OBJECTIUS CURRICULARS DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A L ESO

Transcripción

1 UNITAT 2 Mapa de les drogues i climatologia Objectius treballats a la Unitat 2 OBJECTIUS CURRICULARS DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A L ESO 1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els elements bàsics que caracteritzen el medi natural, social i cultural. Comprendre el territori com a resultat de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, i valorar les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals que se n deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat. Objectius TREBALLATS AMB LA UNITAT DIDÀCTICA Mapa de les drogues i climatologia 2. Reconèixer les principals unitats paisatgístiques del món, d Europa, d Espanya i de Catalunya i valorar-les en la seva diversitat, com a productes del temps i de la relació entre elements físics i humans. 3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelació entre fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals, conèixer la multicausalitat dels fets i les seves conseqüències i valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i col lectius dels processos. 4. Identificar i localitzar en el temps i en l espai els processos i esdeveniments rellevants de la història del món, posant èmfasi en Europa, Espanya i Catalunya. Assolir una perspectiva global de l evolució de la humanitat que faciliti la comprensió de la pluralitat i de la diversitat social i cultural i aplicar aquests coneixements a la interpretació del present, la comprensió del passat i la construcció del futur. 5. Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals i de la igualtat de drets i deures dels individus, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència, emetre judicis fonamentats i manifestar actituds de respecte cap a valors i opinions diferents dels propis, valorant-los críticament. 6. Valorar el patrimoni cultural com a herència i llegat dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat. Comprendre els elements bàsics de les manifestacions artístiques dins del seu context. 7. Expressar i comunicar els continguts de la matèria de forma personal i creativa, seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per mitjà de llenguatges diversos (lingüístics, numèrics, gràfics, multimèdia i audiovisuals) i reflexionant sobre el propi procés d aprenentatge. 8. Utilitzar les llengües com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies de la matèria (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).

2 9. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans d informació i comunicació com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes específiques, aplicant instruments d anàlisi de les fonts utilitzades. 10. Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l entorn, i rebutjar situacions injustes i discriminatòries. 11. Identificar les causes d alguns conflictes al llarg de la història i en l actualitat, i valorar la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques de grup, amb una actitud responsable, solidària, participativa i dialogant. 12. Participar de forma cooperativa en l elaboració, realització i avaluació de projectes rellevants a partir del plantejament d interrogants i problemes en relació amb la recuperació de la memòria històrica, la conservació del patrimoni natural i cultural i la vida social de l entorn. 13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d aprenentatge i d ús de les llengües i participar activament en el control i l avaluació del propi aprenentatge i del dels altres.

3 Continguts conceptuals treballats a la unitat 2 CONTINGUTS CONCEPTUALS DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A 1r D ESO CONTINGUTS TREBALLATS AMB LA UNITAT DIDÀCTICA Mapa de les drogues i climatologia CONTINGUTS COMUNS Identificació i ús de diferents tipus de fonts (materials, iconogràfiques, textuals, orals, cartogràfiques, digitals, etc.) i valoració de les seves aportacions al coneixement del medi físic i de les formes de vida en el present i el passat. CONTINGUTS El paisatge com a resultat de la interacció entre la humanitat i el medi Anàlisi de la interacció entre els grups humans i el medi al llarg de la història, tot caracteritzant les diferents relacions entre les societats i els seus entorns. Valoració de les accions, tant individuals com col lectives, que afavoreixen un desenvolupament sostenible. Aproximació a polítiques de protecció mediambiental des d àmbits diversos (municipal, autonòmic, estatal, europeu, d entitats no governamentals, etc.). Reconeixement de la distribució en l espai de continents, oceans i mars i localització i identificació de les principals unitats de relleu i unitats hidrogràfiques al món, a Espanya i a Catalunya, com a escenari de les activitats humanes.

4 ACTIVITAT Mapa de les drogues i climatologia Temporització 1 HORA a l aula Objectius Situar els països productors i consumidors dins del mapa mundial. Aprendre a situar-se i a interpretar mapes. Reflexionar de manera crítica sobre l efecte de les nostres conductes en la societat i en els problemes socials. Escoltar, raonar i defensar opinions personals. Cercar, triar, analitzar i resumir la informació trobada a través de diferents fonts. Recursos necessaris Material: ordinadors, connexió a internet. Continguts propis de l activitat: instruccions i pautes per dinamitzar la sessió. Continguts de la unitat didàctica curricular corresponent a climatologia mundial. Metodologia En aquesta unitat didàctica treballarem primer la situació de països al mapa per enllaçar-ho posteriorment amb la unitat 3, Climatologia, d aquesta mateixa guia didàctica. A l aula, i a través de la pissarra electrònica, ens connectarem a la pàgina web Clicarem damunt de Material multimèdia i visionarem l interactiu Les drogues, un fenomen global. Dins d aquest interactiu, podrem veure el mapa polític mundial. En aquest moment, transmetrem als alumnes l objectiu de la sessió: intentarem localitzar, entre tots, els països implicats en el comerç de les drogues, des dels països de producció fins als països de consum, passant pels països que serveixen de ruta o trànsit. A partir d aquest moment, començarem la sessió, que dividirem en tres blocs. 1r bloc: Recull d informació. Posada en comú 10 min Farem una breu introducció sobre l origen de les drogues i els seus llocs de producció. Així, la nostra pregunta d inici serà la següent: Pregunta d inici: D on vénen les drogues? Llançarem aquesta pregunta a l aula i recollirem les seves intervencions. Anotarem els diferents països que vagin anomenant i els agruparem segons droga - país de producció.

5 El nostre objectiu durant aquesta pluja d idees serà tenir un quadre final amb la informació de les drogues següents: Drogues Països de producció Països consumidors Cocaïna Colòmbia, Bolívia i Perú Xile, Estats Units, Canadà, Argentina, Espanya, Escòcia, Anglaterra, Irlanda i Itàlia Heroïna Mèxic, Colòmbia, Pakistan, Afganistan, Birmània i Laos Puerto Rico, Rússia, Kazakhstan, Escòcia, Malàisia, Afganistan, Iran i República de Maurici Tabac Xina, Índia i Brasil Xina, Estats Units, Rússia i Índia Cànnabis Mèxic, Estats Units, Colòmbia, Marroc, Kazakhstan, Paraguai, Afganistan, Pakistan Nova Zelanda, Austràlia, Canadà, Jamaica, Espanya, Itàlia, Nigèria, Zàmbia, Ghana i Escòcia Seguirem el mateix procés en la pregunta següent: I en quins països es consumeixen les drogues? Per ajudar a respondre quins són els països amb més consum, podem consultar-ho a l interactiu Les drogues, un fenomen global que trobarem a la pàgina web 2n bloc: Situació dels països al mapa 20 min A partir d aquí convidarem l alumnat a situar els països al mapa. Es poden anar senyalant i en podem anotar el nom al damunt per deixar constància dels països que anem anomenant. Per fer-ho, convidarem l alumnat a sortir a la pissarra i, en cas de dubte, a demanar ajuda als companys. És important que en aquest moment el professor no els corregeixi si estan ben situats o no. No serà fins que estiguin tots els països marcats al mapa que, amb l ajuda de l interactiu (dins la pàgina a Les drogues, un fenomen global), anirem clicant: i. 1r clic: Cocaïna: països productors. Comprovarem que hi hem situat correctament els països productors. Cocaïna: països consumidors. Comprovarem que hi hem situat correctament els països consumidors. Si el professorat ho considera adequat, podem comentar les rutes que es tracen entre els països productors i els consumidors. ii. 2n clic: Heroïna: països productors. Comprovarem que hi hem situat correctament els països productors. Heroïna: països consumidors. Comprovarem que hi hem situat correctament els països consumidors.

6 Si el professorat ho considera adequat, podem comentar les rutes que es tracen entre els països productors i els consumidors. iii. 3r clic: Cànnabis: països productors. Comprovarem que hi hem situat correctament els països productors. Cànnabis: països consumidors. Comprovarem que hi hem situat correctament els països consumidors. Si el professorat ho considera adequat, podem comentar les rutes que es tracen entre els països productors i els consumidors. Per al tabac, no podrem treballar directament amb l interactiu, però convidem el professorat que també ho comenti i avaluï si els països estan ben situats al mapa. 3r bloc: Climatologia dels països situats 10 min Una vegada els alumnes han vist i situat correctament els països, per a cadascun dels països productors que hem comentat introduirem quin tipus de climatologia té i la seva relació amb la producció de drogues. Veurem que hi ha països de diferents zones climàtiques: Països de zones càlides Països de zones temperades A partir d aquí podem començar a treballar els diferents climes que hi ha en aquestes zones i la seva relació amb els paisatges. conclusions 10 min El tancament de la dinàmica el farem recapitulant i completant el quadre-resum segons el que haguem treballat o ho podem ampliar amb l enllaç de climatologia i paisatge de la unitat que es treballarà posteriorment. Un cop fet aquest quadre-resum, finalitzem la dinàmica amb diferents conclusions: Cada vegada més es confonen els països productors i els països consumidors. D això se n diu la globalització de les drogues. Si hem parlat de les rutes de les drogues, cal ressaltar com aquest tràfic de drogues afecta més països. Això comporta que les autoritats de tots els països afectats (productors, consumidors i de trànsit) estiguin obligades a posar-se d acord i establir acords internacionals per poder fer-hi front. Per últim, podem veure com el clima d una zona i la interacció entre el medi i la societat determinen el paisatge. Més endavant tractarem la climatologia amb més detall.

7 Contingut per al professorat Tutorial Aquí en parlem En aquest món globalitzat avui en dia cada cop és més difícil distingir entre països productors i països consumidors de drogues. En zones on tradicionalment es dedicaven a la producció i exportació de substàncies cada dia n augmenta més el consum, mentre que en altres zones que es limitaven al consum, actualment també se n produeixen. El fet més rellevant d aquest interactiu és veure com Espanya és porta d entrada a Europa de moltes drogues. Més presència indica més disponibilitat de les drogues i, per tant, més risc de consum. D aquí la gran tasca preventiva que s ha de dur a terme. Els grups que es beneficien del tràfic il legal de les drogues han desenvolupat formes molt complexes de producció, comercialització i blanqueig de beneficis econòmics, que han acabat per involucrar-hi una bona part de països. Així doncs, les drogues il legals són un negoci per a les màfies que hi trafiquen.

8 Criteris d avaluació CRITERIS D AVALUACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A 1r D ESO Objectius assolits AMB LA UNITAT DIDÀCTICA Mapa de les drogues i climatologia Comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funció dels elements naturals i humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva diversitat, així com els obstacles i les oportunitats que possibiliten d acord amb els recursos que proporcionen. Identificar actuacions encaminades a prevenir riscos a partir d una situació determinada i valorar les accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible en els àmbits local i mundial. Descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents característiques i d escales diverses. Reconèixer elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant-hi tècniques d orientació. Interpretar diverses fonts d informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de formes diverses, incloses les TIC i mitjançant el treball cooperatiu, especialment a través de descripcions, síntesis i esquemes explicatius que relacionin causes i conseqüències dels fets.

9 Matèries comunes de l ESO 1r ESO Desplegament curricular relacionat Què podem treballar? Recursos Amb què ho podem treballar? Proposta de treball Com ho podem treballar? Ciències socials, geografia i història Anàlisi de la interacció entre els grups humans i el medi al llarg de la història, tot caracteritzant les diferents relacions entre les societats i els seus entorns. Anàlisi de la forma de vida dels pobles prehistòrics. Interactius i àmbits de l exposició: - Què són les drogues? - Impacte social de les drogues - Les drogues, un fenomen global Informes de l estudi ESTUDES. Estudi del NIDA (National Institute on Drug Abuse). Recerca, recull i anàlisi d informació. Debat. Lectures: articles, llibres, diaris, etc.