EPIDEMIOLOGIA i. ncia, mortalitat, supervivència (EEUU, Espanya, Catalunya) Consum de tabac Dieta Altres factors de risc. Dr.
|
|
- Gloria Soto San Segundo
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DEL L CÀNCER C (1) 1. Conceptes introductoris 2. Epidemiologia descriptiva: Incidència, ncia, mortalitat, supervivència (EEUU, Espanya, Catalunya) 3. Factors etiològics: Consum de tabac Dieta Altres factors de risc 17 oct Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall d Hebron. Facultat de Medicina.. UAB
2 1. Conceptes introductoris Teoria multiestadis del Càncer ESTADIS: Iniciació, Promoció i Progressió - AGENT INICIADOR - AGENT PROMOTOR - PROGRESSIÓ Carcinògens incomplets: Inicien les cèl lules però no les promouen; són agents mutàgens Carcinògens complets: Inicien una neoplàsia i causen també la seva promoció i progressió
3 Epidemiologia Molecular del CàncerC Furberg & Ambrosone. Trends in Molecular Medicine, 2001
4 Sis canvis propis del Càncer Sis canvis que se situen en l arrel de pràcticament tots els càncers. Resumits per Hanahan i Weinberg (Cell 2000): 1. Autosuficiència dels senyals de creixement (p.e., activació oncògen H-Ras per mutacions puntuals, sobreexpressió de gens,...) 2. Insensibilitat als senyals d inhibició del creixement (inactivació dels gens supressors de tumors per mutacions puntuals, delecions, metilació alterada i altres; 50-75% dels càncers tenen un mutació del p53) 3. Evasió de l apoptosi (mecanisme pel qual les cèl lules eliminen les mutacions oncogèniques) 4. Capacitat replicativa ilimitada (senescència replicativa, inactivació de prb/p53, activació de la telomerasa) 5. Angiogènesi autosustentada (activació de VEGF, FGF1 i FGF2) 6. Invasió tisular i metàstasi (gens força desconeguts)
5 .... Creixement tumoral o neoplàsia Inactivació del gen reparador de mismatch Inestabilitat microsatèlits: BAT26 Mutació Mutació Pèrdua Mutació i pèrdua i pèrdua APC XRAS SMAD2/4 TP53 Epiteli normal Adenoma precoç Adenoma Adenoma Carcinoma Metàstasi cripta displàsica intermediari tardà.... Metilació del ADN alterada Altres alteradors genètics Vies que controlen la tumorogènesi colorectal. Les mutations en la via de la APC/b-catenina inicien el procés neoplàsic, del que en resulten petits tumors benignes (adenomes). Aquests progressen, en fan grans i més perillosos, ja que s acumulen mutations en gens de control del creixement (K-Ras, B-RAF, PIK3CA, o p53). El procés s accelera per mutacions en gens d estabilitat Font: Jeremy Edwards. University of New Mexico Health Sciences Center, 2005
6 Història natural del càncer i proves disponibles Fase de diagnòstic clínic usual Iniciació: Exposició a carcinògens Història natural Interacció entre promotors i les defenses de l'hoste Neoplasia benigna? Lesió pre- maligna Carcinoma in situ Detecció precoç Proves Proves per al medi ambient del lloc de treball. Detecció de carcinògens en els productes de consum Noves proves per avaluar els efectes biològics: ADN adducts, mutagenicitat de l'orina, ruptures cromosòmiques Proves de Diagnòstic cribratge usual Període de detecció pre-cl clínic
7 Connexió entre Senescència ncia i CàncerC L augment de l edat l és, amb molt, el més m s important de tots els carcinògens, i entendre les seves vies d actuacid actuació un dels temes centrals de la biologia de l envelliment. l En experimentació amb cultius tisulars i en rates, s ha s observat que les proteines produïdes des pels fibroblastes senescents, incloses proteases, factors de creixement i mol lècules que promouen l angiogl angiogènesi, nesi, poden estimular la malignització,, i animar les cèl lules c lules premalignes a passar a ser canceroses i formar tumors que poden matar l animal. l The Age of Senescence. Judith Campisi's work on cancer may reveal l the secrets of (not) getting older. The Scientist. 2006; 50: 6. Judith Campisi's: researcher at the Lawrence Berkeley Labs and the Buck Institute for Age Research.
8 2. Epidemiologia descriptiva Causes de mort en el món, m Total: 57 milions/any Malaltia cerebrovascular 10% 5,5 milions: 3 m. i 2,5 m. Malaltia coronària ria 13% 7,2 milions Càncer 12% 7,1 m. Lesions - accidents 9% 5,2 m. Altres malalties 27% 15,6 milions Infec. respiratòries 7% 3,7 m. VIH - Sida 5% 2,8 m. MPOC 5% 2,7 m. Paludisme 2% Tuberculosi 3% Malalties diarreiques 3% Causes perinatals 4% 2,5 m. 1,2 m. 1,6 m. OMS 1,8 m.
9 Nombre estimat de nous càncers segons àrees del món, 2007 Global Cancer. Dades de American Cancer Society, 2008
10 Incidència de Càncer als EEUU: dades estimades per a 2006 Men 720,280 Women 679,510 Prostate 33% Lung & bronchus 13% Colon & rectum 10% Urinary bladder 6% Melanoma of skin 5% Non-Hodgkin 4% lymphoma Kidney 3% Oral cavity 3% Leukemia 3% Pancreas 2% All Other Sites 18% 31% Breast 12% Lung & bronchus 11% Colon & rectum 6% Uterine corpus 4% Non-Hodgkin lymphoma 4% Melanoma of skin 3% Thyroid 3% Ovary 2% Urinary bladder 2% Pancreas 22% All Other Sites *Excludes basal and squamous cell skin cancers and in situ carcinomas except urinary bladder. Source: American Cancer Society, 2006.
11 EEUU. Incidència de Càncer, , Homes 250 Taxa ajustada per edat / hab.* 200 Pròstata Pulmó i bronquis 50 Còlon i recte Bufeta urinària Limfoma no-hodgkin Melanoma cutani *Ajustada per edat a la población estàndard americana de Font: Surveillance, Epidemiology, and End Results Program, , Division of Cancer Control and Population Sciences, National Cancer Institute, 2005.
12 EEUU. Incidència de Càncer, , Dones 250 Taxa ajustada per edat / hab.* Mama Còlon i recte Pulmó i bronquis Cos uterí Ovari Melanoma cutani *Ajustada per edat a la población estàndard americana de Font: Surveillance, Epidemiology, and End Results Program, , Division of Cancer Control and Population Sciences, National Cancer Institute, 2005.
13 Mortalitat per Càncer als EEUU: dades estimades per a 2006 Lung & bronchus 31% Colon & rectum 10% Men 291,270 Women 273,560 26% Lung & bronchus 15% Breast Prostate 9% 10% Colon & rectum Pancreas 6% 6% Pancreas Leukemia 4% 6% Ovary Liver & intrahepatic 4% bile duct Esophagus 4% 4% Leukemia 3% Non-Hodgkin lymphoma Non-Hodgkin 3% lymphoma Urinary bladder 3% Kidney 3% All other sites 23% 3% Uterine corpus 2% Multiple myeloma 2% Brain/ONS 23% All other sites ONS=Other nervous system. Source: American Cancer Society, 2006.
14 EEUU. Mortalitat per Càncer, , Homes 100 Taxa per 100,000 Pulmó i bronquis Estòmac Còlon i recte Pròstata 20 Pàncreas 0 Leucèmia Fetge *Age-adjusted to the 2000 US standard population. Source: US Mortality Public Use Data Tapes , US Mortality Volumes , National Center for Health Statistics, Centers for Disease Control and Prevention, 2005.
15 EEUU. Mortalitat per Càncer, , Dones Taxa per 100, Mama Pulmó i bronquis 20 Estòmac Ùter Còlon i recte 0 Ovari Pancreas *Age-adjusted to the 2000 US standard population. Source: US Mortality Public Use Data Tapes , US Mortality Volumes , National Center for Health Statistics, Centers for Disease Control and Prevention, 2005.
16 Espanya. Font de les dades d Incidència i Mortalitat per Càncer Els Registres de casos permeten obtenir la Incidència de càncers La Mortalitat s obté a partir del Certificat Mèdic de Defunció (individual, des de 1871) Provincies o circunscripcions espanyoles que tenen Registre dels casos de càncer: Albacete, Asturias, País Vasco, Canarias, Cuenca, Girona, Granada, Murcia, Navarra, Tarragona i Zaragoza El cáncer en España. Instituto de Salud Carlos III. Madrid
17 Espanya, 2002 Incidència i Mortalitat HOME DONA Taxa crua Ordre
18 Espanya, 2002 Incidència i Mortalitat Taxa estandarditzada HOME DONA Ordre
19 Incidència per càncer total a Catalunya i paísos europeus Taxes ajustades per edat a la població mundial estàndard per persones-any Gispert R, Clèries A, Puigdefàbregas A, et al. Tendencias de la mortalidad por cáncer en Cataluña, Med Clín (Barc). 2008:131:25-31
20 Catalunya: Incidència de Càncer. Incidència anual. Evolució Homes i dones Homes Dones Marcos-Gragera R, Cardó X, Galcerán J, et al. Incidencia del cáncer en Cataluña, Med Clín (Barc). 2008:131:4-10.
21 Incidència del Càncer a Tarragona. Evolució Homes i dones Font: Càncer Catalunya Institut Català d'oncologia.
22 Incidència dels principals tumors a Catalunya. 2004
23 España. Incidència estimada de Càncer en el año 2015 El cáncer en España. Instituto de Salud Carlos III. Madrid
24 Espanya. Evolució de la mortalitat per càncer, Homes -12,2% Dones -8,2% El cáncer en España. Instituto de Salud Carlos III. Madrid
25 Espanya 2002: Núm. defuncions i percentatge (%), Homes Mortalitat, homes Còlon Pulmó Pròstata Estómac Bufeta
26 Espanya 2002: Núm. defuncions i percentatge (%), Dones Mortalitat, dones Estómac Còlon Pulmó Pàncreas Mama
27 Catalunya: Mortalitat per Càncer, 2002: nº defuncions i percentatge (%). Homes i dones Homes Dones Gispert R, Clèries A, Puigdefàbregas A, et al. Tendencias de la mortalidad por cáncer en Cataluña, Med Clín (Barc). 2008:131:25-31
28 Catalunya: Mortalitat per Càncer. Evolució Homes i dones Font: Càncer Catalunya Institut Català d'oncologia.
29 Impacte del Càncer a Catalunya. Homes. Periode * La taula presenta les taxes per persones i any ajustades a la població estàndard mundial al període ** Supervivència relativa als 5 anys (%) *** Estimació del nombre de casos nous i casos prevalents per any a Catalunya en el període Font: Servei de Prevenció i Control del Càncer. Institut Català d Oncologia, Pla director d Oncologia a Catalunya, Barcelona, 2001
30 Impacte del Càncer a Catalunya. Dones. Periode * La taula presenta les taxes per persones i any ajustades a la població estàndard mundial al període ** Supervivència relativa als 5 anys (%) *** Estimació del nombre de casos nous i casos prevalents per any a Catalunya en el període Font: Servei de Prevenció i Control del Càncer. Institut Català d Oncologia, Pla director d Oncologia a Catalunya, Barcelona, 2001
31 Incidència de Càncer segons raça o ètnia. EEUU, Taxes per h ajustades segons la població de 1970
32 Supervivència relativa* (%) durant tres periodes de temps. Segons localització del Càncer. EEUU. Lloc Tots els llocs Mama (dona) Còlon Leucèmia Pulmó i bronquis Melanoma cutani Limfoma no-hodgkin Ovari Pàncreas Pròstata Recte Bufeta urinària *Supervivència relativa a 5 anys basada en el seguiment dels pacients fins Recent changes in classification of ovarian cancer have affected survival rates. Source: Surveillance, Epidemiology, and End Results Program, , Division of Cancer Control and Population Sciences, National Cancer Institute, 2005.
33 Supervivència a 5 anys En % Global: tots els estadis Extensió: Local Regional Distant EEUU. A partir dels casos de 1986 a 1992, seguits fins 1993 Global Local Regional Distant Bufeta urinària ria Cavitat Oral Cervell Cèrvix Còlon i recte Esòfag Estòmac Fetge Larinx Mama (dona) Melanoma Ovari Pàncrees Próstata Pulmó Ronyó Testicle Úter
34 3. Factors etiològics del CàncerC Consum de tabac 30% Factors de la dieta (alimentació) 35% Consum d'alcohol 3% Treball - ocupació 4% Factors reproductius i sexuals 7% Factors geofísics 3% Radiacions ionitzants 1-3% Radiacions ultraviolades 1-3% Contaminació atmosfèrica 2% Medicaments 1,5% Agents infecciosos 5-16% Càncers hereditaris 2-10% Modificada de Doll i Peto, 1990
35 What causes cancer? Tobacco Diet/Obesity/Physical Activity Occupation/Environment RISK FACTOR Family History Biological Agents Perinatal Effects/Growth Alcohol Reproductive Factors Radiation/Sunlight Adapted from Adami et al., 2001 and Colditz et al., 1996 Other/Unknown PERCENT
36 30% Factors etiològics del Càncer 20% Prevenibles No prevenibles 10% Tabac Alcohol Dieta Treball Radiació Agents infecciosos
37 Percentatge de morts per càncerc que podrien ser evitades eliminant riscos coneguts, EEUU Peto R. Nature. 2001; 411: Causa Fumadors habituals No fumadors Tabaquisme 60% - Infeccions conegudes 2% 5% Alcohol 0,4% 1% Exposició solar 0,4 1 Contaminació atmosfèrica 0,4 1 Treball-ocupaci ocupació 0,4 1 Manca d exercicid 0,4 1 Sobrepés (IMC>25kg/m 2 ) Altres factors de la dieta 4% 4-12? 10% ? No evitables actualment ~25% ~50%
38 Proporció d un determinat càncer c que és s prevenible mitjançant ant l eliminacil eliminació de l exposicil exposició a l agent l causal Factor i objectiu de prevenció Infecció per VPH i càncer cervical Tabaquisme i càncer de pulmó Infecció crònica pel VHB i carcinoma hepàtic Consum d alcohol i càncer oral Tractament hormonal substitutiu i càncer d endometri Tabaquisme ambiental i càncer de pulmó Percentatge de risc atribuible de població (PRAP,%) > 95% 75%-85% 10%-30% (àrees de baix risc) 50%-90% (àrees d alt risc) 25%-70% 15%-50% 15%-20% Aldrich M, Franco E. Annual Meeting of the American College of Epidemiology, 2007
39 3.1 Tabac i Càncer Càncers prevenibles eliminant el tabac Fracció etiològica PULMÓ 91% LARINX, BOCA, FARINGE, i ESÓFAG 86% BUFETA URINÀRIA 54% PÀNCREAS 44% RONYÓ (PELVIS RENAL) 29% Altres: estòmac, fetge, càncer cervical -- Doll i Peto, 1990
40 Tabac i Càncer Tabaquisme inici precoç: inici precoç o tardà: inici només tardà: càncer de pulmó i de còlon càncer de pulmó càncer de pàncreas
41 Tabac i Càncer: RR Recorregut Millor estimació PULMÓ 3,6-15,9 10,0* LARINX 6,1-13,6 8,0* CAVITAT ORAL 1,0-13,0 4,0* FARINX 2,8-12,5 4,0 ESÒFAG 0,7-6,6 3,0* BUFETA URIN. 1,0-6,0 2,0* PÀNCREES 1,6-3,1 2,0* CÒLON 1,2-3,0 2,0 RONYÓ 1,1-1,5 1,5* ESTÒMAC 0,8-2,3 1,5 * El tabaquisme és una causa principal d'aquests càncers
42 Prevalença de tabaquisme en el món (%) Homes Global Cancer Facts & Figures 2007 Dones
43 Mecanismes 3.2 Dieta i Càncer 1. L'aliment pot estar contaminat amb carcinògens 2. En el processament dels aliments es poden generar mutàgens 3. El additius poden ser carcinògens 4. En l'organisme es poden formar carcinògens: compostos N-nitrosos formats per bacteris a partir de nitrats i nitrits 5. Els aliments fumats poden contenir quitrans 6. Una dieta amb molt greix pot donar lloc a la producció de carcinògens
44 CORRELACIÓ ECOLÒGICA: Consum de greix per càpita i mortalitat per càncer de mama Mortalitat de Càncer de Mama per habitants ajustada per edat Israel Itàlia Hong Kong Chile Japó Mèxic Tailàndia Taiwan Austria Hungria Polònia Espanya UK Holanda Dinamarca USA França Finlàndia 0 El Salvador Ingesta estimada de greix (gr per dia)
45 Efecte protector de certes vitamines, vegetals i de la fruita fresca La vitamina C és un agent preventiu de les mutacions de l ADN per estrés oxidatiu La vitamina A i els vegetals cruciformes tenen efecte antipromotor en càncers epitelials El consum de vegetals té un efecte protector en diversos càncers L'àcid fòlic té un possible efecte protector en el càncer colorectal
46 Components de la dieta i risc de càncer Càncer Mama Còlon Pulmó Pròstata Gastrointestinal Augmenten el risc Alcohol, excés de calories i d ingesta, guany de pes Carn roja Carn Alcohol, Sal Protegeixen Vegetals, greixos monosaturats Fruita/fibra vegetal Vegetals, especialment els verds/grocs Licopé (tomàquet) Fruita/vegetals
47 3.3 Obesitat i Càncer Risc elevat: Tenir un pes superior al 35% del pes ideal Obesitat en la dona: S associa a càncer d endometri, ovari, còlon, mama (post-menopàusic), cèrvix, úter, vesícula biliar i renal. Un 35% d'excés de pes comporta un augment del 55% del risc en relació a dones primes Obesitat en l'home: S associa a càncer de còlon i pròstata. Un excés de pes del 35% comporta un augment del risc del 40% Possibles mecanismes: Hiperinsulinèmia (especialment l adipositat central) associada amb el creixement i proliferació cel lular. El teixit adipós es la font primària d estrògens, associada a la carcinogènesi Prevenció: Mantenir el pes adequat, fer exercici, menjar sense excessos. L'educació sanitària dels infants i joves és essencial
48 3.4 Exercici i Càncer Tipus de càncer Mama Còlon Pròstata Efecte protector de l exercici Associació protectora no del tot consistent el periode de temps podria ser crític Disminució d un 30-40% del risc en els homes i dones actius (cap associació en el càncer Rectal) Dades inconclusives Possibles mecanismes: Acceleració del temps de trànsit GI que provoca una disminució de l exposició a carcinògens Intensificació de la funció immune, amb un exercici moderat Nivells baixos de les hormones reproductives
49
50 3.5 Agents infecciosos i Càncer VIRUS CÀNCER Fracció etiològica HTLV-I i II Leucèmia T-cellsT 5% VHB Hepatocarcinoma 40-60% VHC (1b) Hepatocarcinoma 20-30% VEB Limfoma de Hodgkin 35-50% 50% Carcinoma nasofaringi 40-70% Limfoma de Burkitt 10-20% V. Papiloma Càncer cervical 89-99,7% 99,7% Càncers en transplantats renals - Carcinoma tonsilar, papiloma faringi - VHH-6 L. Hodgkin nodular-esclerosant - VHH-8 Sarcoma de Kaposi - JCV polioma Gliomes, Astrocitomes, Leucèmia linf aguda - H. pylori Adenocarcinoma gàstricg 50-60%
51 Agents infecciosos i Càncer Fauci A. 2000
52 Càncers més incidents en la dona a tot el món OMS/IARC, 2002 Hi ha més de 200 Papilomavirus humans: HPV 2: verruga comú, HPV 6 i 11: verrugues genitals, HPV 16 i 18: infecten l epiteli cervical i causen lesions que poden progressar a neoplàsia intraepitelial i càncer; són d alt risc. Dorbar J. Human papillomavirus. NIMR, 2004
53 Distribució del limfoma de Burkitt a Àfrica Cinturò palúdic subsaharià Zones de casos de Burkitt Àrees de Paludisme endèmic El Paludisme pot ser un factor implicat en la gènesi del limfoma de Burkitt
54 3.6 Susceptibilitat hereditària ria i Càncer Entre 2-10% 2 dels càncers són s n deguts a mutacions en gens de la línia l germinal Càncer de Mama: Mare, diagnòstic a <40 anys Mare, diagnòstic a 70 anys 1,5 Germana 2 Càncer de Còlon: Un pare o familiar 1,7 Dos pares o familiars Càncer de Pròstata: Pare 1,5 Germà 1,5 Càncer de Pulmó: Un pare o familiar Increment del risc 2 vegades 3 vegades 2 vegades
55 3.7 Factors reproductius i Càncer CÀNCER DE MAMA Augment del risc Edat a la menarquia: 121 anys versus 14 a. 1,2 a 1,3 vegades Edat en el primer fill: >30 anysa versus <20 a. 1,5 a 2 Edat a la menopausa: >55 a. versus <45 a. 2 vegades CÀNCER D'OVARI Paritat: nulipara versus tres fills 1,3 a 1,5 vegades
56 Si us plau, preguntes i dubtes
57 Moltes gràcies per la vostra atenció
EPIDEMIOLOGIA i. ncia, mortalitat, supervivència (EEUU, Espanya, Catalunya) Consum de tabac Dieta Altres factors de risc. Dr.
EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DEL L CÀNCERC 1. Conceptes introductoris 2. Epidemiologia descriptiva: Incidència, ncia, mortalitat, supervivència (EEUU, Espanya, Catalunya) 3. Factors etiològics: Consum de
Más detallesPREVENCIÓ DEL CÀNCER
PREVENCIÓ DEL CÀNCER Seminari 1. Epidemiologia descriptiva 2. Factors etiològics 3. Prevenció general del càncer 4. Principals càncers: epidemiologia i prevenció Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall
Más detallesIncidència del Càncer
El càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents. Catalunya,
Más detallesIncidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012
Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.
Más detallesEPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DEL CÀNCER
EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DEL CÀNCER 1. Conceptes introductoris 2. Epidemiologia descriptiva: Incidència, mortalitat, supervivència 3. Factors etiològics 4. Prevenció del càncer 5. Cribratges poblacionals
Más detallesImpacte del càncer i prioritats en atenció oncològica
Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica Procés oncològic i TICs en l entorn CSB: diagnòstic ràpid i cribratge del càncer. 29 de novembre de 2013 Impacte del càncer a Catalunya: tendències
Más detallesDIA MUNDIAL DEL CÀNCER La situació del càncer a la demarcació de Tarragona
NOTA DE PREMSA Reus, 4 febrer de 2016 DIA MUNDIAL DEL CÀNCER 2016 La situació del càncer a la demarcació de Tarragona Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Càncer l Hospital Universitari Sant
Más detallesCanGir El càncer a Girona
CanGir El càncer a Girona 2010-12 Projeccions de la incidència 2017 Sistemes d informació del Càncer a Catalunya Mortalitat: Registre de Mortalitat (1975) Incidència: Registres poblacionals -Registre de
Más detallesS hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Más detallesVisita a l Institut Català d Oncologia Què és el càncer i com s investiga per combatre l
Visita a l Institut Català d Oncologia Què és el càncer i com s investiga per combatre l 20 de maig de 2014 La visita PRESENTACIONS a l aula: Què és l ICO El càncer, un problema de salut pública Característiques
Más detallesPREVENCIÓ DEL CÀNCER
PREVENCIÓ DEL CÀNCER Medicina Preventiva i Salut Pública. 5è curs del Grau de Medicina Seminari Dr. Josep Vaqué Rafart Objectiu L'objectiu es que l alumne conegui l epidemiologia descriptiva i analítica
Más detallesMalalties oncològiques
224 De què emmalaltim: Malalties oncològiques Malalties oncològiques 1. PROBLEMA DE SALUT, SOCIAL I ECONÒMIC 2. MORTALITAT 3. MORBIDITAT 4. ESTRATÈGIES PREVENTIVES 5. FACTORS DE RISC El càncer és la primera
Más detallesTENDÈNCIES DE LA INCIDÈNCIA I LA MORTALITAT
TENDÈNCIES DE LA INCIDÈNCIA I LA MORTALITAT 1982-2001 TENDÈNCIES DE LA INCIDÈNCIA Al llarg dels 20 anys que van des del 1982 al 2001, el nombre de càncers diagnosticats anualment, sense incloure els càncers
Más detallesDe què morim. Mortalitat a les Illes Balears
267 Cada any moren a les Illes Balears més de 7.000 persones. Les malalties del són la primera causa de mort en les dones, seguides dels tumors. En canvi, en els homes, els tumors han passat a ser la primera
Más detallesUtilitat clínica dels MARCADORS TUMORALS. 29 de setembre de 2004
Utilitat clínica dels MARCADORS TUMORALS 29 de setembre de 2004 MARCADORS TUMORALS - Què són? - Pronòstic, seguiment i monitorització. Cribratge? CLASSIFICACIÓ DELS MARCADORS TUMORALS I. MARCADORS TUMORALS
Más detallesEL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA
A Unitat Docent d Estades en Pràctiques Tutelades 3a Jornada EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA Dra. MªAngels Via Sosa Professora Associada de la UB UCD Barcelonès Nord i Maresme 18 de març 2014 Per
Más detallesCanGir Projeccions de la incidència,
CanGir 2007-9 Projeccions de la incidència, 2013-2014 Nº4, Maig 2013 Edita: Unitat d Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona Autors: Àngel Izquierdo Font Rafel Marcos-Gragera M.Loreto Vilardell Gil
Más detallesCURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME
CURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME Enric Rovira. Epidemiòleg Servei de Protecció de la Salut del Camp de Tarragona i Terres de l Ebre Agència de Salut Pública de
Más detallesUN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA
UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA CÀNCER DE MAMA: LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL El 19 d'octubre el dia internacional contra la malaltia, que suposa la primera
Más detallesCampanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2016-2017 Barcelona, 21 d octubre de 2016 Departament de Salut La grip és un problema important de salut pública Malaltia infecciosa vírica molt contagiosa. La incidència
Más detallesVigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules
Más detallesCURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME
CURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME Enric Rovira. Epidemiòleg Servei de Protecció de la Salut del Camp de Tarragona i Terres de l Ebre Agència de Salut Pública de
Más detallesCURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME
CURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME Enric Rovira. Epidemiòleg Servei de Protecció de la Salut del Camp de Tarragona i Terres de l Ebre Agència de Salut Pública de
Más detallesVIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA
VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA No és el mateix estar infectat amb el VIH que tenir la sida VIH són les sigles de "Virus de la Immunodeficiència Humana". El VIH afecta les cèl lules immunitàries,
Más detalles01 El càncer a Tarragona, EL CÀNCER A TARRAGONA 2013 DADES i XIFRES
01 El càncer a Tarragona, 2013 1 EL CÀNCER A TARRAGONA 2013 DADES i XIFRES Editor científic Jaume Galceran Autors Jaume Galceran, Josep Gumà, Marià Carulla, Alberto Ameijide, Francina Saladié, Joan Borràs.
Más detallesDr. X. Martínez Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia H. U. Vall Hebron
Dr. X. Martínez Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia H. U. Vall Hebron ! "!#!" #!!#$ % &' ( )%#% $ *+#,-.&++/0+# 1, 23,4 %&'(&)* 1 15 0$ +&#,* )6!. 7+ %&!! * 89 +& -. * )15 :! $#$#$!%! (1.
Más detallesCom puc saber si tinc risc de tenir un càncer?
SALUT DE LA DONA DEXEUS TEST DE RISC ONCOLÒGIC Com puc saber si tinc risc de tenir un càncer? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ La majoria
Más detallesASPECTES GENERALS EMBARÀS I TABAC L EMBARÀS ES UN MOMENT OPORTUNISTA PER OFERIR TRACTAMENT PER DEIXAR DE FUMAR
ASPECTES GENERALS EMBARÀS I TABAC L EMBARÀS ES UN MOMENT OPORTUNISTA PER OFERIR TRACTAMENT PER DEIXAR DE FUMAR FUMAR DURANT L EMBARÀS AUGMENTA EL RISC D AVORTAMENT ESPONTANI LA PLACENTA PRÈVIA DESPRENIMENT
Más detallesEl càncer a Barcelona
El càncer a Barcelona 2001 Institut Municipal de Salut Pública Ajuntament debarcelona Institut Municipal de Salut Pública El càncer a Barcelona 2001 Coordinació general del document Carme Borrell. Institut
Más detallesÍndex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població
Más detallesMireia Jané Checa (MD, Msc, PhD) 19 de Juny de Sessió extraordinària
Mireia Jané Checa (MD, Msc, PhD) 19 de Juny de 2017. Sessió extraordinària Antecedents (I). Reemergència i globalització Reemergència de malalties infeccioses prevenibles. Les malalties transmissibles
Más detallesEPIDEMILOGIA, ETIOPATOGÈNIA I PRESENTACIÓ CLÍNICA DE LES SÍNDROMES LIMFOPROLIFERATIVES POST TRASPLANT (SLPT)
EPIDEMILOGIA, ETIOPATOGÈNIA I PRESENTACIÓ CLÍNICA DE LES SÍNDROMES LIMFOPROLIFERATIVES POST TRASPLANT (SLPT) Dra. Eva Domingo Domènech Institut Català d Oncologia Hospital Duran i Reynals 13/4/2012 Introducció
Más detallesVigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 30 de juny de 2012 1 Índex Introducció...3 Diagnòstics de VIH...4 Casos de SIDA...6 Resum i conclusions...7 Taules Diagnòstics
Más detallesDr Mauricio Mahave. Fundación Arturo López P.érez
. Fundación Arturo López P.érez Trends in Five-year Relative Survival (%)* Rates, US, 1975-2003 Site 1975-1977 1984-1986 1996-2003 All sites 50 54 66 Breast (female) 75 79 89 Colon 51 59 65 Leukemia 35
Más detallesAny. Digestiu. Respiratori
05.2.02_189_230 23/9/03 10:43 Página 189 CÀNCER 189 Càncer Introducció A Catalunya el càncer és la causa de mort més freqüent en els homes en els darrers anys, davant de les malalties cardiovasculars,
Más detallesEstimacions de població. Dades definitives. 2017
28 de desembre de 2017 Estimacions de població. Dades definitives. 2017 La població de Catalunya ha augmentat en 47.944 habitants l any 2016 i consolida la tendència iniciada l any anterior La població
Más detallesPOLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
Más detallesEl Càncer a Girona 2003-2004
CanGir Nº2, Març 2009 Edita: Unitat d Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona. Coordinador Àngel Izquierdo Font Epidemiòlegs Rafel Marcos-Gragera M.Loreto Vilardell Gil Estadística Maria Buxó Pujolràs
Más detallesCampanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2008-9 Departament de Salut La grip és un important problema de salut pública Malaltia infecciosa vírica, molt contagiosa La incidència de grip durant les epidèmies oscil
Más detallesEn Cuba, durante el 2013, el cáncer constituyó la primera causa de mortalidad, con una tasa de 233 por habitantes.
Cuba. Centro Nacional de Información de Ciencias Médicas. Biblioteca Médica Nacional. Cáncer. Mortalidad y Morbilidad. Factográfico de Salud. [Internet]. 2014 Oct [citado Día Mes Año];1(2):[aprox. 14p.].
Más detalles» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7.
ESPANYA I CATALUNYA » 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7. MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES » La densitat
Más detallesEl càncer i el reconeixement immunitari
El càncer i el reconeixement immunitari El càncer: concepte El terme càncer s'utilitza, en general per referir-se a un conjunt de malalties caracteritzades per una proliferació ràpida de cèl lules anormals
Más detallesEpidemiologia de les Infeccions de transmissió sexual
Epidemiologia de les Infeccions de transmissió sexual Patricia García de Olalla, Joan A Caylà Servei d Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona Sant Hilari Sacalm, 24 d octubre 215 Taula rodona
Más detallesPROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013
PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013 Coordinació Autonòmica de Drogues i de l Estratègia de la Sida 2 ÍNDEX: Introducció... 3 Resultats de les proves ràpides de detecció del VIH...
Más detallesVacunes? Antoni Trilla. Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona
Vacunes? Antoni Trilla Hospital Clínicde Barcelona Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona atrilla@ub.edu Antoni Trilla Doctor en Medicina (UB) Especialista en Medicina i Interna Especialista
Más detallesFull Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre
POCS 217 Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) en el qual
Más detallesSalut i pobresa infantil. Què ens diuen les dades?
Salut i pobresa infantil. Què ens diuen les dades? Anna García-Altés Responsable de l Observatori del Sistema de Salut de Catalunya Acte de celebració del Dia Mundial de la Salut 2018: Salut per a tothom
Más detallesComparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014
Comparació de preus del natural amb Europa gas Febrer 2014 SÍNTESI Aquest document replica l exercici fet al 10/2013, on s analitzaven els preus elèctrics. En aquest cas, es recullen els preus del gas
Más detallesBreast Cancer: Burden, Risk Factors, and Prevention
Breast Cancer: Burden, Risk Factors, and Prevention Guillermo Tortolero Luna, MD, PhD Director Cancer Control and Population Sciences October 22, 2014 Breast Cancer First most common cancer in women worldwide
Más detallesEvolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament
Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament Objectiu Analitzar el comportament d indicadors
Más detallesEl càncer a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona
El càncer a Barcelona 2009 Agència de Salut Pública de Barcelona El càncer a Barcelona. Informe 2009 Indicadors de mortalitat i dels registres hospitalaris Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona
Más detallesPATOLOGIA DE L OBESITAT
PATOLOGIA DE L OBESITAT XXVI Setmana de la Prevenció (juny 2005) Fundació Mútua General de Catalunya www.mgc.es ALFONS AGUIRRE IMPORTÀNCIA DE L OBESITAT ÉS UN FACTOR DE RISC ASSOCIAT AL DESENVOLUPAMENT
Más detallesEntorn econòmic i esforç d eficiència del sistema sanitari i social de Catalunya
Entorn econòmic i esforç d eficiència del sistema sanitari i social de Catalunya III Plenari de responsables economicofinancers 10 de desembre de 2015 www.uch.cat Finançament en el sistema sanitari i social
Más detallesEntorn econòmic i esforç d eficiència del sistema sanitari i social de Catalunya.
Entorn econòmic i esforç d eficiència del sistema sanitari i social de Catalunya www.uch.cat Finançament en el sistema sanitari i social de Catalunya i variables d ajust 2010-2014 www.uch.cat Entorn pressupostari
Más detallesActivitat de donació i trasplantament d òrgans, teixits i cèl lules a Catalunya
Activitat de donació i trasplantament d òrgans, teixits i cèl lules a Catalunya Dades de 2016 Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) 23,0% Evolució de la donació de cadàver a Catalunya 2016 vs.
Más detallesFEINA D ESTIU DE BIOLOGIA
FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA 3 r ESO NOM: GRUP: Alumnes suspesos: Presentareu la feina al setembre, el dia de l examen. RECORDEU! Només tindreu dret a fer l examen si heu fet la feina d estiu. Aquestes feines
Más detallesModelització matemàtica del càncer de cèrvix i mesures preventives
Modelització matemàtica del càncer de cèrvix i mesures preventives D. Moriña 1 and M. Díaz 1 1 Unit of Infections and Cancer - Information and Interventions (UNIC-I&I), Cancer Epidemiology Research Program
Más detallesResultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,
Más detallesTema 2 : La població de Catalunya
En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,
Más detallesTEMA 3. ÍNDEXS DEMOGRÀFICS
FETS I FENÒMENS DEMOGRÀFICS Naixements Natalitat / Fecunditat Matrimonis Nupcialitat Defuncions Mortalitat Migracions Mobilitat TEMA 3. ÍNDEXS DEMOGRÀFICS MORTALITAT ÍNDEXS DEMOGRÀFICS 1. Taxa (tasa, rate,
Más detallesTrasplantament hepàtic i Donació
La donació i el trasplantament a Catalunya Trasplantament hepàtic i Donació Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) Sessió ATHC. Hospital de Bellvitge 6 de Juliol de 2017 1989 1990 1991 1992 1993
Más detallesJornada d Oncologia atenció primària hospital
Jornada d Oncologia atenció primària hospital Circuits de diagnòstic ràpid S.Capell, T.Piella 18 de març de 2010 Circuits de diagnòstic ràpid Incidència del càncer a Catalunya Demores en el diagnòstic
Más detallesEl Programa de detecció precoç del càncer de mama Tarragona-Terres de l Ebre: Situació actual i evolució dels principals indicadors
El Programa de detecció precoç del càncer de mama Tarragona-Terres de l Ebre: Situació actual i evolució dels principals indicadors VIII Jornada del Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama Tarragona-Terres
Más detallesLA CIÈNCIA I LA SALUD
LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses
Más detallesIndicadors de salut perinatal a Catalunya. Any 2015
Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any 21 Informe executiu 1 Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu
Más detallesFull Informatiu núm. 14: del 5 al 11 de setembre
POCS 216 Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) en el qual
Más detallesLa grip. Enric Martí i Razvan Fumea
La grip La grip és una malaltia infecciosa, causada per un virus, que afecta l aparell respiratori de les aus i els mamífers. Aquest virus causa cada any la mort de 500.000 aprox. de persones tot i que
Más detallesSituació actual de l accés vascular a Catalunya
Situació actual de l accés vascular a Catalunya Emma Arcos, Jordi Comas, Roser Deulofeu i la Comissió de Seguiment del Registre de Malalts Renals de Catalunya Registre de Malalts Renals de Catalunya Organització
Más detallesCatalunya té ciutadans que resideixen a l estranger habitualment. França, Argentina i Andorra són els països amb més residents
23 de juliol del 2009 Padró d habitants residents a l estranger 2009 Catalunya té 144.002 ciutadans que resideixen a l estranger habitualment França, Argentina i Andorra són els països amb més residents
Más detallesCANVIS A L EPIDEMIOLOGIA DE LA CANDIDIASI. Esther Calbo Unitat de Control d Infecció Nosocomial
CANVIS A L EPIDEMIOLOGIA DE LA CANDIDIASI Esther Calbo Unitat de Control d Infecció Nosocomial ÍNDEX 1. Canvis en la incidència 2. Canvis en relació a l assistència sanitària 3. Canvis en les espècies
Más detallesNUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER
NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER Dr. Antonio Agudo Unitat de Nutrició i Càncer Institut Català d Oncologia (ICO-IDIBELL) Biblioteca de Bellvitge L Hospitalet de Llobregat,15 d Abril 2015 Freqüència de càncer
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesTAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS
TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS ADAPTACIÓ DE LES TAULES DE FRAMINGHAM A LA POBLACIÓ DE CATALUNYA PREVENCIÓ PRIMÀRIA DE LA MALALTIA CORONÀRIA Taules de Framingham calibrades per al seu
Más detallesFull Informatiu núm. 8: del 24 al 30 de juliol
POCS 217 Full Informatiu núm. 8: del 24 al 3 de juliol Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les
Más detallesCampanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2017-2018 Barcelona, 19 d octubre del 2017 Departament de Salut La grip és un important problema de salut pública Malaltia infecciosa vírica, molt contagiosa. La incidència
Más detallesPla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU PROCÉS PARTICIPATIU
Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU 2019-2024 PROCÉS PARTICIPATIU 1 00 Contingut 01. Introducció 02. PMU 2013-2018 03. Indicadors 04. PMU 2019-2024 2 01 Introducció 3 Model de ciutat s. XX 4 Model
Más detallesUrgències Catalunya
Catalunya 2014-2016 Dispositius d urgències a Catalunya Atenció Hospitalària Hospitalització: - convencional - CMA - cma - hospital de dia - domiciliària Servei d urgències ACA CUAP Atenció Primària PAC
Más detallesLlistes d espera sanitàries Tall d informació desembre 2015
Llistes d espera sanitàries Tall d informació desembre 2015 4 d abril de 2016 Procediments amb termini de garantia Procediments de cirurgia cardíaca Pacients en llista d espera per cirurgia valvular Pacients
Más detallesVigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Informe anual 2016
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya Informe anual 2016 Autors: Centre d'estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya (CEEICSAT) Alguns drets reservats: 2017,
Más detallesEpidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad
Biología Molecular del Cáncer y Nuevas Dianas Terapéuticas Epidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad Dr. Ignacio Blanco Director, Programa de Consell Genètic en Càncer Institut Català d Oncología
Más detallesObservatori socioeconòmic
ce bservatori socioeconòmic CERDANYLA DEL VALLÈS MAIG 2016 BSERVATRI SCIECNÒMIC DE CERDANYLA DEL VALLÈS INDICADRS SCIECNÒMICS, CERDANYLA A través d aquest informe, podrem consultar mensualment els indicadors
Más detallesLa salut a Barcelona 2015
La salut a Barcelona 2015 Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Continguts: El context socioeconòmic La qualitat de l aire Els serveis sanitaris Les malalties transmissibles:
Más detallesVaricel la i Herpes Zòster
Varicel la i Herpes Zòster Carme Batalla CAP Sant Quirze del Vallès Grup d Infeccioses PAPPS-semFYC Varicel la. Epidemiologia L any 2006 s han declarat 177.301 casos de varicel la a Espanya (BES 2006;14:253-264)
Más detallesEnquesta de salut de Catalunya de juny de 2018
Enquesta de salut de Catalunya 2017 15 de juny de 2018 Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) Característiques Els objectius de salut i de reducció de desigualtats en l horitzó 2020 2 ESCA Metodologia Inici
Más detallesL índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa
Más detallesActualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte
Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària Joan-Ramon Laporte Actualització sobre seguretat Risc cardiovascular, estatines, diabetis, miopatia, hepatitis Tractaments antitrombòtics:
Más detallesAnnex Llistes d espera. Presentació dades desembre 2016
Annex Llistes d espera Presentació dades desembre 2016 Marc normatiu Decret 354/2002: terminis màxims d accés per a 14 procediments quirúrgics, seleccionats segons el criteri de major volum de pacients.
Más detallesEL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA
EL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA Miñambres I, Cubero JM, Sánchez-Hernández J, Saigí I, Santos MD, Martín E, Chico A, Pérez A. Servei d Endocrinologia
Más detallesGestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA
Gestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA 1964: l any que va canviar el món 2 Persistirà la tendència a l envelliment Font: INE, proyecciones 2012 3 La cronicitat s associa a l edat 4 La
Más detallesINDICADORS BÀSICS. Casos de VIH ( ) i Sida ( )
Casos de VIH (2003-2017 ) i Sida (1986-2016) El virus de la immunodeficiència humana (VIH) infecta a les cèl lules del sistema immunitari, alterant o anul lant la seva funció. La infecció produeix una
Más detallesATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011
PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011 RESULTATS PER CENTRE Hospital de la Santa Creu i Sant Pau UP 772 Àrea Sanitària Divisió
Más detallesASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA,
Ajuntament de Tarragona Conselleria d Ensenyament Institut Municipal d Educació Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA
Más detallesALIMENTACIÓ INFANTIL 3 A 3 ANYS. Anna Gispert i Muñoz DN col nº CAT00712
ALIMENTACIÓ INFANTIL 3 A 3 ANYS Anna Gispert i Muñoz DN col nº CAT00712 NUTRICIÓ I SALUT NUTRICIÓ I SALUT La nutrició té un paper molt important per millorar i mantenir la SALUT d infants i adults. Volem
Más detallesINFORME SALUT ALS DISTRICTES HORTA-GUINARDÓ BC N
INFORME SALUT ALS DISTRICTES HORTA-GUINARDÓ BC N ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ... 4 2. COM ÉS L ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC?... 6 3. QUINS HÀBITS DE SALUT TÉ LA POBLACIÓ?... 8 4. QUINS SERVEIS DE SALUT UTILITZA LA
Más detallesSETMANA EUROPEA DE LA VACUNACIÓ
SETMANA EUROPEA DE LA VACUNACIÓ Ministeri de Salut i Benestar Andorra la Vella, 29 d abril del 213 vacunació 213 LES VACUNES Les vacunes constitueixen una de les actuacions sanitàries més eficaces que
Más detallesEnquesta Uro-Oncològica 2016
Enquesta Uro-Oncològica 2016 1. ANTECEDENTS Des de fa ja alguns anys, existeixen nous tractaments amb els quals tractar als pacients oncològics afectats per tumors urològics que augmenten de manera significativa
Más detallesÉs d orígen desconegut i encara no té cura.
L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA
Más detallesDOSSIER DE PREMSA. 2a Jornada d Estratègia i Accions per a la farmàcia Innovació professional en benefici del pacient
DOSSIER DE PREMSA 2a Jornada d Estratègia i Accions per a la farmàcia 2016-2018 Innovació professional en benefici del pacient 1 El què, qui i per què de la Jornada QUÈ ÉS? Una jornada adreçada als farmacèutics
Más detallesTUMORS NEUROENDOCRINS GASTRO-ENTERO-PANCREÀTICS A LA SÍNDROME MEN1:
TUMORS NEUROENDOCRINS GASTRO-ENTERO-PANCREÀTICS A LA SÍNDROME MEN1: EXPERIÈNCIA D UN HOSPITAL DE 3R NIVELL A. Pané, S. Ruiz, C. Viñals, L. Boswell, J. Llopis, J. Ferrer, J. Oriola, F. Hanzu, M. Mora, I.
Más detalles