Impacte de la violència contra les dones a. Sant Cugat del Vallès

Transcripción

1 Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del Vallès Versió executiva 16 de novembre de 2015

2 Índex ANÀLISI DE LES DADES Servei municipal d atenció a les dones DonaInformació... 3 a) Servei municipal DonaInformació i Servei d Assessoria Jurídica per a Dones (PADI)... 4 b) Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere... 6 c) Servei d Atenció i Recuperació Terapèutica per Infants i Adolescents, Far de Colors... 8 d) Teleassistència mòbil (TAM) Serveis Socials d Atenció Primària Servei Tècnic Punt de Trobada Policia Local de Sant Cugat Oficina d Atenció a la Víctima dels Mossos d Esquadra (OAVCSC) Centres d Atenció Sanitària INDICADORS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE Taula resum dels indicadors CONCLUSIONS REFLEXIONS I RECOMANACIONS FINALS

3 ANÀLISI DE LES DADES 1. Servei municipal d atenció a les dones DonaInformació El Servei municipal d atenció i informació per a dones DonaInformació el composen els següents serveis: 1. Acollida i atenció psicològica del servei de la dona 2. Assessoria jurídica PADI 3. Atenció a dones víctimes de violència en grup 4. Servei d Atenció i Recuperació Terapèutica per Infants i Adolescents 5. Teleassistència mòbil- TAM És un servei que treballa de manera integral tots els estadis del cercle de la violència: des de la prevenció i sensibilització, tant de les dones com de la ciutadania, la detecció de la violència de gènere, fins l atenció directa i finalment, la recuperació. 3

4 a) Servei municipal DonaInformació i Servei d Assessoria Jurídica per a Dones (PADI) El primer semestre de 2015 el Servei municipal DonaInformació 1 15 dones per situacions de violència de gènere. En relació a l històric de dades, s observa una tendència a l estabilitat en els 1rs semestres pel que fa al nombre de casos, només durant el 1r semestre de 2012 el nombre de casos es va veure ostensiblement reduït a tan sols 10. Durant els 2ns semestres el nombre de casos tendeix a l alça; s ha passat de tenir 9 casos al 2n semestre de 2012 a 24 casos durant el 2n semestre de 2014, caldrà veure com evoluciona el 2n semestre del present Val a dir que aquestes xifres fan referència a les dones que són ateses per primera vegada pel servei de DonaInformació, és a dir, les deteccions que aquest realitza anual i semestralment. El servei continua atenent, a banda, dones d anys anteriors les quals presenten seqüeles del procés de violència de gènere viscut. Gràfic 1. Nombre de casos atesos pel servei DonaInformació Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel Servei DonaInformació 2n semestre 1r semestre Total El perfil de les dones ateses pel servei DonaInformació en el període més recent, el primer semestre de 2015, és el d una dona d entre 25 i 44 anys (60%), amb fills/es (87%), estudis secundaris (40%) i amb una feina remunerada (53%); pel que fa la nacionalitat el perfil de dones ateses és heterogeni (47% espanyoles i 53% estrangeres). Es detecta per tant, que els casos de violència de gènere atesos per DonaInformació presenten un perfil transversal que afecta a dones de diferents edats i nacionalitats i nivell formació. 1 Com a nota metodològica primer de tot cal aclarir que enguany les dades del Servei d Assessoria Jurídica (PADI) s inclouen dins de les dades del servei municipal de DonaInformació, i per tant, no li dedicarem una secció específica com així vàrem fer en els darrers informes. 4

5 PERFIL DE LES DONES ATESES AL SERVEI DONAINFORMACIÓ 5

6 b) Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere El Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere forma part del Servei d Atenció a les Dones de Sant Cugat i està en funcionament des de l any Es tracta d un grup de dones que té per objectiu donar suport i proporcionar estratègies d autoconfiança, de recuperació de l autoestima i de reconeixement de les relacions d igualtat a dones que pateixen o han patit violència en l àmbit de la parella o ex-parella. Es tracta d un recurs centralitzat per DonaInformació que rep derivacions des de diferents serveis. Aquest Grup Terapèutic permet a les dones, a través del treball conjunt, donar respostes efectives i eines útils a la situació real en la que es troben mitjançant un treball de recuperació de l autoestima i del control de les seves vides. Generalment, les dones s incorporen al Grup quan tot just estan reconeixent que han estat víctimes de la violència i presenten una autoestima molt baixa i un fort temor, confusió i indefensió davant de l ex parella, alhora que experimenten una sensació de culpa. Gràfic 2. Dones ateses al Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere n semestre 10 1r semestre Total Font: Elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel servei DonaInformació El Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere atén actualment una vintena de dones a l any, tot i que sembla que aquesta xifra estable que ens havia acompanyat els darrers anys es veurà considerablement reduïda el present És important remarcar que les 4 dones assistents el primer període 6

7 de 2015 són procedents del semestre anterior, i per tant no hi ha hagut cap nova incorporació. Cal esmentar també que al llarg dels anys hem observat que la majoria de dones assistents al grup acostumaven a ser monomarentals; per aquest motiu, s ofereix un servei de canguratge per a infants menors de 12 anys. En el període aquest servei esmentat ha atès 6 infants amb una assistència variable. El grup de dones assistent acostuma a ser força heterogeni. En el darrer semestre de 2014 el grup constava de 7 dones amb nacionalitat espanyola i 2 amb nacionalitat estrangera. L autonomia econòmica és un fet rellevant de cara a denunciar la violència de gènere, moltes vegades la manca d ingressos i la situació de dependència econòmica són un desincentiu per denunciar el cas. Per aquest motiu és important disposar de dades que ens indiquin quina és la situació laboral i econòmiques de les dones assistents al grup feina estable baixa mèdica aturada sense prestació Un altre aspecte important és el nombre de fills i filles. De les 9 dones en qüestió, una té 1 fill, dues tenen 2 fills i tres tenen 3 fills; la resta, no en tenen cap. Per últim però no per això menys important, cal dir que 4 de les 9 dones, és a dir, gairebé la meitat, disposen d'un TAM (servei de teleassistència mòbil). 1 2 estdiants 7

8 c) Servei d Atenció i Recuperació Terapèutica per Infants i Adolescents, Far de Colors El Servei d Atenció i Recuperació Terapèutica per Infants i Adolescents, Far de Colors, forma part del Servei Municipal d Atenció a la Dona i s emmarca dins la Xarxa Municipal d Atenció a les Dones, coordinant-se amb tots els serveis que l integren. L objectiu del servei és atendre a la infància i l adolescència i tractar i prevenir les conseqüències que pateixen pel fet d haver estat víctimes directes o indirectes de la violència dels seus pares/mares i/o altres familiars. Aquest programa existeix des de maig de Gràfic 3. Casos atesos en el Servei d Atenció i Recuperació Terapèutica per Infants i Adolescents, Far de Colors Casos antics Casos nous 15 Total 9 8 Juny Juny 2013 Juny Juny 2014 juny 2014-juny2015 Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria i del Servei d Atenció i Recuperació Terapèutica per Infants i Adolescents Pel que fa al perfil dels infants, pares i mares en relació als darrers períodes, destaca: comú en el darrer període analitzat (comprèn més del 50% dels casos). L edat dels infants i adolescents atesos oscil la entre els 5 i els 18 anys, essent la franja dels 13 als 18 anys la més En el darrer període ha augmentat el nombre d infants i adolescents nascuts a l estranger. En els dos anys anteriors 8

9 analitzats hi havia una proporció estable d infants nascuts a Espanya que se situava lleugerament per sobre del 85%, enguany ha disminuït fins 71%. En canvi el percentatge de pares i mares nascuts a Espanya segueix situant-se entre el 50% i el 60%, igual que els darrers períodes analitzats. Per tant, la conclusió és que s atenen infants nascuts majoritàriament a Espanya però amb pares i mares d origen estranger. Pel que fa a les formes de convivència, igual que en el període , predominen les famílies on els progenitors estan separats i hi ha un règim de visites establert (enguany 43%, un 11% menys que el període anterior). També existeix un percentatge de famílies monomarentals (33%) i de famílies reconstituïdes (19%). A banda del perfil de les famílies, cal destacar alguns aspectes en relació amb el funcionament del servei i les situacions de violència viscudes pels infants i adolescents: Dels 8 casos tractats en el darrer semestre, només 2 van obtenir l alta terapèutica. Cal tenir en compte que la majoria d infants i adolescents tractats procedeixen de llars on les formes de violència de gènere han format o formen part de les vides quotidianes, i per tant, la socialització en aquests ambients provoca el risc d arrelar en aquests menors unes conductes violentes que cal reconduir. Per aquest motiu, per tal de conscienciar de la situació, les primeres visites es duen a terme amb els progenitors. Aquestes situacions provoquen en molts infants i adolescents sentiments d enuig vers l altre progenitor o el model familiar. En aquest darrer període on el nombre d adolescents atesos ha augmentat considerablement, s han tractat varis casos d absentisme escolar o consum de tòxics. Sortosament, també hi ha hagut varis adolescents que han mostrat bona actitud i predisposició a col laborar amb la teràpia, fet que ha permès millorar la seva situació. De les 15 noves demandes del Servei, 4 no van passar a la Fase de Tractament. La majoria de demandes arriben per part de Serveis Socials (4) i per part del Servei d Atenció a les Dones (3). El cas restant ha estat derivat per Cooperació. Per concloure, també cal fer esment dels tallers realitzats adreçats a infants i adolescents de primària i secundària. En el període s han realitzat 28 tallers, 23 a primària i 5 a secundària que han comptat amb la participació total de 577 alumnes. 9

10 d) Teleassistència mòbil (TAM) Les víctimes de violència de gènere tenen disponible un recurs (TAM), un servei de teleassistència mòbil que proporciona una ràpida atenció i assessorament en les situacions de perill durant les 24h. Per accedir a aquest servei calen algunes condicions: no conviure amb l'agressor i tenir una ordre d'allunyament. Es presta a Sant Cugat des de l'any 2005 i és possible fer-lo gràcies a la FEMP (Federación de Municipios y Provincias), el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales y Igualdad, i Cruz Roja Española. Taula 1. Nombre de noves TAM activades i total TAM actives Nombre TAM r semestre 2015 Noves TAM activades Total TAM actives 12 Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel servei DonaInformació La tendència dels darrers anys en relació a aquest servei era d estabilització: 3 TAM activades el 2011, 3 el 2012 i 3 més el 2013, però el 2014 es va doblar la xifra de TAM activats fins a 6; tanmateix, el nombre s ha reduït de nou a 3 en aquest primer semestre de Enguany, el total de TAM activats és de Cal tenir en compte que el nombre de TAM actius no resulta només de la suma del nombre de TAM activats cada any, ja que a més caldria restar-li els TAM desactivats, informació que no està continguda a la taula. 10

11 2. Serveis Socials d Atenció Primària Els Serveis Socials d Atenció Primària de Sant Cugat s organitzen el 6 punts d atenció descentralitzats territorialment: el Centre Sòcio- Sanitari de La Floresta, el Casal de les Planes, l EMD Valldoreix, l equipament municipal de la Plaça d en Coll, el CAP Turó de Can Mates i l equipament municipal de la Casa Mònaco. És el servei municipal d atenció social més proper a la ciutadania i, com a tal, detecta i atén a dones que pateixen o han patit violència de gènere. En relació a les dades del segon semestre de 2014 i les del primer semestre de 2015, es confirma la tendència a la baixa pel que fa a l atenció de casos de violència de gènere als Serveis Socials. El 2011 es varen atendre un total de 21 casos; el 2012 i 2013 aquesta xifra va disminuir a 14 i 15 casos, respectivament i el 2014 a 11. El primer semestre del present 2015, mantenint la tendència de Gràfic 4. Nombre de casos atesos pels Serveis Socials d'atenció Primària n semestre 1r semestre Total Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pels Serveis Socials d Atenció Primària En relació a les darreres dades analitzades, del primer semestre de 2015, el total de dones ateses pels Serveis Socials (5), són de nacionalitat estrangera, un 40% tenen estudis superiors, cap té treball remunerat, la major part (80%) tenen fills/es i la mitjana d edat és força jove 36,8 anys. L agressor és en la totalitat de casos de nacionalitat estrangera i en un 80% es tracta de la parella. Un 50% de les dones han patit violència física. 11

12 PERFIL DE LES DONES ATESES ALS SERVEIS SOCIALS D ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SANT CUGAT 12

13 3. Servei Tècnic Punt de Trobada El Servei Tècnic Punt de Trobada és un espai que facilita la recollida i el lliurament de menors en casos que els pares i mares tinguin greus problemes per dur-ho a terme de forma normalitzada dins l àmbit privat. Tutelat per professionals de l àmbit social, és un servei que abasta les poblacions de Sant Cugat del Vallès, Rubí i Castellbisbal. En el transcurs dels sis primers mesos de 2015 s han atès un total de 31 famílies, xifres molt similars a les de l any 2014 i que mostren una estabilització respecte la tendència a l alça que estaven mostrant les xifres els darrers anys. El nombre de famílies ateses ha anat creixent de forma regular des del 2011, passant de 32 famílies a 37 el 2012 i a 43 el 2013 i s ha mantingut a 43 famílies el passat any 2014 com així es pot observar al gràfic posterior Gràfic 5. Nombre de famílies ateses pel Punt de Trobada n semestre 1r semestre Total Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel Punt de Trobada 13

14 Gràfic 6. Nombre menors atesos pel Punt de Trobada n semestre 1r semestre Total Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel Punt de Trobada L anàlisi pel que fa al nombre de menors atesos presenta molts paral lelismes amb l anàlisi anterior de les famílies. Durant els sis primers mesos de 2015 s han atès un total de 41 menors, xifres també similars a les de 2014, i que estabilitzen la tendència a l alça mostrada els darrers anys. El nombre de menors atesos va augmentar considerablement el 1r semestre de 2014, doblant les xifres de 2013, no obstant això l any concloïa amb menys menors atesos que el 2103, ja que el 2n semestre de 2014 tant sols es van atendre 13 menors. Finalment, quan observem globalment els gràfics de famílies i menors atesos, si al 2015 es mantenen els estàndards, es pot apreciar com a excepció del 2013, on les xifres mostren una tendència inversa, per regla general s atenen més menors i famílies al 1r semestre que al 2n semestre. 14

15 4. Policia Local de Sant Cugat La Policia Local de Sant Cugat atén, anualment, més d una desena de casos de violència de gènere. Seguint aquesta tendència, el primer semestre de 2015 es van atendre 4 dones víctimes de violència masclista. Gràfic 7. Casos atesos per la Policia Local n semestre 1r semestre Total Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada per la Policia Local Tot i que no es pot determinar un perfil majoritari exclusivament amb 4 casos atesos, durant el primer semestre de 2015 totes les dones ateses per la Policia Local de Sant Cugat han estat de nacionalitat espanyola (també tots els agressors), d una mitjana d edat de 40 anys, totes han patit violència física i la meitat tenen treball remunerat. 15

16 PERFIL DE LES DONES ATESES PER LA POLICIA LOCAL DE SANT CUGAT 16

17 5. Oficina d Atenció a la Víctima dels Mossos d Esquadra (OAVCSC) L Oficina d Atenció a la Víctima de la comissaria dels Mossos d Esquadra de Sant Cugat (en endavant, OAVCSC) va atendre durant el 2014 un total de 49 casos de violència de gènere, trencant amb la tendència a l alça que s havia donat fins l any Així, mentre que el 2012 es van atendre 59 dones, el 2013, 68 i el 2013, 81, aquesta xifra ha descendit fins a 49 (gairebé un 40% menys que l any anterior). El 1r semestre de 2015, però, torna a situar la tendència als mateixos nivells que els anys anteriors amb un total de 32 dones ateses en 6 mesos. Gràfic 8. Casos atesos per l'oavcsc n semestre 1r semestre Total Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l OAVCSC El perfil majoritari de les dones ateses per OAVCSC en el primer semestre de 2015 és el d una dona de nacionalitat espanyola (80%) d entre 25 a 44 anys (47%), amb infants (63%) i amb ocupació remunerada (69%). 17

18 PERFIL DONES ATESES OFICINA D ATENCIÓ A LA VÍCTIMA DELS MOSSOS D ESQUADRA DE SANT CUGAT 18

19 6. Centres d Atenció Sanitària Els Centres d Atenció Sanitària (CAP s) són el primer nivell d assistència mèdica. A Sant Cugat hi tres Centres d Atenció Primària (CAP Sant Cugat, CAP Valldoreix i CAP Turó de Can Mates) i dos consultoris (La Floresta i Les Planes). També formen part de la Xarxa de Lluita contra el Maltractament i la Violència de Gènere de Sant Cugat i detecten i atenen casos de violència de gènere. En els darrers anys, els CAPs s han configurat com un espai essencial en la detecció de casos de violència de gènere i així ho reflecteix l elevat nombre de casos atesos per aquest Servei. Si bé el 2011 el total de casos atesos va ser de 91, a partir del 2012 la tendència s ha anat estabilitzant al voltant d uns 60 casos atesos anuals. El primer semestre de 2015 s han atès 33 dones per violència de gènere, fet que confirma la tendència estable detectada en els darrers anys. 91 Gràfic 9. Casos atesos pels Centres d'atenció Sanitària n semestre 1r semestre Total Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pels Serveis d Atenció Sanitària Pel que fa les dones ateses pels CAPs de Sant Cugat durant el primer semestre de 2015 destaquen les dones de nacionalitat espanyola (67%) d entre 25 i 44 anys (64%), amb fills (71%) i majoritàriament divorciades o separades de l agressor (39%). També cal ressaltar l elevada proporció de dones ateses per casos de violència de gènere de tipus físic, un 62%. La major part dels casos s han detectat a través de salut mental (42%) i d urgències (39%) i 24% ha interposat denúncia. 19

20 PERFIL DE LES DONES ATESES PELS CENTRES D ATENCIÓ SANITÀRIA DE SANT CUGAT 20

21 INDICADORS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE La Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere ha atès un total de 47 casos de violència de gènere durant el primer semestre de La xifra mostra una tendència estable en relació a la dada de referència de 2011, que és de 49 casos. No obstant això, representa una disminució en referència al període immediatament anterior, el segon semestre de 2014, quan es van detectar un total de 61 casos3. En aquest sentit, es detecta com, any rere any, els casos detectats durant el segon semestre de l any superen els del primer semestre: si bé durant els 6 primers mesos de l any (de gener a juny) la xifra se situa al voltant dels casos, en el segon semestre (de juliol a desembre) s aproxima o supera la seixantena. Per explicar aquest fenomen, és important tenir en compte que el primer semestre comprèn el període de vacances tant de l estiu (juliolagost) com de Nadal (desembre), períodes en què les parelles tenen un major temps de convivència i quan afloren i s agreugen situacions de violència de gènere. La taxa de victimització ha disminuït lleugerament, passant d 1,36 el 2011 (dada de referència) a un 1,05. Aquesta xifra indica que 1 de cada dones santcugatenques han acudit a algun servei municipal a causa de la violència de gènere. Malgrat el manteniment de la xifra de casos de violència de gènere, la taxa de victimització es veu lleument disminuïda a causa de l augment demogràfic a la ciutat en aquest darrers anys, que ha incrementat sensiblement la població tant masculina com femenina. Durant el primer semestre de 2015, per tant, aproximadament 1 de cada dones ha estat atesa per violència de gènere en els serveis de la Xarxa. Com s ha detectat els darrers anys, la taxa de victimització de les dones estrangeres és superior al de les de nacionalitat espanyola: 0,74 front a 2,7. No obstant això, cal destacar que la taxa de victimització entre les dones estrangeres ha patit una disminució més accentuada que no pas la de les dones de nacionalitat espanyola. En el cas de les primeres, ha passat de 3,84 a 2,7, mentre que entre les segones ha disminuït de 1,07 al 0,74. 3 Cal aclarir que és el color de les fletxes el que determina la valoració de l indicador i no la seva orientació. Així, el vermell indica una evolució negativa, el verd positiva i el blanc, una evolució neutre. 21

22 En relació a l edat, es detecta un augment en la heterogeneïtat de les edats: tot i que el perfil majoritari segueix sent el de les dones d entre 25 i 44 anys (46 %), ha incrementat el pes de les dones més joves, d entre 17 i 24 (passant de 10,2% a 14,9%) així com el de dones més grans, d entre 45 i 64 (de 30,6% a 38,3%). Es constata, per tant que la violència de gènere es produeix majoritàriament en edats d inici de la convivència i tinença de fills, però que també es dóna en perfils de dones joves i de més de 45 anys. L heterogeneïtat en les edats, especialment l increment de dones joves, es relaciona també amb una disminució en la proporció de dones ocupades en relació a les no ocupades. Les dones amb treball remunerat han passat d un 60,9% a un 36,2% (cal tenir en compte que en un 14,9% dels casos del primer semestre de 2015 no consta aquesta dada). Caldrà veure, per tant, com evoluciona aquesta variable en els propers mesos per tal de confirmar la tendència. La proporció de dones amb fills/es també és lleugerament més baixa que en la dada referent al 2011 (81,6%) i se situa en un 76,6%. Tot i això, no és tan reduïda com l observada en anys anteriors (un 53,7% el primer semestre de 2014, per exemple). En relació a les denúncies, destaca un augment de la proporció de dones que l han interposada, situant-se en un 83%, el que suposa un augment de 30 punts en relació a la dada de referència de Cal tenir en compte que en el conjunt de casos atesos per Mossos d Esquadra hi consta denúncia. La concessió d Ordres de Protecció ha augmentat ostensiblement en relació a la dada de referència. Mentre el 2011 es van concedir un 29,4% de les Ordres de Protecció sol licitades, el primer semestre se n han concedit tres quartes parts, un 42,1%. Val a dir, però, que el nombre de sol licituds ha estat menor. 22

23 IV Informe semestral, 2014 Taula resum dels indicadors Indicador Dada de referència 1r sem n sem r sem n sem Dades anteriors 1r sem n sem r sem n sem Dada actual 1r sem Evolució indicador I.1 Nombre total de víctimes de violència de gènere 49 casos 57 casos 46 casos 49 casos 53 casos 69 casos 41 casos 61 casos 47 casos I.2 Nombre de víctimes de violència de gènere detectades pel Servei municipal d atenció a les dones DonaInformació 17 casos 12 casos 10 casos 9 casos 19 casos 14 casos 17 casos 24 casos 15 casos I.3 Nombre de víctimes de violència de gènere detectades pels Serveis Socials de l Ajuntament 13 casos 8 casos 10 casos 4 casos 8 casos 7 casos 5 casos 6 casos 5 casos I.4 Nombre de víctimes de violència de gènere detectades pels Mossos d Esquadra 27 casos 32 casos 31 casos 37 casos 33 casos 48 casos 16 casos 33 casos 32 casos I.5 Nombre de casos detectats pel CAP 37 casos 52 casos 39 casos 30 casos 36 casos 33 casos 29 casos 31 casos 33 casos I.6 Nombre de casos detectats per la Policia Local I.7 Taxa de victimització de violència de gènere TOTAL I.8 Taxa de victimització de violència de gènere de dones de nacionalitat espanyola I.9 Taxa de victimització de violència de gènere de dones de nacionalitat estrangera 5 casos 7 casos 10 casos 4 casos 3 casos 9 casos 6 casos 1 cas 4 casos 1,36 1,67 1,35 1,41 1,52 1,56 0,93 1,36 1,05 1,07 0,83 0,86 1,07 1,28 1,31 0,84 1,23 0,74 3,84 3,74 3,94 2,80 2,51 3,08 1,54 2,34 2,7 23

24 IV Informe semestral, 2014 Indicador Dada de referència 1r sem n sem r sem n sem Dades anteriors 1r sem n sem r sem n sem Dada actual 1r sem Evolució indicador I.10 I.11 I.12 I.13 Distribució de Victimització segons franges d edat TOTAL Relació amb l agressor de les dones víctimes de violència TOTAL Distribució les dones víctimes de violència segons tinença de fills/es - TOTAL Nacionalitat de les dones víctimes de violència de gènere TOTAL anys 10,2% 14,0% 22,2% 16,3% 13,2% 15,9% 9,8% 3,3% 14,9% anys 57,1% 55,8% 64,4% 49,0% 47,2% 58,0% 36,6% 59,0% 46,8% anys 30,6% 25,6% 11,1% 30,6% 34,0% 23,2% 48,8% 37,7% 38,3% 65 i + anys 2,1% 4,7% 2,2% 4,1% 5,7% 2,9% 4,9% 0,0% 0,0% Parella 57,7% 46,5% 68,9% 59,2% 62,3% 50,7% 24,4% 62,3% 57,4% Ex-parella 38,5% 46,5% 28,9% 38,8% 35,8% 34,8% 0,0% 27,9% 29,8% Altres 2,8% 7% 2,2% 0,0% 1,9% 2,9% 0,0% 0,0% 6,4% No consta ,0% - 11,6% 53,7% 9,8% 6,4% - Sense fills/es Amb fills/es 18,4% 39,5% 37,8% 26,5% 41,5% 30,4% 29,3% 29,5% 23,4% 81,6% 60,5% 62,2% 69,5% 58,5% 66,7% 53,7% 70,5% 76,6% No consta ,0% - 2,9% 17,1% Espanyola 64,6% 55,8% 55,6% 61,2% 67,9% 72,5% 78,0% 78,7% 61,7% Estrangera 35,4% 44,2% 44,4% No consta ,8% 32,1% 26,1% 22,0% - - 1,4% - 21,3% 31,9% - 6,4% - 24

25 IV Informe semestral, 2014 Indicador Dada de referència 1r sem n sem r sem n sem Dades anteriors 1r sem n sem r sem n sem Dada actual 1r sem Evolució indicador I.14 Nacionalitat de les persones agressores de violència TOTAL Espanyola 64,7% 44,8% 55,6% 61,2% 62,3% 72,5% 80,5% 75,4% 74,5% Estrangera 35,3% 46,5% 44,4% 26,1% 36,7% 37,7% 17,1% 19,7% 23,4% 1,4% No consta - 4,7% - 2,0% - 2,4% 4,9% 2,1% I.15 Situació laboral de les víctimes de maltractament TOTAL I.16 Interposició de denúncia de les víctimes de maltractament TOTAL I.17 Interposició de denúncia de les víctimes de maltractament SEGONS NACIONALITAT - TOTAL Ocupada 60,9% 51,2% 42,2% No ocupada No consta 39,1% 32,6% 40,0% - 16,3% 17,8% 51,0% 50,9% 22,4% 49,1% 26,0% Denúncia 50% 67,4% 73,3% 53,1% 49,1% No Denúncia No consta I.18 Nombre total d Ordres de Protecció concedides en relació a les ordres sol licitades 50% 27,9% 20,0% 4,1% 26,4% - 4,7% 6,7% 42,9% 24,5% - 53,6% 39,1% 5,8% Espanyola 51,4% 65,2% 76,2% 51,6% 44,4% ,7% 70,5% 36,2% 39,0% 21,3% 48,9% 7,3% 8,2% 14,9% ,1% 83,0% ,0% 14,9% - - 4,9% 2,1% - 72,9% 82,8% Estrangera 66,7% 77,8% 81,0% 61,1% 58,8% ,2% 83,3% 29,4% 56,2% 55% 18,2% 36,4% 36,0% 66,7% 38,1 42,1% 25

26 Impacte de la violència contra les dones CONCLUSIONS A través de l anàlisi detallat dels diferents serveis així com de les dades globals dels indicadors, el V Informe semestral sobre l Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat permet apuntar un seguit de conclusions en relació a l impacte de la violència de gènere a la ciutat. Novament és imprescindible recordar que cal interpretar amb prudència les dades i les conclusions que se n desprenen així com ser conscients que s analitzen els casos que han arribat a mans dels serveis de la Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere de Sant Cugat i no la totalitat del fenomen. El fet de disposar un històric de dades semestrals i anuals, permet confirmar que la mitjana de casos atesos pels serveis de la Xarxa se situa en poc més de 100 casos anuals. Concretament, el 2014 s ha situat en 102 casos. Cal recordar, no obstant, que en aquesta xifra no es computen les dones ateses pels Centres d Atenció Primària ja que la metodologia de recollida de dades no permet agregar-los al càlcul global. Cal tenir en compte que els CAPs s han confirmat, any rere any, com un dels serveis que més casos detecta (normalment entre 30 i 40) i seria d interès poder comptabilitzar-los i agregar-los a les dades de la resta de serveis per tal d obtenir una dada més real sobre l impacte de la violència de gènere a la ciutat. L anàlisi realitzat dels diferents casos atesos posa de manifest l heterogeneïtat de les dones ateses per violència de gènere i constata novament que la violència afecta dones de diferents edats, nivells formatius retributius i nacionalitats. En aquest sentit, es fa palesa la importància de la recopilació i l anàlisi de dades no només per dimensionar la realitat de la violència de gènere sinó també per sensibilitzar i trencar estereotips al voltant d aquesta xacra social. Malgrat aquesta heterogeneïtat de perfils, la següent taula esbossa el perfil mitjà de dones que han acudit als serveis municipals analitzats. Tal com s observa a la taula, el perfil majoritari és similar al d anys anteriors: és el d una dona entre 25 i 44 anys de nacionalitat espanyola, vivint amb parella. El principal canvi en relació amb anys anteriors és que, en el primer semestre de 2015, les dones sense ocupació tenen un pes major que les ocupades. 26

27 Impacte de la violència contra les dones Fitxa resum del perfil de dones ateses el primer semestre de 2015 Total violència de gènere Total violència de gènere Total violència de gènere Total violència de gènere Total violència de gènere 2015 (1r sem) 47 Franges d edats 14,9% menors de 25 anys, 46,8% entre 25 i 44, 38,3% entre 45 i 64 i 0% majors de 64 anys Edat mitjana de les dones que han patit violència 40 anys Ocupació 36,2% amb treball remunerat, 48,9% sense treball remunerat (en un 14,9% dels casos no consta la dada) Nacionalitat de les dones Nacionalitat de l agressor 74,5% de nacionalitat espanyola, 23,4% estrangeres (Bolívia, Marroc, Argentina, Rússia, Cuba) 74,5% de nacionalitat espanyola, 23,4% de nacionalitat estrangera (2,1% no consta) A nivell general i tenint en compte les dades recollides del conjunt de serveis, s apunten algunes tendències clau a nivell global: o Augment de deteccions entre dones joves. Tant en les dades sorgides dels indicadors que contemplen els serveis de DonaInformació, PADI, Serveis Socials, Policia Local i Mossos d Esquadra, com les dades dels CAPs, s observa un increment del percentatge de dones joves ateses, fins i tot menors. Aquest fet concorda amb la percepció dels i les professionals de la Xarxa i la seva preocupació per la violència entre el jovent. En aquest sentit, es fa palès que els estereotips sexistes continuen encara vigents i se segueixen reproduint entre les persones més joves que pateixen situacions violentes. Es fa necessari, per tant, continuar apostant per la prevenció i la sensibilització vers tota la societat i fer un esforç addicional entre la població jove. 27

28 Impacte de la violència contra les dones o Major proporció de casos de violència física La proporció de casos de violència física no és igual en tots els serveis i són especialment les forces de seguretat (Mossos d Esquadra i Policia Local) qui atenen més casos d aquestes característiques. És també rellevant el percentatge de dones que han patit agressions físiques ateses pels CAPs, que durant tots els anys analitzats, supera el 50% dels casos atesos. o Variabilitat en la proporció de denúncies i disminució de les Ordres de Protecció sol licitades Mentre que els indicadors referits als serveis de DonaInformació, PADI, Serveis Socials, Policia Local i Mossos d Esquadra apunten a un increment de la proporció de denúncies, al CAP s observa una disminució d aquelles dones que l han interposada. En aquest darrer període, a més, la proporció de casos de violència física s ha vist incrementat en pràcticament tots els serveis de la Xarxa. En aquest sentit, cal tenir en compte que en el conjunt de casos atesos per Mossos d Esquadra i Policia Local hi consta denúncia, però que per a la resta de serveis que no recullen denúncies és més complex fer un seguiment d aquesta variable. En relació a les Ordres de Protecció, cal esmentar que el nombre de sol licituds ha descendit en relació en anys anteriors. Tot i això, d entre les Ordres que s han sol licitat, el percentatge de concedides ha estat superior al d anys anteriors. 28

29 Impacte de la violència contra les dones REFLEXIONS I RECOMANACIONS FINALS Tant la Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere de Sant Cugat com la metodologia establerta per a la recollida de les dades que finalment s acaben analitzant en el present Informe, han estat i són pioneres i referents per molts altres municipis del nostre país. Es constata que hi ha dificultats, tant per la recollida com per l explotació final de les dades, fet que és precís abordar per a la seva solució. La recollida de les dades té uns objectius claus: el primer, que permet sistematitzar i obtenir una anàlisi rigorosa sobre la violència de gènere detectada en el conjunt dels serveis municipals i altres que formen part de la Xarxa; el segon, que facilita una dimensionalització del fenomen a la ciutat de Sant Cugat recordant, que és sobre els casos detectats, no sobre la globalitat de la violència que s exerceix- i, una conscienciació professional. Per tant, resulta molt important continuar insistint que s han de millorar la forma de la recollida de les dades per poder fer un seguiment rigorós. És a través del binomi, sensibilització i conscienciació ciutadana i detecció ràpida per part del conjunt de professionals que formen part de la Xarxa, i altres que tot i no formar part en poden ser agents detectors escoles, IES, pediatria, entitats ciutadanes... que podrem actuar de manera àgil davant de la violència de gènere. I per a què aquest binomi funcioni és precís que s identifiqui de forma clara què és violència de gènere. L actuació global davant de la violència de gènere requereix dels recursos humans i econòmics necessaris i sobretot, de la complicitat i comprensió social. Sovint encara impera en l imaginari col lectiu que la violència de gènere és quelcom importat d altres cultures, que afecta a les classes socials més desfavorides i que és un fet individual i privat on és millor no intervenir-hi. Amb tot, la resposta solidaria que s hauria de produir davant la solitud i l estigma que, malauradament, encara acompanya a cada dona víctima de violència de gènere i als seus infants, es redueix. I sovint és responsabilitza i inclús es culpabilitza a les pròpies víctimes d allò que han o estan patint. Cal inclús una revisió del nostre llenguatge, i tot i ser víctimes en primera instància, atorgar-les de la força d esdevenir supervivents de la violència masclista. Un any més, insistim en què cal entendre de manera més holística i pedagògica què és la violència de gènere. Quines són les seves causes, les seves fases i les seves repercussions, tant immediates com a mig i llarg termini. Cal vivenciar molt més el que significa ser una supervivent de la violència de gènere. 29

30 Impacte de la violència contra les dones Requerim, per tant, d una sensibilització i formació per part del conjunt de professionals que treballen amb persones per a una ràpida identificació i d una veritable solidaritat social. La violència s aprèn en la nostra socialització tant primària com secundària, i és en aquí com el conjunt d agents socials, econòmics, i de les industries de l oci i del lleure, hi juguen un paper cabdal. Si la violència vers els altres s aprèn, és hora de posar tots els mitjans a treballar per a una re-socialització vers la llibertat i la vida sense cap tipus de violència. De manera lògica, si la violència de gènere s aprèn, el comportament igualitari també. La coeducació pren un rol primordial davant d aquest aprenentatge. I més enllà del treball més intel lectual que s ha d incorporar en el currículum acadèmic, cal fer una profunda tasca davant de les nostres emocions, de la manera en què aprenem qui és el nostre igual, com entendre el seu espai vital, com interrelacionar sense violència, com mostrar les emocions i treballar la frustració, la necessària interposició dels límits i resignificar el contingut dels nostres valors com a societat i com a persones amb el dret fonamental de viure una vida lliure de cap tipus de violència. La violència de gènere, en definitiva, no és quelcom que li passa a algunes dones i, malauradament, a tots els seus fills i filles, de manera directa o indirecta. Com a qualsevol tipus de violència, el seu substrat és un menyspreu per les vides de les persones, per la seva integritat tant física com emocional. I en aquest treball de resignificar els valors de la nostra societat, el treball és conjunt. Deixar d actuar amb la fermesa, la mirada holística de la transversalitat de gènere i els mitjans humans i econòmics necessaris, és abocar a una situació de major vulnerabilitat la vida d aquestes ciutadanes i ciutadans. Recomanacions: Donat l impacte que la violència està significant en la vida del jovent, es proposa realitzar una recerca específica sobre el jovent i la violència de gènere, per disposar de dades reals municipals que ajudin a dimensionar aquest fenomen per poder marcar, de manera més acurada, estratègies polítiques. Formació específica en recollida de dades per als responsables dels serveis que integren la Xarxa. Elaborar un Pacte social de les entitats de tolerància zero enfront la violència de gènere a Sant Cugat, per tal d implicar les entitats en la lluita contra la violència. Crear una Taula ciutadana de prevenció de la violència de gènere que impliqui agents socials com ara escoles, instituts, famílies, entitats i ciutadania en general. 30

31 Impacte de la violència contra les dones 31