PREVENCIÓ DEL CÀNCER

Transcripción

1 PREVENCIÓ DEL CÀNCER Seminari 1. Epidemiologia descriptiva 2. Factors etiològics 3. Prevenció general del càncer 4. Principals càncers: epidemiologia i prevenció Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall d Hebron. Facultat de Medicina. UAB

2 1. Epidemiologia descriptiva Causes de mort en el món, Total: 57 milions/any Malaltia cerebrovascular 10% 5,5 milions: 3 m. i 2,5 m. Malaltia coronària 13% 7,2 milions Càncer 12% 7,1 m. Lesions - accidents 9% 5,2 m. Altres malalties 27% 15,6 milions Infec. respiratòries 7% 3,7 m. VIH - Sida 5% 2,8 m. MPOC 5% 2,7 m. Paludisme 2% 1,2 m. Tuberculosi 3% 1,6 m. Malalties diarreiques 3% 1,8 m. Causes perinatals 4% 2,5 m. OMS

3 Incidència del Càncer a Tarragona. Evolució Homes i dones Font: Càncer Catalunya Institut Català d'oncologia.

4 Catalunya: Mortalitat per Càncer. Evolució Homes i dones Font: Càncer Catalunya Institut Català d'oncologia.

5 Impacte del Càncer a Catalunya. Homes. Periode * La taula presenta les taxes per persones i any ajustades a la població estàndard mundial al període ** Supervivència relativa als 5 anys (%) *** Estimació del nombre de casos nous i casos prevalents per any a Catalunya en el període Font: Servei de Prevenció i Control del Càncer. Institut Català d Oncologia, Pla director d Oncologia a Catalunya, Barcelona, 2001

6 Impacte del Càncer a Catalunya. Dones. Periode * La taula presenta les taxes per persones i any ajustades a la població estàndard mundial al període ** Supervivència relativa als 5 anys (%) *** Estimació del nombre de casos nous i casos prevalents per any a Catalunya en el període Font: Servei de Prevenció i Control del Càncer. Institut Català d Oncologia, Pla director d Oncologia a Catalunya, Barcelona, 2001

7 Casos incidents anuals de càncer per als 10 tumors més freqüents a Catalunya,

8 Rànquing comparatiu d'incidència a Europa dels 4 tumors més freqüents a Catalunya, Homes (1) Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Globocan 2008.

9 Rànquing comparatiu d'incidència a Europa dels 4 tumors més freqüents a Catalunya, Homes (2) Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Globocan 2008.

10 Rànquing comparatiu d'incidència a Europa dels 4 tumors més freqüents a Catalunya, Dones (1) Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Globocan 2008.

11 Rànquing comparatiu d'incidència a Europa dels 4 tumors més freqüents a Catalunya, Dones (2) Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Globocan 2008.

12 Percentatge de canvi anual de la incidència per càncer a Catalunya, Homes Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Idescat.

13 Percentatge de canvi anual de la incidència per càncer a Catalunya, Dones Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Idescat.

14 Supervivència a 5 anys En % Global: tots els estadis Extensió: Local Regional Distant EEUU. A partir dels casos de 1986 a 1992, seguits fins 1993 Global Local Regional Distant Bufeta urinària Cavitat Oral Cervell Cèrvix Còlon i recte Esòfag Estòmac Fetge Larinx Mama (dona) Melanoma Ovari Pàncrees Próstata Pulmó Ronyó Testicle Úter

15 Supervivència relativa* (%) durant tres periodes de temps. Segons localització del càncer. EEUU.

16 2. Factors etiològics del Càncer Consum de tabac 30% Factors de la dieta (alimentació) 35% Consum d'alcohol 3% Treball - ocupació 4% Factors reproductius i sexuals 7% Factors geofísics 3% Radiacions ionitzants 1-3% Radiacions ultraviolades 1-3% Contaminació atmosfèrica 2% Medicaments 1,5% Agents infecciosos 5-16% Càncers hereditaris 2-10% Modificada de Doll i Peto, 1990

17 30% Factors etiològics del Càncer 20% Prevenibles No prevenibles 10% Tabac Alcohol Dieta Treball Radiació Agents infecciosos

18 2.1 Tabac i Càncer Càncers prevenibles eliminant el tabac Fracció etiològica PULMÓ 91% LARINX, BOCA, FARINGE, i ESÓFAG 86% BUFETA URINÀRIA 54% PÀNCREAS 44% RONYÓ (PELVIS RENAL) 29% Altres: estòmac, fetge, càncer cervical -- Doll i Peto, 1990

19 Tabac i Càncer Tabaquisme inici precoç: inici precoç o tardà: inici només tardà: càncer de pulmó i de còlon càncer de pulmó càncer de pàncreas

20 Tabac i Càncer: RR Recorregut Millor estimació PULMÓ 3,6-15,9 10,0* LARINX 6,1-13,6 8,0* CAVITAT ORAL 1,0-13,0 4,0* FARINX 2,8-12,5 4,0 ESÒFAG 0,7-6,6 3,0* BUFETA URIN. 1,0-6,0 2,0* PÀNCREES 1,6-3,1 2,0* CÒLON 1,2-3,0 2,0 RONYÓ 1,1-1,5 1,5* ESTÒMAC 0,8-2,3 1,5 * El tabaquisme és una causa principal d'aquests càncers

21 Mecanismes 2.2 Dieta i Càncer 1. L'aliment pot estar contaminat amb carcinògens 2. En el processament dels aliments es poden generar mutàgens 3. El additius poden ser carcinògens 4. En l'organisme es poden formar carcinògens: compostos N-nitrosos formats per bacteris a partir de nitrats i nitrits 5. Els aliments fumats poden contenir quitrans 6. Una dieta amb molt greix pot donar lloc a la producció de carcinògens

22 CORRELACIÓ ECOLÒGICA: Consum de greix per càpita i mortalitat per càncer de mama Mortalitat de Càncer de Mama per habitants ajustada per edat Israel Itàlia Hong Kong Chile Japó Mèxic Tailàndia Taiwan Austria Hungria Polònia Espanya UK Finlàndia Holanda Dinamarca USA França 0 El Salvador Ingesta estimada de greix (gr per dia)

23 2.3 Obesitat i Càncer Risc elevat: Tenir un pes superior al 35% del pes ideal Obesitat en la dona: S associa a càncer d endometri, ovari, còlon, mama (post-menopàusic), cèrvix, úter, vesícula biliar i renal. Un 35% d'excés de pes comporta un augment del 55% del risc en relació a dones primes Obesitat en l'home: S associa a càncer de còlon i pròstata. Un excés de pes del 35% comporta un augment del risc del 40% Possibles mecanismes: Hiperinsulinèmia (especialment l adipositat central) associada amb el creixement i proliferació cel lular. El teixit adipós es la font primària d estrògens, associada a la carcinogènesi Prevenció: Mantenir el pes adequat, fer exercici, menjar sense excessos. L'educació sanitària dels infants i joves és essencial

24 2.4 Exercici i Càncer Tipus de càncer Mama Còlon Efecte protector de l exercici Associació protectora no del tot consistent el periode de temps podria ser crític Disminució d un 30-40% del risc en els homes i dones actius (cap associació en el càncer Rectal) Pròstata Dades inconclusives Possibles mecanismes: Acceleració del temps de trànsit GI que provoca una disminució de l exposició a carcinògens Intensificació de la funció immune, amb un exercici moderat Nivells baixos de les hormones reproductives

25 2.5 Agents infecciosos i Càncer VIRUS CÀNCER Fracció etiològica HTLV-I i II Leucèmia T-cells 5% VHB Hepatocarcinoma 40-60% VHC (1b) Hepatocarcinoma 20-30% VEB Limfoma de Hodgkin 35-50% Carcinoma nasofaringi 40-70% Limfoma de Burkitt 10-20% V. Papiloma Càncer cervical 89-99,7% Càncers en transplantats renals - Carcinoma tonsilar, papiloma faringi - VHH-6 L. Hodgkin nodular-esclerosant - VHH-8 Sarcoma de Kaposi - JCV polioma Gliomes, Astrocitomes, Leucèmia linf aguda - H. pylori Adenocarcinoma gàstric 50-60%

26 Agents infecciosos i Càncer Fauci A. 2000

27 3. Prevenció del Càncer Prevenció primària Millorar la prevenció: reduir/eliminar les exposicions/factors de risc Conèixer l'etiologia i epidemiologia dels càncers: recerca bàsica, experimental, epidemiològica Educació sanitària: Informar/convencer l'opinió pública

28 Prevenció del Càncer (2) Intervencions practicables de prevenció primària (reducció de riscos): Millorar la qualitat dels aliments i aconsellar canvis en la dieta: consum de vegetals frescos i fruita Política antitabac; evitar el tabaquisme actiu i passiu Potenciar i recomanar l exercici físic Regulació de les exposicions laborals Control de les radiacions ionitzants Protecció ambiental; evitar la contaminació de l aire Vacunació anti-vhb, vacunació anti-vph Evitar l exposició excessiva al sol Control dels medicaments

29 Prevenció del Càncer (i 3) Prevenció secundària i terciària Millorar la pràctica del diagnòstic precoç: extendre l ús de les proves recomanades de cribratge Millorar els serveis clínics d oncologia. Reduir el temps d espera per al diagnòstic i tractament. Usar proves diagnòstiques de més rendiment. Anticipar l'estadi en el moment del diagnòstic habitual Introduir una millor tecnologia diagnòstica. Introduir tractaments més eficacos Disposar d'un bon sistema d'atenció sanitària: invertir en personal, invertir en equipament, millorar l assistència dels pacients

30 HUVH. Programa de cribratge de càncer de mama. Tumors detectats i taxa bruta, 2005 a 2010 Població diana: (bianual). Població convocada cada any: ; participació: 55% Any Total Edat N N N N N N N Total Total dones cribrades Taxa per ,43 2,84 3,35 3,32 5,08 4,57 3,81 HUVH: Hospital Universitari Vall d Hebron. Programa de Cribratge de Càncer de Mama,

31 HUVH. Tumors de mama, 2010 Distribució per grups d edat Per grups de 2 anys Per dècades Cribratge Grup d edat, 2010 N % , , , , , , , ,1 Total ,0 Dues dones tenen tumors sincrònics Edat N % , , , , , , , , , , , , , , ,3 HUVH: Hospital Universitari Vall d Hebron. Registre de Tumors de l Hospital, 2010

32 HUVH, 2010: Casos nous de càncer i freqüència relativa dels 10 tumors més freqüents*. Homes i dones Pulmó ,4 Pròstata ,5 Còlon i recte ,8 Bufeta urinària 141 9,0 Pell** 127 8,2 Cav. oral i faringe 79 5,1 Limfomes 65 4,2 Pàncrees 55 3,5 Ronyó i org. urin. 50 3,2 Estòmac 41 2,6 Laringe 41 2,6 Resta de tumors , Casos % Casos % Mama ,9 Ap. genital fem ,3 Còlon i recte ,6 Pell** 114 8,9 Pulmó 66 5,1 Limfomes 54 4,2 Cav. oral i faringe 41 3,2 Pàncrees 37 2,9 Estòmac 35 2,7 Bufeta urinària 28 2,1 Resta de tumors ,1 Exclosos els Carcinomes de cèl lules basals que representen el 21,9% del total en els homes i el 22% en les dones; ** Melanoma maligne + Carcinoma de cèl lules escamoses (CCE) HUVH: Hospital Universitari Vall d hebron. Registre de Tumors de l Hospital

33 4. Principals Càncers: epidemiologia i prevenció Càncer de Pulmó Càncer de Mama Càncer de Còlon Càncer de Cèrvix Càncer de Pròstata Càncer de Bufeta Urinària

34 Factors de risc modificables associats al Càncer de Pulmó Magnitud Factor de risc PRAP (recorregut) Forta (RR > 4) Tabaquisme 87 (84-90) Ocupació 13 (10-20) Moderada (RR 2-4) Cap Feble (RR < 2) Exposició residencial a radó 10 (7-35) Exposició ambiental al tabac 2 (1-6) Possible Dieta baixa en b-carotens -- Dieta d'elevat contigut en greixos -- Contaminació atmosfèrica urbana -- Brownson RC, Remington PL, Davis JR. Chronic disease epidemiology and control. 2ª ed. Washington: American Public Health Organization, 1998.

35 Factors de risc modificables associats al Càncer de Mama Magnitud Factor de risc PRAP (recorregut) Forta (RR > 4) Cap Moderada (RR 2-4) Radiació toràcica 2 (1-3) Feble (RR < 2) Ser soltera -- No haver tingut fills 5 (1-9) Primer fill a >30 anys 7 (1-13) Ooforectomia -- Obesitat després menopausa 12 (8-16) Consum d alcohol -- Possible Manca d exercici físic -- Tabaquisme actiu i passiu -- Elevat consum calòric/greixos -- Manca lactació materna a fills -- Ús anticonceptius a llarg termini -- Brownson RC, Remington PL, Davis JR. Chronic disease epidemiology and control. 2ª ed. Washington: American Public Health Organization, 1998.

36 Factors de risc modificables associats al Càncer de Còlon Magnitud Factor de risc PRAP (recorregut) Forta (RR > 4) Cap Moderada (RR 2-4) Cap Feble (RR < 2) Elevat consum de greixos -- (15-25) Baix consum fibra vegetal -- (25-35) Manca d exercici físic 32 Possible Consum d alcohol -- Ocupació -- Obesitat -- Brownson RC, Remington PL, Davis JR. Chronic disease epidemiology and control. 2ª ed. Washington: American Public Health Organization, 1998.

37 Càncer Colorectal (EEUU, 2001) Esporàdic (risc mitjà) (65% 85%) Història familiar (10% 30%) Sindromes rares (<0,1%) Poliposi adenomatosa familiar (PAF) (1%) Càncer colorectal hereditari no-polipòsic (CCHNP) (5%)

38 Llocs tipics de presentació del Càncer de Còlon

39 Cribratge del càncer de mama (1) El càncer de mama és el càncer més freqüent en les dones i el seu risc augmenta amb l edat: la majoria de casos se solen donar per sobre dels 50 anys. Es poc freqüent abans de la menopausa. Programa de detecció precoç del càncer de mama (Catalunya) La prova més efectiva per a la detecció precoç del càncer de mama és la Mamografia, que permet detectar tumors petits que fins i tot no són palpables i no donen cap molèstia. La prova de cribratge consisteix en realitzar una Mamografia cada dos anys en dones entre 50 i 69 anys. Aquest període d edat és en el que el cribratge ha mostrat la seva eficàcia de manera clara. Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor entre un 25-35%. Font: Departament de Salut, 2011

40 Cribratge del càncer de mama (2) Resultats del programa, 2009 i 2010 (Catalunya) Durant l any 2009, es varen convidar a dones i varen participar en el programa dones (el 64,8%). Es van fer estudis addicionals desprès de la mamografia a dones i es van diagnosticar 982 càncers de mama (4,00/1.000). La cobertura del programa incloent les dones que es varen realitzar la mamografia fora del mateix i que ho van declarar, va arribar al 74,9%. En l any 2010 les dones convidades varen ser i varen participar en el programa el 65,0%. Es van diagnosticar càncers de mama (3,97/1.000) i la cobertura del programa, incloent les dones que es varen realitzar la mamografia fora del mateix i que ho van declarar, va ser del 75,0%. Font: Departament de Salut, 2011

41 Evolució del cribratge del càncer de mama a Catalunya, , segons les enquestes de salut Informe Salut de Departament de Salut

42 Cribratge del càncer colorectal El càncer colorectal és el més freqüent en la població si es consideren els dos sexes. És el segon tumor més freqüent en les dones, després del de mama, i el tercer en els homes, després dels de pròstata i pulmó. La seva freqüència augmenta amb l edat i la majoria dels casos se solen donar per sobre dels 50 anys. Programa de detecció precoç del càncer colorectal (Catalunya) Està dirigit a homes i dones amb edat entre 50 i 69 anys, període d edat de més risc i en la que la detecció precoç s ha demostrat beneficiosa. La prova de cribratge consisteix a fer un test de detecció de sang oculta en la femta. Aquesta prova es fa a casa i un cop retornada, s analitza al laboratori. Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor fins al 16% en els participants al programa. Font: Departament de Salut, 2011

43 Cribratge del càncer de coll d úter A Catalunya el càncer de coll uterí és poc freqüent. Representa el 2,7% de tots els tumors diagnosticats en les dones, una de les taxes més baixes a Europa. Detecció precoç del càncer de coll d úter La prova de cribratge consisteix en la citologia cervical, que és senzilla, indolora, i ràpida, mitjançat la qual es recull una mostra de les cèl lules de la superfície del coll uterí. Es recomana realitzar la citologia 3 anys desprès de l inici de les relacions sexuals, o cada 3 anys a partir dels 25 anys de edat fins als 65 anys Font: Departament de Salut, 2011

44 Evolució del cribratge del càncer de coll d úter a Catalunya, , segons les enquestes de salut Informe Salut de Departament de Salut

45 Vacunes contra el Papilomavirus, VPH La vacuna Gardasil (Merck) protegeix contra quatre soques de Papilomavirus: la 16 i la 18, responsables de més del 70% dels càncers de coll d úter, i les 6 i 11, responsables de les verrugues genitals. Administració: tres dosis separades de 0,5 miligrams en una injecció intramuscular als 0,2,6 mesos. Edat recomanada a Espanya: 12 anys. La vacuna Cervarix (Glaxo-SmithKline) només protegeix contra les soques 16 i 18. Una o l altre vindrien a impedir un 75% dels càncers de coll. El 25% restant seria degut a soques més infreqüents, no tingudes en compte en les vacunes.

46 Moltes gràcies per la vostra atenció