biología y Geología Física y Química Matemáticas I Dibujo Técnico I En segundo curso Biología Ciencias de la Tierra y del Medioambiente Física Química Matemáticas II Dibujo Técnico II» 5. Se modifica el artículo doce del Decreto 174/1994 en los siguientes términos: «Son materias propias de la modalidad de Humanidades y Ciencias Sociales: En primer curso Latín I Griego I Historia del Mundo Contemporáneo Matemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales I Economía y Organización de Empresas Historia de la Música En segundo curso Latín II Griego II Historia del Arte Geografía Matemáticas Aplicadas a las Ciencias Sociales II Economía» 6. Se modifica el artículo trece del Decreto 174/1994 en los siguientes términos: «Son materias propias de la modalidad de Tecnología: En primer curso Física y Química Matemáticas I

3 DOGV - Núm Tecnologia Industrial I Dibuix Tècnic I En segon curs Física Matemàtiques II Tecnologia Industrial II Electrotècnia Mecànica Dibuix Tècnic II». 7. Es modifica l apartat 1 de l article quinze del Decret 174/94 en els termes següents: «Els estudiants hauran de cursar, en primer curs, les cinc matèries comunes, tres matèries pròpies de la modalitat triada i una matèria optativa. En segon curs, hauran de cursar les cinc matèries comunes, tres matèries pròpies de la modalitat triada i una matèria optativa.» DISPOSICIÓ ADDICIONAL Única L annex del Decret 174/1994 de 19 d agost és substituït pel que s inclou com a annex del present decret. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Única L aplicació del que establix el present decret es farà de la forma següent: L any acadèmic s implantarà en el primer curs i l any acadèmic en el segon curs. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Única Queden derogades totes les normes del mateix rang o d un rang inferior que s oposen al que establix este decret. DISPOSICIÓ FINAL Primera. Desenrotllament reglamentari La Conselleria de Cultura i Educació dictarà totes les normes que siguen necessàries per a l aplicació i el desplegament d este decret. Segona. Entrada en vigor El present decret entrarà en vigor l endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Valencia, 26 de març de 2002 El conseller de Cultura i Educació, MANUEL TARANCÓN I FANDOS El president de la Generalitat Valenciana, EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO Tecnología Industrial I Dibujo Técnico I En segundo curso Física Matemáticas II Tecnología Industrial II Electrotecnia Mecánica Dibujo Técnico II» 7. Se modifica el apartado 1 del artículo quince del Decreto 174/94 en los siguientes términos: «Los estudiantes deberán cursar, en primer curso, las cinco materias comunes, tres materias propias de la modalidad elegida y una materia optativa. En segundo curso, deberán cursar las cinco materias comunes, tres materias propias de la modalidad elegida y una materia optativa.» DISPOSICIÓN ADICIONAL Única El anexo del Decreto 174/1994 de 19 de agosto queda sustituido por el que se incluye como anexo del presente decreto. DISPOSICIÓN TRANSITORIA Única La aplicación de lo establecido en el presente decreto se hará de la siguiente forma: En el año académico se implantará en el primer curso y en el año académico en el segundo curso. DISPOSICIÓN DEROGATORIA Única Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior rango se opongan a lo establecido en este decreto. DISPOSICIÓN FINAL Primera. Desarrollo reglamentario La Conselleria de Cultura y Educación dictará cuantas normas sean precisas para la aplicación y el desarrollo de este decreto. Segunda. Entrada en vigor El presente decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Valencia, 26 de marzo de 2002 El conseller de Cultura y Educación, MANUEL TARANCÓN FANDOS El presidente de la Generalitat Valenciana, EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO ANNEX CURRICULUM DEL BATXILLERAT LLENGUA i LITERATURA I i II (castellà i Valencià) (Matèria Comuna) I. Introducció L ensenyança de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l ampliació de la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dos llengües oficials de la Comunitat, i el desenrotllament de la capacitat de comprensió dels textos litera- ANEXO CURRICULO DEL BACHILLERATO LENGUA y LITERATURA I y II (castellano y Valenciano) (Materia Común) I. Introducción La enseñanza de la Lengua y Literatura tiene como objetivos primordiales la ampliación de la competencia comunicativa de los estudiantes de Bachillerato en las dos lenguas oficiales de la Comunidad, y el desarrollo de la capacidad de comprensión de los textos

4 DOGV - Núm ris a través del coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de l una i de l altra llengua. Estes dos matèries comunes per a totes les modalitats del Batxillerat contribuïxen a la formació general de l alumnat d acord amb les finalitats educatives establides per a l etapa. Així, en concurrència amb les altres matèries, l ensenyança de la Llengua i la Literatura incidix en el desenrotllament del raonament lògic, en l adquisició de nous sabers a través de l accés a la documentació i el tractament de la informació, en l educació de la sensibilitat artística i en l anàlisi i valoració crítica de la realitat. La presència de la matèria de Llengua i Literatura en trams educatius anteriors fa necessari delimitar els seus aprenentatges específics en el Batxillerat. El criteri bàsic per a establir estos límits deriva de la consideració que el domini progressiu del llenguatge, igual que la seua adquisició, està vinculat a la participació activa de l individu en pràctiques discursives en els diferents àmbits d interacció social. Atenent este fet, l educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l ús de la llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels estudiants d esta etapa: discursos de l àmbit acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació i discurs literari. És necessari que en esta etapa educativa s atenga l aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.), i dels esquemes textuals predominants en estos gèneres discursius. Estos aprenentatges impliquen l anàlisi i la interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, assajos, etc., així com la utilització d estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la a través d esquemes, resums, fitxes, quadros sinòptics, bases de dades, etc. A estes estratègies o tècniques de treball s han d aplicar els elements que la tecnologia posa al nostre abast a través de la Societat de la Informació. Junt amb el discurs acadèmic, és important que l alumnat es familiaritze amb els discursos d expressió de l opinió, donada l especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món alhora que reben valoracions i aportacions ideològiques. Estos discursos es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic, religiós, publicitari, etc.), i es transmeten a través de canals i suports diversos diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. En totes estes modalitats discursives, interessarà fonamentalment analitzar i posar en pràctica els esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com el desenrotllament d actituds crítiques. Pel que fa als discursos reguladors de la vida social, estos es localitzen fonamentalment en l àmbit de les institucions, tant públiques com privades, i en la relació interpersonal formal. D ells interessa l anàlisi i la interpretació d aquells textos que poden afectar d una manera més directa als jóvens i les jóvens com a ciutadans i ciutadanes. Quant al discurs literari, l objectiu bàsic d esta etapa consistix en l ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com a literaris. Este objectiu implica consolidar l hàbit de lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els sabers relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què s han produït els textos literaris, i saber aplicar estos coneixements a la seua anàlisi i interpretació. A més de cobrir estos objectius, el coneixement de la Literatura ajuda al compliment dels restants objectius formatius del Batxillerat. La Literatura és la memòria universal de la humanitat, l arxiu de les seues emocions, idees i fantasies, per la qual cosa col labora en la maduració intel lectual i humana dels jóvens. Un aprenentatge de la Literatura ben dirigit contribuïx a l autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a l enriquiment cultural en múltiples direccions. Respecte a l etapa anterior, la progressió en l aprenentatge radicarà en l aprofundiment dels coneixements sobre la configuració i les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradi- literarios mediante el conocimiento de los aspectos más relevantes de la literatura de una y otra lengua. Estas dos materias comunes para todas las modalidades del Bachillerato contribuyen a la formación general del alumnado de acuerdo con las finalidades educativas establecidas para la etapa. Así, en concurrencia con las otras materias, la enseñanza de la Lengua y la Literatura incide en el desarrollo del razonamiento lógico, en la adquisición de nuevos saberes mediante el acceso a la documentación y el tratamiento de la información, en la educación de la sensibilidad artística y en el análisis y valoración crítica de la realidad. La presencia de la materia de Lengua y Literatura en tramos educativos anteriores hace necesario delimitar sus aprendizajes específicos en el Bachillerato. El criterio básico para establecer estos límites deriva de la consideración de que el dominio progresivo del lenguaje, igual que su adquisición, está vinculado a la participación activa del individuo en prácticas discursivas en los diferentes ámbitos de interacción social. Atendiendo a este hecho, la educación lingüística específica del Bachillerato se referirá al uso de la lengua en aquellos ámbitos que resultan especialmente significativos para la formación de los estudiantes de esta etapa: discursos del ámbito académico (científicos, técnicos y humanísticos), discursos formales de la vida social, discursos de los medios de comunicación y discurso literario. Es necesario que en esta etapa educativa se atienda al aprendizaje de la producción oral y escrita de las formas convencionales del discurso académico (memorias, informes, monografías, exposiciones orales, etc.) y de los esquemas textuales predominantes en estos géneros discursivos. Estos aprendizajes implican el análisis e interpretación de textos de divulgación científica, estudios de crítica literaria, ensayos, etc. así como la utilización de estrategias para seleccionar la información y para reelaborarla mediante esquemas, resúmenes, fichas, cuadros sinópticos, bases de datos, etc. A estas estrategias o técnicas de trabajo se han de aplicar los elementos que la tecnología pone a nuestro alcance a través de la Sociedad de la Información. Junto al discurso académico, es importante que el alumnado se familiarice con los discursos de expresión de la opinión dada la especial relevancia de los medios de comunicación social a través de los cuales los ciudadanos amplían sus conocimientos del mundo al tiempo que reciben valoraciones y aportaciones ideológicas. Estos discursos se manifiestan en diversos ámbitos (político, periodístico, religioso, publicitario, etc.) y se transmiten mediante canales y soportes diversos diarios, carteles, radio, panfletos, etc. En todas estas modalidades discursivas interesará fundamentalmente analizar y poner en práctica los esquemas argumentativos y las estrategias orientadas a la persuasión, así como el desarrollo de actitudes críticas. Por lo que respecta a los discursos reguladores de la vida social, éstos se localizan fundamentalmente en el ámbito de las instituciones, tanto públicas como privadas y en la relación interpersonal formal. De ellos interesa el análisis e interpretación de aquellos textos que pueden afectar de un modo más directo a los jóvenes y a las jóvenes como ciudadanos y ciudadanas. En cuanto al discurso literario, el objetivo básico de esta etapa consiste en la ampliación de la competencia literaria entendida como la capacidad para leer e interpretar textos producidos con intencionalidad artística o considerados actualmente como literarios. Este objetivo implica consolidar el hábito de lectura, profundizar en el conocimiento de las convenciones de la tradición literaria, ampliar los saberes relativos al contexto cultural, ideológico y lingüístico en que se han producido los textos literarios, y saber aplicar estos conocimientos a su análisis e interpretación. Además de cubrir estos objetivos, el conocimiento de la Literatura ayuda al cumplimiento de los restantes objetivos formativos del Bachillerato. La Literatura es la memoria universal de la humanidad, el archivo de sus emociones, ideas y fantasías, por lo que colabora en la maduración intelectual y humana de los jóvenes. Un aprendizaje de la Literatura bien dirigido contribuye al autoconocimiento, a la comprensión del comportamiento humano y al enriquecimiento cultural en múltiples direcciones. Con respecto a la etapa anterior, la progresión en el aprendizaje radicará en la profundización de los conocimientos sobre la configuración y las transformaciones históricas de los géneros acuñados

5 DOGV - Núm ció i en la reflexió sobre els límits i encreuaments entre estos gèneres, en la sistematització de coneixements sobre la història de les formes literàries i sobre els seus contextos culturals, en l ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, en la reflexió sobre la forma especial de comunicació que representa el discurs literari. Este aprenentatge, que partix dels contextos immediats la literatura en valencià i en castellà, s estén fins a límits que només establix la mateixa curiositat de l alumne. La reflexió sobre les unitats lingüístiques és un dels components bàsics del Batxillerat. En els diferents àmbits d ús serà objecte d aprenentatge en les dos llengües un conjunt de sabers procedimentals i conceptuals situats en els nivells següents: relació dels textos amb el context físic i social en què es produïxen, estructuració dels continguts segons esquemes convencionals, articulació dels enunciats a través de procediments de cohesió lèxics i gramaticals, i organització de les oracions. L activitat gramatical és un component dels processos de comprensió i producció de textos i contribuïx al desenrotllament d estes capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre l estructura de la llengua realitzats en etapes anteriors, així com a ampliar estos coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s aborda en relació amb pràctiques discursives més complexes. L educació lingüística de l alumnat del Batxillerat ha de referirse també al coneixement de la varietat lingüística segons factors geogràfics o històrics, així com de la variació en relació amb l ús. Açò inclou la comprensió del caràcter plurilingüe d Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà. Este coneixement de la variació i de les seues repercussions en l intercanvi comunicatiu ha d incloure, en un context de llengües en contacte, els fenòmens de canvi de llengua que corresponen al que en comunitats monolingües es manifesta com a canvi de registre per a representar diverses situacions socials o diferències en l estrat social dels participants. La reflexió sobre la diversitat dels comportaments verbals no solament és un requisit per a la interpretació i la producció planificada del discurs; els coneixements referits a la variació en la llengua i en l ús són rellevants per a eradicar prejuís i estereotips responsables d actituds negatives cap a les llengües i cap als que les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica. Com a conclusió, l educació lingüística i literària en el Batxillerat s orientarà al desenrotllament de la capacitat comunicativa, en les dos llengües oficials de la Comunitat, en contextos socialment significatius en la vida del ciutadà adult. Esta capacitat es referix bàsicament a l anàlisi crítica, la interpretació, la reelaboració i la producció dels discursos propis de l àmbit acadèmic, dels discursos orientadors de l opinió i la conducta, dels que regulen la vida social i del discurs literari. En relació amb els aprenentatges referits al domini dels procediments implicats en l ús, se sistematitzarà la reflexió sobre les unitats de la llengua i les seues funcions en l àmbit de l adequació del text amb el context, en la cohesió del text i en la construcció acceptable dels enunciats. Finalment, el coneixement dels fenòmens de la variació en la llengua i en els usos haurà de contribuir a eradicar prejuís sociolingüístics i a promoure actituds crítiques davant dels usos del llenguatge que representen comportaments discriminatoris. II. Objectius generals El desenrotllament d esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents: 1. Distingir i comprendre els diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures formals, atenent els elements del context que condicionen una adequada interpretació. 2. Produir diferents tipus de textos orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció. 3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana, a l Estat por la tradición y en la reflexión sobre los límites y cruces entre estos géneros, en la sistematización de conocimientos sobre la historia de las formas literarias y sobre sus contextos culturales, en el uso crítico de fuentes bibliográficas y documentales con finalidad interpretativa, y, en general, en la reflexión sobre el modo especial de comunicación que representa el discurso literario. Este aprendizaje, que parte de los contextos inmediatos la literatura en valenciano y en castellano-, se extiende hasta límites que solo establece la propia curiosidad del alumno. La reflexión sobre las unidades lingüísticas es uno de los componentes básicos del Bachillerato. En los diferentes ámbitos de uso será objeto de aprendizaje en las dos lenguas un conjunto de saberes procedimentales y conceptuales situados en los siguientes niveles: relación de los textos con el contexto físico y social en que se producen, estructuración de los contenidos según esquemas convencionales, articulación de los enunciados mediante procedimientos de cohesión léxicos y gramaticales, y organización de las oraciones. La actividad gramatical es un componente de los procesos de comprensión y producción de textos y contribuye al desarrollo de estas capacidades. La reflexión gramatical deberá contribuir, además, a sistematizar y consolidar los aprendizajes sobre la estructura de la lengua realizados en etapas anteriores, así como a ampliar estos conocimientos en la medida en que la reflexión sobre la lengua se aborda en relación con prácticas discursivas más complejas. La educación lingüística del alumnado del Bachillerato debe referirse también al conocimiento de la variedad lingüística según factores geográficos o históricos, así como de la variación en relación con el uso. Esto incluye la comprensión del carácter plurilingüe de España, del bilingüismo y de la situación actual del valenciano y del castellano. Este conocimiento de la variación y de sus repercusiones en el intercambio comunicativo ha de incluir, en un contexto de lenguas en contacto, los fenómenos de cambio de lengua que corresponden a lo que en comunidades monolingües se manifiesta como cambio de registro para representar diversas situaciones sociales o diferencias en el estrato social de los participantes. La reflexión acerca de la diversidad de los comportamientos verbales no sólo es un requisito para la interpretación y la producción planificada del discurso; los conocimientos referidos a la variación en la lengua y en el uso son relevantes para erradicar prejuicios y estereotipos responsables de actitudes negativas hacia las lenguas y hacia quienes las utilizan, y, con ello, para promover cambios afectivos y de conducta que favorezcan una convivencia democrática. Como conclusión, la educación lingüística y literaria en el Bachillerato se orientará al desarrollo de la capacidad comunicativa, en las dos lenguas oficiales de la Comunidad, en contextos socialmente significativos en la vida del ciudadano adulto. Esta capacidad se refiere básicamente al análisis crítico, interpretación, reelaboración y producción de los discursos propios del ámbito académico, de los discursos orientadores de la opinión y la conducta, de los que regulan la vida social y del discurso literario. En relación con los aprendizajes referidos al dominio de los procedimientos implicados en el uso, se sistematizará la reflexión sobre las unidades de la lengua y sus funciones en el ámbito de la adecuación del texto con el contexto, en la cohesión del texto y en la construcción aceptable de los enunciados. Finalmente, el conocimiento de los fenómenos de la variación en la lengua y en los usos habrá de contribuir a erradicar prejuicios sociolingüísticos y a promover actitudes críticas ante los usos del lenguaje que representan comportamientos discriminatorios. II. Objetivos generales El desarrollo de esta materia ha de contribuir a que las alumnas y los alumnos adquieran las siguientes capacidades: 1. Distinguir y comprender los diferentes tipos de textos, orales y escritos, y sus distintas estructuras formales, atendiendo a los elementos del contexto que condicionan una adecuada interpretación. 2. Producir diferentes tipos de textos orales y escritos con adecuación, coherencia, cohesión y corrección. 3. Conocer la realidad plurilingüe y pluricultural del mundo actual, prestando especial atención a la Comunidad Valenciana, al

6 DOGV - Núm Espanyol, a Europa i als estats americans castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social de les llengües i afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants. 4. Conéixer l origen i l evolució de les llengües constitucionals d Espanya i de les seues varietats (inclòs l espanyol d Amèrica), i valorar la importància de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació a tots els àmbits d ús. 5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l opinió i els discursos reguladors de la vida social, i valorar la importància de l acostament a estos discursos per al coneixement de la realitat. 6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l adquisició de nous coneixements i per a produir i interpretar textos propis de l àmbit acadèmic, així com ser capaç d utilitzar tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i noves tecnologies. 7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les seues formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), i de la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció així com sobre les condicions actuals de recepció. 8. Conéixer les característiques identificadores dels grans períodes de les literatures hispàniques, així com d obres i autors significatius, utilitzant de forma crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi. 9. Llegir i valorar les obres literàries com a forma d enriquiment personal, com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a expressió de la identitat cultural dels pobles. 10. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica, reconéixer l estructura de la llengua i les seues condicions d ús, i aplicar estos coneixements a les pròpies produccions. 11. Analitzar críticament, i evitar en les pròpies produccions, els usos de la llengua que manifesten actituds discriminatòries o d abús de poder en relació amb el gènere social, amb la llengua que es parla o amb grups socials marginats en el nostre entorn social. III. Nuclis de continguts D acord amb els objectius fixats per a l ensenyança i aprenentatge de la Llengua i Literatura en el Batxillerat, s establixen tres tipus de continguts: *a) Procediments que es referixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris. *b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció. *c) Actituds afavoridores de la normalització de l ús del valencià, d un comportament lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria. Estos tres tipus de continguts recorren els quatre blocs següents: 1. COMUNICACIÓ. 2. ESTUDI DE LA LLENGUA. 3. TÈCNIQUES DE TREBALL. 4. LITERATURA. La interrelació dels continguts és un factor que s haurà de tindre en compte en la seua seqüenciació al llarg d esta etapa educativa, en l elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l aula i en l avaluació dels processos d ensenyança i aprenentatge. VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA I 1. Comunicació. La comunicació: elements. Intenció comunicativa. Funcions del llenguatge. Estado Español, a Europa y a los estados americanos hispanohablantes, valorando la diversidad lingüística como manifestación de la naturaleza social de las lenguas y favoreciendo una actitud respetuosa hacia todas las lenguas y sus hablantes. 4. Conocer el origen y evolución de las lenguas constitucionales de España y de sus variedades (incluido el español de América) y valorar la importancia de la normalización del valenciano para lograr su plena incorporación a todos los ámbitos de uso. 5. Analizar críticamente los discursos orientadores de la opinión y los discursos reguladores de la vida social, y valorar la importancia del acercamiento a estos discursos para el conocimiento de la realidad. 6. Utilizar adecuadamente la lengua como instrumento para la adquisición de nuevos conocimientos y para producir e interpretar textos propios del ámbito académico, así como ser capaz de emplear técnicas de búsqueda, elaboración y presentación de la información, utilizando medios tradicionales y nuevas tecnologías. 7. Interpretar y valorar críticamente las obras literarias a partir del conocimiento de sus formas convencionales específicas (géneros, procedimientos retóricos, etc.) y de la información pertinente sobre el contexto histórico-cultural de producción así como sobre las condiciones actuales de recepción. 8. Conocer los rasgos identificadores de los grandes períodos de las literaturas hispánicas, así como de obras y autores significativos, utilizando de forma crítica las fuentes bibliográficas y documentales adecuadas para su estudio. 9. Leer y valorar las obras literarias como forma de enriquecimiento personal, como manifestaciones de la sensibilidad artística del ser humano y como expresión de la identidad cultural de los pueblos. 10. Conocer los principios fundamentales de la gramática, reconociendo la estructura de la lengua y sus condiciones de uso, y aplicar estos conocimientos a las propias producciones. 11. Analizar críticamente, y evitar en las propias producciones, los usos de la lengua que manifiestan actitudes discriminatorias o de abuso de poder en relación con el género social, con la lengua que se habla o con grupos sociales marginados en nuestro entorno social. III. Núcleos de contenidos De acuerdo con los objetivos fijados para la enseñanza y aprendizaje de la Lengua y Literatura en el Bachillerato, se establecen tres tipos de contenidos: *a) Procedimientos que se refieren a destrezas para la producción e interpretación del discurso, así como para la reflexión sobre el funcionamiento de la lengua y para la sistematización y aplicación de los conocimientos gramaticales y literarios. *b) Conceptos o conocimientos explícitos y organizados acerca de las unidades lingüísticas y su funcionamiento en el discurso, sobre la variación en la lengua y en los usos, y sobre las convenciones del discurso literario y sus contextos de producción y recepción. *c) Actitudes favorecedoras de la normalización del uso del valenciano, de un comportamiento lingüístico no discriminador y, en general, de la interacción comunicativa satisfactoria. Estos tres tipos de contenidos recorren los cuatro bloques siguientes: 1. COMUNICACIÓN. 2. ESTUDIO DE LA LENGUA. 3. TÉCNICAS DE TRABAJO. 4. LITERATURA. La interrelación de los contenidos es un factor que se deberá tener en cuenta en su secuenciación a lo largo de esta etapa educativa, en la elaboración de materiales didácticos, en la planificación de las actividades y tareas para el aula y en la evaluación de los procesos de enseñanza y aprendizaje. VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA I 1. Comunicación. La comunicación: elementos. Intención comunicativa. Funciones del lenguaje.

7 DOGV - Núm Les varietats de la llengua: espacials, socials, d estil. Les actituds i els prejuís lingüístics. El text. Llengua oral i llengua escrita: Comprensió i producció de textos procedents de diversos àmbits d ús i pertanyents a diferents tipologies (descripció, narració, exposició, argumentació, etc.). 2. Estudi de la Llengua. Principis bàsics de les normes ortogràfiques. La Gramàtica: *Les categories gramaticals (I). *Oració i enunciat. Funcions sintàctiques. Estructura del text. Els marcadors: *La dixi, la modalització i la impersonalització. *Les veus del discurs. El lèxic: *Components bàsics del lèxic del valencià. *Estructura del lèxic del valencià. *Les locucions. *El lèxic i el diccionari. Característiques de les obres lexicogràfiques bàsiques. Principis generals del diccionari en suport CD- ROM i en les pàgines d Internet. 3. Tècniques de Treball. Tècniques de busca d informació. Mitjans tradicionals i noves tecnologies (CD-ROM, bases de dades, Internet, etc.). Tractament de la informació obtinguda en fonts documentals (esquemes, resums, fitxes, quadros sinòptics, bases de dades, etc.), per a la comprensió i creació de textos en la vida acadèmica (memòries, exposicions, informes, monografies, etc.). 4. Literatura. Característiques de la llengua literària. Els gèneres literaris. Evolució històrica de les formes literàries. Edat mitjana: marc històric i cultural. *Formes de l expressió poètica des dels trobadors fins a l època d esplendor (s. xv). Ausiàs March. *La prosa medieval. Les cròniques. *Formes narratives medievals i la seua transformació durant l època d esplendor (s. xv). Jaume Roig, Isabel de Villena i Roís de Corella. Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch. *Formes dramàtiques medievals i la seua pervivència actual. El Misteri d Elx. Segles XVI, XVII i XVIII: marc històric i cultural. *Els gèneres poètics populars, tradicionals i cultes fins a la Renaixença. *Transformació de la narrativa fins a la Renaixença. Lluís Galiana. *Teatre culte i de tradició popular. Francesc Mulet. Segle XIX: marc històric i cultural. *La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente. *La novel la realista i naturalista. *El teatre de la Renaixença. Escalante i Bernat i Baldoví. Anàlisi i comentari d una obra de cada època i lectura dels fragments més representatius d algunes de les literatures de les llengües constitucionals i de les literatures estrangeres. CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA I 1. Comunicació. La comunicació: elements. Intenció comunicativa. Funcions del llenguatge. Les varietats de la llengua: espacials, socials, d estil. Realitat plurilingüe de la Comunitat Valenciana, d Espanya i d Europa. El text. Llengua oral i llengua escrita: Comprensió i producció de textos procedents de diversos àmbits d ús i pertanyents a diferents tipologies (descripció, narració, exposició, argumentació, etc.). Las variedades de la lengua: espaciales, sociales, de estilo. Las actitudes y los prejuicios lingüísticos. El texto. Lengua oral y lengua escrita: Comprensión y producción de textos procedentes de diversos ámbitos de uso y pertenecientes a diferentes tipologías (descripción, narración, exposición, argumentación, etc.). 2. Estudio de la Lengua. Principios básicos de las normas ortográficas. La Gramática: *Las categorías gramaticales (I). *Oración y enunciado. Funciones sintácticas. Estructura del texto. Los marcadores: *La deixis, la modalización y la impersonalización. *Las voces del discurso. El léxico: *Componentes básicos del léxico del valenciano. *Estructura del léxico del valenciano. *Las locuciones. *El léxico y el diccionario. Características de las obras lexicográficas básicas. Principios generales del diccionario en soporte CD-ROM y en las páginas de Internet. 3. Técnicas de Trabajo. Técnicas de búsqueda de información. Medios tradicionales y nuevas tecnologías (CD-ROM, bases de datos, Internet, etc.). Tratamiento de la información obtenida en fuentes documentales (esquemas, resúmenes, fichas, cuadros sinópticos, bases de datos, etc.) para la comprensión y creación de textos en la vida académica (memorias, exposiciones, informes, monografías, etc.). 4. Literatura. Características de la lengua literaria. Los géneros literarios. Evolución histórica de las formas literarias. Edad Media: marco histórico y cultural. *Formas de la expresión poética desde los trovadores hasta la época de esplendor (s. XV). Ausiàs March. *La prosa medieval. Las crónicas. *Formas narrativas medievales y su transformación durante la época de esplendor (s. XV). Jaume Roig, Isabel de Villena y Roís de Corella. Curial e Güelfa y Tirant lo Blanch. *Formas dramáticas medievales y su pervivencia actual. El Misteri d Elx. Siglos XVI, XVII y XVIII: marco histórico y cultural. *Los géneros poéticos populares, tradicionales y cultos hasta la Renaixença. *Transformación de la narrativa hasta la Renaixença. Lluís Galiana. *Teatro culto y de tradición popular. Francesc Mulet. Siglo XIX: marco histórico y cultural. *La poesía de la Renaixença. Teodor Llorente. *La novela realista y naturalista. *El teatro de la Renaixença. Escalante y Bernat i Baldoví. Análisis y comentario de una obra de cada época y lectura de los fragmentos más representativos de algunas de las literaturas de las lenguas constitucionales y de las literaturas extranjeras. CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA I 1. Comunicación. La comunicación: elementos. Intención comunicativa. Funciones del lenguaje. Las variedades de la lengua: espaciales, sociales, de estilo. Realidad plurilingüe de la Comunidad Valenciana, de España y de Europa. El texto. Lengua oral y lengua escrita: Comprensión y producción de textos procedentes de diversos ámbitos de uso y pertenecientes a diferentes tipologías (descripción, narración, exposición, argumentación, etc.).

8 DOGV - Núm Estudi de la Llengua. Principis bàsics de les normes ortogràfiques. La Gramàtica: *Les categories gramaticals (I). *Oració i enunciat. Funcions sintàctiques. Estructura del text. Els marcadors: *La dixi, la modalització i la impersonalització. *Les veus del discurs. El lèxic: *Components bàsics del lèxic del castellà. *Estructura del lèxic del castellà. *Les locucions. *El lèxic i el diccionari. Característiques de les obres lexicogràfiques bàsiques. Principis generals del diccionari en suport CD- ROM i en les pàgines d Internet. 3. Tècniques de Treball. Tècniques de busca d informació. Mitjans tradicionals i noves tecnologies (CD-ROM, bases de dades, Internet, etc.). Tractament de la informació obtinguda en fonts documentals (esquemes, resums, fitxes, quadros sinòptics, bases de dades, etc.), per a la comprensió i creació de textos en la vida acadèmica (memòries, exposicions, informes, monografies, etc.). 4. Literatura. Característiques de la llengua literària. Els gèneres literaris. Evolució històrica de les formes literàries. Edat mitjana: marc històric i cultural. *Lírica tradicional i lírica culta: lectura i anàlisi de poemes representatius. *Estudi especial de Gonzalo de Berceo i de Jorge Manrique. *L èpica medieval: estudi i comentari d alguns fragments del Poema del Mío Cid. *Lectura i anàlisi d unes escenes de La Celestina. S. XVI i XVII. Renaixement i Barroc: marc històric i cultural. *Lírica: temes i estructures. Lectura i anàlisi de poemes representatius. *Models narratius. Tipologia de la novel la. La novel la picaresca. Miguel de Cervantes i la novel la moderna. Lectura de textos. Anàlisi de capítols representatius de Don Quijote de la Mancha, Novelas ejemplares i El Buscón. *El teatre: lectura i comentari d unes escenes d obres de Guillem de Castro, Lope de Vega i Calderón de la Barca. Anàlisi i comentari d una obra de cada època i lectura dels fragments més representatius d algunes de les literatures de les llengües constitucionals i de les literatures estrangeres. IV. Criteris d avaluació 1. Analitzar, interpretar, valorar i sintetitzar oralment i per escrit textos (orals, escrits i iconicoverbals) pertanyents a diferents situacions de comunicació, tenint en compte la funció social que exercixen, la tradició cultural en què s inscriuen, la seua estructura (narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, etc.), i els valors que transmeten, assenyalant les idees principals i les secundàries, reconeixent possibles incoherències o ambigüitats i aportant una opinió personal. Este criteri pretén valorar la capacitat de l alumnat per a interpretar el sentit d un text a partir de l anàlisi de la seua estructura semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de les dades rellevants sobre la situació de comunicació. S ha de tindre en compte, així mateix, la capacitat per a analitzar els valors, implícits o manifestos, del text (en especial els que reflectixen usos discriminatoris) i per a reflexionar sobre ells críticament. 2. Realitzar, de forma oral, una exposició acadèmica sobre un tema, planificant-la prèviament i adoptant l estratègia comunicativa adequada. 2. Estudio de la Lengua. Principios básicos de las normas ortográficas. La Gramática: *Las categorías gramaticales (I). *Oración y enunciado. Funciones sintácticas. Estructura del texto. Los marcadores: *La deixis, la modalización y la impersonalización. *Las voces del discurso. El léxico: *Componentes básicos del léxico del castellano. *Estructura del léxico del castellano. *Las locuciones. *El léxico y el diccionario. Características de las obras lexicográficas básicas. Principios generales del diccionario en soporte CD-ROM y en las páginas de Internet. 3. Técnicas de Trabajo. Técnicas de búsqueda de información. Medios tradicionals y nuevas tecnologías (CD-ROM, bases de datos, Internet, etc.). Tratamiento de la información obtenida en fuentes documentales (esquemas, resúmenes, fichas, cuadros sinópticos, bases de datos, etc.) para la comprensión y creación de textos en la vida académica (memorias, exposiciones, informes, monografías, etc.). 4. Literatura. Características de la lengua literaria. Los géneros literarios. Evolución histórica de las formas literarias. Edad Media: marco histórico y cultural. *Lírica tradicional y lírica culta: lectura y análisis de poemas representativos. *Estudio especial de Gonzalo de Berceo y de Jorge Manrique. *La épica medieval: estudio y comentario de algunos fragmentos del Poema del Mío Cid. *Lectura y análisis de unas escenas de La Celestina. S. XVI y XVII. Renacimiento y Barroco: marco histórico y cultural. *Lírica: temas y estructuras. Lectura y análisis de poemas representativos. *Modelos narrativos. Tipología de la novela. La novela picaresca. Miguel de Cervantes y la novela moderna. Lectura de textos. Análisis de capítulos representativos de Don Quijote de la Mancha, Novelas ejemplares y El Buscón. *El teatro: lectura y comentario de unas escenas de obras de Guillem de Castro, Lope de Vega y Calderón de la Barca. Análisis y comentario de una obra de cada época y lectura de los fragmentos más representativos de algunas de las literaturas de las lenguas constitucionales y de las literaturas extranjeras. IV. Criterios de evaluación 1. Analizar, interpretar, valorar y sintetizar oralmente y por escrito textos (orales, escritos e icónico-verbales) pertenecientes a diferentes situaciones de comunicación, teniendo en cuenta la función social que ejercen, la tradición cultural en que se inscriben, su estructura (narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, etc.) y los valores que transmiten, señalando las ideas principales y las secundarias, reconociendo posibles incoherencias o ambigüedades y aportando una opinión personal. Este criterio pretende valorar la capacidad del alumnado para interpretar el sentido de un texto a partir del análisis de su estructura semántica, del conocimiento de los esquemas textuales y de los datos relevantes sobre la situación de comunicación. Se ha de tener en cuenta, asimismo, la capacidad para analizar los valores, implícitos o manifiestos, del texto (en especial los que reflejan usos discriminatorios) y para reflexionar sobre ellos críticamente. 2. Realizar, de forma oral, una exposición académica sobre un tema, planificándola previamente y adoptando la estrategia comunicativa adecuada.

9 DOGV - Núm El criteri centra la seua atenció en el desenrotllament de la capacitat per a planificar, organitzar i realitzar una breu exposició oral, pròpia de l àmbit acadèmic. En este tipus d exposicions s hauran de valorar els aspectes següents: la selecció adequada de la informació després de la consulta de les fonts apropiades, l estructuració del seu contingut segons la finalitat d esta i l elecció i l ús correcte del registre apropiat (aspectes lingüístics i paralingüístics relacionats amb la claredat i la fluïdesa, i correcció en l ús de la varietat estàndard). 3. Elaborar memòries, informes, treballs d investigació, etc., a partir de la consulta de fonts de diversos tipus i integrar la seua informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l àmbit acadèmic. Este criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de forma autònoma a les fonts d informació, seleccionar en elles les dades pertinents a través de fitxes, resums, esquemes, etc., i reutilitzar-les en l elaboració de textos propis de l àmbit acadèmic, siga quin siga el tema sobre el qual tracten. S atendrà, per tant, en la valoració dels textos produïts pels alumnes (memòries, treballs d investigació, etc.), tant la seua coherència, com l ús apropiat de procediments de citació (notes a peu de pàgina, cometes, etc.), la inclusió correcta de la bibliografia consultada i l elaboració d índexs sobre el contingut dels textos, respectant les convencions pròpies de l àmbit acadèmic. 4. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius) adequats a la situació de comunicació, utilitzant mecanismes que els donen coherència i cohesió i atenent les seues diferents estructures formals. El criteri s encamina al desenrotllament de la capacitat per a elaborar textos de diferent tipus. S haurà de valorar en estes produccions la selecció i l estructuració dels continguts d acord amb la situació comunicativa i amb els esquemes textuals bàsics del text que es vullga produir. Així mateix es tindrà en compte la capacitat de l alumnat per a situar-se com a emissor (per exemple, distanciant-se a través de l ús de formes impersonals o despersonalitzadores, a través de l absència de modalització, etc.), per a utilitzar procediments que garantisquen la cohesió i per a usar correctament la varietat estàndard de la llengua així com els elements paralingüístics propis de cada tipus d escrit. 5. Identificar en intercanvis comunicatius de tota classe expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre estes i evitar-les en les produccions pròpies. El criteri pretén comprovar la capacitat per a reconéixer en els usos lingüístics, com a forma del comportament humà, els prejuís i les valoracions pejoratives que revelen les relacions socials entre els membres d una comunitat de parlants. S ha de valorar, així mateix, la capacitat per a reflexionar explícitament sobre estos usos i per a evitar-los, de forma autònoma i conscient, en les produccions pròpies. 6. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les pròpies produccions, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre elles i els seus significats. Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició i revisió de les pròpies produccions. Per a això, s atendrà el domini dels procediments que inscriuen el text en la situació de comunicació, que configuren el seu significat global o que articulen els seus enunciats. 7. Discernir els components bàsics i l estructura del lèxic del castellà i del valencià i analitzar críticament els mecanismes d incorporació d elements fònics, morfosintàctics i lèxics com a conseqüència de les relacions entre les llengües. Amb este criteri es pretén valorar la capacitat per a reconéixer i explicar els procediments de formació del lèxic. Així mateix, El criterio centra su atención en el desarrollo de la capacidad para planificar, organizar y realizar una breve exposición oral, propia del ámbito académico. En este tipo de exposiciones se habrán de valorar los aspectos siguientes: la selección adecuada de la información tras la consulta de las fuentes apropiadas, la estructuración de su contenido según la finalidad de la misma y la elección y el uso correcto del registro apropiado (aspectos lingüísticos y paralingüísticos relacionados con la claridad y la fluidez, y corrección en el uso de la variedad estándar). 3. Elaborar memorias, informes, trabajos de investigación, etc., a partir de la consulta de fuentes de diverso tipo e integrar su información en textos de síntesis, que presenten los datos principales y los distintos puntos de vista, sus relaciones y la perspectiva propia, utilizando los procedimientos de documentación y tratamiento de la información propios del ámbito académico. Este criterio orienta la valoración de la capacidad para acceder de forma autónoma a las fuentes de información, seleccionar en ellas los datos pertinentes mediante fichas, resúmenes, esquemas, etc. y reutilizarlos en la elaboración de textos propios del ámbito académico, cualquiera que sea el tema sobre el que traten. Se atenderá, por tanto, en la valoración de los textos producidos por los alumnos (memorias, trabajos de investigación, etc.), tanto a la coherencia de los mismos, como al uso apropiado de procedimientos de citación (notas a pie de página, comillas, etc.), a la inclusión correcta de la bibliografía consultada y a la elaboración de índices sobre el contenido de los textos, respetando las convenciones propias del ámbito académico. 4. Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos, expositivos y argumentativos) adecuados a la situación de comunicación, utilizando mecanismos que les den coherencia y cohesión y atendiendo a sus diferentes estructuras formales. El criterio atiende al desarrollo de la capacidad para elaborar textos de diferente tipo. Se deberá valorar en estas producciones la selección y estructuración de los contenidos de acuerdo con la situación comunicativa y con los esquemas textuales básicos del texto que se quiera producir. Asimismo se tendrá en cuenta la capacidad del alumnado para situarse como emisor (por ejemplo, distanciándose mediante el uso de formas impersonales o despersonalizadoras, mediante la ausencia de modalización, etc.), para utilizar procedimientos que garanticen la cohesión y para emplear correctamente la variedad estándar de la lengua así como los elementos paralingüísticos propios de cada tipo de escrito. 5. Identificar en intercambios comunicativos de todo tipo expresiones y valoraciones que denoten usos discriminatorios (en relación con el género social, con la lengua, con el grupo étnico o con la pertenencia a grupos considerados marginales en nuestra sociedad), reflexionar críticamente sobre estas y evitarlas en las producciones propias. El criterio pretende comprobar la capacidad para reconocer en los usos lingüísticos, como forma del comportamiento humano, los prejuicios y las valoraciones peyorativas que revelan las relaciones sociales entre los miembros de una comunidad de hablantes. Se ha de valorar asimismo la capacidad para reflexionar explícitamente sobre estos usos y para evitarlos, de forma autónoma y consciente, en las producciones propias. 6. Reconocer y utilizar, en la interpretación de textos y en la regulación de las propias producciones, los conocimientos sobre las diferentes unidades de la lengua, sus combinaciones y, en su caso, la relación entre ellas y sus significados. Este criterio pretende orientar la valoración de la capacidad para utilizar la reflexión lingüística en la mejora de la comprensión de los textos y en la mejora de la composición y revisión de las propias producciones. Para ello se atenderá al dominio de los procedimientos que inscriben el texto en la situación de comunicación, que configuran su significado global o que articulan sus enunciados. 7. Discernir los componentes básicos y la estructura del léxico del castellano y del valenciano y analizar críticamente los mecanismos de incorporación de elementos fónicos, morfosintácticos y léxicos como consecuencia de las relaciones entre las lenguas. Con este criterio se pretende valorar la capacidad para reconocer y explicar los procedimientos de formación del léxico. Asimis-

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen ÀMBIT LINGÜÍSTIC: Àrea de llengua catalana i literatura Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen Comunicació oral Competència 1: comprendre textos orals de la vida quotidiana,

Más detalles

LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA I y II

LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA I y II LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA I y II INTRODUCCIÓN El objetivo de esta materia es el conocimiento de los diferentes tipos de discursos y, en particular, el científico y el literario. Se propone consolidar

Más detalles

Resultados y evolución de las notas Estructura actual de la prueba Objetivos Contenidos evaluables:

Resultados y evolución de las notas Estructura actual de la prueba Objetivos Contenidos evaluables: Lourdes Aguilar Resultados y evolución de las notas Estructura actual de la prueba Objetivos Contenidos evaluables: Dimensión estética y literaria Dimensión comunicativa Dimensión plurilingüe y multicultural

Más detalles

El currículum i el seu desplegament a l educació primària

El currículum i el seu desplegament a l educació primària El currículum i el seu desplegament a l educació primària Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Novembre de 2008 11/12/2008 Marc normatiu de referència Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig

Más detalles

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen ÀMBIT LINGÜÍSTIC: Àrea de llengua castellana Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen Comunicació oral Competència 1: comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels

Más detalles

HISTÒRIA D ESPANYA TEMES OBJECTIUS CARACTERÍSTIQUES DE L EXAMEN SEGON DE BATXILLERAT

HISTÒRIA D ESPANYA TEMES OBJECTIUS CARACTERÍSTIQUES DE L EXAMEN SEGON DE BATXILLERAT HISTÒRIA D ESPANYA SEGON DE BATXILLERAT TEMES OBJECTIUS CARACTERÍSTIQUES DE L EXAMEN 1 Formació de l Estat liberal: 1. ANTIC RÈGIM I REFORMISME IL LUSTRAT 2. CRISI DE L ANTIC RÈGIM (1789 1833) 3. LA CONSTRUCCIÓ

Más detalles

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008 Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008 COS: mestres de primària ESPECIALITAT: Música Prova única Part A: Desenvolupament per escrit d

Más detalles

Programació didàctica

Programació didàctica Programació didàctica Cicle: Educació Infantil Àrees I, II i III Criteris d avaluació Indicadors Cb Lingüística Cb matem. Cb món físic Comp digital Cb tract. Inf. ciutadana Cb social i artística Cb cultural

Más detalles

ETAPA: BACHILLERATO NIVEL: BACHILLERATO MATERIA: 2º LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA OBJETIVOS

ETAPA: BACHILLERATO NIVEL: BACHILLERATO MATERIA: 2º LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA OBJETIVOS ETAPA: BACHILLERATO DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA NIVEL: BACHILLERATO MATERIA: 2º LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA OBJETIVOS 1. Comprender discursos orales y escritos de los diferentes contextos

Más detalles

ETAPA: BACHILLERATO DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA

ETAPA: BACHILLERATO DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA ETAPA: BACHILLERATO DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA NIVEL: 1º BACHILLERATO MATERIA: LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA OBJETIVOS 1. Comprender discursos orales y escritos de los diferentes contextos

Más detalles

Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA

Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA Programació d aula Didàctica de l Educació Infantil PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula L educador infantil OBJECTIUS Identificar les competències de l educador. Determinar les atribucions adscrites

Más detalles

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres Informació complementària Documents per a l organització i la gestió dels centres 2014-2015 Setembre 2014 Desenvolupament del currículum: Competències bàsiques L ordenació curricular de l etapa de l educació

Más detalles

EL PROJECTE LINGÜÍSTIC I EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA ALS CENTRES EDUCATIUS COORDINACIÓ DE CAPS D ESTUDIS SANT CUGAT CURS 2007/2008

EL PROJECTE LINGÜÍSTIC I EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA ALS CENTRES EDUCATIUS COORDINACIÓ DE CAPS D ESTUDIS SANT CUGAT CURS 2007/2008 EL PROJECTE LINGÜÍSTIC I EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA ALS CENTRES EDUCATIUS COORDINACIÓ DE CAPS D ESTUDIS SANT CUGAT CURS 2007/2008 1. JUSTIFICACIÓ DEL TEMA Món globalitzat (contactes i intercanvis

Más detalles

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per

Más detalles

CONTENIDOS MÍNIMOS DE LA ESO JUNIO 2016 LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 1º DE LA ESO

CONTENIDOS MÍNIMOS DE LA ESO JUNIO 2016 LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 1º DE LA ESO 1º DE LA ESO I COMUNICACIÓN 1. Elementos de la comunicación. 2. Tipologías textuales: Narración. Descripción. Diálogo. Textos de los medios de comunicación. Textos de la vida diaria. Estructura de la palabra.

Más detalles

ORDEN de 28 de agosto de 2007, de la Conselleria de Educación, por la que se regula el horario de la Educación Primaria.

ORDEN de 28 de agosto de 2007, de la Conselleria de Educación, por la que se regula el horario de la Educación Primaria. Conselleria d Educació ORDE de 28 d agost de 2007, de la Conselleria d Educació, per la qual es regula l horari de l Educació Primària. [2007/10990] Conselleria de Educación ORDEN de 28 de agosto de 2007,

Más detalles

BATXILLERAT (PLA D ESTUDIS)

BATXILLERAT (PLA D ESTUDIS) BATXILLERAT (PLA D ESTUDIS) El batxillerat forma part de l'educació Secundària i es distribueix en dos cursos acadèmics. Es desenvolupa en diverses modalitats, s organitza de manera flexible i, si cal,

Más detalles

INFORMACIÓN DE LA PROGRAMACIÓN DEL CURSO 2º DE BACHILLERATO ADULTOS PRESENCIAL

INFORMACIÓN DE LA PROGRAMACIÓN DEL CURSO 2º DE BACHILLERATO ADULTOS PRESENCIAL I.E.S. PADRE LUIS COLOMA. Jerez de la Frontera DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA INFORMACIÓN DE LA PROGRAMACIÓN DEL CURSO 2º DE BACHILLERATO ADULTOS PRESENCIAL 1. OBJETIVOS GENERALES DE LA

Más detalles

CONTENIDOS MÍNIMOS PARA EL CURSO

CONTENIDOS MÍNIMOS PARA EL CURSO CONTENIDOS MÍNIMOS PARA EL CURSO 2012-2013 EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA OBJETIVOS Leer con fluidez y corrección. Identificar las características de los distintos usos sociales de la lengua. Adquirir

Más detalles

Organització del 4t curs d ESO

Organització del 4t curs d ESO Organització del 4t curs d ESO Segons el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments de l ESO (DOGC, núm. 4915, 29.06.2007) INSTITUT XXV OLIMPÍADA El Decret 143/2007

Más detalles

PROVES SELECTIVES D INGRÉS I ACCÉS A COSSOS DOCENTS 2018

PROVES SELECTIVES D INGRÉS I ACCÉS A COSSOS DOCENTS 2018 PROVES SELECTIVES D INGRÉS I ACCÉS A COSSOS DOCENTS 2018 D acord amb la base 7.2.1. de la Resolució de dia 28 de febrer (BOIB núm. 29, de 6 de març de 2018) els coordinadors elaboren i fan públics els

Más detalles

Batxillerat Promoció Avançament de les orientacions d inici del curs

Batxillerat Promoció Avançament de les orientacions d inici del curs Batxillerat Promoció 2015-2017 Avançament de les orientacions d inici del curs 2015-2016 16 d abril de 2015 Estructura del 1r de batxillerat* h Llengua catalana i lit. I 2 Llengua castellana i lit. I 2

Más detalles

GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016

GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016 GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016 Grup 21 curs Societat, Ciència i Cultura Societat, Ciència i Cultura 103699 i contextos I 103700 i contextos II 102011 / 6ECTS Teories i Pràctiques contemporànies

Más detalles

Mecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA

Mecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA Programació d aula Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula Unitat 1 - El taller de reparació de vehicles 1 >> Objectius Conèixer els tipus de tallers i les àrees de treball de què disposen.

Más detalles

GUIA DIDÀCTICA DEL CURS CATALÀ ESCRIT II. Docent: Teresa Corominas i Umbert Curs UNED Sènior UNED Província Barcelona Canet de Mar

GUIA DIDÀCTICA DEL CURS CATALÀ ESCRIT II. Docent: Teresa Corominas i Umbert Curs UNED Sènior UNED Província Barcelona Canet de Mar GUIA DIDÀCTICA DEL CURS CATALÀ ESCRIT II Docent: Teresa Corominas i Umbert Curs 2016-2017. UNED Sènior UNED Província Barcelona Canet de Mar 1. PRESENTACIÓ DE LA GUIA Benvinguts al curs de Català Escrit

Más detalles

Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: aplicacions al

Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: aplicacions al Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: aplicacions al context valencià Guia docent de l assignatura: Llenguatges d Especialitat, Neologia i Organismes Terminològics Professora: Empar Minguet

Más detalles

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Recursos humans i responsabilitat social corporativa Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat

Más detalles

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat Línies generals d actuació 2011-2012 Presentació a directors/es de centres de secundària Organigrama Direcció General d ESO i Batxillerat

Más detalles

CRITERIOS DE EVALUACIÓN 4º PRIMARIA

CRITERIOS DE EVALUACIÓN 4º PRIMARIA CRITERIOS DE EVALUACIÓN 4º PRIMARIA EDUCACIÓN FÍSICA Cumplimiento de los objetivos. Adquisición de los contenidos. Actitud respetuosa y participativa ante la realización de la actividad física, compañeros

Más detalles

trabajar/mejorar Analizar textos escritos periodísticos.

trabajar/mejorar Analizar textos escritos periodísticos. DEPARTAMENTO: LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA. DOCENTE: ALICIA ESTHER RODRÍGUEZ GONZÁLEZ. MATERIA: LENGUA CASTELLANA. CURSO: 1º B DE BACHILLERATO ALUMNO/A: PLAN DE REFUERZO TERCER TRIMESTRE DEBE RECUPERAR

Más detalles

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Setembre de 2008 14/04/08 Finalitat de l educació infantil En els centres educatius es contribuirà

Más detalles

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació JORNADA DE FORMACIÓ EN XARXA DEL PROFESSORAT D EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA ZONA Barcelona, 12 de maig de 2010 LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

Más detalles

LLENGUA CATALANA I LLENGUA CASTELLANA

LLENGUA CATALANA I LLENGUA CASTELLANA c/ Garriga i Roca 13 08041 Barcelona Telèfon: 93 436 86 37 Fax: 93 435 86 02 E-mail: a8010201@xtec.cat Escola Parc del Guinardó LLENGUA CATALANA I LLENGUA CASTELLANA DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL Competència

Más detalles

TEMA 0. CONCEPTES BÀSICS

TEMA 0. CONCEPTES BÀSICS TEMA 0. CONCEPTES BÀSICS ÀMBIT D ÚS Conjunt de situacions en què és usada una llengua. Contextos comunicatius en què apareix un discurs. Relacionats amb finalitats, registres i gèneres textuals. Àmbit

Más detalles

Metodologia de la intervenció social

Metodologia de la intervenció social Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

RESUMEN INFORMATIVO PROGRAMACIÓN DIDÁCTICA CURSO 2015 /2016

RESUMEN INFORMATIVO PROGRAMACIÓN DIDÁCTICA CURSO 2015 /2016 RESUMEN INFORMATIVO PROGRAMACIÓN DIDÁCTICA CURSO 2015 /2016 DEPARTAMENTO: Lengua castellana y Literatura MATERIA: Lengua castellana y Literatura CURSO: SEGUNDO BACHILLERATO OBJETIVOS: En Bachillerato se

Más detalles

ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ

ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ Visita guiada + taller Cicle mitjà (3r i 4t) 120 min. Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural Quin significat tenen les pintures rupestres? Per què s han

Más detalles

CRITERIOS DE EVALUACIÓN 3º PRIMARIA

CRITERIOS DE EVALUACIÓN 3º PRIMARIA CRITERIOS DE EVALUACIÓN 3º PRIMARIA EDUCACIÓN FÍSICA Cumplimiento de los objetivos. Adquisición de los contenidos. Actitud respetuosa y participativa ante la realización de la actividad física, compañeros

Más detalles

CRITERIOS DE EVALUACIÓN

CRITERIOS DE EVALUACIÓN Segundo Bachillerato CRITERIOS DE EVALUACIÓN 1. Producir mensajes orales y elaborar textos escritos (exposiciones, explicaciones, resúmenes, esquemas y cuadros, etc.) a partir de mensajes orales de registros

Más detalles

ÍNDICE BLOQUE 1: LINGÜÍSTICA Y COMUNICACIÓN - SUPUESTO 1 (TEMA 1: LENGUAJE Y COMUNICACIÓN. COMPETENCIA LINGÜÍSTICA Y BLOQUE 2: VARIEDADES LINGÜÍSTICAS

ÍNDICE BLOQUE 1: LINGÜÍSTICA Y COMUNICACIÓN - SUPUESTO 1 (TEMA 1: LENGUAJE Y COMUNICACIÓN. COMPETENCIA LINGÜÍSTICA Y BLOQUE 2: VARIEDADES LINGÜÍSTICAS ÍNDICE BLOQUE 1: LINGÜÍSTICA Y COMUNICACIÓN - SUPUESTO 1 (TEMA 1: LENGUAJE Y COMUNICACIÓN. COMPETENCIA LINGÜÍSTICA Y COMPETENCIA COMUNICATIVA): - SUPUESTO 2 (TEMA 2: TEORÍAS LINGÜÍSTICAS ACTUALES): SUPUESTO

Más detalles

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats 2015-2016 Inspecció d Educació a Lleida PLENARI DIRECTORS/ES PRIMÀRIA Lleida, 6 d octubre de 2015 Informació per als centres Octubre 2015 Justificació de l actuació

Más detalles

COMPETÈNCIES D EXPOSICIÓ ORAL ACADÈMICA: TREBALL EN EQUIP DOCENT INTERASSIGNATURES EN EL GRAU DE PSICOLOGIA

COMPETÈNCIES D EXPOSICIÓ ORAL ACADÈMICA: TREBALL EN EQUIP DOCENT INTERASSIGNATURES EN EL GRAU DE PSICOLOGIA COMPETÈNCIES D EXPOSICIÓ ORAL ACADÈMICA: TREBALL EN EQUIP DOCENT INTERASSIGNATURES EN EL GRAU DE PSICOLOGIA AUTORS/ES: JAYME, M., RIVERO, M., TIFFON, B., CELDRÁN, M., RUIZ, J., MARTÍ, E. FACULTAT DE PSICOLOGIA

Más detalles

SEMINARI DE COORDINACIÓ LIC DE CENTRE CURS

SEMINARI DE COORDINACIÓ LIC DE CENTRE CURS SEMINARI DE COORDINACIÓ LIC DE CENTRE CURS 2018-19 Sessions del seminari i horari: DE 11:30 H A 13:30 SALA D ACTES DEL SERVEI EDUCATIU ACREDITACIÓ : 15 HORES ( 10 presencials + 5 treball en el centre presentació

Más detalles

(BOE, 16 de enero de 2001)

(BOE, 16 de enero de 2001) REAL DECRETO 3473/2000, DE 29 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE MODIFICA EL REAL DECRETO 1007/1991, DE 14 DE JUNIO, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS ENSEÑANZAS MÍNIMAS CORRESPONDIENTES A LA EDUCACIÓN SECUNDARIA

Más detalles

DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA CURSO ESCOLAR APRENDIZAJES IMPRESCINDIBLES NIVEL 2º ESO

DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA CURSO ESCOLAR APRENDIZAJES IMPRESCINDIBLES NIVEL 2º ESO DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA CURSO ESCOLAR 2015 2016 APRENDIZAJES IMPRESCINDIBLES NIVEL 2º ESO 1. Expresión oral y escrita correcta, adecuada a este nivel. 2. Lectura expresiva y comprensiva

Más detalles

CONTENIDOS Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN 1º BACHILLERATO SEPTIEMBRE

CONTENIDOS Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN 1º BACHILLERATO SEPTIEMBRE CONTENIDOS Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN 1º BACHILLERATO SEPTIEMBRE Contenidos de las pruebas extraordinarias de Lengua Castellana y Literatura de 1º BACHILLERATO. La duración de la prueba es de 1h y 15 min.

Más detalles

El 4t d ESO Final d etapa

El 4t d ESO Final d etapa Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Sa Palomera Carrer Vilar Petit, s/n 17300 Blanes Tel. 972 35 09 09 El 4t d ESO Final d etapa INS Sa Palomera b7000551@xtec.cat http://www.sapalomera.cat

Más detalles

Amb aquest escrit us informem dels passos que cal seguir en l avaluació de sisè d educació primària, feta al mes de maig.

Amb aquest escrit us informem dels passos que cal seguir en l avaluació de sisè d educació primària, feta al mes de maig. Benvolgut director, Benvolguda directora, Amb aquest escrit us informem dels passos que cal seguir en l avaluació de sisè d educació primària, feta al mes de maig. - Informe a les famílies: a partir del

Más detalles

Competències bàsiques de l àmbit digital

Competències bàsiques de l àmbit digital COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L ÀMBIT DIGITAL Competències bàsiques de l àmbit digital DIMENSIÓ INSTRUMENTS I APLICACIONS Competència 1. Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats

Más detalles

Matem. tiques de grans a petits

Matem. tiques de grans a petits Matem Matemàtiques tiques de grans a petits Presentació del projecte Matemàtiques de grans a petits és un projecte que neix amb la intenció de vincular els continguts matemàtics amb el desenvolupament

Más detalles

NOU MODEL D ACCÉS A LA UNIVERSITAT

NOU MODEL D ACCÉS A LA UNIVERSITAT NOU MODEL D ACCÉS A LA UNIVERSITAT 2010 MARC LEGAL REIAL DECRET 1892/2008, de 14 de novembre 2001 2003 2007 2006 2007 LOU (Ley Orgánica 6/2001, de Universidades) LUC (Llei 1/2003, d Universitats de Catalunya)

Más detalles

En su desarrollo se aprobaron los Reales Decretos 1700/1991, de 29 de noviembre, y 1178/1992, de 2 de octubre.

En su desarrollo se aprobaron los Reales Decretos 1700/1991, de 29 de noviembre, y 1178/1992, de 2 de octubre. REAL DECRETO 34 74/2000, DE 29 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE MODIFICAN EL REAL DECRETO 1700/1991, DE 29 DE NOVIEMBRE, POR EL QUE SE ESTABLECE LA ESTRUCTURA DEL BACHILLERATO, Y EL REAL DECRETO 1178/1992,

Más detalles

LENGUA ESPAÑOLA Y LITERATURA. Objetivos

LENGUA ESPAÑOLA Y LITERATURA. Objetivos LENGUA ESPAÑOLA Y LITERATURA Objetivos 1. Comprender discursos orales y escritos, interpretándolos con una actitud crítica, reconociendo sus diferentes finalidades y las formas de comunicación de que se

Más detalles

Ensenyament i Aprenentatge de les ciències experimentals I. MÒDUL: Ensenyament i Aprenentatge de les ciències experimentals I

Ensenyament i Aprenentatge de les ciències experimentals I. MÒDUL: Ensenyament i Aprenentatge de les ciències experimentals I UNIVERSITAT DE LLEIDA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ TITULACIÓ: Grau en Educació Primària CODI: 0806 MATÈRIA: Ensenyament i Aprenentatge de les ciències experimentals I MÒDUL: Ensenyament i Aprenentatge

Más detalles

1º BACHILLERATO. 1. Objetivos generales del Bachillerato.

1º BACHILLERATO. 1. Objetivos generales del Bachillerato. 1º BACHILLERATO 1. Objetivos generales del Bachillerato. Los objetivos generales son las capacidades que, por medio de las materias comunes, de modalidad y optativas, deberán ser alcanzadas por los alumnos

Más detalles

TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació

TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 3 sessions Pag. web Individual/grup petit 1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.Competències

Más detalles

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sensibilització en la igualtat d oportunitats DADES GENERALS DEL CURS 1. Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Àrea professional: ORIENTACIÓ LABORAL

Más detalles

Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA

Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar PRIMÀRIA Objectiu general Esdevenir persones participatives i actives, capaces de prendre decisions orientades a respectar i defensar els drets humans

Más detalles

Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA

Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA Programació d aula Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula Unitat 1. El patrimoni empresarial. L inventari OBJECTIUS Conèixer el concepte d empresa i les seves diferents classificacions.

Más detalles

Assessorament a l'impuls Material de la Sessió 5

Assessorament a l'impuls Material de la Sessió 5 Títol: Indemnització de 16 milions. Nivell: Tipologia textual: el text periodístic. Primer cicle d ESO (2n) Introducció: A partir d una notícia on-line del diari portiguès Correio da manhã s estudien les

Más detalles

Facultat de Dret 1 Primer quadrimestre Programa Doble Titulación Derecho-Criminología

Facultat de Dret 1 Primer quadrimestre Programa Doble Titulación Derecho-Criminología FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi 35200 Nom Teoria del dret Cicle Grau Crèdits ECTS 6.0 Curs acadèmic 2016-2017 Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període 1303 - Grau de Dret Facultat

Más detalles

CMC. Recursos per al professorat

CMC. Recursos per al professorat ÍNDEX Aula3D és el projecte educatiu més complet i global de que enriqueix i modernitza l aprenentatge complementant el material educatiu en format paper i format digital. 1 El treball científic Amb Edubook

Más detalles

Programació general anual

Programació general anual D) OBSERVACIONS NORMATIVES En aquest apartat es facilita el contingut de les referències normatives relacionades amb cada un dels sis punts en què s articula la PGA d acord amb l de l apartat B, així com

Más detalles

ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual. TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del claustre ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Individual/grup petit mestre/alumne 1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.Competències

Más detalles

ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ

ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ Visita guiada + taller 2n ESO 120 min. Àrea: Ciències socials, geografia i història Quin significat tenen les pintures rupestres? Per què s han conservat fins avui dia?

Más detalles

CONTENIDOS DE 1º ESO PARA EL ALUMNADO CON LA ASIGNATURA PENDIENTE

CONTENIDOS DE 1º ESO PARA EL ALUMNADO CON LA ASIGNATURA PENDIENTE Contenidos 1º ESO asignatura pendiente CONTENIDOS DE 1º ESO PARA EL ALUMNADO CON LA ASIGNATURA PENDIENTE PRIMER PARCIAL (16 ENERO 2018) LENGUA A) Modalidades textuales: a. La narración b. El diálogo c.

Más detalles

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord. MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG

Más detalles

DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA I.E.S. JERÓNIMO ZURITA (ZARAGOZA) CURSO:

DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA I.E.S. JERÓNIMO ZURITA (ZARAGOZA) CURSO: DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA I.E.S. JERÓNIMO ZURITA (ZARAGOZA) CURSO: 2016-17 1 Contenidos mínimos: 1º de Bachillerato 1. Reconocer la relación entre la modalidad de la oración y los

Más detalles

PROGRAMACIÓ D UNITAT DIDÀCTICA

PROGRAMACIÓ D UNITAT DIDÀCTICA UNITAT : 4. SAFARI FOTOGRÀFIC TÍTOL: PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT 4: SAFARI FOTOGRÀFIC 1r D ESO REFERÈNCIA: ESO/1DIB/UD4 DPT. EMISOR: EXPRESSIÓ PCC-ESO--1TEC-UD1.doc Pàgina 1 de 9 UNITAT : 4. SAFARI FOTOGRÀFIC

Más detalles

SÍNTESIS DE PROGRAMACIÓN: DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA ASIGNATURA: LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA- 1º DE BACHILLERATO

SÍNTESIS DE PROGRAMACIÓN: DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA ASIGNATURA: LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA- 1º DE BACHILLERATO SÍNTESIS DE PROGRAMACIÓN: DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA ASIGNATURA: LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA- 1º DE BACHILLERATO Objetivos. 1. Comprender discursos orales y escritos de los diferentes

Más detalles

L Aula de la Mar. C/ Francesc Femenias, Palma (Es Portitxol) Aula de la mar

L Aula de la Mar. C/ Francesc Femenias, Palma (Es Portitxol) Aula de la mar L Aula de la Mar L Aula de la Mar -sa Petrolera- és un centre d interpretació del medi marí que posa a l abast dels alumnes i professors de les Illes, i també del públic en general, un conjunt d elements

Más detalles

SECUENCIACIÓN DE CONTENIDOS

SECUENCIACIÓN DE CONTENIDOS Rfr.:PO 01.1.R4-1-LEN-LEN-2BACH-1213 SECUENCIACIÓN DE CONTENIDOS 1.- Conocimiento de la lengua: 1.1. Lengua, historia y sociedad. 1.2. El proceso de formación de las lenguas peninsulares. 1.3. Origen y

Más detalles

OBJETIVOS DEL DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA PARA EL CURSO

OBJETIVOS DEL DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA PARA EL CURSO OBJETIVOS DEL DEPARTAMENTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA PARA EL CURSO 2010-11 Objetivos generales de la Enseñanza Secundaria Obligatoria. Valorar y estimar las lenguas oficiales, comprendiendo las

Más detalles

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal Escola Superior de Música de Catalunya Sumari 1. Objectius 2. Responsables 3. Desenvolupament del procés 3.1 Disseny del sistema d avaluació del personal docent

Más detalles

Plans d emergència i dispositius de riscos previsibles

Plans d emergència i dispositius de riscos previsibles Sanitat Plans d emergència i dispositius de riscos previsibles CFGM.EMS.M08/0.15 Emergències sanitàries Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada

Más detalles

X OLIMPÍADA DE FILOSOFIA COMUNITAT VALENCIANA. VI Concurs de Redacció Filosòfica per a estudiants de 4t d ESO de la Comunitat Valenciana

X OLIMPÍADA DE FILOSOFIA COMUNITAT VALENCIANA. VI Concurs de Redacció Filosòfica per a estudiants de 4t d ESO de la Comunitat Valenciana X OLIMPÍADA DE FILOSOFIA COMUNITAT VALENCIANA VI Concurs de Redacció Filosòfica per a estudiants de 4t d ESO de la Comunitat Valenciana OBJECTIUS: 1. Promoure l exercici filosòfic per part de l alumnat

Más detalles

Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA

Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA Objectiu general Esdevenir persones crítiques, responsables, solidàries i actives en la defensa dels drets humans

Más detalles

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital Escola Marià Galí i Guix Terrassa Competència en el tractament de la informació i competència digital TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ CERCAR IDENTIFICAR TRANSFORMAR COMUNICAR COMPETÈNCIA DIGITAL ELS MITJANS,

Más detalles

ESO. Treball interdisciplinari, al llarg del curs Promoure espais de reflexió, d autoconeixement i descoberta dels recursos personals.

ESO. Treball interdisciplinari, al llarg del curs Promoure espais de reflexió, d autoconeixement i descoberta dels recursos personals. Educació Secundària ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES Àmbit ACADÈMIC Estudi acompanyat 1r, 2n, 3r. Es realitza amb el tutor. 1 hora quinzenal Es pretén que els alumnes desenvolupin recursos i habilitats per tal

Más detalles

PRUEBA DE ACCESO A LAS ENSEÑANZAS UNIVERSITARIAS OFICIALES DE GRADO

PRUEBA DE ACCESO A LAS ENSEÑANZAS UNIVERSITARIAS OFICIALES DE GRADO PRUEBA DE ACCESO A LAS ENSEÑANZAS UNIVERSITARIAS OFICIALES DE GRADO EJERCICIO DE COMENTARIO DE TEXTO DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA PARA LA CONVOCATORIA DE 2011 Tras la realización de las convocatorias

Más detalles

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera Jornada de portes obertes del Batxillerat Institut Celestí Bellera maig de 2017 Estructura del sistema educatiu PRIMÀRIA (de 3 a 12 anys) E S O 1r, 2n, 3r, 4t curs (de 12 a 16 anys) BATXILLERAT LOMCE 1r

Más detalles

Logística d aprovisionament

Logística d aprovisionament Comerç i màrqueting Logística d aprovisionament CFGS.VEC.M05/0.16 Gestió de vendes i espais comercials Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada

Más detalles

LA REGIDORIA D INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICI- PACIÓ CIUTADANA DE L AJUNTAMENT DE VALÈNCIA A TRAVÉS DE LAS NAVES ESPAI D INNOVACIÓ I CREACIÓ,

LA REGIDORIA D INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICI- PACIÓ CIUTADANA DE L AJUNTAMENT DE VALÈNCIA A TRAVÉS DE LAS NAVES ESPAI D INNOVACIÓ I CREACIÓ, ESTIU EN OBRES LA REGIDORIA D INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICI- PACIÓ CIUTADANA DE L AJUNTAMENT DE VALÈNCIA A TRAVÉS DE LAS NAVES ESPAI D INNOVACIÓ I CREACIÓ, CONVOQUEN LA PRIMERA EDICIÓ DEL PROGRAMA DE

Más detalles

Secció I - Comunitat Autònoma Illes Balears

Secció I - Comunitat Autònoma Illes Balears 2 BOIB Num. 24 EXT. 16-02-2009 Secció I - Comunitat Autònoma Illes Balears 3.- D'altres disposicions CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I CULTURA Num. 2393 Resolució de la directora general d Administració, Ordenació

Más detalles

Què és el BATXIBAC?:

Què és el BATXIBAC?: gener 2017 Què és el BATXIBAC?: Un acord entre els governs de França I Espanya per tal que alguns alumnes, quan acabin el Batxillerat, tinguin la doble titulació de Batxiller i Baccalauréat Objectius:

Más detalles

PROGRAMACIÓN DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA PRIMA MEDIA A-B-C. Sexto de primaria CURSO Angela Prinetti Valentina Gómez Jesús Ortega

PROGRAMACIÓN DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA PRIMA MEDIA A-B-C. Sexto de primaria CURSO Angela Prinetti Valentina Gómez Jesús Ortega SCUOLA STATALE ITALIANA DI MADRID Scuola Secondaria di Primo Grado (Scuola Media) PROGRAMACIÓN DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA PRIMA MEDIA A-B-C Sexto de primaria CURSO 2016 2017 Angela Prinetti Valentina

Más detalles

Família i Escola Junts X l educació

Família i Escola Junts X l educació Presentació del web Família i Escola Junts X l educació Amb la col laboració del Departament de Benestar Social i Família i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya 15 de setembre de 2011

Más detalles

ESO. DECRETO 7/2002, de 10 de enero EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA

ESO. DECRETO 7/2002, de 10 de enero EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA ESO DECRETO 7/2002, de 10 de enero EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA DECRETO 7/2002, de 10 de enero, por el que se establece el Currículo de la Educación Secundaria Obligatoria de la Comunidad de Castilla

Más detalles

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT Aspectes destacats del currículum a l ESO Un model pedagògic coherent S orienta a l adquisició de les competències bàsiques

Más detalles

Oferta Formativa CFA Canovelles Curs Blocs Ensenyament Matí Tarda Vespre Català Ensenyaments inicials i

Oferta Formativa CFA Canovelles Curs Blocs Ensenyament Matí Tarda Vespre Català Ensenyaments inicials i Oferta Formativa CFA Canovelles Curs 2013-14 Blocs Ensenyament Matí Tarda Vespre Català 2 1 1 Ensenyaments inicials i Castellà 2 1 1 Anglès 1 1 1 bàsics COMPETIC inicial 1 1 1 CFI nivell 1 1 1 1 Formació

Más detalles

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017 Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017 La formació de persones adultes a la demarcació de Barcelona

Más detalles

Accés i Admissió d estudiants amb estudis estrangers. Curs (Document actualitzat a )

Accés i Admissió d estudiants amb estudis estrangers. Curs (Document actualitzat a ) Accés i Admissió d estudiants amb estudis estrangers. Curs 2017-201. (Document actualitzat a 13-4-201) La Comissió Gestora dels Processos d Accés i Preinscripció Universitària del Sistema Universitari

Más detalles

Cursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera

Cursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera Cursos de formació del professorat La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera Idioma de les sessions Català. Sector educatiu dels participants Professors de català per a estrangers

Más detalles