I PLAN DEL SIDA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "I PLAN DEL SIDA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA"

Transcripción

1

2 I PLAN DEL SIDA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

3 Elaborado por el Servicio del Plan del SIDA de la Dirección General de Salud Pública. Nuestro más sincero agradecimiento a los miembros de la Comisión Técnica y de la Comisión de Participación que han colaborado en la revisión del Plan del SIDA, así como a todos los profesionales que han participado en la elaboración de este documento. CONSELLERIA DE SANITAT Edición:Generalitat Valenciana Conselleria de Sanitat Direcció General de Salut Pública Depósito Legal: V Impresión: GRAFICAS RONDA. Maestro Valls, VALENCIA.

4 PRESENTACIÓN La pandemia por VIH/SIDA y su impacto en la Comunidad Valenciana, supone motivo de especial preocupación e interés para esta Conselleria de Sanidad de la Generalidad Valenciana. Sabedores de que nos enfrentamos a un problema de salud extremadamente complejo, que requiere de una respuesta integral y eficaz, esta Conselleria considera necesaria la creación del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana. Uno de los pilares fundamentales del mismo es corresponsabilizar y coordinar de forma armónica a todas las Instituciones y Organizaciones implicadas en la lucha contra el SIDA, con la seguridad que entre todos podremos conseguir las metas trazadas. El presente documento significa la puesta en marcha del compromiso público de potenciar políticas globales de salud, con la esperanza de que estas líneas de actuación reviertan en favor de los afectados por VIH/SIDA, principal objetivo de nuestro trabajo y, en general, contribuya al bienestar de todos ciudadanos de la Comunidad Valenciana. Mi agradecimiento a todas las personas que intervienen en la atención de los afectados por el VIH/SIDA y, en especial, a los profesionales que, bajo la coordinación de la Dra. Sofía Tomás, han contribuido en la elaboración de este I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana. Por último, deseo expresar todo mi apoyo a las personas que sufren las consecuencias de esta pandemia. Joaquín Farnós Gauchía Conseller de Sanidad 4

5 Índice página 1. Introducción Epidemiología del SIDA Líneas de actuación del Plan del SIDA Objetivos y actividades Anexo I: Decreto 168/1997, de 13 de mayo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana Anexo II: Los Centros de Información y Prevención del SIDA Anexo III: Las Unidades de Prevención del SIDA Anexo IV: Utilización de recursos hospitalarios y características de los pacientes VIH/SIDA en la Comunidad Valenciana (1996) Bibliografía... 64

6 1. INTRODUCCIÓN

7 INTRODUCCIÓN La infección por el virus de la Inmunodeficiencia Humana (VIH) y el Síndrome de Inmunodeficiencia Adquirida (SIDA), constituye uno de los problemas de salud más importantes en el contexto mundial. En palabras del Secretario General de las Naciones Unidas, el SIDA se ha transformado en los últimos años en una emergencia a escala planetaria y, como tal, necesita que se desarrollen acciones adecuadas a la magnitud del problema. La Organización Mundial de la Salud prevé que, para el Año 2000, el número de personas seropositivas será aproximadamente de unos cuarenta millones; igualmente, el número de casos de SIDA afectará a más de dieciocho millones de personas en todo el mundo. En respuesta a este problema de salud, la comunidad científica mundial insta a que los gobiernos adapten sus estrategias para hacer más eficaz el reto que supone la lucha contra el SIDA. Un ejemplo de ello es la reciente creación del UNAIDS (Programa de SIDA de las Naciones Unidas), que coordina todas las acciones sobre el SIDA que parten de todas las organizaciones que configuran la ONU, como son: UNESCO (Educación, Ciencia y Cultura), UNFPA (Fondo de las Naciones Unidas para la Población) UNDPE (Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo), UNICEF (Programa de las Naciones Unidas para la Infancia), BM (Banco Mundial). También la Unión Europea, en su Programa de Salud Pública (Art. 129 Maastricht), incluye un Programa Especial de Lucha Contra el SIDA en el que todos los estados miembros participan de forma conjunta, promoviendo la coordinación de las acciones de todos los países que configuran la Unión. Asimismo, desde el Plan Nacional sobre el SIDA se considera necesario potenciar y ampliar las acciones de lucha contra la epidemia mediante el Plan de Movilización Multisectorial (Plan ), cuya finalidad es mejorar la eficacia del trabajo, aumentando la coordinación interdepartamental e interautonómica para lograr un mayor control de la pandemia en todo el territorio español. La situación del SIDA en España es alarmante, pues ocupa el primer lugar por número de casos acumulados respecto al resto de los países de Europa. El hecho de que el 65 % de los casos correspondan a usuarios de drogas por vía intravenosa agrava el problema, por la dificultad que supone conseguir cambios de comportamiento en esta población. Por otro la- 7

8 do, la epidemia afecta a un núcleo importante de población joven, en edad productiva, lo que constituye una seria amenaza para el desarrollo de futuras generaciones. Especial atención merece el aumento de los casos por transmisión heterosexual, ya que conlleva la propagación de la infección a la población general, en especial a la mujer en edad fértil, con la consiguiente repercusión en la transmisión madre-hijo. Con respecto a la Comunidad Valenciana, la tasa de incidencia acumulada es de 814 casos por millón de habitantes a , lo que nos sitúa en un lugar intermedio con respecto a otras Comunidades Autónomas. Tanto los mecanismos de transmisión como la edad de los afectados es similar al resto de España. Esta situación, aún siendo preocupante, posibilita la aplicación de intervenciones dirigidas a frenar la propagación de la epidemia en nuestro ámbito. Para ello, se hace necesario intensificar las medidas encaminadas a determinados núcleos de población donde la epidemia está incidiendo con mayor intensidad. Además, el VIH/SIDA es un fenómeno en constante evolución que precisa que las estrategias sean adaptadas a las necesidades concretas que se derivan de este problema de salud, proporcionando de esta forma una respuesta eficaz acorde con la dinámica de la epidemia. La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, consciente de la magnitud de la epidemia, a través de la Dirección General de Salud Pública, decide la creación del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana en sustitución del anterior Programa para la Prevención y Control de las Infecciones por el Virus de la Inmunodeficiencia Humana. El I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana nace con cuatro objetivos fundamentales: Conocer y reducir la incidencia de la infección. Promover la participación activa y solidaria de la sociedad frente a la epidemia. Proporcionar una atención sanitaria integral a las personas afectadas por VIH/SIDA. Impulsar la colaboración interinstitucional para el abordaje global de la epidemia. 8

9 Para la consecución de estos objetivos se necesita la colaboración de todos los profesionales de la salud de la Comunidad Valenciana y el compromiso solidario de todas organizaciones e instituciones para, conjuntamente, aportar las soluciones que la sociedad nos demanda. Francisco J. Bueno Cañigral Director General de Salud Pública 9

10 2. EPIDEMIOLOGÍA DEL SIDA

11 EPIDEMIOLOGÍA DEL SIDA EN ESPAÑA Y EN LA COMUNIDAD VALENCIANA El número de casos de SIDA en Europa acumulados desde el comienzo de la epidemia hasta el 31 de marzo de 1997 es de , aunque el número de personas infectadas por el VIH, imposible de conocer exactamente, ha sido estimado por la Organización Mundial de la Salud en más de medio millón. Entre los más afectados están los países mediterráneos, como España e Italia, que se caracterizan por el elevado número de usuarios de drogas por vía intravenosa que se han infectado a través de la práctica de compartir el material de inyección. España es actualmente el segundo país de Europa en número de casos acumulados. España es el país europeo más afectado por la epidemia en términos relativos. Las tasas anuales españolas de incidencia de SIDA, expresadas en número de casos por millón de habitantes, son, con diferencia, las más elevadas de Europa. 11

12 Uno de los aspectos más preocupantes de la epidemia de SIDA son los recién nacidos, hijos de madres seropositivas, que contraen la infección durante el embarazo, parto o lactancia. España es el primer país de Europa en número de niños con SIDA de transmisión materno-infantil. 12

13 Dentro de España, hay gran variabilidad en el grado de afectación dependiendo del territorio. Las Comunidades Autónomas con tasas de incidencia de SIDA más elevadas son Madrid, Baleares, País Vasco y Cataluña. La Comunidad Valenciana se sitúa en una posición intermedia con respecto a otras comunidades españolas. Desde el comienzo de la epidemia en 1984 hasta el 30 de junio de 1997, se han declarado en la Comunidad Valenciana un total de casos. Una mayoría (el 71%) se han producido en la provincia de Valencia. No sólo el número absoluto de casos es mayor en Valencia que en las otras dos provincias, lo que sería explicable por el mayor peso demográfico de la provincia de Valencia, sino que también el número de casos relativo, es decir, la tasa de incidencia anual, es considerablemente superior (159 casos por millón en Valencia en 1995, frente a 74 casos por millón en Alicante y 47 casos por millón en Castellón). Hay que atribuir esta diferencia sobre todo a la influencia de la ciudad de Valencia, ya que el SIDA es un fenómeno predominantemente urbano y los casos suelen concentrarse en las urbes populosas. 13

14 La evolución de la epidemia en la Comunidad Valenciana muestra un rápido crecimiento en el número de casos hasta 1991 y una tendencia a la estabilización a partir de ese año: los datos parciales disponibles del año 1996 (incompletos como consecuencia del inevitable retraso en la notificación) confirman por ahora esa tendencia, e incluso una ligera disminución. Es posible que la eficacia de los nuevos tratamientos, capaces de frenar la evolución de los infectados en su progresión hacia el SIDA, depare a corto plazo una tendencia más clara hacia la disminución en el número de casos, como ya viene sucediendo en muchos países europeos. Sin embargo, la estabilización observada se ha producido con un número de casos muy alto (más de 350 casos nuevos al año), lo que supone tasas de incidencia anual de SIDA de alrededor de 100 casos nuevos anuales por millón de habitantes, superiores a las tasas de otros países de Europa. El aumento observado en el año 1994 hay que atribuirlo sobre todo a la ampliación del concepto de caso de SIDA desde enero de 1994, en especial a la inclusión de la tuberculosis como enfermedad definitoria de SIDA. 14

15 El SIDA afecta sobre todo a personas relativamente jóvenes, en edad productiva. En las mujeres, predomina en la edad fértil, sobre todo en el grupo de 20 a 29 años. En los hombres, el grupo de edad más afectado es el de 30 a 39 años. La edad media de las mujeres en el momento del diagnóstico es de 29 años y la de los hombres, de 33 años. Como consecuencia de la juventud de los afectados, el SIDA es una de las causas más importantes de años potenciales de vida perdidos en la Comunidad Valenciana y es la primera causa de muerte entre los 25 y los 39 años de edad. 15

16 El 22% de los casos diagnosticados de SIDA en nuestra Comunidad desde el comienzo de la epidemia corresponden al sexo masculino. Sin embargo, está creciendo el número y la proporción de mujeres afectadas. En 1995, el 27% de los casos nuevos correspondieron al sexo femenino, hecho que se relaciona con el incremento de la transmisión por vía heterosexual. En la mayoría de los casos que se diagnostican en la Comunidad Valenciana, la práctica de riesgo principal y, por tanto, el mecanismo más probable de transmisión, sigue siendo el uso de drogas por vía parenteral, aunque en 1995 disminuyó por primera vez el número de casos de este origen. Es probable que los casos debidos a la práctica de compartir jeringas sigan disminuyendo en el futuro, ya que hay datos que indican que está disminuyendo el uso de la vía intravenosa en el consumo de drogas. En cambio, tiende a crecer la transmisión por prácticas heterosexuales, que ha superado ya a la transmisión relacionada con las prácticas homosexuales en los últimos dos años. 16

17 Las cifras disponibles sobre el SIDA, basadas en la notificación de casos, subestiman la magnitud del problema. Se calcula que el número de personas infectadas por el VIH y que desarrollarán probablemente la enfermedad en el futuro triplica, al menos, el número de casos declarados (en los países europeos, donde el grado de notificación es aceptable). Esto explica que en la Comunidad Valenciana, de acuerdo con estimaciones de los propios servicios hospitalarios que se ocupan del tratamiento de estos pacientes, a fecha de diciembre de 1996, haya más de enfermos de SIDA o infectados por VIH en seguimiento hospitalario. Aunque sólo la prevención puede evitar la infección por VIH, la mayor eficacia de los tratamientos basados en terapias combinadas, abre un margen de esperanza para las personas ya infectadas. La generalización de las nuevas estrategias terapéuticas, capaces de retrasar el desarrollo del SIDA en los infectados y que incluyen la conveniencia de establecer precozmente el diagnóstico y tratamiento de la infección, tendrá importantes repercusiones sobre la vigilancia epidemiológica del SIDA, de forma que la magnitud del problema y su evolución no va a poder ser adecuadamente medida sólo mediante el recuento de los casos de SIDA ya establecidos, sino que va a requerir cada vez más de un mejor conocimiento de la incidencia y prevalencia de la infección. 17

18 3. LÍNEAS DE ACTUACIÓN DEL PLAN DEL SIDA

19 LÍNEAS DE ACTUACIÓN DEL PLAN DEL SIDA Han transcurrido casi dos décadas desde la aparición de los primeros casos de SIDA y no existe ninguna duda en cuanto a que la infección por VIH es un problema que debe enmarcarse en el desarrollo de las políticas de salud pública. De ellas parten tareas prioritarias de prevención de la transmisión de la enfermedad, promoción de la salud, atención de los enfermos y rehabilitación, así como una constante acción formativa de los profesionales y de investigación, imprescindible para el avance del conocimiento, detección y tratamiento de la enfermedad desde sus múltiples vertientes. Hay que reseñar que, desde el descubrimiento del retrovirus y sus mecanismos de transmisión, es en la actualidad cuando realmente se están produciendo unos esperanzadores avances frente a la infección. Estos avances se deben fundamentalmente a un mayor conocimiento y comprensión de su patogénesis y de la variabilidad genética del virus. También ha supuesto un progreso importante la posibilidad de conocer y cuantificar el número de partículas de RNA del VIH en el organismo humano; el conocimiento de la carga viral es, pues, un instrumento fundamental para conocer el pronóstico de la enfermedad, incluso en fases tempranas de la infección, su progresión y la respuesta del enfermo al tratamiento, lo cual permite al clínico planificar un tratamiento más eficaz e individualizado. Otro gran avance es, sin duda, la mayor experiencia en el manejo de los medicamentos antirretrovirales y la última aportación en el campo terapéutico: los inhibidores de la proteasa que, formando parte de combinaciones farmacológicas, han supuesto un gran logro que permiten ver con cierto optimismo la posibilidad de que el SIDA llegue a convertirse en una enfermedad crónica, de modo que el enfermo pueda disfrutar de una calidad de vida impensable hace escaso tiempo. Pero no hay que olvidar que las nuevas terapias solo están al alcance de un 5% de los enfermos, que son los que viven en los países desarrollados, y que el éxito de cualquier terapia pasa por el cumplimiento sin interrupciones por parte del paciente, no exento de dificultades, limitaciones y abandonos, problema similar al que se plantea en el tratamiento de la tuberculosis. Dentro del tratamiento del enfermo, resulta esencial la técnica del consejo como instrumento de educación sanitaria y de apoyo psicológico al paciente en las diferentes etapas de su evolución. En la sociedad en general, también podemos observar un avance significativo, ya que la visión de la enfermedad ha comenzado a modificarse. La mayor información sobre la infección y sobre los mecanismos de transmisión ha hecho com- 19

20 prender que nadie está exento del riesgo de adquirir la enfermedad. En este avance social, las ONG han realizado un destacado papel tanto en la prevención como en la defensa de los derechos humanos y cívicos de los afectados. Pese a estos extraordinarios avances y al optimismo depositado en los nuevos tratamientos, la acción preventiva no solo debe mantenerse, sino que sería deseable que se equiparase al esfuerzo realizado en el campo de la investigación. Las medidas preventivas siguen siendo el arma más eficaz en la lucha contra el SIDA, máxime cuando los datos epidemiológicos muestran que se está todavía lejos de frenar la epidemia. La situación actual del problema que representa la infección por el VIH requiere un proyecto que contemple estrategias capaces de dar respuestas adecuadas al momento actual. Dentro de una planificación amplia, abierta y multidisciplinar, es fundamental la necesidad de la coordinación de las acciones para evitar los posibles vacíos asistenciales y lograr una mayor eficacia y eficiencia en la lucha contra la pandemia. Bajo esta premisa, el I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana ha establecido cuatro objetivos fundamentales, de cada uno de los cuales se desprende un conjunto de actividades, tal como se presentan formalmente en el Decreto 168/1997 y en el capítulo 4 de este libro. Sin embargo, la interrelación entre las actividades permite exponer la ejecución del Plan como un conjunto de líneas de trabajo, medidas o programas, que agrupan acciones operativamente afines y que pueden responder, a la vez, a diferentes objetivos. Esta forma práctica de considerar el desarrollo del Plan, como un conjunto de líneas operativas de actuación, se ofrece resumidamente a continuación. Para conocer y reducir la incidencia de la infección es necesario, como este Plan establece, profundizar en el conocimiento de la epidemia y sus características en nuestro medio. Para ello, se estructuran una serie de actividades entre las que destaca el cribado anónimo no relacionado. La información que este tipo de estudio proporciona tiene un gran valor en la investigación de las tendencias actuales de la infección y en el conocimiento de las áreas de mayor prevalencia. La OMS, desde 1989, recomienda a sus países miembros la realización de este método, por considerarlo como el más eficiente y exacto para la vigilancia de la infección por VIH. El Proyecto de monitorización de la Seroprevalencia en los recién nacidos de la Comunidad Valenciana ha comenzado en el año 1997 y, simultáneamente, se han tomado una serie de medidas de respaldo que agrupamos en el Programa de Prevención de la Transmisión Materno-Infantil del VIH. 20

21 Para intensificar la vigilancia epidemiológica y el control del SIDA y de las infecciones relacionadas con él se establece, agrupando todas las actividades reflejadas en el Plan, un Programa de vigilancia y prevención de la accidentabilidad laboral y de la transmisión de la infección por VIH que recoge, no solo los aspectos de vigilancia, sino que agrupa todas las actividades encaminadas a determinar las circunstancias en las que se producen los accidentes y las situaciones que los favorecen, así como a establecer qué grupos profesionales están más expuestos a padecerlos, para poder elaborar estrategias preventivas eficaces. El Plan prevé una serie de actividades dirigidas a la mejor comprensión de la epidemiología de la infección, entre las que se encuentran los estudios de calidad de los registros y todas las medidas encaminadas a mejorar la calidad de la información y, por tanto, de la vigilancia epidemiológica. Promover la participación activa y solidaria de la sociedad frente a la epidemia requiere desarrollar plenamente las acciones dirigidas a evitar la discriminación y fomentar las actividades informativas, educativas y de promoción para la salud. Para ello el Plan pretende desarrollar medidas encaminadas a facilitar el acceso de los jóvenes a los recursos sociosanitarios de carácter preventivo. Las tendencias de la infección que nos marcan los estudios epidemiológicos indican la prioridad de las acciones preventivas hacia este colectivo. Para ello es necesario, además, averiguar mediante encuestas de actitudes y comportamientos qué aspectos de las estrategias preventivas y de los mensajes dirigidos a los jóvenes deben ser modificados o adecuados para aumentar su eficacia. Las actividades informativas, educativas y de promoción de la salud encaminadas a la prevención tienen su pilar fundamental, según los criterios de este Plan, en el Programa de prevención del SIDA para centros docentes. Existe una justificación epidemiológica basada en los grupos etarios afectados por la epidemia. La eficacia de la temprana incorporación de conocimientos y habilidades garantiza actitudes favorables a la prevención y la no discriminación. La intervención debe abarcar a la familia, como garantía de coherencia y continuidad de los mensajes que proceden de la escuela. Los profesores también necesitan de una intervención por partida doble: una, dirigida a modificar sus propios conocimientos y actitudes en materia de SIDA como cualquier ciudadano, y, por lo tanto, a reducir también sus prácticas de riesgo como individuos y, otra, a facilitarles todos los elementos que se precisan para poder realizar satisfactoriamente las actividades preventivas en el aula. Sabemos que las creencias y los conocimientos sobre SIDA del profesorado condicionan su interés, 21

22 su predisposición para realizar intervenciones educativas y la integración curricular de la prevención. Es indispensable, además, que perciban la eficacia de su labor como agentes cruciales para frenar la epidemia. No podemos terminar este apartado sin mencionar el esfuerzo que debemos realizar para favorecer y normalizar la escolarización de los niños seropositivos. El desarrollo del Plan considera especialmente este aspecto, mediante el Programa de Escolarización de los niños infectados por VIH en la Comunidad Valenciana, que se encuadra en el objetivo específico dirigido a evitar la discriminación de las personas afectadas por el VIH, pero no como una acción aislada, sino dentro de la enseñanza en los centros educativos orientada a la prevención del SIDA y a evitar la marginación de las víctimas, como parte de un proyecto educativo global integrado e integrador. Entendemos por atención sanitaria integral a las personas afectadas por el VIH SIDA aquella que da respuesta a las necesidades del enfermo en sus diferentes facetas físicas, psicológicas y sociales. Para que estas acciones sean eficaces, es necesaria la integración de las actuaciones de diferentes profesionales, cuyo trabajo coordinado permita que se complementen y se potencien. Desde el Plan del SIDA se ha realizado un gran esfuerzo de coordinación y estructuración de los recursos disponibles para que esta atención integral sea una realidad. Consideramos que una adecuada atención sanitaria debe contemplar la coordinación desde la estructura básica de Salud Pública -Unidades de Prevención del SIDA y Centros de Información y Prevención del SIDA (ver anexos II y III)- con la asistencia de los enfermos en los niveles de Atención Primaria y Especializada, incluyendo la atención de Hospital de Día y las Unidades de Hospitalización Domiciliaria y Cuidados Paliativos, que el enfermo en fase terminal precisa para que ésta sea lo más humanizada posible. El Plan diseñará los protocolos de interrelación para la derivación de los enfermos entre los distintos niveles asistenciales, dependiendo del momento evolutivo de su dolencia. También establecerá los convenios de colaboración con las distintas ONG que contribuyen a hacer efectiva esta asistencia. Los resultados de la encuesta hospitalaria sobre la utilización de recursos por parte de los pacientes VIH/SIDA (ver anexo IV) y la constatación del aumento de la presión asistencial en los hospitales de los grandes núcleos urbanos, así como por la progresiva complejidad diagnóstico-terapéutica, nos obligan a implantar nuevas fórmulas organizativas que mejoren la efi- 22

23 cacia, la calidad asistencial y la satisfacción de los pacientes y profesionales, bajo formulaciones que aseguren la contención del gasto sanitario y la mejora de la eficiencia. Por ello, inicialmente, se considera necesaria la creación de las Unidades de Enfermedades Infecciosas en determinados hospitales valencianos, Entre sus funciones se encuentra la de coordinarse con todos los recursos de la asistencia sanitaria, tanto intra como extrahospitalarios, lo que contribuirá a mejorar significativamente la oferta de asistencia integral. El Plan del SIDA realizará sistemáticamente los estudios pertinentes que permitan adecuar y potenciar aquellas estructuras, servicios o prestaciones para lograr los objetivos asistenciales establecidos, y mejorar las medidas relativas a las restantes líneas de actuación. Ninguna actividad de este Plan sería viable si no fuera por la voluntad que se refleja en su cuarto objetivo fundamental con el que se pretende impulsar la colaboración interinstitucional para el abordaje global de la epidemia. Todas las organizaciones e instituciones públicas o privadas relacionadas directa o indirectamente con el SIDA están implicadas en los diversos programas y medidas previstas en este plan. 23

24 4. OBJETIVOS Y ATIVIDADES

25 OBJETIVOS GENERALES 1. CONOCER Y REDUCIR LA INCIDENCIA DE LA INFECCIÓN. 2. PROMOVER LA PARTICIPACIÓN ACTIVA Y SOLIDARIA DE LA SOCIEDAD FRENTE A LA EPIDEMIA. 3. PROPORCIONAR ATENCIÓN SANITARIA INTEGRAL A LAS PERSONAS AFECTADAS POR EL VIH/SIDA. 4. IMPULSAR LA COLABORACIÓN INTERINSTITUCIONAL PARA EL ABORDAJE GLOBAL DE LA EPIDEMIA. 25

26 OBJETIVO GENERAL 1: CONOCER Y REDUCIR LA INCIDENCIA DE LA INFECCIÓN Objetivos específicos 1. Profundizar en el conocimiento de la epidemia y sus características en la Comunidad Valenciana. 2. Intensificar la vigilancia epidemiológica y control del SIDA y de las infecciones relacionadas con el VIH. Actividades! Desarrollar el proyecto de monitorización de seroprevalencia en el recién nacido para conocer el impacto de la infección por VIH en la Comunidad Valenciana.! Participar en el desarrollo del Proyecto Europeo para la vigilancia de la demanda y prescripción del test del VIH en Atención Primaria a través de la red centinela sanitaria.! Homogeneizar el uso de las técnicas diagnósticas del VIH en la Comunidad Valenciana.! Reforzar los sistemas de vigilancia epidemiológica, mediante un sistema de coordinación entre los servicios asistenciales y los servicios de la Dirección General de Salud Pública.! Unificar los criterios de declaración y explotación de los datos epidemiológicos.! Realizar estudios de calidad de la información obtenida por los sistemas de vigilancia epidemiológica (cobertura, exhaustividad, etc.).! Reforzar la coordinación en materia epidemiológica con el Plan Nacional y con otros Planes Autonómicos sobre el SIDA.! Impulsar y participar en reuniones científico-técnicas sobre la infección por VIH/SIDA. 26

27 ! Elaborar informes epidemiológicos periódicos sobre la situación del registro de casos de SIDA de la Comunidad Valenciana.! Revisar el registro de exposición accidental del personal sanitario.! Evaluar periódicamente las actividades anteriormente señaladas. 27

28 OBJETIVO GENERAL 2: PROMOVER LA PARTICIPACIÓN ACTIVA Y SOLIDARIA DE LA SOCIEDAD FRENTE A LA EPIDEMIA Objetivos específicos 1. Realizar acciones dirigidas a evitarla discriminación de las personas afectadas por VIH/SIDA. 2. Fomentar actividades informativas educativas y de promoción de la salud encaminadas a la prevención del VIH/SIDA. Actividades! Velar por el cumplimiento del uso correcto de la información verbal y escrita, relativa a la historia clínica de las personas infectadas por VIH/SIDA a través de: - Realización de evaluaciones periódicas de los procedimientos escritos utilizados por los profesionales de salud en el proceso de atención a la persona con VIH/SIDA. - Organización de foros de discusión de carácter interdisciplinar acerca de aspectos éticos y confidencialidad respecto al VIH/SIDA. - Organización de foros de discusión en la escuela sobre aspectos éticos y deconfidencialidad, en colaboración con la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia.! Promover programas de prevención para los trabajadores del sector sanitario, encaminados a evitar la accidentabilidad y la discriminación de los usuarios afectados por el VIH/SIDA.! Promover debates dirigidos a colectivos empresariales y sindicales sobre los derechos de las personas con VIH/SIDA.! Realizar campañas de información dirigidas a la población a partir de las necesidades específicas detectadas. 28

29 ! Realizar nuevas ediciones de materiales informativos existentes de carácter preventivo, dirigidos a población general.! Utilizar la red de información juvenil para difundir los programas preventivos existentes en esta materia.! Revisar las prestaciones del "carnet jove" sobre los productos anticonceptivos y de prevención de enfermedades transmisibles.! Informar y asesorar a los jóvenes acerca de los programas de prevención de enfermedades de transmisión sexual, fomentando el uso del "teléfon jove".! Impulsar la implantación de la tarjeta sanitaria, dando prioridad a los jóvenes a partir de los 16 años, para mayor respeto a su intimidad médico-sanitaria.! Potenciar el desarrollo de programas de educación afectivo sexual para jóvenes.! Adecuar los programas de prevención de los centros de planificación familiar a las necesidades juveniles.! Organizar seminarios de formación y motivación para mediadores o animadores juveniles, en colaboración con otras instituciones, encaminados a la prevención y promoción de la salud.! Elaborar material divulgativo sobre los Centros de Información y Prevención del SIDA (CIPS).! Elaborar y difundir materiales informativos para potenciar la realización de la prueba del VIH en la mujer gestante.! Desarrollar objetivos educativos y preventivos en materia de SIDA para la enseñanza Primaria y Secundaria.! Organizar cursos de formación en prevención para educadores de enseñanza Primaria y Secundaria. 29

30 ! Implantar y desarrollar el programa de escolarización de los niños infectados por VIH en la Comunidad Valenciana.! Organizar cursos dirigidos a padres y madres a través de las Asociaciones de padres de alumnos (APAS), encaminados a su formación como educadores y agentes de salud para complementar y sincronizar los conocimientos educativos de los escolares.! Evaluar periódicamente las actividades anteriormente reseñadas. 30

31 OBJETIVO GENERAL 3: PROPORCIONAR ATENCIÓN SANITARIA INTEGRAL A LAS PERSONAS AFECTADAS POR EL VIH/SIDA Objetivos específicos 1. Colaborar con las Direcciones Generales de Atención Primaria y Atención Especializada para coordinar y adecuar la asistencia a personas con VIH/SIDA en todos los niveles de atención. 2. Crear Unidades de Prevención del SIDA (UPS) en los Centros de Salud Pública. 3. Potenciar los Centros de Información y Prevención del SIDA (CIPS). 4. Impulsar actividades de Investigación y Acciones de Salud Pública. Actividades! Crear Unidades de Enfermedades Infecciosas dentro de la estructura hospitalaria dependiente de la Dirección General de Atención Especializada.! Proporcionar los servicios de atención sanitaria adecuados a la evolución de la infección y la enfermedad.! Establecer programas para atención a usuarios infectados por VIH en Atención Primaria.! Intensificar las medidas necesarias para proporcionar una atención humanizada a los enfermos de SIDA en fase terminal.! Promover la coordinación y el establecimiento de criterios de derivación entre los distintos niveles asistenciales. 31

32 ! Elaborar un Manual del VIH/SIDA y enfermedades conexas dirigido a profesionales de Atención Primaria.! Organizar seminarios sobre el contenido del Manual dirigido a los profesionales.! Organizar cursos de formación para profesionales socio-sanitarios que intervienen en programas específicos multidisciplinarios.! Organizar talleres de habilidades de comunicación que permitan adecuar la práctica profesional a la problemática VIH/SIDA y de las drogodependencias en general.! Reeditar y difundir el Manual del Voluntariado.! Organizar cursos de formación para el personal voluntario que interviene en programas de VIH/SIDA y drogodependencias.! Difundir el Manual de Autocuidados para las personas afectadas.! Organizar talleres de formación dirigidos a los profesionales de las oficinas de farmacia para facilitar su actuación como agentes de salud.! Revisar y adaptar las recomendaciones existentes sobre las líneas de actuación en situaciones de accidentabilidad en el ámbito de la sanidad pública, y su ampliación a todo el sector sanitario.! Elaborar recomendaciones dirigidas a profesionales de salud sobre la importancia de la realización de la prueba del VIH en la mujer gestante (prevención de la transmisión vertical).! Elaborar recomendaciones para otras profesiones estratégicas (peluqueros, acupuntores, etc.) que pudieran intervenir en la propagación de la epidemia. 32

33 ! Elaborar y apoyar programas dirigidos a la reducción de daños en el uso de drogas por vía parenteral y prostitución.! Coordinar desde el Servicio del Plan del SIDA los Centros de Información y Prevención del SIDA (CIPS) y las Unidades de Prevención del SIDA (UPS), dependientes de la Dirección General de Salud Pública, en sus actividades de información, consejo, prevención, investigación y otras acciones de salud pública.! Actuar sobre la demanda asistencial de los CIPS y las UPS (usuarios con tuberculosis activa, otras enfermedades de transmisión sexual y contactos, etc.) para la aplicación de acciones de salud pública globales.! Ofertar ayudas para financiar acciones y proyectos específicos de VIH/SIDA y enfermedades conexas desde el Servicio del Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana mediante: - La elaboración de la normativa específica para la convocatoria de ayudas. - La constitución de un panel interdisciplinar de expertos para la evaluación de los proyectos. - La supervisión del cumplimento de las normas establecidas en la convocatoria de ayudas.! Participar e impulsar estudios de investigación y acciones de Salud Pública de carácter nacional, supranacional e internacional.! Registrar los proyectos de Investigación y Acciones de Salud Pública en la base de datos destinada a este fin en la Dirección General de Salud Pública.! Evaluar periódicamente las actividades anteriormente expuestas. 33

34 OBJETIVO GENERAL 4: IMPULSAR LA COLABORACIÓN INTERINSTITUCIONAL PARA EL ABORDAJE GLOBAL DE LA EPIDEMIA. Objetivos específicos 1. Promover la coordinación de las acciones de salud con las respectivas Consellerias de la Generalitat Valenciana implicadas en el problema. 2. Estrechar la coordinación de las acciones de salud con las distintas Comunidades Autónomas y el Gobierno Central. 3. Impulsar la coordinación de las acciones de salud con instituciones internacionales. Actividades! Colaborar con la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, para el cumplimiento de los objetivos docentes del Plan Educativo, encaminados a la prevención del SIDA.! Colaborar con el Instituto de la Juventud (IVAJ) en los programas relacionados con el VIH/SIDA ("Plá Jove").! Coordinación y colaboración con la Conselleria de Bienestar Social.! Colaboración y coordinación con la Dirección General de Drogodependencias,! Colaboración con la Dirección General de la Mujer en programas específicos relacionados con el VIH/SIDA.! Colaboración con la Dirección General de Asuntos Sociales para potenciar las redes locales de apoyo.! Coordinación con la Dirección General de Instituciones Penitenciarias para el abordaje de la problemática VIH/SIDA. 34

35 ! Coordinación con los Ayuntamientos y otras entidades que la Dirección General de Salud Pública considere oportuno en relación al VIH/SIDA.! Colaboración, asesoramiento, coordinación y evaluación de programas específicos llevados a cabo por las organizaciones no gubernamentales (ONG).! Colaboración con programas de otras Comunidades Autónomas en aspectos relacionados con VIH/SIDA.! Colaboración y coordinación con el Plan Nacional sobre el SIDA.! Colaboración y coordinación con el Plan Nacional sobre Drogas en temas relacionados con el VIH/SIDA.! Coordinación con instituciones y organizaciones internacionales que desarrollen actividades en la lucha contra el SIDA. 35

36 ANEXO I DECRETO 168/1997, POR EL QUE SE APRUEBA EL I PLAN DEL SIDA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA* * No se incluye el Anexo del Decreto, que contiene los objetivos y actividades del Plan y cuyo contenido se reproduce íntegramente en el capítulo 4 de este libro.

37 DOGV - NÚM Conselleria de Sanitat 1422 DECRET 168/1997, de 13 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana. [97/X8001] La infecció pel virus de la inmunodeficiència humana (HIV) i la síndrome de la inmunodeficiència adquirida (SIDA) constitueixen un dels problemes de salut més importants en el context mundial. L'evolució de la pandèmia indica que es tracta, en paraules del secretari de l'onu, "d'una emergència a escala planetària", que exigeix el desenvolupament de polítiques i accions adequades a la magnitud del problema. Dins d'europa, la Comunitat Valenciana, igual que el conjunt d'espanya, es troba particularment afectada i presenta actualment taxes d'incidència anual de SIDA superiors a les observades en els altres països europeus. En resposta a aquest problema la comunitat científica ha instat els governs a adaptar les seues estratègies per afrontar eficaçment el repte que suposa la lluita contra la SIDA. Les organitzacions mundials i europees han posat en marxa plans i programes que promouen la coordinació internacional de les actuacions. En el context espanyol, des del Pla Nacional de la SIDA s'ha proposat l'ampliació de les accions de lluita contra l'epidèmia mitjançant el Pla de Mobilització Multisectorial davant la SIDA ( ), la finalitat del qual és millorar la coordinació interdepartamental i interautonòmica. El Govern Valencià conscient de les dimensions i la complexitat del problema i davant la necessitat de proporcionar una resposta eficaç en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, s'ha proposat reunir els esforços i impulsar l'acció integrada i multidisciplinar, d'acord amb la dinàmica actual de la pandèmia, mitjançant l'aprovació del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana. En atenció d'aquestes consideracions, a proposta del conseller de Sanitat, i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 13 de maig de 1997, DECRETE Article 1 S'aprova el I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana amb els objectius, el desenvolupament i l'estructura que s'estableixen en aquest decret. Article 2 El I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana té els objectius generals següents: 1. Conèixer i reduir la incidència de la infecció pel virus de la inmunodeficiència humana (HIV) 2. Promoure la participació activa i solidària de la societat davant l'epidèmia. 3. Proporcionar atenció sanitària integral a les persones afectades. 4. Impulsar la col laboració institucional per mamprendre globalment l'epidèmia. Article 3 El I Pla de la SIDA de. la Comunitat Valenciana es desenvoluparà d'acord amb els objectius específics i les activitats derivats dels objectius generals, que es detallen en l'annex. Els objectius específics i les activitats; del Pla de la SIDA seran actualitzats periòdicament. Article 4 Per a la consecució dels objectius fonamentals i específics; del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana, s'estructuren els òrgans següents: - Comissió executiva. - Comissió tècnica - Comissió de Participació Social. Conselleria de Sanidad 1422 DECRETO 168/1997, de 13 de mayo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana [97/X8001] La infección por el Virus de la Inmunodeficiencia Humana (VIH) y el Síndrome de Inmunodeficiencia Adquirida (SIDA) constituyen uno de los problemas de salud más importantes en el contexto mundial. La evolución de la pandemia indica que se trata, en palabras del secretario general de la ONU, de "una emergencia a escala planetaria", que requiere que se desarrollen políticas y acciones adecuadas a la magnitud del problema. Dentro de Europa, la Comunidad Valenciana, al igual que el conjunto de España, se encuentra particularmente afectada y presenta actualmente tasas de incidencia anual de SIDA superiores a las observadas en los demás países europeos. En respuesta a este problema, la comunidad científica ha instado a los Gobiernos a que adapten sus estrategias para afrontar eficazmente el reto que supone la lucha contra el SIDA. Las organizaciones mundiales y europeas han puesto en marcha planes y programas que promueven la coordinación internacional de las actuaciones. En el contexto español, desde el Plan Nacional del SIDA se ha propuesto la ampliación de las acciones de lucha contra la epidemia mediante el Plan de Movilización Multisectorial frente al SIDA ( ), cuya finalidad es mejorar la coordinación interdepartamental e interautonómica. El Gobierno Valenciano, consciente. de las dimensiones y la complejidad del problema y ante la necesidad de proporcionar una respuesta eficaz en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana, se ha propuesto aunar esfuerzos e impulsar la acción integrada y multidisciplinar acorde con la dinámica actual de la pandemia mediante la aprobación del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana. En su virtud, a propuesta del conseller de Sanidad, y previa deliberación del Gobierno Valenciano, en la reunión del día 13 de mayo de 1997, DISPONGO Artículo 1 Se aprueba el I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana con los objetivos, desarrollo y estructura que se establecen en el presente Decreto. Artículo 2 El I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana tiene los siguientes objetivos generales: 1. Conocer y reducir la incidencia de la infección por el Virus de la Inmunodeficiencia Humana (VIH). 2. Promover la participación activa y solidaria de la sociedad frente a la epidemia. 3. Proporcionar atención sanitaria integral a las personas afectadas. 4. Impulsar la colaboración institucional para el abordaje global de la epidemia. Artículo 3 El I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana se desarrollará de acuerdo con los objetivos específicos y actividades, derivados de los objetivos generales, que se detallan en el anexo. Los objetivos específicos y actividades del Plan de SIDA serán actualizados periódicamente. Artículo 4. Para la consecución de los objetivos fundamentales y específicos; del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana se estructuran los siguientes órganos: - Comisión ejecutiva - Comisión técnica -Comisión de Participación Social. 37

38 DOGV - NÚM Article 5 Seran funcions de la Comissió Executiva del I Pla de la SIDA d'elaboració de les directrius i el seguiment i l'avaluació dels acords adoptats en relació amb el compliment dels objectius del Pla. Article 6 La Comissió Executiva estarà presidida pel conseller de Sanitat o per la persona en qui delegue. Seran membres de la Comissió el director general de Salut Pública, que actuarà, de vicepresident, i com a vocals les persones següents: - El sotssecretari de la Conselleria de Sanitat. - El director general d'atenció Especialitzada, de la Conselleria de Sanitat. - El director general d'atenció Primària i Farmàcia, de la Conselleria de Sanitat. - El director general d'ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. - La directora general de Serveis Socials, de la Conselleria de Benestar Social. - El director general de Drogodependències, de la Conselleria de Benestar Social. - La directora general de la Dona, de la Conselleria de Benestar Social. - El director de l'institut Valencià de la Joventut. Hi farà de secretari el coordinador del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana. Podran incorporar-s'hi els membres que s'estimen necessaris, a proposta del president de la Comissió. Article 7 a) La Comissió Tècnica del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana és l'òrgan consultiu de la Conselleria de Sanitat, tindrà caràcter multidisciplinar i estarà formada per especialistes de prestigi reconegut, provinents de disciplines diferents. Els membres de la Comissió seran nomenats pel conseller de Sanitat a proposta de la Comissió Executiva, b) Seran funcions; de la Comissió Tècnica del I Pla de la SIDA l'orientació, la col.laboració i el suport cientificotècnic a la Comissió Executiva en matèria de HIV/SIDA i de les infeccions relacionades amb el HIV, i qualssevol altres activitats que es puguen encomanar dirigides a la prevenció, l'atenció, la protecció de la salut i, en general, per a l'avanç de la lluita contra la SIDA. c) Els acords i els informes emesos per la Comissió Tècnica tindran caràcter de proposta no vinculant per a la Comissió Executiva, que farà un ús discrecional d'aquesta i de les dades que continga, i podrà disposar-ne la publicació parcial o íntegra. d) La Comissió Tècnica estarà presidida pel director general de Salut Pública o por la persona que hi delegue. Article 8 La Comissió de Participació Social del I Pla de la SIDA tindrà com a funcions; promoure la coordinació de les accions de salut de les diferents institucions, organismes, i col lectius relacionats amb el HIV/SIDA, com també impulsar i participar en el desenvolupament de les directrius emanades de la Comissió Executiva. Article 9 a) La Comissió de Participació Social estarà presidida pel director general de Salut Pública o per la persona que hi delegue. Formaran part de la Comissió els següents vocals, que tindran relació amb la lluita contra la SIDA: - Un representant de l'institut Valencià de la Joventut. - Un representant del Consell de la Joventut. - Un representant per cada ONG de la Comunitat Valenciana relacionada amb la SIDA. Artículo 5 Serán funciones de la Comisión Ejecutiva del I Plan del SIDA la elaboración de las directrices y el seguimiento y evaluación de los acuerdos adoptados en relación con el cumplimiento de los objetivos del Plan. Artículo 6 La Comisión Ejecutiva estará presidida por el conseller de Sanidad o persona en quien delegue. Serán miembros de la Comisión el director general de Salud Pública, que actuará como vicepresidente, y los siguientes vocales: - El Subsecretario de la Conselleria de Sanidad. - El director general de Atención Especializada, de la Conselleria de Sanidad. - El director general de Atención Primaria y Farmacia, de la Conselleria de Sanidad. - El director general de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística, de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia. - La directora general de Servicios Sociales, de la Conselleria de Bienestar Social. - El director general de Drogodependencias, de la Conselleria de Bienestar Social. - La directora general de la Mujer, de la Conselleria de Bienestar Social. - El director del Instituto Valenciano de la Juventud. Actuará como Secretario de dicha Comisión el Coordinador del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana. Podrán incorporarse a esta Comisión Ejecutiva otros miembros, que se estimen necesarios, a propuesta del Presidente de la Comisión. Artículo 7 a) La Comisión Técnica del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana u el órgano consultivo de la Conselleria de Sanidad, tendrá carácter multidisciplinar, y estará formada por especialistas de reconocido prestigio procedentes de distintas disciplinas. Los miembros de la Comisión serán nombrados por el conseller de Sanidad, a propuesta de la Comisión Ejecutiva. b) Serán funciones, de la Comisión Técnica del I Plan del SIDA la orientación, colaboración y apoyo científico-técnico a la Comisión Ejecutiva en materia de VIH/SIDA. y de las infecciones relacionadas con el VIH y cualesquiera otras actividades que se puedan encomendar dirigidas a la prevención, atención, protección de la salud y en general para el avance de la lucha contra el SIDA. c) Los acuerdos e informes emitidos por la Comisión Técnica tendrán carácter de propuesta no vinculante, para la Comisión Ejecutiva, que hará uso discrecional de la misma y de los datos en ella contenidos, pudiendo disponer su íntegra o parcial publicación. d) La Comisión Técnica estará presidida por el director general de Salud Pública o persona en quien delegue. Artículo 8 La Comisión de Participación Social del I Plan del SIDA tendrá como funciones promover la coordinación de las acciones de salud de las diferentes instituciones, organismos y colectivos relacionados con el SIDA, así como impulsar y participar en el desarrollo de las directrices emanadas de la Comisión Ejecutiva. Artículo 9 a) La Comisión de Participación Social estará presidida por el director general de Salud Pública o persona en quien delegue. Formarán parte de ella los siguientes vocales, todos ellos relacionados en la lucha contra el SI- DA: - Un representante del Instituto Valenciano de la Juventud. - Un representante del Consejo de la Juventud. - Un representante por cada ONG de la Comunidad Valenciana relacionada con el SIDA. 38

39 DOGV - NÚM Un representant del Col legi de Metges. - Un representant del Col legi de Farmacèutics. - Un representant del Col legi de Psicòlegs. - Un representant del Col legi d'infermeria. - Un representant del Col legi de Treballadors Socials. - Un representant del Col legi d'advocats. - Tres representants, per cada província, que seran nomenats per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies de la Comunitat Valenciana. b) Els representants que conformen aquesta Comissió hauran de tenir alguna relació en la lluita contra la SIDA. c) S'invitarà a participar en aquesta Comissió un representant de la Direcció General d'institucions Penitenciàries. d) Si ho demanen els dos terços de la Comissió, podran incorporar-s'hi representants d'altres institucions. Article 10 Les funcions de la planificació, promoció, desenvolupament i avaluació de les actuacions, com també la coordinació de les accions relatives al HIV/SIDA que es desenvolupen a la Comunitat Valenciana. es portaran a terme a través del Servei del Pla de la SIDA, adscrit a la Direcció General de Salut Pública, de la Conselleria de Sanitat. El cap del Servei del Pla de la SIDA actuarà com a coordinador del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana i com a secretari dels òrgans col legiats. Article 11 Es podran establir subcomitès; de treball, en funció de les necessitats del desenvolupament del pla, dirigits a resoldre els problemes específics que es detecten en relació amb el HIV/SIDA, seguint les directrius de la Comissió Executiva. Els subcomitès seran presidits pel coordinador o per la coordinadora del I Pla de la SIDA i estaran formats per un nombre reduït de membres, que se seleccionaran d'acord amb el problema concret en cada cas. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Queden derogades; totes les normes de rang igual o inferior que s'oposen al que estableix aquest decret en especial I'Ordre de 20 de febrer de 1997, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual es creava la Comissió Tècnica de la Comunitat Valenciana sobre la Síndrome d'inmunodeficiència Adquirida (SIDA), i I'Ordre de 25 de gener de 1991, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual es creava el Programa par a la Prevenció i el Control de la SIDA i de les infeccions; produïdes pel Virus de la Inmunodeficiència Humana (HIV). DISPOSICIONS FINALS Primera Es faculta el conseller de Sanitat per a dictar les normes i adoptar les mesures que puguen ser necessàries per a l'aplicació i el desenvolupament d'allò que preveu aquest decret. Segona Aquest decret vigirà l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. València, 13 de maig de 1997 El conseller de Sanitat, JOAQUÍN FARNÓS GAUCHÍA El president de la Generalitat Valenciana, EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO - Un representante del Colegio de Médicos. - Un representante del Colegio de Farmacéuticos. - Un representante del Colegio de Psicólogos. - Un representante del Colegio de Enfermería. - Un representante del Colegio de Trabajadores Sociales. - Un representante del Colegio de Abogados. - Tres representantes, uno de cada provincia, nombrados por la Federación Valenciana de Municipios y Provincias de la Comunidad Valenciana. b) Todos los representantes que conforman esta Comisión deberán tener una relación en la lucha contra el SIDA. c) Se invitará a participar en esta Comisión a un representante de la Dirección General de Instituciones Penitenciarias. d) A solicitud de los dos tercios de la Comisión podrán incorporarse representantes de otras instituciones. Artículo 10 Las funciones de la planificación, promoción, desarrollo y evaluación de las actuaciones así como la coordinación de las acciones relativas al VIH/SIDA que se desarrollen en la Comunidad Valenciana se llevarán a cabo a través del Servicio del Plan del SIDA, adscrito a la Dirección General de Salud Pública, de la Conselleria de Sanidad. El Jefe del Servicio del Plan del SIDA actuará como Coordinador del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana y como Secretario de los órganos colegiados. Artículo 11 Podrán establecerse subcomités de Trabajo, en función de las necesidades que el desarrollo del Plan precise, dirigidos a resolver los problemas específicos que se detecten en relación con el VIH/SIDA, siguiendo las directrices de la Comisión Ejecutiva. Los Subcomités serán presididos por el Coordinador del I Plan del SIDA y estarán formados por un número reducido de miembros, seleccionados de acuerdo con el problema concreto en cada caso. DISPOSICIÓN DEROGATORIA Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior rango se opongan a lo establecido en el presente Decreto, en especial la Orden de 20 de febrero de 1987, de la Conselleria de Sanidad y Consumo, por la que se creaba la Comisión Técnica de la Comunidad Valenciana sobre el Síndrome de Inmunodeficiencia Adquirida (SIDA), y la Orden de 25 de enero de 1991, de la Conselleria de Sanidad y Consumo, por la que se creaba el Programa para la Prevención y Control del SIDA y de las Infecciones Producidas por el Virus de la Inmunodeficiencia Humana (VIH). DISPOSICIONES FINALES Primera Se faculta al conseller de Sanidad para dictar las normas y adoptar las medidas que puedan ser precisas para la aplicación y desarrollo de lo previsto en este decreto. Segunda El presente Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Valencia, 13 de mayo de 1997 El president de la Generalitat Valenciana, EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO El conseller de Sanitat, JOAQUÍN FARNÓS GAUCHÍA 39

40 ANEXO II LOS CENTROS DE INFORMACIÓN Y PREVENCIÓN DEL SIDA

41 LOS CENTROS DE INFORMACIÓN Y PREVENCIÓN DEL SIDA Los Centros de Información y Prevención del SIDA (CIPS), dependientes de la Dirección General de Salud Pública, se crearon en la Comunidad Valenciana en el año Existen cuatro centros de este tipo, ubicados en las ciudades de Valencia, Alicante, Castellón y Alcoy e integrados en sus respectivos Centros de Salud Pública. Están formados por médicos y otro personal sociosanitario que se ha especializado en la atención personalizada a personas infectadas o que realizan prácticas de riesgo. Las principales actividades de los CIPS han sido la información individualizada y el consejo, el diagnóstico de seropositividad al VIH, la aplicación de programas de vacunación, la prevención de la tuberculosis y el seguimiento de personas infectadas o en riesgo. Además, los CIPS han llevado a cabo trabajos de investigación epidemiológica y actividades de prevención comunitaria. A lo largo de estos años, a pesar de la modestia de sus recursos, han desarrollado una intensa actividad y han demostrado ser un servicio eficaz, con gran capacidad para la captación y seguimiento de personas con prácticas de riesgo que difícilmente acceden a otro tipo de servicios sanitarios. Actividad de los CIPS en 1996 Durante el año 1996, los Centros de Información y Prevención del SIDA han realizado una intensa actividad informativa, diagnóstica y preventiva. La atención personalizada que se realiza en los CIPS es significativa por su volumen y sus resultados en el marco de la Comunidad Valenciana. Se han realizado más de atenciones en consulta y se han abierto más de historias clínicas nuevas. Un total de 355 personas han sido diagnosticadas (o confirmadas en su diagnóstico) de seropositividad al VIH. Han sido derivadas para estudio o tratamiento en Atención Especializada 462 personas seropositivas: suponiendo que todas ellas hubieran acudido a consulta a los diferentes hospitales en 1996, esta cifra representa aproximadamente el 20% de las con- 41

42 sultas externas en primera visita de pacientes seropositivos durante un año en el conjunto de los hospitales de la Comunidad Valenciana. Líneas de actuación de los CIPS 1. Investigación epidemiológica. El estudio de las tendencias de la infección por VIH, así como de la seroprevalencia de las hepatitis B y C en nuestro medio, son una parte importante de la vigilancia epidemiológica. Ampliar el conocimiento sociodemográfico, de las prácticas de riesgo y de la formación en salud de la población sigue siendo una prioridad en salud pública, básica para diseñar nuevas estrategias preventivas. La información recogida desde los CIPS en sus historias clínicas desde el año 1987, constituye un material valioso que podría ofrecer una base documental para el desarrollo de esta línea de trabajo. La historia clínica normalizada de los CIPS consta de 85 variables, entre ellas las características sociodemográficas, motivo de consulta, factores sociales de riesgo, hábitos de drogadicción, prácticas sexuales de riesgo y pruebas serológicas solicitadas. 2. Prevención primaria y educación para la salud. La infección por VIH en nuestra comunidad ha traspasado ampliamente las barreras de aquellas poblaciones en las que ciertas conductas sexuales o conductas relacionadas con la adicción a drogas intravenosas limitaban la difusión del virus a estos colectivos. Uno de los retos importantes con los que se encuentran los servicios de salud es el hecho de que las conductas sexuales de amplios sectores de la población se han convertido en un factor de riesgo, dentro del grave problema de salud pública que representa el SIDA. Los CIPS deben cubrir no sólo las áreas de prevención secundaria y terciaria, sino que también ponen en marcha toda una serie de acciones programadas que potencian un desarrollo amplio del área de la prevención primaria. 42

43 En cuanto hacia quiénes se deben dirigir estas acciones, la propia evolución epidémica plantea la priorización de distintas poblaciones con acciones diferenciadas y específicas para cada una de ellas. La población juvenil, por su momento evolutivo y determinadas características, es una población muy susceptible a que sus conductas sexuales se conviertan en conductas sexuales de riesgo para la infección del VIH. Este hecho, junto a que los jóvenes son la antesala del grupo de población estimado como más prevalente para la infección por el VIH los convierten en el grupo priorizado en primer lugar. Las actuaciones efectivas en este colectivo, alrededor de jóvenes en la Comunidad Valenciana, conllevan un esfuerzo para su implantación y su mantenimiento en el tiempo. La actuaciones que se realizan desde los CIPS se enmarcan dentro de las recomendaciones que la OMS hace de la promoción de la salud sexual: "debe proporcionarse educación sobre los preservativos, incluida la forma correcta de conservarlos, utilizarlos y desecharlos y debe mantenerse un suministro suficiente de preservativos de buena calidad allí donde se necesitan y a un precio asequible para el usuario" (OMS,1990) y consistirían en educación sexual, tanto en el ámbito educativo como fuera de la escuela, y también de aquellos sectores juveniles que por sus especiales características tienen una mayor probabilidad de tener conductas de riesgo que les expongan a la infección por el VIH. Esto conlleva la coordinación con otras instituciones (educación, cultura, servicios sociales) y con el movimiento asociativo juvenil, siendo de alguna manera los CIPS quienes ofrecen las iniciativas que han de desarrollarse en estos ámbitos, proporcionando referentes técnicos y personales para su realización. Estas acciones se concretan fundamentalmente en el diseño y coordinación de actividades de formación de formadores (profesorado y animadores juveniles fundamentalmente) y en actuaciones concretas pero coordinadas dentro de la puesta en marcha de acciones preventivas globales que surjan de la cooperación y coordinación con las instituciones antes referidas. La siguiente población priorizada es la población adulta con elevado riesgo de ser contagiado o ser fuente de contagio del VIH, la población penitenciaria y la población que ejerce la prostitución masculina y femenina. 43

44 Las estrategias de promoción de salud más adecuadas en estos colectivos parecen ser la combinación de las estrategias de alto riesgo conjuntamente con aquellas que potencian el aprendizaje abierto. Para ello se necesita la coordinación con las instituciones penitenciarias y de servicios sociales así como la coordinación con las organizaciones no gubernamentales existentes que desarrollan su trabajo en estos ámbitos. 3. Prevención secundaria y terciaria. Desde su creación, los CIPS han realizado principalmente funciones desde este nivel de prevención, hecho condicionado fundamentalmente por la baja integración de los pacientes infectados por VIH en la red asistencial. Las actividades que se realizan actualmente en este ámbito son las siguientes: - Información general sobre el VIH y SIDA - Captación de personas con prácticas de riesgo - Consejo pre y postest - Determinación de anticuerpos frente al VIH y, si procede, determinación de subpoblaciones linfocitarias. - Determinaciones serológicas frente a la hepatitis B, hepatitis C y sífilis - Determinaciones analíticas para tratamientos de toxicomanías - Programa de vacunación de hepatitis B - Programa de vacunación antineumocócica - Estudio de infección tuberculosa. - Test de embarazo 44

45 - Recomendaciones para el estudio de contactos - Apoyo psicológico - Orientación y derivación hacia otros centros sociosanitarios Coordinación entre niveles asistenciales Las líneas principales de coordinación se mantienen con los centros de planificación familiar, centros de ayuda a la drogadicción, comunidades terapéuticas y centros de salud mental, derivando a los pacientes al hospital de área cuando es necesario. Debido a que la mayor difusión del conocimiento de las prácticas de riesgo induce a un gran número de personas a realizarse la prueba de detección de anticuerpos, y a que los avances científicos en el tratamiento prolongan la supervivencia, es fundamental incrementar el nivel de coordinación, impulsando la integración del paciente VIH positivo en los diferentes niveles asistenciales. La mejora de la coordinación entre niveles asistenciales requiere detectar las necesidades de los profesionales de atención primaria, fomentar la empatía hacia estos enfermos y poder establecer futuras líneas de colaboración. Habrá que facilitar la colaboración entre los equipos de atención primaria y los especialistas del hospital de referencia, para protocolizar las actuaciones y facilitar las exploraciones complementarias. El principal objetivo será mantener al mayor número de pacientes en el sistema sanitario, para poder dar respuesta a sus necesidades. 45

46 Protocolos de actuación en los CIPS 1. En la primera visita! Consejo pre y postest a todos los usuarios.! Actuaciones según práctica de riesgo: 1.1. UDVP - Determinaciones analíticas - Serología de VIH, VHB, VHC y lúes. - Hemograma y bioquímica sanguínea (para tratamiento de toxicomanías). - Estudio de infección tuberculosa: Mantoux (seguir indicaciones del Plan de prevención y control de la tuberculosis de la Comunidad Valenciana). - Vacunaciones: - VHB 1ª dosis (ver apéndice). - Difteria-Tétanos 1ª dosis (ver apéndice). - en caso de VIH (+), vacunación antineumocócica (ver apéndice). - En caso de mujer VIH (+), prueba de embarazo si procede. - En todo VIH (+): - Recomendaciones para el estudio de contactos. - Análisis de subpoblaciones linfocitarias. 46

47 1.2. Venta de Plasma Todo igual que en el caso anterior, excepto el estudio de infección tuberculosa 1.3. Usuarios de drogas no parentales - Determinaciones analíticas (*) - Serología VIH, VHB, lúes. - Hemograma para tratamiento de toxicomanías. - Estudio de infección tuberculosa: Mantoux (seguir indicaciones del plan de prevención y control de la tuberculosis de la Comunidad Valenciana). - Vacunaciones: - VHB 1'3 dosis (ver apéndice). - En caso de VIH (+): vacunación antineumocócica (ver apéndice). - En caso de mujer VIH (+), si procede: prueba de embarazo. - En todo VIH (+): - Recomendaciones para el estudio de contactos. - Análisis de subpoblaciones linfocitarias Relaciones sexuales - Determinaciones analíticas (*): Serología VIH, VHB, LÚES. - Vacunaciones: - VHB 1ª dosis (ver apéndice). - En caso de VIH (+): vacunación antineumocócica (ver apéndice). 47

48 1.5. Todo paciente VIH (+), independientemente de la práctica de riesgo, requiere estudio de infección tuberculosa (Mantoux) y, si la prueba de Mantoux es negativa, debe realizarse una semana después una prueba de anergia. (*) Se realizará un hemograma y pruebas bioquímicas sanguíneas únicamente en caso de requerir tratamiento de toxicomanías y en aquellos casos de personas reacias al acercamiento al sistema sanitario (ej: usuarios de drogas o personas que ejerzan la prostitución). En todos los demás casos es el sistema asistencial el que debe dar respuesta. 2. En segundas visitas! Consejo pre y postest.! Vacuna VHB: según marcadores postvacunales, adecuar actuación (ver apéndice).! Según el resultado de la serología VIH: - VIH (-): según el periodo ventana, seguimiento cada 6 meses hasta que se considere necesario. Si se ha vacunado de HB, en el control de marcadores postvacunación puede repetirse la serología. - VIH (+): - Estudio de infección tuberculosa (Mantoux) y, si la prueba de Mantoux es negativa, debe realizarse una semana después una prueba de anergia. - Vacunaciones: - VHB con dosis de 40 mg. - Vacunación antineumocócica. - En mujeres, si procede, prueba de embarazo y, en su caso, valoración para interrupción voluntaria de embarazo. - Si está embarazada, derivar al hospital: embarazo de riesgo. - Si está embarazada y es UDVP: criterio aceptado para la incorporación a Programas de Mantenimiento con Metadona. - Recomendaciones sobre estudio de contactos. - Subpoblaciones linfocitarias 48

49 Criterios de derivación para el paciente VIH (+) 1. Al hospital - Siempre que se detecte un paciente seropositivo se solicitará la determinación de subpoblaciones linfocitarias y con ese resultado se derivará hospital. 2. A los centros de orientación familiar - Propuesta de revisión anual, o a demanda de la persona infectada. - Para estudio citológico. - Pacientes embarazadas para valoración de IVE. 3. A centros de salud mental o centros de ayuda a la drogadicción - A demanda de la persona infectada. - Para tratamiento de toxicomanías (desintoxicación o substitutivos opiáceos). 4. A servicios sociales - A demanda de la persona infectada. - Para tramitación de recursos sociales: pensiones, incapacidades, casas de acogida. - Cuando se detecten situaciones de rechazo o discriminación social relacionadas con la condición de seropositivi dad. 5. A organizaciones no gubernamentales - A demanda de la persona infectada. - Cuando se observe desconfianza o reticencias ante organismos oficiales. - Cuando se estime necesario el beneficio de los grupos de autoapoyo de los movimientos ciudadanos. Criterios de derivación para el paciente VIH (-) 1. A atención primaria 49

50 - Sospecha o diagnóstico de tuberculosis pulmonar. - Diagnóstico de sífilis, o sospecha de sífilis latente. - Control y seguimiento de hepatitis. 2. A los centros de planificación familiar - A demanda de la persona - Para estudio citológico. 3. A centros de salud mental o centros de ayuda a la drogadicción - A demanda de la persona. - Para tratamiento de toxicomanías (desintoxicación o substitutivos opiáceos). 4. A servicios sociales - A demanda de la persona. - Para tramitación de recursos sociales: pensiones, incapacidades, casas de acogida. 5. A organizaciones no gubernamentales - A demanda de la persona. Apéndice: Vacunaciones 1. Vacunas indicadas según la situación sanitaria 1.1. Personas VIH (-): Vacunación contra la Hepatitis B 1.2. Personas VIH (+): Vacunación contra la Hepatitis B (dosis de 40 microgramos) y antineumocócica UDVP: Vacuna antidiftérica-antitetánica y las correspondientes según la situación serológica al VIH. 2. Pautas de vacunación recomendadas 2.1. Vacuna contra la hepatitis B: - Tres dosis de vacuna (20 microgramos) por vía intramuscular en el músculo deltoides. El tiempo que debe transcurrir entre la 1ª dosis y la 2ª es de 1 mes, y entre la 1ª y la 3ª deben transcurrir 6 meses. En caso de que transcurran 50

51 más de 60 días desde la 1ª dosis y la 2ª, debe reiniciarse la vacunación. De igual manera se procederá en el caso de que entre la 1ª dosis y la 3ª transcurran más de 12 meses. - Pauta rápida (4 dosis) para los contactos íntimos de portadores del Ag HBs. - Actitud ante los individuos que no responden a la vacunación: repetir vacunación con dosis de 40 microgramos. - Control serológico postvacunación: - personas con riesgo alto: UDVP, UDVNP, múltiples relaciones sexuales. - inmunodeprimidos: VIH/SIDA - personas en contacto íntimo con Ag HBs. - personal sanitario. - Dosis de recuerdo a los 5 años Vacuna antineumocócica (Pneumovax 23) - Dosis única, revacunación a los 5 años. - Vía intramuscular en el músculo deltoides. Puede dar reacción de carácter leve o moderado, transitoria siempre: es importante advertir al paciente Vacuna Antidifteria-Tétanos (ditanrix-adulto) - En vacunación primaria (no vacunados previamente frente a difteria y tétanos) y para completar el ciclo primario de vacunación: 3 dosis. El tiempo que debe transcurrir entre la 1ª y la 2ª dosis es de 1-2 meses, y 6-12 meses en tre la 2ª dosis y la 3ª. - Dosis de recuerdo cada 10 años. - Vía intramuscular en el músculo deltoides. - En caso de mujer embarazada, utilizar antitetánica sola. - Puede dar reacciones de carácter leve o moderado, transitorias siempre. Es importante recalcar el interés de notificar las reacciones adversas que aparezcan. 51

52 ANEXO III LAS UNIDADES DE PREVENCIÓN DEL SIDA

53 LAS UNIDADES DE PREVENCIÓN DEL SIDA En el año 1997, la Dirección General de Salud Pública ha creado doce Unidades de Prevención del SIDA (UPS) que se integran, como los CIPS, en los Centros de Salud Pública. La creación de las UPS representa la respuesta organizativa de los servicios de Salud Pública a la magnitud alarmante que ha adquirido la epidemia de SIDA en la Comunidad Valenciana y a la necesidad de extender la acción preventiva. Justificación de la creación de las UPS La creación de las UPS se justifica por los siguientes factores: 1. La epidemiología del SIDA en la Comunidad Valenciana. La epidemia ha alcanzado una gran magnitud en la Comunidad Valenciana y la acción preventiva es el único medio eficaz para frenar su avance. 2. Los factores demográficos y la accesibilidad de los servicios. La existencia de núcleos importantes de población y de comarcas densamente pobladas en la Comunidad Valenciana permite considerar la creación de UPS, que pueden ofrecer una cobertura homogénea y resultar fácilmente accesibles a dichas poblaciones. 3. La optimización de recursos. La Dirección General de Salud Pública dispone de una estructura territorial por áreas de salud, única en el Estado Español, consistente en 16 Centros de Salud Pública ubicados en las principales poblaciones de la Comunidad Valenciana. Esta infraestructura ha sido rentabilizada para la creación de las UPS. Los Centros de Salud Pública disponen, además, de recursos humanos idóneos para el desarrollo de las tareas propias de estas unidades. El aprovechamiento de los recursos materiales y humanos de los Centros de Salud Pública significa que la puesta en marcha de las UPS puede llevarse a cabo con un bajo coste económico. Funciones de las UPS Las UPS son unidades funcionales formadas por técnicos de salud pública, a quienes se asignan tareas de prevención del SIDA en el área de salud. Aunque las unidades son de nueva creación, los técnicos que las constituyen tienen en su mayoría una amplia experiencia en salud pública, en gestión de programas de salud y en intervenciones de educación sani- 53

54 taria y de promoción de la salud; muchos tienen experiencia específica en actividades relacionadas con la prevención del SIDA. A diferencia de los CIPS, las UPS no van a realizar tareas de carácter asistencial ni van a tener acceso directo a pruebas diagnósticas. Su actuación se va a centrar en la prevención comunitaria, cuyos beneficios han sido puestos de manifiesto por la investigación científica en los programas preventivos rigurosamente ejecutados y evaluados. Principales funciones de las UPS:! El estudio de la situación en el área de salud desde el punto de vista de la prevención del SIDA: características sociodemográficas, identificación de poblaciones en riesgo, consumo de drogas, inventario de recursos, relación de programas o actividades de prevención del SIDA actualmente en marcha en el área de salud.! La distribución de materiales de apoyo.! El apoyo a los programas de reducción de daños.! La intervención en medios de comunicación locales.! Las acciones de educación para la salud: colaboración con educadores en formación del profesorado, programas de educación afectivo-sexual, talleres para jóvenes.! El respaldo a la escolarización de niños seropositivos.! La colaboración en programas de intervención comunitaria dirigidos a prevenir el SIDA o a promover la solidaridad con los afectados.! La coordinación de la campaña del Día Mundial del SIDA, 54

55 ! La atención personalizada y telefónica a las demandas de información y la derivación para diagnóstico.! La colaboración en investigaciones epidemiológicas e investigaciones relacionadas con la prevención, los aspectos sociales, psicológicos y económicos de la epidemia en el área de salud (encuestas de conocimientos o actitudes, estudios de comportamiento).! El impulso a la colaboración interinstitucional y a la coordinación intersectorial: Atención Primaria, Ayuntamientos y servicios municipales, Centros de Atención a Drogodependientes, Organizaciones No Gubernamentales, Asociaciones ciudadanas, Instituciones Penitenciarias, otros. 55

56 56

57 57

58 ANEXO IV UTILIACIÓN DE RECURSOS HOSPITALARIOS Y CARACTERÍSTICAS DE LOS PACINTES VIH/SIDA EN LA COMUNIDAD VALENCIANA (1996)

59 UTILIZACIÓN DE RECURSOS HOSPITALARIOS Y CARACTERÍSTICAS DE LOS PACIENTES VIH/SIDA EN LA COMUNIDAD VALENCIANA (1996) La Dirección General de Salud Pública, en colaboración con el Ministerio de Sanidad y Consumo, ha realizado en la Comunidad Valenciana una encuesta hospitalaria sobre consumo de recursos por parte de pacientes VIH/SIDA en hospitales de la Conselleria de Sanidad de más de 150 camas. Esta encuesta ha sido cumplimentada por las unidades o servicios hospitalarios donde se presta asistencia a los pacientes VIH/SIDA. Todos los hospitales valencianos de más de 150 camas invitados a participar en la encuesta han respondido a la solicitud. Este conjunto de dieciocho hospitales representa cerca del 90% de las camas de los hospitales públicos de la Comunidad Valenciana. El contenido de la encuesta consta de dos partes: - Una encuesta a los servicios o encuesta de recursos, cumplimentada por los responsables de las unidades, sin necesidad de que se lleve a cabo el día de la encuesta de prevalencia. - Una encuesta a los pacientes o encuesta de prevalencia. Dirigida a todos los pacientes VIH/SIDA hospitalizados en la Unidad de SIDA (o en el servicio que se hace cargo de la asistencia a estos enfermos en cada hospital) el día 27 de noviembre de 1996, así como a los pacientes atendidos ambulatoriamente por cualquier modalidad ese mismo día. Se recibió un total de 270 encuestas, de las cuales 135 correspondieron a pacientes hospitalizados y otro tanto a pacientes ambulatorios. Esta encuesta ha permitido conocer las características clínicas y sociodemográficas de los encuestados, los tratamientos aplicados y el grado de utilización de los servicios hospitalarios por parte de estos pacientes. Algunos datos pueden ser comparados con los ofrecidos por el Registro de Casos de SIDA, si bien hay que tener en cuenta que -a diferencia de los casos notificados al Registro- muchos de los encuestados son pacientes VIH-positivos que no cumplen los criterios de definición de caso de SIDA (pacientes en los estadios A y B de la enfermedad). 59

60 Las conclusiones del estudio de recursos han sido las siguientes: 1. La atención hospitalaria a enfermos VIH/SIDA se integra en casi todos los casos en los servicios de Medicina Interna. Sólo cinco hospitales declaran disponer de unidad específica VIH/SIDA; en tres de ellos (General de Alicante, General de Valencia y Clínico de Valencia) la unidad específica VIH/SIDA es la Sección o Unidad de Enfermedades Infecciosas; en los dos restantes (Villajoyosa y Dr. Moliner) la unidad de SIDA está constituida por un sólo facultativo a tiempo completo. 2. El número de camas VIH/SIDA en 1996 asciende a 166, lo que representa el 2,1% del total de las camas hospitalarias funcionantes de los hospitales que participan en esta encuesta. Considerando solamente los hospitales que proporcionan datos completos de los años 1993 a 1996 (12 hospitales), se observa un crecimiento del 25% en el número de camas VIH/SIDA entre 1993 y Durante los años 90 se han implantado servicios de Hospital de Día en ocho hospitales y de Atención Domiciliaria en nueve. En los hospitales que proporcionan información sobre la evolución de estas modalidades de atención desde 1993 a 1995, se observa un importante crecimiento de las mismas. 4. En el año 1995 se aprecia un considerable aumento en el número de consultas externas de pacientes VIH/SIDA. Este incremento se refiere tanto a primeras consultas como a consultas sucesivas, si bien es proporcionalmente mayor en las sucesivas. 5. El número de ingresos anuales de pacientes VIH/SIDA creció en un 24% entre 1993.y En 1995, el número de ingresos de pacientes VIH/SIDA ascendió a 3.789, lo que representa el 1,4% de los ingresos de todo tipo en este conjunto de hospitales. 6. El número de estancias de pacientes VIH/SIDA aumentó en 1994 con respecto a 1993, pero disminuyó ligeramente en En los 16 hospitales que aportan este dato, el número de estancias VIH/SIDA en 1995 fue de , lo que supone el 2% de las estancias totales. 60

61 7. La estancia media de los pacientes VIH/SIDA fue en 1995 de 11,5 días, superior en 3,1 días a la estancia media para todos los procesos en el conjunto de los hospitales. La estancia media de pacientes VIH/SIDA descendió en 1995 en 1,1 días con respecto a Los cinco hospitales que presentan estancias medias para estos pacientes inferiores a 10 días se caracterizan o bien por disponer de una Unidad de Enfermedades Infecciosas definida en esta Encuesta como Unidad Específica VIH/SIDA (General de Alicante, General de Valencia y Clínico de Valencia) o bien por contar ya en 1995 con ambas prestaciones de Hospital de Día y Atención Domiciliaria (Clínico de Valencia, Arnau de Vilanova y Xàtiva). 8. El cálculo aproximado de número de pacientes VIH/SIDA vivos en seguimiento en los 15 hospitales que aportan este dato asciende a pacientes. Las conclusiones de la encuesta de prevalencia fueron éstas: 1. Los 270 pacientes VIH/SIDA que se encontraban hospitalizados o fueron atendidos ambulatoriamente el día 27 de noviembre de 1996 en los 18 hospitales de más de 150 camas en los que se realizó la encuesta son mayoritariamente de sexo masculino (73,7%) y residentes en la provincia de Valencia (58,1%). La edad media de los pacientes es de 34,7 años, algo mayor en los hombres (35,5 años) que en las mujeres (32,5 años). Viven en su mayoría acompañados por parientes o amigos (79,2%) y la proporción de los que están sin trabajo (43,3%) es superior a la de los que permanecen laboralmente activos (36,8%). 2. El 64,7% de los pacientes son UDVP, que es la práctica de riesgo más habitual. Las relaciones heterosexuales son el mecanismo de transmisión más probable en el 38,6% de las mujeres, aunque sólo en el 10,1% de los hombres, en los que tienen más importancia las prácticas homosexuales de riesgo (18,1%). Entre los diagnosticados en los últimos tres años ( ) son UDVP sólo el 46,6%, mientras que los casos de probable transmisión heterosexual se elevan al 29,5%, confirmando las tendencias observadas en los registros de SIDA nacional y valenciano. 3. En todos los pacientes existe confirmación de infección por VIH. Los pacientes hospitalizados se hallan generalmente en estadio clínico C (60,7%); en los ambulatorios, en cambio, predomina el estadio clínico A (45,9%). 61

62 La mayoría de los pacientes tiene una determinación reciente de linfocitos CD4 (el 62,6%, en los últimos dos meses), con un recuento inferior a 200 CD4/mm3 en más de la mitad de los casos; sólo el 8,9% se encuentra en buena situación inmunológica, con más de 500 CD4/mm3. Un tercio de los pacientes está en subestadio clínico C3. 4. Un 31,9% recibe o ha recibido tratamiento profiláctico para tuberculosis y un 56,7% ha recibido profilaxis frente a Pneumocistis carinii. 5. Las enfermedades más frecuentes de las que han sido diagnosticados o para las que reciben tratamiento son: -candidiasis orofaríngea (40,7%) o esofágica (9,6%). -hepatitis C (28,9%) o B (16,3%). -tuberculosis pulmonar (14,1%) o extrapulmonar (13%). -neumonía por Pneumocistis carinii (15,2%) o bacteriana (15,2%). -infección por citomegalovirus (8,9%). -herpes zóster (7,8%). -toxoplasmosis cerebral (7,4%) y caquexia por VIH (7,4%). 6. Más de una cuarta parte de los pacientes hospitalizados se encuentran incapacitados o requieren ayuda para la deambulación o el aseo personal. 7. Entre los pacientes que reciben tratamiento antirretrovírico, la pauta más frecuente es la doble terapia con dos análogos de los nucleósidos (89 pacientes), seguida de la triple terapia incluyendo un inhibidor de la proteasa (45 pacientes). Un 30,7% de los pacientes no recibe tratamiento antirretrovírico -o no consta que lo reciba- en el momento de la encuesta, aunque una parte de ellos está probablemente pendiente de recibir prescripción. 62

63 Sólo 37 pacientes (19,8%) recibe tratamiento monoterápico, lo que contrasta con el 68% de monoterapias encontrado en la Encuesta Hospitalaria realizada por el Ministerio de Sanidad y Consumo en hospitales del INSALUD y de la Comunidad Autónoma de Canarias en octubre de 1995 (1.097 encuestas) y da una idea de la rapidez de los cambios en las pautas terapéuticas. La situación con respecto a los tratamientos que aquí se muestra responde exclusivamente al momento concreto de la realización de la encuesta (noviembre de 1996). 8. El 74,8% de los pacientes ambulatorios fue atendido el día de la encuesta en consulta externa y el resto, en hospital de día. Casi todos los atendidos ambulatoriamente eran pacientes en seguimiento (93,3%). 9. Un 30,4% de los pacientes hospitalizados eran enfermos nuevos, atendidos por vez primera en el hospital respectivo. La duración media del ingreso de los pacientes hospitalizados en el momento de la encuesta era de 16,9 días, a pesar de que el proceso de hospitalización no había concluido. Esta duración no es una buena estimación de la estancia media de los pacientes VIH/SIDA (que fue de 11,5 días en 1995), a causa de la probabilidad mucho mayor de encontrar enfermos con estancias largas en un corte transversal de un día. 63

64 BIBLIOGRAFÍA

65 BIBLIOGRAFÍA 1. Decreto 168/1997, de 13 de mayo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana (DOGV ). 2. European Centre for the Epidemiological Monitoring of AIDS. HIV/AIDS Surveillance in Europe. Fourth Quarterly Report, Centers for Disease Control and Prevention. US Public Health Service Recommendations for Human Immunodeficiency Virus Counseling and Voluntary testing for Pregnant Women. MMWR 1995; 44: Centers for Disease Control and Prevention. Community-Level Prevention of Human Immunodeficiency Virus Infection Among High-Risk Populations: The AIDS Community Demonstration Projects. MMWR 1996; 45 (6). 5. World Health Organization. Joint United Nations Programme on HIV/AIDS. Revised recommendations for the selection and use of HIV antibody tests. WER 1997; 72 (12). 6. Ministerio de Sanidad y Consumo. Registro Nacional de SIDA. Vigilancia del SIDA en España. Informe trimestral nº 4, Ministerio de Sanidad y Consumo. Recomendaciones relativas a los profesionales sanitarios portadores del VIH y otros virus transmisibles por sangre, virus de la hepatitis B (VHB) y virus de la hepatitis C (VHC). Secretaría del Plan Nacional sobre el SIDA, Ministerio de Sanidad y consumo. Plan de Movilización Multisectorial frente al SIDA Borrador Reuniones de Consenso sobre la infección por VIH. Atención integral al paciente con VIH. Sociedad Española Interdisciplinaria del SIDA, Reuniones de Consenso sobre la infección por VIH. Terapia antirretroviral. Sociedad Española Interdisciplinaria del SIDA,

66 11. IV Congreso Nacional sobre el SIDA. Programa de resúmenes y ponencias. Publicación Oficial de la Sociedad Española Interdisciplinaria del SIDA 1997; 8 (4). 12. Regidor E, Barrio G, Dela Fuente L, Rodríguez C. Impacto de la infección por el virus de la inmunodeficiencia humana en la mortalidad en los jóvenes en España. Med Clin (Barc) 1995; 105: Castilla J, Tello O, Sánchez MF. Evolución del patrón epidemiológico de los casos de SIDA en España. Gac Sanit 1995; 9: Consensus Development Conference Statement: Interventions to Prevent HIV Risk Behaviors. Bethesda: National Institutes of Health, Direcció General de Salut Pública. Registro de SIDA de la Comunidad Valenciana. Datos a 31 de marzo de Conselleria de Sanitat. Encuesta hospitalaria sobre utilización de recursos y características de los pacientes VIH/SIDA Generalitat Valenciana, Serie Informes de Salud ng Conselleria de Sanitat i Consum. Plan de Salud de la Comunidad Valenciana. Documento Base. Generalitat Valenciana, Serie Plan de Salud de la Comunidad Valenciana nº Conselleria de Sanitat. Plan de prevención y control de la tuberculosis. Generalitat Valenciana, Serie E (Programas Sanitarios) nº Consejería de Sanidad y Bienestar Social. Plan Sectorial de Prevención y Control del SIDA. Junta de Castilla y León, Departamento de Sanidad. Plan de Prevención y Control del SIDA. Gobierno Vasco, Departamento de Salud. Guía de actuación ante la infección VIH/SIDA en Atención Primaria. Gobierno de Navarra,

67 22. Decisión nº 647/96/CE del Parlamento Europeo y del Consejo por la que se adopta un programa de acción comunitario relativo a la prevención del sida y de otras enfermedades transmisibles en el marco de la acción en el ámbito de la salud pública ( ). Diario Oficial de las Comunidades Europeas 1996; L 95/16. 67

68

69

70 I PLA DE LA SIDA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

71 Elaborat pel Servei del Pla de la SIDA de la Direcció General de Salut Pública. Vaja el nostre agraïment més sincer als membres de la Comissió Tècnica i de la Comissió de Participació Social que han col laborat en la revisió del Pla de la SIDA, així con a tots els professionals que han participat en l'elaboració d'aquest document. CONSELLERIA DE SANITAT Edició: Generalitat Valenciana Conselleria de Sanitat Direcció General de Salut Pública Depòsit legal: V Impressió: GRAFICAS RONDA. Mestre Valls, VALENCIA.

72 PRESENTACIÓ La pandèmia per VIH/SIDA i els seu impacte a la Comunitat Valenciana suposa un motiu d'especial preocupació i interés per a aquesta Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. Sabedors que ens enfrontem amb un problema de salut extremadament complex, que requereix una resposta integral i eficaç, aquesta Conselleria considera necessària la creació del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana. Un dels pilars fonamentals del pla és c oresponsabilitzar i coordinar de manera harmònica totes les institucions i organitzacions implicades en la lluita contra la SIDA, amb la seguretat que entre tots podrem assolir les metes traçades. Aquest document significa la posada en marxa del compromís públic de potenciar polítiques globals de salut, amb l'esperança que aquestes línies d'actuació revertisquen en benefici dels afectats per VIH/SIDA, principal objectiu del nostre treball i que, en general, contribuïsca al benestar de tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana. Vull manifestar el meu agraïment a totes les persones que intervenen en l'atenció dels afectats pel VIH/SIDA i, en especial, als professionals que, sota la coordinació de la Dra. Sofía Tomás, han contribuït en l'elaboració d'aquest I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana. Finalment, desitge expressar tot el meu suport a les persones que pateixen les conseqüències d'aquesta pandèmia. Joaquín Farnós Gauchía Conseller de Sanitat 72

73 Índex 1. Introducció Epidemiologia de la SIDA Línies d'actuació del Pla de la SIDA Objectius i activitats pàgina Annex 1: Decret 168/1997, de 13 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana Annex li: Els Centres d'informació i Prevenció de la SIDA Annex lii: Les Unitats de Prevenció de la SIDA Annex IV: Utilització de recursos hospitalaris i característiques dels pacients VIH/SIDA a la Comunitat Valenciana (1996) Bibliografia

74 1. INTRODUCCIÓ

75 INTRODUCCIÓ La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) i la síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA), constitueix un dels problemes de salut més importants en el context mundial. En paraules del secretari general de les Nacions Unides, la SIDA s'ha transformat en els últims anys en una emergència a escala planetària i, com a tal, necessita que es porten a terme accions adequades a la magnitud del problema. L'Organització Mundial de la Salut preveu que, per a l'any 2000, el nombre de persones seropositives serà aproximadament quaranta milions de persones; igualment, el nombre de casos de SIDA afectarà més de divuit milions de persones a tot el món. En resposta a aquest problema de salut, la comunitat científica mundial insta els governs a adaptar les seues estratègies per fer més eficaç el repte que suposa la lluita contra la SIDA. Un exemple d'això és la recent creació del UNAIDS (Programa de SIDA de les Nacions Unides), que coordina totes les accions sobre la SIDA que emanen de totes les organitzacions que configuren l'onu, com ho són: UNESCO (Educació, Ciència i Cultura), UNFPA (Fons de les Nacions Unides per a la Població) UNDPE (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), UNICEF (Programa de les Nacions Unides per a la Infància), BM (Banc Mundial). També la Unió Europea, en el seu Programa de Salut Pública (article 129 Maastricht), inclou un Programa Especial de lluita contra la SIDA en què tots els estats membres participen de manera conjunta, promoven la coordinació de les accions de tots els països que configuren la Unió. Així mateix, des del Pla Nacional sobre la SIDA es considera necessari potenciar i ampliar les accions de lluita contra l'epidèmia mitjançant el Pla de Mobilització Multisectorial (Pla ), la finalitat del qual és millorar l'eficàcia del treball, augmentant la coordinació interdepartamental i interautonómica per aconseguir un millor control de la pandèmia en tot el territori espanyol. La situació de la SIDA a Espanya és alarmant, ja que ocupa el primer lloc per nombre de casos acumulats en comparació amb la resta dels països d'europa. El fet que el 65% dels casos corresponguen a usuaris de drogues per via intravenosa agreuja el problema, per la dificultat que suposa aconseguir canvis de comportament en aquesta població. D'una altra ban- 75

76 da, I'epidèmia afecta un nucli importat de població jove, en edat productiva, cosa que constitueix una gran amenaça per al desenvolupament de generacions futures. Una atenció especial mereix l'augment dels casos per transmissió heterosexual, ja que comporta la propagació de la infecció a la població general, en especial a la dona en edat fèrtil, amb la consegüent repercussió en la transmissió mare-fill. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, la taxa d'incidència acumulada és de 814 casos per milió d'habitants a 30 de juny de 1997, que ens situa en un lloc intermedi en comparació amb altres comunitats autònomes. Tant els mecanismes de transmissió com l'edat dels afectats és similar a la resta d'espanya. Aquesta situació, encara que és preocupant, possibilita l'aplicació d'intervencions dirigides a frenar la propagació de l'epidèmia en el nostre àmbit. Per això, cal intensificar les mesures encaminades a nuclis determinats de població entre els quals l'epidèmia està incidint més intensament. A més, el VIH/SIDA és un fenomen en evolució constant que exigeix que les estratègies siguen adaptades a les necessitats concretes que es deriven d'aquest problema de salut, proporcionant així una resposta eficaç d'acord amb la dinàmica de I'epidèmia. La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, conscient de la magnitud de I'epidèmia, a través de la Direcció General de Salut Pública, decideix la creació del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana en substitució de l'anterior Programa per a la Prevenció i Control de les Infeccions pel Virus de la Immunodeficiència Humana. El I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana naix amb quatre objectius fonamentals: Conèixer i reduir la incidència de la infecció. Promoure la participació activa i solidària de la societat davant de l'epidèmia. Proporcionar una atenció sanitària integral a les persones afectades per VIH/SIDA. Impulsar la col laboració interinstitucional per a mamprendre globalment I'epidèmia. 76

77 Per a la consecució d'aquests objectius es necessita la col laboració de tots els professionals de la salut de la Comunitat Valenciana i el compromís solidari de totes les organitzacions i institucions per aportar, conjuntament, les solucions que la societat ens demana. Francisco J. Bueno Cañigral Director General de Salut Pública 77

78 2. EPIDEMIOLOGIA DE LA SIDA

79 EPIDEMIOLOGIA DE LA SIDA A ESPANYA I A LA COMUNITAT VALENCIANA El nombre de casos de la SIDA a Europa acumulats des del començament de l'epidèmia fins al 30 de juny de 1997 és de , encara que el nombre de persones infectades pel VIH, impossible de conèixer exactament, ha estat estimat per l'organització Mundial de la Salut en més de mig milió. Entre els més afectats estan els països mediterranis, com Espanya i Itàlia, que es caracteritzen per l'elevat nombre d'usuaris de drogues per via intravenosa que s'han infectat a través de la pràctica de compartir el material d'injecció. Espanya és actualment segon país d'europa en nombre de casos acumulats. Espanya és el país europeu més afectat per l'epidèmia en termes relatius. Les taxes anuals espanyoles d'incidència de la SIDA, expressades en nombre de casos per milió d'habitant, són, amb diferència, les més elevades d'europa. 79

80 Un dels aspectes més preocupants de l'epidèmia de SIDA són els nounats, fills de mares seropositives, que naixen infectats per haver-se contagiat durant l'embaràs, el part o la lactància. Espanya és el primer país d'europa en nombre de xiquets amb SIDA de transmissió maternoinfantil. 80

81 Dins d'espanya, hi ha una gran variabilitat en el grau d'afectació depenent del territori. Les comunitats autònomes amb taxes d'incidència de SIDA més elevades són Madrid, les Illes Balears, el País Basc i Catalunya. La Comunitat Valenciana se situa en una posició intermèdia respecte a les altres comunitats autònomes. Des del començament de l'epidèmia en 1984, fins al 30 de juny de 1997, s'han declarat a la Comunitat Valenciana un total de casos. Una majoria (el 71%) s'han produït a la província de València. No només el nombre absolut de casos és major a València que en les altres dues províncies, cosa que seria explicable pel major pes demogràfic de la província de València, sinó que també el nombre de casos relatiu, és a dir, la taxa d'incidència anual, és considerablement superior (159 casos per milió a València en 1995, davant dels 74 casos per milió d'alacant i dels 47 per milió a Castelló). Aquesta diferència s'ha d'atribuir sobretot a la influència de la ciutat de València, ja que la SIDA és un fenomen predominantment urbà i els casos solen concentrar-se en les urbs populoses. 81

82 L'evolució de l'epidèmia a la Comunitat Valenciana mostra un creixement ràpid en el nombre de casos fins a 1991 i una tendència a l'estabilització a partir del mateix any: les dades parcials disponibles de l'any 1996 (incompletes per causa de l'inevitable retard en la notificació) confirmen de moment aqueixa tendència, i fins i tot una lleugera disminució. És possible que l'eficàcia dels nous tractaments, capaços de frenar l'evolució dels infectats en la seua progressió cap a la SIDA, depare a curt termini una tendència més clara cap a la disminució en el nombre de casos, com ja ocorre en molts països europeus. No obstant, l'estabilització observada s'ha produït amb un nombre de casos molt alt (més de 350 casos nou a Pany), cosa que suposa taxes d'incidència anual de la SIDA del voltant del 100 casos nous anuals per milió d'habitants, superiors a les taxes d'altres països d'europa. L'augment observat en Pany 1994 cal atribuir-lo sobretot a l'ampliació del concepte de cas de SIDA des de gener de 1994, en especial a la inclusió de la tuberculosi com a malaltia definitòria de SIDA. 82

83 La SIDA afecta sobretot persones relativament jóvens, en edat productiva. En les dones predomina en l'edat fèrtil, sobretot en el grup de 20 a 29 anys. En els hòmens, el grup d'edat més afectat és el de 30 a 39 anys. L'edat mitjana de les dones en el moment del diagnòstic és de 29 anys i la dels hòmens, de 33 anys. Com a conseqüència de la joventut dels afectats, la SIDA és una de les causes més importants d'anys potencials de vida perduts a la Comunitat Valenciana i és la primera causa de mort entre els 25 i els 39 anys d'edat. 83

84 El 22% dels casos diagnosticats de SIDA a la nostra comunitat des del començament de l'epidèmia corresponen al sexe masculí. Tanmateix, està creixent el nombre i la proporció de dones afectades. En 1995, el 27% dels casos nous correspongueren al sexe femení, cosa que es relaciona amb l'increment de la transmissió per via heterosexual. En la majoria dels casos que es diagnostiquen a la Comunitat Valenciana, la pràctica de risc principal i, per tant, el mecanisme més probable de transmissió, continua sent l'ús de drogues per via parentera, encara que en 1995 disminuí per primera vegada el nombre de casos d'aquest origen. És probable que els casos deguts a la pràctica de compartir xeringues continuen disminuint en el futur, ja que hi ha dades que indiquen que està disminuint l'ús de la via intravenosa en el consum de drogues. En canvi, tendeix a créixer la transmissió a través de relacions heterosexuals, que ha superat ja la transmissió relacionada amb les pràctiques homosexuals en els últims dos anys. 84

85 Les xifres disponibles sobre la SIDA, basades en la notificació de casos, subestimen la magnitud del problema. Es calcula que el nombre de persones infectades pel VIH i que desenvoluparan probablement la malaltia en el futur triplica, al menys, el nombre de casos declarats (en els països europeus, on el grau de notificació és acceptable). Açò explica que a la Comunitat Valenciana, d'acord amb estimacions dels mateixos serveis hospitalaris que s'ocupen del tractament d'aquests pacients, el mes de desembre de 1996, hi haja més de malalts de SIDA o infectats per VIH en seguiment hospitalari. Encara que només la prevenció pot evitar la infecció per VIH, la major eficàcia dels tractaments basats en teràpies combinades, obri un marge d'esperança per a les persones ja infectades. La generalització de les noves estratègies terapèutiques, capaces de retardar el desenvolupament de la SIDA en els infectats i que inclouen la conveniència d'establir precoçment el diagnòstic i el tractament de la infecció, tindrà importants repercussions sobre la vigilància epidemiològica de la SIDA, de manera que la magnitud del problema i la seua evolució no podrà ser adequadament mesurada només mitjançant el recompte dels casos de SIDA ja establits, sinó que requerirà cada vegada més un millor coneixement de la incidència i prevalença de la infecció. 85

86 3. LÍNIES D ACTUACIÓ DEL PLA DE LA SIDA

87 LÍNIES D'ACTUACIÓ DEL PLA DE LA SIDA Han transcorregut quasi dues dècades des de l'aparició dels primers casos de SIDA i no hi ha cap dubte quant al fet que la infecció per VIH és un problema que s'ha d'emmarcar en el desenvolupament de les polítiques de salut pública. D'aquestes ixen tasques prioritàries de prevenció de la transmissió de la malaltia, promoció de la salut, atenció dels malalts i rehabilitació, i també una constant acció formativa dels professionals i d'investigació, imprescindible per a l'avanç del coneixement, la detecció i el tractament de la malaltia des dels seus múltiples vessants. Cal destacar que, des del descobriment del retrovirus i els seus mecanismes de transmissió, és en l'actualitat quan realment s'estan produint uns avenços esperançadors davant de la infecció. Aquests avenços es deuen fonamentalment a un major coneixement i comprensió de la seua patogènesi i de la variabilitat genètica del virus. També ha significat un progrés important la possibilitat de conèixer i quantificar el nombre de partícules de RNA del VIH en l'organisme humà; el coneixement de la càrrega viral és, doncs, un instrument fonamental per conèixer el pronòstic de la malaltia, fins i tot en fases primerenques de la infecció, la seua progressió i la resposta del malalt al tractament, cosa que permet al clínic planificar un tractament més eficaç i individualitzat. Un altre gran avenç és, sense dubte, la major experiència en el maneig dels medicaments antiretrovirals i l'última aportació en el camp terapèutic: els inhibidors de la proteasa que, formant part de combinacions farmacològiques, han suposat un gran èxit que permeten veure amb cert optimisme la possibilitat que la SIDA arribe a convertir-se en una malaltia crònica, de manera que el malalt puga gaudir d'una qualitat de vida impensable fa poc de temps. Però no s'ha d'oblidar que les noves teràpies només estan a l'abast: del 5% dels malalts, que són els que viuen als països desenrotllats, i que l'èxit de qualsevol teràpia passa pel compliment sense interrupcions per part del pacient, no exempt de dificultats, limitacions i abandonament, problema similar al que es planteja en el tractament de la tuberculosi. Dins del tractament del malalt, resulta essencial la tècnica del consell com a instrument d'educació sanitària i de suport psicològic al pacient en les diferents etapes de la seua evolució. En la societat en general, també podem observar un avanç significatiu, ja que la visió de la malaltia ha començat a modificar-se. La major informació sobre la infecció i sobre els mecanismes de transmissió ha fet comprendre que ningú es troba 87

88 exempt del risc d'adquirir la malaltia. En aquest avanç social, les ONG han jugat un paper destacat tant en la prevenció com en la defensa dels drets humans i cívics dels afectats. A pesar d'aquests avanços extraordinaris i de l'optimisme deposat en els nous tractaments, l'acció preventiva no només ha de mantenir-se, sinó que seria desitjable que s'equipararà a l'esforç realitzat en el camp de la investigació. Les mesures preventives continuen sent l'arma més eficaç en la lluita contra la SIDA, més encara quan les dades epidemiològiques mostren que s'està encara lluny de frenar l'epidèmia. La situació actual del problema que representa la infecció pel VIH requereix un projecte que incloga estratègies capaces de donar respostes adequades al moment actual. Dins d'una planificació àmplia, oberta i multidisciplinar, és fonamental la necessitat de la coordinació de les accions per evitar els possibles buits assistencials i aconseguir una major eficàcia i eficiència en la lluita contra la pandèmia. Sota aquesta premissa, el I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana ha establit quatre objectius fonamentals, de cadascun dels quals es desprèn un conjunt d'activitats, tal com es presenten formalment en el Decret 168/1997 i en el capítol 4 d'aquest llibre. Tanmateix, la interrelació entre les activitats permet exposar l'execució del pla com un conjunt de línies de treball, mesures o programes, que agrupen accions operativament afins i que poden respondre, alhora, a diferents objectius. Aquesta forma pràctica de considerar el desenvolupament del pla com un conjunt de línies operatives d'actuació s'ofereix resumidament a continuació. Per conèixer i reduir la incidència de la infecció és necessari, com estableix aquest pia, aprofundir en el coneixement de l'epidèmia i les seues característiques en el nostre medi. Per això, s'estructuren una sèrie d'activitats entre les quals destaca el cribatge anònim no relacionat. La informació que aquest tipus d'estudi proporciona té un gran valor en la investigació de les tendències actuals de la infecció i en el coneixement de les àrees de major prevalença. L'OMS, des de 1989, recomana als seus països membres la realització d'aquest mètode, per considerar-lo com el més eficient i exacte per a la vigilància de la infecció per VIH. El Projecte de monitorització de la seroprevalença en els nounats de la Comunitat Valenciana ha començat en l'any 1997 i, simultàniament, s'han pres una sèrie de mesures de suport que agrupem en el Programa de Prevenció de la Transmissió Maternoinfantil del VIH. 88

89 Per tal d'intensificar la vigilància epidemiològica i el control de la SIDA i de les infeccions que hi van relacionades s'estableix, agrupant totes les activitats recollides en el pla, un Programa de vigilància i prevenció de l'accidentabilitat laboral i de la transmissió de la infecció per VIH que recull, no sols els aspectes de vigilància, sinó que agrupa totes les activitats encaminades a determinar les circumstàncies en les quals es produeixen els accidents i les situacions que els afavoreixen, així com a establir quins grups professionals estan més exposats a patir-los, per poder elaborar estratègies preventives eficaces. El pla preveu una sèrie d'activitats dirigides a la millor comprensió de l'epidemiologia de la infecció, entre les quals es troben els estudis de qualitat dels registres i totes les mesures encaminades a millorar la qualitat de la informació i, per tant, de la vigilància epidemiològica. Promoure la participació activa i solidària de la societat davant l'epidèmia requereix desenvolupar plenament les accions dirigides a evitar la discriminació i fomentar les activitats informatives, educatives i de promoció per a la salut. Per això el pla pretén desenrotllar mesures encaminades a facilitar l'accés dels jóvens als recursos sociosanitaris de caràcter preventiu. Les tendències de la infecció que ens marquen els estudis epidemiològics indiquen la prioritat de les accions preventives envers aquest col lectiu. Per a això, és necessari, a més a més, saber mitjançant enquestes d'actituds i comportaments quins aspectes de les estratègies preventives i els missatges dirigits als jóvens han de ser modificats o adequats per augmentar-ne l'eficàcia. Les activitats informatives, educatives i de promoció de la salut encaminades a la prevenció tenen el seu pilar fonamental, segons els criteris d'aquest pla, en el Programa de prevenció de la SIDA per a centres docents. Hi ha una justificació epidemiològica basada en els grups d'edat afectats per l'epidèmia. L'eficàcia de la incorporació primerenca de coneixements i habilitats garanteix actituds favorables a la prevenció i la no discriminació. La intervenció ha d'abastar la família, com a garantia de coherència i continuïtat dels missatges que procedeixen de l'escola. Els professors també necessiten una intervenció per partida doble: una, dirigida a modificar els seus propis coneixements i actituds en matèria de SIDA com qualsevol ciutadà, i, per tant, a reduir també les seues pràctiques de risc com a individus i, una altra, a facilitar-los tots els elements que es necessiten per poder realitzar satisfactòriament les activitats preventives en l'aula. Sabem que les creences i els coneixements sobre SIDA del professorat condicionen el seu interés, la seua pre- 89

90 disposició per a realitzar intervencions educatives i la integració curricular de la prevenció. És indispensable, a més a més, que perceben l'eficàcia de la seua labor com a agents crucials per frenar l'epidèmia. No podem acabar aquest apartat sense esmentar l'esforç que hem de fer per afavorir i normalitzar l'escolarització dels xiquets seropositius. L'aplicació del pla considera especialment aquest aspecte, mitjançant el Programa d'escolarització dels xiquets infectats per VIH a la Comunitat Valenciana, que s'enquadra en l'objectiu específic dirigit a evitar la discriminació de les persones afectades pel VIH, però no com una acció aïllada, sinó dins de l'ensenyament en els centres educatius orientada a la prevenció de la SIDA i a evitar la marginació de les víctimes, com a part d'un projecte educatiu global integrat i integrador. Entenem per atenció sanitària integral les persones afectades pel VIH/SIDA aquella que dóna resposta a les necessitats del malalt en les seues diferents facetes físiques, psicològiques i socials. Per tal que aquestes accions siguen eficaces, és necessària la integració de les actuacions de diferents professionals, el treball coordinat dels quals permeta que es complementen i que es potencien. Des del pla de la SIDA s'ha realitzat un gran esforç de coordinació i estructuració dels recursos disponibles perquè aquesta atenció integral siga una realitat. Considerem que una atenció sanitària adequada ha d'incloure la coordinació des de l'estructura bàsica de Salut Pública- Unitats de Prevenció de la SIDA i Centres d'informació i Prevenció de la SIDA (vegeu els annexos II i III)- amb l'assistència dels malalts en els nivells d'atenció Primària i Especialitzada, incloent-hi l'atenció d'hospital de Dia i les Unitats d'hospitalització Domiciliària i Atencions Pal liatives, que el malalt en fase terminal necessita perquè aquesta siga com més humanitzada millor. El Pla dissenyarà els protocols d'interrelació per a la derivació dels malalts entre els diferents nivells assistencials, depenent del moment evolutiu de la seua dolença. També establirà els convenis de col laboració amb les distintes ONG que contribueixen a fer efectiva aquesta assistència. De fet, després dels resultats de l'enquesta hospitalària sobre la utilització de recursos per part dels pacients VIH/SIDA (vegeu l'annex IV) i la constatació de l'augment de la pressió assistencial en els hospitals dels grans nuclis urbans, així com per la progressiva complexitat diagnosticoterapèutica, fa falta implantar noves fórmules organitzatives que milloren l'eficà- 90

91 cia, la qualitat assistencial i la satisfacció dels pacients i professionals, sota formulacions que asseguren la contenció de la despesa sanitària i la millora de l'eficiència. Per això, inicialment, es considera necessària la creació de les Unitats de Malalties Infeccioses en alguns hospitals valencians. Entre les seues funcions es troba la de coordinar-se amb tots els recursos de l'assistència sanitària, tant intra com extrahospitalaris, cosa que contribuirà a millorar significativament l'oferta d'assistència integral. El Pla de la SIDA realitzarà sistemàticament els estudis pertinents que permeten tant adequar i potencial aquelles estructures, serveis o prestacions per a aconseguir els objectius assistencials establits, com millorar les mesures relatives a les restants línies d'actuació. Cap activitat d'aquest pla seria viable si no fóra per la voluntat que es reflecteix en el seu objectiu fonamental amb el qual es preten impulsar la col laboració interinstitucional per a mamprendre de manera global l'epidèmia. Totes les institucions de la Generalitat Valenciana relacionades directament o indirectament amb la SIDA, així com les distintes organitzacions o institucions públiques o privades, estan implicades en els diversos programes i mesures que deriven dels seus objectius i activitats. 91

92 4. OBJECTIUS I ACTIVITATS

93 OBJECTIUS GENERALS 1. CONÈIXER I REDUIR LA INCIDÈNCIA DE LA INFECCIÓ. 2. PROMOURE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA I SOLIDARIA DE LA SOCIETAT DAVANT L'EPIDÈMIA. 3. PROPORCIONAR ATENCIÓ SANITÀRIA INTEGRAL A LES PERSONES AFECTADES PEL VIH/SIDA. 4. IMPULSAR LA COL LABORACIÓ INTERINSTITUCIONAL PER A MAMPRENDRE DE MANERA GLOBAL L'EPIDÈMIA. 93

94 OBJECTIU GENERAL 1: CONÈIXER I REDUIR LA INCIDÈNCIA DE LA INFECCIÓ Objectius específics 1. Aprofundir en el coneixement de l'epidèmia i les seues característiques a la Comunitat Valenciana. 2. Intensificar la vigilància epidemiològica i el control de la SIDA i de les infeccions relacionades amb el VIH. Activitats! Desenvolupar el projecte de monitorització de seroprevalença en el nounat per conèixer l'impacte de la infecció per VIH a la Comunitat Valenciana.! Participar en el desenvolupament del projecte europeu per a la vigilància de la demanda i prescripció del test del VIH en Atenció Primària a través de la xarxa sentinella sanitària.! Homogeneïtzar l'ús de les tècniques diagnòstiques del VIH a la Comunitat Valenciana.! Reforçar els sistemes de vigilància epidemiològica, mitjançant un sistema de coordinació entre els serveis assistencials i els serveis de la Direcció General de Salut Pública.! Unificar els criteris de declaració i explotació de les dades epidemiològiques.! Realitzar estudis de la qualitat de la informació obtinguda pels sistemes de vigilància epidemiològica (cobertura, exhaustivitat, etc.).! Reforçar la coordinació en matèria epidemiològica amb el pla nacional i amb altres plans autonòmics sobre la SIDA. 94

95 ! Impulsar i participar en reunions cientificotècniques sobre la infecció per VIH/SIDA.! Elaborar informes epidemiològics periòdics sobre la situació del registre de casos de SIDA de la Comunitat Valenciana.! Revisar el registre d'exposició accidental del personal sanitari.! Avaluar periòdicament les activitats anteriorment esmentades. 95

96 OBJECTIU GENERAL 2: PROMOURE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA I SOLIDÀRIA DE LA SOCIETAT DAVANT L'EPIDÈMIA Objectius específics 1. Realitzar accions dirigides a evitar la discriminació de les persones afectades per VIH/SIDA. 2. Fomentar activitats informatives educatives i de promoció de la salut encaminades a la prevenció del VIH/SIDA. Activitats! Vetlar pel compliment de l'ús correcte de la informació verbal i escrita, relativa a la història clínica de les persones infectades per VIH/SIDA a través de: - Realització d'avaluacions periòdiques dels procediments escrits utilitzats pels professionals de salut en el procés d'atenció a la persona amb VIH/SIDA. - Organització de fòrums de discussió de caràcter interdisciplinar al voltant d'aspectes ètics i confidencialitat respecte al VIH/SIDA. -Organització de fòrums de discussió en l'escola sobre aspectes ètics i de confidencialitat, en col laboració amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.! Promoure programes de prevenció per als treballadors del sector sanitari, encaminats a evitar l'accidentabilitat i la discriminació dels usuaris afectats pel VIH/SIDA.! Promoure debats dirigits a col lectius empresarials i sindicals sobre els drets de les persones amb VIH/SIDA. 96

97 ! Realitzar campanyes d'informació dirigides a la població a partir de les necessitats específiques detectades.! Realitzar noves edicions de materials informatius existents de caràcter preventiu, dirigits a població general.! Utilitzar la xarxa d'informació juvenil per difondre els programes preventius existents en aquesta matèria.! Revisar les prestacions del carnet jove sobre els productes anticonceptius i de prevenció de malalties transmissibles.! Informar i assessorar els jóvens sobre els programes de prevenció de malalties de transmissió sexual, fomentant l'ús del teléfon jove.! Impulsar la implantació de la targeta sanitària, donant prioritat als jóvens a partir dels 16 anys, per a major respecte a la seua intimitat medicosanitària.! Potenciar el desenvolupament de programes d'educació afectiva i sexual per a jóvens.! Adequar els programes de prevenció dels centres de planificació familiar a les necessitats juvenils.! Organitzar seminaris de formació i motivació per a mediadors o animadors juvenils, en col laboració amb altres institucions, encaminats a la prevenció i promoció de la salut.! Elaborar material divulgatiu sobre els Centres d'informació i Prevenció de la SIDA (CIPS).! Elaborar i difondre materials informatius pera potenciar la realització de la prova del VIH en la dona gestant.! Desenvolupar objectius educatius i preventius en matèria de SIDA per a l'ensenyament primari i secundari.! Organitzar cursos de formació en prevenció per a educadors d'ensenyament primari i secundari. 97

98 ! Implantar i desenvolupar el programa d'escolarització dels xiquets infectats per VIH a la Comunitat Valenciana.! Organitzar cursos dirigits a pares i mares a través de les associacions de pares d'alumnes (APA), encaminats a la seua formació com a educadors i agents de salut per a complementar i sincronitzar els coneixements educatius dels escolars.! Avaluar periòdicament les activitats anteriorment esmentades. 98

99 OBJECTIU GENERAL 3: PROPORCIONAR ATENCIÓ SANITÀRIA INTEGRAL A LES PERSONES AFECTADES PEL VIH/SIDA. Objectius específics 1. Col laborar amb les direccions generals d'atenció Primària i Atenció Especialitzada per a coordinar i adequar l'assistència a persones amb VIH/SIDA en tots els nivells d'atenció. 2. Crear Unitats de Prevenció de la SIDA (UPS) en els centres de Salut Pública. 3. Potenciar els Centres d'informació i Prevenció de la SIDA (CIPS). 4. Impulsar activitats d'investigació i accions de salut pública. Activitats! Crear Unitats de Malalties Infeccioses dins de l'estructura hospitalària dependents de la Direcció General d'atenció Especialitzada.! Proporcionar els serveis d'atenció sanitària adequats a l'evolució de la infecció i la malaltia.! Establir programes per a l'atenció a usuaris infectats VIH en Atenció Primària. Intensificar les mesures necessàries per a proporcionar una atenció humanitzada als malalts de SIDA en fase terminal! Promoure la coordinació i l'establiment de criteris de derivació entre els distints nivells assistencials.! Elaborar un Manual del VIH/SIDA i malalties connexes dirigit a professionals d'atenció Primària. 99

100 ! Organitzar seminaris sobre el contingut del manual dirigit als professionals.! Organitzar cursos de formació per a professionals sociosanitaris que intervenen en programes específics multidisciplinaris.! Organitzar tallers d'habilitats de comunicació que permeten adequar la pràctica professional a la problemàtica VIH/SI- DA i de les drogodependències en general.! Reeditar i difondre el Manual del Voluntariat.! Organitzar cursos de formació per al personal voluntari que intervé en programes de VIH/SIDA i drogodependències.! Difondre el Manual d'autoatencions per a les persones afectades.! Organitzar tallers de formació dirigits als professionals de les oficines de farmàcia per a facilitar la seua actuació com a agents de salut.! Revisar i adaptar les recomanacions existents sobre les línies d'actuació en situacions d'accidentabilitat en l'àmbit de la sanitat pública, i la seua ampliació a tot el sector sanitari.! Elaborar recomanacions dirigides a professionals de salut sobre la importáncia de la realització de la prova del VIH en la dona gestant (prevenció de la transmissió vertical).! Elaborar recomanacions per a altres professions estratègiques (perruquers, acupuntors, etc.) que pogueren intervenir en la propagació de l'epidèmia.! Elaborar i fomentar programes dirigits a la reducció de danys en l'ús de drogues per via parenteral i prostitució. 100

101 ! Coordinar des del Servei del Pla de la SIDA els Centres d'informació i Prevenció de la SIDA (CIPS) i les Unitats de Prevenció de la SIDA (UPS), dependents de la Direcció General de Salut Pública, en les seues activitats d'informació, consell, prevenció, investigació i altres accions de salut pública.! Actuar sobre la demanda assistencial dels CIPS i les UPS (usuaris amb tuberculosi activa, altres malalties de transmissió sexual i contactes, etc.) per a l'aplicació d'accions de salut pública globals.! Oferir ajudes per a finançar accions i projectes específics de VIH/SIDA i malalties connexes des del Servei del Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana mitjançant: - L'elaboració de la normativa específica per a la convocatòria d'ajudes. - La constitució d'un panel interdisciplinar d'experts per a l'avaluació dels projectes. - La supervisió del compliment de les normes establides en la convocatòria d'ajudes.! Participar i impulsar estudis d'investigació i accions de Salut Pública de caràcter nacional, supranacional i internacional.! Registrar els projectes d'investigació i Accions de Salut Pública en la base de dades destinada a aquest fi en la Direcció General de Salut Pública.! Avaluar periòdicament les activitats anteriorment exposades. 101

102 OBJECTIU GENERAL 4: IMPULSAR LA COL.LABORACIÓ INTERINSTITUCIONAL A MAMPRENDRE DE MANERA GLOBAL L'EPIDÈMIA. Objectius específics 1. Promoure la coordinació de les accions de salut amb les respectives conselleries de la Generalitat Valenciana implicades en el problema. 2. Estretir la coordinació de les accions de salut amb les distintes comunitats autònomes i el Govern Central. 3. Impulsar la coordinació de les accions de salut amb institucions internacionals. Activitats! Col laborar amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per al compliment dels objectius docents del Pla Educatiu, encaminats a la prevenció de la SIDA.! Col laborar amb l'institut de la Joventut (IVAJ) en els programes relacionats amb el VIH/SIDA (Pla Jove).! Coordinació i col laboració amb la Conselleria de Benestar Social.! Col.laboració i coordinació amb la Direcció General de drogodependències.! Col laboració amb la Direcció General de la Dona en programes específics relacionats amb el VIH/SIDA.! Col laboració amb la Direcció General d'afers Socials per a potenciar les xarxes locals de suport.! Coordinació amb la Direcció General d'institucions Penitenciàries per a mamprendre la problemàtica VIH/SIDA. 102

103 ! Coordinació amb els ajuntaments i altres entitats que la Direcció General de Salut Pública considere adient en relació al VIH/SIDA.! Col laboració, assessorament, coordinació i avaluació de programes específics portats a terme per les organitzacions no governamentals (ONG).! Col laboració amb programes d'altres comunitats autònomes en aspectes relacionats amb VIH/SIDA.! Col laboració i coordinació amb el Pla Nacional sobre la SIDA.! Col laboració i coordinació amb el Pla Nacional sobre Drogues en temes relacionats amb el VIH/SIDA.! Coordinació amb institucions i organitzacions internacionals que porten a terme activitats en la lluita contra la SIDA. 103

104 ANNEX 1 DECRET 168/1997, PEL QUAL S APROVA EL I PLAN DE LA SIDA DE LA COMUNITAT VALENCIANA* * No s'inclou l'annex del decret, que conté els objectius i les activitats del pla, el qual es reprodueix íntegrament en el capítol 4 d'aquest llibre.

105 DOGV - NÚM Conselleria de Sanitat 1422 DECRET 168/1997, de 13 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana. [97/X8001] La infecció pel virus de la inmunodeficiència humana (HIV) i la síndrome de la inmunodeficiència adquirida (SIDA) constitueixen un dels problemes de salut més importants en el context mundial. L'evolució de la pandèmia indica que es tracta, en paraules del secretari de l'onu, "d'una emergència a escala planetària", que exigeix el desenvolupament de polítiques i accions adequades a la magnitud del problema. Dins d'europa, la Comunitat Valenciana, igual que el conjunt d'espanya, es troba particularment afectada i presenta actualment taxes d'incidència anual de SIDA superiors a les observades en els altres països europeus. En resposta a aquest problema la comunitat científica ha instat els governs a adaptar les seues estratègies per afrontar eficaçment el repte que suposa la lluita contra la SIDA. Les organitzacions mundials i europees han posat en marxa plans i programes que promouen la coordinació internacional de les actuacions. En el context espanyol, des del Pla Nacional de la SIDA s'ha proposat l'ampliació de les accions de lluita contra l'epidèmia mitjançant el Pla de Mobilització Multisectorial davant la SIDA ( ), la finalitat del qual és millorar la coordinació interdepartamental i interautonòmica. El Govern Valencià conscient de les dimensions i la complexitat del problema i davant la necessitat de proporcionar una resposta eficaç en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, s'ha proposat reunir els esforços i impulsar l'acció integrada i multidisciplinar, d'acord amb la dinàmica actual de la pandèmia, mitjançant l'aprovació del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana. En atenció d'aquestes consideracions, a proposta del conseller de Sanitat, i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 13 de maig de 1997, DECRETE Article 1 S'aprova el I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana amb els objectius, el desenvolupament i l'estructura que s'estableixen en aquest decret. Article 2 El I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana té els objectius generals següents: 1. Conèixer i reduir la incidència de la infecció pel virus de la inmunodeficiència humana (HIV) 2. Promoure la participació activa i solidària de la societat davant l'epidèmia. 3. Proporcionar atenció sanitària integral a les persones afectades. 4. Impulsar la col laboració institucional per mamprendre globalment l'epidèmia. Article 3 El I Pla de la SIDA de. la Comunitat Valenciana es desenvoluparà d'acord amb els objectius específics i les activitats derivats dels objectius generals, que es detallen en l'annex. Els objectius específics i les activitats; del Pla de la SIDA seran actualitzats periòdicament. Article 4 Per a la consecució dels objectius fonamentals i específics; del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana, s'estructuren els òrgans següents: - Comissió executiva. - Comissió tècnica - Comissió de Participació Social. Conselleria de Sanidad 1422 DECRETO 168/1997, de 13 de mayo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana [97/X8001] La infección por el Virus de la Inmunodeficiencia Humana (VIH) y el Síndrome de Inmunodeficiencia Adquirida (SIDA) constituyen uno de los problemas de salud más importantes en el contexto mundial. La evolución de la pandemia indica que se trata, en palabras del secretario general de la ONU, de "una emergencia a escala planetaria", que requiere que se desarrollen políticas y acciones adecuadas a la magnitud del problema. Dentro de Europa, la Comunidad Valenciana, al igual que el conjunto de España, se encuentra particularmente afectada y presenta actualmente tasas de incidencia anual de SIDA superiores a las observadas en los demás países europeos. En respuesta a este problema, la comunidad científica ha instado a los Gobiernos a que adapten sus estrategias para afrontar eficazmente el reto que supone la lucha contra el SIDA. Las organizaciones mundiales y europeas han puesto en marcha planes y programas que promueven la coordinación internacional de las actuaciones. En el contexto español, desde el Plan Nacional del SIDA se ha propuesto la ampliación de las acciones de lucha contra la epidemia mediante el Plan de Movilización Multisectorial frente al SIDA ( ), cuya finalidad es mejorar la coordinación interdepartamental e interautonómica. El Gobierno Valenciano, consciente. de las dimensiones y la complejidad del problema y ante la necesidad de proporcionar una respuesta eficaz en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana, se ha propuesto aunar esfuerzos e impulsar la acción integrada y multidisciplinar acorde con la dinámica actual de la pandemia mediante la aprobación del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana. En su virtud, a propuesta del conseller de Sanidad, y previa deliberación del Gobierno Valenciano, en la reunión del día 13 de mayo de 1997, DISPONGO Artículo 1 Se aprueba el I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana con los objetivos, desarrollo y estructura que se establecen en el presente Decreto. Artículo 2 El I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana tiene los siguientes objetivos generales: 1. Conocer y reducir la incidencia de la infección por el Virus de la Inmunodeficiencia Humana (VIH). 2. Promover la participación activa y solidaria de la sociedad frente a la epidemia. 3. Proporcionar atención sanitaria integral a las personas afectadas. 4. Impulsar la colaboración institucional para el abordaje global de la epidemia. Artículo 3 El I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana se desarrollará de acuerdo con los objetivos específicos y actividades, derivados de los objetivos generales, que se detallan en el anexo. Los objetivos específicos y actividades del Plan de SIDA serán actualizados periódicamente. Artículo 4. Para la consecución de los objetivos fundamentales y específicos; del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana se estructuran los siguientes órganos: - Comisión ejecutiva - Comisión técnica - Comisión de Participación Social. 105

106 DOGV - NÚM Article 5 Seran funcions de la Comissió Executiva del I Pla de la SIDA d'elaboració de les directrius i el seguiment i l'avaluació dels acords adoptats en relació amb el compliment dels objectius del Pla. Article 6 La Comissió Executiva estarà presidida pel conseller de Sanitat o per la persona en qui delegue. Seran membres de la Comissió el director general de Salut Pública, que actuarà, de vicepresident, i com a vocals les persones següents: - El sotssecretari de la Conselleria de Sanitat. - El director general d'atenció Especialitzada, de la Conselleria de Sanitat. - El director general d'atenció Primària i Farmàcia, de la Conselleria de Sanitat. - El director general d'ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. - La directora general de Serveis Socials, de la Conselleria de Benestar Social. - El director general de Drogodependències, de la Conselleria de Benestar Social. - La directora general de la Dona, de la Conselleria de Benestar Social. - El director de l'institut Valencià de la Joventut. Hi farà de secretari el coordinador del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana. Podran incorporar-s'hi els membres que s'estimen necessaris, a proposta del president de la Comissió. Article 7 a) La Comissió Tècnica del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana és l'òrgan consultiu de la Conselleria de Sanitat, tindrà caràcter multidisciplinar i estarà formada per especialistes de prestigi reconegut, provinents de disciplines diferents. Els membres de la Comissió seran nomenats pel conseller de Sanitat a proposta de la Comissió Executiva, b) Seran funcions; de la Comissió Tècnica del I Pla de la SIDA l'orientació, la col.laboració i el suport cientificotècnic a la Comissió Executiva en matèria de HIV/SIDA i de les infeccions relacionades amb el HIV, i qualssevol altres activitats que es puguen encomanar dirigides a la prevenció, l'atenció, la protecció de la salut i, en general, per a l'avanç de la lluita contra la SIDA. c) Els acords i els informes emesos per la Comissió Tècnica tindran caràcter de proposta no vinculant per a la Comissió Executiva, que farà un ús discrecional d'aquesta i de les dades que continga, i podrà disposar-ne la publicació parcial o íntegra. d) La Comissió Tècnica estarà presidida pel director general de Salut Pública o por la persona que hi delegue. Article 8 La Comissió de Participació Social del I Pla de la SIDA tindrà com a funcions; promoure la coordinació de les accions de salut de les diferents institucions, organismes, i col lectius relacionats amb el HIV/SIDA, com també impulsar i participar en el desenvolupament de les directrius emanades de la Comissió Executiva. Article 9 a) La Comissió de Participació Social estarà presidida pel director general de Salut Pública o per la persona que hi delegue. Formaran part de la Comissió els següents vocals, que tindran relació amb la lluita contra la SIDA: -Un representant de l'institut Valencià de la Joventut. - Un representant del Consell de la Joventut. - Un representant per cada ONG de la Comunitat Valenciana relacionada amb la SIDA. Artículo 5 Serán funciones de la Comisión Ejecutiva del I Plan del SIDA la elaboración de las directrices y el seguimiento y evaluación de los acuerdos adoptados en relación con el cumplimiento de los objetivos del Plan. Artículo 6 La Comisión Ejecutiva estará presidida por el conseller de Sanidad o persona en quien delegue. Serán miembros de la Comisión el director general de Salud Pública, que actuará como vicepresidente, y los siguientes vocales: - El Subsecretario de la Conselleria de Sanidad. - El director general de Atención Especializada, de la Conselleria de Sanidad. - El director general de Atención Primaria y Farmacia, de la Conselleria de Sanidad. - El director general de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística, de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia. - La directora general de Servicios Sociales, de la Conselleria de Bienestar Social. - El director general de Drogodependencias, de la Conselleria de Bienestar Social. - La directora general de la Mujer, de la Conselleria de Bienestar Social. - El director del Instituto Valenciano de la Juventud. Actuará como Secretario de dicha Comisión el Coordinador del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana. Podrán incorporarse a esta Comisión Ejecutiva otros miembros, que se estimen necesarios, a propuesta del Presidente de la Comisión. Artículo 7 a) La Comisión Técnica del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana u el órgano consultivo de la Conselleria de Sanidad, tendrá carácter multidisciplinar, y estará formada por especialistas de reconocido prestigio procedentes de distintas disciplinas. Los miembros de la Comisión serán nombrados por el conseller de Sanidad, a propuesta de la Comisión Ejecutiva. b) Serán funciones, de la Comisión Técnica del I Plan del SIDA la orientación, colaboración y apoyo científico-técnico a la Comisión Ejecutiva en materia de VIH/SIDA. y de las infecciones relacionadas con el VIH y cualesquiera otras actividades que se puedan encomendar dirigidas a la prevención, atención, protección de la salud y en general para el avance de la lucha contra el SIDA. c) Los acuerdos e informes emitidos por la Comisión Técnica tendrán carácter de propuesta no vinculante, para la Comisión Ejecutiva, que hará uso discrecional de la misma y de los datos en ella contenidos, pudiendo disponer su íntegra o parcial publicación. d) La Comisión Técnica estará presidida por el director general de Salud Pública o persona en quien delegue. Artículo 8 La Comisión de Participación Social del I Plan del SIDA tendrá como funciones promover la coordinación de las acciones de salud de las diferentes instituciones, organismos y colectivos relacionados con el SIDA, así como impulsar y participar en el desarrollo de las directrices emanadas de la Comisión Ejecutiva. Artículo 9 a) La Comisión de Participación Social estará presidida por el director general de Salud Pública o persona en quien delegue. Formarán parte de ella los siguientes vocales, todos ellos relacionados en la lucha contra el SI- DA: - Un representante del Instituto Valenciano de la Juventud. - Un representante del Consejo de la Juventud. - Un representante por cada ONG de la Comunidad Valenciana relacionada con el SIDA. 106

107 DOGV - NÚM Un representant del Col legi de Metges. - Un representant del Col legi de Farmacèutics. - Un representant del Col legi de Psicòlegs. - Un representant del Col legi d'infermeria. - Un representant del Col legi de Treballadors Socials. - Un representant del Col legi d'advocats. - Tres representants, per cada província, que seran nomenats per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies de la Comunitat Valenciana. b) Els representants que conformen aquesta Comissió hauran de tenir alguna relació en la lluita contra la SIDA. c) S'invitarà a participar en aquesta Comissió un representant de la Direcció General d'institucions Penitenciàries. d) Si ho demanen els dos terços de la Comissió, podran incorporar-s'hi representants d'altres institucions. Article 10 Les funcions de la planificació, promoció, desenvolupament i avaluació de les actuacions, com també la coordinació de les accions relatives al HIV/SIDA que es desenvolupen a la Comunitat Valenciana. es portaran a terme a través del Servei del Pla de la SIDA, adscrit a la Direcció General de Salut Pública, de la Conselleria de Sanitat. El cap del Servei del Pla de la SIDA actuarà com a coordinador del I Pla de la SIDA de la Comunitat Valenciana i com a secretari dels òrgans col legiats. Article 11 Es podran establir subcomitès; de treball, en funció de les necessitats del desenvolupament del pla, dirigits a resoldre els problemes específics que es detecten en relació amb el HIV/SIDA, seguint les directrius de la Comissió Executiva. Els subcomitès seran presidits pel coordinador o per la coordinadora del I Pla de la SIDA i estaran formats per un nombre reduït de membres, que se seleccionaran d'acord amb el problema concret en cada cas. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Queden derogades; totes les normes de rang igual o inferior que s'oposen al que estableix aquest decret en especial I'Ordre de 20 de febrer de 1997, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual es creava la Comissió Tècnica de la Comunitat Valenciana sobre la Síndrome d'inmunodeficiència Adquirida (SIDA), i I'Ordre de 25 de gener de 1991, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual es creava el Programa par a la Prevenció i el Control de la SIDA i de les infeccions; produïdes pel Virus de la Inmunodeficiència Humana (HIV). DISPOSICIONS FINALS Primera Es faculta el conseller de Sanitat per a dictar les normes i adoptar les mesures que puguen ser necessàries per a l'aplicació i el desenvolupament d'allò que preveu aquest decret. Segona Aquest decret vigirà l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. València, 13 de maig de 1997 El conseller de Sanitat, JOAQUÍN FARNÓS GAUCHÍA El president de la Generalitat Valenciana, EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO - Un representante del Colegio de Médicos. - Un representante del Colegio de Farmacéuticos. - Un representante del Colegio de Psicólogos. - Un representante del Colegio de Enfermería. - Un representante del Colegio de Trabajadores Sociales. - Un representante del Colegio de Abogados. - Tres representantes, uno de cada provincia, nombrados por la Federación Valenciana de Municipios y Provincias de la Comunidad Valenciana. b) Todos los representantes que conforman esta Comisión deberán tener una relación en la lucha contra el SIDA. c) Se invitará a participar en esta Comisión a un representante de la Dirección General de Instituciones Penitenciarias. d) A solicitud de los dos tercios de la Comisión podrán incorporarse representantes de otras instituciones. Artículo 10 Las funciones de la planificación, promoción, desarrollo y evaluación de las actuaciones así como la coordinación de las acciones relativas al VIH/SIDA que se desarrollen en la Comunidad Valenciana se llevarán a cabo a través del Servicio del Plan del SIDA, adscrito a la Dirección General de Salud Pública, de la Conselleria de Sanidad. El Jefe del Servicio del Plan del SIDA actuará como Coordinador del I Plan del SIDA de la Comunidad Valenciana y como Secretario de los órganos colegiados. Artículo 11 Podrán establecerse subcomités de Trabajo, en función de las necesidades que el desarrollo del Plan precise, dirigidos a resolver los problemas específicos que se detecten en relación con el VIH/SIDA, siguiendo las directrices de la Comisión Ejecutiva. Los Subcomités serán presididos por el Coordinador del I Plan del SIDA y estarán formados por un número reducido de miembros, seleccionados de acuerdo con el problema concreto en cada caso. DISPOSICIÓN DEROGATORIA Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior rango se opongan a lo establecido en el presente Decreto, en especial la Orden de 20 de febrero de 1987, de la Conselleria de Sanidad y Consumo, por la que se creaba la Comisión Técnica de la Comunidad Valenciana sobre el Síndrome de Inmunodeficiencia Adquirida (SIDA), y la Orden de 25 de enero de 1991, de la Conselleria de Sanidad y Consumo, por la que se creaba el Programa para la Prevención y Control del SIDA y de las Infecciones Producidas por el Virus de la Inmunodeficiencia Humana (VIH). DISPOSICIONES FINALES Primera Se faculta al conseller de Sanidad para dictar las normas y adoptar las medidas que puedan ser precisas para la aplicación y desarrollo de lo previsto en este decreto. Segunda El presente Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Valencia, 13 de mayo de 1997 El president de la Generalitat Valenciana, EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO El conseller de Sanitat, JOAQUÍN FARNÓS GAUCHÍA 107

108 ANNEX II ELS CENTRES D INFORMACIÓ I PREVENCIÓ DE LA SIDA

109 ELS CENTRES D'INFORMACIÓ I PREVENCIÓ DE LA SIDA Els Centres d'informació i Prevenció de la SIDA (CIPS), dependents de la Direcció General de Salut Pública, es crearen a la Comunitat Valenciana en l'any N'hi ha quatre, ubicats a les ciutats de València, Alacant, Castelló i Alcoi i estan integrats en els respectius Centres de Salut Pública. Estan formats per metges i altre personal sociosanitari que s'ha especialitzat en l'atenció personalitzada a persones infectades o que realitzen pràctiques de risc. Les principals activitats dels CIPS han sigut la informació individualitzada i el consell, el diagnòstic de seropositivitat al VIH, l'aplicació de programes de vacunació, la prevenció de la tuberculosi i el seguiment de persones infectades o en risc. A més a més, els CIPS han portat a terme treballs d'investigació epidemiològica i activitats de prevenció comunitària. Al llarg d'aquests anys, a pesar de la modèstia dels seus recursos, han desenvolupat una intensa activitat i han demostrat ser un servei eficaç, amb gran capacitat per a la captació i el seguiment de persones amb pràctiques de risc que difícilment accedeixen a un altre tipus de serveis sanitaris. Activitat dels CIPS en 1996 Durant l'any 1996, els Centres d'informació i Prevenció de la SIDA han realitzat una intensa activitat informativa, diagnòstica i preventiva. L'atenció personalitzada que es realitza en els CIPS és significativa pel seu volum i els seus resultats en el marc de la Comunitat Valenciana. S'han realitzat més de atencions en consulta i s'han obert més de històries clíniques noves. Un total de 355 persones han estat diagnosticades (o confirmades en el seu diagnòstic) de seropositivitat al VIH. Han estat derivades per a estudi o tractament en Atenció Especialitzada 462 persones seropositives: suposant que totes elles hagueren acudit a consulta als diferents hospitals en 1996, aquesta xifra representa aproximadament el 20% de les consultes externes en primera visita de pacients seropositius durant un any en el conjunt dels hospitals de la Comunitat Valenciana. 109

110 Línies d'actuació dels CIPS 1. Investigació epidemiològica. L'estudi de les tendències de la infecció per VIH, així com de la seroprevalença de les hepatitis B i C en el nostre medi, són una part important de la vigilància epidemiològica. Ampliar el coneixement sociodemogràfic, de les pràctiques de risc i de la formació en salut de la població continua sent una prioritat en salut pública, bàsica per a dissenyar noves estratègies preventives. La informació recollida des dels CIPS en les seues històries clíniques des de l'any 1987 constitueix un material valuós que podria oferir una base documental per al desenvolupament d'aquesta línia de treball. La història clínica normalitzada dels CIPS consta de 85 variables, entre elles les característiques sociodemogràfiques, motiu de consulta, factors socials de risc, hàbits de drogoaddicció, pràctiques sexuals de risc i proves serològiques sol licitades. 2. Prevenció primària i educació per a la salut. La infecció per VIH en la nostra comunitat ha traspassat àmpliament les barreres d'aquelles poblacions en què determinades conductes sexuals o conductes relacionades amb l'addicció a drogues intravenoses limitaven la difusió del virus a aquests col lectius. Un dels reptes importants amb el qual es troben els serveis de salut és el fet que les conductes sexuals d'amplis sectors de la població s'han convertit en un factor de risc, dins del greu problema de salut pública que representa la SIDA. Els CIPS cobreixen no només les àrees de prevenció secundària i terciària, sinó que també posen en marxa tota una sèrie d'accions programades que potencien un desenvolupament ampli de l'àrea de la prevenció primària. Quant al fet de cap a qui s'han d'adreçar aquestes accions, la mateixa evolució epidèmica planteja la priorització de distintes poblacions amb accions diferenciades i especifiques per a cada una d'elles. La població juvenil, pel seu moment evolutiu i per característiques determinades, és una població molt susceptible al fet que les seues conductes sexuals es convertisquen en conductes sexuals de risc per a la infecció del VIH. Aquest fet, jun- 110

111 tament al fet que els jóvens són l'antesala del grup de població estimat com més prevalent per a la infecció pel VIH, converteix els jóvens en el grup prioritzat en primer lloc. Les actuacions efectives en aquest col lectiu, al voltant de jóvens a la Comunitat Valenciana, comporten un esforç per a la seua implantació i el seu manteniment en el temps. Les actuacions que s'efectuen des dels CIPS s'emmarquen dins de les recomanacions que l'oms fa de la promoció de la salut sexual: "ha de proporcionar-se educació sobre els preservatius, inclosa la forma correcta de conservar-los, utilitzarlos i rebutjar-los, i ha de mantenir-se'n un subministrament suficient de bona qualitat allí on es necessiten i a un preu assequible per a l'usuari" (OMS, 1990) i consistirien en educació sexual, tant en l'àmbit educatiu com fora de l'escola, i també d'aquells sectors juvenils que per les seues característiques especials tenen una major probabilitat de tenir conductes de risc que els expose a la infecció pel VIH. Açò comporta la coordinació amb altres institucions (educació, cultura, serveis socials) i amb el moviment associatiu juvenil, i són d'alguna manera els CIPS els que ofereixen les iniciatives que s'han d'aplicar en aquests àmbits, proporcionant referents tècnics i personals per a realitzar-les. Aquestes accions es concreten fonamentalment en el disseny i la coordinació d'activitats de formació de formadors (professorat i animadors juvenils fonamentalment) i en actuacions concretes però coordinades dins de la posada en marxa d'accions preventives globals que sorgisquen de la cooperació i coordinació amb les institucions abans referides. La següent població prioritzada és la població adulta amb risc elevat de ser contagiada o de ser font de contagi del VIH, la població penitenciària i la població que exerceix la prostitució masculina i femenina. Les estratègies de promoció de salut més adequades en aquests col lectius pareixen ser la combinació de les estratègies d'alt risc conjuntament amb aquelles que potencien l'aprenentatge obert. Per a això es necessita la coordinació amb les institucions penitenciàries i de serveis socials així com la coordinació amb les organitzacions no governamentals existents que treballen en aquests àmbits. 111

112 3. Prevenció secundària i terciària. Des que es van crear, els CIPS han realitzat principalment funcions des d'aquest nivell de prevenció, fet condicionat fonamentalment per la baixa integració dels pacients infectats per VIH en la xarxa assistencial. Les activitats que es realitzen actualment en aquest àmbit són les següents: - Informació general sobre el VIH i SIDA - Captació de persones amb pràctiques de risc - Consell pretest i posttest: - Determinació d'anticossos davant el VIH i, si pertoca, determinació de subpoblacions limfocitàries. - Determinacions serològiques davant l'hepatitis B, l'hepatitis C i la sífilis - Determinacions analítiques per a tractaments de toxicomanies - Programa de vacunació d'hepatitis B - Programa de vacunació antipneumocòccica - Estudi d'infecció tuberculosa. - Test d'embaràs - Recomanacions per a l'estudi de contactes - Suport psicològic - Orientació i derivació cap a altres centres sociosanitaris Coordinació entre nivells assistencials Les línies principals de coordinació es mantenen amb els centres de planificació familiar, centres d'ajuda a la drogoadicció, comunitats terapèutiques i centres de salut mental, derivant els pacients a l'hospital d'àrea quan és necessari. A causa del fet que la major difusió del coneixement de les pràctiques de risc indueix un gran nombre de persones a ferse la prova de detecció d'anticossos, i també del fet que els avanços científics en el tractament prolonguen la supervivèn- 112

113 cia, és fonamental incrementar el nivell de coordinació, impulsant la integració del pacient VIH positiu en els diferents nivells assistencials. La millora de la coordinació entre nivells assistencial requerirà detectar les necessitats de professionals d'atenció primària, fomentar l'empatia cap a aquests malalts i poder establir futures línies de col laboració. Caldrà facilitar la col laboració entre els equips d'atenció primària i els especialistes de l'hospital de referència per a protocol.litzar les actuacions i facilitar les exploracions complementàries. El principal objectiu serà mantenir el major nombre de pacients en el sistema sanitari per poder donar resposta a les seues necessitats. 113

114 Protocols d'actuació en els CIPS 1. En la primera visita! Consell pretest i posttest a tots els usuaris.! Actuacions segons pràctica de risc: 1.1. UDVP - Determinacions analítiques (*): - Serologia de VIH, VHB, VHC i lues. - Hemograma i bioquímica sanguínia (per al tractament de toxicomanies). - Estudi d'infecció tuberculosa: Mantoux (seguiu les indicacions del Pla de prevenció i control de la Tuberculosi de la Comunitat Valenciana) - Vacunacions: - VHB 1 a dosi (vegeu l'apèndix). - Diftèria-Tètanus 1 a dosi (vegeu l'apèndix). - en cas de VIH (+),vacunació antipneumocòccica (vegeu l'apèndix). - En cas de dona VIH (+), prova d'embaràs si pertoca. - En tot VIH (+): - Recomanacions per a l'estudi de contactes - Anàlisi de subpoblacions limfocitàries 114

115 1.2. Venda de plasma Tot igual que en el cas anterior, excepte l'estudi d'infecció tuberculosa Usuaris de drogues no parenterals - Determinacions analítiques (*): - Serologia VIH, VHB, lues. - Hemograma per al tractament de toxicomanies. - Estudi d'infecció tuberculosa: Mantoux (seguiu les indicacions del Pla de prevenció i control de la tuberculosi de la Comunitat Valenciana). - Vacunacions: - VHB 1 a dosi (vegeu l'apèndix) - En cas de VIH (+): vacunació antipneumocòccica (vegeu l'apèndix). - En cas de dona VIH (+), si pertoca: prova d'embaràs. - En tot VIH (+): - Recomanacions per a l'estudi de contactes. - Anàlisi de subpoblacions limfocitàries. 115

116 1.4. Relacions sexuals - Determinacions analítiques (*): serologia VIH, VHB, lues. - Vacunacions: - VHB 1 a dosi (vegeu l'apèndix). - En cas de VIH (+): vacunació antipneumocòccica (vegeu l'apèndix) Tot pacient VIH (+), independentment de la pràctica de risc, requereix estudi d'infecció tuberculosa (Mantoux), i si la prova de Mantoux és negativa, ha de fer-se una setmana després una prova d'anèrgia. (*) Es farà un hemograma i proves bioquímiques sanguínies únicament en cas de requerir tractament de toxicomanies i en aquells casos de persones reàcies a l'acostament al sistema sanitari (per exemple: usuaris de drogues o persones que exercisquen la prostitució). En tots els altres casos és el sistema assistencial el que ha de donar resposta. 2. En segones visites! Consell pretest i posttest.! Vacuna VHB: segons marcadors postvacunals, adeqüeu l'actuació (vegeu l'apèndix).! Segons el resultat de la serologia VIH: - VIH (-): segons el període finestra, seguiment cada 6 mesos fins que es considere necessari. Si s'ha vacunat de HB, en el control de marcadors postvacunació pot repetir-se la serologia. - VIH (+): 116

117 - Estudi d'infecció tuberculosa (Mantoux) i, si la prova de Mantoux és negativa, ha de fer-se una setmana més tard una prova d'anèrgia. - Vacunacions: - VHB amb dosi de 40 mg. - Vacunació antipneumocòccica. - En dones, si pertoca, prova d'embaràs i, si s'escau, valoració per a la interrupció voluntària de l'embaràs. - Si està embarassada, deriveu a l'hospital: embaràs de risc. - Si està embarassada i és UDVP: criteri acceptat per a la incorporació a programes de manteniment amb metadona. - Recomanacions sobre estudi de contactes. - Subpoblacions limfocitàries 117

118 Criteris de derivació per al pacient VIH (+) 1. A l'hospital - Sempre que es detecte un pacient seropositiu se sol licitarà la determinació de subpoblacions limfocitàries i amb el resultat es derivarà a l hospital. 2. Als centres d'orientació familiar - Proposta de revisió anual, o a petició de la persona infectada. - Per a estudi citològic. - Pacients embarassades per a valoració d'ive. 3. A centres de salut mental o centres d'ajuda a la drogoaddicció - A petició de la persona infectada. - Per a tractament de toxicomanies (desintoxicació o substitutius opiacis). 4. A serveis socials - A petició de la persona infectada. - Per a tramitació de recursos socials: pensions, incapacitats, cases d'acollida. - Quan es detecten situacions de rebuig o discriminació social relacionades 5. A organitzacions no governamentals - A petició de la persona infectada. - Quan s'observe desconfiança o reticències davant d'organismes oficials. - Quan es considere necessari el benefici dels grups d'autosuport dels moviments ciutadans. 118

119 Criteris de derivació per al pacient VIH (-) 1. A atenció primària - Sospita o diagnòstic de tuberculosi pulmonar. - Diagnòstic de sífilis, o sospita de sífilis latent. - Control i seguiment d'hepatitis. 2.. Als centres de planificació familiar - A petició de la persona. - Per a estudi citològic. 3. A centres de salut mental o centres d'ajuda a la drogoadicció - A petició de la persona. - Per a tractament de toxicomanies (desintoxicació o substitutius opiacis). 4. A serveis socials - A petició de la persona. - Per a tramitació de recursos socials: pensions, incapacitats, cases d'acollida. 5. A organitzacions no governamentals - A petició de la persona. 119

120 Apèndix: Vacunacions 1. Vacunes indicades segons la situació sanitària Persones VIH (-): Vacunació contra l'hepatitis B Persones VIH (+): Vacunació contra l'hepatitis B (dosis de 40 micrograms) i antipneumocòccica UDVP: Vacuna antidiftèrica-antitetànica i les corresponents segons la situació serológica al VIH. 2. Pautes de vacunació recomanades 2.1. Vacuna contra l'hepatitis - Tres dosis de vacuna (20 micrograms) per via intramuscular en el múscul deltoide. El temps que ha de transcórrer entre la 1 a dosi i la 2 a és d'1 mes, i entre la 1 a i la 3 a han de transcórrer 6 mesos. En el cas que passen més de 60 dies des de la 1 a dosi i la 2 a, ha de reiniciar-se la vacunació. D'igual manera es farà en el cas que entre la 1 a dosi i la 3 a transcórreguen més de 12 mesos. - Pauta ràpida (4 dosis) per als contactes íntims de portadors del Ag HBs. - Actitud davant els individus que no responen a la vacunació: repetir vacunació amb dosis de 40 micrograms. - Control serològic postvacunació - persones amb risc alt: UDVP, UDVNP, múltiples relacions sexuals. - immunodeprimits: VIH/SIDA - persones en contacte íntim amb Ag HBs. - personal sanitari. - Dosis de record als 5 anys. 120

121 2.2. Vacuna antipneumocòccica (Pneumovax 23) - Dosi única, revacunació als 5 anys. - Via intramuscular en el múscul deltoide. Pot donar reacció de caràcter lleu o moderat Vacuna antidiftèria-tètanus (ditanrix-adult) En vacunació primària (no vacunats prèviament contra diftèria i tètanus i per a completar el cicle primari de vacunació: 3 dosis. El -temps que ha de transcórrer entre la 1 a i la 2 a dosi és d'1-2 mesos, i 6-12 mesos entre la 2 a dosi i la 3 a. - Dosi de record cada 10 anys. - Via intramuscular en el múscul deltoide. - En cas de dona embarassada, utilitzeu antitetànica sola. - Pot donar reaccions de caràcter lleu o moderat, transitòries sempre. És important remarcar l'interés de notificar les reaccions adverses que apareguen. 121

122 ANNEX III LES UNITATS DE PREVENCIÓ DE LA SIDA

123 LES UNITATS DE PREVENCIÓ DE LA SIDA En l'any 1997, la Direcció General de Salut Pública ha creat dotze Unitats de Prevenció de la SIDA (UPS) que s'integren, com el CIPS, en els centres de Salut Pública. La creació de les UPS representa la resposta organitzativa dels serveis de Salut Pública a la magnitud alarmant que ha adquirit l'epidèmia de SIDA a la Comunitat Valenciana i a la necessitat d'estendre l'acció preventiva. Justificació de la creació de les UPS La creació de les UPS es justifica pels factors següents: 1. L'epidemiologia de la SIDA a la Comunitat Valenciana. L'epidèmia ha assolit una gran magnitud a la Comunitat Valenciana i l'acció preventiva és l'únic mitjà eficaç per frenar-li l'avanç. 2. Els factors demogràfics i l'accessibilitat dels serveis. L'existència de nuclis importants de població i de comarques densament poblades a la Comunitat Valenciana permet considerar la creació d'ups, que poden oferir una cobertura homogènia i resultar fàcilment accessibles a aquestes poblacions. 3. L'optimització de recursos. La Direcció General de Salut Pública disposa d'una estructura territorial per àrees de salut, única a l'estat espanyol, consistent en 16 centres de Salut Pública ubicats en les principals poblacions de la Comunitat Valenciana. Aquesta infraestructura ha sigut rendibilitzada per a la creació de les UPS. El centres de Salut Pública disposen, a més a més, de recursos humans idonis per al desenvolupament de les tasques pròpies d'aquestes unitats. L'aprofitament dels recursos materials i humans dels centres de Salut Pública significa que la posada en marxa de les UPS pot portar-se a terme amb un baix cost econòmic. Funcions de les UPS Les UPS són unitats funcionals formades per tècnics de salut pública, als quals s'assignen tasques de prevenció de la SI- DA en l'àrea de salut. Encara que les unitats són de nova creació, els tècnics que les constitueixen tenen en la seua majo- 123

124 ria una àmplia experiència en salut pública, en gestió de programes de salut i en intervencions d'educació sanitària i de promoció de la salut; molts tenen experiència específica en activitats relacionades amb la prevenció de la SIDA. A diferència dels CIPS, les UPS no realitzaran tasques de caràcter assistencial, ni tindran accés directe a proves diagnòstiques. La seua actuació se centrarà en la prevenció comunitària, els beneficis de la qual han estat posats de manifest per la investigació científica en els programes preventius rigorosament executats i avaluats. Les principals funcions de les UPS són: L'estudi de la situació en l'àrea de salut des del punt de vista de la prevenció de la SIDA: característiques sociodemogràfiques, identificació de poblacions en risc, consum de drogues, inventari de recursos, relació de programes o activitats de prevenció de la SIDA actualment en marxa en l'àrea de salut.! La distribució de materials de suport.! El suport als programes de reducció de danys.! La intervenció en mitjans de comunicació locals.! Les accions d'educació per a la salut: col laboració amb educadors en formació del professorat, programes d'educació afectivosexual, tallers per a jóvens.! El suport a l'escolarització de xiquets seropositius.! La col laboració en programes d'intervenció comunitària dirigits a prevenir la SIDA o a promoure la solidaritat amb els afectats.! La coordinació de la campanya del Dia Mundial de la SIDA.! L'atenció personalitzada i telefònica a les demandes d'informació i la derivació per a diagnòstic.! La col laboració en investigacions epidemiològiques i investigacions relacionades amb la prevenció, els aspectes socials, psicològics i econòmics de l'epidèmia en l'àrea de salut (enquestes de coneixements o actituds, estudis de comportament).! L'impuls a la col laboració interinstitucional i a la coordinació intersectorial: Atenció Primària, ajuntaments i serveis municipals, centres d'atenció a drogodependents, organitzacions no governamentals, associacions ciutadanes, institucions penitenciàries, altres. 124

125 125

126 126

CONSEJERÍA DE SANIDAD Y CONSUMO (C.A. VALENCIANA)

CONSEJERÍA DE SANIDAD Y CONSUMO (C.A. VALENCIANA) CONSEJERÍA DE SANIDAD Y CONSUMO (C.A. VALENCIANA) 1997/51896 Decreto 16/1997, de 28 de enero, del Gobierno Valenciano, por el que se crea la Red Valenciana de Vigilancia en Salud Pública. (DOGV 2927/1997

Más detalles

1/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

1/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 1/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DISPOSICIONES DEPARTAMENTO DE SALUD ORDEN SLT/192/2017, de 3 de agosto, por la que se crea el Programa de prevención, control y atención al virus de inmunodeficiencia

Más detalles

RECURSOS SANITARIOS CENTROS DE SALUD Y CONSULTORIOS - 1 -

RECURSOS SANITARIOS CENTROS DE SALUD Y CONSULTORIOS - 1 - RECURSOS SANITARIOS Según el Decreto 74 /2007, de 18 de mayo, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento sobre estructura, organización y funcionamiento de la atención sanitaria en la Comunitat Valenciana,

Más detalles

1 Diciembre. Día Mundial del Sida El mundo aún necesita kilómetros de Compromiso Detén el SIDA, tú puedes

1 Diciembre. Día Mundial del Sida El mundo aún necesita kilómetros de Compromiso Detén el SIDA, tú puedes 1 Diciembre. Día Mundial del Sida El mundo aún necesita kilómetros de Compromiso Detén el SIDA, tú puedes Día Mundial del Sida 1 Sanidad incide en la prevención del VIH/ SIDA con la campaña 2006 que apuesta

Más detalles

PLAN DE ACCIÓN

PLAN DE ACCIÓN Ministerio de Sanidad y Consumo ESTRATEGIA NACIONAL SOBRE DROGAS PLAN DE ACCIÓN 2005-2008 Las 12 líneas prioritarias y las 62 acciones del Plan DOCUMENTO DE TRABAJO UN NUEVO IMPULSO PARA AVANZAR LINEAS

Más detalles

Tejiendo derechos. VII Jornadas sobre Violencias de Género y VIH Toledo, 24 de febrero de Organiza: Subvencionado por: Con la colaboración de:

Tejiendo derechos. VII Jornadas sobre Violencias de Género y VIH Toledo, 24 de febrero de Organiza: Subvencionado por: Con la colaboración de: VII Jornadas sobre Violencias de Género y VIH Organiza: Subvencionado por: Con la colaboración de: Secretaria del Plan Nacional sobre el Sida Ponencia: Y en Castilla La Mancha, qué? cómo? M. Carmen de

Más detalles

La salud en la calidad de vida de las mujeres. Área 3

La salud en la calidad de vida de las mujeres. Área 3 5 La salud en la calidad de vida de las mujeres Área 3 Área 1. Cultura y medios de comunicación La salud en la calidad de vida de las mujeres El concepto de salud ha ido cambiando y evolucionando a lo

Más detalles

Primer informe de la Comisión A

Primer informe de la Comisión A 67.ª ASAMBLEA MUNDIAL DE LA SALUD 20 de mayo de 2014 Primer informe de la Comisión A (Proyecto) La Comisión A celebró su primera sesión el 19 de mayo de 2014 bajo la presidencia de la Dra. Pamela Rendi-Wagner

Más detalles

SITUACIÓN EPIDEMIOLÓGICA DEL VIH/SIDA.

SITUACIÓN EPIDEMIOLÓGICA DEL VIH/SIDA. SITUACIÓN EPIDEMIOLÓGICA DEL VIH/SIDA. Situación en el mundo: Los últimos datos de ONUSIDA muestran los grandes avances logrados recientemente en frenar y comenzar a reducir la epidemia del Sida, pero

Más detalles

CONSULTA PÚBLICA PLAN DE SALUD DE LA COMUNITAT VALENCIANA

CONSULTA PÚBLICA PLAN DE SALUD DE LA COMUNITAT VALENCIANA CONSULTA PÚBLICA PLAN DE SALUD DE LA COMUNITAT VALENCIANA 2016-2020 LÍNEA 1. INNOVACIÓN, REORIENTACIÓN Y REORGANIZACIÓN DEL SISTEMA SANITARIO PARA ASEGURAR LA MÁXIMA CALIDAD Y LA MEJOR VALORACIÓN PERCIBIDA

Más detalles

PLAN ESTRATÉGICO DE USO RACIONAL DE PRODUCTOS FARMACÉUTICOS DEPARTAMENTO DE GANDIA

PLAN ESTRATÉGICO DE USO RACIONAL DE PRODUCTOS FARMACÉUTICOS DEPARTAMENTO DE GANDIA PLAN ESTRATÉGICO DE USO RACIONAL DE PRODUCTOS FARMACÉUTICOS 2011-2012 DEPARTAMENTO DE GANDIA Gandia, diciembre de 2010 Con la creación de la Agencia Valenciana de Salud y los Departamentos de Salud se

Más detalles

Decreto 184/1996, de 19 de diciembre, por el que se crea la Red de Vigilancia Epidemiológica de la Comunidad de Madrid ( 1 )

Decreto 184/1996, de 19 de diciembre, por el que se crea la Red de Vigilancia Epidemiológica de la Comunidad de Madrid ( 1 ) DECRETO POR EL QUE SE CREA LA RED DE VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DE LA COMUNIDAD DE MADRID Decreto 184/1996, de 19 de diciembre, por el que se crea la Red de Vigilancia Epidemiológica de la Comunidad de

Más detalles

El abordajedel dolor en el SNS. Valladolid, 6 de marzo de 2015 VII Congreso Nacional de Atención Sanitaria al Paciente Crónico

El abordajedel dolor en el SNS. Valladolid, 6 de marzo de 2015 VII Congreso Nacional de Atención Sanitaria al Paciente Crónico El abordajedel dolor en el SNS Valladolid, 6 de marzo de 2015 VII Congreso Nacional de Atención Sanitaria al Paciente Crónico DOLOR Problema de salud prioritario por su Frecuencia Repercusión en la calidad

Más detalles

Evaluación 2007: POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD. Listado de acciones ejecutadas y grado de cumplimiento

Evaluación 2007: POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD. Listado de acciones ejecutadas y grado de cumplimiento 2007: POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Listado de acciones ejecutadas y grado de cumplimiento DEPARTAMENTO DE SANIDAD Dirección de Servicios y Régimen Económico 4.1.1 Creación de una guía

Más detalles

Evaluación 2005: POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD. Listado de acciones ejecutadas y grado de cumplimiento

Evaluación 2005: POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD. Listado de acciones ejecutadas y grado de cumplimiento 2005: POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Listado de acciones ejecutadas y grado de cumplimiento E 2005 DEPARTAMENTO DE SANIDAD. Dirección de Salud Pública 4.1.6 Acercar y adaptar los servicios

Más detalles

Consulta Mundial de UNODC sobre Prevención, Tratamiento, Cuidado y Apoyo en. VIH en el ámbito penitenciario. Viena, de Octubre.

Consulta Mundial de UNODC sobre Prevención, Tratamiento, Cuidado y Apoyo en. VIH en el ámbito penitenciario. Viena, de Octubre. Consulta Mundial de UNODC sobre Prevención, Tratamiento, Cuidado y Apoyo en Resumen y conclusiones VIH en el ámbito penitenciario. Viena, 16-17 de Octubre. La Consulta Mundial tuvo lugar en Viena los días

Más detalles

CONSEJERIA DE SANIDAD SERVICIO CÁNTABRO DE SALUD

CONSEJERIA DE SANIDAD SERVICIO CÁNTABRO DE SALUD CONSEJERIA DE SANIDAD SERVICIO CÁNTABRO DE SALUD Proyecto de ORDEN SAN./2018. de, por la que se crea y regula el Comité Corporativo de Farmacia, en el ámbito del Servicio Cántabro de Salud. La prestación

Más detalles

IV PLAN DE SALUD DE LA COMUNITAT VALENCIANA ( ) Resumen ejecutivo

IV PLAN DE SALUD DE LA COMUNITAT VALENCIANA ( ) Resumen ejecutivo IV PLAN DE SALUD DE LA COMUNITAT VALENCIANA (2016-2020) Resumen ejecutivo 1. ANTECEDENTES Y MARCO DE REFERENCIA El Plan de Salud es el instrumento estratégico de planificación y programación de las políticas

Más detalles

NAVARRA Distribución por Temas

NAVARRA Distribución por Temas NAVARRA Distribución por Temas Utilización de la atención sanitaria; 7 Condiciones de vida y trabajo; 7 Demografía; 2 Recursos Sanitarios; 2 Gasto sanitario; 1 Promoción, protección y prevención; 1 Medicamentos

Más detalles

NAVARRA. Distribución por Temas. Oferta de servicios y accesibilidad; 2. Utilización de la atención sanitaria; 9 Gasto sanitario; 3

NAVARRA. Distribución por Temas. Oferta de servicios y accesibilidad; 2. Utilización de la atención sanitaria; 9 Gasto sanitario; 3 NAVARRA Distribución por Temas Promoción, protección y prevención; 1 Mortalidad; 1 Morbilidad-VIH/Sida; 2 Oferta de servicios y accesibilidad; 2 Demografía; 2 Salud ambiental; 1 Seguridad alimentaria;

Más detalles

VII JORNADAS CIUDADES ANTE LAS DROGAS. Sevilla, 2 de diciembre de Sevilla, 14 diciembre 2011

VII JORNADAS CIUDADES ANTE LAS DROGAS. Sevilla, 2 de diciembre de Sevilla, 14 diciembre 2011 VII JORNADAS CIUDADES ANTE LAS DROGAS Sevilla, 2 de diciembre de 2011 Sevilla, 14 diciembre 2011 III PLAN ANDALUZ SOBRE DROGAS Y ADICCIONES 2012-2016 BORRADOR GRANADA, 1 de Diciembre de 2011 III PLAN ANDALUZ

Más detalles

Plan Integral de Cuidados Paliativos en la Comunidad de Madrid

Plan Integral de Cuidados Paliativos en la Comunidad de Madrid Plan Integral de Cuidados Paliativos en la Comunidad de Madrid 2005-2008 Marta Aguilera Guzmán Servicio Madrileño de Salud Plan Integral Situación de Cuidados Actual Paliativos de la Comunidad de Madrid.

Más detalles

Quiérete. Hazte la Prueba. Usa preservativo

Quiérete. Hazte la Prueba. Usa preservativo viernes, 3 diciembre 2010 Sanidad Día Mundial del SIDA 2010: Quiérete. Hazte la Prueba. Usa preservativo La Consejería de Sanidad del Gobierno de Canarias se suma un año más a la iniciativa de la ONUSIDA

Más detalles

COMUNIDAD VALENCIANA

COMUNIDAD VALENCIANA COMUNIDAD VALENCIANA Distribución por Temas Comportamiento y salud; 1 Demografía; 2 Utilización de la atención sanitaria; 4 Gasto sanitario; 1 Medicamentos y Productos Sanitarios; 1 Recursos sanitarios;

Más detalles

PROPUESTA DE VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DE NUEVOS DIAGNÓSTICOS DE INFECCIÓN POR VIRUS DE HEPATITIS C

PROPUESTA DE VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DE NUEVOS DIAGNÓSTICOS DE INFECCIÓN POR VIRUS DE HEPATITIS C PROPUESTA DE VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DE NUEVOS DIAGNÓSTICOS DE INFECCIÓN POR VIRUS DE HEPATITIS C Aprobado por la Comisión de Salud Pública en febrero 2016 1 1. ANTECEDENTES El RD 2210/1995, de 28 de

Más detalles

CONSEJERÍA DE SANIDAD Y DEPENDENCIA

CONSEJERÍA DE SANIDAD Y DEPENDENCIA 22020 CONSEJERÍA DE SANIDAD Y DEPENDENCIA DECRETO 171/2009, de 24 de julio, por el que se crea el Consejo Asesor sobre Enfermedades Raras del Sistema Sanitario Público de Extremadura. (2009040192) El Plan

Más detalles

Secretaría General de la Consellería de Sanitat. Ordenación de las actividades de las matronas en Atención Primaria y Atención Especializada.

Secretaría General de la Consellería de Sanitat. Ordenación de las actividades de las matronas en Atención Primaria y Atención Especializada. CONSELLERIA DE SANITAT Circular: 0/97 Organo del que emana: Asunto: Destinatarios: Secretaría General de la Consellería de Sanitat. Ordenación de las actividades de las matronas en Atención Primaria y

Más detalles

Informe Violencia de Género 2008

Informe Violencia de Género 2008 Informe Violencia de Género 2008 Comunidad Valenciana INFORMES, ESTUDIOS E INVESTIGACIÓN 2010 MINISTERIO DE SANIDAD Y POLÍTICA SOCIAL Inclusión de la violencia de género Planes y programas de salud Durante

Más detalles

Evaluación 2011 POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO

Evaluación 2011 POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO 2011 POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO 1 DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO Viceconsejería de Sanidad 4.1.2 Desarrollar una actividad preventiva dirigida a combatir los principales

Más detalles

Objetivo 6: Combatir el VIH/SIDA, el Paludismo y otras enfermedades

Objetivo 6: Combatir el VIH/SIDA, el Paludismo y otras enfermedades Objetivo 6: Combatir el VIH/SIDA, el Paludismo y otras enfermedades La epidemia del SIDA es de baja transmisión en Cuba, gracias al programa de control y prevención que se desarrolla y al Sistema de vigilancia

Más detalles

Departamento Valencia- Hospital General PLANES DE ACTUACIÓN 2016

Departamento Valencia- Hospital General PLANES DE ACTUACIÓN 2016 2016 PLANES DE ACTUACIÓN 2016 Consorcio Hospital General Universitario de Valencia Departamento Valencia Hospital General La actividad sanitaria de nuestra organización se orienta a la mejora de los procesos

Más detalles

Atención Primaria Estrategias, objetivos y compromisos

Atención Primaria Estrategias, objetivos y compromisos Atención Primaria Estrategias, objetivos y compromisos 2008-2011 El Departamento de Salud y Consumo del Gobierno de Aragón ha diseñado las estrategias, objetivos y compromisos para los servicios de Atención

Más detalles

PLAN DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

PLAN DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES PLAN DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES 5 de julio de 2010 SERVICIO DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES SUBSECRETARIA CONSELLERIA DE SANITAT 1.- INTRODUCCIÓN La Conselleria de Sanitat de la Generalitat

Más detalles

Programación 2012: COMPROMISOS DE ACCIÓN POSITIVA EN MATERIA DE JUVENTUD PARA EL AÑO 2012 DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO

Programación 2012: COMPROMISOS DE ACCIÓN POSITIVA EN MATERIA DE JUVENTUD PARA EL AÑO 2012 DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO Programación 2012: COMPROMISOS DE ACCIÓN POSITIVA EN MATERIA DE JUVENTUD PARA EL AÑO 2012 DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO 1 DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO Viceconsejería de Sanidad 4.1.2 Desarrollar

Más detalles

LA INFECCIÓN POR VIH Y EL SIDA EN ESPAÑA

LA INFECCIÓN POR VIH Y EL SIDA EN ESPAÑA 12 LA INFECCIÓN POR VIH Y EL SIDA EN ESPAÑA La configuración de la epidemia Situación actual Elementos clave para el futuro 13 LA INFECCIÓN POR VIH Y EL SIDA EN ESPAÑA La epidemia de VIH y sida constituye

Más detalles

PROPUESTA DEL PROGRAMA: FORMACIÓN Y ACTUALIZACIÓN SOBRE VIH/SIDA EN ATENCIÓN PRIMARIA: DIAGNÓSTICO PRECOZ Y ATENCIÓN INTEGRAL DEL PACIENTE

PROPUESTA DEL PROGRAMA: FORMACIÓN Y ACTUALIZACIÓN SOBRE VIH/SIDA EN ATENCIÓN PRIMARIA: DIAGNÓSTICO PRECOZ Y ATENCIÓN INTEGRAL DEL PACIENTE PROPUESTA DEL PROGRAMA: FORMACIÓN Y ACTUALIZACIÓN SOBRE VIH/SIDA EN ATENCIÓN PRIMARIA: DIAGNÓSTICO PRECOZ Y ATENCIÓN INTEGRAL DEL PACIENTE Justificación: Debido a los cambios epidemiológicos que se están

Más detalles

VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DEL SIDA REGIÓN DE MURCIA. RESUMEN DE SITUACIÓN

VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DEL SIDA REGIÓN DE MURCIA. RESUMEN DE SITUACIÓN VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DEL SIDA REGIÓN DE MURCIA. RESUMEN DE SITUACIÓN Situación de la epidemia de VIH/sida a nivel mundial 1 : En los últimos años se han producido avances prometedores en las iniciativas

Más detalles

Programa de cribado de VIH/sida en las oficinas de farmacia en la Comunidad Autónoma del País Vasco. Pedro Rivero Rivero Granada, 20 de mayo de 2016

Programa de cribado de VIH/sida en las oficinas de farmacia en la Comunidad Autónoma del País Vasco. Pedro Rivero Rivero Granada, 20 de mayo de 2016 Programa de cribado de VIH/sida en las oficinas de farmacia en la Comunidad Autónoma del País Vasco Pedro Rivero Rivero Granada, 20 de mayo de 2016 Punto de partida - 2009 UN RETO Problema de Salud Pública

Más detalles

Programación 2010: COMPROMISOS DE ACCIÓN POSITIVA EN MATERIA DE JUVENTUD PARA EL AÑO 2010 DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD

Programación 2010: COMPROMISOS DE ACCIÓN POSITIVA EN MATERIA DE JUVENTUD PARA EL AÑO 2010 DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Programación 2010: COMPROMISOS DE ACCIÓN POSITIVA EN MATERIA DE JUVENTUD PARA EL AÑO 2010 DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD DEPARTAMENTO DE SANIDAD Dirección de Servicios y Régimen Económico 4.1.1 Creación de

Más detalles

VIH y Sida en las Illes Balears. II Encuentro de Salud Pública

VIH y Sida en las Illes Balears. II Encuentro de Salud Pública VIH y Sida en las Illes Balears II Encuentro de Salud Pública Escuela Nacional de Sanidad, Instituto Carlos III, 27 de septiembre 2012 Nuevos diagnósticos VIH. Datos desde 2003. Por categoría de transmisión.

Más detalles

INFORME EPIDEMIOLOGICO VIH/SIDA. AÑO 2012.

INFORME EPIDEMIOLOGICO VIH/SIDA. AÑO 2012. Dedicamos el siguiente trabajo a la Licenciada Estela Nery Bravo, quien dispuso su tiempo y esfuerzo con tesón sin medida, sin egoísmos ni mezquindades a la Epidemiologia del VIH/SIDA en la Provincia de

Más detalles

RED DE ESTRATEGIAS EN SALUD (RANGO OPERATIVO)

RED DE ESTRATEGIAS EN SALUD (RANGO OPERATIVO) RED DE ESTRATEGIAS EN SALUD (RANGO OPERATIVO) SANTANDER, diciembre, 2010 Subdirección de Desarrollo y Calidad Asistencial-Subdirección de Asistencia Sanitaria 1 PROYECTO PARA LA RED OPERATIVA DE ESTRATEGIAS

Más detalles

II JORNADA DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ PER A LA SALUT EN ELS CENTRES EDUCATIUS DE LES ILLES BALEARS ELS NOUS REPTES EN L EDUCACIÓ

II JORNADA DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ PER A LA SALUT EN ELS CENTRES EDUCATIUS DE LES ILLES BALEARS ELS NOUS REPTES EN L EDUCACIÓ II JORNADA DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ PER A LA SALUT EN ELS CENTRES EDUCATIUS DE LES ILLES BALEARS ELS NOUS REPTES EN L EDUCACIÓ Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut de les Illes Balears

Más detalles

I ENCUENTRO DE EMPRESAS RESPONSABLES CON EL VIH Y EL SIDA EN ESPAÑA

I ENCUENTRO DE EMPRESAS RESPONSABLES CON EL VIH Y EL SIDA EN ESPAÑA I ENCUENTRO DE EMPRESAS RESPONSABLES CON EL VIH Y EL SIDA EN ESPAÑA Dra. Begoña Rodríguez Ortiz de Salazar Subdirectora General Adjunta de Promoción de la Salud y Epidemiología. Plan Nacional sobre Sida

Más detalles

VIH/SIDA. La mayor pandemia en la historia de la humanidad

VIH/SIDA. La mayor pandemia en la historia de la humanidad VIH/SIDA La mayor pandemia en la historia de la humanidad QUÉ ES EL SIDA? El SIDA es causado por el virus de inmunodeficiencia humana (VIH), que destruye los linfocitos T, células con capacidad de responder

Más detalles

manos seguras Estrategia Comunidad Madrid Higiene de Manos Higiene de manos Situación de partida Higiene de manos Estrategias Actuaciones

manos seguras Estrategia Comunidad Madrid Higiene de Manos Higiene de manos Situación de partida Higiene de manos Estrategias Actuaciones Estrategia Comunidad Madrid Higiene de Manos Higiene de Situación de partida Higiene de Estrategias Actuaciones Lecciones aprendidas Situación de partida: IRAS Afectan a un importante porcentaje de pacientes

Más detalles

Cervera: La prevención del consumo de drogas es la prioridad de nuestro Plan Estratégico

Cervera: La prevención del consumo de drogas es la prioridad de nuestro Plan Estratégico Hoy se ha reunido el Consejo Asesor de la Generalitat en Materia de Drogodependencias Cervera: La prevención del consumo de drogas es la prioridad de nuestro Plan Estratégico Se han realizado 6 programas

Más detalles

ANTECEDENTES Lucha contra el cáncer en la Comunitat Valenciana

ANTECEDENTES Lucha contra el cáncer en la Comunitat Valenciana Plan Oncológico de la Comunidad Valenciana DoloresSalas Trejo Jefa de Servicio del Plan Oncológico Dirección General de Salud Pública ANTECEDENTES Lucha contra el cáncer en la Comunitat Valenciana (1/4)

Más detalles

IV JORNADA DE CONTROL Y TRATAMIENTO DEL TABAQUISMO Y II ENCUENTRO DE LA RED DE HOSPITALES LIBRES DE TABACO DE LA REGIÓN DE MURCIA

IV JORNADA DE CONTROL Y TRATAMIENTO DEL TABAQUISMO Y II ENCUENTRO DE LA RED DE HOSPITALES LIBRES DE TABACO DE LA REGIÓN DE MURCIA IV JORNADA DE CONTROL Y TRATAMIENTO DEL TABAQUISMO Y II ENCUENTRO DE LA RED DE HOSPITALES LIBRES DE TABACO DE LA REGIÓN DE MURCIA El 26 de mayo se celebró la IV Jornada de Control y Tratamiento del Tabaquismo

Más detalles

PLAN INTEGRAL DE APOYO

PLAN INTEGRAL DE APOYO PLAN INTEGRAL DE APOYO A LA MUJER EMBARAZADA EN SITUACIÓN DE DESPROTECCIÓN O RIESGO DE EXCLUSIÓN SOCIAL 2016-2019 (APROBADO EN CONSEJO DE GOBIERNO DE 1 DE JULIO DE 2016) PLAN INTEGRAL DE APOYO A LA MUJER

Más detalles

Acércate a las Enfermedades Raras

Acércate a las Enfermedades Raras Exposición Acércate a las Enfermedades Raras FEDER País Vasco Tel: 946667942 // 615765727 paisvasco@enfermedades-raras.org www.federpaisvasco.org FEDERPaísVasco @FEDERPaísVasco INDICE QUÉ SON LAS ENFERMEDADES

Más detalles

NAVARRA Distribución por Temas

NAVARRA Distribución por Temas NAVARRA Distribución por Temas Utilización de la atención sanitaria; 7 Seguridad alimentaria; 1 Condiciones de vida y trabajo; 8 Salud ambiental; 1 Demografía; 2 Recursos sanitarios; 4 Derechos de los

Más detalles

24 de septiembre de 2018

24 de septiembre de 2018 DE SANIDAD, CONSUMO Y BIENESTAR SOCIAL ACUERDO PARA EL CONSEJO INTERTERRITORIAL DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD SOBRE LA ORGANIZACIÓN ASISTENCIAL DEL CÁNCER INFANTIL Y DE LA ADOLESCENCIA 24 de septiembre

Más detalles

TABACO Y ALCOHOL: PREVENIR MEJOR QUE CURAR. Catálogo de servicios en la escuela. València 8 de novembre de 2016

TABACO Y ALCOHOL: PREVENIR MEJOR QUE CURAR. Catálogo de servicios en la escuela. València 8 de novembre de 2016 TABACO Y ALCOHOL: PREVENIR MEJOR QUE CURAR Catálogo de servicios en la escuela València 8 de novembre de 2016 Joan Quiles i Izquierdo Cap de la Secció Educació per a la Salut Servei de Promoció de la Salut

Más detalles

DIAGNÓSTICO. ESTUDIO DROGAS Y ESCUELA 2012 EL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VASCAS RESPECTO A LOS CONSUMOS DE DROGAS DE LA ADOLESCENCIA (Ararteko 2010)

DIAGNÓSTICO. ESTUDIO DROGAS Y ESCUELA 2012 EL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VASCAS RESPECTO A LOS CONSUMOS DE DROGAS DE LA ADOLESCENCIA (Ararteko 2010) DIAGNÓSTICO ESTUDIO DROGAS Y ESCUELA 2012 EL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VASCAS RESPECTO A LOS CONSUMOS DE DROGAS DE LA ADOLESCENCIA (Ararteko 2010) La normalización del consumo de drogas en la adolescencia,

Más detalles

PROGRAMA DE INCLUSIÓN

PROGRAMA DE INCLUSIÓN 2014-2015 PROGRAMA DIRIGIDOS A FOMENTAR EL CONOCIMIENTO Y LA DIFUSIÓN, ENTRE LAS PERSONAS DE LA COMUNIDAD EDUCATIVA, DE LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES Y LA EFECTIVA INCLUSIÓN DE LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD.

Más detalles

PLIEGO DE CONDICIONES TECNICAS PARA LA CONTRATACION DEL PROGRAMA "ABSENTISMO ESCOLAR EN EL SERVICIO DE ACCIÓN SOCIAL DEL AYUNTAMIENTO DE VALLADOLID

PLIEGO DE CONDICIONES TECNICAS PARA LA CONTRATACION DEL PROGRAMA ABSENTISMO ESCOLAR EN EL SERVICIO DE ACCIÓN SOCIAL DEL AYUNTAMIENTO DE VALLADOLID PLIEGO DE CONDICIONES TECNICAS PARA LA CONTRATACION DEL PROGRAMA "ABSENTISMO ESCOLAR EN EL SERVICIO DE ACCIÓN SOCIAL DEL AYUNTAMIENTO DE VALLADOLID 1. OBJETO DEL CONTRATO El contrato tiene por objeto la

Más detalles

Manual de Practicum/Estancias Clínicas en Enfermería UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA MANUAL DE PRACTICUM GRADUADO O GRADUADA EN ENFERMERÍA

Manual de Practicum/Estancias Clínicas en Enfermería UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA MANUAL DE PRACTICUM GRADUADO O GRADUADA EN ENFERMERÍA Manual de Practicum/Estancias Clínicas en Enfermería UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA MANUAL DE PRACTICUM GRADUADO O GRADUADA EN ENFERMERÍA 2016-17 En sesión ordinaria de Junta de Facultad de 8 de julio de 2016,

Más detalles

PLAN ESTRATÉGICO Biblioteca de Castilla-La Mancha

PLAN ESTRATÉGICO Biblioteca de Castilla-La Mancha PLAN ESTRATÉGICO 2014-2017 Biblioteca de Castilla-La Mancha 1 Plan Estratégico 2014-2017 INTRODUCCIÓN La Biblioteca de Castilla-La Mancha continúa con la filosofía de trabajo en planificación estratégica

Más detalles

DESAFÍOS PARA EL SNS EN LAS POLÍTICAS DE VIH/SIDA

DESAFÍOS PARA EL SNS EN LAS POLÍTICAS DE VIH/SIDA MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD 1 DESAFÍOS PARA EL SNS EN LAS POLÍTICAS DE VIH/SIDA IV ENCUENTRO DE SALUD PÚBLICA ÉXITOS Y RETOS DE LAS POLÍTICAS SANITARIAS DE VIH/SIDA Elena Andradas

Más detalles

Buenas Prácticas en el Sistema Nacional de Salud

Buenas Prácticas en el Sistema Nacional de Salud Buenas Prácticas en el Sistema Nacional de Salud Borja Rodríguez-Maribona Trabanco Dirección General de Salud Pública 4 de marzo de 2014 BUENAS PRÁCTICAS Nacional Ley de Calidad y Cohesión del SNS, 2003,

Más detalles

PLANES, PROCESOS Y PROGRAMAS DE SALUD EN EL SISTEMA DE SALUD DE ARAGÓN

PLANES, PROCESOS Y PROGRAMAS DE SALUD EN EL SISTEMA DE SALUD DE ARAGÓN PLANES, PROCESOS Y PROGRAMAS DE SALUD EN EL SISTEMA DE SALUD DE ARAGÓN A. Olga Martínez Arantegui ESTRATEGIAS DE SALUD El desarrollo de las Estrategias en Salud se enmarca dentro de las actuaciones sanitarias

Más detalles

PLAN DE TRABAJO Mancomunidad Trasierra Tierras de Granadilla

PLAN DE TRABAJO Mancomunidad Trasierra Tierras de Granadilla PLAN DE TRABAJO 2017 PROGRAMA DE APOYO A LA MANCOMUNIDAD PARA INCORPORAR EL DERECHO A LA IGUALDAD EN EL EJERCICIO DE SUS COMPETENCIAS Y PARA LA EVALUACIÓN, INFORMACIÓN Y ATENCIÓN A MUJERES VÍCTIMAS DE

Más detalles

Informe Día Mundial del SIDA 1 de diciembre de 2016

Informe Día Mundial del SIDA 1 de diciembre de 2016 Informe Día Mundial del SIDA 1 de diciembre de 2016 Documentación: Situación del VIH-SIDA en Asturias 2015 Resumen de Indicadores de Evaluación del PAVSA 2003-2015 Actividades del Día Mundial del SIDA

Más detalles

FUNDAMENTACIÓN II. DESCRIPCIÓN DEL CONTENIDO DEL PROGRAMA III. OBJETIVOS IV. DESARROLLO DEL PROGRAMA INDICADORES Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN

FUNDAMENTACIÓN II. DESCRIPCIÓN DEL CONTENIDO DEL PROGRAMA III. OBJETIVOS IV. DESARROLLO DEL PROGRAMA INDICADORES Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN I. II. III. IV. V. FUNDAMENTACIÓN DESCRIPCIÓN DEL CONTENIDO DEL PROGRAMA OBJETIVOS DESARROLLO DEL PROGRAMA INDICADORES Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN I. FUNDAMENTACIÓN. Este Programa surge fundamentalmente

Más detalles

Consolidada En proyecto Histórica

Consolidada En proyecto Histórica SALUD Y SANIDAD ESTADÍSTICA DE ACTIVIDAD ASISTENCIAL EN ATENCIÓN PRIMARIA DE ANDALUCÍA 13.03.3.01 OBJETIVO: Obtener información sobre actividad asistencial y de salud pública desarrollada en los Distritos

Más detalles

Organización de la Atención Sanitaria en Extremadura. Niveles de atención sanitaria en Extremadura. Continuidad asistencial TEMA 1

Organización de la Atención Sanitaria en Extremadura. Niveles de atención sanitaria en Extremadura. Continuidad asistencial TEMA 1 TEMA 1 Organización de la Atención Sanitaria en Extremadura. Niveles de atención sanitaria en Extremadura. Continuidad asistencial Referencias Legislativas Ley 10/2001, de 28 de junio, de Salud de Extremadura,

Más detalles

EVIHTALO. DÍA MUNDIAL DEL SIDA Vigilancia epidemiológica del sida en la Región de Murcia (Resumen de la situación a 30 de junio de 2009)

EVIHTALO. DÍA MUNDIAL DEL SIDA Vigilancia epidemiológica del sida en la Región de Murcia (Resumen de la situación a 30 de junio de 2009) Evita riesgos innecesarios Usa el preservativo masculino o femenino en tus relaciones sexuales (Resumen de la situación a 30 de junio de 2009) Situación de la epidemia de VIH/sida a nivel mundial¹ En los

Más detalles

RECOMENDACIONES Y LÍNEAS DE ACCIÓN PARA EL PERIODO

RECOMENDACIONES Y LÍNEAS DE ACCIÓN PARA EL PERIODO RECOMENDACIONES Y LÍNEAS DE ACCIÓN PARA EL PERIODO 2013-2018 EN EL CIJ POZA RICA En esta última sección se presenta una serie de líneas de acción y recomendaciones para la atención de las adicciones en

Más detalles

Una experiencia de aprendizaje entre iguales Intervención orientada a la prevención del VIH / ITS, en el Campus de la Universidad de Alicante (UA).

Una experiencia de aprendizaje entre iguales Intervención orientada a la prevención del VIH / ITS, en el Campus de la Universidad de Alicante (UA). Programa de Formación Específico Voluntariado Universidad Saludable : Una experiencia de aprendizaje activo entre iguales Visualizando el VIH y otras ITS. Idea original: María Carrasco Mesa. Universidad

Más detalles

ANEXO I PROGRAMA MARCO DE PREVENCIÓN Y CONTROL DEL ABSENTISMO ESCOLAR MADRID

ANEXO I PROGRAMA MARCO DE PREVENCIÓN Y CONTROL DEL ABSENTISMO ESCOLAR MADRID ANEXO I PROGRAMA MARCO DE PREVENCIÓN Y CONTROL DEL ABSENTISMO ESCOLAR MADRID INTRODUCCIÓN La Constitución Española establece el derecho a la educación para todos los españoles y encomienda a los poderes

Más detalles

APORTACIONES AL DOCUMENTO BASE PARA EL DEBATE: MESA TÉCNICA SAIA ARAGON. ( TALLER DÍA 15 DE MARZO DE 16 A 20H)

APORTACIONES AL DOCUMENTO BASE PARA EL DEBATE: MESA TÉCNICA SAIA ARAGON. ( TALLER DÍA 15 DE MARZO DE 16 A 20H) APORTACIONES AL DOCUMENTO BASE PARA EL DEBATE: MESA TÉCNICA SAIA ARAGON. ( TALLER DÍA 15 DE MARZO DE 16 A 20H) Elaborado por: Vocalía de Servicios Sociales y Política Social del Colegio Profesional de

Más detalles

OBJETO DEL INFORME NORMATIVA ESTUDIADA. 1. Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. BOE 106/2006, de 4 de mayo de 2006.

OBJETO DEL INFORME NORMATIVA ESTUDIADA. 1. Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. BOE 106/2006, de 4 de mayo de 2006. INFORME QUE SE EMITE DESDE LA ASESORIA JURIDICA DEL COL.LEGI OFICIAL DE PSICOLEGS DE LA COMUNITAT VALENCIANA EN RELACION CON EL CARÁCTER DE LAS FUNCIONES REALIZADAS POR LOS GABINETES PSICOPEDAGOGICOS MUNICIPALES.

Más detalles

Gobierno Vasco. Departamento de Sanidad

Gobierno Vasco. Departamento de Sanidad Gobierno Vasco Departamento de Sanidad P-2000 4.1. Articulación del programa Salud joven. Acción: 4.1.3 Facilitar a las personas jóvenes el uso de recursos sanitarios a través de puntos complementarios

Más detalles

DECRETO 213/1995, de 12 de septiembre de 1995, por el que se regulan los equipos de orientación educativa.

DECRETO 213/1995, de 12 de septiembre de 1995, por el que se regulan los equipos de orientación educativa. DECRETO 213/1995, de 12 de septiembre de 1995, por el que se regulan los equipos de orientación educativa. BOJA de 29/11/1995 La Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema

Más detalles

Nota de prensa. Presentación del balance anual sobre nuevos casos de sida (2004)

Nota de prensa. Presentación del balance anual sobre nuevos casos de sida (2004) GABINETE DE PRENSA MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO Nota de prensa Presentación del balance anual sobre nuevos casos de sida (24) Sanidad estima un total de 2.34 nuevos casos de sida en nuestro país en

Más detalles

Página Introducción, objetivo y resumen

Página Introducción, objetivo y resumen SISTEMA DE INFORMACIÓN DE NUEVOS DIAGNÓSTICOS DE INFECCIÓN POR VIH EN ARAGÓN (SINIVIH) AÑO 013 ÍNDICE Página Introducción, objetivo y resumen 013 3 Distribución provincial y datos nacionales 4 Distribución

Más detalles

Parte general I. DERECHO CONSTITUCIONAL Y ORGANIZACIÓN ADMINISTRATIVA 1. La Constitución Española de Características, estructura y reforma.

Parte general I. DERECHO CONSTITUCIONAL Y ORGANIZACIÓN ADMINISTRATIVA 1. La Constitución Española de Características, estructura y reforma. Parte general I. DERECHO CONSTITUCIONAL Y ORGANIZACIÓN ADMINISTRATIVA 1. La Constitución Española de 1978. Características, estructura y reforma. Los principios constitucionales, los derechos fundamentales

Más detalles

3. Recursos económicos destinados a la prevención y actividades para reducir el impacto social y personal de la epidemia

3. Recursos económicos destinados a la prevención y actividades para reducir el impacto social y personal de la epidemia 3. Recursos económicos destinados a la prevención y actividades para reducir el impacto social y personal de la epidemia 3.1 Recursos globales destinados a la prevención, el apoyo psicológico y social

Más detalles

PROGRAMA MARCO DE PREVENCIÓN Y CONTROL DEL ABSENTISMO ESCOLAR

PROGRAMA MARCO DE PREVENCIÓN Y CONTROL DEL ABSENTISMO ESCOLAR PROGRAMA MARCO DE PREVENCIÓN Y CONTROL DEL ABSENTISMO ESCOLAR INTRODUCCIÓN La Constitución Española establece el derecho a la educación para todos los españoles y encomienda a los poderes públicos que

Más detalles

Informe Día Mundial del SIDA 1 de diciembre de 2013

Informe Día Mundial del SIDA 1 de diciembre de 2013 Informe Día Mundial del SIDA 1 de diciembre de 2013 Documentación incluida: Situación del VIH-SIDA en Asturias Evolución de la Infección VIH en Asturias 2003- Resumen de Indicadores de Evaluación del PAVSA

Más detalles

El Plan de Salud es el instrumento estratégico de planificación y programación del Sistema Sanitario Valenciano hasta fin de 2013.

El Plan de Salud es el instrumento estratégico de planificación y programación del Sistema Sanitario Valenciano hasta fin de 2013. 3 INTRODUCCIÓN El Plan de Salud 2010-2013 es el instrumento estratégico de planificación y programación del Sistema Sanitario Valenciano hasta fin de 2013. En la Comunitat Valenciana, es nuestro III Plan

Más detalles

ASUNTO: REGLAMENTO ORGÁNICO Y FUNCIONAL DE LA CONSELLERÍA DE SANIDAD Y ÓRGANOS DE GESTIÓN DE LA AGENCIA VALENCIANA DE SALUD.

ASUNTO: REGLAMENTO ORGÁNICO Y FUNCIONAL DE LA CONSELLERÍA DE SANIDAD Y ÓRGANOS DE GESTIÓN DE LA AGENCIA VALENCIANA DE SALUD. ASUNTO: REGLAMENTO ORGÁNICO Y FUNCIONAL DE LA CONSELLERÍA DE SANIDAD Y ÓRGANOS DE GESTIÓN DE LA AGENCIA VALENCIANA DE SALUD. I.- INTRODUCCIÓN El pasado día 24 de diciembre de 2012 se publicó en el Diario

Más detalles

NECESIDADES Y PROBLEMAS

NECESIDADES Y PROBLEMAS NOTA DE PRENSA Expertos piden más apoyo socio-sanitario, más coordinación y menos demora en el diagnóstico de pacientes con Esclerosis Lateral Amiotrófica La Sociedad Valenciana de Neurología y la Asociación

Más detalles

Igualdad de oportunidades de las personas minusválidas

Igualdad de oportunidades de las personas minusválidas Igualdad de oportunidades de las personas minusválidas Objetivo: Favorecer la igualdad de oportunidades de las personas minusválidas integrando la cuestión de la minusvalía en las políticas comunitarias.

Más detalles

C O N S I D E R A N D O

C O N S I D E R A N D O EDUARDO BOURS CASTELO, Gobernador del Estado de Sonora, con fundamento en lo dispuesto por los artículos 79, fracción I, de la Constitución Política del Estado de Sonora, y 5o. y 6o. de la Ley Orgánica

Más detalles

EL RETO DE LA POLIFARMACIA Y LA RESPUESTA SEFH

EL RETO DE LA POLIFARMACIA Y LA RESPUESTA SEFH EL RETO DE LA POLIFARMACIA Y LA RESPUESTA SEFH Ampliando Horizontes en la farmacoterapia del paciente VIH de edad avanzada Alicia Lázaro López Servicio de Farmacia. Hospital Universitario de Guadalajara

Más detalles

RETOS A ABORDAR EN MATERIA DE PREVENCIÓN: PROPUESTAS DE TRABAJO

RETOS A ABORDAR EN MATERIA DE PREVENCIÓN: PROPUESTAS DE TRABAJO LAS UPCCA COMO EJE DE LA PREVENCIÓN DE LAS ADICCIONES EN LA COMUNITAT VALENCIANA 31/03/2015 Servicio de Gestión de Drogodependencias Dirección General de Asistencia Sanitaria RETOS A ABORDAR EN MATERIA

Más detalles

Formación, Docencia e Investigación

Formación, Docencia e Investigación Formación, Docencia e Investigación 8 Formación, Docencia e Investigación 83 La adecuada calidad asistencial en Salud Mental Infanto-Juvenil pasa ineludiblemente tanto por un plan de formación continuada

Más detalles

BOA núm. 2, de 4 de enero de 2002

BOA núm. 2, de 4 de enero de 2002 de y el Consejo Asesor en Aragón, por el que se constituye la Comisión Interdepartamental de y el Consejo Asesor en. 1 BOA núm. 2, de 4 de enero de 2002 El problema de las drogodependencias requiere intervenciones

Más detalles

EL DEPARTAMENTO DE SALUD, OSAKIDETZA Y COLECTIVOS SOCIALES INSTAN A LA SOCIEDAD A NO BAJAR LA GUARDIA ANTE EL VIH

EL DEPARTAMENTO DE SALUD, OSAKIDETZA Y COLECTIVOS SOCIALES INSTAN A LA SOCIEDAD A NO BAJAR LA GUARDIA ANTE EL VIH EL DEPARTAMENTO DE SALUD, OSAKIDETZA Y COLECTIVOS SOCIALES INSTAN A LA SOCIEDAD A NO BAJAR LA GUARDIA ANTE EL VIH El consejero de salud Jon Darpón, ha dado a conocer los datos de la memoria 2016 del Plan

Más detalles

PLAN DE ACTUACIÓN FRENTE A LA PANDEMIA DE GRIPE A

PLAN DE ACTUACIÓN FRENTE A LA PANDEMIA DE GRIPE A PLAN DE ACTUACIÓN FRENTE A LA PANDEMIA DE GRIPE A Empresa: Fecha: Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social nº 2 Gizarte Segurantzaren Laneko istripuen eta Gaixotasun

Más detalles

Evaluación 2002: POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD. Grado de cumplimiento de las acciones del II Plan Joven

Evaluación 2002: POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD. Grado de cumplimiento de las acciones del II Plan Joven Evaluación 2002: POLÍTICAS DE JUVENTUD DEL DEPARTAMENTO DE SANIDAD Grado de cumplimiento de las acciones del II Plan Joven : 4.1.2 Desarrollar una actividad preventiva dirigida a combatir los principales

Más detalles

PLAN ESTRATÉGICO ACCUEE

PLAN ESTRATÉGICO ACCUEE PLAN ESTRATÉGICO ACCUEE 2014 2016 PLAN ESTRATÉGICO ACCUEE 2014-2016 ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN 2. MISIÓN, VISIÓN Y VALORES DE LA ACCUEE 3. MAPA ESTRATÉGICO 4. FORMULACIÓN ESTRATÉGICA DE LA ACCUEE 4.1 DETERMINACIÓN

Más detalles

OPTIC Optimización de procesos en Insuficiencia Cardíaca,

OPTIC Optimización de procesos en Insuficiencia Cardíaca, OPTIC Optimización de procesos en Insuficiencia Cardíaca, Papel de la Enfermería Con la colaboración de Programa de Insuficiencia cardiaca Plan consensuado de protocolos, vías y planes de cuidados Diagnóstico

Más detalles

05. PLANIFICACIÓN DE LAS ENSEÑANZAS

05. PLANIFICACIÓN DE LAS ENSEÑANZAS 05. PLANIFICACIÓN DE LAS ENSEÑANZAS 5.1. ESTRUCTURA DE LOS ESTUDIOS Y ORGANIZACIÓN DE LAS ENSEÑANZAS, OBJETIVOS ESPECÍFICOS DE APRENDIZAJE, CRÉDITOS ECTS, FORMA DE DESARROLLO DE LA ENSEÑANZA Y EVALUACIÓN,

Más detalles

Documento descargado de El portal de los profesionales de la seguridad

Documento descargado de  El portal de los profesionales de la seguridad DECRETO 74/2009, DE LA COSELLERIA DE SANIDAD DE LA COMUNIDAD VALENCIANA, DE 5 DE JUNIO DE 2009, POR EL QUE SE CREA LA RED DE LABORATORIOSCON FUNCIONES EN SEGURIDAD ALIMENTARIA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

Más detalles